UNI TAT3
SClI ~q s~w
lBJ~UnwOJ
1717
'WClcUJ ~q Clnb SCl'8+BW~ CllPUClWCl ~qWB+
~ 'sIBns~i\
SCl+JCl(Old slCl ~ SClclp~ SClI 9~SpClld
x~nqw
qWB
12l+ClW1Cld SUcl J~UJ~+
IClP Cl'8+Bn'8uClU ICllClX~~UOJ 'SClclp~ ~ SClpCl(Old
Cl1+ClWSUB1+ lCld SIBUO~SSClJOld SCll+IB ~ SlOPBAUClSSW
'sClpCl+~nblB
'SlClAU~'8UCl UClZ+~mn Clnb BU~Cl BUn \.
~tlWB+
S~ J~UJ~+ x~nq~p
lJ
'SJµ+~WOCl'8 S+BJB1+ qWB SClpBClD SCl'8+BW~Ucl +BSBq Cl'8+Bn'8UClUun
S~ J~UJ~+ x~nq~p
lJ
IVIINn
5"17
sluawala
'wolua,1 ua SJPl?woa6 slap epu?saJd el Jpqo)saa
•
'J!UJ?l x!nq!p lap \?fl!WJad al-JessaJdxa e JeJU03WO) •
x!nq!p lap a6len6ualiia
')!UJ?l 03JPuaJdwo) •
SV~lIn93SNO)V IVIINn V1S3nOV N3
'Jla 'SlJed sal ap J!UJ?l x!nq!p la 's9qs~,1 ap J!lJed e 9peJOqela,p s?JOJd la aU-Jeu!6ew! elualu! ! (" 'elapP!q eun 'laU!led un 'elanbeJ eun) luawlenl!qe4 S!zl!l!ln anb apafqo un ua esuad
ODV911S3ANI (lsanbe JeuopJajuO)
wo) alqellelaJ
un
Jad Jaqes leJ ?no (laO)
lsanbe,p
9peJOqela,1 ua epU\?lJodw! ~?l J!UJ?l x!nq!p la anb snaJ)
OlX31:l3H lUaZl!l!ln,s wo) sdeS 'OlOj el e S!qOJl anb J!UJ?l x!nq!p ap sau!a sal euawou'v' " 'sleJalel suoJale sla 'leJlUaJ InpQw la 'Jopadns InpQw lap deJ la :sluao6as slJed sal alqellelaJ
lao; lap
la ua eleAuass'v' 'leqeJe
laO) la ! alqellelaJ
la 'sossoqsa
sla
aJlUa e4 !4 anb 9pelaJ el eJ!ldx3
ODVAH3S80
Quins elements constitueixen elllenguatge del dibuix tecnic? Elllenguatge del dibuix tecnic es universal, precis i objectiu, i te un codi que estableix de manera rigorosa les regles per dur a terme els trac;ats. Les persones que entenen el codi del dibuix tecnic son capaces d'obtenir informacio, en qualsevol indret del mon, a partir de l'observacio d'una imatge que hagi estat creada amb aquest codi. El codi del dibuix tecnic els trac;ats i regula tots conjunt de normes rep tecnic.
conte les normes que han de seguir elselements que l'integren. Aquest el n'om de normalitzaci6 del dibuix
Les cotes son els nombres que indiquen les dimensions de I'objecte real. En un dibuix acotat, s'ha d'intentar que tots els nombres estiguin orientats de la mateixa manera. Les puntes de fletxa sobre les quais es col¡loquen les cotes marquen els punts exactes des dels quais es pren la mesura.
...
La normalitzacio del dibuix tecnic estableix quines dimensions ha de tenir el paper sobre el qual es fa el trac;at, quines linies s'han d'utilitzar i quines son les normes per retolar i acotar els dibuixos (el tipus de lletra, la posicio de les paraules i dels nombres ... ).
Unies fines, que s'utilitzen per fer tra~ats auxiliars (com la circumferencia completa que forma el casc del robot).
Unies gruixudes i continues, que indiquen el tra~at definitiu de les arestes
Formats de paper normalitzats
Unies discontinues, que indiquen les ~ arestes no visibles per a I'espectador.
A1
I
l AO Unies de punt i tra~, que marquen els eixos de simetria dels diferents
-
I
o contorns que estan a la vista.
El format es la mida normalitzada del paper de dibuix. El format inicial, a partir del qual s'estableixen tots els altres, es DIN-AO. Fent divisions successives ala meitat, s'obtenen tots • els altres formats de dimensions inferiors.
rl
r
A3
elements.
.
(
A2 AS
r--
A4
I
L
1~ L-
I
Unies fines que formen una creu per indicar punts; en aquest cas, Formats de paper expressats en mm:
46
AO: 841 x 1.189 A 1: 594 x 841
A3: 297 x 420 A4: 2lO x 297
A2:420x594
A5:148x2lO
I
els centres de les circumferencies. (
Tipus de linies normalitzades i exemples de retolaci6
76 32
50
80
50
360
180
47
"SJeln)!puadJad sa!uJl sal Je)eJ~ Jad aJ!e)sa,1 aJqos Je)s!1I eJ sa 'S5udsap :~a~e) aJ~le,1aJqos !sue)sap ~nbJad 9qe~Je) la eJ!6 sa 'aJ!e)sa,1 amow asuas ! 'salal"leJed sa!uJl sal JdeJ~ ap s?Jdsaa "l "Salal"leJed sa!uJl sal ~e)eJ~ ue4,s ~nb ua 9P!sod ex!a~ew el ua ap~fqns uaq aJ!e)sa,1 J!ua~uew ~ue~Jodw! ~loW s~ ~e)eJ~ ~sanbe JaJ Jad "L
0501
8"17
"9qe~Je) lap esnua~od!4 el aJqos s~uauodsaJJOJ sa!uJl sal ~ue)eJ~ ueJ\ sa ! 'aJ!e)sa,1 aJqos Je)s!1I eJ sa ~sanbe ! 9qe~Je) lap s~a~e) slap un ua aJ!e)sa,1 ap esnua~od!4 el esue)sap 53 "l "9qe~Je) lap esnua~od!4 el aJqos epaJ eun e)eJ~ 53 "L
05L
~9
05p
006
~~~
~~
~ 05p
00ÂŁ
"saJauew s~uaJaJ!p ap sanp sa~o~ sal-~ueu!qwOJ ?q 0 ell!~ueld elos eun qwe 'sal6ue,p aJqwou ueJ6 un JeJeJ~ ua~awJad
9qe~Je) lap! aJ!e)sa,1 ap sal6ue sl3
"epnx!nJ6 s?w eJ6au e!uJl ua eJ\ ~e~lnsaJ 13 "eJ\elq e!uJl ua ~~sa s?)oJd 13 "eJ6au e!uJl ua eJ\ ~epunua,l :aJq!11~sanbe,p s~eJeJ~ sla ua UaZl!l!ln,s anb sa!uJI ap Snd!l sla ua l,eX!::I
S)!S~qS)!J~~woa6s~e)eJ~Ja:l
Bisectriu d'un angle
Mediatriu d'un segment AB
CD A
B
j
j
B
A
o
B
o La mediatriu
es la recta perpendicular
que
en el vertex de I'angle i el divideix en dues parts
divideix el segment en dues parts iguals. Per trac;:ar la mediatriu
La bisectriu es la semirecta que te I'origen iguals. La bisectriu d'un angle es trac;:aaixf:
del segment AB
se segueixen aquests passos:
1. Amb centre en 0 i un radi qualsevol, es trac;:a un arc que tallara els costats de I'angle en dos
1. Es pren amb el compas una distancia mes gran que la meitat de
lil longitud
segment AB. Amb aquest radi i fent centre succesivament
punts (A i B).
del
2. Amb el mateix radi que la distancia entre Ai B,
en A i en B, es tracen dos
es fa centre successivament
arcs que donen lIoc als punts C i D.
B i es tracen
dos arcs que, en tallar-se, dona ran el punt C. Despres es trac;:a la semirecta Oc.
2. Es trac;:ala recta que passa per aquests punts.
Perpendicular per P a una recta donada r
en A i en
Recta paral·lela a r que passi per un punt
P
CD c
p
B
A
B
A
o
o 1. Es pren amb el compas una distancia que sigui mes gran que la distancia entre P i r, i, amb centre en P, es trac;:aun arc que talli la recta en dos punts (A i B). 2. Estrac;:ala mediatriu
1. Es marca un punt 0 qualsevol en la recta. Amb radi OP, es trac;:a un arc que talli r en eJs punts A i B. 2. Es pren la distancia AP amb el compas. Amb centre en B, es trasllada sobre I'arc aquesta distancia i s'obte
del segment AB.
el punt C. Es trac;:a una recta que passi per C i P. (
Angles amb el com pas (de 90° i de 45°; de 60° i de 30°) Angle de 900, Es trac;:ala perpendicular
al
segment AB pel punt O. Per obtenir I'angle 0
de 45 es trac;:ala bisectriu de I'angle de 90 0
'A
(
B
)B
10
•
(L'angle de 90 s'indica amb I'arc i el punt que 0
hi ha en el dibuix.) Angle de 600, Amb centre en 0 i un radi qualsevol, es trac;:a un arc que tallara
~
r en un punt A. Amb centre
en Ai radi OA, es trac;:aun altre arc que donara lIoc al punt B. Per obtenir I'angle de 30 es trac;:a la bisectriu 0
1
a
~~
0
de I'angle de 60
0 •
49
o aJlua) sluaw6as
os °epu~Ja1wnJJP el ap la s'il uallel sa uo lund la I 'J8 I 8V sop slap snplelpaw
°epu~Ja1wn)JP
sal ua)eJl 53 °l
el ua llDsuI al6uepl
ueJewJ01 sluaw6as
J
un
SaJl 513°Sluaw6as
If
luewJ01 uaxlaun,s I () 18 'V) epu~Ja1wnJJP 8
el ap IOl\asslenb slund SaJl uauaJd 53 °L
If
°SXalJ~1\slsanbe sluaw6as
qwe
uaxlaun,s I uo6~auua,1 ap SxalJ~1\sla Jlualqo Jad epu~Ja1wnJJP
el aJqos 08 epu~lslP el epellseJl 53
°llDsuI uo6!IOd lap lelSO) la s'il 08 epu~lslP el °0 ua epu~Ja1wnJJP
T
el Iliel anb sUl1
epaJ el e6uoIOJd sa I 'aJlaW~IP lap 91sll\IP 8
euo6as el I J lund la epaJ eun qwe uaxlaun5
If
If
°l
oJ s'il S)Je sla uallel sa uo lUnd 13O)JeaJlle un e:'>eJlsa '8V IpeJ 18 ua aJlua) qwe 'S'ilJdsap
J
!)Je un e:'>eJlsa '8V IpeJ I V ua aJlUa) qwV o(nou 'se) lsanbe ua) In61nl\ sa WQ) slen61 slJed saluel ua aJlaW~IP la xlapll\lP sa 'S'ilJdsaO 8
°8 I V slund sla ua epu~Ja1wnJJP
8
anb aJlaW~IP un I epu~Ja1wnJJP
el ~Jellel
eun e:'>eJl53 °L
°epu~Ja1wn1JP eU'1.ua SllDsuI slelsQ) ap aJqwou IOl\aslenb ap suo6!IOd JexlnqlP Jad s'il le:'>eJllSanbv
°luaw6as la uallel anb J ap suolsll\lP sal ap eUnJsepe) Jad VJ e'salaloleJed ua)eJl 53 o£
"Ve su!1 J lund WIW\I 8
ap sap luaw6as j
un e:'>eJl53 °(515'se) lsanbe ua)
wan61nl\ suolsll\lP WQ) 'pnll6uollol\aslenb
/.
ap
'slen61 slJed SaluelJ aJqos uanbJew sa '8 ap JIlJed V °l [
°lsanbe qwe
(
If
If
l
IOl\aslenb al6ue un IWJ01 anb I 8V luaw6as
lap
swaJlxa slap un Jad Issed anb J epaJ eun e:'>eJl53 °L 8
8
°Sle~uawn.l~SU! s~e)e.l~ uauawoue,s ')IU)~l
xlnqlP ap sossa)oJd
5lloW ua uaZl!l!ln5
5luao5a5
QXIE!Jad 5lE!JE!Jl513
SI2IUaWnJISU! S12'2JI Ja:l
L5
°0 l J ua SJl?In)lPUadJad sal Ualll?l anb SJJl?sop uaxlnqlP sa °0 l J slund sia uaxlaun5
10
)1
IV
81
o£
I)
lPl?JqWl? l
8 ua l 17' ua aJluaJ lua::l °c 8
@
i
tV
Jt--
To
°8 Jad l 17' Jad luaw6as lsanbl? l?SJl?In)lPUadJad sal UaJl?Jl sa l J pml6uol 817' luaw6as
8~
ap
un l?xlnqlP 53 °L I
V
J
CD J
...
J
J
8
8
OJ l 8 'If slund sia sluaw6as qWl? uaxlaun5
°c
oJ ua Ualll?l sa sop Slol 0JJl?aJlll? un l?5l?Jlsa
IEJ
ap pnll6uol
l?1qWl? l
8 ua aJluaJ qWl? ~JJl?un l?xlnqlP sa IlJ ap pml6uol
l?1l? ll?n6l lpl?J un l 17' ua aJlUaJ qwV olJ
OJ l 8 'If slund sia sluaw6as qWl? uaxlaun5
°c
pnll6uol
IlJ
ap pnll6uol
l?1ap luaw6as
pnll6uol
ap luaw6as
un l?5l?Jl53 °L
OJ l8 'If Slund sia sluaw6as qWl? uaxlaun5
oJ lund la ua Ualll?l sa anb SJJl?sop uaxlnqlP sa
°c
oJ lund la ua Ul?Jl?IIl?lsa anb SJJl?sop
l?1l?
uaxlnqlP sa
ll?n6l lPl?Jun l8 ua l 17' ua aJluaJ qwV olJ
8
ap pnll6uol
IJ
l?1l?ll?n6l lPl?JqWl? l
8 ua l 17' ua lUawl?l\lssaJJns aJlUaJ lua::l
un l?5l?Jl53., °L
OJ
ll?lSOJ lap pnll6uol
l?1ap luaw6as
8
un l?5l?Jl53 °L
'8 J 'J
J
J
J
J
8
I(
lSlelSOJ 9 Lap un IlslelSOJ l Lap l!DSU! uo6!10d un Jex!nq!p Jad ep!I\Jas la sJOpalue sleJeJl slap u!nD lleJpenb
f7
'E
8 K:
I
A
lluauodsaJJOJ
l5
'04-eI\OJd WO) l!DSU! uo6~xa4,1 ap lelSOJ lap lelSOJ 13
la anb epu~JalwnJJP
l
el ap
9pelaJ eu!nD
aJlUa e4 !4 eJ!wwalew
un,p lelSOJ la
!peJ la ! l!DSU! uo6~xa4
L
'Sn!lnJasuOJ slund sia sluaw6as qwe uax!aun,s 'U06~lJO,1 ap SlUelSaJ SxalJ~1\aJlenb sia ueJeuop 'epu~JalwnJJP el Jeljel ua 'anb 'leJpenb lap Sn6!lUOJ SlelSOJ sop ap Snple!paW sal u,neJl 53 '£
J
] G
G
CD
If
alqop la ell!DSU! al6uepllap lnpJswnJJp
lap Sn6!lUOJ SlelSOJ sop ap
snple!paW sal Jex!nq!p ap nOJd e4 !4,U l!DSU! uo6~PO,1 JeJeJl Jad ~nb Jad
J
*
~----
@
If
"riO !OJ 'J8 '8V slund sia lU!Un leJpenb un ex!nq!p 53 'C: 'leJpenb lap sxalJ~1\ sia u9s a! J '8 'V slund 513'lelUOZwo4 ! leJ!lJal\ 'SaJlaW~!p SOP!) !peJ ap epu~JaJwnJJP eun ex!nq!p 53 'L
J
:leJeJl ap s~))OJd lap SlJed 8 I
I
I G
I
Uax!alJedwoJ 'leJpenb
"Yj,
8
Qx!e Jad
lloW ~lsa uo6~PO,l
5~!J)5U! uo6~po ! ~eJpenO
G
-/C
suo6!10d sop slsanbe
la qwe leuopelaJ
CD
'8 'a '8) SUJalje slund sia uax!aun,S 's,?Jdsao 'L lund la ua leJ!ldxa lUaW!paJoJd x!aleW la x!an6as as 'al6ueplla JeJeJl Jad '£
J
J
8 If''
~
x..
3
~L-3
~
CD
~
@
:1
:1 J G
'uo6~xa4,1 '?lqo,s ! 8 '3 'a 'J '8 'V) Sn!lnJasuOJ slund sia sluaw6as qwe uax!aun,s 'C: '3 JeqOJl e su!J Jx!e !8lund la eJJew sa 'V ua aJlUaJ qwe!v lund la eJJew sa ! (j) IOl\aslenb lund un ua aJlUaJ eJ sa '!PeJ x!aleW la qwe '!) !peJ ap epu?JaJwnJJp eun ex!nq!p 53 . L
8+
:I)WOJ apol~w
+ J
un '?l
leJeJl nas la Qx!e Jad '9pelaJ elaJlSa eun uapJen6 3
:
sam6!1 sanp U9S Jal~l!nba al6ueplla
anb
! uo6~xa4,l
If~
CD
:1
5~!J)5U! Ja~~l!nbaaI6ue!J~! uo6~xaH 'epu~JalwnJJP SlOl '?l anb uo6!1od un s'? epu~JalwnJJP
el e Slenl!S sxalJ~1\ sia eun ua l!DSU! uo6!10d un
SI!J)SU! suo6JIOd Jex!nq!o
Reeoneixer elements geometries en I'entorn Assenyala quin es I'esquema geometric
que correspon a cada fotografia.
Document 2
i
rm.IIl!iwadJ "'
i
Document 4
Document 6
53
Les linies en l'arquitectura Un gran nombre de formes en l'arquitectura estan basades en tra<;:ats geometrics. La base de moltes construccions es una forma geometrica (un cercle, un poligon, un quadrat, un rectangle, etc.). Els elements decoratius dels edificis tambe es poden basar en les formes geometriques, com passa amb alguns mosaics 0 vidrieres.
Les formes triangulars i rectangulars predominen al front6 principal de la fac;~ma d'aquesta esglesia. La cupula es circular i a banda i"banda hi ha dos campanars cilindrics amb el sostre en forma de con. Esglesia del Redemptor, Venecia. Andrea Palladio, 1592.
Un joc de circumferencies acolorides s'entrellacen per donar harmonia a la decorad6 i servir de suport a la gran quantitat de vidres de colors que formen aquest vitrall. Quan la llum travessa els vidres de colors s'aconsegueixen una lluminositat i un color especials dins l'esglesia. Vitralls de la catedral de Ceara, Brasil.
Les linies corbes s6n els elements essencials ales cupules d'aquesta mesquita. Al seu torn, cadascuna de les cupules es coranada per un element geometric que te una funci6 simb6lica i estetica. _
Cupules d'una mesquita, Malilisia.
"sanbllSjlJe sanbllsjJapeJe) sal\as sal qwe eXllJ eun eJoqela 1 ep?ua/\ ap JOldwapaCllap elSi?16sa,1aJqos laUJalul e 9peluawmop e)snSl)llUe si?w si? anb snan PlJlpa ulnD l?nb Jad leUJapow si?w elqwas la 9P)nJlsuQ) eUlnD
'Z
-----
"sanbpNwoa6 sawJOJ saxlalew salsanbe luezllilln leul6po,1 ap lUaJaJlP PlJlpa un eXlnqlP 'si?Jdsao "llllQ)sa se4 anb PlJlpa,1 e slqOJl anb sanbpl?woa6 sawJOJ sal salollela6al\ Jaded un ua e)le) 1alqop sa6lewl sal ap eun epl -.. eUl6~d elsanbe,p
"pmopunJ ~ BlEzuas BlnlJnllSa Bun uaual spg~pa S[I "9dB[lB 'B)].BSO,plBWP Bl ap spg~pa slsanbB,p UnJSBpBJ x~al~nbpB anb sai\q~u~Jap sawloJ sal u9s suo~suaw~p SUBl23ap saws~ld
"686l Aue,1 !,Old6u!VIJ apal!nbJe,1
Jad epeZl!leaH
"e:)ueJ::I 'SJJed 'aJl\nOl lap nasnVIJ lap ap!w,?J!d
"Sal23UBpl S9 ~ saqwOl S09 ap BlSUOJap~w~l~d B1 "~U~WnlB,p BlnlJnllsa ?l ~alp~i\ ua BPBzl~lBal~lsa ~lnqnsai\ lB lBlnlBU wnn lBUOP10dOld s? 9pJnllSUOJ BlsanbB,p lBl~lBU~JB1 "p~J~pa,lB BPB1+ua,ls? ~ali\n01lap nasnw lap qBd lB BqOll sa ap~w~l~d Blsanbv
Posa en practica les teves capacitats L'US DEL DIBUIX TECNIC EN EL DISSENY
Tots els objectes que utilitzem han estat dissenyats. Per definir amb precisio la forma i les dimensions dels objectes es fa servir el dibuix
160
tecnic. A mes ames, les seves mides 40
han de permetre que les persones els utilitzin amb comoditat i seguretat.
50
Fins i tot un instrument musical 1251~
requereix una gran tecnica i un disseny molt rigoros per proporcionar un bon so. 200
A PRIMERA VISTA ~ Observa i anota aquests aspectes. Eis elements grafics • Quin tipus de Ifnies hi ha en el dibuix (continues, discontinues ... )? Descriu-Ies. _ • Per a que creus que s6n les Ifnies amb fletxes i els nombres que hi ha a sobre?
PER COMEN<;AR • Busca pl~mols i dissenys que hag in estat fets amb dibuix tecnic. Informa't dels pl~mols de casa teva, d'una guia de carreteres
0
del planol de la ciutat on vius.
• Pots obtenir-ne mes informaci6 en els lIocs seguents: - Google Maps, Google Earth
0
els
plimols de www.paginasamarillas.es. - Mapes antics: www.zb.unibe.ch/ maps/ryhinerlsammlung/index. php?group=volume.
56
• Per que hi ha unes linies mes gruixudes que les altres? Per entendre-ho fixa't on s'utilitza cadascuna. Les diferencies
entre els tipus d'imatge
• Molts dibuixos tecnics s'elaboren nomes en color negre. Per que creus que es aixi? Hi te alguna cosa a veure el color blanc del paper? • Compara la informaci6 que ofereix el dibuix tecnic amb els details de la fotografia. Per entendre correctament com es I'objecte, es pod ria prescindir d'alguna de les imatges? Si vols saber les dimensions, quina mires? I si t'interessa el color 0 la brillantor, quina es I'apropiada?
105
LS
'e!JeJ60l0J eAaS el ap 9pewJoJu! el qwe l,eJedwoJ ! S,l,Planb apafqo un ua J!UJ~l x!nq!p lap aJqos 9!u!do eAal el eloue IJeqeJe Jad •
SI)/I
lsapafqo sun61e qwe Qx!e essed ~nb Jad 'sAue slap 6Jelile sanb!lSpapeJeJ sal u!n6upuew anb sapafqo saJlle eJsns 'sal6as luemp le!AUeJ e4 ou leJ!snw luawnJlsuLi ap AUaSS!pla anb eAJasqo. 'JOIOJ aJlle un 0 eWJoJ eJlle eun sOI-lueuop'waZl!l!ln anb saSOJ sal JeAOUaJ ap IlueAUaSS!p Jenu!luOJ ap lel!SSaJau el aJqos 9!xalJaJ naJq eun sa:!. 's~lua se4 ou anb Qlle lOl9qwel eJ!pul'SI!ll) S9W u9s sapep sau!nb! 9lUOJ sloqWjS su!nb Isualua sluawala su!nb elOUV '(JOII un/P edew la 0 laldwaxa Jad 1/\.1 un/P sap!w) apafqo un/P J!UJ~l x!nq!p la eJsns •
'1/eluawOJ! elaJq!l1 el e un61e au-x!anpoJdaH 'lawalul e ISl!qQw suoNlal ua ISd9 SllaJede ua Isanb!uQJalal sa!n6 ua 19pelnJJp ap sleAuas ua sawanbsa 0 SloU~ld JeqOJl wapod • 'Jla Isad la IJOIOJ la lep!w el/ewJOJ el u/ezl!leuv 'eJe/P sla qwe Sl/eJedwOJ ! saAof uaJa uenb suoNlal sla uaJa WOJ saJed sle elun6aJd laldwaxa Jad 'sAue slap 6Jelile leluawpadxa ue4 AUaSS!pap S!AUeJ su!nb elaJq!1I el e eloue ! sawJOJ sal U/eAJasqo 1~!p!lOnb SI)/P slenpe sapafqo/P saldwaxa eJsns • lsnou slapow aU-JeAUaSS!p leJ anb snaJ) lSlen6! aJdwas u9s IJ!AJaSwaJ anb leJleJ la 0 eqoJ el/sapafqo sl3 • 'SUO!Aesla 0 saJalaJJeJ sal/sluod
sla eAUaSS!p!nD •
'sp!J!pa slap SIOU~ldsla uaAUaSS!p sauosJad sau!nD. 'elOU au-uaJd ! sapadse
5NOI501)NO)
531\31531 VHOSV13
slsanbe aJqos e6!lSaAUI
HICNn:JOHd'd H3d
009
OEE
on: