CONSUM RESPONSABLE. Educació Física. 3r ESO
ALIMENTACIO I NUTRICIÓ PENSA QUE... Una nutrició correcta es basa en una alimentació equilibrada. Els processos mitjançant els quals l’organisme utilitza, transforma i incorpora als seus propis teixits un determinat nombre de substàncies reben el nom de nutrició. Aquestes substàncies tenen tres objectius: aportar energia, proporcionar materials per formar les estructures i subministrar substàncies per regular el metabolisme. D’aquesta manera, l’alimentació equilibrada és aquella que permet tenir un estat òptim de salut i realitzar amb normalitat les activitats quotidianes. S’aconsegueix mitjançant una dieta sana, variada i equilibrada que subministri tots els nutrients en una proporció adequada. Per a això és molt important no confondre quantitat amb qualitat. SABIES QUE... L’alimentació equilibrada és necessària per crear bons hàbits alimentaris entre els més joves i evitar així l’obesitat, que va en augment en la població infantil i juvenil. Això és així perquè s’han anat substituint les dietes tradicionals a Espanya per d’altres amb més densitat energètica, més greix i més sucre afegit, i s’han disminuït els consums de fruites, verdures, cereals i llegums, a més de produir-se un descens de l’activitat física. Per això, és molt necessari que ens eduquem en alimentació i nutrició. El pes i l’estatura són els millors indicadors d’un estat nutricional adequat. TRASTORNS DE L’ALIMENTA CIÓ Els trastorns alimentaris són conductes que s’allunyen de la forma normal d’alimentar-se i de les pautes d’una dieta saludable. Una dieta pot ser inadequada per a l’alimentació humana per múltiples motius: 1. Per estar constituïda per substàncies que l’home no pot digerir o assimilar. 2. Per contenir quantitats excessives d’una o de diverses substàncies nutritives, com és el cas de l’obesitat, en la qual l’aportació energètica està molt per sobre de les necessitats de l’organisme. 3. Per contenir quantitats insuficients de les diferents substàncies nutritives, com són els casos de la desnutrició (països amb fams canines) o l’anorèxia (negativa a ingerir aliments). INFORMACIONS D’INTERÈS ---- Els aliments Es componen d’aigua, de tres substàncies anomenades principis immediats (els hidrats de carboni, els greixos i les proteïnes) i d’altres substàncies nutritives constituïdes pels elements minerals i les vitamines. La proporció en què cadascun d’aquests elements nutritius es troba en els aliments naturals és molt variable, i la funció que cadascun compleix en l’organisme és fonamentalment distinta. L’alimentació és la conseqüència d’una sèrie d’activitats conscients i voluntàries per virtut de les quals l’ésser humà es proporciona substàncies aptes per al seu consum,
les modifica tallant-les, cuinant-les, etc., i acaba introduint-les a la boca, mastegantles i deglutint-les, també de manera voluntària i conscient. A partir d’aquí s’acaba l’alimentació i comença la nutrició; aquests aliments són digerits en l’aparell digestiu, les substàncies nutritives que contenen són absorbides i després transportades als teixits i utilitzades per aquests; i tot això succeeix de manera involuntària i inconscient. Qualsevol de nosaltres pot triar entre menjar carn o menjar verdura. En canvi, no depèn de la nostra voluntat absorbir o no absorbir els aminoàcids o les vitamines continguts en aquests aliments. ---- Les proteïnes Des d’antic se sap que la vida és impossible quan en la dieta no hi ha proteïnes. Les plantes són capaces de formar proteïnes a costa de materials nitrogenats del sòl, l’aigua i l’anhídrid carbònic de l’aire, i obtenen l’energia necessària per a aquesta síntesi de la llum solar. Els animals herbívors poden alimentar-se només a base d’aquestes proteïnes vegetals. L’home (i els carnívors), en canvi, no pot subsistir únicament a costa de proteïnes vegetals, sinó que les utilitza en certes combinacions. Necessita, per tant, ingerir proteïnes d’origen animal. Aliments rics en proteïnes són, per exemple: llet i derivats, carns, ous, peix blaus i blanc, llegums, fruita seca, cereals, patates, pastanagues, mongetes tendres, pèsols, pebrot, tomàquet, etc. ----- Els hidrats de carboni Són una classe de substància nutritiva continguda en els aliments. Són substàncies químiques que compleixen un paper fonamentalment «energètic» en la nutrició, és a dir, que proporcionen una part molt important de l’energia necessària per a les diferents funcions i activitats del nostre organisme. Es troben en aliments com els cereals, l’arròs, el pa, les patates, els llegums, la pasta així com en el sucre, la melmelada, la mel i la fruita. ----- Els greixos Juntament amb els hidrats de carboni, són els elements nutritius continguts en els aliments que ens proporcionen la major part de l’energia necessària per a la vida. Abusar dels aliments rics en greixos contribueix a l’augment de pes i a l’obesitat, perquè augmenta el valor calòric de la dieta. ----- La fibra dietètica La contenen els aliments d’origen vegetal: cereals integrals, llegums, verdures, amanides, fruita i fruita seca; és també interessant per al nostre organisme perquè contribueix a l’evacuació dels productes de rebuig. Una dieta equilibrada ha de contenir, almenys, uns 25 g de fibra diària. Està contrastada aquesta xifra? Cal assegurar-se’n! ------ Les vitamines Són substàncies nutritives essencials per a la vida. A diferència d’altres substàncies nutritives, no intervenen en la formació dels teixits ni es cremen per donar energia; actuen, doncs, com a substàncies reguladores, prenent part en els processos metabòlics de l’organisme.
El nostre organisme no pot fabricar-les i hem d’ingerir-les de l’exterior mitjançant els aliments. Són indispensables per mantenir la salut i la vida. Una alimentació variada assegura un aportación adequada de vitamines. Les vitamines han d’obtenir-se dels aliments i només s’ha de recórrer a la farmàcia quan el metge ho aconselli. ----- Els minerals Des del punt de vista funcional, juntament amb les vitamines, constitueixen els anomenats aliments reguladors. D’entre tots aquests, els que han de ser en la dieta, i moltes vegades no hi són, són el calci, el ferro i el iode. La resta de substàncies minerals que hem de rebre (fòsfor, magnesi, manganès, cobalt, zinc, coure, clor, sodi, potassi, etc.) és difícil que no hi siguin. - Calci: És summament important per al nostre organisme. Primer de tot, per formar la part mineral de l’esquelet. L’osteoporosi (o pèrdua de calci ossi en la maduresa) és un problema important de salut pública. Es manifesta especialment en les dones, per la qual cosa cal aconseguir un bon esquelet de partida (format en la infància i l’adolescència), seguir una dieta rica en calci i practicar l’exercici físic adequat. Les fonts de calci més comunes són els lactis; el peix petit, com el seitó, que es menja amb espina, és el que aporta aquest mineral, present en l’espina. - Ferro: Element d’importància fonamental per a la vida. Gràcies a ell es forma l’hemoglobina dels glòbuls vermells i, per tant, es pot transportar l’oxigen dels pulmons als teixits del cos, així com, en sentit invers, transportar l’anhídrid carbònic. Aliments rics en ferro són: fetge, ronyons, carn de boví en general, rovell d’ou, mol·luscos (musclo), llegums, fruita seca, panses, prunes seques, cereals. - Iode: està àmpliament repartit en la natura i es troba en abundància en tots els aliments i a l’aigua. No obstant això, hi ha llocs, generalment zones muntanyoses, on el sòl no conté iode o bé en conté quantitats massa petites, i, per tant, tampoc no hi és a les aigües, ni a les plantes que creixen en aquests terrenys, i es poden produir carències. La sal iodada com a condiment dels menjars garanteix la presència d’aquest important mineral en la dieta. QUÈ HI PUC FER, JO? Alimentar-te de manera equilibrada, variada i tenint en compte les recomanacions que has vist en aquesta fitxa. a. Si és que no ho fas ja, has d’incloure la fruita i la verdura en la teva dieta diària. b. Fer exercici de manera sistemàtica. c. Beure aigua. En resum: portar una vida saludable.
CONSUM RESPONSABLE. Educació Física. 3r ESO
ETIQUETATGE D´ALIMENTS PENSA QUE... L’etiquetatge dels productes alimentaris està regulat per la llei. És important saber llegir les etiquetes i habituar-se a tenir en compte dades com la data de caducitat o de consum preferent, les instruccions de conservació, la composició de l’aliment, etc. Tots els productes alimentaris envasats que es comercialitzen al nostre país estan obligats a portar una etiqueta que compleixi la normativa legal, de manera que no indueixi el consumidor o la consumidora a error sobre les característiques del producte: qualitats, composició, quantitat, durada, procedència, etc. SABIES QUE... L’etiquetatge dels productes alimentaris que es comercialitzen a Espanya ha d’expressar-se, almenys, en castellà, excepte el dels productes tradicionals elaborats i distribuïts exclusivament en l’àmbit d’una comunitat autònoma amb llengua oficial pròpia. Els consumidors han de ser conscients que, encara que no portin un embolcall d’origen, tots els productes alimentaris que consumim han d’estar sempre ben identificats, perquè tenim dret a saber què mengem. ALIMENTS SENSE ENVASAR Els aliments no envasats, en general, han d’estar fora de l’abast del públic o, quan calgui, protegits per vitrines, en especial els que no es poden rentar o coure abans de consumir-los. Per a la venda al públic, la informació per al consumidor es pot proporcionar mitjançant rètols o cartells situats en la proximitat del producte. És bàsica la informació corresponent a la denominación d’origen, entre altres dades. Depenent de la naturalesa del producte caldrà proporcionar, a més, altres dades que queden recollides en la normativa específica. ALIMENTS ENVASATS Tots els productes alimentaris envasats que es comercialitzen al nostre país estan obligats a portar una etiqueta que compleixi la normativa legal, de manera que no indueixi el consumidor/a a error sobre les característiques del producte (qualitats, composició, quantitat, durada, procedència, etc.). Tots els aliments envasats, fins i tot els denominats artesans o típics, han d’anar etiquetats. ---- L’etiquetatge no ha d’induir el comprador a error sobre les característiques, naturalesa, composició i qualitats del producte. No es pot suggerir que un producte té unes característiques particulars quan tots els altres productes similars tenen també aquestes característiques. Sovint es destaquen característiques com ara «SENSE COLORANTS» o «SENSE CONSERVANTS» en aliments on aquests additius simplement estan prohibits i, per això, cap marca no hauria de portar-los. D’aquesta manera, poden fer creure que el seu producte té qualitats superiors a les dels seus competidors.
--- No es pot atribuir al producte propietats preventives, terapèutiques o curatives de malalties. ---- Si l’etiqueta, presentació o publicitat d’un producte alimentari n’exalça les propietats nutritives, és obligatori que aquestes quedin reflectides en l’etiquetatge nutricional. S’entén com a tal l’etiquetatge amb informació relativa al valor energètic i al contingut en els nutrients següents: hidrats de carboni, proteïnes, àcids grassos saturats, sucres, greixos, fibra alimentària, sodi, vitamines i minerals. INFORMACIONS D’INTERÈS La informació que obligatòriament ha d’incloure l’etiqueta és: ---- Denominació La denominació ha de respondre a la pregunta «què és això?». És una descripció del producte. Ex.: galetes banyades en xocolata. ---- Llista d’ingredients Es considera ingredient tota substància, incloent-hi els additius, que s’utilitza en la fabricació o preparació d’un producte alimentari i que encara és present en el producte acabat, encara que sigui de manera modificada. a. Ordre de la llista: Ha d’anar precedida del títol «ingredients» o d’una altra denominació en què s’inclogui aquesta paraula. S’hi han d’esmentar tots els ingredients utilitzats, en l’ordre decreixent de la seva presència en la fabricació del producte, excepte l’aigua i les substàncies volàtils, que s’expressen en funció de la seva presència en el producte acabat. Els additius figuren en l’etiqueta detallats a la llista d’ingredients i s’esmenten amb el nom de la categoria a què pertanyen i a continuació amb el nom complet o la lletra E seguida d’un número. ---- Quantitat de determinats ingredients o categoria d’ingredients ---- Grau alcohòlic En les begudes amb una graduació superior en volum a l’1,2%. ---- Pesos i mesures S’han d’indicar en volum per als líquids i en pes per a la resta productes. S’ha d’utilitzar, segons el cas, el litre (l o L), el centilitre (cl), el mil·lilitre (ml) o bé el quilogram (kg) o el gram (g). En productes sòlids envasats amb líquid de cobertura s’ha de senyalar el PES NET i el PES ESCORREGUT. ---- Marcatge de dates Els aliments envasats han d’esmentar legalment una data límit. a. Data de caducitat: s’expressa amb la llegenda «data de caducitat». Els aliments molt peribles, des d’un punt de vista microbiològic, la necessiten obligatòriament. Hi ha d’anar seguida de dia i mes. b. Data de durada mínima: s’expressa amb la llegenda «consumir preferentment abans de...», seguida de dia i mes si la durada és inferior a tres mesos. Quan la durada és superior a tres mesos i inferior a 18 mesos n’hi ha prou d’indicar el mes i l’any, i quan és superior a 18 mesos n’hi ha prou d’indicar l’any. En aquests casos l’expressió ha de ser «consumir preferentment abans de la fi de...».
---- Condicions especials de conservació i utilització Cal que s’indiquin les condicions especials de conservació i d’utilització. Els productes de durada prolongada envasats mitjançant la utilització de gasos han d’incloure en la seva etiqueta la llegenda «preparat en atmosfera protectora». ---- Instruccions d’ús La legislació exigeix que apareguin només quan la seva omissió pugui portar a un mal ús del producte. ----Identificació del fabricant Hi ha de constar el nom, la raó social o la denominació del fabricant o l’envasador o d’un venedor establert dins el territori de la Unió Europea i, en qualsevol cas, el seu domicili. ----Lot de fabricació Es tracta d’una identificació que han de portar obligatòriament tots els productes elaborats sota les mateixes circumstàncies o amb la mateixa massa. Ha de portar la inscripció «Lot de fabricació», tret que es distingeixi clarament de la resta de les indicacions de l’etiquetatge. No necessiten indicació de lot aquells productes alimentaris envasats la data de durada dels quals s’expressi amb un dia i un mes concrets. Pot ser extraordinàriament útil quan es detecten problemes que s’han produït durant el procés de fabricació, ja que permet identificar i retirar els productes afectats. ---- Origen o procedència En els productes procedents dels estats membres de la Unió Europea, s’ha d’indicar el lloc d’origen o procedència només en els casos en què l’omissió pogués induir el consumidor a error. En els productes originaris de països que no pertanyen a la Unió Europea, s’ha d’indicar el lloc d’origen o procedència tret que hi hagi convenis o tractats internacionals que regulin aquesta informació. ---- Amb edulcorants o ensucrat És obligatori especificar si el producte conté edulcorant; en aquest cas, l’esment es fa amb la llegenda «AMB EDULCORANTS», o, si al seu torn conté un o diversos sucre/ s afegit/s i un o més edulcorant/s, «AMB SUCRE/S I EDULCORANT/S AFEGITS». Aquests esments han d’acompanyar a la denominació. Altres esments: A més dels esments obligatoris, en l’etiquetatge dels productes alimentaris apareixen molt soviet alguns altres que també poden ser d’interès per al consumidor: 1- Data de fabricació: és optativa i no suposa una informació gaire significativa per al consumidor. 2- Data d’envasament: la posen els comerciants, sobretot, en filets, carns picades, etc. (no és obligatòria). 3- Registre sanitari 4- Marca: encara que la marca no és una informació obligatòria per llei, apareix sempre en totes les etiquetes, ja que és el que permet diferenciar els productes d’un fabricant dels d’un altre.
5- Codi de barres: El codi de barres és un sistema de codificació que permet la identificació inequívoca del producte, gràcies a una combinació de dígits assignada pel fabricant. 6- Punt Verd: Només vol dir que el fabricant participa financerament en un sistema integrat de gestió d’envasos organitzat per l’organisme Ecoembalajes España, és a dir, no té res a veure amb el fet que l’envàs s’hagi fabricat o no amb productes ecològics o reciclats. Aquest sistema només pot funcionar si els consumidors utilitzen els contenidors grocs o un altre sistema de recollida selectiva. 7- Productes ecològics: La Unió Europea (UE) ha fixat uns termes protegits per identificar, exclusivament, aquells aliments de producció ecològica. Aquests termes són: ecològic, biològic, orgànic i els seus apòcopes bio- i eco-. L’etiqueta d’aquest tipus de productes ha d’informar sobre el codi de l’organisme responsable del control i la certificació de la producció, elaboració, envasament i/o etiquetatge final del producte. D’altra banda, la UE ha dut a terme un logotip que, quan s’inclou en l’etiqueta, indica que el producte en qüestió ha superat els controls establerts per la norma europea des del seu conreu fins a l’envasament i etiquetatge final; o per normes equivalents, si procedeix d’un país tercer. Determinats països, a fi de facilitar i uniformitzar la identificació dels aliments ecològics, han dissenyat logotips estatals que certifiquen com a ecològic per part dels organismes oficialment reconeguts. 8- Productes congelats: L’etiquetatge dels productes alimentaris congelats que es presenten sense envasar per a la venda al consumidor final, han d’indicar: El preu per quilogram de pes net. El preu per quilogram de pes net escorregut. El percentatge del glacejat. En els productes que tinguin un percentatge de glacejat inferior al 5% no serà necessari indicar-ne el percentatge. La informació anterior ha de figurar retolada en etiquetes, cartells o taulers col·locats al lloc de venda, sobre el producte o en un lloc ben proper. 9- Menjars preparats: Els productes preparats permeten menjar sense cuinar personalment els aliments. Encara que són més cars que els menjars casolans, estalvien temps a la cuina, d’aquí la seva gran acceptació comercial. És molt important, quan s’adquireixen menjars preparats, tenir en compte el següent: CONDICIONS DELS ESTABLIMENTS 1. Han de disposar de la documentació necessària per poder acreditar el proveïdor immediat de les primeres matèries utilitzades i dels productes que emmagatzemen, subministren, venen o serveixen. 2. Els aparells i estris de treball destinats a entrar en contacte amb les primeres matèries, productes intermedis i productes finals, han de ser fabricats amb materials resistents a la corrosió i fàcils de netejar i desinfectar. 3. Han de disposar dels equips i les instal·lacions de conservació a temperatura regulada amb la capacitat suficient per a les primeres matèries, productes intermedis i productes finals que elaborin, manipulin, envasin, emmagatzemin, subministrin i venguin que els requereixin. Aquests equips i instal·lacions han de tenir les característiques necessàries per utilitzar eficaçment el sistema de conservació elegit, de manera que s’aconsegueixin les degudes garanties sanitàries.
A més, han d’estar proveïts de sistemes de control i, quan calgui, de registre de la temperatura, col·locats en llocs fàcilment visibles. 4. Les zones d’elaboració, manipulació i envasament de menjars preparats han de disposar, quan sigui necessari, de rentamans d’accionament no manual. 5. Per a la neteja de les instal·lacions, equips i recipients que estiguin en contacte amb els productes alimentaris, així com dels locals en què s’ubiquin aquests productes alimentaris, el responsable de l’establiment ha de contractar o elaborar i aplicar un programa de neteja i desinfecció basat en l’anàlisi de perills que s’esmenta en la llei. Per a la lluita contra plagues, el responsable de l’establiment ha de contractar o elaborar i aplicar un programa de desinsectació i desratització basat en l’anàlisi de perills que s’esmenta en la llei. L’aplicació d’aquest programa s’ha de fer d’acord amb la legislació vigent. 6. Els contenidors per a la distribució de menjars preparats, així com les vaixelles i coberts que no siguin d’un sol ús, s’han d’higienitzar amb mètodes mecànics, proveïts d’un sistema que n’asseguri la neteja i desinfecció correctes. CONDICIONS DE LES MÀQUINES EXPENEDORES DE MENJARS PREPA RATS. 1. Els productes alimentaris oferts en màquines expenedores s’han de renovar amb la freqüència necessària, tenint en compte la seva data de caducitat o data de consum preferent, i s’han de mantenir a les temperatures indicades en l’article 7 d’aquest Reial decret. 2. Les màquines expenedores han d’estar degudament identificades, indicant-hi de forma clarament llegible i fàcilment visible, a la seva part exterior, el nom i l’adreça de la persona o empresa responsable del seu proveïment i manteniment. 3. El responsable de les màquines expenedores ha de contractar o elaborar i aplicar un programa de neteja basat en l’anàlisi de perills que s’esmenta en l’article 10 d’aquest Reial decret. ETIQUETATGE Els menjars preparats han d’ajustar-se a la llei pel que fa a l’etiquetatge. ETIQUETATGE NUTRICIONAL: L’etiquetatge sobre propietats nutritives és obligatori quan en l’etiqueta figura l’esment que el producte posseeix propietats nutritives. S’entén per declaració de propietats nutritives tota indicació que afirmi, suggereixi o impliqui que un producte alimentari posseeix propietats nutritives concretes: a) Pel valor energètic que aporta, en proporció reduïda o augmentada, o deixa d’aportar. b) Pels nutrients que conté, en proporció reduïda o augmentada, o no conté: proteïnes, hidrats de carboni, greixos, fibra alimentaria, sodi, vitamines i sals minerals quan siguin presents en quantitats significatives. Quan l’esment qualitatiu o quantitatiu d’un nutrient ve exigit per una normativa específica no constitueix una declaració de propietats nutritives. Declaracions admeses: Només s’admeten les declaracions de propietats nutritives relatives al valor energètic i a certs nutrients o categories de nutrients.
Modalitats d’informació en l’etiqueta: La informació ha de seguir l’ordre que s’estableix a continuació: Grup 1. És la informació més habitual i senzilla: a) Valor energètic. b) Quantitat de proteïnes, hidrats de carboni i greixos. Grup 2. Aquesta informació més completa és necessària quan les declaracions de propietats nutricionals fan referència a uns nutrients específics: a) Valor energètic. b) Quantitat de proteïnes, hidrats de carboni, sucres, greixos, àcids grassos saturats, fibra alimentària i sodi. La declaració del valor energètic i del contingut de nutrients o dels seus components ha de fer-se en forma numèrica, mitjançant les unitats següents: ---- Energia: per mesurar l’energia, en nutrició s’empren unitats com la quilocaloria (kcal) i els kilojoules (kJ): 1 quilocaloria equival a 4.186 kilojoules (kJ). La quilocaloria és la quantitat d’energia que es requereix per elevar 1 ºC la temperatura d’1 gram d’aigua. ---- Nutrients: S’han d’expressar en grams (g), excepte el colesterol, que s’expressa en mil·ligrams (mg).Les vitamines i les sals minerals, en mil·ligrams o micrograms, segons el que estableixi la normativa. La informació ha d’expressar-se per cada 100 g o 100 ml. Es pot expressar per porció, sempre que s’indiqui el nombre de porcions contingudes en l’envàs. La informació sobre vitamines i sals minerals també ha d’expressar-se com a percentatge de les quantitats diàries recomanades (CDR). El percentatge de la CDR de vitamines i sals minerals pot indicar-se també en un gràfic. La informació en l’etiquetatge ha d’aparèixer agrupada en un mateix lloc, tota ella estructurada en forma tabular i, si l’espai ho permet, amb les xifres en columna; si no hi ha prou espai, s’utilitzarà la forma lineal. La informació ha de ser en lloc visible, amb caràcters clarament llegibles i indelebles. QUÈ HI PUC FER, JO? Des d’un punt de vista HIGIÈNIC, prestar especial atenció a les dates de consum preferent i de caducitat, així com als mitjans de conservació que hi hem d’aplicar. Això permet consumir els aliments amb les màximes garanties d’higiene i qualitat. ---- Des d’un punt de vista NUTRICIONAL, fixar-te en la relació dels ingredients, additius, etc. Això ajuda a valorar la importància que pot tenir l’aliment en l’equilibri de la nostra dieta. ---- Des d’un punt de vista ECONÒMIC, el pes del producte i la seva relació amb el preu et permeten triar l’opció més convenient de les diverses opcions que se’ns presenten d’un mateix aliment.
ACTIVITAT--------------------------------------------------------------------------GRUPAL ---- FABRICA UNA BEGUDA PER A DEPORTISTES* Barreja els teus ingredients i envasa-la en una ampolla de plàstic. *Tipos de bebidas deportivas: isotónicas, hipertónicas e hipotónicas Bebida isotónica Contiene azúcares y electrolitos a la misma presión osmótica que la sangre (330 miliosmoles/ litro -mmosml/l-). Cuando dos soluciones tienen la misma presión osmótica se dice que son isosmóticas o isotónicas. Por esta razón, el líquido sale del estómago, pasa al intestino donde es absorbido y de ahí va al torrente sanguíneo sin dificultad, lo que favorece la rápida y óptima asimilación de sus constituyentes. Si el ejercicio es intenso, el ambiente es caluroso o se suda mucho, tomar una bebida isotónica ayuda a reponer líquidos, electrolitos (sobre todo sodio y cloro) y energía (glucosa), perdidos durante el esfuerzo. Ayuda a retrasar la fatiga, evitar lesiones por calor (calambres, síncope ), mejorar el rendimiento y acelerar la recuperación. En deportes de larga duración e intensidad media/alta se aconsejan las preparaciones que contengan polímeros de glucosa (maltodextrinas), no sólo glucosa o fructosa, por su aptitud para asegurar un suministro de energía suficiente sin riesgo de trastornos digestivos. Las bebidas isotónicas sirven también para acelerar la recuperación en caso de diarrea, ya que al ser su composición similar al suero oral que se vende en farmacias, y por su agradable sabor, suelen ser mejor toleradas. Y pueden convertirse en la mejor forma de beber líquidos para quienes son reticentes a beber agua sola, como niños y ancianos. Bebidas hipertónicas Contienen mayor concentración de solutos por unidad de volumen que la sangre. El organismo secreta agua para diluir el líquido demasiado concentrado hasta que éste llegue a ser isotónico. Por ello son apropiadas en esfuerzos prolongados realizados en tiempo frío, donde la pérdida de sudor es pequeña y no se necesita compensar tantos líquidos, pero si es preciso un aporte extra de carbohidratos. Si el deportista toma bebidas hipotónicas o isotónicas, no recibe suficientes carbohidratos y corre riesgo de sufrir una "pájara". En otras situaciones, si la concentración de estas bebidas supera el 10%, se retrasa el vaciamiento gástrico y la absorción de agua, lo que puede provocar problemas gastrointestinales que afectarían al éxito deportivo (flatulencia, calambres, diarrea, etc.). Bebidas hipotónicas La concentración de partículas por unidad de volumen es inferior a la del plasma sanguíneo (menor presión osmótica). El agua es el mejor ejemplo. En general, tras ejercicios moderados que duran menos de una hora, a los que están acostumbrados muchas personas, no es necesario un aporte extra de electrolitos; es suficiente beber simplemente agua antes, durante y después del ejercicio para conseguir una adecuada hidratación. El agua, en combinación con una dieta equilibrada, ya proporciona al organismo los niveles necesarios de electrolitos. Las dos últimas bebidas; hipertónicas e hipotónicas, tienen ritmos de absorción más lentos, siendo esto una desventaja si se pretende una rápida reposición de líquidos o energética.
---- DISSENTA L´ETIQUETA PER AQUESTA BEGUDA.
Possa-hi tots els elements d´etiquetatge i CREA un nom per la mateixa. El element per la creació ha de ser paper imprès, que pot estar plastificat, o bé etiqueta adhesiva impresa. Pensa primer en les dimensions de la mateixa, alhora per crear el format de document. IMPRESSIÓ A COLOR. Utilitza un software de dibuix lineal o quelcom on-line fet servir a la classe de plàstica. http://www.picozu.com/ http://mudcu.be/sketchpad/ http://mikons.com http://www.imageeditor.net/free_online_image_editor.asp EXEMPLES DISSENY