UNITAT_2_PLASTICA_3_ESO

UNI TAT2

UN ITAT

Quan realitzem una obra bidimensional, la primera cos a que ens plantegem es l'orientaci6 del suport i la distribuci6 en l'espai de la idea 0 l'objecte que volem representar.

Amb aquesta finalitat disposem dels elements plastics que formen la imatge, des dels mes senzills fins als mes complexos.

Per aixo, si fern un dibuix artistic sobre un mateix tema, cada individu l'expressa de forma diferent, tot i que la idea inicial es la mateixa.

OBSERVACIO Que tenen en comu aquestes imatges?

Que creus que representen?

Que et suggereixen?

Trobes que totes les ha realitzades la mateixa persona?

Quina imatge t'agrada mes?

REFLEXIO Hi ha diferencies en les tecniques que han utilitzat els tres artistes?

Com creus que esta realitzada cadascuna de les obres?

Despres d'observar atentament les imatges, podries intuir I'estat d'anim de I'artista?

INVESTIGACIO ,,'

Descriu els elements grafics de cada imatge (us de ifnies, punts, plans ...).

Busca en el diccionari les paraules seguents: estil, grafisme i iconicitat.

En acabat, explica com s'ha fet cada obra utilitzant aquests termes en la descripci6.

EN AQUESTA UNITAT ACONSEGUIRAS • Analitzar

imatges a partir dels elements compositius que les formen.

• Descobrir com percebem les imatges

i quins elements intervenen en la percepci6.

• Expressar les idees a traves de la imatge.

25

Quins elements grafics intervenen en les formes bidimensionals?

Cesser hum a percep les imatges bidimensionals com una unitat. Tanmateix, sabem que estan compostes per diferents elements grMics. L'estudi d'aquests elements permet entendre mes be 1'expressivitat d'una imatge.

En els treballs d'alumnes de la pagina seguent, es pot observar com s'interpreta una obra d'art fent servir diferents elements grMics.

EI punt ",.

Es 1'element grMic'mes simple. Des del punt de vista geometric es defineix com el Iloc de l'espai on es tallen dues rectes. El punt es pot representar amb diferents grandaries, colors i fins i tot textures.

La combinaci6 de punts de diferents estils pot donar lloc a elements 0 imatges mes complexos, com ara linies i plans; i fins i tot pot generar textures visuals.

El punt es tambe un element compositiu, ja que pot crear sensaci6 de profunditat 0 allunyament quan divers os punts s'agrupen, es dispersen 0 s'alineen.

La lfnia Es la marca que deixa un punt quan es desplac;a, o be una successi6 infinita de punts. Pot ser fina i delicada, gruixuda, modulada (amb diferents gruixos), continua, discontinua, recta 0 corba, 0 be pot estar composta per linies de diferents tipus i, en aquest cas, s'anomena mixtilinia. • Segons la posici6, les linies poden ser horitzontals, verticals, obliques i corbes. Les lfnies horitzontals fan sensaci6 de pausa i assossec; ens recorden 1'horitz6 del mar en calma. Les lfnies verticals suggereixen forc;a, elegancia, ascensi6 i espiritualitat. Les lfnies obliques mostren desequilibri, inestabilitat i dinamisme. Finalment, 1'us de lfnies corbes en una imatge contribueix a expressar suavitat, moviment i sinuositat. • Quan es fan servir conjuntament diversos tipus de linia, les lfnies creen diferents efectes. Si s6n concurrents, provoquen sensaci6 de profundifat, inestabilitat i allunyament.

Si s6n paral¡leles i la distancia entre l'una i l'altra s'aproxima 0 se separa, generen sensacions d'allunyament 0 acostament.

EI pIa En obres bidimensionals podem considerar el suport en que es realitza l'obra com un pIa; d'aquesta manera podem dir que el pIa es 1'espai fisic on es troba una imatge. Geometricament, l'entenem com un espai infinit, encara que per visualitzar-lo hi posem limits per definir-ne el contorn.

Els plans poden crear sensaci6 de profunditat si s6n oblics 0 se superposen. Aixi mateix, poden estar do tats de color i de textura. Dos plans en l'espai poden adoptar diverses posicions i originar formes noves.

Natura marta amb cortina, Paul Cezanne.

26

Relacions dels plans per formar imatges Toc

0

juxtaposici6.

Mossegada, penetraci6

Esdona quan dos plans

o perforaci6.

estan units per un punt

Esla figura resultant

o una recta. Produeix

de superposar un pia

tensions visuals entre

sobre un altre

els plans.

Uni6

0

fusi6.

Les dues superficies s'uneixen i en formen una de sola, per donar

i eliminar-ne un.

Superposici6.

Un pia n'amaga un altre de mes allunyat.

Fa sensacio

Iloc a formes complexes.

de profunditat.

Diferencia

Transparencia.

0

intersecci6.

Esla forma resultant de superposar una figura sobre una altra; hi queda la part comuna.

Produeix imatges incompletes.

Natura

morta:

Essemblant a la superposicio, pero els plans son translucids i se'n percep el contorn. (rea confusio.

les pames grosses, Paul Cezarfne.

27

Analitzar plans i linies de composicio Les Ifnies que defineixen I'estructura d'una obra bidimensional reben el nom de Hnies de for<;a o Hnies de composici6. Aquestes Ifnies distribueixen les formes en el suport, orienten la visi6 de I'espectador i I'ajuden a comprendre I'obra.

Quan parlem de plans en una obra ens podem referir al nombre de figures

0

objectes

que conte i que es mostren a diferents nivells respecte a I'espectador, 0 be a I'us dels plans com a element compositiu que ha fet I'autor.

Observa el document 1.

-Identifica quants plans conte.

-Enumera els personatges per ordre d'import~lncia. En que et bases per establir aquest ordre?

Analitza la relaci6 que hi ha entre els plans que contenen les composicions dels documents 2 i 3. Estableix quines de les relacions que has estudiat'a la pagina anterior corresponen a cada obra.

Les esposalles de la Verge, Raffaello Sanzio.

Hirondelle / Amour, Joan Mira.

Ritme sens fi, Robert Delaunay.

28

Utilitzar linies modulades /'

Si observes de prop un gravat antic

0

un bitllet podras veure que

les Ifnies que formen les imatges no tenen la mateixa amplada. Les linies canvien de gruix i s'adapten a les formes per crear sensacio de volum. Esa dir, aquestes imatges estan fetes amb Ifnies modulades.

Aquest mateix recurs se sol utilitzar en comics i dibuixos animats.

Per exemple, en els comics de Superman i en el personatge Mickey de Walt Disney.

Observa aquests personatges'i analitza les Ifnies que es fan servir en els contorhs. Despres, crea personatges en que utilitzis linies modulades. ...

Crear una obra utilitzant punts, linies i plans Tria una imatge que t'agradi i interpreta-Ia per mitja de punts, Ifnies i plans de color.

Utilitza aquests recursos grafics per representar alguns dels conceptes seguents: tempesta, harmonia, inquietud, relaxacio, odi, passio, incertesa, amor, vitalitat o enveja.

29

Que significa el color en les imatges "......

1l.

~

_

Les dues germanes, de Pablo Picasso, 1902.

La dansa, d'Andre Derain, 1906.

Les diferencies que percebem en els colors estan relacionades amb tres qualitats fonamentals: el to, la saturacio i la briIrantor lluminositat.

o'

â&#x20AC;˘ El to es la caracteristica que diferencia uns colors dels altres, es a dir, el to es el color en si mateix: verell, verd, blau, etc. â&#x20AC;˘ La saturaci6 es el grau de puresa d'un color. Els colors mes saturats son els primaris, a continuacio hi hauria els secundaris i, finalment, els terciaris. Els colors intensos son els mes saturats, mentre que els mes apagats serien els menys saturats. Els colors saturats expressen alegria~ mentre que els menys saturats causen sensacio de tristesa. â&#x20AC;˘ La brillantor 0 la lluminositat depenen de la quantitat de blanc o negre que te un color en la composicio. Podem parlar de colors clars 0 foscos. Els clars irradien vitali tat i energia, mentre que els foscos ens conviden al recolliment.

TO: Diversos colors de to blau.

SATURACIO: Colors saturats i apagats.

Dues obres tractades amb colors molt diferents transmeten tambe sensacions diferents. AixQ es pot apreciar en els quadres d'aquesta pagina: a l'obra de Derain, els colors son molt saturats i ens criden l'atencio; en el cas del quadre de Picasso, els tons grisos, poc saturats, transmeten tristesa i sensacio de foscor.

LLUMINOSITAT: Colors clars i colors foscos.

30

Que transmeten els colors?

La percepci6 que les persones tenim del color es subjectiva; per aquesta ra6, associem els colors a determinades sensacions 0 fem interpretacions diferents dels significats que pot tenir un color.

Una de les classificacions mes esteses es la que relaciona els colors amb les sensacions termiques: • S'anomenen tons ca.lids els que formen part de la gamma del magenta, el vermeIl, el taronja i el groc.

• Els tons freds s6n aqueIls,.nue ten en un alt con tin gut de blau, i van del morat al verd.

Hi ha al tres associacions entre els colors i alguns missatges. Aquesta relaci6 te molt a veure amb la cultura. Aixi, per exemple: • Blanc. Es el color mes llumin6s

i per aixQ s'associa amb la pau i la puresa. L'us del blanc en una obra expandeix els espais i fa creixer la sensaci6 de volum.

• Negre. Es 1'absencia de color i suggereix el misteri i la foscor. Sovint tambe s'associa amb l'elegancia.

• VermeIl. Simbolitza la sang, el foc, l'escalfor, la revoluci6, l'alegria, l'acci6 i la passi6.

Es un color que ens crida l'atenci6; per aquest motiu es fa servir en els senyals de circulaci6 i en la publicitat.

• Blau. Fa sensaci6

de calma, equilibri i assossec. Recorda el mar i el cel; es el color de la profunditat, del que es immaterial i del fred.

• Verd. Es el color de la natura, la fertilitat i l'esperanc;:a. Transmet una sensaci6 de frescor.

Es el color del Sol, de la riquesa i el luxe. Simbolitza el poder, 1'arrogancia, la forc;:a, la voluntat. Interpretat negativament, el groc es considerat el color de 1'enveja, la ira i la covardia.

• Groc.

(rear un quadre pop (rea una obra sabre una fotografia teva seguint el proces que s'indica a continuaci6: 1. Tria una foto teva a d'un paisatge que t'agradi i fotocopia-Ia ampliada amb el toner molt baixo Fesdiverses copies d'aquesta imatge.

2. Enganxa les fotocopies en una cartolina i pinta cada una utilitzant gammes de colors diferents.

Autoretrat, Andy Warhol.

Elaborar composicions modulars Dibuixa composicions modulars combinant colors i formes geometriques de la manera segi..ient: 1. Tra~a una reticula que et路servira de base per fer el modul. La reticula pot ser quadrada a triangular.

2. Fotocopia la reticula diverses vegades i fes proves dibuixant-hi diferents moduls per triar el que mes t'agradi.

3. Repeteix el modul sabre la reticula intentant variar la forma de la composicio (per mitja de translacions, rotacions, simetries ...).

4. Tria els tons que faras servir per pintar i combina'is de manera que la composicio resulti equilibrada.

32

Reflexionar sobre I'us del color

Observa els documents

1 i 2 i respon aquestes

-Per que s6n tan diferents que representen

els colors de les dues obres tot i

la mateixa fa<;:ana?

-Trobes que aquests quadres de la catedral lIuminositat

questions.

en diferents diferent?

observant

la fa<;:ana

hores del dia 0 en dies amb

Per que?

-Quins colors predominen -Quins tons utilitzaries

s'han realitzat

en cada obra? Quina sensaci6 transmet

per representar

per exemple? I quins per representar

cada gamma?

la fa<;:anade la catedral al capvespre aquesta mateixa escena en

un dia nevat?

-Quin moment

del dia

0

epoca de I'any pod ria representar

un quadre de la

catedral que estigues fet en tons vermells i taronges? I si estigues fet nomes en tons verds? Explica per que.

33

Les textures com a recurs expressiu

.'

Tors d'fcor, d'igor Mitoraj,l

La textura es una qualitat dels objectes que, juntament forma, permet diferenciar-los. A la fotografia de la part apreciar les textures que ens ajuden a entendre millor diferents elements i a identificar la posici6 que ocupen seu context.

amb el color 0 la superior podem les formes dels les figures en el

En aquests detaIls s'observa que mitjan<;ant la textura identificar cada element, tot i no veure el conjunt.

i el color es pot

El1.tenem per textura l'aparenc;a de la superffcie dels objectes. Les textures, per la seva naturalesa, es perceben per mitja del tacte; tot i aix6, en moltes obres bidimensionals s'imita l'aspecte dels materials per mitja de textures visuals que generen contrastos i proporcionen gran expressivitat.

Hi ha diferents tipus de textures, com ara: â&#x20AC;˘ Textures artificials que es tracti.

0

naturals, segons el material, natural

â&#x20AC;˘ Textures geometriques titueixi la superficie. â&#x20AC;˘ Textures tactils 34

0

0

0

artificial, de

organiques, segons el tipus de forma que cons-

visuals, segons el sentit amb que es perceben.

Les textures en l'entorn La textura en un objecte afecta la seva percepcio tactil i visual. Per aquesta rao, els dissenyadors i els fabric ants tenen molt en compte la manera com els usuaris percebran la superficie dels objectes per tal de fer-los mes atractius. Un dels recursos per aconseguir-ho es dotar els objectes de textures que imiten materials bonics i agradables al tacte.

Els acabats de diferents objectes per a un mateix us poden ser molt diversos. Un acabat amb relleu personalitza mes 1'objecte i ajuda a diferenciar-lo. El tipus d'acabat influira en el cost i en el valor de l'objecte.

Els corrents estilistics i la necessitat constant de renovacio dels models fan que els dissenyadors hagin de recorrer a elements grMics per crear textures visuals que els singularitzin.

L'us d'estampats inspirats en formes naturals 0 creats amb elements grMics de repeticio proporciona una font inesgotable de motius.

Les textures tambe fan funcions importants en el disseny, per exemple, de paviments: el terra d'un lloc de pas, com un pati, que es pot mullar amb la pluja, ha de tenir una textura rugosa que impedeixi que les persones que el trepitgen puguin relliscar. Un altre exemple serien els estris i les joguines dels nens petits, que han de tenir textures suaus i toves perque els resultin agradables al tacte i"no representin cap perill per a ells.

35

Detectar les textures en imatges Aquestes son algunes de les tecniques que s'han utilitzat tradicionalment per crear textures.

N'hi ha moltes mes i totes constitueixen la base per investigar noves possibilitats.

• Impasto 0 empastament. 5'aplica pintura espessa sobre un pia de manera que es perceben les empremtes de I'instrument amb que es pinta.

EI resultat es una pintura rugosa iamb relleu.

• Col/age. Es una tecnica ql;le consisteix a adherir

diversos materials sobre un suport.

• Frottage. Estracta.d'atonseguir

de relleu fregant amb un lIapis

una impressio una cera damunt

0

un paper fi col·locat sobre una superHcie rugosa.

• Esgrafiat. Consisteix a raspar un color per revelar-ne un altre que hi ha a sota. Esfa servir sobretot en dibuix i pintura, pero tambe es possible veure'n en la ceramica.

• Estergit. 5'aconsegueix aplicant pintura amb una brotxa 0 un pinzell utilitzant una plantilla perque la figura de la plantilla quedi impresa en el suport.

• Dripping. En angles significa 'degotar' i consisteix

a deixar regalimar pintura sobre un suport.

• Esquitxada. 5'aconsegueix polvoritzant

pintura sobre

un suport per crear una massa irregular de taques petites 0 punts. Per esquitxar pintura es pot utilitzar una brotxa, un raspall de dents, un aerograf o una pistola polvoritzadora.

• Drapada. Consisteix a aplicar pintura estampant un paper, una bossa de plastic 0 una tela arrugats sobre una superffcie per deixar-hi I'empremta de les arrugues.

• Estampat a I'aiguaoli. Esfa afegint unes gotes de pintura a I'oli en una cubeta amb aigua. Despres,

d'altres que t'agradin.lntenta

identificar

el proces pel qual s'han obtingut les textures i fes una fitxa de cada imatge com la que reprodu"im aquf.

Nom

_

es remena I'aigua perque la pintura s'escampi per la superffcie i formi un dibuix que ens agradi.

Com es fa: Com s'aplica:

_

Finalment, es po sa un paper sobre I'aigua perque absorbeixi la pintura, de manera que les formes

On s'aplica

_

Impressi6 que produeix:

_

irregulars i capricioses que hi havia a I'aigua hi quedin impreses.

36

Observa aquestes fotografies i busca'n

_

Interpretar una obra d'art amb textures i linies Alguns artistes han fet interpretacions propies basades en obres que han realitzat altres artistes anteriorment. Canviant les Ifnies, els colors i lestextures han aconseguit dotar aquestes obres d'un nou sentit.

路 Dona asseguda. Juan Gris.

Ara fes una versi6 de I'obra realitzada pel pintor cubista Juan Gris, anomenada Dona asseguda.

1. Pensa en el tltol de I'obra i digues que et suggereix i que creus que vol expressar-hi I'autor.

2. Observa la imatge i assenyala'n les Ifnies i les textures mes destacades.

3. Tria els tipus de Ifnies i textures mes adequades per reinterpretar aquesta obra.

4. Selecciona els materials que necessitaras i fes una interpretaci6 propia de I'obra.

37

Els elements grafics en la pintura

Potser les primeres manifestacions plastiques van sorgir quan un personatge prehistoric va decidir perfil a la seva ombra al terra 0 estampar una rna impregnada de fang sobre una roca.

Les figures que podem observar d'aquell temps solen estar perfilades amb una lfnia gruixuda i acolorides amb un to que sovint te un caracter simbolic. Quan els primers artistes intentaven representar escenes, ho feien superposant les figures per expressar la profunditat i dibuixant les figures mes importants amb una mid a mes gran.

Pintura prehistorica.

Els artistes grecs i romans van intentar ser mes fidels a 1'hora de representar la realitat i van crear imatges en que representaven personatges, situacions i esdeveniments per mostrar-los tan semblants ala realitat com els era possible.

Ceramica grega.

Durant l'edat mitjana es va imposar l'esquematitzaci6 de les figures, la lfnia va adquirir una gran importancia ivan predominar els colors plans.

Al final d'aquest periode es va tendir mes cap al naturalisme, que va desembocar en una tornada als preceptes de 1'antiguitat classica durant el Renaixement.

38

r

En el Renaixement, els artistes van donar una importancia enorme ala representaci6 de 1'espai i de la profunditat i es van servir dels avenc;os en el coneixement de la perspectiva.

EI Sant Sopar. Leonardo da Vinci.

En el barroc, els pintors van explorar la representaci6 de la l1um i de 1'espai mitjanc;ant 1'us del color.

La sensaci6 de volum, de profunditat i els grans contrastos de color van ser algunes caracteristiques de la pintura d'aquesta epoca.

Narcis. Michelangelo da Caravaggio.

Ball ala ciutat.

Auguste Renoir.

A partir del segle xx, els artistes van explorar amb enorme l1ibertat 1'us del punt, de la linia i del pIa per obtenir formes i textures cada vegada mes innovadores. Es pot dir que, a partir dels impressionistes, la pintura va trencar infinitat de barreres iva evolucionar l1iurement per donar 110ca obres tan diferents com les que es mostren aqui.

EI pet6. Roy Lichtenstein.

Posa en practica les teves capacitats ELS RECURSOS EXPRESSIUS O'UNA OBRA PICTORICA

40

Les formes L'autor d'aquesta obra es un artista austriac que I'any 1879 va fundar un moviment artistic anomenat Secessi6 juntament amb altres companys. Aquest moviment s'engloba dins el modernisme.

• Quines formes hi predominen? Descriu-Ies. • Observa la vestimenta de les figures: com s6n les formes que predominen a la part esquerra del quadre?, i ala dreta? Per que creus que es aixf?

Entre els temes preferits d'aquest autor hi ha composicions simboliques i al·legoriques d'una gran dtrrega sensual, amb la dona com a principal protagonista.

La teva interpretaci6 • Creus que el quadre te un ritme visual?

Com s'aconsegueix?

• Com titularies aquesta obra? Justifica

PER COMENC;AR

la resposta.

• Visita la pagina web www.artehistoria.jcyl.es/ genios/pintores/2390.htm i podras coneixer mes details sobre I'autor d'aquesta obra.

PER APROFUNDIR

• Llegeix el tftol del quadre i investiga sobre la importancia d'aquest tema dins I'obra

• Cita altres obres d'aquest mateix autor.

de I'autor.

A PRIMERA VISTA

Busca informaci6.

• Explica quina es la importancia del color daurat i dels mosaics bizantins en I'obra de Klimt.

Observa i anota els aspectes seguents.

La composici6 • Distingeix les dues Ifnies com positives que pots veure en aquest quadre. Quina sensaci6 et transmet cadascuna?

• Creus que la posici6 de les figures es aleatoria 0 te alguna intencionalitat per part de I'autor?

EI color i la lIum • Quin tipus de colors predominen en el quadre: primaris, secundaris, plans, etc.?

• Hi ha alguna relaci6 entre les Ifnies com positives i la distribuci6 del color?

• Quin color predomina en el fons del quadre? Que et suggereix?

• Quina zona del quadre esta mes il·luminada?

Trobes que aixo te algun sentit simbolic?

Justifica la resposta.

ELABORA LESTEVES CONCLUSIONS • En aquesta obra de Klimt predominen les Ifnies corbes. Becorda el que has apres en aquesta unitat" sobre les Ifnies i explica quines sensacions aporten aquest tipus de Ifnies i quina relaci6 tenen amb el tema tractat en el quadre.

• Observa detingudament el quadre: creus que hi ha algun tipus de perspectiva?

• Recorda el que has apres sobre el color i estudia detingudament I'us simbolic del color en I'obra de Klimt.

• Explica com utilitza Klimt les textures en aquesta obra. Compara els diferents tractaments de la superffcie dels cossos dels personatges, el fons i la roba que porten les figures.

Mort i vida, de Gustav Klimt, 1916.

4