1). La filosofia
La recerca del sentit
L'ésser humà no sap res del món que l’envolta, no entén res. Veu canvis, observa fenòmens, assisteix com a espectador astorat als miracles de la naturalesa, de la vida i la mort, la creació i la destrucció de la matèria. Tot un univers de fenòmens que no sap explicar. Això era així al començament, (si és que hi ha hagut un començament), del nostre esdevenir com a espècie; és així ara, malgrat tota la cobertura explicativa amb que la ciència ens ha protegit dels misteris del món i la seva incertesa, i probablement serà així sempre. És a dir, afortunadament el món, la vida i la pròpia condició humana ens són inaccessibles en certa manera. Mai podem esbrinar del tot molts dels seus mecanismes, ni el seu origen, ni el perquè de moltes qüestions. Però també és cert que necessitem uns mínims consistents de creences als que aferrar-nos per tal de no viure en l’absurd o el caos. Necessitem interpretar el món no ja només per dominar-lo, sinó per sobreviure en ell, per fer-lo habitable. Necessitem també donar sentit a la nostra vida, encara que no sabem ben bé per què.
La qüestió és que en un moment donat del nostre procés evolutiu, en un instant mal d’ubicar en el temps o en l’espai, un primat pelut i malcarat va començar a enfrontar-se al món amb una mirada interrogativa que, tot s’ha de dir, ha variat poc en milers d’anys. El primat ja no és tan pelut, però la seva mirada segueix essent la mateixa. Probablement aquesta mirada interrogativa, la capacitat de fernos preguntes sobre el nostre entorn i mirar de cercar les respostes sigui un dels nostres trets defnitoris com a espècie. Un altre és la capacitat de cercar aquestes respostes de forma racional. L’altre, la capacitat d’articular preguntes i respostes en un llenguatge verbal i conceptual. Dit d’una altra manera: l’ésser humà és l’única espècie, que sapiguem, capaç de formalitzar i conceptualitzar el món i els seus fenòmens més enllà de la pura intuïció instintiva, expressar els seus dubtes i preguntes verbalment i cercar les respostes amb una certa aproximació a allò que anomenam racionalitat. Ara bé, mentre les preguntes sempre han estat més o menys les mateixes, la forma en que les persones han mirat de respondre-les i les pròpies respostes han variat signifcativament amb el pas del temps.
1