2. La realitat
El problema flosòfc sobre la realitat és sense dubte el principal problema al que podem remetre totes les altres qüestions flosòfques d'una forma o una altra. Perquè bàsicament la flosofa no és més que això, una constant pregunta sobre què és i com està constituïda la realitat i sobre la possibilitat de conèixer-la. La pregunta sobre què és el que existeix o què és l'ésser (allò existent) no és tan fàcil de respondre. Una resposta fàcil i ingènua és la que identifca ésser amb matèria. Allò material seria real i allò real hauria de ser material. No sembla que sigui així. La realitat no és només física, sinó que en bona part és una construcció mental. Si fos estrictament material, la podríem conèixer empírica i objectivament i el problema flosòfc sobre la realitat quedaria equiparat al de la naturalesa i es dissoldria com a problema amb les investigacions científques. Però no és així. La realitat no és exclusivament física i per tant, la ciència no la cobreix de forma satisfactòria en la seva totalitat. I a més i en qualsevol cas, encara que poguéssim equiparar la realitat amb la matèria i el món físic, sempre quedaria quelcom més enllà dels límits de la nostra percepció sensorial, una part amagada i desconeguda de la realitat més enllà dels límits d'allò físic que se'ns presenta a la ment encara que només sigui com a possibilitat. La possibilitat i la necessitat de pensar metafísicament, (més enllà d'allò físic), però la impossibilitat de conèixer res sobre aquest àmbit ulterior és una de les principals característiques de la racionalitat humana. És per això que la realitat segueix essent problemàtica per a nosaltres, afortunadament. El problema té una doble vertebració: per una banda, cal defnir què és real i què no, per altra banda, cal demanar-se si podem conèixer o no la realitat.
1