La cigala i la formiga, versió

Les cigales són fresques per naturalesa, tothom ho sap. Al país de les cigales, doncs, tot era una festa cada jorn de l’any: sortien fins a l’albada i dormien tot el dia per recuperar forces. Totes eren treballadores del col·lectiu i unes i altres es tapaven les vergonyes per la seva pròpia improductivitat. «Si volem passar-ho bé, no tenim pas temps per treballar», deien.

En canvi, al país del costat, la terra de les formigues, hi havia sempre un tragí monumental. Totes passaven el dia amunt i avall, treballant per omplir el rebost. Laboraven amb una eficàcia indiscutible i acomplien els seus objectius amb escreix. Això sí, miraven de reüll el país veí, per la seva manca d’activitat productiva. Ho feien per enveja?

No. Ho feien perquè de tant en tant les cigales feien una incursió nocturna al país de les formigues, amb premeditació i traïdoria, per pispar-los menjar. Així, elles podien continuar de festa i alimentar-se sense fer cap esforç.

Aquesta situació feia una eternitat que es perllongava, fins al punt que les cigales, amb tota la barra del món, pràcticament deixaven sense menjar les pobres formigues. «Som cornudes i paguem el beure», deien elles. N’estaven tan fartes, que no podien més, i un bon dia, aquelles més emprenyades van decidir organitzar una votació popular per construir una tanca insalvable entre ambdós països.

Les cigales, en assabentar-se’n, es van posar en peu de guerra. «No podeu fer-ho –deien–, les lleis no ho permeten.» Però les formigues van fer com si sentissin ploure i van tirar endavant el seu projecte. Les cigales s’adonaren del perill de la separació: «No podrem menjar», deien, i van passar a l’ofensiva. Van enviar un exèrcit de polls a fer por.

Però les formigues estaven resoltes a aconseguir el seu objectiu i van fer la consulta, i més de la meitat hi van participar, mentre els polls, ai las!, les estossinaven. Tot i així van guanyar i estaven boges de contentes.

Les cigales, però, no estaven disposades a perdre la mandu- ca ni a posar-se a treballar, i obraren totes les males arts imaginables per evitar que les formigues se sortissin amb la seva. Crearen divisió entre elles i decapitaren les líders de primera línia.

Les formigues, decebudes i desillusionades, van abaixar el cap i tornaren a la feina. «Tant se val, després de tants anys no ve d’uns quants més», deien. Però, malgrat les aparences, tot havia canviat. Elles sabien que ho havien fet i, el més important, que a dreta llei havien guanyat. I malgrat el regust amarg d’una aparent derrota, intuïen la dolcesa d’una victòria futura.

La moral d’aquesta història rau a guardar-se de tenir a la vora persones que s’aprofitin de nosaltres, fent realitat aquella dita que diu que més val anar sol que mal acompanyat, i a procurar alhora no ser una rèmora per a res ni per a ningú.

Regina Ferrando i Ferran Trobaràs els escrits publicats amb anterioritat a: www.reginaferrando.cat regina@reginaferrando.cat

Què són els calfreds i per què els tenim?

Els calfreds són els tremolors amb una sensació de fred que es produeixen per les contraccions i relaxacions involuntàries dels músculs. La seva funció principal és la de mantenir i generar calor quan la temperatura corporal baixa o puja dels 36 ºC-37 ºC, que és la que necessita el nostre organisme per al seu bon funcionament

Els calfreds són una reacció involuntària davant d’un corrent d’aire o una variació de la temperatura corporal. De vegades es confonen amb la piloerecció, és a dir, amb l’anomenada ‘pell de gallina’. Tot i això, no són el mateix. La piloerecció es produeix per motius com una baixada brusca de temperatura o davant d’una emoció intensa, mentre que els calfreds mantenen la calor corporal quan baixa o puja la temperatura. Per aconseguir-ho, realitzen una contracció muscular i després una relaxació, de manera molt ràpida.

Encara que els calfreds no es relacionen amb res de greu, si són continus o s’allarguen molt en el temps poden indicar algun problema de salut. No hi ha una sola causa per la qual es produeixen, però els experts en medicina expliquen quines són les més freqüents:

Fred. Les baixes temperatures o estar poc abrigat pot provocar-los. La solució per evitar-ho és intentar que la temperatura del cos no baixi gaire.

Febre. És un dels motius més comuns dels calfreds recurrents. La febre és un mecanisme de defensa davant de malalties i d’infeccions que provoca tremolors. Convé prendre medicaments antipirètics i no abrigar-se gaire, per aconseguir que la temperatura baixi.

Infeccions. La grip, la pneumònia, el refredat, la mononucleosi i la infecció d’orina són algunes de les infeccions que poden provocar febre i, en conseqüència, calfreds. El tractament ha d’anar dirigit a la malaltia de base. Trastorns de tiroide. Aquesta patologia alenteix el metabolisme, torna seca la pell o provoca restrenyiment. És normal que les persones que tenen hipoti- i roïdisme siguin més sensibles al fred, per la qual cosa presentaran més calfreds del normal.

Anèmia. La manca de ferro a la sang pot provocar calfreds diàriament i sol produir debilitat, fatiga, febre o calfreds amb dolor abdominal. Els suplements de ferro ajuden a fer que la concentració d’hemoglobina al cos torni a estar en valors normals.

El tractament dels calfreds ha d’anar adreçat sempre a la causa; per tant, si hi ha infecció o qualsevol altre malaltia, cal visitar el metge.