Llibret Falla Mistral Murta 2019 by Falla Mistral Murta

ESTAS FALLAS DESLUMBRA CON

TU SONRISA NUEVA

CENTROS DE ODONTOLOGร A AVANZADA FREITAS

963 369 016

961 132 458

C/Emilio Barรณ, 49. 46020. Valencia

C/Archiduque Carlos, 61. 46018. Valencia

www.clinicadentalfreitas.es

www.dentalfreitas.es

Gracias por vuestra confianza

E STAS FA L L AS V ÍV E L AS E N L A M OS Q U E TA CON CADA DO BLE O REFRESCO TE R E G AL AMOS UN A TAPA Y S I TE LEVANTAS TAR D E, DISFRUTA DE LOS MEJORES ALMUE R ZOS Y D E N UES TR O E S P E CTACUL AR B R UN CH

¡TE ESPERA M OS EN E L CORAZÓN DE BE NIM ACLE T ! C / U t i el , 9 · Res er vas: 96 390 72 95 · www.lamo squetavalenc ia.c o m

A Carnestoltes, grans revoltes /

/ AC Falla F. Mistral Murta 2019

A Carnestoltes, grans revoltes /

El present llibret ha participat en la convocatoria dels premis de la Generalitat Valenciana per a la promoció de l’ús del valencià. Este llibret participa en els Premis de les Lletres Falleres. Esta comissió ha rebut subvencions de la Regidoria de Cultura Festiva per a les activitats de les Falles del 2019

/ AC Falla F. Mistral Murta 2019

A Carnestoltes, grans revoltes /

CRÈDITS / Edita: Associació Cultural La Murta Coordinació i disseny: Sergio Chillarón Coronado Col·laboracions: Rosa Garrote (Presidenta AVM3J) / Junta Directiva del Gremi Artesà d’Artistes Fallers de València / Yolanda Garcia Henarejos (Portaveu de les Kellys Benidorm) / Pilar Medrano (Coord. Estatal Coord. Valenciana per la Defensa del Sistema Públic de Pensions) / Col·lectiu LAMBDA / Rosa Sáez Salvador (Professora EASD València) / Plataforma defensa TEA Fotografía: Fallera Major, President, President Infantil i Fallera Major 2018: Foto Gutierrez Fallera Major Infantil: Manuel Martín Impressió: Coprint Tirada: 500 exemplars © D’esta edició: Associació Cultural La Murta. © Dels textos i les seues traduccions: els autors i autores. Depòsit legal: V-647-2018 L’Associació Cultural La Murta no assumeix necessàriament les opinions dels autors i les autores que han col·laborat en esta publicació.

/ AC Falla F. Mistral Murta 2019

#Soc DeLa Murta A Carnestoltes, grans revoltes /

ÍNDEX /

Pròleg

/Car nes toltes

/ AC Falla F. Mistral Murta 2019

18 22 28

Salutació del President La nostra Fallera Major Acomiadament de la FM 2018

34 38 40 41 42 44

Comissió major Recompenses Comissió d’honor Comissió Executiva Foguera Florida Plaça de la Vinya Un any de PIM PAM PUM

Adéu a l’accent

Memòria de la falla

/ I molt amor

/Re vol tes 67 75 81 85 89 93 99

104 108

El nostre President Infantil La nostra Fallera Major Infantil

112 113 114 116

Comissió infantil Recompenses Foguera Florida Plaça de la Vinya Un any per l’Albufera

127

Memòria de la falla infantil

136

Guia comercial

192

Programa d’actes

La revolta per la veritat La revolta per la supervivència La revolta per la dignitat La revolta per les pensions La revolta pel respecte La revolta per la igualtat La revolta pels drets

A Carnestoltes, grans revoltes /

PRÒLEG / De Carnestoltes i revoltes Carnestoltes i revoltes, dos grans esdeveniments que ocorren als nostres carrers per motius ben diferents. Aparentment, estem davant de fets tan importants com contraris l’un amb l’altre. Però, un moment, pot ser ens equivoquem amb esta afirmació i trobem carnestoltes en els que s’amaguen revoltes o revoltes en forma de carnestoltes. És per això, que per a fer esta publicació, em propose buscar la conexió entre ambdós i investigar al voltant de la temàtica de la nostra falla d’enguany. Senyor pirotècnic... pot començar el carnestoltes que, si no puc ballar, no és la meua revolució! L’origen del Carnestoltes, al igual que el de les Falles, sembla probable que estiga en la celebració de festes paganes. En el cas de les Falles, la festivitat està lligada als rituals amb foc que es feien des de temps inmemoriables, en molts llocs d’Europa, Àsia i Àfrica per celebrar l’arribada dels equinocis i solsticis. Estes manifestacions en alguns casos han sigut heretades de pobles tan antics com els celtes, i algunes d’elles han arribat als nostres dies. L’Església, davant la impossibilitat de suprimir estes populars tradicions va decidir absorbir-les 10 / AC Falla F. Mistral Murta 2019

i dedicar-les als sants; d’esta manera, les fogueres del solstici d’estiu es van relacionar amb Sant Joan i les de l’equinoci de primavera, com les Falles, a Sant Josep. Per això, encara que no es pot comprobar documentalment, alguns historiadors/es pensen que les Falles són en realitat un costum molt antic de València, seguit pels àrabs o potser per pobladors de la ciutat anteriors a ells, i afirmen que les fogueres que prenien els fusters a Sant Josep i que van evolucionar fins als monuments satírics que hui dia coneixem, tenien el seu origen en les antigues celebracions al voltant de l’arribada de la primavera. Per altra banda, el Carnestoltes trobaria el seu origen en les festes que es realitzaven en honor a Bacus, el déu romà del vi, les saturnals i les lupercales romanes, o les que es realitzaven en honor del bou Apis a Egipte. Segons alguns historiadors/es, els orígens d’esta festivitat es remuntarien a la Sumèria i l’Egipte antics, fa més de 5000 anys, amb celebracions molt semblants en l’època de l’Imperi romà, des d’on es va expandir el costum per Europa, sent portat a Amèrica pels navegants espanyols i portuguesos a partir de finals del segle XV.

En l’actualitat, el Caral carrer. Malgrat les “la seua característica comuna és la tes nestoltes és una celediferències que la seua bració que té lloc im- de ser un període de permissivitat i celebració presenta al mediatament abans de cert descontrol.” voltant de tot el món, la la quaresma cristiana. Al seua característica cocomençament de l’Edat mitjana l’Església catòlica muna, també amb altres festes, és la de ser un va proposar una etimologia de carnestoltes: del període de permissivitat i cert descontrol. llatí vulgar carnem-llevara, que significa ‘abandonar la carn’, la qual cosa justament era la prescripSi viatgem fins al Carnestoltes de Venècia, conció obligatòria per a tot el poble durant tots els text de la nostra falla, trobem que la festa en la divendres de la Quaresma. ciutat va ser oficialment fundada per Christopher Tolive, secretari principal del dux de Venècia. Es El Carnestoltes combina elements tals com disva crear pensant que era necessari alguna excusa fresses, grups que canten cobles, desfilades i fesperquè la noblesa poguera eixir a veure al poble. A Carnestoltes, grans revoltes /

El Carnestoltes de Venècia va aconseguir la seua màxima esplendor en el segle XVIII, quan molts aristòcrates de diferents llocs visitaven Venècia, sent el més normal que els prínceps i nobles s’escaparen a disfrutar durant alguns dies, o fins i tot mesos, de les festivitats. Per tot això, les màscares es converteixen en l’element més important de la festa, arribant a ser peça indispensable per a amagar la vertadera identitat de totes les personalitats que es trobaben al carrer estos dies. Com podeu imaginar, el Carnestoltes venecià va anar canviant poc a poc fins arribar a ser una festa per al poble com ho és hui en dia. Actualment, la tradició és que els nadius es disfressen amb ostentosos i belles disfresses per a eixir al carrer a passejar i a prendre’s fotos, ja siga en desfilades organitzades o improvisades. I, parlant de desfilades organitzades o improvisades, tractarem ara d’explicar la conexió de tot açò amb les revoltes. Podem definir revolta com a forma de lluita social expressió d’algun tipus de conflicte (social, polític, econòmic). Es produeix quan una multitud, o almenys un nombrós grup de persones s’ajunten per a cometre actes de violència, en general com una reacció contra una sensació d’injustícia o injúria. També és molt habitual emprar el terme revolta per a designar accions més organitzades, més prolongades en el temps o amb projecció en el futur, i amb objectius més generals o un propòsit més clar de transformació social o un altre tipus de canvi. 12 / AC Falla F. Mistral Murta 2019

Una de les primeres revoltes de les que tenim constància va ser la revolta jònica durant l’any 499 a.C. Va constituir el primer conflicte a gran escala entre ciutats gregues i l’Imperi persa. Moltes ciutats ocupades pels perses a Àsia Menor i Xipre es van alçar contra els seus dominadors buscant acabar amb els tirans i proclamar la isonomia, futura democràcia atenesa. És clar que adquirir drets no és, ni ha sigut mai, una tasca senzilla. Cada conquesta va tindre darrere de si la lluita d’algun grup o alguna persona que, fins i tot donant la vida, va obrir el camí perquè uns altres gaudiren els beneficis obtinguts. Algunes es van donar a nivell mundial i unes altres a nivell local, però és evident que moltes revoltes populars van marcar un abans i un després en la història universal. Entre les més importants trobem La presa de la Bastilla. El 14 de juliol de 1789 es va donar un fet que va ser el punt de partida per a la Revolució Francesa. En un marc de misèria i autoritarisme, el poble francès va començar una protesta contra Lluís XVI i contra la monarquia absoluta. La Bastilla va ser presa per una multitud indignada posant fi al règim absolutista a França i instaurant la República donant entitat al poder del poble. En 1930 va tindre lloc La marxa de la sal, quan després de diverses manifestacions en el seu haver, Mahatma Gandhi va organitzar la que semblava una marxa més dins de la seua lluita. L’objectiu: aconseguir l’autonomia respecte a Gran Bretanya. Al març d’aquell any va partir des de la seua casa a Ahmadabad, cap a la costa de l’Oceà Índic, a 390 km de distància. En partir, va anunA Carnestoltes, grans revoltes /

#Falles UNESCO 14 / AC Falla F. Mistral Murta 2019

moviments populars ciar que la seua missió “Les Falles són un perfecte exemple de fruit de l’associacionisseria arribar al mar i violar la Llei de la sal; una de tot el que es pot aconseguir grà- me de diferents persones amb un objectiu normativa que prohibia cies a la unió” comú. Evidentment als qui no foren el Goeste objectiu és molt diferent entre el carnestolvern anglés fabricar i comerciar sal. En cada poble tes i les revoltes, però en qualsevol cas, podem se sumaven centenars de manifestants, arribant a afirmar que ambdós casos demostren la capacitat ser 50 mil. En aconseguir el mar, el líder indi i les de mobilització que comporten les grans causes més de 50 mil persones que el seguien van posar a les quals ens enfrontem i les grans metes que les seues mans sobre l’aigua. La policia anglesa va aconseguim quan estem units i unides. detindre a al voltant de 60 mil persones, però la pressió popular va derivar en el seu alliberament, Amics i amigues, parlant de tot açò, no puc deixar la derogació de la llei i la fundació del moviment de pensar en la nostra festa i en la nostra falla. independentista indi. Les Falles són un perfecte exemple de tot el que es pot aconseguir gràcies a la unió de tota una Al novembre de 1989 a Berlín al voltant d’un miimportant xarxa d’associacions, gremis, adminislió de persones es van congregar per a reclamar tracions i societat en general que treballen per reformes polítiques. La gent demanava pels drets un bé comú i tan preuat com és la pervivència de i llibertats proclamats en la Constitució d’Alemanla nostra cultura o, com va ocorrer en el 2016, ya de l’Est. Els i les manifestants van desafiar a les per aconseguir la declaració de la nostra festa forces de seguretat de la República Democràtica com a Patrimoni Inmaterial de la Humanitat per Alemanya i sota el lema “Nosaltres som el poble”, la UNESCO. van marxar per Leipzig per a exigir un canvi democràtic. El 9 de novembre el Mur de Berlín va Al llarg dels anys, en la Murta hem viscut mocaure, i amb ell, la fi d’una era. La població, encara ments de tota mena, tant difícils com feliços, tots als carrers, va participar de la destrucció amb les viscuts amb la intensitat de qui treballa apassioseues pròpies mans. nadament pel que estima. En el futur ens queden molts reptes per aconseguir, molts moments diSón moltes més les fites històriques que podriem fícils per superar i esperem que sobretot, moltes continuar nomenant. Tots i totes podem recordar celebracions per viure. com vam viure de prop l’Esperit d’Ermua, el ‘No a la guerra’, el 15M o el més recent 8M. EsdeveniEn qualsevol cas, que ens agafen ballant i cantant ments que, sense cap dubte, han marcat la nostra com tant ens agrada, perquè com deia la gran història més recent. Celia Cruz: “ay, no hay que llorar, que la vida es un carnaval y las penas se van cantando”. Que En definitiva, podem afirmar que efectivament, comence la festa! tant el Carnestoles com les revoltes és tracten A Carnestoltes, grans revoltes /

16 / AC Falla F. Mistral Murta 2019

/Car nes toltes A Carnestoltes, grans revoltes /

SALUTACIÓ DEL PRESIDENT / José Francisco Serrano Pérez Falleres i fallers de la Falla Frederic Mistral i Murta, fallers i falleres d’honor, comerços col·laboradors, familiars, amics i amigues, veïns i veïnes. Sembla que va ser ahir quan cremarem els monuments del 2018, però ha passat un any, un any ple d’activitats, d’anècdotes, de records, de festa, tradició, música i molt de treball perquè les Falles del 2019 siguen inoblidables. El que vol dir que hem arribat a la nostra setmana més gran, LA GRAN SETMANA FALLERA. Tot aquell camí per a arribar a estos dies no hauria sigut possible sense totes eixes persones que han estat i estan ajudant-me en esta tasca. Per això, m’agradaria agrair a la meua Junta Directiva que s’ha desviscut i es desviu perquè cada acte isca perfecte, especialment als meus vicepresidents, secretari i vicecontador que van començar esta bogeria al meu costat i continuen ací ajudant-me en tot. Sense oblidar-me de tots eixos fallers i falleres que col·laboren, treballen i dediquen tot el temps que poden en la nostra falla. Fanny, la nostra Fallera Major del 2018, amb la qual he viscut moments memorables i únics. Ha sigut un honor acompanyar-te durant el teu regnat. Vull que sàpies que tens un amic per sempre. 18 / AC Falla F. Mistral Murta 2019

No em puc oblidar dels més menuts, la nostra comissió infantil, espere que continueu disfrutant de la falla i que cresqueu alimentant l’amor per esta festa, sou el nostre futur. Fallers i falleres d’honor, veïns i veïnes, amics i amigues, empreses col·laboradores; tot això no seriosa possible sense vosaltres. Sabeu que teniu les portes de la MURTA sempre obertes. Agrair als nostres artistes José Ramón i Vicente el gran treball que han realitzat i que esperem que es veja recompensat com es mereixen i el puguem celebrar amb vosaltres. Als nostres amics d’Alacant de la foguera Florida Plaza de la Vinya dir-los que els esperem per a disfrutar d’esta gran festa al costat d’ells i que ens alegra que any rere any ens acompanyen en el tan emotiu acte de l’Ofrena. Desitjar també que tinguen unes bones Falles a totes les nostres falles veïnes del Sector i de l’Agrupació, així com als directius de l’Agrupació i delegats del Sector, entre els que es troba el nostre amic Jorge Oltra, amb els quals passem grans moments durant tot l’exercici, gràcies pel vostre treball incansable.

A Carnestoltes, grans revoltes / 19

Agrair a la meua família el suport i l’ajuda durant estos dos anys. Especialment a la meua mare i a la meua germana, les que més ho pateixen, però les que sempre estan ací, atentes a tot i aconsellant-me perquè no descure ni un detall.

Estan donant-ho tot per a representar a la nostra comissió com es mereix i no dubteu que ho estan fent. Merche, Carmen i Álvaro moltes gràcies per tots els moments compartits, espere que este any màgic no l’oblideu mai.

I com no, no em puc acomiadar sense donar les gràcies i desitjar-los que tinguen unes Falles inoblidables a eixes persones amb les quals estic compartit els millors moments d’enguany com a President i per les quals tot l’esforç i sacrifici que emprem per a traure tot això avance tinga sentit.

Gràcies a tots i totes per fer d’este somni una realitat i gràcies a per ajudar-me a continuar fent falla. Desitjar-vos a unes bones Falles 2019. Visca València! Visquen les Falles! I visca la comissió de la falla Frederic Mistral i Murta!

Gràcies per fer d’este somni una realitat 20 / AC Falla F. Mistral Murta 2019

A Carnestoltes, grans revoltes / 21

LA NOSTRA FALLERA MAJOR / Merche Ribusa Paulo Estimats fallers i falleres de la comissió, fallers i falleres d’honor, familiars, amics i amigues, veïns i veïnes: Qui m ́anava a dir a mi, fa uns mesos, que anava a tindre l ́honor d ́escriure esta salutació tan especial. No podeu imaginar-vos l ́orgull que sent de representar enguany a la meravellosa comissió que forma la gran Falla Frederic Mistral i Murta.

Per altra banda, no puc tindre millor acompanyant este ejercici, el nostre President, el Tete, mi Tete. Gràcies per estar sempre al meu costat pendent de mi, per fer de cada acte un moment inoblidable, per fer-me riure com fa temps no ho feia i per mostrar-me l’altra cara de les Falles.

Saps estar en cada moment, cuidant el detall amb tot i amb tots i açò fa que sigues, per a mi i per a tota la teua comissió, un President de deu. Com Ja vaig tindre el plaer de viure des de la barrera el vaig dir-te en la meua proclamació, em te igual gran any que va tindre de quin braç m ́agarres, la meua filla, Carla, com sempre que siga amb a Fallera Major Infantil “Gràcies de tot cor per contagiar-me tu, aniré a la fi del món, d ́esta comissió i, en- de la teua il·lusió i les teues ganes de perquè no eres només guany, repeteix el ma- viure esta experiència, Álvaro” el meu President, eres teix orgull sent la mare un bon amic que em del nostre President Infantil. Un xiquet que tenia porte per sempre. Juntament amb Álvaro i Carmolt clar des de fa uns anys, amb qui volia commen, estem fent del 2019 un any de somni. partir el seu regnat. Un any que compartim amb els bons amics i Gràcies de tot cor per contagiar-me de la teua amigues, representants de les nostres falles veïil·lusió i les teues ganes de viure esta experiència nes. Gràcies als components del l’Agrupació i del única i irrepetible, Álvaro, fas que tots els actes nostre Sector Pla del Reial-Benimaclet, Delegats siguen doblement increïbles. I és que si ser Fai President, gràcies pel vostre treball, amb vosalllera Major d ́esta comissió és tot un honor per a tres compartim moments únics i inoblidables fent qualsevol fallera, compartir l ́any amb el teu fill és que totes les falles estem unides per una mateixa el regal més increïble que podria tindre. causa: l ́amor a les Falles. 22 / AC Falla F. Mistral Murta 2019

A Carnestoltes, grans revoltes / 23

Per unes Falles 2019 inoblidables A la Junta Executiva, entre els que es troben un grapat d’amics i amigues, gràcies pel vostre treball incansable, fent que tota la comissió disfrutem de la nostra falla i, sobretot, gràcies per tot el que feu per a que este any siga tant especial per a mi.

A la nostra comissió infantil, representada per Álvaro i Carmen, gràcies per tant, pel vostre amor a la falla, per les vostres rialles i per la vostra inocència. Sou el millor regal de la nostra comissió, no canvieu mai.

Als nostres artistes, José Ramón Espuig i Vicente Domínguez, gràcies per fer màgia amb les vostres mans, per fer uns monuments impressionants que estic segura que ens donaran moltes alegries les pròximes Falles.

A la meua familia, amics i amigues, gràcies per estar al meu costat, per acompanyar-me i ajudar-me en tot moment, per les hores de rialles a les tantes de la matinada preparant els “tuppers” i els entrepans de les iaies. Gràcies per les puntades sense descans, per açò i per moltes coses més, gràcies per formar part de la meua vida.

A la nostra foguera germana, Florida Plaça de la Vinya, és tot un honor per a la nostra comissió compartir amb vosaltres les nostres festes. Vaig viure les Fogueres 2016 amb vosaltres i vaig quedar prendada de la vostra hospitalitat i generositat. Per molts anys de germanor amb vosaltres. 24 / AC Falla F. Mistral Murta 2019

A la meua comissió, gràcies per estar sempre, espere representar-vos com vos mereixeu, i que disfrutem tots junts de la nostra falla i la nostra festa. Per unes Falles 2019 inoblidables!

DONA lluitadora valenta murtera

Merche, dolça regina, dona lluitadora i valenta, gran murtera veterana, viure un somni t’espenta. És temps d’anar de pressa, intentant amb calma viure, perquè en cada moment compta, una nova pàgina escriure. I així és com t’encomane, benvolguda Fallera Major, que cada segon que passe, el guardes per sempre al cor. Perquè quan la nit arriba, i amb ella el liturgic foc, només queden les cendres, que a tants records donen lloc.

A Carnestoltes, grans revoltes / 25

Arriba el moment de conèixer un poc millor a la nostrà màxima representant, la nostra Fallera Major, Merche. En realitat no és necesari fer-li una extensa presentació ja que es tracta d’una persona oberta, que es relaciona amb tot el món i per això és ben coneguda en la nostra comissió i en el nostre barri. Sense més dilació vos deixem una xicoteta entrevista en la qual esperem, pugueu conéixer un poquetmillor a la nostra gran fallera i amiga. Una cançó: “Tanto” de Pablo Alborán. Una pel·licula: “Dirty Dancing”.

Un llibre: “Los pilares de la Tierra”. Un lloc: La plaça de la Mare de Déu de València.

Qui és Merche? Com et definiries? Una mare treballadora que trau temps d’on siga per a no perdre’s res. Soc molt cabuda, quan vull alguna cosa no em detinc fins a aconseguir-la. Soc molt amiga dels meus amics, i no tinc sentit del ridícul. Sobretot, m’agrada disfrutar de la vida, amb les seues coses bones i les seues coses dolentes.

Com penses que és el paper d’una Fallera Major? Creus que encara es tracta d’una dona “florero”? Pense que una Fallera Major es deu a la seua falla, ha de saber estar en cada moment, sacrificar-se i estar disponible per a qualsevol acte o situació que requerisca representar a la seua comissió.

On està Merche quan no està en la falla? A la seua botiga treballant, i últimament, en qualsevol “sarao” del Sector, ja siga oficial o no. També em podeu trobar tancant algun casal amb el nostre Presi (rialles). Per què vas decidir ser Fallera Major? Com moltes decisions que prenc, va ser un “pensat i fet” perquè al meu xiquet li feia molta il·lusió que jo fora la seua Fallera Major. El destí va voler que no es presentara cap candidata, així que sense quasi pensar-ho, el nostre President m’estava donant l’enhorabona. Quin acte esperes amb més il·lusió? L’Ofrena, encara que amb pena perquè serà el primer any que no vaja amb els meus menuts, estic segura que serà molt especial. 26 / AC Falla F. Mistral Murta 2019

No, no considere que siga una dona “florero”, el paper de la dona en el món de les falles, gràcies a Déu, està evolucionant. Per sort, la Fallera Major de hui dia té la seua pròpia personalitat. Parlant del paper de la dona en la festa, creus que les dones haurien d’ocupar mes càrrecs de responsabilitat? Per descomptat, estem perfectament capacitades per a ocupar qualsevol lloc de responsabilitat, tant en les nostres falles com en els Sectors, Agrupacions o Junta Central Fallera. Vorem a Merche com a Presidenta de la falla? (Rialles) Tot és possible en esta vida, qui sap. Tens la sort de compartir regnat amb el teu fill com a President Infantil. Moltes veus comencen a demanar que les Corts d’Honor de les Falleres Majors de València siguen mixtes, t’agradaria

que fora així i el teu fill poguera optar també a formar part d’elles? Quina és la teua opinió? Per descomptat que sí! Els xiquets tenen la mateixa il·lusió que les xiquetes de representar a les seues falles i, per tant, també de formar part de la Cort. És més, el meu fill ja estè pensant en parlar amb Pere Fuset per a ser President Infantil de València (rialles). Pense que totes les mares de Falleres Majors Infantils desitgen que les seues filles compartisquen any amb un President Infantil per a disfrutar junts del seu regnat, llavors, per què arriben a la Cort i no continua sent així? Per al mi no té cap sentit, les comissions masculines infantils i majors també haurien d’estar representades en les Corts d’Honor de les Falleres Majors de València.

lles). És molt jo, Carnestoltes, festa, colors roses... Venècia és un lloc molt especial per a mi, sé que algú ací dalt la disfrutarà molt. A més, els acabats són impressionants, José Ramón és un gran professional i estic segura que ens donarà moltes alegries enguany. Per a acabar, un desig per a les Falles 2019? Desitge unes Falles amb el meu casal ple de gent passant-ho bé, que disfrutem de la nostra festa, i que els nostres veïns i veïnes s’unisquen a nosaltres i aprenguen a apreciar l’amor per les Falles. Ja que estem, si ens fa bon temps seria meravellós!

que no ploga!

Parlem ara de les falles, quin estil de falla t’agrada més: tradicional, barroc, contemporani o experimental? En general m’agrada l’estil tradicional perque m’agrada que les falles siguen dolces i transmeten tendresa.

Has pogut vore ja la falla que ens està preparant el mestre José Ramón Espuig? Què ens pots dir d’ella? Sí! He visitat ja el seu taller. Primer dir que m’encanta, si fora per mi me la portava sencera (ria-

A Carnestoltes, grans revoltes / 27

ACOMIADAMENT FM 2018 / Estefanía Tórtola Míguez Tot va començar un 19 de maig de 2017, aquell dia tot canviava i el que portava 10 anys somiant es feia realitat, era la Fallera Major 2018 de la falla Frederic Mistral Murta, no m’ho podia creure. Aquell dia començava un somni que he viscut amb la meua família, amics i amigues, José i com no, al costat de la gran comissió que forma Mistral Murta. Van anar passant els mesos, i el somni anava agafant forma, entre teles, adreços, pintes i proves de vestits, arriba setembre i amb ell, la meua proclamació, una nit plena d’emocions i sorpreses, una nit que no oblidaré mai, cada detall era perfecte. Els dies passaven i els caps de setmana estaven plens d’actes, en els quals he pogut conéixer a dones meravelloses, que van començar sent companyes de somni i s’han convertit en unes grans amigues que sé que ho seran per sempre. El dia 2 de desembre em vaig sentir la fallera més afortunada, encara em costa explicar tot el que vaig viure i vaig sentir aquell dia. Quan vaig baixar de casa i vaig veure la limusina, no m’ho podia creure! Però en arribar al saló, pujant aque28 / AC Falla F. Mistral Murta 2019

lla immensa escala i notant tot l’afecte de la comissió no vaig poder retindre les llàgrimes. L’apropósit va ser incrïble, tindre a la meua millor amiga de tota la vida de mantenidora, ho va fer més especial si cap, però sobretot veure al meu pare portant-me la banda va ser el més màgic, Va ser una presentació perfecta. Així, poc a poc, l’any faller continuava i les Falles s’anaven acostant. Per a preparar-nos per al que venia, teníem el cap de setmana de traca-faller: gala fallera, ball de la Fallera Major, lliurament de recompenses, macrodespertà i la Crida, un dels meus actes favorits i que dona començament a la festa més meravellosa del món, les Falles. Entrem en març i ja comencen a arribar les llums a la demarcació i amb elles la cavalcada de disfresses i la recollida de premis dels campionats esportius de JCF, 3eres en bitles femenines; i de llibret, 9é premi de la Conselleria de Cultura de la Generalitat Valenciana per la promoció de l’us del valencià a la ciutat de València. Arriba la setmana fallera, i l’agenda es va omplir: bus faller, recollida de ninot infantil, Plantà infantil, recollida de ninot major (enguany amb la

A Carnestoltes, grans revoltes / 29

novetat d’anar en bus turístic). A la tornada de recollir el ninot, tots i totes estàvem en el casal esperant per a veure els premis infantils, i quan escoltem falla Frederic Mistral Murta 4t premi de secció 17a, el casal es va omplir de crits, alegria i plors. Després de molts anys sense premi, el nostre artista Vicente Domínguez retornava la il·lusió a Mistral Murta.

El dia 18, un dels dies més esperats per a una Fallera Major: l’Ofrena de flors a la Mare de Déu dels Desemparats, un moment indescriptible, fer cada pas pel carrer de la Pau és màgic, però la sensació que se sent quan entres en la plaça de la Mare de Déu i diuen el teu nom, i en eixir passes per eixe infinit corredor companyada per la teua comissió, és una cosa que no es pot explicar.

Després d’eixa gran notícia vam fer el tradicional sopar de la Plantà, amb play-backs, en la qual una vegada mes les meues Murtetes em van sorprendre i em van emocionar.

Arriba el 19 de març, i amb la Cremà, a les 4 de la matinada, el foc purificador posava fi a les que sens dubte han sigut les Falles de la meua vida. Tot això gràcies a la meua família, amics, amigues, el meu Presi, la gran Junta Directiva que vaig tindre i, com no, la meua comissió .

Al dia següent anarem amb els més menuts i menudes de la comissió a recollir el nostre premi de falla i, en tornar, una altra vegada tots expectants en el casal esperant a escoltar els premis majors. Una vegada més el casal es va inundar d’emoció, teníem un 6é premi de secció 7B. El 17 de març, quan vaig eixir de casa a les 8 del matí, un vegada més la comissió em va demostrar tot el seu suport i afecte, gràcies a totes persones que es van vestir i ens acompanyaren a recollir el premi. I com tota setmana fallera té la seua anècdota, arribem a la plaça de l’Ajuntament a recollir el nostre “palito” i resulta que no l’havien confeccionat, així que després d’un plançó allí sense resultat, ens vam tornar al casal a esmorzar i amb l’esperança que mesos més tard la Fallera Major de València vindria a portar-lo al casal.

30 / AC Falla F. Mistral Murta 2019

No em puc oblidar dels representants de la nostra foguera germana que ens han acompanyat en molts actes i ens han convidat a conéixer mes de prop la seua festa, gràcies per fer-nos sentir com a casa cada vegada que anem. Hi ha vegades que els somnis es compleixen i la realitat supera el somiat. Vau decidir somiar amb mi i fer d’este any també el vostre, estant sempre al meu costat. Gràcies per fer-me la persona més feliç del món. Un any per a viure’l i tota una vida per a recordar-lo. Gràcies Mistral Murta i fins sempre 2018.

A Carnestoltes, grans revoltes / 31

Un any per a viureâ&#x20AC;&#x2122;l i, tota una vida per a recodar-lo

32 / AC Falla F. Mistral Murta 2019

A Carnestoltes, grans revoltes / 33

M U

COMISSIÓ MAJOR / Merche Ribusa Paulo Fallera Major 2019 Estefanía Tórtola Míguez Fallera Major 2018

Mª. Paz Segovia Ortega Virginia Fuentes González Mª. Amparo Tello Valero Ángeles García Hernández Cecilia Elena Chasán Frías Amparo Morales Ramírez Mª. Dolores Pérez Lara Mercedes Sales Sanchís Carmina Agné Vergara Vicenta Gimeno Morcillo Josefa Villarreal Andrés Inmaculada Cuenca Mancebo Mª. José Tarín Palacios Mª. Carmen Peris Alacreu Ana Mª. Sales Sanchís Mª. Carmen Borque Langoyo Mª. José Andrés Marco Laura C. Gabriel Llorens Mª. Carmen Nevot Servitge Mª. Carmen Colomer Catalá Mª. Amparo Hurtado Molina 34 / AC Falla F. Mistral Murta 2019

Mª. Pilar Borque Langoyo Susana Senent Valero Mode Pérez Gonzálvez Mónica Gimeno Segovia Esther Serrano Aucejo Purificación Villarreal Andrés Rosa Mª. Torondel Lloscos Ana Mª. Moreno Vilches Inmaculada Ranz Bartual Amparo Zuriaga Val Amparo Alou Barea Sandra Dolz Giménez Mª. Amparo Fernández López Mª. Carmen Navarro Giner Mandy Ute Zwahlen Mª. Amparo Bellot Hurtado Encarna Blasco García-Abad Nuria Giner Fuentes Mª. Ángeles Sánchez Colomer Manoli Val Mascarell Concepción Bartual Ciurana

Verónica Calvo Gimeno Concha Carbonell Perona Lorena Dolz Giménez Mª. Isabel Fernández López Elena Serrano Pérez Pilar Martín Ros Marta Velasco Aguilar Belén Alegría Navarro Pepi Gil Sanz Irene Marco Zapata Mireia Mascarell Chasán Irene Pau Casares Maribel Polo García Laura Queralt Nevot Marta Andreu Chasán Sandra Martín Polo Ana Oltra Morales Laura Torondel Lloscos Ana Alamán Pla Laura Alamán Pla Sara Giner Fuentes

R A U T Gracia Mª. Greses López Sonia Pérez Peris Francisca Serrano López Olaya Tarín Sánchez Mª. Ángeles Giménez Vázquez Lidia Page Plaza Regina Corresa Roca Sandra Escuder Buch Esther Martínez García Sara Mascarell Chasán Beatriz Serra Cuenca Mª. Teresa Vallés Bori Ascensión Fuentes González Ana I. Andrés Moreno Raquel Bataller Pérez Christina Cuesta García Eloisa Giner García Inmaculada Ibáñez Justicia Mª. Paz Renau Requeni Mª. Carmen Míguez Hermida Amanda Serra Cuenca

Ana Escobar Tomás Nuria Ríos García-Moreno Teresa Bori Pastor Patricia Martínez Lumbreras Jennifer Ballester González Jessica Ballester González Pilar Martínez Lumbreras Celia Escuder Buch Mª. Pilar Fernández Lizano Elena Gimeno Ruiz Mª. Carmen Bernat Velasco Sheyla Mallen Candel Marta Martínez Polo Natalia Pareja Segarra Pau Cuenca Renau Ruth Martín Garrido Noelia Mascarell Villarreal Ana Pascual Agné Mª. Amparo Arnau Pascual Amparo Renau Requeni Mª. Carmen Torres García

Patricia Arévalo Pérez Andrea Córcoles Ríos Elena García Torres María Panach Benítez Nerea Panach Benítez Belén Cuenca Renau Alba Fernández Mascarell Alba González Peréz Eva Mañez Beltrán Diana Alina Dubscki Nuria Benavente Gómez Martina Navarro Martínez Claudia Valeria Pérez Martí Andrea Perona Martínez Andrea Romero Sánchez Andrea Viana López Lara Villar Ruiz Cristina Guijarro Galletero Victoria Muñoz Navarro

A Carnestoltes, grans revoltes / 35

José Francisco Serrano Pérez President

Vicente Senent Guaita José Luís Oltra Ibars Miguel Ángel Pedrós Ariño Sebastián M. Sabater García Manuel Mascarell Reberte Jerónimo Pérez Lara Enrique Tello López Adrián Ramón Francés Miguel Andrés Marco Rafael Aragonés Marco Vicente J. Pérez Roca Luis Salom Peris Pedro J. Mascarell Reberte Mario Ramón Francés Fernando Queralt Blasco Carlos Bellot Salmerón Aaron Cano Montaner Francisco J. Greses Monso Jorge Oltra Ibars Joaquín Fernández Ortiz Enrique S. Sanchís Soler Enrique Serra Serneguet José Mª. Serrano Aucejo Salvador Fortea Matoses Vicente Senent Valero Jorge M. Barberá Rovira Javier Pardo Aznar Luis Espinosa Ortiz Ignacio Castro Gimeno Pablo Cuenca Torres Fernando Queralt Nevot 36 / AC Falla F. Mistral Murta 2019

Tomás Pérez Aramendia Enrique Ranz Camarena Miguel Zuriaga Rodenas Jacinto Agustín Bosch Víctor Blasco Fuentes Manuel Marco Bartual David Blasco Fuentes José Giner Fuentes Francisco Aragonés Pérez Manel Blasco Fuentes José Cano Montaner Enrique Dolz Martí Miguel Giraldós Borque Raico Pérez Giménez Fco. Javier Arias Giménez Juan Martín Prieto Pau Medina Mondragón Víctor Negrete Collado Ignacio A. Sánchez Colomer Alfonso Vte. Vega Morales Aurelio Gabarda García Alfredo Gimeno Ruiz Pedro J. Mascarell Villarreal Jaume Pascual Agne Isaac Pérez Gabriel Hector Orta Mira Jose Fdo. Panach Muñoz Fco. Javier Borja Borque Vicent Fortea García Adrián Giner García Andrés Moya Pardo

Jose Antonio Tórtola Rubio Adrián Arévalo Pérez Miguel Á. Fernández Mascarell Andrés Moya Villarreal Paco Navarro Pradas Ricardo Arnau Pascual Jose Vicente Borrás García Francisco Cuenca Meseguer Sergio Chillarón Coronado Nicolás Navarro Alou Carlos Carrasco Mascarell Vicente José Pérez Gabriel Luis Rivera Aleixandre Jose Enrique Sanchís Serrano Fernando Lluch Rodríguez Enrique Moya Villarreal Fernando Aragonés Guillen Jesús Galindo García Michel González Oropesa Víctor Maldonado Juver Miguel Andrés Moreno Javier Sánchez Zoilo Hilario Pimentel Ureña José Fco. Manzaneque Rubio Joan Molto Balaguer Syilvain N’diaye Juan José Pagés Lérida Adrian Soriano Ancio Paco Torán Peiro Álvaro Peiro Aragonés

A Carnestoltes, grans revoltes / 37

RECOMPENSES / Atorgades per Junta Central Fallera BUNYOL DE COURE Belén Cuenca Renau / Alba Fernández Mascarell / Eva Mañez Beltrán / Claudia Valeria Pérez Martí / Andrea Perona Martínez / M. Carmen Torres García / Andrea Viana López / Lara Villar Ruiz / José Fco. Manzaneque Rubio / Joan Molto Balaguer / Syilvain N’diaye / Juan José Pagés Lérida / Adrian Soriano Ancio / Paco Torán Peiro BUNYOL D’ARGENT Sheyla Mallen Candel / Marta Martínez Polo / Natalia Pareja Segarra / Nurio Ríos García Moreno / M. Isabel Fernández López / M. Carmen Bernat Velasco / Ricardo Arnau Pascual / Jose Vicente Borrás García / Francisco Cuenca Meseguer / Nicolás Navarro Alou / Vicente José Pérez Gabriel / Luis Rivera Aleixandre / Jose Enrique Sanchís Serrano BUNYOL D’OR Ana I. Andrés Moreno / Raquel Bataller Pérez / Christina Cuesta García / Ascensión Fuentes González / Eloisa Giner García / Inmaculada Ibáñez Justicia / Mª. Paz Renau Requeni / Paqui Serrano López / Estefanía Tórtola Míguez / Francisco Javier Borja Borque / Vicent Fortea García / Andrés Moya Pardo BUNYOL D’OR AMB FULLES DE LLORER Concepción Bartual Ciurana / Verónica Calvo Gimeno / Concha Carbonell Perona / Lorena Dolz Giménez / Elena Serrano Pérez / Tomás Pérez Aramendia / Enrique Ranz Camarena / Miguel Zuriaga Ródenas

38 / AC Falla F. Mistral Murta 2019

bunyols Enrique S. Sanchís Soler

Joaquín Fernández Ortiz

M. Carmen Navarro Giner

Bunyol d’or i brillants amb fulles de llorer

A Carnestoltes, grans revoltes / 39

COMISSIÓ D’HONOR /

40 / AC Falla F. Mistral Murta 2019

Presidenta d’honor D.ª Pepa Nicolau Bayo

Fallers i falleres d’honor D.ª Carmen Antón Civera D.ª Ángeles Martínez Porta D.ª Elvira Tortajada Moya D. Albert Sebastián Isachs D. Pep González Sanchís D. Alfredo Tello Barges D. José Luís Pedrós Ariño D. Carlos Genovés Peris Farmacia Vicente Segura

COMISSIÓ EXECUTIVA /

President: José Francisco Serrano Pérez Vicepresident 1er: Rafael Aragonés Marco Vicepresidenta 2ona / Tresorera: Elena Serrano Pérez Vicepresident 3er: Adrián Ramón Francés Vicepresident 4t / Contador: José Luis Oltra Ibars Vicecomptador / Remeses: Enrique Serra Serneguet Secretari: Jorge Oltra Ibars Vice-Secretari: Manolo Marco Bartual Delegada d’infantils: Rosa Torondel Lloscos Delegació infantil: Ana Escobar Tomás / Mode Pérez Gonzalvez / Esther Serrano Aucejo / Pilar Fernandez Lizano / Ana Alamán Pla / Laura Alamán Pla Delegat de festejos: David Blasco Fuentes Delegació de festejos: Víctor Blasco Fuentes / Tomás Pérez Aramendia / José Giner Fuentes/ Alfonso Vega Morales / Vicente Senent Valero / Sara Giner Fuentes / Patricia Martínez Lumbreras Delegat d’esports: David Blasco Fuentes Delegació d’esports: Vicente José Pérez Gabriel Delegat de llibret i comunicacions: Sergio Chillarón Coronado Delegada de bar: Paqui Serrano López

A Carnestoltes, grans revoltes / 41

FOGUERA/ Florida Plaça de la Vinya En breu conviurem un any més amb vosaltres i passarem junts els dies grans d’esta meravellosa festa. Any rere any els nostres llaços d’agermanament s’uneixen amb més força. Sempre agraït pel tracte rebut.

Enguany tinc l’honor de saludar a la nostra falla germana com a Bellesa adulta. Tinc molts records de vosaltres ocupant altres càrrecs infantils i adults.

Vull desitjar unes bones festes a tota la comissió de la nostra falla germana Frederic Mistral Murta. Ací estarem amb vosaltres en les Falles 2019! Una cordial salutació.

Estic desitjant viure el gran dia de l’Ofrena de flors a la Mare de Déu. Espere unir bons llaços amb la vostra Fallera Major. Vos espere en juny per a passar uns dies amb nosaltres en les Fogueres 2019. Que passeu bones Falles 2019!

President / David Golf Laville

Bellesa 2019 / Ana Belén Golf García

42 / AC Falla F. Mistral Murta 2019

A la llum de les Fogueres Dama adulta / LucĂa Guardiola GarcĂa

A Carnestoltes, grans revoltes / 43

UN ANY DE PIM PAM PUM / Resum del 2018

44 / AC Falla F. Mistral Murta 2019

PAM

PIM

A Carnestoltes, grans revoltes / 45

46 / AC Falla F. Mistral Murta 2019

A Carnestoltes, grans revoltes / 47

48 / AC Falla F. Mistral Murta 2019

A Carnestoltes, grans revoltes / 49

50 / AC Falla F. Mistral Murta 2019

A Carnestoltes, grans revoltes /

ADÉU A L’ACCENT/ Diacrítics crítics Per a la vostra informació, la simplificació de l’accentuació diacrítica té com a resultat la reducció als casos següents: bé-béns, déu-déus, és, mà, més, món, pèl-pèls, què, sé, sí-sís, sòl-sòls, són, té, ús i vós; tal i com es mostren en la imatge. Amics i amigues, com sabeu, fa uns anys vam encunyar el hashtag #SócDeLaMurta per a la difusió del nostre contingut en le xarxes socials. Com que som prou estrictes amb l’ortografia de la nostra llengua, sempre hem emprat el hashtag amb el corresponent accent diacrític en la paraula ‘sóc’ que ens servia per a diferenciar la forma verbal ser de la resta d’accepcions. Si recordeu les classes de llengua de l’escola, l’accent diacrític és aquell que es posa per distingir, en la majoria de casos, parells de paraules homògrafes (que tenen la mateixa grafia) que segons les regles d’accentuació no n’haurien de dur. Bé, doncs resulta que fa uns mesos, concretament en juny de l’any passat, l’Acadèmia Valenciana de la Llengua va reduir la llista d’accents diacrítics a 15 paraules, entre les que ja no es troba la paraula ‘sóc’. Per tant, a partir d’ara canviem el xip i utilitzarem el nostre hashtag sense accent: #SocDeLaMurta. 52 / AC Falla F. Mistral Murta 2019

Peró, mare meua! I ara què fem amb les nostres samarretes si porten el hashtag amb l’accent? Bé, no vos preocupeu perquè l’AVL estableix un període de tres anys durant el qual seran vigents tant la forma tradicional com la nova de simplicació dels accents diacrítics. Ja sabeu, si voleu estar al dia d’ací a tres anys, samarretes noves!

sóc / soc

A Carnestoltes, grans revoltes / 53

54 / AC Falla F. Mistral Murta 2019

A Carnestoltes, grans revoltes / 55

56 / AC Falla F. Mistral Murta 2019

MEMÒRIA DE LA FALLA / A Carnestoltes, grans revoltes Artista: José Ramón Espuig Escrivá

En Venècia, arribant Carnestoltes, tota la gent viu en la ciutat i els visitants es disfressen per aparentar el que no són. La ciutat aqueixos dies es vist de festa, res sembla el que pareix. Tot es converteix en un gran teatre al carrer, on la imaginació pren vida. Com a remat, tenim una magna dama veneciana. En una gran barca veneciana, dirigida per un grosset gondoler, una bella dama fa una passejada pels estrets i pudents canals de la ciutat. Esta és una clàssica estampa que té lloc tot l’any en la ciutat. Un gran bufó mou com si foren porritos uns fardos de billets, mentres un ric potentat segueix a la carrera el seu rastre. Simbolitza eixa banca que, darrere del seu missatge, amaga i disfressa unes ocultes intencions, moltes vegades prou malignes. Estos, sense cap dubte, s’amaguen baix d’una màscara, aparentant el que no són.

En una altra escena, dos ties disfressades de “treballadores de l’amor”, intenten enganyar a un iaio que, de ben segur, ja no compleix els noranta. A vegades, el lligar té un poc de Carnestoltes i, darrere de la disfressa, tens a gent que amaga altres intencions. Una princesa, és entretinguda pel seu bufó. Hui en dia, en la nostra societat també trobem molts bufons que van per les televisions contant xafarderies. Un bufó assegut en una cadira veu passar als visitants del Carnestoltes per davant d’ell. Al final s’adona que la vida té molt de Carnestoltes. De fet, ho és. El bufó, és el President del Govern que, saltant-se el protocol reial apareix en el tron col·locat. En este colorit i divertit Carnestoltes trobarem altres escenes, en tota mena de continguts. Totes relacionades en eixa gran festa veneciana que és el Carnestoltes. A Carnestoltes, grans revoltes /

COS I REMAT Arribant el Carnestoltes, tens dames i cavallers, que els agraden les revoltes, i els saraus més festers. Tens la veneciana dama, que té les plomes molt soltes, i en Carnestoltes fa proclama, armant festives revoltes. És Venècia al Carnestoltes, un conjunt de colorits, de llargues festes i nits, i de plomes i pardals.

58 / AC Falla F. Mistral Murta 2019

A Carnestoltes, grans revoltes / 59

60 / AC Falla F. Mistral Murta 2019

EMPRESARI / MARIONETA L’empresari llarg de vista, va darrere de la pasta, l’acumular li conquista, a costa de fotre a la ‘casta’. El bufó al ric atrau, oferint-li uns billets, i este molt ambiciós cau, com si foren pardalets. IAIO / TIES El iaio l’assumpte divisa, i mirant sense tocar, només podrà el mos pegar, si ensenya prompte la... Visa. En Carnestoltes a voltes, a les disfresses veus s’amaga, unes festives revoltes, que l’ambient calent propaga. PEDRO SÁNCHEZ Per culpa del protocol, el President no té remei, i anant sempre de farol, es creu d’Espanya el Rei. A Pablo, soci punyeter, el cap ací li ha tallat, Pedro vol tot el poder, i ser per tots Rei declarat. A Carnestoltes, grans revoltes / 61

62 / AC Falla F. Mistral Murta 2019

CAPS POLÍTICS

BOTXÍ

Per Màsters regalats, i grans mocions de censura, el seus caps foren tallats, per tindre la cara dura.

El “verdugo” que és el poble, la justicia ací l’imputa, i al polític que és innoble, en les urnes l’executa.

PRINCESA / BUFÓ

ZOMBI

FRANKENSTEIN

La Princesa com vol riure, du propet el seu bufó, li trau sempre un somriure, per ser graciós i burló.

Hui tens qui ix de la tomba, en un vall de... caiguts, i alguns toquen la simbomba, uns contents i altres fotuts.

Tens en Falles i en Carnestoltes, molst Frankensteins camuflats, si dels “tornillos” els soltes, acabaran “desmadrats”.

A Carnestoltes, grans revoltes / 63

64 / AC Falla F. Mistral Murta 2019

/Re vol tes A Carnestoltes, grans revoltes / 65

66 / AC Falla F. Mistral Murta 2019

LA REVOLTA PER LA VERITAT / EL NOSTRE OBJECTIU: CONÉIXER LA VERITAT I EVITAR QUE TORNE A PASSAR Per Rosa Garrote / Presidenta de l’AVM3J

El 3 de juliol de 2006, la ciutat de València va patir un dels successos més tràgics de la seua història. Un tren de la línia 1 de MetroValencia, va passar per la corba de l’estació de Jesús, al doble de la velocitat permesa. Va descarrilar, va bolcar, i van morir 43 persones. Altres 47 van resultar ferides. Els primers moments van ser terribles, angoixa, dolor, desesperació... I un pensament comú en totes les famílies: que no siga ella, que no siga ell. Però la realitat ens va colpejar brutalment, i els nostres temors es van confirmar: la persona que buscàvem anava en aquell tren. El món s’afona. Com serem capaços de superar la pèrdua? No hi havia més remei, calia seguir avant. Passats les primeres setmanes, els primers mesos, comencen a sorgir les preguntes, els dubtes. Com és que el tren no va frenar? Per què no hi havia res en la via que ho frenara? Ningú contesta. Ningú assumeix cap responsabilitat. Comença

així una lluita a la recerca de respostes, a la recerca de justícia. Així és com naix l’Associació de Víctimes del Metro del 3 de Juliol, com a vincle d’unió dels familiars i supervivents de la tragèdia, en la cerca comú de la veritat. A les poques hores de l’accident, els dirigents del Partit Popular ja assenyalen que l’accident ha sigut conseqüència de l’excés de velocitat, que el l’únic culpable és el conductor del tren sense que puga així derivar-se cap responsabilitat política. S’estableix així la versió oficial. A penes dues setmanes després de l’accident, sense temps material per a recaptar dades sobre els fets, s’inicia en Les Corts Valencianes la comissió de investigació que ha d’investigar les causes de l’accident. Esta comissió finalitza 3 setmanes més tard, amb només 1 dia per a estudiar la documentació, 4 dies sentint als 32 compareixents proposats pel Partit Popular, i 1 dia per A Carnestoltes, grans revoltes / 67

a valorar les propostes estes resolucions “l’única cosa que teníem, la nostra Però dels diferents grups deixaven moltes preparlamentaris i establir voluntat, la nostra decisió de canviar guntes sense resposta: el dictamen. La comis- aquella ‘veritat oficial’.” com pot ser la línia sesió parlamentària més gura quan han mort 43 curta de la història per a l’accident de metro més persones i altres 47 van resultar ferides, i com greu de la història d’Espanya. poden dir que l’accident és inevitable, quan la mateixa empresa reconeix disposar de sistemes El dictamen proposat i aprovat només pel Grup de seguretat capaços de evitar els excessos de Popular, que disposava de majoria absoluta en velocitat. aquell moment, afirma que la Línia 1 és segura i els sistemes de seguretat són els correctes. EstaTambé la jutgessa ho reconeix en el seu acte bleix com a causa de l’accident l’excés de velocid’arxivament: “és clar que l’existència d’una batat, i senyala al conductor com a únic responsalisa, que haguera tingut per funció el control de ble. Concloent que ha sigut un accident que no la velocitat d’entrada de la corba, haguera evitat era ni previsible ni evitable. l’accident.” No obstant això, no creu que la manca d’esta mesura que haguera salvat la vida a 43 Anys més tard es va publicar en premsa que FGV persones, indique cap responsabilitat dels direcva encarregar a l’empresa HM&Sanchís, prepatius de l’empresa. rar la comisssió d’investigació. Esta empresa va confeccionar un llistat amb les preguntes que el No ens ho podíem creure. No podíem conforGrup Popular anava a realitzar, i les respostes que mar-nos amb estes conclusions que assenyalas’havien de donar. També amb les possibles preven al conductor com a boc expiatori, i que els guntes de la resta de Grups i les corresponents vertaders responsables de l’accident no assumirespostes. I una sèrie de paraules “tabú”, com a ren la seua culpa. La veritat és que en aquells balisa, tragèdia o deficiències. Fins i tot, es van primers moments no érem conscients del que assajar les sessions. Esta notícia ens va indignar ens esperava, de com de dur anava a resultar el molt, però el pitjor va ser que esta revelació no camí. Només teníem clar que si no féiem res, mai va canviar res. sabríem la veritat de l’ocorregut aquell dia en el túnel. El panorama pintava molt negre ja que la instrucció judicial també es va centrar exclusivament en Nosaltres només volíem saber el que va passar. la velocitat, assenyalant com a únic culpable al Sentíem la necessitat personal de saber per què conductor. Sense tindre en compte la falta de havien mort els nostres sers estimats. I, com a mesures de seguretat en la línia 1, la jutgessa arciutadansi ciutadanes, també la imperativa nexiva la instrucció amb les mateixes conclusions cessitat d’exigir la veritat. Créiem fermament que defensades pel Govern Popular. una investigació real que tinguera en compte to68 / AC Falla F. Mistral Murta 2019

tes les possibles causes de l’accident era l’única forma d’esbrinar què és el que havia fallat, i així poder esmenar els errors i manques per a poder evitar que tornara a succeir en un futur. Però què podiem fer? Com lluitavem contra tot un Govern amb múltiples recursos sent uns simples ciutadans? Doncs amb l’única cosa que teníem, la nostra voluntat, la nostra decisió de canviar aquella “veritat oficial”. Els primers anys ens centrem en estudiar els informes aportats a la investigació, i quant més aprofundíem, més convençuts estàvem que la versió oficial no se sostenia. Descobrim una Auditoria de Seguretat realitzada abans de l’accident que concloïa que en FGV “el nivell de compliment de la Llei de Prevenció de Riscos Laborals i altra normativa aplicable és insuficient” i que el “sistema de gestió de la prevenció de riscos laborals d’FGV no compleix amb els requeriments” de la legislació, per la qual cosa l’opinió final de l’auditoria va ser “desfavorable”. L’auditoria també va detectar que “no s’han investigat tots els accidents de treball”, o “són investigats pel responsable de secció i, fins i tot, pel propi treballador”. Es dóna la circumstància que després de l’accident de metro ocorregut entre Picanya i Paiporta en l’any 2005, el Sindicat Independent Ferroviari va sol·licitar que s’instal·laren balises de frenat en la línia 1 però l’empresa va al·legar que no eren necessàries. En compte de corregir estes fallades, FGV va ocultar l’informe als sindicats que aleshores no van poder exigir estes millores. Informe que tampoc es va poder tindre en compte en la investigació.

Així va ser fàcil no concloure que FGV va fer les coses malament en matèria de prevenció del risc. A més, si afegim que FGV no va entregar la informació que revelava que el vagó de l’accident també va superar la velocitat les altres dues vegades que va passar per la corba aquell mateix dia, comprenem que es poguera arribar a establir com a causa l’excés de velocitat en considerar-lo com una cosa puntual. També vam saber d’un altre document ocultat datat en 2005, que revelava l’existència de problemes en el model dels trens de l’accident, amb tecnologia obsoleta, i problemes en el manteniment i obtenció de recanvis. Al no tindre coneixement durant la investigació d’estes dades, es va poder concloure que l’estat del vagó no va incidir en el sinistre. També va contribuir a esta conclusió que quan el perit va preguntar a FGV si el tren ja havia descarrilat amb anterioritat, l’empresa mentira dient que no, malgrat haver eixit publicat en premsa la foto d’aquell mateix vagó descarrilat en 2003 prop de Picassent. Després vam saber que en informes interns d’FGV, es comptava almenys un altre descarrilament més. Ens trobem així amb que l’empresa es dedica a entorpir la investigació sense que ningú li ho impedisca. El que ens va semblar molt greu però a ningú semblava importar-li. Així que ens centrem en difondre totes les irregularitats oposades al llarg de les nostres investigacions com que la custòdia del vagó la va realitzar la mateixa empresa a la qual s’estava investigant, que la jutgessa va permetre desballestar el vagó de l’accident estant encara oberta la instrucció, A Carnestoltes, grans revoltes / 69

que el contingut de la Caixa Negra l’esborrara un directiu d’FGV o la desaparició del llibre d’avaries en el qual s’anoten totes les anomalies del vagó, que obligatòriament ha d’anar en un compartiment de la cabina. També descobrim amb sorpresa que FGV tampoc va investigar l’accident del 3 de Juliol del 2006. Malgrat la relació entre la investigació i la posterior implantació de mesures que esmenen les deficiències detectades per a evitar futurs accidents, FGV continuava incomplint la Llei de Prevenció de Risc Laboral. Tampoc va haver-hi cap investigació per part de la Inspecció de Treball. No havien aprés res dels errors passats, dels accidents anteriors. Per contra, quan des de l’Associació denunciàvem que les coses no s’havien fet bé ens acusaven de tindre interessos polítics i voler desprestigiar-los amb les nostres reivindicacions. Com si buscar la veritat, i demanar millores en la seguretat per a evitar una altra tragèdia, fóra un delicte. Ara resultava que nosaltres érem “els dolents”. S’insistia en que tot estava ben fet, i que nosaltres ens queixàvem moguts pel dolor. Però no és el dolor el que ens mou. El que sempre ens ha mogut és la cerca de la veritat. El temps anava passant i les dades eren cada vegada més aclaparadores, estàvem desbordats amb tanta informació. També la càrrega psicològica i emocional cada vegada pesava més. Però calia continuar, no podíem deixar que el que quedara per al futur fora que l’accident va ser qüestió de mala sort, i que les nostres reivindicacions i denúncies no estaven justificades. 70 / AC Falla F. Mistral Murta 2019

No podíem deixar que s’isqueren amb la seua, que quedaren impunes sense assumir cap responsabilitat. Vam ser conscients que la nostra única opció era resistir. Malgrat la sensació de soledat que experimentàvem, continuem amb les concentracions mensuals, i cada dia 3 acudíem a la Plaça de la Verge. 105 concentracions. Durant 9 anys vam estar denunciant la mala gestió anterior a l’accident, i la nefasta gestió posterior, al no rebre a l’Associació de Víctimes, no realitzar una auditoria de la gestió d’FGV per a veure què havia fallat i com es podia millorar la seguretat, no censurar l’ocultació d’informes per part d’FGV, ordenar a RTVV tractar l’accident com a tema menor sense entrevistar cap membre de l’Associació, i no criticar la contractació de l’empresa HM&Sanchís per a manipular la Comissió de 2006, així com que continuara pagant-li amb diners públics durant 5 anys més per a contrarestar la veu de l’Associació de Víctimes. Fins i tot va preparar la reunió de 2011 entre el gabinet del President Alberto Fabra i l’Associació. I nosaltres pensant que anaven de bona fe, què il·lusos! Durant tots estos anys, per a nosaltres ha sigut molt important llevar-nos l’etiqueta política que alguns s’obstinaven a col·locar-nos, per la qual cosa des del primer moment teníem molta cura per a no significar-nos amb cap partit polític. Fins i tot arribem a pensar en rebutjar ajudes quan venien d’algun partit polític. Però després de moltes deliberacions, arribem a la conclusió que si ens ajudava a aconseguir el nostre objectiu, havíem d’acceptar l’ajuda, vinguera de qui vinguera. Tota ajuda és bona si coincideix amb els nostres interessos, i seria molt irresponsable allunyar la

Foto: Jesús Signes

possibilitat d’aconseguir els nostres objectius per por de que els nostres detractors ens etiqueten. Total, si ens desprestigiaren de totes maneres.

cianes sense que cap empresa confeccionara les respostes. La comissió va durar 8 mesos, amb 73 compareixences al llarg de 5 mesos.

I va anar passant el temps fins que al maig de 2015, després de les eleccions autonòmiques, el Partit Popular perd la seua majoria i canvia el mapa polític. El que va suposar un gran descans per a nosaltres ja que tots els partits que tenien opció a governar havien signat un document comprometent-se a complir les nostres reivindicacions. Per fi véiem la llum al final del túnel. Va arribar el moment tan anhelat i va tindre lloc una nova Comissió d’Investigació en les Corts Valen-

Va ser un treball conjunt de 4 dels 5 Grups representats, PSPV, Compromís, Podem i Ciutadans, la qual cosa anul·la per complet la crítica del Partit Popular per ús partidista de l’accident. I va concloure que l’accident va succeir com a conseqüència de la mala gestió de l’empresa en la prevenció del risc, i que les mesures de seguretat eren insuficients per a garantir la seguretat. Que no es degué deixar tota la responsabilitat de la circulació al conductor i que l’accident es va A Carnestoltes, grans revoltes /

Foto: EFE/Kai Fรถrsterling 72 / AC Falla F. Mistral Murta 2019

poder evitar amb una balisa que frenara al tren davant un excés de velocitat. Com les que estaven instal·lades en la resta de línies des de 1995. També exonerava de qualsevol responsabilitat al conductor, assenyalant les responsabilitats dels directius d’FGV en l’accident. I les responsabilitats polítiques per la desastrosa gestió posterior. 10 anys hem estat esperant este moment, canviar la versió oficial. En 2018 l’Audiència corregeix la instrucció de Nieves Molina, i indica que SÍ que existeixen indicis de criminalitat suficients per a dictar el processament dels directius d’FGV que estaven sent investigats, per la qual cosa es jutjarà als càrrecs de Ferrocarrils per la seua responsabilitat en l’accident. 12 anys ha costat establir judicialment la responsabilitat de l’empresa en l’accident. I estem molt orgullosos també d’haver contribuït a omplir les manques amb les quals ens trobem després de l’accident. Hem treballat per a crear una Agència d’Atenció a les Víctimes que garantisca IGUALTAT I TRANSPARÈNCIA, i en l’Aprovació de la Llei Autonòmica de Seguretat Ferroviària, juntament amb l’Agència de Seguretat que ha de garantir una investigació INDEPENDENT. Ens queda la pena de no haver aconseguit que s’assumiren les responsabilitats polítiques, però per damunt de tot ens quedem amb la satisfacció d’haver fet tot el que estava a la nostra mà. El temps ha demostrat que lluitar pel que creus, sempre val la pena.

A Carnestoltes, grans revoltes / 73

74 / AC Falla F. Mistral Murta 2019

LA REVOLTA PER LA SUPERVIVÈNCIA / SOM ARTISTES, VOLEM FALLA Per la Junta Directiva del Gremi Artesà d’Artistes Fallers de València

Quan l’actual Directiva del Gremi d’Artistes Fallers, encapçalada pel Mestre Major José Ramón Espuig, vam accedir per primera vegada a la institució el setembre de 2013 -reelegida el juliol de 2017-, eren dies en les quals la bombolla fallera -paral·lela a la bombolla immobiliària- vivia el seu decliu. S’acabaven els temps de falles extraordinàriament descomunals i s’inicava un període on tots teniem assumit que els pressupostos de les falles de Secció Especial a Sèptima C del Cap i Casal, les infantils o les de les demés capitals falleres, anaven a baixar. Si bé els companys de València, Borriana i Alacant i per extensió aquells i aquelles professionals dedicats a fer falles, ni podiem preveure ni intuir que la baixada anava a ser tan forta i la situació d’estancament tan perllongada, fins el punt que el treball d’artista faller s’ha convertit en una autèntica carrera de fons per la supervivència, on mantindre un taller suposa signar una mitjana de

deu falles -una autèntica barbaritat- si no et vols veure abocat a tancar. Tot just quan es complia un mes de què estavem desembarcant els ninots i els volums de les falles als carrers, al voltant dels dies onze/dotze d’abril, en plena esfervescència del tancament de contractes d’estes Falles 2019, un grup d’artistes, tots ells membres del nostre Gremi, van promoure el moviment #Volemfalla a les xarxes socials -Facebook i Instagram- i la premsa. Un iniciativa comandada sobretot pels companys més jovens, aquells que encara els resta una llarga carrera que, sense dubte, volen dedicar de ple a la falla, resistint-se rotundament a tancar el taller, com malauradament molts artistes fallers han fet de forma exponencial als darrers cinc anys. El moviment naix primer de tot per confirmar entre el nostre sector allò que som: artistes fallers. Açò que pot semblar una raó de Perogrullo, no A Carnestoltes, grans revoltes /

està demés que ens ho recordem davant el desànim que pesa entre nosaltres, especialment entre les generacions més veteranes que hem viscut com fer falla, era una indústria consolidada, que generava treball (fusters, escultors, rotulistes, cartoners, etc.) i es transmitia de pares a fills. I és que la nostra professió està plena de història i singularitat. Des que es té constància de la plantà de falles i fins vora la dècada dels 1920, eren artesans tals com fusters, doradors, jogueters, cartoners i pintors murals els encarregats de la confecció d’aquells cadafals alts amb no més de tres o quatre ninots al damunt. Així eren les falles. Tot just quan Mestres del nostre art com ara Adolfo Ariño; Vicent Benedito; Francisco Canet; Carlos Cortina; Modesto González; els Guillot; Regino Mas; els Roda; Carlos Tarazona; Carmelo Vicent; J. Villalba i un llarg etcètera van cosntituir la primera Associaciò d’Artistes Fallers de València, el 1932, les falles van adquirir els seus trets monumentals, les bases del que hui són. Perquè des d’aleshores els artistes fallers no hem descurat oferir als carrers les millors obres que la gent poguera gaudir i fer admirable la Festa, que recordem és de les Falles. En eixe sentit, els tallers van anar millorant els processos constructius sobre dos puntals com són l’experimentació amb materials i tècniques i la transmissió de coneixements. El resultat fou una vertadera “Revolució Industrial” als anys 1950: el buidatge de volums en cartó pedra, que generà al llarg de vora quaranta anys un mercat de moldes i cartons que feia sos76 / AC Falla F. Mistral Murta 2019

tenible l’economia del taller, i també de les comissions a l’hora de pressupostar. Amb l’entrada dels 2000 la nostra professió va millor en formació -llicenciats, graduats superiors-, gestió empresarial i sobretot es van aplicar la tecnologia i informàtica als processos constructius, sent pioners fins i tot en l’ús de ferramentes com les màquines de tall, robots, softwares d’escultura digital, etc. Paradoxalment, van ser el anys d’inici de la major crisi patida pel nostre sector. Per eixe llegat i potencial, doncs, hem d’estar els artistes més units que mai -agremiats i no, ojoi revindicar tots a una la pervivència del nostre treball. Ara bé, #Volemfalla és una premisa que ací heu d’assumir les comissions, com d’igual forma les instititucions de govern. Les comissions falleres ho sou de facte perquè es regiu com a associacions culturals i per tant s’escau que justifiqueu activitats en eixe sentit al llarg de l’any. No diem -ni demanem- que renuncieu als llibrets, el teatre, les bandes de música o la pirotècnia. Però si que recordeu que la principal activitat i valor cultural de la nostra Festa, és eixe element imprescindible i raó de ser de tots: la falla. Resulta molt decebedor veure any arre any quan aplegats els dies de Falles, les carpes són l’epicentre de celebracions desmesurades basades en copiosos sopars, molta barra i verbenes que superen records de decibels i que han comptat amb pressupostos majors -fins i tot el doble- que els destinats a les falles gran i infantil. D’altra banda, les institucions, les mateixes que portaren les Falles a ser Patrimoni Cultural ImA Carnestoltes, grans revoltes /

material de la Humanitat en base a l’espectre cultural, social i industrial que cobreix, com a manifestació identitària ifolklòrica de primer ordre, el llarg i ample de la nostra Comunitat Valenciana, igualment han de fer-se veure que la falla és l’engranatge que genera eixe espectre. Si #SomPatrimoni, han de concienciar-se que primer #Volemfalla; és més: #Femfalla. En recoltzar, promoure i donar visibilitat al nostre ofici i principal dedicació que és el fer falles, està tot el sentit d’esta Festa, ja que sense la presència innegociable dels efímers monuments als carrers, aquella no seria absolutament res. Simptomàtic de la situació de crisi del sector és el colapse absolut de la nostra Ciutat de l’Artista Faller València, la primera ciutat temàtica d’Espanya, que va nàixer com a projecte quasi a la par que l’actual Gremi d’Artistes Fallers entre 1945 i 1948, i que fou inaugurada a finals de la dècada dels 1960 a les proximitats de la barriada de Benicalap, creant dins del mateix un altre barri amb identitat pròpia. El projecte de la Ciutat seguia la tònica de la professionalització de l’ofici d’artista empresa des dels anys 1930. Ací, la millora en la qualitat del treball passava per l’ambició d’este polígon que substituí la precarietat de les velles naus industrials, antigues alqueries i els edificis diversos on es feien falles; i així també donar cobertura altres

78 / AC Falla F. Mistral Murta 2019

treballs com l’escenografia, decorats i carrosses en les condicions més òptimes. Del conjunt de cinquanta tallers establerts a la Ciutat de l’Artista Faller, tan sols hui dotze fan falles, entre elles -i encara sort- la Falla Municipal de València i una de Secció Especial. Les demés naus tenen altres usos tals com tallers mecànics, gimnàs, esglèsia, garatges, etc. Dades molt roïns, inverosímils, de les quals els nostres Mestres, els promotors de la Ciutat com Regino Mas, Soriano Izquierdo o Vicent Tortosa Biosca, ni imaginarien, com bé ha expressat una altra iniciativa @elpatas1924 -Instagram- per mig d’unes pegades murals que han tingut el seu ressó en la premsa i televisió. El desembre 2015 tots els grups municipals de l’Ajuntament de València van signar un Pla de Revitalització de la Ciutat de l’Artista Faller. Des d’aleshores, sols s’han realitzat actuacions puntuals com la Ruta Cultural i el mural dels graffiters Pichiavo. Però ninguna acció en ferm per remuntar el nostre complex artesà com serien reunions de treball, llei d’usos -impossible ja d’aplicar per la diversitat d’indústries que resideixen a la Ciutat-, incentius econòmics, promoció, etc. No podem disassociar que el principal patrimoni de la Festa és la falla, i això volem; i en eixa estima va implícita la posada en valor del nostre ofici i de la Ciutat de l’Artista Faller com a espai simbòlic.

A Carnestoltes, grans revoltes / 79

80 / AC Falla F. Mistral Murta 2019

LA REVOLTA PER LA DIGNITAT / EL CAS DE LES KELLYS DE BENIDORM Per Yolanda Garcia Henarejos / Portaveu de les Kellys Benidorm

Les Kellys som una associació de treballadores de l’Hostaleria, concretament de cambreres de pisos o netejadores que ens dediquem a netejar les habitacions i zones comunes dels hotels que hem estat invisibles en els corredors, que estem en la més absoluta precarietat, a causa de l’alta eventualitat i l’externalització. Una situació laboral coneguda per les empreses, institucions i per la majoria dels delegats i delegades sindicals d’estos hotels, però ignorada durant molt, podriem dir massa, temps. Per això, decidim unir-nos de forma independent, autònoma, per a denunciar esta precarietat que pateixen els treballadors i treballadores en el sector turístic, sobretot el departament de pis per a posar veu i denunciar les nostres condicions laborals i abans de res, exigir buscar canvis, fins i tot legislatius que en els últims anys ha obtingut els millors beneficis de la història batent rècords cada any de visitants i pernoctacions.

Partim de la presa de consciència com a treballadores de base i portem més de dos anys visibilitzant i denunciant pública i institucionalment les irregularitats, abusos d’autoritat, frau i explotació que s’allotgen en les brillants estreles i rànquing dels lobbies i cadenes turístiques. Tenim clar que viure en primera persona el més desfavorable ens ha apoderat per a lluitar i aconseguir els nostres objectius, perquè sentim que ens han infravalorat i menyspreat per que treballem en un àmbit determinat amb rols molt concrets: el de la neteja, que conjuntament amb el de les cures són exercits per dones. I davant d’esta situació ens podíem preguntar, per què? La resposta és senzilla, som dones les qui exercim majoritàriament este treball. El sistema patriarcal i un entorn empresarial masclista pel fet de ser A Carnestoltes, grans revoltes / 81

dones i per factors de gènere, classe i origen ens ha reservat treballs precaris, dones moltes vegades en situacins molt difícils, famílies monoparentals, problemes amb l’habitatge, parelles en atur, dones migrants, etc. El sistema aprofita esta vulnerabilitat per a aconseguir mà d’obra barata i callada en un sistema que vol mà d’obra empobrida i sense cap altra eixida laboral. Nosaltres no parlem de sostres de cristall, parlem de sòls enganxosos, parlem de com arribar a fi de mes, parlem de com pagar el lloguer o la hipoteca. El nostre treball és moltes vegades menyspreat Som una societat molt classista on els treballs precaris de milers de dones no són considerats ni tan sols com una professió, durant anys el treball de la dona ha sigut considerat com una ajuda puntual al manteniment de la casa, encara que en molts casos fora l’únic sou d’una família. Sous i cotitzacions més baixes a la seguretat social, fan estar a moltes dones en ocupacions precàries i eventuals i tindre unes pensions miserables després d’anys deixant la salut en els nostres llocs de treball. No obstant això, dins dels hotels, el departament de pisos, les que netegen les habitacions i la resta de l’hotel és el nucli principal, la part estructural per al funcionament del propi hotel, ja que sense habitacions no existirien com a tal els hotels. Ens organitzem en assemblees per la necessitat de ser escoltades i per canviar la nostra situació laboral i social, exigint canvis legislatius i que es complisquen els convenis i les lleis de prevenció de riscos laborals. 82 / AC Falla F. Mistral Murta 2019

Exigim que es derogue la reforma laboral i es canvie l’articule 42.1 dels Estatuts dels Treballadors perquè no es puga externalitzar la part estructural per al funcionament de la pròpia empresa, per això vam ser al Congrés dels Diputats parlar amb els grups parlamentaris tant del PSOE com de Unidos Podemos. Exigim la jubilació anticipada ja que cap treballadora pot aguantar estos ritmes de treball. Exigim que es complisquen els convenis i que la conciliació familiar siga real, que hi haja una planificació dins dels hotels als dies lliures o vacances, sembla que hem d’estar sempre a la disposició de l’ocupació hotelera. Exigim que es complisquen la Llei en Prevenció de Riscos Laborals i que els nostres ritmes de treball siguen controlats pels estudis ergonòmics psicosocials. Un estudi en més 200 hotels de l’Invassat l’any 2018 realitzat en hotels de tota la Comunitat Valenciana deia clarament que mes del 50% d’estos hotels mai han fet els citats estudis obligatoris. Esta sobrecàrrega de treball ens està emmalaltint, però per desgràcia les nostres malalties després no són reconegudes per les mútues. Llavors comencem una altra batalla de denúncies, al final semblem denunciants professionals. El mateix estudi arriba a la conclusió que mes del 65% de les cambreres de pisos patim alguna lesió derivada del nostre treball. Nosaltres ens preguntem, quina professió hi ha amb estes dades sense que passe res? Al final tot es queda en meres recomanacions de bones pràctiques.

En les nostres assemblees, que és on decidim tot, llegim els correus que ens arriben, on les cambreres d’alguna manera ens demanen ajuda, i intenten explicar la seua situació. Volen ser escoltades per algú que les entenga, i com bé diem nosaltres des de l’Associació som cambreres o netejadores com elles i no necessitem comprendre-ho, ni visualitzar-ho, perquè també ho patim a les nostres mans. En estes assemblees llegim el conveni i expliquem que es pot denunciar i sobretot ens acompanyem on siga necessari, al jutjat, a la mútua o a una concentració davant d’un hotel, on s’assenyala directament l’abús laboral. Per això podem estar parlant d’una violència laboral, que atenta contra la nostra salut i contra els drets .

Graffiti de l’artista Banksy

El pròxim any, continuarem denunciant i assenyalant directament el frau en hores extres sense cobrar, en hores sense cotitzar, en contractes de mitja jornada o 6 hores però amb treball de 8h, en la sobrecàrrega de treball. Denunciarem a les mútues o al Inss que està donant altes mediques sense estar en condicions per al nostre treball. Exigirem al govern que actue canviant la legislació ja, per a parar l’externalització que ens roba els drets. Però sobretot, el que farem és continuar creixent perquè mes dones perden la por i s’apoderen en la lluita ja que tenim molt clar que la nostra lluita és de base i feminista.

A Carnestoltes, grans revoltes / 83

84 / AC Falla F. Mistral Murta 2019

LA REVOLTA PER LES PENSIONS / LA DEFENSA DEL SISTEMA PÚBLIC DE PENSIONS Per Pilar Medrano / Coord. Estatal - Coord. Valenciana per la Defensa del Sistema Públic de Pensions.

Hem de fer una mica d’història de la crisi que el 2008 va sacsejar els ciments de la nostra societat i recordar com el poble va ser sotmés a unes retallades brutals, la classe mitjana, pràcticament extingida, famílies senceres de quatre, cinc o més membres, desnonades, totes van sobreviure gràcies a les pensions dels pares i a la solidaritat d’associacions, del banc d’aliments que de segur, van evitar una revolta social. Però també les pensions van patir les conseqüències d’esta crisi, que el 2011 van ser congelades pel Govern del PSOE, i a partir de 2012 van ser revalorades, any darrere any, amb el 0’25% i no segons l’IPC, com s’havia acordat en el Pacte de Toledo. Conseqüències: anys de pèrdua de poder adquisitiu, a més de l’establiment del copagament mèdic, augment desmesurat dels serveis bàsics i necessaris: aigua, gas, llum; en definitiva l’empobriment de la classe pensionista.

La Coordinadora Estatal - Coordinadora Valenciana per la Defensa del Sistema Públic de Pensions, d’àmbit estatal, formada per diferents col.lectius socials, fou creada amb l’objectiu de defensar un dels nostres drets històrics més sensibles i necessaris per a les famílies treballadores: l’actual Sistema Públic de Pensions. Segons l’article 50 de la Constitució espanyola “els poders públics garantiran, mijançant pensions adequades i periòdicament actualitzades, la suficiència econòmica dels ciutadans de la tercera edat”. Però l’actual sistema de repartiment, conforme està plantejat, no garanteix la financiació de les pensions actuals, ni la viabilitat d’aquelles que s’estan generant. D’altra banda, existeixen pensions insuficients i injustes que no permeten una vida digna, quan a tot l’Estat hi ha suficient riquesa, com indiquen les escandaloses xifres dels més rics.

A Carnestoltes, grans revoltes / 85

Existeixen dos sistemes majoritaris de pensions: – Públic, de repartiment, solidari, cotitzen a l’Estat i les pensions les paga l’Estat. – Sistemes de capitalització, cotitzen a les entitats financeres, és un sistema d’acumulació de capital, per estalvi, individual. El debat, que s’ha format al voltant de les pensions, propiciat pels grans mitjans de comunicació, en general deutors de les entitats financeres, interessades a propiciar un canvi en el Sistema de Pensions, és a dir passar d’un sistema públic a un sistema privat, que suposaria apropiar-se d’esta font tan important d’ingressos. Així doncs, des de 2010, la famosa frase “NO HI HA DINERS PER A LES PENSIONS”, ha calat tant entre la població, que la gent més jove té assumit que no cobrarà pensió.

un gran superàvit. Totes estes institucions, vinculades a les grans entitats financeres, tenen interessos econòmics per ampliar un mercat suculent dels fons de pensions privats. El que redueix les reserves, no és el disseny del sistema de pensions, sinó la depressió provocada pel deute que l’Estat ha generat per rescatar els bancs privats. Segons Miren Etxezarreta, Professora d’Economia a la Universitat Autònoma de Barcelona, en la conferència ‘Veritats i Mentides sobre les Pensions’ (Youtube), les pensions no són inviables, és un problema de distribució de la riquesa i posa l’exemple de l’agricultura: als anys 70, hi havia molta gent treballant al camp per cobrir les necessitats de tota la població, actualment amb el 5%, hi ha suficient i sobra producció.

a) disminuir les pensions públiques. b) desenvolupar un sistema privat de pensions.

Un altre argument, per part del món financer, en contra del Sistema Públic de Pensions és “la generositat de les prestacions”. Per respondre este argument, hem de dir que som el tercer país per la cua, davant de Grècia i Portugal. La despesa en pensions, està al voltant del 10% del Producte interior brut (PIB), mentre que a Itàlia és del 14%, la mitjana a Europa és del 15%, la projecció que fan per a Espanya, és que al 2050, siga del 15%.

Argumenta que hi ha massa gent gran i que ha augmentat l’esperança de vida. Pronòstics semblants d’institucions com el Fons Monetari Internacional (FMI), la Unió Europea, etc., que avisaren que el 2005, el Sistema Públic de Pensions estaria col·lapsat. Però en arribar aquell any, el Fons de Reserva de les Pensions Públiques tenia

Per avançar en la línia de privatització de les pensions, la Comissió Europea ja ha desenvolupat un Projecte de Pensions Privades individuals (PEPP) que ha dut al Parlament Europeu per a la seua aprovació i que des de la Coordinadora hem rebutjat, presentant a través dels Ajuntaments, mocions en contra del PEPP.

Com s’ha arribat anesta conclusió fal·laç? Doncs, ens hem de remuntar a l’any 1994, el Banc Mundial fa un informe on planteja que no hi haurà diners per al futur i proposa dues grans vies per a pal·liar la crisi:

86 / AC Falla F. Mistral Murta 2019

Per revertir esta injústicia social, des de la Coordinadora plantegem les reivindicacions en tres blocs : bloc legal, bloc econòmic i bloc social. Bloc legal : 1. Plantejar les pensions com un dret constitucional i incloure-les en els pressupostos generals de l’Estat. 2. Restablir la jubilació Ordinària als 65 anys. 3. Jubilació anticipada sense penalitzar amb 40 anys o més anys cotitzats, igual al 100%. 4. Recuperació del Subsidi per a majors de 52 anys. 5. Integració dels Règims especials en tots els seus camps. Bloc econòmic: 1. Pensió mínima de 1080€ que garantisca la vida amb dignitat, en relació als criteris de la Carta Social Europea. 2. Revaloració automàtica de les pensions en relació a l’IPC real. 3. Recuperació econòmica del que hem perdut des de 2011. 4. Supressió de l’anomenat “Factor de Sostenibilitat”. Bloc Social: 1. Homologació de les prestacions a nivell europeu. 2. Modificació del límit mínim en el cas de doble pagador 3. Reducció fins la desaparició de l’escletxa de gènere en les pensions. 4. Funcionament ple i immediat de la Llei de Dependència. 5. Eliminar tot tipus de copagament, restablir els drets sanitaris.

6. Garantia dels subministraments bàsics (energia, aigua, transport). 7. Drets Humans (Dret a la vida, a la llibertat, al treball, sanitat, habitatge, refugiats, estrangeria, etc). Demanem que s’establisca el compromís de dur a terme un debat profund a curt termini sobre el Sistema Públic de Pensions de la Seguretat Social, amb la participació necessària de les organitzacions de treballadors/treballadores i pensionistes, com a pas previ de la posada en marxa de la legislació necessària per garantir el manteniment del sistema públic de pensions i imports dignes. Tanmateix emprendre una vertadera reforma fiscal i laboral, com a ferramentes per facilitar la redistribució de rendes i recursos. S’ha aprofitat la crisi per atacar les classes populars, augmentar la desigualtat, la crisi ha sigut l’excusa perfecta per destruir l’Estat del Benestar i una part important són les pensions. No podem deixar que el neoliberalisme ferotge ens arrabasse el nostre Sistema Públic de Pensions, el Sistema Sanitari Públic i el Sistema Educatiu Públic.

“només aconseguirem millorar la nostra vida, la nostra societat present i sobretot futura, si eixim totes i tots al carrer.” Per això, demanem la solidaritat de tota la gent, perquè esta lluita és transversal, de treballadores i treballadors, de jubilades i jubilats, de pensionistes, de joves i vells, Solidaritat en la nostra lluita al carrer, perquè només aconseguirem millorar la nostra vida, la nostra societat present i sobretot futura, si eixim totes i tots al carrer. A Carnestoltes, grans revoltes / 87

88 / AC Falla F. Mistral Murta 2019

LA REVOLTA PEL RESPECTE / VOLEM LA MASCLETÀ MULTICOLOR Lambda, col·lectiu de lesbianes, gais, transsexuals i bisexuals de València

Canta la tradició que l’origen de les Falles, la festa popular per excel·lència de gran part de les comarques valencianes, consistia a cremar trastos vells per donar pas a la primavera. Pot existir una millor forma de simbolitzar el renaixement de la terra que celebrant-ho amb llum, música i foc? Abans d’entrar a participar en esta meravellosa festa (GRÀCIES, per cert, per convidar-nos a escriure!), volem presentar-nos. Qui som? El moviment LGTBI – lesbianes, gais, trans, bisexuals i intersexuals – l’integrem persones conscienciades que lluitem per un món lliure de tota discriminació i violència cap al nostre col·lectiu, i cap a qualsevol persona en general. En el nostre cas, som el Col·lectiu Lambda de València. Treballem molt i molt dur tot l’any (al món faller de segur que vos sona molt això, eh?), però també ens haureu vist passar-nos-ho bé. De fet, una característica històrica del nostre moviment és haver

fet de la festa reivindicació, i de la reivindicació, festa. I un exemple d’això és l’Orgull, el nostre particular 19 de març, quan eixim a emplenar els carrers de visibilitat, lluita i color. I no és que no ens prenguem les coses seriosament! És que ja prou gris és la vida en molts moments, com per a que renunciem a emplenar-la de colors sempre que tenim l’oportunitat. Amb l’arc de sant Martí, el símbol sota el qual ens agrupem, apareixem davant de la societat valenciana com un esclafit de tonalitats. Com la primavera quan arriba el dia de la Cremà. Som un crit de llibertat i per la igualtat. Tenim molta calentor i coentor – no ens malinterpreteu, ens referim a passió per la vida –, ens encanta fer ús de la crítica i la sàtira, i fer molt de soroll... I és que, no és per a menys! No és que vulguem cridar l’atenció, és que, malauradament, fins fa poc de temps ningú volia escoltar-nos, ni tampoc s’atrevia a conèixer-nos com som en realitat. A Carnestoltes, grans revoltes / 89

Tot açò, per terres valencianes, data de 1976, any en què el moviment per la diversitat sexual i de gènere que actualment representem majoritàriament les persones LGTBI va eixir per primera vegada als carrers de València. Eren temps de canvi, lluita, tensió i repressió, contra la dictadura franquista, on se’ns empresonava, entre d’altres barbaritats. Quaranta anys després, les ciutats i platges valencianes es congratulen de ser, en gran part, un dels principals espais de llibertat de tot l’Estat. No tot està aconseguit, com ara voreu, però almenys ja comptem amb perspectiva com per fer un balanç amb to positiu de com està el panorama en este racó de la Mediterrània. En els últims anys hem avançat moltíssim. Espanya ha passat de ser un dels estats europeus més LGTBIfòbics en acabar el franquisme, a encapçalar l’acceptació de la diversitat sexual, de gènere i familiar. Sobretot des de l’aprovació del matrimoni igualitari el 2005 i de la llei integral trans el 2007. Estes dos lleis varen marcar una fita en la nostra visibilitat positiva, que és el gran repte al qual ens enfrontem. No volem més drets que ningú, però tampoc menys. És per això que exigim lleis i polítiques que garantisquen la no-discriminació per raó d’orientació sexual, identitat o expressió de gènere. Tampoc no pressionem per aconseguir privilegis per damunt d’altres grups socials, sinó que allò que volem és la plena igualtat. Que ningú no patisca violència de cap classe. Eixa és la nostra lluita compartida, el nostre darrer horitzó. Al remat, allò que exigim i pel que hem lluitat tantes dècades és la igualtat real, quotidiana, del dia a dia. I les falles són un espai privilegiat per poder treballar sobre això. Les lleis servixen per a pro90 / AC Falla F. Mistral Murta 2019

tegir-nos; l’existència de referents LGTBI positius també són útils per normalitzar la nostra existència. Malgrat això, el més important ara mateix és que el nostre entorn ens respecte i ens reconega com allò que som: ni millors, ni pitjors; simplement iguals en la nostra diversitat. La presència de la diversitat sexual i de gènere en les festes valencianes més populars, les falles, ha anat en augment. Malgrat que les persones LGTBI sempre n’hem format part, a les festes generalment no se’ns ha reconegut degut al pes de la tradició o, millor dit, de determinades postures que es consideraven guardianes d’una forma concreta (i excloent) d’entendre les tradicions col·lectives. Tot i això, nosaltres considerem que les tradicions són de totes i tots, i que les comarques valencianes han constituït sempre una terra oberta i d’acollida, i això també apareix reflectit als nostres costums i festes. A les nostres manifestacions culturals com a Poble valencià, sempre està present la diversitat – en les nostres dos llengües i diversos accents, en la nostra gastronomia, en els nostres paisatges, en la procedència dels nostres avantpassats – i els contrastos – entre la mar i la muntanya, el foc i l’aigua, el camp i la ciutat, la tradició i la modernitat –.Per això sempre hem reivindicat una major visibilitat de les persones LGTBI en el món faller en general i que se’ns tinguera en compte, i unes festes més inclusives, menys sexistes i més crítiques. I un bon exemple ha estat substituir expressions populars com «maricón el que no bote» per «borinot el que no bote» (amb molt d’èxit en els últims anys, hem de dir, gràcies a la col·laboració de desenes de comissions!). Per

Borinot, el que no bote tant, per descomptat que ens agraden les tradicions! Però sobretot aquelles que són respectuoses, que mantenen el millor del nostre passar per a passar-ho bé en el present, i continuar unides i units en un futur millor per a tot el món. Volem que a cap xiquet o xiqueta se li discrimine a l’escola, que les persones trans vegen complit el seu dret a un treball digne, que la nostra orientació no siga l’acudit de ningú, que no ens insulten o agredisquen per les nits, que no ens miren amb menyspreu quan anem de la mà amb les nostres parelles, que la sanitat cobrisca les nostres necessitats, que les nostres famílies compten amb els mateixos recursos que les demés, que deixe d’haver silenci sobre i contra nosaltres en l’esport. I, per descomptat, volem unes falles crítiques, però respectuoses i inclusives, on l’enginy i la gràcia siguen la característica positiva d’eixe foc, d’eixa passió per viure, que totes i tots portem dins. Per això, a les Falles, volem que no s’utilitzen expressions masclistes o LGTBIfòbiques com a burla ni com a insult, que els ninots siguen divertits però respectuosos, fugint dels estereotips sexis-

tes i LGTBIfòbics, que els monuments tornen a ser sàtira política amb el particular accent de l’humor valencià (com en els seus orígens), i que el món faller es posicione sempre contra tota agressió física o verbal que patim. Perquè les persones LGTBI també formem part d’eixe teixit social al que tant contribuïxen estes festes i les persones que les feu possibles. El 2016 les Falles varen ser declarades Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO. En els dos últims anys, les Corts Valencianes han aprovat diverses lleis i implementat polítiques per a que les persones LGTBI veiem reconeguts els nostres drets de ciutadania de forma completa. Són, per tant, bons temps tant per a la festa fallera com per a la diversitat sexual, de gènere i familiar. Ens cal ara, però, el més difícil: que desaparega tot rastre d’LGTBIfòbia de totes les ciutats, pobles i barris del territori valencià i de la resta d’Espanya. Això només depèn de nosaltres mateixes, de les nostres famílies, companyes i companys de treball i d’estudi, amistats... I, per descomptat, de totes les valencianes i valencians estiguem, o no, de festa, i durant tot l’any! A Carnestoltes, grans revoltes / 91

92 / AC Falla F. Mistral Murta 2019

LA REVOLTA PER LA IGUALTAT / L’OPORTUNITAT DEL 8M Rosa Sáez Salvador / Professora en l’EASD València

Des del passat 8 de març són moltes les veus expertes que parlen d’una Quarta Ona del feminisme, un moviment que va arrancar reclamant els drets civils per a les dones i la universalització del principi il·lustrat de la igualtat. En 1673 va haver-hi un conat d’esta reivindicació amb l’obra del filòsof Poullain de la Barre De la igualtat dels dos sexes, però no és fins a la Il·lustració quan es dona pas al que s’encunyarà com la Primera Ona del feminisme. Per desgràcia, el Segle de les Llums ens va deixar en la foscor a les dones quan de la Declaració dels drets de l’home i del ciutadà vam ser excloses. D’això van donar compte dues escriptores que van pagar un alt preu per la seua gosadia, Olympe de Gouges va redactar en 1791 la Declaració dels drets de la dona i la ciutadana i va ser guillotinada dos anys després, Mary Wollstonecraft pel seu llibre Vindicació dels drets de les dones, escrit en 1792, va ser desprestigiada i calumniada.

Per a les dones d’aquella època només estava reservat el paper de mares i esposes en l’àmbit de la llar. Autors del calat de Jean-Jacques Rousseau, el gran pensador revolucionari del XVIII, es van permetre escriure en les seues obres que havíem de ser educades en la domesticitat, la passivitat i la submissió a l’home “per a satisfer els seus desitjos i fer les seues vides més fàcils i agradables”. El feminisme va qüestionar el mandat patriarcal des dels seus inicis convertint-se, com subratlla la filòsofa Amelia Valcárcel, en “un hijo no deseado de la Ilustración”. Malgrat els insignificants resultats aconseguits va començar així una lluita per la igualtat i pels nostres drets que continua fins a l’actualitat. En 1848 va tindre lloc als EUA la primera convenció sobre els drets de la dona i es va definir un dels textos bàsics del sufragisme americà: la Declaració de Seneca Falls en la qual s’especifi A Carnestoltes, grans revoltes / 93

cava, entre altres objectius, el dret al vot per a les dones. Més de mig segle van tardar les sufragistes, en esta Segona Ona del feminisme, a conquistar aqueix dret polític i, gràcies a elles, nosaltres podem exercir-lo hui dia. Encara que no hem d’oblidar que, malgrat ser acceptat com a dret humà universal en 1948, en alguns països el sufragi femení no es va aconseguir fins al 2015. En els anys 70, amb la Tercera Ona del feminisme s’analitza i identifica el sistema patriarcal com a forma de dominació i opressió cap a les dones pel mer fet de ser-ho. El terme patriarcat al·ludeix, segons Alicia H. Puelo, a la “hegemonia masculina en les societats antigues i modernes” i d’ell es deriva un androcentrisme cultural que converteix el masculí i situa a l’home com a model de referència i, per contra, infravalora el femení i els valors associats a això i invisibilitza els relats de les dones. A mitjan 80 un grup d’activistes, les Guerrilla Girls, van col·locar enfront del Metropolitan Museum de NY un cartell que deia “Han d’estar les dones nues per a entrar en el museu? Encara que menys del 5% dels artistes de les seccions d’art modern són dones, el 85% dels nus són femenins”. Hui dia el panorama no és molt més encoratjador i, segons l’informe MAV 2018 (Dones en les arts visuals), en la fira ARC d’aqueix mateix any sol el 6% d’artistes eren dones. També l’informe CIM 2017 (Dones cineastes i de mitjans audiovisuals) revela que les dones guionistes o directores representen només un 13% al cinema enfront del 87% d’homes. D’ací la importància de generar nous discursos en els quals 94 / AC Falla F. Mistral Murta 2019

nosaltres siguem les creadores de cultura; nous relats, allunyats dels models de representació hegemònics, que ens permeten construir un nou imaginari en el qual ens sentim representades amb una mirada pròpia i apoderada. D’altra banda, la masculinitat/feminitat (binarisme de gènere) són considerades des de la Tercera Ona com a construcció social i no com a categories immutables, la qual cosa va possibilitar un nou escenari des del qual reclamar la diversitat i els drets socials de les dones. La filòsofa francesa Simone de Beauvoir en la seua obra El segon sexe el sintetitza en la seua famosa frase “no es naix dona, s’arriba a ser-ho”. La diferència entre sexe i gènere és clau per a entendre com es construeixen les identitats. D’una banda, el sexe fa al·lusió a les diferències biològiques entre homes i dones; per un altre, la categoria gènere es refereix a les diferències socioculturals cimentades sobre la base biològica, és a dir, els rols, obligacions, funcions, actituds, comportaments o expectatives que la societat ens adjudica per ser home o per ser dona i que aprenem i naturalitzem des que som xicotetes/ us. El fet que el gènere es construïsca socialment ens obri la possibilitat de canvi, de modificar i subvertir l’ordre establit per a alliberar-nos d’un sistema binari que ens encasella i ens castra. Les diferències biològiques entre els sexes no poden convertir-se en font de desigualtats socials. L’escriptora feminista Kate Millett ens va ajudar a entendre i polititzar esferes considerades fins llavors privades en el seu llibre Política sexual publicat en 1969, del qual volguera destacar l’enunciat

“el personal és polític” convertit en emblema d’este feminisme de la Tercera Ona. D’esta forma, es comencen a visibilitzar i denunciar problemes com l’avortament, el control de la natalitat i la violència de gènere fins al moment relegats a l’àmbit del privat, del domèstic, i es comencen a aplicar mesures de protecció per a les víctimes i de pena als agressors.

Chimamanda Ngozi ens diu que el feminisme no és sol cosa de dones en el seu llibre Tots hauríem de ser feministes i, segons Ritxar Bacete, autor de Nous homes bons “la incorporació dels homes al feminisme és una condició indispensable i una obligació ètica i política dels homes que pretenen ser justos”.

Este breu recorregut històric ens permet conéixer el context on s’emmarca el moviment feminista i evidència una lluita emancipatòria sostinguda en el temps, tres segles, en la qual els avanços són innegables, una lluita pacífica que no ha causat cap baixa ni ha abocat una gota de sang i que, en canvi, ha construït i continua apostant per un món més respectuós, igualitari i lliure. El feminisme, com apunta Nuria Varela “s’articula com a filosofia política i, al mateix temps, com a moviment social (…) i és la llanterna que mostra les ombres de totes les grans idees gestades i desenvolupades sense les dones”. Per contra, el masclisme mata i, des del 2003, any en què es va començar a posar en xifres la violència de gènere, han sigut assassinades 975 dones al nostre país. El passat 8 de març les dones vam tornar a prendre els carrers per a recordar-li al sistema patriarcal que no hi ha marxa arrere, que el futur serà feminista o no serà, que les dones som subjectes de ple dret, subjectes actius que no consentirem que ningú ens arrabasse el que ens ha costat aconseguir tant temps i tant esforç. El feminisme ha tornat a demostrar que està més viu que mai i exigeix un vertader canvi i avanç social en matèria d’igualtat que ha de ser emprés i recolzat pels Estats i per tota la societat. L’escriptora

Les manifestacions que van tindre lloc després de la sentència judicial pel cas de “la manada”, ocorregut en les festes de San Fermín en el 2016, han reactivat la sororitat com a concepte clau, un terme emprat per l’acadèmica i antropòloga Marcela Lagarde en 1989, des d’una perspectiva feminista, per a referir-se a una germanor, una xarxa entre dones que en prendre consciència i assumir que han estat i estan sotmeses sota el pes del patriarcat el rebutgen, fomentant el su A Carnestoltes, grans revoltes / 95

port mutu i l’apoderament de totes. Frases com a “germana, jo sí que et crec” o el moviment #MeToo han demostrat que la unió fa la força i que la nostra lluita es prolongarà fins que es despatriarcalitze este sistema.

la violència que patim les dones i que van defensar els nostres drets. El camí caminat al llarg d’estos segles de lluita està replet de noms de dones fortes i valentes que no apareixen en els llibres de text ni s’estudien a les “la lluita feminista és necessària si escoles, dones que ens El masclisme també van obrir un camí d’esestà viu i el gènere volem un món més just en el qual la perança pel qual tranque ostenta els privi- igualtat siga, per fi, una realitat per sitar cap al somni de legis continua sent el a totes i cadascuna de les persones.” la igualtat, dones que masculí. Prova d’això van trobar la seua pròés un llenguatge sexispia veu i que van cridar ta que estableix valors negatius al femení i poquan van intentar callar-les, dones que van crear sitius al masculí (collonut, conyàs; home públic, nous territoris de resistència des dels quals plantar cara al patriarcat i que es mereixen ser tretes dona pública); un discurs publicitari i uns mitjans de comunicació de masses que perpetuen rols i de l’oblit i convertir-se en nostres referents. estereotips de gènere. Aqueixes tiranies subtils i difícils de detectar que són els micromasclismes; La lluita feminista no finalitzarà fins que no s’erracom es reparteixen les tasques en la llar, les dodique qualsevol tipus de violència contra les dones, mentrestant seguirem als carrers, en la cultunes treballen, de mitjana, dues hores més al dia; la bretxa salarial que atorga salaris diferents a hora, en la política, en l’educació, en el treball, en la mes i dones per fer el mateix treball; el sostre nostra vida quotidiana i en qualsevol espai, conde vidre, que impedeix a les dones aconseguir quistant el nostre dret a viure amb total seguretat llocs de comandament i responsabilitat; el mite i llibertat. de l’amor romàntic, que ens manté en relacions desiguals i de dependència; i, per descomptat, la El pròxim 8 de març el moviment feminista ha violència de gènere. convocat una vaga general on tornarem a demostrar que els nostres passos van cap avant, que Tots estos indicadors certifiquen que encara vicom diuen Towanda Rebels “som revolució” i que estem en un moment històric en el qual reclavim en una societat en la qual la lluita feminista és necessària si volem un món més just en el qual mem la participació i el suport de tota la societat la igualtat siga, per fi, una realitat per a totes i per a fer d’este món un lloc en el qual estiguem cadascuna de les persones. orgulloses i orgullosos de viure. No hem de permetre que s’oculte el nostre passat històric, ple de veus transgressores que van desestabilitzar l’ordre establit, que van assenyalar 96 / AC Falla F. Mistral Murta 2019

A Carnestoltes, grans revoltes / 97

98 / AC Falla F. Mistral Murta 2019

LA REVOLTA PELS DRETS / JUNTS AVANCEM, JUNTS ÉS MILLOR Plataforma defensa TEA

Plataforma Defesa TEA som una entitat declarada d’utilitat pública i interès social, fruit de la unió de famílies que tenen algun integrant amb diagnòstic de trastorn de l’espectre autista.

nes amb TEA en totes les etapes i àmbits de la seua vida.

En octubre de 2017, diverses famílies, unides per una inquietud comú: els nostres fills i filles i la seua evolució, decidirem crear una plataforma per defensar i reivindicar els drets de les perso-

Volem crear accions de sensibilització i conscienciació per promoure una imatge real i positiva de les persones amb TEA. Amb el fi de mostrar les necessitats, així com el seu talent i capacitats.

L’objectiu principal de la plataforma és reivindicar els nostres drets i fomentar la inclusió i participaResumidament, el Trastorn de l’Espectre Autista ció de les persones amb TEA utilitzant tots els mi(TEA) és un trastorn neurobiològic del desenvotjans al nostre abast. Necessitem que els poders lupament que ja es mapúblics establisquen ponifesta durant els tres “L’objectiu principal de la plataforma lítiques coherents i amb primers anys de vida i la dotació econòmica que perdurarà al llarg és reivindicar els nostres drets i fomen- suficient per assolir un de tot el cicle vital. Els tar la inclusió i participació de les per- tractament sanitari unisímptomes fonamentals sones amb TEA” versal gratuït i millorar de l’autisme són dos: els serveis educatius i deficiències persistents en la comunicació i en la socials, així com assessorar, orientar i informar a interacció social. totes les famílies que conviuen amb este trastorn.

A Carnestoltes, grans revoltes / 99

La Conselleria de Sanitat va acceptar la creació d’un nou protocol sobre l’assistència de persones amb TEA. La nostra percepció és que que el nou protocol s’ha traduït en retallades i ha suposat un retrocés en el tractament que rebien els nostres xiquets i xiquetes. Ara mateixa, el tractament sanitari intensiu i especialitzat en autisme ha desaparegut i les competències per al tractament dels afectats amb TEA s’ha derivat, per part de Sanitat, als centres d’Atenció Primerenca dependents de la Conselleria de Benestar Social i Polítiques Inclusives. Però considerem que este nou protocol no està funcionant, principalment per falta dels mitjans i recursos necessaris. Per tot això, vam observar la necessitat de crear una plataforma de suport perquè totes aquelles persones que comencen en esta aventura, puguen informar-se i trobar, els recursos, ajudes i beques disponibles al seu abast. Busquem ser d’utilitat formant un punt de reivindicació de drets i lluita per teràpies sense límit d’edat i atenció sanitària especialitzada i personalitzada de qualitat, adaptant-se a cada etapa vital de les persones amb TEA. També la seua immersió en el món laboral, el desenvolupament de la seua autonomia i la creació d’habitatges tutelats. En definitiva, perseguim una atenció efectiva i de qualitat per als nostres fills i filles, ja siga des de l’àmbit públic o subvencionat, però sense límit d’edat i amb la dotació necessària de material i de personal en tots els àmbits implicats. Esta ha sigut i continuarà sent la nostra principal lluita. 100 / AC Falla F. Mistral Murta 2019

A Carnestoltes, grans revoltes / 101

102 / AC Falla F. Mistral Murta 2019

/ I molt amor A Carnestoltes, grans revoltes / 103

EL NOSTRE PRESIDENT INFANTIL / Álvaro Castillejo Ribusa

Hola amics i amigues, Soc Álvaro, enguany tinc la sort de representar a la nostra falla Frederic Mistral Murta com a President Infantil, i estic molt content i orgullós de ser-ho. Des de que vaig eixir nomenat no m ́he perdut ni un acte, festa i berenar al que m ́han convidat. Estic passant un any increïble coneixent molts amics nous, com els representants infantils de les falles de l’Agrupació i del nostre Sector Pla del Reial-Benimaclet, als que aprofite per a saludar i dir-los que estic molt content d ́haver-los conegut. Però el que més feliç em fa és compartir este any amb els nostres representants majors. Sabeu qui es la nostra Fallera Major? La meua mare! Amb les meues arts de convicció vaig aconseguir que es presentara, i encara sort que no volia perque no es perd res! Amb el nostre President, el Tete, 104 / AC Falla F. Mistral Murta 2019

que ens porta a tots els puestos amb el cotxe oficial, “la peixera”. Per a mi no podría tindre millors acompanyants que ells, junt a Jorge, que encara no tinc clar que es un Delegat de Sector, però també ens acompanya a tots els actes i es molt divertit. Vos vull molt a tots! Espere que tots els xiquets i xiquetes de la comisió ens acompanyen a Carmen i a mi a tots els actes de Falles. De segur que les nostres delegades d ́infantils ens han preparat moltes sorpreses per a que ho passem súper bé. I als xiquets i xiquetes del barri que no son fallers els anime a que s ́apunten a la nostra falla perque ho passem d’allò més bé fent moltes coses durant tot l ́any: playbacks, teatres, berenars, disfresses, jocs, campionats, festes... Tan sols em queda desitjar-vos a tots i totes unes molt bones Falles 2019. Visca La Murta i visquen les Falles!

A Carnestoltes, grans revoltes / 105

Álvaro, el nostre Presi Infantil d’enguany és un xiquet boniquíssim, dolç i que no para. Enguany té la gran sort de compartir el regnat amb la seua mami Merche, que és la nostra Fallera Major. A més, fa tres anys va ser FMI la seua germana Carla. Álvaro té 9 anys i és faller des que estava en la panxa de la seua mare. Ens asseiem un ratet amb ell perquè ens conte coses.

Hola Álvaro, explica’ns coses de tu, com et definiries? Soc divertit, generós i una miqueta nerviós. Abans em dormia en el casal i en tots els llocs però ja no. A quin col·legi vas? Vaig a 4t de Primària en el Col·legi Sagrada Família. T’està resultant fàcil portar el curs amb la presidència? Sense problemes, sobretot en Mates i Socials que m’agraden molt. I què t’agrada fer a banda del col·le? M’agrada jugar al futbol i a la Play. Però el que més m’agrada és baixar a la falla. Ser faller és la millor extraescolar! Cert! A més hem vist que participes en les presentacions i en els play-backs... Sí, des de xicotet, però enguany no perquè era el President.

Com ho estàs passant amb mare, Jose i Carmen? Súper bé. Jose és el millor, em fa riure, em porta en “la peixera”, i Carmen i jo hem fet grans amics en el Sector. Quants vestits t’han fet per a enguany? Cinc. Els que més m’agraden són els saragüells. Com esperes que siga la setmana fallera? Espere sobretot que no ploga, que ens donen bons premis i que tots ho passem tan bé com siga possible. Llança un missatge a la Comissió Infantil. Que m’acompanyen en tots els actes i que tothom disfrute cada minut de les Falles, que són molt pocs dies a l’any.

divertit

I què és el que més t’agrada de la falla? L’ambient, els berenars, els petards, el futbolí, divertir-me amb els amics i quan en Falles podem estar pel carrer tot el dia feliços.

106 / AC Falla F. Mistral Murta 2019

I dels actes, quins t’agraden més? L’Ofrena i la Cremà.

generรณ

ner viรณs A Carnestoltes, grans revoltes / 107

LA NOSTRA LA FALLERA MAJOR INFANTIL / Carmen Atance Zuriaga

Hola fallers i falleres de la comissió, soc Carmen; Mai haguera imaginat el que representava ser Fallera Major Infantil, açò és un no parar i em diuen que encara falta el millor. Estic feliç de disfrutar d’este honor i passejar el nom de la nostra falla per tot arreu, només dessitge fer-ho d’ allò mès bé. Tinc que dir que no m’agrada donar bessets, encara que vaig acostumant- me. Tampoc m’agraden “los rodetes”. Tot i això, és divertit conèixer tanta gent i fer nous amics i amigues. M’agradaria compartir amb vosaltres tots els actes que ens queden fins Falles, des de la signatura de contracte en els artistes fins a la Cremà. Estic contenta quan vos veig als berenars o participant en actes com la Presentació. Espere que baixeu, i junt a Álvaro ens acompanyeu a tots els actes. 108 / AC Falla F. Mistral Murta 2019

Gràcies a la meua familia per estar pendents de mi en tot moment i aguantar-me quan em posse “plasta” perquè estic cansada. Gràcies per estar sempre per al que necessite, des d’un improvissat “arreglo” de monyos, fins a un viatge a la paraeta. Gràcies també a la Directiva per treballar perquè tot isca perfecte, en especial a les meues Delegades d’Infantils, sou genials xiques! Alvaro, m’ho passe molt bé amb tu, junt a Jose, el Presi, i Merche, Fallera Major, anem a disfrutar de la millor festa del món. Espere que les pròximes Falles deixen un bon record en vosaltres ja que jo no podré oblidar el 2019 mai. Un bes a tota la Comissió Infantil! Anem a disfrutar de les Falles 2019!

A Carnestoltes, grans revoltes / 109

La nostra Fallera Major Infantil és una xiqueta preciosa que té 8 anys però estes Falles seran les seuesnovenes, és a dir, que és fallera des que va nàixer. És filla única i la seua mare també va ser Fallera Major de la nostra falla en 2002. Li encanta ballar, fer play-backs, pic-nics, polseres i manualitats i passar una bona estona en la falla amb les seues amigues. Ens reunim amb ella perquè ens conte les seues impressions al voltant del seu regnat. Hola Carmen, sabem que tens huit anys, però explica’ns, a quin curs vas? Estic en Tercer de Primària en el Col·legi Claret de Benimaclet.

Són els teus colors favorits? No, els meus colors favorits són el blau, el morat i el negre.

I ho portes ben compaginat amb el regnat? Perfectament!, m’encanten les assignatures artístiques.

Escolta, i què esperes de la setmana fallera? Espere molta diversió, alegria i petards. Espere que isca un sol radiant i que ens donen un bon premi en les dues falles.

Conta’ns, com et definiries? Soc juganera, m’agrada molt dormir, simpàtica, un poquet cabuda i punxa, però sobretot molt alegre.

Molt bé, Carmen. Finalment, quin missatge vols llançar a la teua comissió infantil? Doncs que baixen a la falla a divertir-se i que no es perden ni un acte!

Practiques algun esport? Sí, el patinatge i la gimnàstica rítmica.

BONICA!

Què és el que més t’agrada de les Falles? M’agrada la festa i la conya del casal, m’agraden els berenars, els menjars i jugar amb les meues amigues. I, com està sent ser F.M.I.? Mmm, no sé. Molt diferent a com m’ho esperava. Quants vestits t’han fet? Tres. El de la presentació és verd molt claret, després un taronja que és el que més m’agrada i un altre en tons liles i roses.

110 / AC Falla F. Mistral Murta 2019

alegre

impĂ tica

ju ga ne ra

A Carnestoltes, grans revoltes / 111

COMISSIÓ INFANTIL /

murters murteres

Carmen Atance Zuriaga Fallera Major Infantil 2019 Álvaro Castillejo Ribusa President Infantil 2019

Miren Jingnian Aucejo Tarín Salma Aucejo Tarín Carla Castillejo Ribusa Alba Hurtado Escobar Blanca Pérez Torondel Sofía Ramada Ibáñez Claudia Arias Pérez Noelia Chico Torondel Aurea López Ferrer Blanca Moya Gil-Delgado Amalia Ferrer Mansilla Nora Senent Alamán Claudia Alegría Cañada Emma Andreu Tena Daniela Orta Queralt Carolina Suay Moya Ainhoa López Moreno Inés Manzaneque Fernández 112 / AC Falla F. Mistral Murta 2019

Sol Senent Alaman Noa Lluch Andreu Mar Cano Velasco Noelia Pardo Dolz Leyre Maldonado Martín Sara Maldonado Martín Alejandra Pérez Martín Sofía Rodríguez Ruiz

Álvaro Molina Senent Gabriel Molina Senent Pablo Contreras Giner Adrián Hurtado Torregrosa Daniel Negrete Alaman Nicolás Rubio Serrano Izan Borrás Pedra Marc Bonet Navarro Pau Bonet Navarro

Alvin Berndt Fernández Zwahlen Sergi N’diaye Ranz Angel Soriano López Diego Ramón Sánchez Joel Ros Giner Benjamín Senent Alamán Manuel Arevalo Cuesta Mario Contreras Giner Marc Ros Giner Guillermo Castro Marco Guillem Cano Tamarit Iván García Ferrer Pau Serrano Giménez Iván Silvestre Peña Marcos Agustín Bataller Carlos Fortea Dubscki Daniel López Meseguer

RECOMPENSES / Atorgades per Junta Central Fallera

BUNYOL DE COURE Leire Maldonado Martín Sara Maldonado Martín Noelia Pardo Dolz Alejandra Pérez Martín Marcos Agustín Bataller Carlos Fortea Dubscki BUNYOL D’ARGENT Diego Ramón Sánchez Joel Ros Giner Benjamín Senent Alamán Ángel Soriano López BUNYOL D’OR Salma Aucejo Tarín Carla Castillejo Ribusa Álvaro Castillejo Ribusa Pablo Contreras Giner Adrián Hurtado Torregrosa A Carnestoltes, grans revoltes / 113

FOGUERA/ Florida Plaça de la Vinya Bones Falles 2019, és un honor poder estar amb vosaltres i amb el vostre President Infantil es estes festes tan meravelloses i també poder desfilar en l’Ofrena de flors a la Mare de Déu dels Desemparats.

Vull donar-vos la benvinguda com a Bellesa Infantil de la vostra foguera germana. M’agrada molt la vostra Ofrena a la Mare de Déu i enguany compartiré amb tots els fallers i falleres este dia.

Moltes gràcies per compartir esta festa any rere any amb nosaltres i ser tan acollidors. Una abraçada de la Presidenta Infantil de la Foguera Plaça la Vinya.

Tinc moltes ganes de compartir bons moments amb la vostra Fallera Major Infantil i, aprofite per a convidar a tota la comissió infantil a visitar-nos en els dies grans de la nostra festa. Bones Falles 2019!

Presidenta infantil / María Barrachina Escalapes

Bellesa infantil / Carlota Basso García

114 / AC Falla F. Mistral Murta 2019

s’abaniquen les palmeres Dama infantil / Tatyana Ramínez Soler

Dama infantil / Sofía Cañaveras Rodríguez

A Carnestoltes, grans revoltes / 115

UN ANY PER Lâ&#x20AC;&#x2122;ALBUFERA / Resum del 2018

116 / AC Falla F. Mistral Murta 2019

pardalets i pardaletes

A Carnestoltes, grans revoltes / 117

118 / AC Falla F. Mistral Murta 2019

A Carnestoltes, grans revoltes / 119

120 / AC Falla F. Mistral Murta 2019

A Carnestoltes, grans revoltes / 121

122 / AC Falla F. Mistral Murta 2019

A Carnestoltes, grans revoltes / 123

124 / AC Falla F. Mistral Murta 2019

A Carnestoltes, grans revoltes / 125

126 / AC Falla F. Mistral Murta 2019

MEMÒRIA DE LA FALLA INFANTIL / “Mi primer amor” Artista: Vicente Domínguez Pérez Sofía i Guillermo estan enamorats. Ella no ho sap, però les pròximes Falles, Guillermo vol demanar-li matrimoni. Estos dos jovenets fallers de la falla Mistral Murta, són veïns des que eren menuts. Van anar junts a l’escola, i com amics de tota la vida van ser Fallera Major Infantil i President Infantil el mateix any, fins i tot, van nàixer en el mateix hospital! Sense cap dubte, hi ha ànimes que estan predestinades. Ara, acaben de complir els 18 anys, i tenen clar que volen estar junts la resta de la seua vida. En la falla d’enguany farem un recorregut per la infància i l’adolescència d’estos dos enamorats En el remat, trobem una pèrgola en la qual es plasma el moment en el que Guillermo li demana matrimoni a Sofía. Coronada per Afrodita, la deessa de l’amor que al costat de Cupido i el seu seguici d’àngels crearan l’ambient idoni per a que tots i totes ens enamorem en esta falla que ens ensenyarà que l’amor sempre és la millor opció. A Carnestoltes, grans revoltes / 127

128 / AC Falla F. Mistral Murta 2019

COS CENTRAL L’amor sempre és el millor camí, i ben bé ho saben Guillermo i Sofía, que volen que sigues testimoni, del que han viscut en este dia. Convidats i convidades estem, a viure una gran història d’amor, però compte amb el que fem, perquè amar mai causa dolor. VENUS Botticelli va pintar a la Venus, marcant l’inici del Renaixement, i els gestos d’amor són continus, fent de l’obra un gran referent. CUPIDOS Cupido ens aguaita vigilant, amb les fletxes d’amor preparades, però pot ser no t’has adonat, de que tu ja les portes clavades. Com no enamorar-se d’esta falla, que als majors farà memòria, i que ensenya a la xicalla, una meravellosa història. CIGONYES VOLANT Les cigonyes al barri venen, coneixedores del que passa, perquè en Benimaclet tenen, la seua benvolguda casa. A Carnestoltes, grans revoltes / 129

130 / AC Falla F. Mistral Murta 2019

BEBÉS

AMISTAT

Dos menuts van nàixer, casualment al mateix hospital, i no tardaren en conéixer, la seua aventura vital.

Ajudant-se sempre estaven, cuidan’t molt l’un de l’altre, pendents del que necessitaven, per a tots els reptes batre.

Vivint en Benimaclet, els dos menuts van créixer, tenint un amor xicotet, que mai va desaparéixer.

MOCADORÀ

ESCOLA A l’escola anaren junts, compartint mil aventures, perquè aprendre dóna punts. aprovant assignatures.

Els valencians tenim un dia, per festejar el nostre amor, i ens regalem amb alegria, trons, piules i un mocador. CASAMENT

COMUNIÓ

Una vida junts per davant. i una amistat molt vella, hui junts estem celebrant, el casament d’esta gran parella.

Van prendre junts la comunió, i va ser un dia molt festiu, perquè millor és la celebració, quan es canta, es balla i es riu.

I no importa a qui estimes, si ho fas des del teu cor, només compta com sigues, amb qui compartisques l’amor.

A Carnestoltes, grans revoltes / 131

Visita al taller de Vicente DomĂnguez 27 de gener de 2019

132 / AC Falla F. Mistral Murta 2019

A Carnestoltes, grans revoltes / 133

134 / AC Falla F. Mistral Murta 2019

/comer Guia cial A Carnestoltes, grans revoltes / 135

LA MURTA RECOMANA / Comerços col·laboradors Argente instalaciones Bar Alfabrega Bar Beni Döner Kebab Bar Isaac Bar Restaurante La Rioja Bar Restaurante Planeta Azul Bar Toni Benipaper Brasa y samba Café D Coco Caixa Popular Calicopia Calzados Mariló Caminito / Tapas y destapas Casa Gallega El Rey del Bacalao Celler de Carmen / Bar y Restaurante Cera Center / Naturestética Charter Supermercados Comercial Bellbalisa, S.L. Coprint Cristalería de la Torre Discema / Distribución de bebidas Esthetic Salud Farmacia Rosa Gemma Falomir Fibla Farmacia Sancho Monforte Farmacia San Petrillo Farmacia Vicente Segura Fincas NG 136 / AC Falla F. Mistral Murta 2019

Flores Fina by Flores para novia Foto Gutierrez Freitas / Odontología avanzada Frutos Secos Villarreal Gabinete peluquería Reme Gruseco / Grupo Servicios Contables Horno Abel i3 composturas Iluminaciones Granja Inserland / Correduría de seguros Jero / Manteniment de l’automòbil Juanjo Cabrera / Centro de masajes Julian Peluqueros Laboratorio de análisis clínicos L’Atelier / Gema Adelantado La Mosqueta La Murta / Vins i tapes La Plaza Cervecería Laura López Peris Abogada London / Lounge Bar Loterías El Manantial de la Sort Mercería El Cantó de Greses Mar de Arena / Tienda multiprecio Mármoles y lápidas Calabuig O’Portugués Ópticos Amparo Hurtado Panadería Cuenca Peluquería Mónica

Gràcies a totes i tots per, un any més, formar part de la nostra comissió recolzant el nostre treball.

Comerç de proximitat en el barri

Pinauto / Servicio técnico Pirotécnia Lluch Pinturas Ames Pulso PUB Rami / Cervecería, bocatería Rosa entre costuras Salud Dental Benimaclet Sociedad Gallega 5+3 Supan / Comidas para llevar Taller de Música Jove Tejidos Mercal Toldos y cortinas J. Pérez Baldó Trencadís / Comidas caseras Ultramarinos Javi Valentín Cuesta Servicio eléctrico V. Ferrer / Yamaha La Xocolatera Yagüe / Joyería y relojería Zarzo estilistes

A Carnestoltes, grans revoltes / 137

138 / AC Falla F. Mistral Murta 2019

A Carnestoltes, grans revoltes / 139

VENDEMOS TU VIVIENDA

EN 90 Dร AS O MENOS

Estamos altamente cualificados Agentes Premium

C/ Doctor Vicente Zaragozรก 69

96 338 68 06

140 / AC Falla F. Mistral Murta 2019

Dale una alegría en el

Día del Padre

Dile que te vas de casa

¿Sabes lo que le gustaría más a tus padres? ¿Cuál sería la mayor alegría que les puedes dar? Que por fin te decidas a montar tu propio hogar y te compres una casa, para ti solo o con tu pareja. ¡Y claro que le dará pena que te vayas! Pero será mucha mayor la alegría de ver que definitivamente afrontas la vida de verdad y vuelas del nido. ¡Se acabaron las excusas! Ven hoy mismo a nuestra oficina, para que puedas darle la mayor alegría de su vida a tus padres.

A Carnestoltes, grans revoltes / 141

#tradición #sentimiento #fuego #mascletà #fuego #alegría #calor #pólvora #gente #emoción #espectáculo #plantá #nitdelfoc

#plazalajuntament

#casalfallero

#xaranga

#pasacalles #virgen #libertad #enagua #medias #petardos #sueño #fiesta

#despertà

#corpiño

#parcafallera

#trabajo

#música #bailar #adrezo #joia #peineta #falda

#potcomençarlamascleta #nostrafallalamillor #arte #pasacalles #calor #pólvora #gente #emoción #espectaculo #plantá #nitdelfoc

#plazalajuntament #casalfallero en Fallas, y siempre,

contigo

#xaranga

#pasacalles #virgen #libertad #enagua #medias #petardos #sueño

#despertà

#corpiño

#parcafallera

#trabajo

#fiesta #música #bailar #adrezo #joia #peineta #falda #potcomençarlamascleta

#nostrafallalamillor

#arte #xaranga

#correfoc #recorrecasales #café #musica #buñuelos #cerveza #tradición #sentimiento #fuego #mascletà #fuego #alegría Discema

142 / AC Falla F. Mistral Murta 2019

www.discema.com

96 313 49 30

A Carnestoltes, grans revoltes / 143

144 / AC Falla F. Mistral Murta 2019

Calle Murta, 7 (Plaza de la Iglesia de Benimaclet), Valencia. Tel. 96 193 13 12

DESAYUNOS · BATIDOS · CREPS · GOFRES · TARTAS · TES · BOLLERIA · BOCADILLOS...

... TE ESPERAMOS !!! A Carnestoltes, grans revoltes / 145

146 / AC Falla F. Mistral Murta 2019

A Carnestoltes, grans revoltes / 147

148 / AC Falla F. Mistral Murta 2019

A Carnestoltes, grans revoltes / 149

150 / AC Falla F. Mistral Murta 2019

A Carnestoltes, grans revoltes / 151

152 / AC Falla F. Mistral Murta 2019

A Carnestoltes, grans revoltes / 153

154 / AC Falla F. Mistral Murta 2019

A Carnestoltes, grans revoltes / 155

156 / AC Falla F. Mistral Murta 2019

A Carnestoltes, grans revoltes / 157

 dale estilo a tu hogar

JOSE PÉREZ BALDÓ Tlf. 625688656 c/ Hermanos Villalonga, 14 bajo, 46020 (Valencia) @cortinasjoseperezbaldo

158 / AC Falla F. Mistral Murta 2019

A Carnestoltes, grans revoltes / 159

160 / AC Falla F. Mistral Murta 2019

A Carnestoltes, grans revoltes / 161

162 / AC Falla F. Mistral Murta 2019

Arreglos de prendas de vestir y de indumentaria valenciana

¡Tu ropa en buenas manos! C/ Emilio Baró, nº 79, B 2º, dcha. 46020 Valencia 960088116 · 655801088

A Carnestoltes, grans revoltes / 163

164 / AC Falla F. Mistral Murta 2019

A Carnestoltes, grans revoltes / 165

166 / AC Falla F. Mistral Murta 2019

A Carnestoltes, grans revoltes / 167

168 / AC Falla F. Mistral Murta 2019

A Carnestoltes, grans revoltes / 169

170 / AC Falla F. Mistral Murta 2019

A Carnestoltes, grans revoltes / 171

172 / AC Falla F. Mistral Murta 2019

A Carnestoltes, grans revoltes / 173

174 / AC Falla F. Mistral Murta 2019

A Carnestoltes, grans revoltes / 175

176 / AC Falla F. Mistral Murta 2019

A Carnestoltes, grans revoltes / 177

178 / AC Falla F. Mistral Murta 2019

A Carnestoltes, grans revoltes / 179

180 / AC Falla F. Mistral Murta 2019

A Carnestoltes, grans revoltes / 181

182 / AC Falla F. Mistral Murta 2019

A Carnestoltes, grans revoltes / 183

184 / AC Falla F. Mistral Murta 2019

A Carnestoltes, grans revoltes / 185

186 / AC Falla F. Mistral Murta 2019

A Carnestoltes, grans revoltes / 187

188 / AC Falla F. Mistral Murta 2019

Calle Mistral 3 Benimaclet

961 01 52 90 fb:Gema-Adelantado

A Carnestoltes, grans revoltes / 189

190 / AC Falla F. Mistral Murta 2019

/ Pro grama dâ&#x20AC;&#x2122;actes A Carnestoltes, grans revoltes / 191

Dissabte, 6 d’octubre

21:30h Sopar en el casal. 23:30h. Viurem una nit màgica amb la Proclamació de la nostra Fallera Major, Merche Ribusa Paulo.

Dissabte, 27 d’octubre

21:30h. Soparem les truites que heu preparat, gràcies per la vostra participació! 23:30 h. El jurat comunicarà els premis. Cal dir que el guanyador o guanyadora rebrà un sopar per a dos persones en “La Mosqueta”.

Dissabte, 1 de desembre

21:00h. Terrorífic sopar de Halloween.

17:30h. Dia assenyalat en roig en el calendari! Solemne exaltació de la nostra Fallera Major i la seua Cort d’honor en el Museu de l’Artista Faller.

23:30h. Concurs de disfresses amb suculents premis.

21:30h. Sopar i ball de la Presentació.

Diumenge, 4 de novembre

Dissabte, 15 de desembre

11:00h. Celebrem la nostra Presentació Infantil en el Museu de l’Artista Faller.

12:00h. Els i les nostres xefs de la falla ens deleitaran amb les millors tapes de tot el barri.

15:00h. La Fallera Major Infantil, Carmen i el President Infantil, Álvaro ens conviden a dinar en el casal.

Diumenge, 18 de novembre

10:00h. Acudirem al casal de la falla MolinellAlboraia on tindrà lloc el Concurs de Postals de Nadal. Tot el món a dibuixar!.

Dissabte, 24 de novembre

21:00h. El jurat rebrà les truites de la gent que participe al Gran Concurs de Truites de la Murta. 192 / AC Falla F. Mistral Murta 2019

Diumenge, 16 de desembre

18:30h. Ens anem per la vesprada al Circ de Nadal d’Alfafar.

Dissabte, 22 de desembre

17:00h. El nostre Presi Álvaro fa anys i ens convida a tota la comissió a berenar!

Diumenge, 23 de desembre

14:00h. Com tota bona família farem el tradicional dinar de Nadal.

Dijous, 27 de desembre

Dissabte, 2 de febrer

10:00h. Ens anem a Expojove!

21:00h. Sopar de ‘pà i porta’ en el casal.

23:30h. Gran nit de microteatre en el casal.

Dissabte, 29 de desembre

21:00h. Celebrem la nostra nit de Cap d’Any.

Dimecres, 2 de gener

17:00h. Celebrem l’any nou amb vesprada de campionats! Futbolí, escacs, dominó i jocs de taula.

Divendres, 4 de gener

19:00h. Ens visita el Carter Reial per a recollir les nostres cartes per als Reis Mags d’Orient.

Divendres, 25 de gener

19:30h. Berenar-sopar per a celebrar els aniversaris dels xiquets i xiquetes nascuts a l’octubre, novembre, desembre i gener.

Diumenge, 27 de gener

10:00h. Visita als tallers dels nostres artistes per a veure els nostres monuments fallers. 14:00h. Dinar de germanor en la falla i celebració de l’acte de signatura de contractes amb els nostres artistes fallers.

Diumenge, 3 de febrer

11:00h. Campionat de petanca. 12:00h. Anem a jugar a les bitles! En la Cosmic Bowling celebrarem el campionat infantil de bitles de l’Agrupació. 17:00h. Curs de pentinat de fallera en el nostre casal.

Dissabte, 9 de febrer

Anirem a Alacant a la Presentació de la nostra foguera germana Florida Plaça de la Vinya.

Diumenge, 17 de febrer

La nostra Fallera Major Infantil, Carmen, i el nostre President, Álvaro, ens conviden a berenar! Poseu-vos ben bonics i boniques i al casal a celebrar que no queda res per a Falles!

Dissabte, 23 de febrer

22:00h. És una nit molt important ja que tenim molt a celebrar: el ball de la Fallera Major, l’entrega de les recompenses atorgades per JCF i el sopar dels nostres Fallers i Falleres d’Honor. A Carnestoltes, grans revoltes / 193

Diumenge, 24 de febrer

Dissabte, 9 de març

14:00h. Dinar de ‘pà i porta’ en la falla per a preparar-nos per a anar a la Crida.

14:00h. La falla ens convida a dinar a tota la comissió infantil.

17:30h. Eixida cap a les Torres de Serrans per a presenciar la Crida i escoltar com les nostres Falleres Majors de València donen el tret d’eixida a la millor festa del món!

En acabar, Carmen i Álvaro faran el lliurament de les recompenses atorgades per JCF als xiquets i xiquetes que corresponga.

En tornar ens espera un deliciós xocolate amb bunyols en el casal per a reposar forces.

Divendres, 1 de març

23:55h. Nit de les Senyeres. Anirem decorant els carrers de la demarcació amb les senyeres.

Dissabte, 2 de març

Eixa mateixa vesprada tindrem jocs al carrer.

Dissabte, 9 de març

21:00h. Sopar de ‘pà i porta’ en el casal. 23:30h. Comença la festa i als murters i murteres s’ens posa el cos de Falles. Ens apropem a la setmana fallera i tenim que calfar motors amb la primera gran discomòbil!

11:00h. Tradicional ‘arreplegà’ buscant la sempre imprescindible col·laboració del nostre barri.

Ja estan ací les Falles!

19:00h. Mítica ‘Cavalcada de disfresses’ per la nostra demarcació. Prepareu les vostres comparses que ho anem a passar genial!

21:00h. Sopar de ‘pà i porta’ per als grans supervivents de esta divertida vesprada.

Per a començar la vesprada anirem a recollir el nostre ninot de l’Exposició del Ninot que està a la Ciutat de les Arts i les Ciències.

Diumenge, 3 de març

Ens anem tots junts a veure l’Exposició del Ninot i a votar als nostres preciosos ninots perquè guanyen i es salven del foc. 194 / AC Falla F. Mistral Murta 2019

Dijous, 14 de març

En tornar, tenim el ‘Sopar de la Plantà’, amb play-backs i fi de festa. Després ajudarem a plantar la nostra preciosa falleta com hem fet sempre.

Divendres, 15 de març

DIA DELS INFANTILS! Des d’el matí tindrem les atraccions que ens porta el ‘Món Infantil’. 14:00h. A mig dia Carmen i Álvaro ens conviden a dinar. Per la vesprada continuarà el ‘Món Infantil’ fins que ens cansem!

14:00h. La falla ens convidarà a tota la comissió major a unes paelles fetes pels i les millors xefs de la contornà. 21:00h. Sopar de ‘pà i porta’ en el casal.

23:30h. I per fi arriba un dels moments més esperats per la comissió, la primera orquestra de la setmana fallera. A ballar amb l’Orquestra Empopados!

17:30h. Anirem a pel ninot de la falla gran.

21:30h. Farem el tradicional ‘Sopar de la Plantà’.

Dinar de germanor en el casal.

23:30h. Gala de l’esport.

En acabar, tindrem que fer força i fer la Plantà per a que la nostra falla lluïsca perfecta per al jurat.

Per determinar: Hui ens espera una marató d’actes, hi ha que agafar forces de bon matí. Així que toca fer-nos el segon esmorzar popular de la setmana fallera.

Dissabte, 16 de març

10:30h. Tenim que omplir la panxa i que millor que amb el primer esmorzar popular de Falles en el nostre casal.

Per determinar: Per la vesprada ens vestirem amb les nostres millors gal·les valencianes per a anar a recollir el premi de la nostra falla infantil que esperem que siga molt bo.

Diumenge, 17 de març

Per determinar: Amb la panxa ben plena anirem a pel nostre premi o premis! 14:00h. Dinar de ‘pa i porta’ en el casal.

Per determinar: Arriba el moment més emotiu de totes les Falles. És el dia en que ens juntem tota la comissió per a fer l’Ofrena de flors a la Mare de Déu dels Desemparats. A Carnestoltes, grans revoltes / 195

23:30h. Als valents i valentes que hagen aguantat este espectacular dia, encara els queda la traca final. Toca ballar amb una gran macro discomòbil!

Dilluns, 18 de març

Dimarts, 19 de març

10:30h. Comença el principi del fi i, òbviament, no podem oblidar-nos de fer-nos l’últim gran esmorzar popular. El que bé comença bé acaba.

10:30h. Com no, hui també farem un gran esmorzar popular.

12:00h. Celebrarem la tradicional misa en honor a Sant Josep en la parròquia l’Assumpció de Nostra Senyora.

12:00h. Recuperem el nostre famós passacarrer en roba interior.

13:00h. Passacarrer i visita al Cottolengo. 14:00h. Mascletà.

A migdia la falla ens convida a dinar. Per la vesprada tindrem jocs, gymkana i animació.

20:30h. Sopar de la comissió infantil al que convida la falla.

20:30h. Sopar de ‘pà i porta’ en el casal.

22:00h. Cremà de la falla infantil.

22:30h. Ja queda poquet, però encara tenim l’últim sopar de ‘pà i porta’ on ens contarem totes les vivències de la millor setmana de l’any.

14:00h. La nostra Fallera Major ens convidarà a dinar a tota la comissió arròs amb fesols i naps i paella, bon profit i gràcies per tot! 21:00h. Sopar de ‘pà i porta’ en el casal. 23:30h. Esta nit ens visiten uns amics i amigues que ja coneixem i que són diversió asegurada. Tot el món a cantar i ballar amb l’Orquestra Sideral.

196 / AC Falla F. Mistral Murta 2019

00:00h (si els bombers no ens diuen el contrari) Cremà de la nostra falla

Actes comissió infantil.

Actes comissió major.

*Nota: recordem que els horaris i activitats d’este programa són orientatius, i poden estar subjectes a canvis. Cal estar atents a la informació exposada en el casal i les xarxes socials.