El llibre ha participat en la convocatòria dels premis de la Generalitat per a la promoció de l’ús del valencià de l’any 2024.
Este llibret participa en els Premis de les Lletres Falleres.
Esta comissió ha rebut subvencions de la Regidoria de Cultura Festiva per a les activitats de les Falles del 2024
Edita: Associació Cultural La Murta
Coordinació i disseny: Pau Sebastián Gea, Sergio Chillarón Coronado i Miguel Borque Giraldos
Col·laboracions: Adrià Revert, ONCE, Candela Roots
Fotografía:
Fallera Major i Fallera Major Infantil 2024: Foto Estudio Gutiérrez
Fallera Major 2023: Foto Vídeo P. González
Fallera Major Infantil 2023: Manuel Martín
President Infantil 2023: Jesús Mayorga
Impressió: La Imprenta CG
Tirada: 300 exemplars
© D’esta edició: Associació Cultural La Murta
© Dels textos i les seues traduccions: els autors i autores
Depòsit legal: V-647-2018
L’Associació Cultural La Murta no assumeix necessàriament les opinions dels autors i les autores que han col·laborat en esta publicació.
El llibret és un dels elements més importants de les Falles. A banda de tots els moments que compartim, és l’única cosa que les cendres no consumeixen quan acaba cada exercici. I què passa quan acaba l’any faller i comença un altre? Que donem la benvinguda a la primavera.
És d’això del que tracta el disseny del llibret d’enguany. Si parlem d’oratge i de clima, parlem d’estacions de l’any i, per descomptat, parlem dels colors que les acompanyen. Enguany hem volgut combinar els diversos degradats de colors que transiten les estacions. Comencem del blau de l’hivern passant al verd de la primavera, després al groc de l’estiu, seguit pel marró de la tardor i tornem al blau de l’hivern, que tornarà a donar la benvinguda un any més a la primavera, l’inici d’un altre any nou faller.
I qui fa possible que tot açò vaja sempre en marxa? Les falleres i fallers, vosaltres. La falla va endavant perquè vos té a totes les persones fent-la funcionar cada any. És per això que hem volgut utilitzar a membres de la comissió per acompanyar cada element gràfic i de color que hi ha a cada fulla del llibret.
En definitiva, un llibret pròxim, més humà i ple de fallers i falleres compartint moments que, al cap i a la fi, són els vertaders protagonistes. Una proximitat que jo mateix he sentit en els pocs anys que porte a la falla, on m’heu fet sentir ràpidament com un més de tots vosaltres.
Feliç any nou faller!
Pau Sebastián Gea
Alguna vegada vos heu parat a pensar quan comencen les Falles de manera oficial? Sembla que no hi ha molt de consens al voltant de la resposta. Moltes persones diran que és en la cridà, unes altres diuen que ja comencen les de l’any següent en la mateixa cremà, i altres faran al·lusió al fet que les Falles s’inicien el dia de la plantà. Però en el que sí que estem totes d’acord és que la fi de Nadal dóna el tret d’eixida al període més faller, eixos mesos en què tots els caps de setmana hi ha alguna excusa per a baixar al casal o muntar una bona festa.
La firma de contracte amb els artistes, el ball de les falleres majors, el lliurament de recompenses, l’arreplegà, la cavalcada... caps de setmana plens d’actes en els quals ja es palpa eixe sentiment col·lectiu que tan poc dissimulem els fallers i falleres: ja no queda res per a les nostres festes grans.
Preparar els vestits, les pintes, les faixes i les mantes és una cosa que ocorre en pràcticament totes les cases falleres i, amb molta més il·lusió, en aquelles en les quals hi ha representants d’alguna comissió. És el cas d’Elena i Inés. Ja no els queda res per a viure una de les setmanes més intenses de l’any com a caps visibles de la nostra comissió. Això sí, és necessari absorbir cada moment de la setmana fallera perquè passa en un sospir. Quan siguem conscients els nostres
monuments seran pastura de les flames i li estem donant la benvinguda a l’esperada primavera (i alguns a les falles de l’any següent).
Fa temps de falles
En el que sí que estem d’acord pràcticament tot el món faller és en el bon oratge d’eixos dies, sobretot mentre el sol resisteix. “Fa dia de falles” és una frase que tot el món hem dit alguna vegada. Torna la calor, traiem les mànegues curtes de l’armari, ens posem les nostres ulleres de sol i eixim al carrer a gaudir de la nostra benvolguda ciutat.
Però compte amb això, perquè cada vegada l’oratge està més boig, i és que no podem oblidar que la crisi climàtica és una realitat. Ho diu molt bé el nostre ninot de l’exposició: un ós polar que veu com el seu hàbitat s’està destruint per l’efecte del canvi climàtic.
No obstant això, no ens hem de relaxar, perquè no sols afecta a entorns llunyans. Penseu en les insuportables temperatures que hem tingut l’últim estiu, o fins i tot en el “bon oratge” que hem tingut aquestes últimes festes de Nadal. No és normal
A més d’això, el monument gran ens parla de meteorologia, de resistència enfront de les adversitats, de resiliència. Conceptes que no són aliens per a les falleres i fallers, sobretot quan recordem el 2020.
Monuments diversos
Quan parlem d’infantils, si hi ha una cosa de la qual podem estar orgullosos com a falla és haver pogut centrar tots els nostres últims monuments en temàtiques socials. I és que les falles poden ser un bon altaveu per a moltes causes com hem demostrat en la Murta: falletes que mostren els drets de la infància; col·laboracions amb xiquets i xiquetes dels programes de Save the Children; pictogrames en els cartells de falles perquè tots els xiquets i xiquetes els pogueren entendre, sense importar la seua condició; famílies diverses en les quals tota la comissió infantil poguera veure’s reflectida…
Enguany el lema és ‘sentits’, i se centra, entre altres coses, en un dels col·lectius més vulnerables: els xiquets i xiquetes amb
discapacitat. Si ens ho proposem, les falles podem ser espais segurs perquè qualsevol xiquet o xiqueta, independentment de les seues circumstàncies, puga créixer amb les mateixes oportunitats.
Les falles són sentiment i passió, però també són crítica a un sistema moltes vegades injust. Que mai es perda eixa essència.
FALLERS,
Una vegada més, i ja en van unes quantes, he d’escriure unes paraules com el vostre president. Sempre ho faig amb l’orgull de qui representa a la seua família, a una comissió amb més de 60 anys d’història que tants bons moments em regala.
El pròxim mes de març, amb la cremà, posarem fi a un nou any de treball intens i inesgotable il·lusió. Un exercici més, ens hem esforçat en construir una comissió acollidora, hem preparat amb gran afecte cada acte i hem assolit amb èxit cada repte al qual ens hem enfrontat.
Si em preguntaren quin m’agradaria que fora el llegat dels meus anys com a president, tindria clar que els meus esforços han estat dirigits cap a dos qüestions molt importants.
Per un costat, ressaltar el valor artístic i cultural de la nostra festa i, per altre, treballar per fer de la Murta una falla més acollidora i oberta si cap.
Qui em coneix, sap que sóc gran defensor de dos elements tradicionals de la nostra festa: la falla i el llibret (potser siga per defecte professional). Així, considere fonamental que continuem treballant per millorar les nostres falles any rere any i per mantindre el llegat que fa anys començàrem fent un llibret actual, professionalitzat i en valencià.
A més, respecte a la tasca interna, espere que els esforços per treballar la igualtat i la inclusivitat dins de la nostra comissió no hagen sigut debades. Per a mi, és important que la diversitat dins de la nostra festa siga
respectada i inclús estendard de les Falles del futur. Sempre he fet bandera dels valors que des de la Murta transmetem i desitge que així continue sent.
Però en esta tasca no he estat sol. Vaig a dirigir-me a les persones que m’acompanyen en aquest viatge. Belén, Jorge, Mari i Migue, heu sigut i sou peces fonamentals d’aquest engranatge. Estic molt orgullós de tot el que hem construït en aquest temps, tant en l’àmbit personal com per a la nostra falla. Gràcies sempre pel vostre treball, consell i estima.
Igualment, gràcies a tota la gent que formeu la Junta Directiva, així com la que, des de fora, està sempre disposada a tirar una maneta. Tant de bo la gent sàpiga reconéixer les hores de treball i esforç que hi ha darrere de cada dinar, sopar i acte que fem.
No puc oblidar-me de les personetes amb les quals he compartit un exercici tan especial: Ana, Blanca i Joel. Quin equip! Ha sigut un any de moltes rialles, converses i abraçades que queden guardades per a sempre en el meu cor. Gràcies pel vostre esforç representant a la vostra comissió de la millor manera sempre. Enguany, el relleu l’agafen Elena i Inés, dos xiques divertides i amb gran caràcter. La bogeria d’Elena i la disciplina d’Inés han fet el millor tàndem possible perquè aquest any no
tinguem temps d’avorrir-nos ni un segon. Els diria que gaudisquen de tot el que queda i no es perden res, però em consta que així ho estan fent des del primer dia. Molt bé xiques! Continueu així!
Menció especial als amics i amigues de la Foguera Plaça de la Vinya d’Alacant. És un plaer tindre-vos any rere any al nostre costat i continuar escrivint eixa història de germanor entre comissions i festes que tanta alegria ens genera. Espere que les pròximes Falles siguen inoblidables també per a Nelly, Angélica, Alba, Nuria, Martina, Laia i Enzo.
Aprofite per a fer extensible aquest desig a les comissions que formen part del nostre Sector i Agrupació, especialment als i les seues representants. Als delegats del nostre Sector i al president i la seua directiva de l’Agrupació (la meitat de la nostra falla), gràcies pel vostre treball incansable i bones Falles també.
Arriba el moment de parlar dels nostres projectes d’enguany. ‘Al mal temps, bona cara’, una meravellosa expressió a la qual tantes explicacions i aplicacions li podríem trobar hui en dia. El taller de Cardells ens planteja un projecte que gira entorn de la idea de la conformitat davant l’adversitat. Una crítica al meninfotisme de la humanitat enfront de qüestions tan greus com el canvi climàtic.
Per part dels nostres artistes infantils, els germans J. J. García ens proposen un viatge pels ‘Sentits’, posant en relleu la realitat que viuen les persones amb discapacitat. Fa anys que intentem que les nostres falles infantils siguen un canal transmissor de valors positius i el projecte d’enguany encaixa a la perfecció amb la construcció d’una societat millor.
Llegiu. En el llibret d’enguany trobareu contingut creat gràcies a l’esforç de moltes persones amb el propòsit que pugueu gaudir i entendre molt millor les nostres falles quan les visiteu el pròxim mes de març. I quan ja no estiguen, perquè pugueu recordar-les. A la fi, el llibret és l’element testimonial que ens queda de cada exercici faller.
Només em queda dirigir-me als fallers i falleres, així com als nostres veïns i veïnes, fallers i no fallers. Arriba març i el treball col·lectiu de tot un any es crema en una setmana. Espere que, faça l’oratge que faça, les bones cares siguen el reflex de l’estima cap a la nostra festa i la nostra comissió. Reflex del fet que estan sent unes bones Falles.
Bona i lectura i, per descomptat, millors Falles!
En este exercici faller, soc l’afortunada de poder dedicar-vos unes paraules i més, quan dins de pocs mesos, comença la setmana més esperada de l’any per a molts de nosaltres.
Encara que em coste creure-ho ja ha passat més de mig any des que tot este somni va començar, i sí, vos he d’admetre que sabia que anava a ser un any increïble, però és que està sent molt més que això.
Quan m’imaginava com podria ser enguany sempre pensava amb qui volia compartirho i una d’eixes persones era ell, Sergio, sempre pendent de tot perquè no s’escape ni el mínim detall i, per descomptat, donant veu al que jo moltes vegades no sé ni com explicar.
Gràcies per tota la paciència que tens i per aconseguir, encara que no del tot, calmar la meua xicoteta bogeria.
No m’oblide de tot l’equip que tens darrere sense el qual tot açò seria impossible, gràcies a tota la Junta Directiva per tot el treball i esforç que sé que esteu fent i per donar-li sentit a la paraula falla, sentiment, treball i sacrifici.
Però este xicotet equip no seria el mateix sense ella, Inés, la nostra jefa favorita. Gràcies per compartir la teua il·lusió amb nosaltres i per deixar-me ser la teua germana major, per molt xicoteta que sigues es nota i saps transmetre el teu sentiment per les Falles.
Als nostres artistes, Mario i Enrique Cardells, gràcies per l’esforç que heu fet. Estic segura i espere que es veja recompensat amb un gran treball en el nostre encreuament.
Per descomptat, a la nostra foguera germana Florida Plaça de la Vinya, gràcies per acompanyar-nos i acollir-nos sempre, espere que continuem molts anys més fent història.
Si alguna cosa tinc clara és que sense ells mai haguera sigut possible açò. Mamà, papà i Alfredo, gràcies per tot l’esforç que esteu fent enguany per mi i per entendre tot el que significava això. Gràcies per cada consell, cada paraula i pel temps que m’heu dedicat, però sobretot, gràcies per inculcar-me l’amor
per les Falles i per donar-me el privilegi des de xicoteta de ser fallera. Sou el meu pilar fonamental d’este somni.
I continuant parlant de família, no sols de la de sang, sinó també la que he triat jo, gràcies per tot el que esteu fent, sense el vostre suport i companyia no haguera sigut elmateix. Retornar-vos tot l’esforç i sacrifici que esteu fent per mi és impossible, però girar-me en cada acte i veure-vos al meu costat és una de les millors coses que em porte d’enguany,sou els millors amics que es pot tindre.
Finalment, només em queda dirigir-me a tots els fallers i falleres de la nostra comissió, Frederic Mistral Murta, continuem treballant per a aconseguir fer falla, baixem a cada acte i demostrem la gran comissió que som.
En poques setmanes omplirem el carrer de llum, color i, sobretot, de pólvora. Fa temps algú em va dir que “qui somia l’impossible, aconsegueix l’impensable”, i quanta raó tenia. Gràcies a tots per fer tot açò possible.
Per unes falles 2024 increïbles i inoblidables.
Visquen
les Falles i visca la Murta!
Qualsevol paraula que escriga mai arribarà a definir amb tanta precisió cada detall d’enguany, cada aventura, cada aprenentatge. Fa més d’un any que esta història va començar i pocs mesos que va acabar i, dins de mi, igual que el primer dia, s’expandeix únicament un sentiment: gratitud.
Quan vaig penjar la foto un 30 d’abril de 2022, el que menys m’esperava és que anaven a començar els díhuit millors mesos de la meua vida. Mesos de preparació, de preses de mesures, de proves, d’actes, de noves amistats, de color rosa, de molts ganxos al cap, d’abraçades, llàgrimes i molts riures.
És increïble veure com cada peça d’enguany ha encaixat a la perfecció i, sobretot, com ho ha fet el meu xicotet equip i el més important,
sens dubte, del 2023. Joel, el xicotet de tots però el més divertit amb cada història o dada curiosa, al qual mai podrem resistir-nos a ferli una abraçada (perquè sabem que en el fons li agraden) i el remolí per excel·lència. Blanca, la dolçor i la intel·ligència fetes persona, la de l’afecte etern i abraçades infinites, la meua nova companya de ball i la meua germana xicoteta. I Sergio, la meua meitat enguany, el capità d’este gran equip, una amistat que per sempre passarà a formar part de la meua vida, el company de festa i de ressaca, el de les paraules de calma i de confiança, el de l’amor desinteressat i cor bondadós. Gràcies als tres per estimar-me i compartir cada segon d’enguany.
Este equip no hauria sigut possible sense el motor d’esta festa: les comissions. Però no
qualsevol comissió, sinó la de Frederic Mistral i Murta. La nostra llar fallera, composta per cadascun de vosaltres, que ens va brindar l’oportunitat de viure esta experiència. Vos agraïsc i agrairé sempre este regal. Ser Fallera Major mai serà difícil amb una comissió així. Gràcies pels aplaudiments, per les paraules d’afecte, per voler conéixer-me de prop i per sempre ser la meua segona casa.
I dic segona, perquè primera només n’hi ha una. Mamà, papà i tete. Tres paraules que sintetitzen tot l’amor, suport i afecte de tres persones indispensables. Els que han estat entre bastidors procurant que tot funcione a la perfecció, els primers a respondre, els que m’han ensenyat a ser qui soc. Qualsevol paraula es quedaria curta per a agrair tot el que m’han donat enguany, a ells, als meus iaios, oncles, ties, cosins i àngels de la guarda.
Enguany m’ha demostrat, una vegada més, el valor de les Falles. Paraules com germanor cobren sentit quan tens la sort de compartirla durant tants anys amb la Foguera Florida Plaça de la Vinya. La tradició i l’artesania quan et deixes caure en mans de Pepa. L’art als carrers que s’ompli amb els colors que només Mario Cardells i el seu equip poden crear. El treball de tota una directiva que rema al mateix compàs i que sense ells, i sense el seu amor desinteressat per la nostra festa, no viuríem cada acte, cada sopar i cada
festa com ho fem. La màgia que desprén conéixer a persones que sembla mentida que no hagueren estat abans en la teua vida. Un cúmul de substantius que mantenen viva la nostra cultura any rere any i que una vegada més he d’agrair que m’hàgeu donat l’oportunitat de veure amb altres ulls.
Gràcies per haver viscut enguany al meu costat, per haver-me prestat ‘La Murta’ com a cognom i per tota la felicitat que m’heu brindat.
Fins sempre 2023
Fallera Major 2024:
Elena Gimeno Ruiz
Fallera Major 2023:
Ana Pascual Agné
Carmina Agné Vergara
Jacinto Agustín Bosch
Ana Carmen Alamán Pla
Laura Alamán Pla
Belén Alegría Navarro
Rubén Alemán Fernández
Maria Jose Andrés Marco
Miguel Andrés Marco
Ana Isabel Andrés Moreno
Miguel Andrés Moreno
Marta Andreu Chasán
Fernando Aragonés Guillen
Rafael Aragonés Marco
Francisco Aragonés Perez
Elvira D. Aragonés Sanchis
Adrián Arévalo Perez
Javier Arias Giménez
Raul Arnau Contreras
Amparo Arnau Pascual
Ricardo Arnau Pascual
Vicenta Aucejo Alamán
President: Sergio Chillarón Coronado
Josefa Aucejo Alamán
Jose Manuel Aznar Cerdán
Jennifer Ballester González
Jessica Ballester González
Manuela Balsera Lopez
Jorge M. Barbera Rovira
Concepción Bartual Ciurana
Raquel Bataller Pérez
Raquel Belenguer Cuesta
M. Amparo Bellot Hurtado
Carlos Bellot Salmerón
Nuria Benavente Gomez
Víctor Blasco Fuentes
Manel Blasco Fuentes
Encarna Blasco Garcia Abad
Francisco Javier Borja Borque
Amparo Borja Esteban
Francisco Javier Borja Ibáñez
Miguel Borque Giraldos
M. Carmen Borque Langoyo
M. Pilar Borque Langoyo
Jose Vicente Borrás García
Verónica Calvo Gimeno
Aarón Cano Montaner
Jose Cano Montaner
Concha Carbonell Perona
Irene Casares Pau
Nacho Castro Gimeno
Cecilia E. Chasán Frías
Pablo Contreras Giner
Andrea Córcoles Ríos
Regina Corresa Roca
Alejandro Cuellar Redondo
Francisco Cuenca Meseguer
Belén Cuenca Renau
Pau Cuenca Renau
Pablo Cuenca Torres
Christina Cuesta García
Ana De Paco Domingo
Andrés Diez Alonso
Sandra Dolz Giménez
Enrique Dolz Martí
Benjamín Domingo Gil
Álvaro Edo Martinez
Ana Escobar Tomás
Celia Escuder Buch
Sandra Escuder Buch
Olga Espinosa Ortiz
Luis Espinosa Ortiz
Diego Estirado Mira
M. Pilar Fernández Lizano
Inés Fernández Lizano
M. Amparo Fernández Lopez
Isabel Fernández Lopez
Alba Fernández Mascarell
Miguel Ángel Fernández Mascarell
M. Amparo Fort Llopis
Salvador Jose Fortea Matoses
Ascensión Fuentes González
Virginia Fuentes González
Aurelio Gabarda García
Laura Cristina Gabriel Llorens
M. Luisa García Escribá
Ángeles Garcia Hernández
Elena García Torres
Pepi Gil Sanz
M. Ángeles Giménez Vázquez
Jose Joaquín Gimeno Marqués
Vicenta Gimeno Morcillo
Alfredo Gimeno Ruiz
Mónica Gimeno Segovia
Nuria Giner Fuentes
Jose Giner Fuentes
Sara Giner Fuentes
Elo Giner Garcia
Adrián Giner García
Alba González Pérez
Gracia M. Greses López
Jose Daniel Hurtado Aucejo
Enrique Hurtado Molina
Amparo Hurtado Molina
Inmaculada Ibáñez Justicia
Fernando Lluch Rodríguez
Juan Antonio López Carreño
Jose Francisco Manzaneque Rubio
Eva Máñez Beltrán
Manuel Marco Bartual
Irene Marco Zapata
M. Pilar Márquez Guaita
Sandra Martín Polo
Juan Martín Prieto
Ester Martínez García
Patricia Martínez Lumbreras
Pilar Martínez Lumbreras
Marta Martínez Polo
Mireia Mascarell Chasán
Sara Mascarell Chasán
Manuel Mascarell Reverte
Pedro Jose Mascarell Reverte
Isabel Mascarell Reverte
Noelia Mascarell Villarreal
Pedro Jose Mascarell Villarreal
M. Carmen Míguez Hermida
Álvaro Molina Senent
Gabriel Molina Senent
Joan Molto Balaguer
Eva Montesinos Peiró
Jose Moreno Alcaide
Ana M. Moreno Vilches
Andrés Moya Pardo
Andrés Moya Villarreal
Enrique Moya Villarreal
Victoria Muñoz Navarro
Sylvain N Diaye
Maria. Carmen Navarro Giner
Martina Navarro Martinez
Paco Navarro Pradas
Daniel Negrete Alamán
Victor Negrete Collado
M. Carmen Nevot Servitje
Jorge Oltra Ibars
Ana Oltra Morales
Héctor Orta Mira
Lidia Page Plaza
Nerea Panach Benítez
Maria Panach Benítez
José Fdo. Panach Muñoz
Javier Pardo Aznar
Natalia Pareja Segarra
M. Begoña Parra Sepúlveda
Miguel A. Pedros Ariño
Alvaro Peiró Aragonés
Tomas Pérez Aramendia
Isaac Pérez Gabriel
Sento Pérez Gabriel
Raico Pérez Giménez
Mode Pérez Gonzálvez
M. Dolores Perez Lara
Sonia Perez Peris
Sara Perez Rubert
M. Carmen Peris Alacreu
Hilario Pimentel Ureña
M. Isabel Polo García
Marina Poveda Ferrando
Fernando Queralt Blasco
Fernando Queralt Nevot
Laura Queralt Nevot
Adrián Ramón Francés
Mario Ramón Francés
Inmaculada Ranz Bartual
Enrique Ranz Camarena
M. Paz Renau Requeni
Amparo Renau Requeni
Merche Ribusa Paulo
Nuria Ríos García-Moreno
Sara Ríos Romero
Luis Rivera Aleixandre
Alba Rodríguez Míguez
Esther Romero García
Andrea Romero Sánchez
Jose Luis Ross Almela
Félix Royo Oriola
Marta Rubio Forner
Julia Ruiz Jiménez
Sebastián Miguel Sabater García
Mercedes Sales Sanchis
Ana Maria Sales Sanchis
M. Angeles Sánchez Colomer
Ignacio A. Sánchez Colomer
Javier Sánchez Zoilo
Paula Sanz Sansaloni
Pau Sebastián Gea
Natalia Segarra Orquín
M. Paz Segovia Ortega
Vicente Senent Guaita
Susana Senent Valero
Vicente Senent Valero
Beatriz Serra Cuenca
Esther Serrano Aucejo
Jose María Serrano Aucejo
Amaro Serrano Escot
Elena Serrano Pérez
Jose Fco. Serrano Pérez
Rosa María Silvestre Berlanga
Adrián Soriano Ancio
María Tapia Ruiz
M. José Tarín Palacios
Olaya Tarín Sánchez
Andrea Tejedor Fonfría
M. Amparo Tello Valero
Paco Torán Peiró
Rosa María Torondel Lloscos
M. Desamparados Torrent Rodríguez
M. Carmen Torres García
Estefanía Tórtola Míguez
Jose A. Tórtola Rubio
Manoli Val Mascarell
M. Teresa Valles Bori
María Valles Lluch
Alfonso Vega Morales
Marta Velasco Aguilar
M. Amparo Velasco Aguilar
Andrea Viana López
Alvaro Villalba Játiva
Lara Villar Ruiz
Josefa Villarreal Andrés
Purificación Villarreal Andrés
Pedro Yagüe Junquero
Miguel Zuriaga Rodenas
Desamparados Zuriaga Val
BUNYOL DE COURE
Jose Manuel Aznar Cerdán
Raquel Belenguer Cuesta
Ana De Paco Domingo
Gabriel Molina Senent
Eva Montesinos Peiró
Jose Moreno Alcaide
Daniel Negrete Alamán
Sara Ríos Romero
M. Desamparados Torrent Rodríguez
Álvaro Villalba Játiva
BUNYOL D’ARGENT
Andrea Córcoles Ríos
Alejandro Cuellar Redondo
Belén Cuenca Renau
Alba Fernández Mascarell
Jose Francisco Manzaneque Rubio
Eva Máñez Beltrán
Joan Moltó Balaguer
Sylvain N’Diaye
Sara Pérez Rubert
Adrián Soriano Ancio
Paco Torán Peiró
Andrea Viana López
Lara Villar Ruiz
BUNYOL D’OR
Fernando Aragonés Guillen
Pau Cuenca Renau
Fernando Lluch Rofríguez
Noelia Mascarell Villarreal
BUNYOL D’OR AMB FULLES DE LLORER
Marta Andreu Chasán
Francisco Aragonés Pérez
Manel Blasco Fuentes
Miguel Borque Giraldós
Enrique Dolz Martí
Gracia M. Greses López
Ana Oltra Morales
BUNYOL D’OR AMB FULLES DE LLORER I BRILLANTS
Inmaculada Ranz Bartual
Desamparados Zuriaga Val
PRESIDÈNCIA
Sergio Chillarón Coronado
VICEPRESIDÈNCIA 1a, 2a, 3a i 4a
Belén Alegría Navarro
Jorge Oltra Ibars
Mª Carmen Borque Langoyo
Miguel Borque Giraldos
SECRETARIA
Adrián Arévalo Pérez
DELEGACIÓ D’ECONOMIA
Fco. Javier Borja Ibáñez
Adrián Giner García
DELEGACIÓ INFANTIL
Merche Ribusa Paulo
Susana Senent Valero
DELEGACIÓ D’ESPORTS
Raico Pérez Giménez
DELEGACIÓ DE FESTEJOS
Pau Cuenca Renau
Belén Cuenca Renau
Noelia Mascarell Villarreal
Martina Navarro Martínez
Ana Pascual Agné
Natalia Pareja Segarra
DELEGACIÓ D’ACTIVITATS DIVERSES
Ana Isabel Andrés Moreno
Estefanía Tórtola Míguez
DELEGACIÓ DE LLIBRET I COMUNICACIONS
Pau Sebastián Gea
DELEGACIÓ DE LOTERIA
Pilar Borque Langoyo
Mercedes Sales Sanchís
Un any més, continuem amb el nostre agermanament gràcies al que hem pogut viure tants bons moments junts. Diversos actes que compartim durant tot l’any amb la mateixa il·lusió per gaudir, entre tots i totes, de les nostres festes.
Ens veurem prompte en l’ofrena de flors amb la Fallera Major, Elena, i la Fallera Major Infantil, Inés. Aprofite també per a saludar al nostre benvolgut presi i amic Sergio que sempre passa diversos dies amb nosaltres en Fogueres.
Enguany, esperem que continueu compartiu amb nosaltres tot el que tenim per davant, ja que la nostra fundació compleix 36 anys. Desitge que passeu unes meravelloses Falles 2024. Amb tot l’afecte als nostres amics de la Murta.
És un honor per a mi com a president infantil de la vostra foguera germana poder, des d’estes línies, desitjar-vos unes Falles 2024 molt especials, tan especial com és el nostre agermanament des de 1998.
Agrair-vos sempre l’afecte amb el qual ens rebeu any rere any. Estic desitjant desfilar el dia de l’ofrena acompanyant a la meua Bellesa i Dames i, per descomptat, a la vostra Fallera Major Infantil Inés, i poder viure la màgia de les Falles totes i tots junts.
Aprofite per a animar als xiquets i xiquetes a que s’apunten a les falles i fogueres per a fer encara més gran les nostres festes, ja que som el futur. Sense més, vos desitge tots els èxits i uns dies molt especials de Falles en este any.
Enzo Navarro Poveda
Nelly Jorge Gosalbez
Artistes: Mario Cardells
Enrique Cardells
Dissenyador: Juan Ramón Vázquez
Versos: Paloma Roig
El monument d’enguany ens proposa una reflexió al voltant de totes aquelles coses que tenim al nostre entorn i que, per unes circumstàncies o per unes altres, no són bones. Coses a les quals, a pesar de tot, les posem bona cara i tirem cap avant.
Els fallers i falleres sabem bé de què estem parlant quan parlem de posar bona cara al mal temps. Bona cara enfront d’un dia de pluja en falles, quan suspenen una mascletà pel vent o quan has de carregar el polar de la falla a la mà perquè és març i inexplicablement estem quasi a 30 graus.
I és que l’oratge és un dels temes centrals del monument. L’emergència climàtica és una realitat, com parlen algunes de les escenes. Les diferents administracions poc estan fent, o és la nostra obligació exigir-les que es posen a treballar en el tema.
A l’àmbit polític, fan el que volen, a tots els nivells, i la gent a peu de carrer acabem patint les conseqüències. De vegades arriba el punt que ens preguntem fins i tot si votar a les eleccions acaba servint d’alguna cosa.
El mateix passa amb les festes. Ens van a tornar bojos a les comissions amb tanta normativa diferent (i que acaba canviant cada any). I què ens queda als fallers i falleres? Acabem sempre adaptant-nos als canvis, a tot el que ens exigeixen dia a dia.
En definitiva: al mal temps, bona cara!
Representem l’essència de la crisi climàtica actual amb un imponent ós polar sostenint un cor que es dessagna i es fon inexorablement. Esta metàfora visualitza de manera poètica i commovedora el desglaç accelerat que afecta els pols, específicament a través de la imatge d’un símbol àrtic, l’ós polar, lluitant per preservar un cor que simbolitza la fragilitat dels nostres entorns naturals.
La principal amenaça per als óssos polars prové de la pèrdua del seu hàbitat essencial. La plataforma de gel, on els óssos polars cacen i descansen, es redueix cada any, obligantlos a recórrer distàncies més llargues per a trobar aliment. Això no sols representa un desafiament físic, sinó que també augmenta la competència entre els mateixos óssos polars, exacerbant l’escassetat de recursos.
A més, el canvi climàtic ha alterat els patrons de migració d’altres animals com les foques,
la presa principal dels óssos polars. La pèrdua de gel marí afecta la capacitat dels ossos per a aguaitar a les seues preses, la qual cosa agreuja encara més la crisi alimentària que enfronten.
La preservació dels óssos polars no sols és crucial per a la biodiversitat de l’Àrtic, sinó que també serveix com a indicador de l’estat de salut del planeta. El canvi climàtic, accelerat pel desglaç dels pols, té conseqüències que van més enllà dels confins àrtics, afectant-nos a totes i tots directament. A València, on la proximitat a la mar és una part integral de la seua identitat, este fenomen amenaça l’estabilitat de la línia costanera i la infraestructura pròxima. A mesura que el nivell de la mar augmenta, les ciutats costaneres enfronten un major risc d’inundacions, erosionant platges i posant en perill l’habitabilitat d’àrees baixes.
A més, els efectes del desglaç també es fan sentir a través de canvis en els patrons climàtics. La nostra ciutat, coneguda pel seu clima mediterrani, està experimentant alteracions en les precipitacions i temperatures. Estos canvis poden afectar l’agricultura, la disponibilitat d’aigua i la freqüència d’esdeveniments climàtics extrems, com a onades de calor i tempestes. És evident que la metàfora que representem s’expandeix cap al nostre dia a dia, subratllant la connexió intrínseca entre la fosa dels pols i les realitats locals.
L’única manera de revertir esta escena és a través d’un compromís global i accions concretes. La ciència dona suport a la necessitat de reduir les emissions, protegir els hàbitats vulnerables i promoure pràctiques sostenibles a tot el món. La metàfora visual de l’ós polar i el seu cor ensangonat i fos ens insta a reconéixer la gravetat de la situació i a actuar de manera col·lectiva abans que siga massa vesprada. A les nostres mans està la responsabilitat de canviar esta narrativa i preservar la bellesa gelada dels nostres pols i, per tant, la salut del nostre planeta.
ADRIÀ REVERT, METEORÒLEG I GEÒGRAF
“Fa oratge de Falles” és una expressió que valencianes i valencians utilitzem moltes vegades. Les Falles són una festa que té lloc uns dies abans de l’equinocci de primavera: l’hivern s’està acabant i les temperatures comencen a pujar. Quan parlem d’oratge de Falles ens solem referir a eixos dies de sol i cel blau, amb una temperatura agradable a migdia, pròxima als 20 °C. Dies que conviden a eixir al carrer i a disfrutar de la festa.
Encara que solem parlar d’”Oratge de Falles” referint-nos als dies esplèndids, la realitat és més complexa i l’oratge de Falles és més variable. I tots ho sabem. Març és un mes de canvis i l’arribada de la primavera convertix este mes és una autèntica muntanya russa: pujades i baixades brusques de temperatura i alguns dies de vent o de pluja que són un mal de cap per al món faller i també per als meteoròlegs.
Ens podem fer a la idea de l’heterogeneïtat de l’oratge la setmana de Falles amb l’estudi del climatòleg José Ángel Núñez (AEMET) de la sèrie de dades històriques de la ciutat de València. La setmana fallera té una temperatura mitjana històrica d’uns 14 °C, però alguns anys la mitjana ha sigut de 9 °C (l’any 1973) i altres anys de més de 18 °C (l’any 1988). Això si parlem de temperatures mitjanes. Si parlem de valors extrems, el 19 de març de 1939 el mercuri va baixar fins als 3°C i just un any després, el 19 de març de 1940, es van registrar 30,8 °C.
I què passa amb la pluja? Fa només 2 anys, l’any 2022, vam patir unes Falles passades per aigua en les quals va ploure tots els dies. Eixes van ser les Falles més plujoses de l’últim segle a la ciutat de València, però el ben cert és que la meitat d’anys no cau ni una gota d’aigua la setmana fallera. I dels anys que es registren pluges, la majoria de vegades
només és un dia. Vaja, que en general la pluja ens sol molestar poc.
Però, i el que patim els meteoròlegs en Falles? D’això es parla ben poc! Una de les coses que des del meu punt de vista fan més entranyable la meteorologia és que tot i que hui en dia disposem de més ferramentes per a fer millor els pronòstics que fa unes dècades, l’atmosfera és un sistema caòtic. Això complica les prediccions i per eixe motiu, de vegades, tenim sorpreses. Eixes sorpreses, que en una altra època de l’any no tindrien més importància, poden suposar fer un pronòstic d’alta possibilitat de pluja per a Falles i que la pluja es quede a 20 km i no ploga. O justament el contrari, dir que tenim baixa
probabilitat de pluja i que justament ploga. Vaja, que el que em semblava entranyable, en plenes Falles no ho és tant!
Tornant al concepte de “fa oratge de Falles”, podem afirmar que tot i la variabilitat existent el mes de març, l’oratge més típic a la ciutat de València en plenes Falles ve dominat per l’estabilitat i pel sol. Tenim nits fresquetes i de migdia el mercuri s’acosta als 20 °C. Però la peculiaritat del mes de març és que el mar sol estar fred, a uns 14 °C, i això implica que hi haja diferències de temperatura grans a migdia dins de la mateixa ciutat de València: els barris marítims, a vora mar, solen ser més freds que els barris del centre i de l’oest de la ciutat.
I com ho sabem això? Gràcies a AVAMET, l’Associació Valenciana de Meteorologia. AVAMET és una associació sense ànim de lucre formada per aficionats i professionals del món de la meteorologia. Hui en dia ja som més de 650 socis i sòcies i hem teixit la xarxa col·laborativa d’estacions meteorològiques més important de la Comunitat Valenciana, amb més de 600 punts d’observació, més de 10 d’ells al terme municipal de València.
La nostra xarxa incorpora totes les estacions dels socis d’AVAMET (persones particulars, ajuntaments, escoles, comunitats de regants, cooperatives...) i també aquelles que posem nosaltres com a associació en punts de gran interés, ja que invertim els nostres recursos econòmics en millorar la xarxa d’estacions i la nostra pàgina web. També hem apostat els últims anys per la instal·lació de webcams que ens permeten conéixer l’estat del cel a temps real.
El resultat és que hui en dia tenim la xarxa més consultada per la ciutadania valenciana, tenim signats més de 200 convenis de col·laboració amb diferents organismes, som la font d’informació que utilitzen els mitjans de comunicació per a informar de l’estat de l’oratge i som la font que usen organismes científics i investigadors en assumptes relacionats amb la meteorologia i la climatologia.
Gràcies a totes aquelles persones que cada dia confieu en AVAMET per a informar-se de l’estat del temps a temps real a través de la web www.avamet.org. Esperem poder seguir creixent i millorant el coneixement de la meteorologia dels nostres pobles i ciutats.
Les Falles es caracteritzen pels seus monuments efímers, la seua elegant indumentària, la pirotècnia, la música i la diversió sense límits. No obstant això, en l’actualitat, l’èmfasi en la sostenibilitat ha emergit com una prioritat global, i esta festa no és una excepció. En els últims anys, hem vist un moviment creixent cap a unes falles amb monuments més sostenibles, una evolució que busca harmonitzar aquesta tradició amb la responsabilitat ambiental.
Un dels primers passos cap a unes Falles més sostenibles és l’ús de materials sostenibles per a la construcció dels monuments. S’han implementat alternatives com el cartó, la fusta certificada i altres materials reciclats que no només redueixen la petjada de carboni sinó que també promouen la reutilització i el reciclatge. Aquesta transició cap a materials més sostenibles contribueix a minimitzar l’impacte ambiental de la festa.
Una altra àrea en què les Falles estan abraçant la sostenibilitat és en la gestió de l’energia. L’ús de sistemes d’il·luminació més eficients és una bona pràctica adoptada per a minimitzar el consum d’energia i reduir l’emissió de gasos contaminants. A més, s’ha fomentat la transició cap a fonts d’energia renovables per als esdeveniments relacionats amb les Falles, com ara concerts i espectacles.
La gestió de residus és altre element de la festa que cal revisar. Les Falles generen una gran quantitat de residus, i un dels moments més evidents és en la cremà. En un esforç per abordar aquesta qüestió, s’han implementat polítiques més estrictes de gestió de residus, amb èmfasi en la separació i el reciclatge. Les comissions falleres treballen per educar la comunitat sobre la importància de reduir els residus i reciclar els materials utilitzats en la construcció dels monuments.
I, naturalment, també estem contribuint entre tots els fallers i falleres a crear consciència ambiental entre la població. Mitjançant campanyes educatives i esdeveniments centrats en la sostenibilitat, moltes comissions falleres estan treballant per inspirar canvis en els comportaments individuals i comunitaris.
En conclusió, la transició cap a unes Falles més sostenibles és una evolució necessària per a poder preservar esta tradició única, i podem dir que la festa està abraçant un futur més verd i compromés amb el medi ambient. Un canvi que millora la imatge de les Falles a escala mundial, i que contribueix al benestar del planeta per a les generacions futures.
MIGUEL BORQUE, PERIODISTA
Una de les temàtiques que s’emmarquen dins del monument gran és la del canvi climàtic, un fenomen que, si bé ha captat l’atenció del món en les últimes dècades, ha arribat a un punt en el qual ha passat a ser considerada una emergència climàtica. Els seus efectes van més enllà de les imatges dramàtiques de desastres naturals i paisatges canviants en països llunyans: el canvi climàtic no discrimina entre fronteres i afecta a comunitats de tot el món, també a països com el nostre.
Encara que moltes vegades s’associa amb regions més vulnerables, els efectes del canvi climàtic en els xiquets i xiquetes de països rics també són significatius i mereixen atenció. Ones insuportables de calor a l’estiu, borrasques sobre les nostres costes, cultius que es fan malbé a causa de les canviants temperatures... en definitiva, totes i tots patim les seues conseqüències.
Però, què passa quan parlem dels efectes que té per a la infància aquesta emergència climàtica? Els xiquets i xiquetes són una de les poblacions més vulnerables davant aquest fenomen, amb conseqüències significatives en la seua salut, el seu desenvolupament i la seua qualitat de vida.
Els xiquets i xiquetes nascuts en 2020 s’enfrontaran de mitjana a set vegades més onades de calor abrasadores durant la seua vida que els seus iaios i iaies, si no es prenen mesures més ambicioses des de les diferents administracions, segons un estudi de Save the Children. A més, viuran de mitjana 2,6 vegades més sequeres, 2,8 vegades més inundacions fluvials, quasi tres vegades més pèrdues de collites i el doble d’incendis forestals que els nascuts fa 60 anys. Tenim molt en joc.
Quan la salut física està en risc
La infància és particularment susceptible als canvis en el clima pel fet que encara estan en fase de desenvolupament. L’augment de les temperatures globals ha portat a un augment en esdeveniments climàtics extrems, com a onades de calor més intenses, tempestes més fortes i impredictibles. Aquests fenòmens poden tindre impactes directes en la salut física dels xiquets i xiquetes, podent arribar a causar malalties respiratòries, infeccions o lesions.
Per exemple, l’augment de les temperatures contribueix a la propagació d’algunes malalties, com el dengue i la malària, que afecten desproporcionadament els xiquets i xiquetes en regions tropicals. A més, en certs països els fenòmens extrems destrueixen infraestructures de salut com ara hospitals o centres de salut, la qual cosa dificulta l’accés a serveis mèdics essencials.
La importància de la salut mental
El canvi climàtic també té efectes perjudicials en la salut mental dels xiquets i xiquetes. La incertesa associada amb fenòmens climàtics extrems els pot generar estrés i ansietat. A més, la pèrdua de llars, comunitats i entorns familiars estables pot tindre un impacte a llarg termini en el benestar psicològic de la infància.
Aquesta és una problemàtica que preocupa i molt a les noves generacions. En quasi totes les enquestes que es realitzen a xiquets, xiquetes i adolescents la preocupació per l’emergència climàtica és un dels elements que sempre sol aparéixer. És crucial abordar aquests aspectes per a garantir que els xiquets desenvolupen les eines necessàries per a fer front als desafiaments emocionals associats amb el canvi climàtic. I és totalment normal que els preocupe: estem hipotecant el seu futur.
Seguretat alimentària i nutrició
La nutrició de milions de xiquets i xiquetes a tot el món també es veu afectada per aquesta problemàtica. Les variacions climàtiques afecten la disponibilitat i accessibilitat d’aliments nutritius, la qual cosa pot portar a l’escassetat d’aliments i augmentar la incidència de la desnutrició en comunitats vulnerables. A més, els xiquets i xiquetes que experimenten desnutrició tenen un major risc de malalties i de retard en el desenvolupament.
A més, els canvis de les èpoques de pluges i les temperatures extremes poden afectar la producció d’aliments, disminuint la seua qualitat i quantitat, la qual cosa continua posant en risc especialment a la infància.
El seu dret a l’educació
Potser és l’àmbit en el qual més s’està notant els efectes del canvi climàtic en el nostre entorn més pròxim. Són moltes les notícies que hem vist en els mitjans de comunicació de com xiquets i xiquetes han hagut d’anar a classe en els mesos de juliol o setembre suportant temperatures extremes i sense tindre els centres educatius preparats per a aquestes circumstàncies. O fortes pluges i inundacions que han impedit a l’alumnat accedir als centres educatius durant dies en algunes comunitats autònomes el curs passat.
A més, els esdeveniments climàtics extrems, com poden ser fortes inundacions, poden interrompre l’escolaritat de xiquets i xiquetes a tot el món amb la destrucció de col·legis i obligar a migrar a certes comunitats.
En definitiva, l’emergència climàtica és una amenaça imminent que afecta directament els xiquets i xiquetes a tot el món. Però no ens posem catastrofistes, encara estem a temps de parar-ho. Exigim a les diferents administracions que prioritzen aquesta emergència i posen tots els recursos disponibles a treballar per a combatre-la. És el nostre deure com a societat protegir el present i el futur de les generacions que venen. Ens va la vida en això.
L’ONCE, Organització Nacional de Cecs
Espanyols, és una entitat que ha deixat una empremta significativa en la història d’Espanya, destacant-se pel seu compromís amb la solidaritat i la inclusió de les persones en situació de discapacitat visual. Al llarg dels anys, esta organització ha evolucionat, adaptant-se als desafiaments canviants de la societat i contribuint de manera significativa al benestar de les persones afiliades. En este article, explorarem la fascinant història de l’ONCE, des dels seus humils inicis fins al seu paper crucial en l’actualitat.
Fundació i primers passos (1938-1950)
A principis del segle XX van nàixer a Espanya les primeres rifes de carrer organitzades per associacions d’invidents, un col·lectiu que fins llavors estava majoritàriament abocat a la mendicitat. Malgrat ser il·legals, a partir dels anys 1930 estos sortejos locals
van anar estenent-se per diferents ciutats, especialment per València, Catalunya, Múrcia i Andalusia. Estes modestes rifes seran l’antecedent de l’actual Cupó de l’ONCE.
Al maig de 1934, sent directora general de Beneficència en el govern del Partit Radical, Clara Campoamor va impulsar una Borsa de Treball de Cecs per a facilitar un treball “que els honre” i “perquè desaparega la mendicitat dels cecs al carrer”. Als cecs majors de 60 anys se’ls va concedir una pensió de 1.000 pessetes anuals. A la fi de maig havien sigut concedides prop de cent pensions.
Ja en 1938, durant la Guerra Civil, un grup de persones amb discapacitat visual liderades pel cec extremeny José Sánchez Rodríguez, conegut com a “Pare de l’ONCE”, va fundar l’organització amb el propòsit d’oferir suport a aquells que compartien la seua condició. Este grup visionari no sols buscava millorar les condicions de vida de les persones
cegues, sinó que també aspirava a generar ocupació per a elles.
L’ONCE va adoptar un model de loteria per a finançar les seues iniciatives, celebrant el primer sorteig el 8 de maig de 1939. Estos primers cupons constaven de tan sols tres xifres i els sortejos eren provincials. Es tractava d’un enfocament innovador que va permetre a l’organització autofinançarse i, al mateix temps, oferir als participants l’oportunitat de guanyar premis atractius. La loteria de l’ONCE es va convertir en un fenomen social, consolidant-se com un dels sortejos més populars a Espanya.
Creixement i desenvolupament (1950-1980)
Durant les dècades de 1950 a 1980, l’ONCE va experimentar un creixement significatiu en termes d’abast i activitats. L’organització va ampliar la seua presència en tota Espanya, establint delegacions regionals i consolidant el seu paper com a referent en la integració de persones cegues en la societat.
En 1978, l’ONCE va dur a terme una iniciativa pionera en llançar la primera emissora de ràdio per a persones cegues, coneguda com a Ràdio Nacional d’Espanya per a Cecs (RNEC). Este projecte no sols va oferir accés a la informació i la cultura, sinó que també va demostrar el compromís de l’ONCE amb la
inclusió i la igualtat d’oportunitats.
A més, l’ONCE es va convertir en un ocupador important per a persones cegues, proporcionant-los oportunitats laborals en diferents sectors, com la venda de cupons, la fabricació de productes, i la prestació de servicis. Este enfocament no sols va generar ocupació, sinó que també va desafiar els estigmes associats amb la discapacitat visual.
Innovació i tecnologia (1980-2000)
L’arribada de la dècada de 1980 va marcar un període d’innovació i avanços tecnològics per a l’ONCE. L’organització va adoptar noves tecnologies per a millorar la qualitat de vida de les persones cegues, brindant-los eines que els permeteren accedir a la informació de manera més autònoma.
En 1986, l’ONCE va llançar el primer model de la màquina braille compacta, un dispositiu portàtil que permetia a les persones cegues llegir i escriure en braille de manera més convenient. Este avanç va representar una fita significativa en l’autonomia i la independència de les persones amb discapacitat visual.
Així mateix, l’ONCE va continuar expandint els seus servicis, obrint centres de rehabilitació i formació per a persones cegues, on s’oferien programes educatius i de capacitació laboral.
Estos centres es van convertir en espais clau per al desenvolupament personal i professional dels afiliats, enfortint la seua integració en la societat.
Compromís social i cultural (2000-2022)
En el nou mil·lenni, l’ONCE va consolidar el seu paper com a agent de canvi social i cultural. L’organització no sols es va centrar en brindar oportunitats laborals i servicis a persones amb discapacitat visual, sinó que també es va comprometre activament en la promoció de l’accessibilitat i la igualtat d’oportunitats.
En 2003, l’ONCE va crear la Fundació ONCE per a la Solidaritat amb les Persones Cegues d’Amèrica Llatina (*FOAL), estenent el seu impacte més enllà de les fronteres nacionals. Esta iniciativa va reflectir el compromís de l’ONCE a compartir la seua experiència i coneixements amb altres comunitats que enfronten desafiaments similars. A més, l’ONCE va continuar in novant en l’àmbit de l’accessibilitat, desenvolupant aplicacions i tecnologies que faciliten la vida diària de les persones amb discapacitat visual. Estos avanços no sols van millorar l’autonomia dels afiliats, sinó que també van contribuir a canviar la percepció de la societat sobre la discapacitat.
Desafiaments i oportunitats futures
A mesura que ens acostem al present, l’ONCE enfronta nous desafiaments i oportunitats. La ràpida evolució tecnològica, els canvis demogràfics i les expectatives canviants de la societat requereixen que l’organització continue adaptant-se i desenvolupant estratègies innovadores per a complir amb la seua missió.
L’ONCE continua sent un referent en la promoció de la inclusió social i laboral de les persones amb discapacitat visual. El seu model de loteria, a més de finançar els seus programes i servicis, continua sent una font d’esperança i emoció per a aquells que participen en ella, contribuint a la sostenibilitat financera de l’organització.
En resum, la història de l’ONCE és una història de resiliència, innovació i compromís amb la inclusió. Des dels seus modestos començaments fins al seu paper crucial en l’actualitat, l’ONCE ha demostrat que la solidaritat i la igualtat poden transformar vides. A mesura que l’organització mira cap al futur, el seu llegat perdurarà com un testimoniatge de la capacitat de la societat per a superar barreres i construir un món més inclusiu.
INGREDIENTS:
Pa brioix
Abadejo salat
Creïlla
All picat
Oli d’Oliva
Sal
Pernil
Per preparar la nostra tapa guanyadora del certamen 2023, el pa brioix amb ajorarriero i un toc cruixent de pols de pernil, hem de tindre un pa brioix elaborat o preparar-lo amb antelació seguint alguna recepta.
Per a cuinar l’ajoarroero, mesclem l’abadejo desalat, la creïlla bollida, l’all picat, l’oli d’oliva i afegim sal al gust. Ajustem les quantitats segons com ens agrade.
Tallem el pa brioix en llesques i untem generosament amb la mescla d’ajoarriero. La cobertura ha de quedar distribuida uniformement.
Per a la preparació de la pols de pernil cruixent, triturem el pernil prèviament assecat al forn fins obtenir la textura de pols desitjada. Després espolvoregem per damunt una capa fina de la pols de pernil. Aquest pas afegirà un toc cruixent i salat al plat.
Autora: María José Tarín Palacios
¡Bon profit!
Voldria cantar una cançó
Que ens juntara a tots
Que ens conectara a tu,
Que ens fera tornar sentiments dels que plenen.
Deixar de banda aquest món,
El de l’opressió
El de les vergonyes,
Oblidar tot per uns segons només…
Què ens ha dut ací?
Per què ens hem separat oh mother earth?
De tots els camins, hem triat el pitjor.
Que estem fent ací,
Si estem equivocats oh mother earth?
És que ja no sentim el batec del teu cor.
Voldria cantar una cançó
Que ho esborrara tot,
Que ens perdonara
I tindre l’oportunitat de començar de nou.
Que haguérem aprés dels errors
I treballàrem junts per fer un món millor,
Persones lliures i respecte.
Qui ens ha dut ací?
Per què ens hem separat oh mother earth?
De tots els camins, hem triat el pitjor.
Què estem fent ací?
Ens estem equivocant oh mother earth.
És que ja no sentim el batec del teu cor.
Música reggae
Un ritme que t’emporta
I lletres dangerous
Música reggae
Quan sona em vénen ganes de combatre
Ecolta-la ací!
Hola murteres i murters!
Per a nosaltres és un gust compartir la nostra música amb vosaltres ja que creiem que compartim la sensibilitat pel medi ambient i la ferma creença que l’art, en l’expressió que siga, ha de ser reflexiu i conscient.
«Mother earth» és un crit per aturar la desconnexió amb el nostre planeta, per frenar el desequilibri entre la nostra activitat com a éssers humans i el ritme en què es regenera el lloc que habitem. Hem perdut la capacitat d’escoltar la nostra terra i tan de bo poguérem apretar un botonet per començar
de nou, com feu cada any les falleres i fallers en l’exercici que comença cada 20 de març, amb il·lusió i ganes de fer les coses bé, aprendre dels possibles errors, i plantejar un futur sostenible, divers i respectuós on cohabitar amb estima i seny.
Esperem que disfruteu estes Falles com sabem que feu cada any i que ens poguem trobar ben prompte! Clara Calvo, teclista de Candela Roots
FALLERS,
Soc Inés i enguany tinc la sort de representar a la nostra comissió com a Fallera Major Infantil. Estic molt contenta i orgullosa d’este honor.
Des que em van nomenar no m’he perdut cap acte, festa o berenar. M’encanta vestir-me de valenciana! Estic passant un any increïble amb els meus nous amics els representants infantils del nostre Sector i Agrupació i, per descomptat, amb els representants de la nostra foguera germana, la Bellesa infantil, Angélica, les seues dames, Martina i Laia, i el seu presi, Enzo, a qui aprofite per a saludar i dir que tinc moltes ganes de veure’ls.
El que més feliç em fa és compartir enguany amb els nostres representants majors, Elena i Sergio, m’ho passe pipa amb ells fent Tik
Toks, fotos, balls... sempre estan pendents de mi i els vull molt. Els tres formem un gran equip faller!
Gràcies a la meua família per estar sempre pendent de mi perquè jo estiga gaudint d’este any tan màgic. També, gràcies a la directiva per treballar perquè tot isca perfecte.
Espere que tots els xiquets i xiquetes de la comissió m’acompanyen a tots els actes de les pròximes Falles. Segur que les nostres delegades infantils ens han preparat moltes sorpreses perquè ho passem superbé.
Tan sols em queda desitjar-vos a tots i totes unes molt bones Falles 2024.
Visca la Murta! Visquen les Falles!
A Inés, la Fallera Major Infantil amb gràcia, entre llums de Mistral-Murta, bellesa que abraça. Falles efímeres, obra d’art i passió, un espectacle que captiva amb devoció.
La vista encantada, monuments de meravella, flors i colors com un somni que s’atresora.
La seda del vestit, al tacte és suavitat, un toc delicat, com una dolça melodia d’aurora.
Els petards ressonen, música en l’aire, sons que criden com un xicotet concert.
El gust dels bunyols, dolços records a tastar, sabors que perduren, com un etern refranyar.
Inés, Fallera Major Infantil, amb els cinc sentits en dansa, les Falles són poesia, un himne que a l’ànima avança.
Esta història va començar oficialment el 19 de novembre de 2022, quan vaig estrenar el meu vestit roig de Fallera Major i em van imposar la banda. Banda que he lluït molt orgullosa i feliç en tots els actes.
Gràcies a tota la comissió infantil i delegades infantils per acompanyar-nos a Joel i a mi. Mai oblidaré les Falles de 2023, sobretot el dia de la recollida de premis, quan la nostra falla infantil no va rebre premi i ens acompanyareu en un emotiu passacarrer.
Ha sigut un any molt divertit al costat dels representants de les falles de la nostra Agrupació. Donar les gràcies als meus pares Tomàs i Rosa per estar al meu costat, per gaudir amb mi, pel seu esforç, estaré sempre molt agraïda.
He compartit els millors moments al costat del millor president infantil, Joel, amb l’afectuosa, Ana, i l’atent presi, Sergio, vos portaré sempre en el meu cor.
Li desitge a Inés un any inoblidable, gaudeix moltíssim aquestes Falles.
Que bonic l’any que acaba! M’acomiade recordant la recollida del ninot, l’ofrena, la cremà, la dansà a la Mare de Déu dels Desemparats... Actes que m’han emocionat, sempre al costat de la meua falla, al vostre costat.
Només em queda dir: Visquen les Falles! Visca València! Visca la Murta! Fins sempre!
Escric esta carta de comiat després de tot un any intens sent el vostre President Infantil. Vos vull donar les gràcies per ajudar-me tant a fer que cada acte en el qual m’acompanyàveu fora divertit. També vull donar les gràcies a Ana per les seues abraçades, a Sergio per guiar-nos en tot i a Blanca per jugar amb mi en els moments que es feien difícils. Enguany m’ho he passat molt bé amb els tres.
Ha sigut un any de moltes sorpreses, començant per l’acte en què es va fer el sorteig i vam ser triats Blanca i jo com a representants. També de moments que no havia viscut des de tan a prop com quan vam recollir el ninot infantil. O quan les nostres Delegades infantils ens van preparar uns premis que vam recollir en la plaça de Benimaclet, gràcies per preocupar-vos de nosaltres i fer que fora tot especial.
També em recorde molt del viatge a les Fogueres, en el bus veient monuments, com de bé ho passàvem després dels sopars amb les Belleses i el President, els Tik Tok’s que gravàrem, els riures, la calor i la piscina de l’hotel. Gràcies als nostres germans de la Foguera per ensenyar-me la vostra festa.
A la meua família li vull agrair la paciència i totes les estones que han estat al meu costat per a gaudir de cada acte. Igual que la família de Blanca, Ana i tota la directiva, sempre pendents de tot.
Només em queda per a acomiadar-me animarvos a tots al fet que continueu gaudint de la festa que tan bons amics i tantes estones divertides ens regala. Una abraçada!
Fallera Major Infantil 2024:
Inés Manzaneque Fernández
Fallera Major Infantil 2023:
Blanca Pérez Torondel
President Infantil 2023:
Joel Ros Giner
Marcos Agustín Bataller
Claudia Alegría Cañada
Adriana Arévalo Alegría
Alba Arévalo Alegría
Manuel Arévalo Cuesta
Claudia Arias Pérez
Carmen Atance Zuriaga
Adriana Biot Galindo
Izan Borrás Pedra
Aimar Cabareda Dionisio
Guillem Cano Tamarit
Mar Cano Velasco
Álvaro Castillejo Ribusa
Guillermo Castro Marco
Daniel Castro Marco
Noelia Chico Torondel
Carolina Chico Torondel
Mario Contreras Giner
Aitana Cruz Lino
Alejandro Cuellar Balsera
Matteo Di Maria Dolz
Diego Di Maria Dolz
Amalia Ferrer Mansilla
Gala Garnés Benavent
Carles Giménez Rodriguez
Vera Giménez Rodríguez
Daniel Giner Montesinos
Alba Hurtado Escobar
Adrián Hurtado Torregrosa
Daniela Linuesa Giner
Valentina Linuesa Giner
Noa Lluch Andreu
Lara Lluch Andreu
Elena López García
Héctor López Greses
Ada López Rubio
Hugo Mascarell Llarena
Sara Mateu De Paco
Aroa Mestre Rodríguez
Sergi N ́Diaye Ranz
Liam N ́Diaye Ranz
Miren Olaizola Valles
Daniela Orta Queralt
Diego Orta Queralt
Noelia Pardo Dolz
Claudia Pardo Dolz
Alejandra Pérez Martín
Gonzalo Pérez Martin
Diana Pimentel Pérez
Mario Pimentel Pérez
Sofia Ramada Ibáñez
Diego Ramon Sánchez
Noa Rodríguez Ramón
Chloe Rodríguez Ramón
Marc Ros Giner
Mari Carmen Ross Fort
Leo Royo Casares
Nicolás Rubio Serrano
Jorge Sánchez Molina
Paula Seguí Ramos
Nora Senent Alamán
Benjamín Senent Alamán
Sol Senent Alamán
Mateo Serrano Pérez
Iván Silvestre Peña
Antonio Soriano Cuesta
Àngel Soriano Lopez
Blanca Soriano Negrete
Alejandra Torán Martínez
Paco Torán Martínez
DISTINTIU DE COURE
Adriana Biot Galindo
Gala Garnés Benavent
Carles Giménez Rodríguez
Ada López Rubio
M. Carmen Ross Fort
Blanca Soriano Negrete
DISTINTIU D’ARGENT
Daniela Linuesa Giner
Valentina Linuesa Giner
Hugo Mascarell Llanera
Aroa Mestre Rodríguez
Liam N’Diaye Ranz
Diego Orta Queralt
Paco Torán Martínez
DISTINTIU D’OR
Joel Ros Giner
Benjamín Senent Alamán
Àngel Soriano López
Una falla realitzada amb textures i materials que representen els 5 sentits que, donem per descomptat, tenim les persones. El so representat per dos dimonis tocant el tabalet i la dolçaina seran el nostre ninot de l’exposició coronant un quiosc de l’ONCE.
En el seu interior un iaio, amb mobilitat reduïda i un sonotone, treu el cap per a escoltar millor la melodia dels dimoniets.
Al seu al voltant, podrem veure un xiquet donant-li menjar a la seua iaia i d’altra banda trobarem un xiquet llegint en braille acompanyat d’un altre amb ulleres perquè no veu massa bé.
Sentit: una falla que parteix del quotidià, d’una benedicció convertida en el quotidià, perquè la majoria de les persones amb elles caminem.
Una falla que a tots representa amb el tacte li donem forma a esta,
Estil propi a la falla se li dóna, amb una mirada ho veuràs,
Fes-li una volta, és sorprenent, l’olor de pólvora l’embolica.
En valencià, com en qualsevol llengua que haja navegat i pescat per les copioses aigües del Mediterrani, cada vent (en el sentit de cada direcció del vent) rep històricament un nom. Ací mostrem aquells noms amb els quals són més coneguts, si bé cal recordar que un mateix vent pot ser conegut amb un altre nom arreu del nostre territori lingüístic.
Llebeig / Garbí
Significat dels noms
Tramuntana: del llatí transmontanus: més enllà de les muntanyes.
Gregal: de grec Euros (est) i kludo (onada)
Llevant: de llevar. El sol es lleva a l’est. Altra versió diu que ve del llatí levante, ‘que s’alça’
Xaloc: probablement de l’àrab šurûq, eixida del sol.
Migjorn: del llatí migdia.
Llegeig: d’una base àrab, labách o läbäx, i del grec libítxi, libíkion, diminutiu de lybikós, ‘libi’. Pel seu oritge africá
Garbí: en àrab significa occidental.
Ponent: de pondre. El sol es pon a l’oest.
Mestral: del llatí magistrale (mestre) amb el sentit de cabdal per ser un dels vents més forts.
El nostre oratge és molt canviant i sempre hem de parar atenció abans d’eixir de casa per tal d’anar-nos-en en mànega curta o agafar un paraigües. Saps dir com està cada dia depenent del temps?
Quan fa boira el dia està boirós
Quan plou el dia està plujós
Quan hi ha molts núvols el dia està nuvolós
Quan fa vent el dia està ventós
Quan fa sol el dia està assolejat
Respostes correcrtes
Endevina els cinc sentits que podem tindre les persones.
O _ F A _ _ _ _ U _ T V _ _ T _ _ A _ T _ O _ _ A
Què és allò que corre sense tenir cames?
Estudiant de vell i nou, saps dir-me què fa quan plou?
A l’hivern, que és quan tinc vida, ningú em vol al costat seu, a l’estiu, que mort em quede, tothom va darrere meu
Escup, brame, marege,sóc tomba, abisme i mirall, i d’igual manera tracte el rei com el seu vassall
L’aigua quan plou Cau aigua
Una cosa blanca, blanca, que s’agafa i no s’aguanta
Posat en el cel soc aigua, posat en la terra, pols: dins de l’església soc fum. Apa, contesta, qui soc?
¿Què és allò que espanta tant que en fuig tothom a l’instant?
Sempre vola com la fura; sempre vola, mai s’atura
El gel La mar La neu El núvol La pluja El vent
No quiero cosas modernas, voy a lo de toda la vida
Quiero que se encarguen de todo!
Quiero dormir tranquilo
Quiero vender rápido y sin publicidad
Quiero vender mi piso en solo 1 día y al mejor precio
Quiero seducir a los compradores en una jornada de puertas abiertas
Necesites lo que necesites, seguro que tenemos una opción para ti!
No lo dudes, confía en el mejor equipo!
www.finkasng.com 96 338 68 06
Carrer Murta, 14
DALE ESTILO A TU HOGAR
JOSE PÉREZ BALDÓ
TLF: 625688656
C/ ENRIQUE NAVARRO 33 BAJO B (ESQUINA CON HERMANOS VILLALONGA)
C. de Masquefa, 7 Benimaclet
Reserves:
Arquitecto Arnau 57-B
Benimaclet 46020
Tel y Fax 96 338 87 73
MATERIAL ESCOLAR REGALOS
FOTOCOPIAS
KIOSCO
ENCUADERNACIONES
MATERIAL OFICINA
IMPRESIONES USB
PUNTO
Gràcies a totes i tots per, un any més, formar part de la nostra comissió i recolzar el nostre treball.
2-3-4 de febrer
Celebrarem la nostra setmana cultural, amb la temàtica dels cinc sentits
Divendres 9 de febrer
20:30h Vi d’honor amb els nostres anunciants
Dissabte 10 de febrer
9:15h Intercanvi de fotos amb la
Fallera Major Infantil de València
18h Infantils: berenar d’entrega de recompenses
20:45h Intercanvi de fotos amb la Fallera Major de València i entrega dels bunyols de brillants.
Diumenge 11 de febrer
14h Dinar per a celebrar l’amor de Sant Valentí i després concurs ‘Sabuts fallers’
Dissabte 17 de febrer
Exaltació de les falleres majors de l’Agrupació i homenatge als nostres
fallers i falleres històrics.
Diumenge 18 de febrer
11h Visita a la falla gran i després tindrem un tradicional quint i tapa
Dissabte 24 de febrer
Entrega de les recompenses de Junta
Central Fallera i ball de les nostres falleres majors
Diumenge 25 de febrer
Dinar de germanor i, després, totes i tots a la Crida. Ja estem en Falles!
Quan tornem al barri, xocolatà al casal per a recuperar forces.
Dissabte 2 de març
17h Berenar de la comissió infantil i campionats
21h Sopar i després celebrarem la nostra gala fallera de l’esport.
Diumenge 3 de març
Macrodespertà de l’Agrupació i després esmorzar al casal
Dissabte 9 de març
12h Arreplegà
19h Cavalcada de disfresses per la nostra demarcació i, després, sopar de germanor. També tindrem la festa pre-Falles!
Diumenge 10 de març
Concurs de paelles
Comença a arribar el nostre monument gran
Dimecres 13 de març
Tirarem de grua per a pujar el remat de la nostra falla
Dijous 14 de març
18h Concentració per a anar a pel ninot infantil. Després sopar de la plantà i playbacks
Divendres 15 de març
10h Món Infantil
14h Dinar oferit per la nostra Fallera
Major Infantil a la comissió infantil
18h Concentració per a arreplegar el ninot
21:30h Sopar de la plantà
Dissabte 16 de març
14h Dinar d’arròs al forn, patrocinat per la falla
16h Arreplegà del premi infantil
21h Sopar infantil de pa i porta
21:30h Sopar oferit per la nostra
Fallera Major
Diumenge 17 de març
Arreplegà del premi (s’avisarà de l’hora)
14h Dinar infantil de pa i porta
14:30 Dinar de pollastre
Concentració per anar a l’ofrena (s’avisarà de l’hora)
Dilluns 18 de març
13:30h Dinar infantil oferit per la falla al casal
14:30h Dinar oferit per la nostra
Fallera Major per a tota la comissió adulta
18h Infantils: xocolate amb xurros
21h Sopar infantil de pa i porta
21:30h Sopar de germanor
Dimarts 19 de març
13h Passacarrers
15h Mascletà
Per la vesprada i una vegada quede tot arreplegat, Festa de la taronja amb la nostra xaranga
20h Cremà infantil
21h Sopar de la cremà infantil oferit per la falla
Sopar de la cremà major de pa i porta i cremà (s’avisarà de l’hora)
