l’arada Setembre 2007 Abril 2008 larada.net
Notes del taller de diagnosi del Nord del Solsonès. 20 i 26 d’octubre del 2007 St. Llorenç de Morunys Núm. 1/10
Els espais són per reunir-nos. Per reunir-nos i debatre sobre tot allò que ens preocupa, allò que vivim, i allò que ens agradaria transformar en la nostra comarca. Un procés obert, que ha de comptar amb la participació d’aquelles persones que millor coneixen el territori: aquelles que hi habiten, que saben de primera mà què succeeix, i a qui cal tornar el paper d’agents actius en el seu propi desenvolupament. El passat mes d’octubre es va celebrar a Sant Llorenç el taller de reflexió entorn els municipis del nord del Solsonès (Odèn, La Coma i la Pedra, Guixers, Sant Llorenç, Navès i Lladurs), emmarcat dins la primera fase dels ESPAIS. L’objectiu del taller és obrir un procés de reflexió conjunta que permeti als habitants dels municipis del nord del Solsonès definir quines són les principals potencialitats i problemàtiques del territori on habiten. Això és el què es va fer a Sant Llorenç de Morunys els passats 20 i 26 d’octubre: debatre entorn la qualitat de vida i els serveis, la pagesia, la indústria, el comerç i el turisme. Més de trenta persones partiparen en el taller, provinents de tots els municipis inclosos dins la zona nord:
Odèn, La Coma i la Pedra, Sant Llorenç, Guixers, Lladurs, Navès. Diferents edats, professions, preocupacions i opinions que ajudaren a que els resultats contemplèssin el màxim ventall d’aportacions possibles, i on arribar al consens fou, a vegades, una tasca que requerí de l‘esforç de tots plegats... però exitosa. Els participants s’agrupaven en grups temàtics on es discutia la veracitat de les conclusions extretes d’un estudi previ. Una vegada s’acceptaven els anunciats certs s’havia de valorar si eren positius o negatius pel territori , i valorar-ne la seva importància. El document que teniu a les mans descriu el territori del nord en base el saber, sentir i pensar de la gent que va assistir als ESPAIS.
M’agrada la seva tranquil·litat i paisatges No m’agrada que la gent jove hagi de marxar a viure a Solsona o altres ciutats
1 DiagnosiNord
QUALITAT DE VIDA
L’estructura demogràfica de la part nord del Solsonès és una estructura que perd població en les zones rurals -principalment joves- i que per tant provoca un progressiu envelliment de la població i la conseqüent problemàtica de dependència de les persones més grans. El fet de que el Solsonès sigui un habitat amb un alt nivell de ruralitat i la població sigui molt disseminada es pot veure com una debilitat o bé com una oportunitat [...viure en un habitat disseminat pot provocar aïllament i dependència dels grans nuclis de població, ara bé, tampoc ens agradaria que de cop i volta la comarca es massifiqués...]. Al nord de la comarca ha crescut molt el sector serveis, on sobretot s’hi han concentrat els serveis hostalers i immobiliaris [...això és bo ja que aquest sector proporciona llocs de treball per a la gent de la comarca, però tampoc és sa dependre exclusivament d’un sector concret ja que si aquest patís mai una desacceleració les conseqüències podrien ser nefastes...]. ALLÒ POSITIU 1. La importància de l’escola rural com a element integrador dins de l’hàbitat dispers, i l’arribada de noves famílies amb fills que han permès en alguns casos que les escoles no es tanquessin. [...sense l’escola rural no hi ha vida al poble....]. 2. L’existència de l’escola de formació d’adults, cursos de formació ocupacional i centres d’investigació [...tot i que aquests en concentren més a la zona centre de la comarca; Solsona i Olius...]. 3. L’existència del sub-Cap a Sant Llorenç [...en general l’assistència a Sant Llorenç és de bona qualitat...] i consultoris locals per a la resta de municipis [...a vegades però aquesta assistència és massa poc freqüent, i no n’hi ha a tots els municipis...]. 4. L’augment important del cens d’habitatges destinats a segones residències. Tema sense acord i amb un grau màxim de contro-
vèrsia; [...les segones residències poden ser una oportunitat de cara el futur ja que en alguns casos, famílies que han pujat al principi els caps de setmana i les vacances s’han acabat instal·lant al poble...] [...les segones residències fan augmentar el preu de l’habitatge fet que suposa que les persones amb un poder adquisitiu mitjà – baix no puguin accedir a l’habitatge si es volen quedar a viure al municipi...]. 5. La majoria d’ocupats treballen i viuen a la comarca, degut en part a l’alta ocupació en els serveis. 6. L’augment de l’ocupació de no residents a la comarca en la indústria i també els serveis (atracció de mà d’obra). 7. La progressiva implantació de les noves tecnologies a les escoles i principals nuclis de població. Conscienciació de la seva importància tant entre la gent jove com entre la gent gran.
8. El manteniment i la conservació del patrimoni arquitectònic, històric i cultural com a oportunitat de futur. Importància creixent de fires i festes, així com el fet de donar a conèixer productes autòctons i de qualitat per tal de vincular-los amb el turisme cultural. 9. La gran diversitat ecològica en un bosc que ocupa més de la meitat de la superfície comarcal. Grans potencialitats que s’haurien de relacionar amb el turisme, donant a conèixer més el patrimoni natural. 10. La importància dels recursos hídrics [...l’aprofitament de l’aigua per a la indústria hidroelèctrica ha canviat molt el curs natural del riu]. ALLÒ NEGATIU 1. Poca oferta d’estudis superiors, fet que provoca que molts joves hagin de marxar a estudiar fora. 2. El nombre de joves inscrits en les especialitats agràries presenta una davallada lenta però constant. 3. Tot i l’existència d’un hospital a Solsona, algunes patologies han de ser tractades en altres hospitals [...podem escollir entre anar a l’hospital de Manresa o al de Berga...] [...algunes persones d’Odèn anem l’hospital de la Seu d’Urgell...] 4. No s’arriba a cap acord amb el tema dels serveis adreçats a la gent gran; si aquests són suficients o insuficients i si estan massa concentrats al nucli de Sant Llorenç [...les places del cen-
tre de dia de Sant Llorenç són ocupades per gent del poble, i la gent dels altres municipis te més tirada cap a la residència...] 5. Seguint el rol atribuït tradicionalment, les dones assumeixen les tasques d’assistència a la dependència dins el model familiar. 6. La manca de reconeixement per part de la Seguretat Social de les tasques domèstiques i d’assistència dutes a terme per la dona. 7. La falta de serveis socials adreçats a les persones en risc d’exclusió social. 8. L’excessiva pressió urbanística en determinades zones; principalment a La Coma i Sant Llorenç. 9. La manca de normatives urbanístiques que regulin el sòl urbanitzable en els petits municipis. Dificultat per als joves per quedar-se a viure al municipi, ja que no se’ls posa sòl a disposició per tal de construir-se una casa. [...si et vols quedar al poble, o has de fer a casa dels pares...] 10. L’alt índex de desplaçaments residència – lloc de treball, així com també desplaçaments comercials. Predomini del transport privat per als desplaçaments i mal estat de conservació de les vies de comunicació i infraestructures. Difícil accessibilitat i dèficit d’infraestructures per tal què les noves tecnologies arribin a tots els punts de la comarca. Major complicació pel que fa a la orografia del nord de la comarca.
PAGESIA
“ ...Això d’aquí dalt és molt diferent” La orografia i les mancances en les vies de comu- nicació al nord de la comarca són un factor clau a l’hora de descriure la situació de l’agricultura i la ramaderia a aquesta zona. La situació de desvalorització del sector agrari, sumat a la peculiaritat del terreny, fa que moltes explotacions agràries no puguin ser competitives en el mercat i s’hagin hagut d’abandonar. Tot i així, l’activitat agrària predomina a tots els municipis del nord, excepte a Sant Llorenç de Morunys. El treball agrari és dut a terme de manera quasi exclusiva pel mà d’obra familiar, ja que els ingressos que es generen no permeten la contractació d’assalariats. No obstant cada cop és més habitual diversificar la renda en altres sectors econòmics, i és especialment important en el cas dels joves agricultors. Però poder tenir diverses ocupacions significa haver de fer desplaçaments llargs i sovint tan sols acaba sent realitat en aquelles persones que poden traslladar-se de lloc on viure i seguir mantenint l’activitat agrària.
El sector agrari als municipis del nord està en un important retrocés econòmic i ocupacional. Això es veu agreujat per l’emergència d’altres sectors més viables econòmicament. “ Si enlloc de pensar amb el cor penséssim amb el cap...Costa molt abandonar una explotació, per petita que sigui” ALLÒ POSITIU 1. És un territori dominat bàsicament per bosc i prats i pastures, elements fonamentals per a la identitat d’aquells qui hi viuen. 2. Són moltes les iniciatives associatives que giren al voltant del territori (ADF’s, associacions de caçadors, sindicats agraris, associacions excursionistes, ...). 3. La presència de l’activitat agrària
és un element d’ordena-ció i gestió del territori, i indica, per tant, una bona qualitat de l’entorn. 4. Existeix gran varietat de productes agraris (patata d’Odèn, cereal a Lladurs i Navès, fusta, carn de vedella,...) 5. Existeix un canvi en el patró de consum de les persones, amb una emergent preferència cap al producte local.