l’arada Setembre 2007 Abril 2008 larada.net
Notes del taller de diagnosi del Nord del Solsonès. 20 i 26 d’octubre del 2007 St. Llorenç de Morunys Núm. 1/10
Els espais són per reunir-nos. Per reunir-nos i debatre sobre tot allò que ens preocupa, allò que vivim, i allò que ens agradaria transformar en la nostra comarca. Un procés obert, que ha de comptar amb la participació d’aquelles persones que millor coneixen el territori: aquelles que hi habiten, que saben de primera mà què succeeix, i a qui cal tornar el paper d’agents actius en el seu propi desenvolupament. El passat mes d’octubre es va celebrar a Sant Llorenç el taller de reflexió entorn els municipis del nord del Solsonès (Odèn, La Coma i la Pedra, Guixers, Sant Llorenç, Navès i Lladurs), emmarcat dins la primera fase dels ESPAIS. L’objectiu del taller és obrir un procés de reflexió conjunta que permeti als habitants dels municipis del nord del Solsonès definir quines són les principals potencialitats i problemàtiques del territori on habiten. Això és el què es va fer a Sant Llorenç de Morunys els passats 20 i 26 d’octubre: debatre entorn la qualitat de vida i els serveis, la pagesia, la indústria, el comerç i el turisme. Més de trenta persones partiparen en el taller, provinents de tots els municipis inclosos dins la zona nord:
Odèn, La Coma i la Pedra, Sant Llorenç, Guixers, Lladurs, Navès. Diferents edats, professions, preocupacions i opinions que ajudaren a que els resultats contemplèssin el màxim ventall d’aportacions possibles, i on arribar al consens fou, a vegades, una tasca que requerí de l‘esforç de tots plegats... però exitosa. Els participants s’agrupaven en grups temàtics on es discutia la veracitat de les conclusions extretes d’un estudi previ. Una vegada s’acceptaven els anunciats certs s’havia de valorar si eren positius o negatius pel territori , i valorar-ne la seva importància. El document que teniu a les mans descriu el territori del nord en base el saber, sentir i pensar de la gent que va assistir als ESPAIS.
M’agrada la seva tranquil·litat i paisatges No m’agrada que la gent jove hagi de marxar a viure a Solsona o altres ciutats
1 DiagnosiNord
QUALITAT DE VIDA
L’estructura demogràfica de la part nord del Solsonès és una estructura que perd població en les zones rurals -principalment joves- i que per tant provoca un progressiu envelliment de la població i la conseqüent problemàtica de dependència de les persones més grans. El fet de que el Solsonès sigui un habitat amb un alt nivell de ruralitat i la població sigui molt disseminada es pot veure com una debilitat o bé com una oportunitat [...viure en un habitat disseminat pot provocar aïllament i dependència dels grans nuclis de població, ara bé, tampoc ens agradaria que de cop i volta la comarca es massifiqués...]. Al nord de la comarca ha crescut molt el sector serveis, on sobretot s’hi han concentrat els serveis hostalers i immobiliaris [...això és bo ja que aquest sector proporciona llocs de treball per a la gent de la comarca, però tampoc és sa dependre exclusivament d’un sector concret ja que si aquest patís mai una desacceleració les conseqüències podrien ser nefastes...]. ALLÒ POSITIU 1. La importància de l’escola rural com a element integrador dins de l’hàbitat dispers, i l’arribada de noves famílies amb fills que han permès en alguns casos que les escoles no es tanquessin. [...sense l’escola rural no hi ha vida al poble....]. 2. L’existència de l’escola de formació d’adults, cursos de formació ocupacional i centres d’investigació [...tot i que aquests en concentren més a la zona centre de la comarca; Solsona i Olius...]. 3. L’existència del sub-Cap a Sant Llorenç [...en general l’assistència a Sant Llorenç és de bona qualitat...] i consultoris locals per a la resta de municipis [...a vegades però aquesta assistència és massa poc freqüent, i no n’hi ha a tots els municipis...]. 4. L’augment important del cens d’habitatges destinats a segones residències. Tema sense acord i amb un grau màxim de contro-
vèrsia; [...les segones residències poden ser una oportunitat de cara el futur ja que en alguns casos, famílies que han pujat al principi els caps de setmana i les vacances s’han acabat instal·lant al poble...] [...les segones residències fan augmentar el preu de l’habitatge fet que suposa que les persones amb un poder adquisitiu mitjà – baix no puguin accedir a l’habitatge si es volen quedar a viure al municipi...]. 5. La majoria d’ocupats treballen i viuen a la comarca, degut en part a l’alta ocupació en els serveis. 6. L’augment de l’ocupació de no residents a la comarca en la indústria i també els serveis (atracció de mà d’obra). 7. La progressiva implantació de les noves tecnologies a les escoles i principals nuclis de població. Conscienciació de la seva importància tant entre la gent jove com entre la gent gran.
8. El manteniment i la conservació del patrimoni arquitectònic, històric i cultural com a oportunitat de futur. Importància creixent de fires i festes, així com el fet de donar a conèixer productes autòctons i de qualitat per tal de vincular-los amb el turisme cultural. 9. La gran diversitat ecològica en un bosc que ocupa més de la meitat de la superfície comarcal. Grans potencialitats que s’haurien de relacionar amb el turisme, donant a conèixer més el patrimoni natural. 10. La importància dels recursos hídrics [...l’aprofitament de l’aigua per a la indústria hidroelèctrica ha canviat molt el curs natural del riu]. ALLÒ NEGATIU 1. Poca oferta d’estudis superiors, fet que provoca que molts joves hagin de marxar a estudiar fora. 2. El nombre de joves inscrits en les especialitats agràries presenta una davallada lenta però constant. 3. Tot i l’existència d’un hospital a Solsona, algunes patologies han de ser tractades en altres hospitals [...podem escollir entre anar a l’hospital de Manresa o al de Berga...] [...algunes persones d’Odèn anem l’hospital de la Seu d’Urgell...] 4. No s’arriba a cap acord amb el tema dels serveis adreçats a la gent gran; si aquests són suficients o insuficients i si estan massa concentrats al nucli de Sant Llorenç [...les places del cen-
tre de dia de Sant Llorenç són ocupades per gent del poble, i la gent dels altres municipis te més tirada cap a la residència...] 5. Seguint el rol atribuït tradicionalment, les dones assumeixen les tasques d’assistència a la dependència dins el model familiar. 6. La manca de reconeixement per part de la Seguretat Social de les tasques domèstiques i d’assistència dutes a terme per la dona. 7. La falta de serveis socials adreçats a les persones en risc d’exclusió social. 8. L’excessiva pressió urbanística en determinades zones; principalment a La Coma i Sant Llorenç. 9. La manca de normatives urbanístiques que regulin el sòl urbanitzable en els petits municipis. Dificultat per als joves per quedar-se a viure al municipi, ja que no se’ls posa sòl a disposició per tal de construir-se una casa. [...si et vols quedar al poble, o has de fer a casa dels pares...] 10. L’alt índex de desplaçaments residència – lloc de treball, així com també desplaçaments comercials. Predomini del transport privat per als desplaçaments i mal estat de conservació de les vies de comunicació i infraestructures. Difícil accessibilitat i dèficit d’infraestructures per tal què les noves tecnologies arribin a tots els punts de la comarca. Major complicació pel que fa a la orografia del nord de la comarca.
PAGESIA
“ ...Això d’aquí dalt és molt diferent” La orografia i les mancances en les vies de comu- nicació al nord de la comarca són un factor clau a l’hora de descriure la situació de l’agricultura i la ramaderia a aquesta zona. La situació de desvalorització del sector agrari, sumat a la peculiaritat del terreny, fa que moltes explotacions agràries no puguin ser competitives en el mercat i s’hagin hagut d’abandonar. Tot i així, l’activitat agrària predomina a tots els municipis del nord, excepte a Sant Llorenç de Morunys. El treball agrari és dut a terme de manera quasi exclusiva pel mà d’obra familiar, ja que els ingressos que es generen no permeten la contractació d’assalariats. No obstant cada cop és més habitual diversificar la renda en altres sectors econòmics, i és especialment important en el cas dels joves agricultors. Però poder tenir diverses ocupacions significa haver de fer desplaçaments llargs i sovint tan sols acaba sent realitat en aquelles persones que poden traslladar-se de lloc on viure i seguir mantenint l’activitat agrària.
El sector agrari als municipis del nord està en un important retrocés econòmic i ocupacional. Això es veu agreujat per l’emergència d’altres sectors més viables econòmicament. “ Si enlloc de pensar amb el cor penséssim amb el cap...Costa molt abandonar una explotació, per petita que sigui” ALLÒ POSITIU 1. És un territori dominat bàsicament per bosc i prats i pastures, elements fonamentals per a la identitat d’aquells qui hi viuen. 2. Són moltes les iniciatives associatives que giren al voltant del territori (ADF’s, associacions de caçadors, sindicats agraris, associacions excursionistes, ...). 3. La presència de l’activitat agrària
és un element d’ordena-ció i gestió del territori, i indica, per tant, una bona qualitat de l’entorn. 4. Existeix gran varietat de productes agraris (patata d’Odèn, cereal a Lladurs i Navès, fusta, carn de vedella,...) 5. Existeix un canvi en el patró de consum de les persones, amb una emergent preferència cap al producte local.
ALLÒ NEGATIU 1. La dificultat en la intensificació de les explotacions degut a la característica muntanyosa del terreny (excepte a Navès i Lladurs). Les ajudes econòmiques provinents de fons comunitaris en motiu de les dificultats associades al manteniment de l’activitat agrícola i ramadera a aquestes zones no compensa la dificultat. 2. Poques possibilitats de diversificació del producte agrícola (els conreus són poc abundants, excepte a Navès i Lladurs). 3. Existeix un important abandonament d’explotacions i de terreny agrari. 4. Important envelliment dels titulars de les explotacions que es mantenen (gran dificultat de relleu generacional).
5. És difícil assolir explotacions competitives degut a la orografia, el clima i a la distància als centres de transformació. 6. La gran majoria de les explotacions agràries generen ingressos inferiors a la mitjana dels salaris d’activitats no agràries. “Han augmentat els costos però no els ingressos.” 7. Hi ha una gran desigualtat en la rendibilitat de les explotacions: moltes generen pocs ingressos i sovint tenen poca extensió, mentre que moltes d’altres generen molts beneficis econòmics. 8. Elevat cost de l’activitat agrària degut a processos d’intensificació (fitosanitaris, maquinària) i a tràmits administratius (traspassos de propietat, normativa sanitària, normativa ambiental).
agrícola -ramadera i eleva els costos associats a tràmits administratius. Existeixen també desperfectes importants als municipis limítrofs a la Reserva de Caça, causats per animals protegits. “Augmenta la demanda social de protecció del territori, i això ara per ara té efectes negatius sobre el sector”. 13. Existeix una incertesa en la futura disponibilitat de fons comunitaris i s’ha creat una dependència del sector agrari a les subvencions “Les subvencions són una contraprestació per a una feina que fas; si no t’ho paga el mercat s’ha de pagar d’una altra manera”. 14. La dificultat normativa i econòmica a l’hora d’emprendre accions d’innovació a la pròpia finca, tot i que sovint la voluntat de canvi és poca.
INDÚSTRIA I CONSTRUCCIO
La població ocupada en el sector secundari es creu que pot superar el 40% del total de població ocupada als municipis del nord –sobretot degut al sector de la construcció-. Malgrat només la Knauff supera els 25 treballadors, es considera important l’existència d’una indústria del transport constituïda per empreses familiars i vinculada a la mateixa gran empresa. També existeixen petites ALLÒ POSITIU 1. Existència d’una important indústria del transport constituïda per empreses familiars. 2. Creació de gran nombre de llocs de treball en el sector de la construcció. 3. Existència de petites empreses familiar d’àmbits diversificats. 4. Oportunitat d’avançar cap a un model de qualitat i d’alt valor
9. Competència deslleial envers produccions d’altres territoris (molt greu en el cas de la carn i de la fusta). 10. Manca de centres de transformació del producte agrari, que determina la importació de productes que el territori produeix. 11. La presència d’una amenaça de pèrdua de terreny agrari per motius de pressió urbanística: la demanda de construcció d’habitatges i en alguns casos d’indústria fa que molts agricultors decideixin vendre part de la propietat obtenint un benefici major del què es derivaria de seguir cultivant la terra. 12. La important protecció del territori (PEINS, Xarxa Natura 2000 i Reserva de Caça) sovint dificulta encara més l’activitat
afegit, enfortint els llaços associatius entre iniciatives empresarials dins un mateix àmbit. 5. Possibilitat de potenciació de la indústria de transformació agroalimentària valorant les potencialitats de les iniciatives cooperativistes. ALLÒ NEGATIU 1.Els establiments industrials han disminuït en els darrers anys.
indústries i tallers, encara que es trobin localitzades gairebé de forma exclusiva al municipi de Sant Llorenç, degut a la manca d’àgils comunicacions i de planejaments de sòl industrial en tots els municipis. El sector de la construcció ha experimentat un gran augment en els últims anys, si bé es considera que aquest augment està vinculat a la construcció de segones residències, i es creu que aquesta dinàmica no durarà per sempre. 2. La majoria d’ocupats en el sector industrial són homes. 3. Tan sols una indústria supera els 25 treballadors, i és de capital forani. 4. Manca de comunicacions i planejaments urbanístics de sòl industrial. 5. L’auge constructiu de segones residències no gaudeix d’una acceptació per part de tota la població.
6. A més, existeix consens sobre l’inevitable esgotament d’aquest cicle constructiu, fet que fa plausible l’amenaça de pèrdua de gran nombre de llocs de treball en un futur no molt llunyà. 7. Escàs desenvolupament de la indústria agroalimentària, de la que només es coneix l’envasat de bolets i la producció de iogurt.
ductes autòctons i de qualitat, artesanals o elaborats. 4.Oportunitat de bastir circuits curts de comercialització, cooperatives de consum o establiments de venta directa.
especialització del comerç al detall, així com l’absència de cooperatives de consum o establiments de venta directa. 3.Aquests últims, a l’igual que la indústria de transformació agroalimentària, es veuen limitats per l’absència d’escorxadors. 4.Com a gran amenaça, s’observa una tendència a l’augment de compres a Solsona per part de la població dels municipis del nord degut als motius recentment exposats.”Cada vegada s’agafa més el cotxe per baixar a comprar a Solsona”
COMERÇ
La pràctica totalitat dels establiments comercials al nord de la comarca es troben localitzats a Sant Llorenç. Si bé fa uns anys es patia pel canvi generacional que posava en dubte la continuïtat de molts dels establiments de comerç al detall, a dia d’avui la seva pervivència sembla mantenir-se. Sens dubte es tracta d’un comerç tradicional de tipus familiar, que presenta moltes dificultats a l’hora de competir en preus amb les grans cadenes comercials que progressivament s’estan obrint a Solsona. Aquest fet explica la dinàmica percebuda de que cada vegada més gent agafa el cotxe per baixar a comprar a Solsona. ALLÒ POSITIU 1.El nombre d’establiments al detall s’ha mantingut estable durant els darrers anys.
2.La majoria de comerços són de tipus familiar. 3.Oportunitat d’enfocar el comerç de cara al turisme: pro-
I ARA QUÈ? Els resultats dels tallers es distribueixen a totes les llars de la comarca amb la intenció de què tothom coneixi els resultats obtinguts en el taller del nord i el sud , que reflexioni i que traslladi les seves reflexions en el taller global que se celebrarà el 17 de novembre a Solsona a les 18:30 al Casal de Cultura. En aquest taller s’analitzarà la comarca en global. La base de treball seran les grans conclusions extretes dels tallers territorials, entrevistes elaborades a informants claus del territori per tal de tenir en compte tots els discursos, i el tractament dels resultats d’aquests últims al Grup Motor. L’objectiu del taller global és fer una priorització dels temes més rellevants per la comarca, que un cop consensuats, seran aquells elements que caldrà analitzar a fons la pròxima fase que consistirà altra vegada en la realització de 3 tallers: nord, sud i global.
ALLÒ NEGATIU 1.La progressiva obertura de grans cadenes comercials a Solsona és considerada una gran amenaça per al sector comercial, sobretot per la diferència de preus existent entre aquestes i els petits comerços tradicionals. 2.Es valora negativament la poca
No tothom es pot implicar ni de la mateixa forma ni a la mateixa velocitat en el projecte. Per això des de l’arada s’ofereixen varis espais de reflexió i construcció. Podeu traslladar-nos les vostres inquietuts, opinions i conviccions, i compartir-les amb la resta del territori, als tallers de participació, a la nostra web www.larada.net, via correu electrònic a info@larada.net, via correu convencional a Cal Palà, s/n, 08281 Prades de la Molsosa, o via telefònica: Mateu 616 011 990 / Roger 663 839 465 Marina 660 528 582
TURISME
La tranquilitat, l’entorn natural o el tarannà dels pe- tits pobles poden ser algunes de les claus a l’hora d’entendre un sector turístic creixent a la part nord de la comarca. Tot i que aquest sector és encara poc competitiu en el mercat català, representa ja avui en dia un 13% del producte interior brut de la comarca. La demanda turística ha deixat mica en mica de ser estacional per passar a ser una demanda turística de cap de setmana associada en bona part al turisme de segona residència, i que es manté regularment durant tot l’any. Tot i així, encara que el sector augmenta pel conjunt dels municipis del nord, la major concentració turística la trobem al nord – est; concretament als municipis de Sant Llorenç i la Coma. Zones més pròpies de muntanya en la que es troba l’estació d’esquí del Port del Comte, tema de màxima controvèrsia entre la població i que planteja un punt d’inflexió a l’hora de concebre quin és el model de desenvolupament turístic a seguir. ALLÒ POSITIU 1.L’increment del nombre d’ocupats que es dediquen al sector. 2.L’increment de cases de pagès dedicades al turisme rural arreu de tot el territori comarcal “avui en dia és una fortalesa però si saturem el mercat se’ns pot girar la truita i convertir-se en una amenaça...” “en el cas de St. Llorenç les cases de turisme rural serien una bona oportunitat..” 3.L’existència d’un gran patrimoni natural format per bosc, terres llaurades, pastures permanents i superfície no urbanitzada que ben gestionat pot representar una gran oportunitat per a la promoció turística de la comarca. 4. L’existència de recursos hídrics importants a la part nord. 5. La presència d’espècies com l’isard i zones com la reserva de caça. ALLÒ NEGATIU 1. L’ocupació que crea el sector turístic (principalment ocupat per dones) és un sector dur, poc reconegut i amb un índex de professionalització baix. En alguns casos, l’ocupació en el sector es concep com una renda complementària a l’activitat principal. 2. El Solsonès és la comarca amb menys places de ‘llit calent’ per a l’allotjament turístic; hotels, albergs, cases de turisme rural.... “s’haurien d’incrementar però s’ha de vigilar molt la manera com es fa” 3.La limitada oferta hotelera existent. “...en aquests moments a Sant Llorenç no hi ha cap hotel..”
4.L’impacte ambiental derivat d’activitats turístiques intensives que acostumen a ser agressives amb el medi; el Port del Comte en podria ser un exemple. 5.L’existència dels camps de golf de la Ribera Salada i el Port del Comte i el seu impacte ambiental associat. “Actualment aquests camps de golf són poca cosa però poden expandir-se en un futur no massa llunyà” 6.El gran creixement que han experimentat les segones residències. Actualment representen el model turístic predominant. “La pressió urbanística actual a la Vall de Lord és un dels temes de principal controvèrsia” 7.La inexistència de catàlegs de masies, que fa que sigui molt difícil poder rehabilitar aquestes construccions, ja que no es poden obtenir permisos d’obra. 8.La pràctica inexistència de rutes turístiques senyalitzades (rutes dels carlins, camí dels bons homes...) “Són pràcticament inexistents, i les que hi ha estan molt mal conservades.... és un aspecte que s’hauria de potenciar molt” 9. La poca importància de la pesca com a activitat esportiva “principalment perquè el curs natural del riu s’ha alterat molt degut als salts d’aigua” 10.La feble vinculació entre oferta turística i patrimoni natural. “està poc promocionat. No hi ha oferta. Tot i que existeixen algunes diferències entre Sant Llorenç i la resta de municipis, en general és un sector que s’hauria de potenciar molt...”
Col·laboren amb la primera fase del projecte espais