l’arada Setembre 2007 Abril 2008 larada.net
Notes del taller de diagnosi del Sud del Solsonès. 27 d’octubre del 2007 l’Hostal Nou Núm. 2/10
Els espais són per reunir-nos. Per reunir-nos i debatre sobre tot allò que ens preocupa, allò que vivim, i allò que ens agradaria transformar en la nostra comarca. Un procés obert, que ha de comptar amb la participació d’aquelles persones que millor coneixen el territori: aquelles que hi habiten, que saben de primera mà què succeeix, i a qui cal tornar el paper d’agents actius en el seu propi desenvolupament.
El passat mes d’octubre es va celebrar a l’Hostal Nou el taller de reflexió entorn els municipis del sud del Solsonès (La Molsosa, Pinós, Riner,Clariana de Cardener, Olius, Solsona, Llobera, Pinell de Solsonès i Castellar de la Ribera), emmarcat dins la primera fase dels ESPAIS. L’objectiu del taller és obrir un procés de reflexió conjunta que permeti als habitants dels municipis del sud del Solsonès definir quines són les principals potencialitats i problemàtiques del territori on habiten. Això és el què es va fer a l’Hostal Nou el passat dia 27 d’octubre: debatre entorn la qualitat de vida i els serveis, la pagesia, la indústria, el comerç i el turisme. Més de trenta persones partiparen en el taller,
provinents dels municipis inclosos dins la zona sud: Clariana, Castellar, Solsona, Riner, La Molsosa i Pinós. No hi participà cap habitant dels municipis d’Olius i Pinell. Diferents edats, professions, preocupacions i opinions que ajudaren a que els resultats contemplèssin el màxim ventall d’aportacions possibles. Els participants s’agrupaven en grups temàtics on es discutia la veracitat de les conclusions extretes d’un estudi previ. Una vegada s’acceptaven els anunciats certs s’havia de valorar si eren positius o negatius pel territori , i valorar-ne la seva importància. El document que teniu a les mans descriu el territori del sud en base el saber, sentir i pensar de la gent que va assistir als ESPAIS.
No m’agrada la no valoració ni el desconeixement d’indrets interessants
M’agrada allà on visc
2DiagnosiSud
QUALITAT DE VIDA
[...ens agrada el medi on vivim....] La part sud de la co marca del Solsonès és una zona amb un alt índex de ruralitat i amb una població molt disseminada que habita principalment – tret de Solsona i Olius- en municipis sense nucli o nuclis petits. Bona part de la població habita en un conjunt dispers de masies sovint llunyanes les unes de les altres. L’envelliment de la població i les seves problemàtiques associades són un fet que complica la vida en aquest habitat dispers. En els últims anys s’ha iniciat una tendència de creixement de la població que es dóna en alguns punts de la part sud; existeixen alguns casos d’arribada de noves famílies als municipis que contribueixen a aquest creixement positiu de la població, i en el cas de Solsona aquest creixement és degut també en bona part a l’arribada de població immigrant. A nivell laboral cal tenir en compte la baixa taxa d’atur que existeix en el conjunt de la comarca; cosa que no vol dir però que tots els municipis creïn llocs de treball per als seus habitants. ALLÒ POSITIU 1. La importància de l’escola rural com a element cohesionador dins del habitat dispers (així com també l’arribada de famílies amb fills que han contribuït al manteniment de l’escola rural en alguns casos). 2. L’existència d’escoles de formació d’adults i centres de formació i investigació (CTFC, Escola Agrària...). 3. La Importància dels desplaçaments de la gent jove de la comarca per qüestions relacionades amb la formació [...és bo que els joves de la comarca surtin a conèixer món i conèixer noves formes de fer]. 4. L’existència del CAP a Solsona i el fet de que existeixin
consultoris locals en altres municipis. 5. El notable augment del sector serveis (al marge del comerç al detall) tant pel que fa a la creació de llocs de treball com als establiments. 6. La conscienciació creixent entorn la importància de les noves tecnologies de la informació i comunicació tant pel que fa al col·lectiu més jove com per la gent de mitjana edat. Consciència de la potencialitat que poden representar en un futur no massa llunyà. 7. Progressiva implantació d’aquestes noves tecnologies a les escoles, nuclis grans de població i als municipis en menor mesura.
8. Important patrimoni cultural i arquitectònic [....Solsonès; la comarca de les mil masies]. Conscienciació creixent de la importància del manteniment de les construccions agràries. 9. Vinculació d’aquest patrimoni a la oferta turística com a oportunitat de futur per impulsar un turisme cultural i de qualitat. 10. Gran importància de la superfície total de la comarca ocupada per bosc. Element potencial per a la promoció turística. ALLÒ NEGATIU 1. La significativa davallada de població a les zones rurals, principalment de dones joves. 2. El model centralitzat dels centres de secundària principalment a Solsona i davallada dels inscrits a secundària en les especialitats agràries. 3. Algunes mancances a l’hospital de Solsona que fan que algunes patologies hagin de ser tractades a l’hospital de Manresa [...algunes persones de Pinós han d’anar a Igualada]. 4. La manca d’un sistema d’urgències eficient. 5. La insuficiència i alta concentració als principals nuclis de població dels serveis socials adreçats a la gent gran i persones en risc d’exclusió social. 6. Seguint el rol atribuït tradicionalment, les dones assu-
meixen les tasques d’assistència a la dependència dins el model familiar. 7. La manca de reconeixement de les tasques domèstiques i d’assistència dutes a terme per la dona per part de la Seguretat Social. [... jo no tinc cap pensió hi he treballat tota la vida; fins quan hauré d’esperar per rebre alguna ajuda, si ara ja tinc 70 anys???...]. 8. L’augment important del cens d’habitatges destinats a segones residències (no tant referent a habitatges de nova construcció sinó a l’ús de cases de pagès com a segona residència) [...per tal que el poble sigui viu cal que l’habitatge es destini a ús principal...]. 9. La manca de normatives urbanístiques i plans d’ordenació que reordenin el sòl als petits municipis. [....hem de dissenyar els plans d’ordenació dels municipis tenint en compte el poble que som, i quin poble volem....]. 10. La dinàmica creixent dels preus de l’habitatge, seguint la tònica dels últims anys en tot el territori català. 11. El dèficit d’infraestructures i accessibilitat per a les noves tecnologies als nuclis dispersos. 12. La vinculació entre oferta turística i patrimoni cultural és encara baixa, tot i que s’hi comença a treballar i la consciència es cada cop major.
PAGESIA
[...La gràcia d’aquest país és que permet combinar agri cultura, ramaderia i forestal a la mateixa finca...] La proximitat de vies de comunicació importants, la possibilitat de comunicació amb altres comarques i la presència important de conreus fa que l’agricultura al sud de la comarca s’hagi pogut adaptar amb més facilitat que el nord a les exigències del mercat. L’activitat agrària predomina a tots els municipis del sud,excepte a Solsona,i el treball agrari és dut a terme de manera quasi exclusiva per mà d’obra familiar. Tot i així es perden explotacions, però el tamany i viabilitat econòmica de les que es mantenen incrementa. L’envelliment dels titulars agraris és un fet, tot i que menys important del què existeix al nord de la comarca. Malgrat tot, el sector agrari als municipis del sud està en retrocés tant econòmic com en nombre d’ocupats. La diversificació de la renda en altres sectors econòmics és cada vegada més important, essent més rellevant en el cas de la dona. La facilitat de desplaçament a zones on hi ha oferta laboral ( Torà, Calaf, Manresa, Solsona) facilita poder seguir vivint a la masia o poble on s’hi té l’activitat agrària principal, i desplaçar-se puntualment al segon lloc de treball.
ALLÒ POSITIU 1. És un territori dominat bàsicament per camps de cultiu i superfície forestal, elements fonamentals per a la identitat d’aquells qui hi viuen. 2. Són moltes les iniciatives associatives que giren al voltant del territori ( ADF’s, associacions de caçadors, sindicats agraris) 3. Existeix la possibilitat d’obtenir ingressos econòmics derivats de l’important nombre de persones de fora del territori que cacen a la comarca. 4. La presència de l’activitat agrària és un element d’ordenació i gestió del territori, i indica, per tant, una bona qualitat de l’entorn. 5. Quasi totes les finques combinen diferents sectors agraris (agrícola, ramader i forestal).
6. Hi ha gran varietat de productes agraris (cereal, productes derivats del boví i de l’oví, aviram, fusta,conreus energètics,...) 7. L’arrendament de finques augmenta,evitant així l’abandonament d’explotacions i substituint en part a la parceria ( sistema més habitual que l’arrendament al sud de la comarca, però menys adaptat a la realitat actual) 8. La contractació de mà d’obra assalariada augmenta, indicador de la viabilitat econòmica de les explotacions. Alhora aquest fet pot estimular la professionalització dels treballadors agraris i la innovació a l’explotació. [...El fet de treballar sempre pare i fill sembla que se segueixi sempre la mateixa mentalitat.]
9. L’artesania alimentària és diversa (cigronet cultivat al sud de la comarca,per exemple). 10. La viabilitat econòmica de les explotacions, associat a l’increment en la seva extensió i a les bones condicions per a desenvolupar-s’hi la ramaderia. 11. L’increment de les societats mercantils,principalment S.L. S’associa a la possibilitat de professionalització del sector i a la major viabilitat econòmica. 12. Existeixen bones condicions per a la diversificació de la producció agrària (ecològica, pastures, biodièsel, plantes remeieres,...) 13. Existeixen iniciatives de diversificació de la renda agrària ( agroturisme) i de la renda en general ( principalment de la dona rural) [...La dona rural percep sobre
ella una gran pressió social, i sovint és la primera que diversifica la seva renda com a fugida d’una situació de desigualtat..] 14. La proximitat amb l’àrea metropolitana afavoreix la venda directa de productes agraris: mercats locals, cooperatives, agrobotigues. Existeixen cooperatives de venda properes al sud de la comarca ( Manresa, per exemple) ALLÒ NEGATIU 1. La disminució de l’activitat productiva del bosc i l’ erosió d’algunes zones cremades. 2. La competència deslleial envers produccions d’altres països que determina que s’importin molts productes agraris que el territori ja produeix però que no consumeix. [...A la comarca manca la possibilitat de transformació del
trial i , en certa mesura, de construcció d’habitatges (especialment a Solsona i Olius). 8. Existeix una incertesa en la futura disponibilitat de fons comunitaris i s’ha creat una dependència del sector agrari envers les subvencions 9. Les característiques de les ajudes agroambientals i les ajudes a la innovació sovint no són suficientment motivadores ni útils: quan es tracta de subvencionar un canvi en la orientació de l’explotació ( per exemple cap a cultiu ecològic) s’abandona el suport econòmic massa aviat, quan l’explotació encara no té garanties de viabilitat econòmica per si sola. [...Moltes subvencions que teòricament volen estimular la innovació, acaben sent carrerons sense sortida...]
INDÚSTRIA I CONSTRUCCIO
El sector secundari (indústria i construcció) ocupa un 39% del total de la població dels municipis del sud, la majoria d’ells homes, si bé darrerament augmenta el ritme d’incorporació de la dona al teixit industrial. Es tracta d’un sector productiu fonamental pel volum de riquesa que pot arribar a aportar al territori, si bé es troba fortament concentrat als municipis de Solsona i Olius, bàsicament degut a les comunicacions i al volum de població que requereix per a desenvolupar-se. Al marge d’algunes grans empreses de capital ALLÒ POSITIU 1. La progressiva incorporació de les dones al sector industrial. 2. L’existència de polígons que concentren l’activitat industrial a Solsona-Olius, a més de l’existència puntual de petites empreses en d’altres municipis més petits i dispersos. 3. La presència de capital forani que inverteix a la zona i l’àmplia trama d’indústria del transport constituïda per empreses familiars que se’n deriva. 4. S’aprecia una certa empenta emprenedora iniciada fa uns anys en la creació de petites empreses.
producte. Es transforma a fora i es consumeix producte d’altres indrets.] 3. La posició de debilitat dels ramaders integrats envers les grans empreses integradores. [...Els pagesos acabaran sent proletaris, dependents i dirigits per les grans empreses integradores...] 4. El desconeixement de la realitat de l’activitat agrària i de pagès per part de la gent que no viu al territori. 5. La protecció del territori sovint dificulta l’activitat agrícola-ramadera i eleva els costos associats a tràmits administratius. 6. Existeixen alts costos associats als tràmits administratius ( normativa sanitària, normativa ambiental). 7. L’amenaça de pèrdua de terreny agrari per motius de pressió urbanística: la demanda de sòl indus-
[...després del tancament de la Braun molta gent formada va crear petits tallers...]. 5. La implantació d’indústries agroalimentàries o de transformació artesanal són una gran oportunitat pel territori, com poden ser la transformació del cereal o d’altres tipus de conreu o produccions ramaderes. 6. L’augment del nombre d’empreses dedicades a la construcció, que no es creu que estiguin vinculades a la construcció d’habitatges destinats a segones residències.
forani, el teixit industrial compta amb gran nombre de petites empreses diversificades, així com amb una àmplia trama d’indústria del transport constituïda per empreses familiars. A més, s’aprecia una certa empenta emprenedora iniciada fa uns anys en petites empreses (com els tallers derivats del tancament de Braun), i el sector tèxtil s’ha pogut mantenir actiu gràcies a la priorització de la factoria de Tèxtil Olius després del tancament de la seva filial al Vallès. 7. La progressiva implementació d’energies renovables fotovoltaiques i eòliques. ALLÒ NEGATIU 1. La manca d’infraestructures i la difícil accessibilitat als municipis més rurals debilita la possibilitat d’implantació de petites empreses. 2. La pràctica inexistència en l’actualitat d’un teixit industrial que aprofiti els recursos primaris del territori per a transformar-los i comercialitzar-los. [...en tota la comarca no existeix més que l’escorxador de Navès... i no sé ni si funciona...]
3. Gran preocupació davant l’alt percentatge d’ocupats en el ram de la construcció, ja que existeix un acord entorn la previsió de que aquest cicle constructiu no durarà per sempre. 4. La dificultat que les petites empreses tenen per competir a nivell de preus en el mercat. 5. Les oportunitats associatives o cooperativistes es posen en dubte davant la creença que l’individualisme es troba molt arrelat entre la població.
COMERÇ
El nombre d’ocupats en el sector del comerç i la reparació ha augmentat en els darrers 15 anys a un ritme més accelerat del que ho ha fet la indústria, convertint-se en una de les principals ocupacions laborals per a la població femenina. Aquest és el sector d’activitat que disposa de més establiments al territori, si bé existeix una clara concentració dels mateixos en el municipi de Solsona. Tot i que es lamenta la davallada d’establiments en els últims anys, el què sobretot preocupa és l’obertura de grans cadenes comercials que presenten considerables diferències de preus respecte el tradicional comerç familiar. Aquesta situació és valorada de maneres dispars atenent a la condició de cadascú: la d’aquells que es guanyen la vida comerciant, i la d’aquells que ho enfoquen exclusivament des del punt de vista del consumidor. Es constata el fet que molta gent acudeix a fer determinades compres fora de la comarca, i es remarca la dinàmica cíclica que aquest fet representa: a Solsona no hi
I ARA QUÈ? Els resultats dels tallers es distribueixen a totes les llars de la comarca amb la intenció de què tothom coneixi els resultats obtinguts en el taller del nord i el sud , que reflexioni i que traslladi les seves reflexions en el taller global que se celebrarà el 17 de novembre a Solsona a les 18:30 al Casal de Cultura. En aquest taller s’analitzarà la comarca en global. La base de treball seran les grans conclusions extretes dels tallers territorials, entrevistes elaborades a informants claus del territori per tal de tenir en compte tots els discursos, i el tractament dels resultats d’aquests últims al Grup Motor. L’objectiu del taller global és fer una priorització dels temes més rellevants per la comarca, que un cop consensuats, seran aquells elements que caldrà analitzar a fons la pròxima fase que consistirà altra vegada en la realització de 3 tallers: nord, sud i global.
pot haver gran varietat perquè es ven poca quantitat, i es ven poca quantitat perquè la gent va fora a buscar major varietat. ALLÒ POSITIU 1. El nombre d’ocupats en el sector del comerç i la reparació ha augmentat en els darrers anys. 2. Es tracta d’un sector que ofereix moltes oportunitats a la població femenina. 3. Es valora el potencial de comercialització de productes elaborats o artesanals, i també la de productes autòctons i de qualitat, com el cigronet cultivat al sud de la comarca.
ALLÒ NEGATIU 1. La dificultat de competir en preus amb les grans cadenes comercials per part dels comerços tradicionals. La dinàmica de comprar fora de la comarca allò que s’oferta a la pròpia comarca; dificultat per oferir la mateixa varietat amb uns volums de venta més baixos.
No tothom es pot implicar ni de la mateixa forma ni a la mateixa velocitat en el projecte. Per això des de l’arada s’ofereixen varis espais de reflexió i construcció. Podeu traslladar-nos les vostres inquietuts, opinions i conviccions, i compartir-les amb la resta del territori, als tallers de participació, a la nostra web www.larada.net, via correu electrònic a info@larada.net, via correu convencional a Cal Palà, s/n, 08281 Prades de la Molsosa, o via telefònica: Mateu 616 011 990 / Roger 663 839 465 Marina 660 528 582
TURISME
El turisme al sud del Solsonès ofereix grans opor tunitats laborals a la població jove i femenina, amb una clara tendència a incrementar el nombre d’ocupats en el sector. El sector turístic aporta una gran empenta al desenvolupament dels municipis del sud ja que es tracta d’un sector competitiu dins l’àmbit català i representa el 13% del PIB en el conjunt de la comarca. Al contrari del què succeeix en d’altres territoris turístics, la demanda turística al sud del Solsonès no presenta un estancament estacional, sinó que es reparteix de manera força estable al llarg de tot l’any. Igualment, l’oferta de places turístiques no es circumscriu a un o dos municipis concrets, sinó que es troba disseminada arreu del territori i formada principalment per cases de pagès que sovint complementen les rendes agràries ofertant la possibilitat de passar-hi uns dies tot fent agroturisme. ALLÒ POSITIU 1. El fet que el turisme al Solsonès sigui competitiu a nivell català i aporti un 13% del PIB comarcal. 2.Les cases de pagès que oferten turisme rural van en augment, i compten amb presència arreu del territori sud. 3. La demanda turística d’allotjaments és estable al llarg de l’any (no és estacional). 4. Molts dels establiments d’agroturisme són complementaris a la renda agrària. 5.Existeix un alt grau d’associacionisme sectorial que ofereix grans possibilitats cara el futur. 6.El fet que el 86% del territori sigui bosc, terra llaurada o pastura és una gran oportunitat per al turisme. 7. Es considera una fortalesa el fet que els municipis del sud disposin d’una major superfície agrària. 8. La vinculació entre la oferta turística i el patrimoni natural i cultural és una gran oportunitat de futur. 9. L’existència d’un elevat patrimoni arquitectònic. 10.La proximitat a les àrees urbanes del país es considera que afavoreix la demanda de turisme a la zona. 11. Una major coordinació entre els establiments d’oferta turística seria una gran oportunitat per millorar el rendiment. [...que si jo tinc ple el pugui passar a un altre, i a l’inversa...] 12. L’increment del nombre d’activitats i associacions culturals, i la important presència de fires i festes tradicionals.
ALLÒ NEGATIU 1. Manca de senyalització i correcta conservació de rutes turístiques per l’entorn natural. 2. Es considera que el Patronat Comarcal de Turisme no compleix les expectatives que hauria de satisfer. 3. Les conseqüències encara presents dels grans incendis a la zona es consideren una gravíssima debilitat. 4. L’estat de conservació del patrimoni arquitectònic és molt baix; es considera una debilitat. 5. L’aposta per potenciar un turisme que valori la cultura rural s’ha de fer conscients que hi ha qui tan sols busca la tranquilitat i el descans. 6. Es consideren grans amenaces per al turisme rural la competència de grans empreses i cadenes hoteleres. 7. La creació d’opcions d’enriquiment especulatiu vinculada al turisme és una amenaça per al territori.
No m’agrada la falta de serveis bàsics
No m’agradaria convertir-nos en l’abocador del país
Col·laboren amb la primera fase del projecte espais