l’arada Setembre 2007 Abril 2008 larada.net
Notes del taller de diagnosi del Sud del Solsonès. 27 d’octubre del 2007 l’Hostal Nou Núm. 2/10
Els espais són per reunir-nos. Per reunir-nos i debatre sobre tot allò que ens preocupa, allò que vivim, i allò que ens agradaria transformar en la nostra comarca. Un procés obert, que ha de comptar amb la participació d’aquelles persones que millor coneixen el territori: aquelles que hi habiten, que saben de primera mà què succeeix, i a qui cal tornar el paper d’agents actius en el seu propi desenvolupament.
El passat mes d’octubre es va celebrar a l’Hostal Nou el taller de reflexió entorn els municipis del sud del Solsonès (La Molsosa, Pinós, Riner,Clariana de Cardener, Olius, Solsona, Llobera, Pinell de Solsonès i Castellar de la Ribera), emmarcat dins la primera fase dels ESPAIS. L’objectiu del taller és obrir un procés de reflexió conjunta que permeti als habitants dels municipis del sud del Solsonès definir quines són les principals potencialitats i problemàtiques del territori on habiten. Això és el què es va fer a l’Hostal Nou el passat dia 27 d’octubre: debatre entorn la qualitat de vida i els serveis, la pagesia, la indústria, el comerç i el turisme. Més de trenta persones partiparen en el taller,
provinents dels municipis inclosos dins la zona sud: Clariana, Castellar, Solsona, Riner, La Molsosa i Pinós. No hi participà cap habitant dels municipis d’Olius i Pinell. Diferents edats, professions, preocupacions i opinions que ajudaren a que els resultats contemplèssin el màxim ventall d’aportacions possibles. Els participants s’agrupaven en grups temàtics on es discutia la veracitat de les conclusions extretes d’un estudi previ. Una vegada s’acceptaven els anunciats certs s’havia de valorar si eren positius o negatius pel territori , i valorar-ne la seva importància. El document que teniu a les mans descriu el territori del sud en base el saber, sentir i pensar de la gent que va assistir als ESPAIS.
No m’agrada la no valoració ni el desconeixement d’indrets interessants
M’agrada allà on visc
2DiagnosiSud
QUALITAT DE VIDA
[...ens agrada el medi on vivim....] La part sud de la co marca del Solsonès és una zona amb un alt índex de ruralitat i amb una població molt disseminada que habita principalment – tret de Solsona i Olius- en municipis sense nucli o nuclis petits. Bona part de la població habita en un conjunt dispers de masies sovint llunyanes les unes de les altres. L’envelliment de la població i les seves problemàtiques associades són un fet que complica la vida en aquest habitat dispers. En els últims anys s’ha iniciat una tendència de creixement de la població que es dóna en alguns punts de la part sud; existeixen alguns casos d’arribada de noves famílies als municipis que contribueixen a aquest creixement positiu de la població, i en el cas de Solsona aquest creixement és degut també en bona part a l’arribada de població immigrant. A nivell laboral cal tenir en compte la baixa taxa d’atur que existeix en el conjunt de la comarca; cosa que no vol dir però que tots els municipis creïn llocs de treball per als seus habitants. ALLÒ POSITIU 1. La importància de l’escola rural com a element cohesionador dins del habitat dispers (així com també l’arribada de famílies amb fills que han contribuït al manteniment de l’escola rural en alguns casos). 2. L’existència d’escoles de formació d’adults i centres de formació i investigació (CTFC, Escola Agrària...). 3. La Importància dels desplaçaments de la gent jove de la comarca per qüestions relacionades amb la formació [...és bo que els joves de la comarca surtin a conèixer món i conèixer noves formes de fer]. 4. L’existència del CAP a Solsona i el fet de que existeixin
consultoris locals en altres municipis. 5. El notable augment del sector serveis (al marge del comerç al detall) tant pel que fa a la creació de llocs de treball com als establiments. 6. La conscienciació creixent entorn la importància de les noves tecnologies de la informació i comunicació tant pel que fa al col·lectiu més jove com per la gent de mitjana edat. Consciència de la potencialitat que poden representar en un futur no massa llunyà. 7. Progressiva implantació d’aquestes noves tecnologies a les escoles, nuclis grans de població i als municipis en menor mesura.
8. Important patrimoni cultural i arquitectònic [....Solsonès; la comarca de les mil masies]. Conscienciació creixent de la importància del manteniment de les construccions agràries. 9. Vinculació d’aquest patrimoni a la oferta turística com a oportunitat de futur per impulsar un turisme cultural i de qualitat. 10. Gran importància de la superfície total de la comarca ocupada per bosc. Element potencial per a la promoció turística. ALLÒ NEGATIU 1. La significativa davallada de població a les zones rurals, principalment de dones joves. 2. El model centralitzat dels centres de secundària principalment a Solsona i davallada dels inscrits a secundària en les especialitats agràries. 3. Algunes mancances a l’hospital de Solsona que fan que algunes patologies hagin de ser tractades a l’hospital de Manresa [...algunes persones de Pinós han d’anar a Igualada]. 4. La manca d’un sistema d’urgències eficient. 5. La insuficiència i alta concentració als principals nuclis de població dels serveis socials adreçats a la gent gran i persones en risc d’exclusió social. 6. Seguint el rol atribuït tradicionalment, les dones assu-
meixen les tasques d’assistència a la dependència dins el model familiar. 7. La manca de reconeixement de les tasques domèstiques i d’assistència dutes a terme per la dona per part de la Seguretat Social. [... jo no tinc cap pensió hi he treballat tota la vida; fins quan hauré d’esperar per rebre alguna ajuda, si ara ja tinc 70 anys???...]. 8. L’augment important del cens d’habitatges destinats a segones residències (no tant referent a habitatges de nova construcció sinó a l’ús de cases de pagès com a segona residència) [...per tal que el poble sigui viu cal que l’habitatge es destini a ús principal...]. 9. La manca de normatives urbanístiques i plans d’ordenació que reordenin el sòl als petits municipis. [....hem de dissenyar els plans d’ordenació dels municipis tenint en compte el poble que som, i quin poble volem....]. 10. La dinàmica creixent dels preus de l’habitatge, seguint la tònica dels últims anys en tot el territori català. 11. El dèficit d’infraestructures i accessibilitat per a les noves tecnologies als nuclis dispersos. 12. La vinculació entre oferta turística i patrimoni cultural és encara baixa, tot i que s’hi comença a treballar i la consciència es cada cop major.
PAGESIA
[...La gràcia d’aquest país és que permet combinar agri cultura, ramaderia i forestal a la mateixa finca...] La proximitat de vies de comunicació importants, la possibilitat de comunicació amb altres comarques i la presència important de conreus fa que l’agricultura al sud de la comarca s’hagi pogut adaptar amb més facilitat que el nord a les exigències del mercat. L’activitat agrària predomina a tots els municipis del sud,excepte a Solsona,i el treball agrari és dut a terme de manera quasi exclusiva per mà d’obra familiar. Tot i així es perden explotacions, però el tamany i viabilitat econòmica de les que es mantenen incrementa. L’envelliment dels titulars agraris és un fet, tot i que menys important del què existeix al nord de la comarca. Malgrat tot, el sector agrari als municipis del sud està en retrocés tant econòmic com en nombre d’ocupats. La diversificació de la renda en altres sectors econòmics és cada vegada més important, essent més rellevant en el cas de la dona. La facilitat de desplaçament a zones on hi ha oferta laboral ( Torà, Calaf, Manresa, Solsona) facilita poder seguir vivint a la masia o poble on s’hi té l’activitat agrària principal, i desplaçar-se puntualment al segon lloc de treball.
ALLÒ POSITIU 1. És un territori dominat bàsicament per camps de cultiu i superfície forestal, elements fonamentals per a la identitat d’aquells qui hi viuen. 2. Són moltes les iniciatives associatives que giren al voltant del territori ( ADF’s, associacions de caçadors, sindicats agraris) 3. Existeix la possibilitat d’obtenir ingressos econòmics derivats de l’important nombre de persones de fora del territori que cacen a la comarca. 4. La presència de l’activitat agrària és un element d’ordenació i gestió del territori, i indica, per tant, una bona qualitat de l’entorn. 5. Quasi totes les finques combinen diferents sectors agraris (agrícola, ramader i forestal).
6. Hi ha gran varietat de productes agraris (cereal, productes derivats del boví i de l’oví, aviram, fusta,conreus energètics,...) 7. L’arrendament de finques augmenta,evitant així l’abandonament d’explotacions i substituint en part a la parceria ( sistema més habitual que l’arrendament al sud de la comarca, però menys adaptat a la realitat actual) 8. La contractació de mà d’obra assalariada augmenta, indicador de la viabilitat econòmica de les explotacions. Alhora aquest fet pot estimular la professionalització dels treballadors agraris i la innovació a l’explotació. [...El fet de treballar sempre pare i fill sembla que se segueixi sempre la mateixa mentalitat.]