Revista número 1: Barri Amunt- Calaf by L'ARADA creativitat social

#1 diagnosi Butlletí del Barri Antic de Calaf · Juny 2011

Barri Amunt Per un barri viu, actiu i atractiu!

Teniu a les mans el primer número del butlletí ‘Barri Amunt’. Aquest pretén ser un espai de retorn, a aquells a qui més els pertoca, a les veïnes i veïns de Calaf, especialment del nucli antic, de tota la informació i conclusions generades en el projecte Barri Amunt. L’objectiu és tant informar dels resultats que es van obtenint com propiciar una avaluació constant del propi projecte i dels seus avenços, conclusions i nous reptes.

Edita

Col·labora

Més enllà dels objectius de seguiment i avaluació del procés, el butlletí ‘Barri Amunt’ pretén ser un rotatiu periòdic que permeti informar sobre què passa al Barri Antic des de les seccions de l’Agenda, l’Entrevista i la secció més personal de ‘La Columna’, espai de lliure expressió per a tota persona interessada en participarhi explicant vivències, reflexions o inquietuds del barri. Contacte

Dimarts i dijous de 17:00 a 20:00 a la plaça de les Eres – Telèfons: 660 52 85 82 603 74 83 85 – calaf_barriamunt@larada.net www.digueslateva.cat

BARRI AMUNT. PLA DE DESENVOLUPAMENT COMUNITARI DEL CASC ANTIC DE CALAF El Barri Antic en les darreres dècades ha patit processos de decaiguda tant econòmica, social com cultural. Reconstruir espais i processos que permetin revitalitzar i abandonar la nostàlgia d’un barri viu de molts veïns, és l’objectiu de Barri Amunt. Òbviament aquesta tasca s’ha de fer des dels veïns de Calaf i per a ells, sense obviar la resta del poble. En ell hi trobarem moltes de les causes que expliquen la situació actual del nostre barri. Iniciar-lo esdevé un procés idèntic a qualsevol tasca humana i

“

Cal encetar algun canvi per intentar aixecar el barri. No veig clar quin ha de ser, però és important haver-ne començat un.

“

S’han perdut vincles entre veïns i veïnes.

conjunta: definir el punt de partida (diagnosi)- definir l’objectiu (estratègia)- definir els passos a seguir per assolir-los (Pla d’acció) i fer-ho possible (acció). Barri Amunt s’organitza en diferents trobades en forma de tallers de veïns i veïnes interessades en la millora del benestar del barri Antic de Calaf. En l’actualitat s’està a punt de finalitzar la fase de diagnosi, la definició del punt de partida sobre el qual actuar, de la qual us presentem els principals resultats en aquesta primera edició del butlletí.

FASES I CALENDARI

SOM AQUÍ Pla Comunitari BARRI AMUNT

NEG. INICIAL

AN. PREVI

DIAGNOSI “Som un barri...”

ESCENARI DESITJAT

PLA ACCIÓ

“Volem un barri actiu, viu i atractiu”

ACCIÓ “Construïm un barri actiu, viu i atractiu”

Consens del projecte

Quins carrers volem?

DIAGNOSI

ESPAIS DESITJATS

REFORMA DELS CARRERS

“Som un barri...” “Quins carrers volem i podem tenir” “S’inicien les reformes dels carrers i places” Procés Participatiu per dissenyar els Carrers i Places contemplats en el Pla de Barris

Com estem? Cap on volem anar? Com hi arribem? Comencem a caminar

2 MESOS

3 MESOS

28 MESOS

TROBADES, TALLERS PARTICIPATIUS ACTES AL TERRITORI ASSESSORAMENT, ACOMPANYAMENT D’EXPERTS I EN GESTIÓ I PROMOCIÓ DE PROJECTES

Barri Amunt al dia Pla de desenvolupament comunitari del Barri Antic de Calaf Us presentem en aquest apartat els resultats obtinguts en els diferents tallers, entrevistes i actes celebrats en el marc de dos processos: el Barri Amunt: pla de desenvolupament comunitari, i el procés participatiu paral·lel, de

menor durada, per a definir aquelles accions urbanístiques que es volen dur a terme a les 4 zones del barri per als quals la llei de barris ha reservat fons econòmics per a modificar urbanísticament.

Punt de partida: Com està el Barri? Des del seu inici, gener del 2011, Barri Amunt ha celebrat més de 30 entrevistes, el primer taller participatiu per a redefinir el punt de partida del procés, en el qual hi participaren 32 persones.

A continuació es presenten els resultats obtinguts fins ara, organitzats en 4 grans àmbits i segons els punts forts i dèbils més importants per a cadascun d’ells.

OCUPACIÓ 2011

INFORMACIÓ GENERAL DEL BARRI DADES DEL BARRI ANTIC (Font: Idescat i elaboració pròpia)

16%

10.807,7732 m2

Comerç

Extensió geogràfica 11,54% de la superfície de sòl urbà no industrial de Calaf

13%

771 habitants 796h.

40%

147 majors 65 anys

62,93%

8,82

Construcció

Indústria

Agricultura

21,35% de la població total del municipi. 2010

2008

El 19% del total (23,16% dones, 15,59% homes). 2010

Taxa d’Ocupació Total 54,42% en dones, 69,33 en homes. Segons darrer cens, 2001

56,36%

Taxa Activiat Total 43,38 en dones, 69,59 en homes. Segons darrer cens, 2001

55,9%

Hosteleria

Taxa atur Segons darrer cens, 2001

360 habitatges

Transport

Taxa inactivitat 67,38% en dones, 44,2% en homes. Segons darrer cens, 2001

22,22% del parc municipal d’habitatges. Segons darrer cens, 2001

161 habitatges buits

Serveis empresarials

Educació

Extrapolació sobre el total d’habitatges buits i secundaris a la secció censal 1001. 2001

Locals inactius 47%

Comerços i tallers Junt amb tallers. 2011

Entitats amb activitats al barri. 2011

El barri antic de Calaf és encara el centre de Calaf en la identitat de molts calafins/es. Siguin o no impulsats per veïnes o veïns del barri, darrerament s’han iniciat i consolidat projectes que pretenen enfortir el barri i millorar-ne la seva vida. La Festa Menor o el Desfolca’t, el Centre de Recursos per l’Ocupació o el projecte Barri Amunt, tant sols són alguns exemples posades a la pràctica de la voluntat de construcció de molts dels veïns i veïnes. La població del nucli antic de Calaf ha viscut, com molts altres barris vells semblants de municipis catalans, una tendència a renovar la població envellida amb població vinguda d’altres països. El fet migratori ha existit sempre, i a casa nostra s’ha vist accentuat sobretot en l’última dècada. Avui són moltes i en proporcions semblants les persones que venen d’altres municipis, comarques, comunitats autònomes i països. Malgrat tot existeix un consens unànime en què el barri pateix un deteriorament i pèrdua d’activitat social, cultural, econòmica i poblacional a la qual es vol fer front.

PUNTS FORTS • Fort poder identitari • Predisposició a participar i impulsar projectes des de diverses entitats i persones del barri • Fortalesa dels vincles entre veïns i veïnes • Nombrosos recursos i equipament col·lectius (veure mapa d’espais)

“

L’ajuntament ha de ser valent i comprometre’s.

“ “ “

No falten espais, falten projectes i persones que vulguin fer-ne ús.

De coses n’hi ha moltes al barri.

Al barri hi manca una farmàcia, una entitat bancària, i el mercat el dissabte.

PUNTS DÈBILS • Població amb rendes baixes. • La població és envellida (19,07%, amb més de 65 anys). L’índex d’envelliment és de 150 al barri antic, essent de 69 a nivell comarcal pel mateix 2010 (l’index d’envelliment és la relació entre la població major de 65 anys i a població menor de 15 anys) Font: idescat • Deteriorament del patrimoni històric • La població nascuda al barri marxa, sobretot la població jove • Disminució de la visita de gent de fora del barri (*) L’index d’envelliment és la relació entre la població major de 65 anys i la població menor de 15 anys.

Comerç, Turisme i Ocupació

“

Per una part és bo que la gent marxi al poble per trobar feina, perquè significa que n’hi ha, però per l’altra el barri perd gent.

El barri antic ha sofert en els darrers anys un fort procés de decreixement de l’activitat econòmica, encapçalat pel tancament de comerços com a fet més visible, que s’ha vist alimentat per una forta tendència de pèrdua de població. Avui el barri manté alguns comerços que sostenen la vida en ell i atrauen gent de fora del barri (com Cal Fidel). Davant d’aquesta situació hi ha hagut una iniciativa dels comerciants per a comunicar el seu malestar, i existeix la UBIC, i ambdues mostren una volun-

tat de millorar la situació del comerç al barri. Malgrat la riquesa en patrimoni històric i cultural del barri, les iniciatives turístiques són inexistents més enllà d’algun projecte comptat. La situació econòmica del barri i amb molt més de ressò, la de Calaf, que nodreix més de llocs de treball, fa que l’atur hi sigui també molt present. Aquest és especialment important en franges com la de la mitjana edat, i sobretot en els àmbits de la construcció i la indústria.

“

Els comerços desapareixen perquè no hi ha vida i la gent es va jubilant.

PUNTS FORTS

PUNTS DÈBILS

• Existència de locals amb possibilitat comercial i empresarial, i propietaris amb voluntat de llogar-los. • Existència i manteniment del Forn de Cal Fidel, que atrau gent de tot el poble. • Manteniment de la peixateria i petit “colmado” de la Plaça Gran • Acumulació de botigues a la part baixa del carrer Sant Jaume, com a eix comercial important a Calaf i principal del barri. • Manteniment del segon eix comercial del barri que pot arribar a ser l’Avinguda de la Pau. • Presència d’un important patrimoni històric amb potencial turístic (Església i campanar, el castell, la Plaça Gran) • Projecte del nou museu en patrimoni religiós de l’Alta Segarra. • Recent rehabilitació del castell, malgrat resta pendent projectar-hi activitats i usos. • Existència del Centre de Recursos per l’Ocupació (Centre Cívic) per atendre les persones en situació d’atur.

• Pèrdua de comerços del barri i paulatí tancament dels existents (per exemple: cal Cisteller) • Falta de relleu generacional per a mantenir els comerços. • Inexistència del Mercat com a fet que ha marcat un fort descens de la vida i el comerç al barri. • Manca de serveis d’assessorament i promoció del petit comerç. • Elevat nombre de desplaçaments forçats per a fer la compra, que s’ha d’anar a fora del barri. • Pocs llocs de treball al barri.

PUNTS FORTS

PUNTS DÈBILS

• Existència d’habitatges i locals antics però d’interès patrimonial (la plaça Gran , Casa Satorras, Casa Matricules, Casa Figuerola, Casa Plaça Eres 16) • Existència de locals i edificis públics en bon estat (espais de l’Ajuntament, Castell, Centre Cívic - actual Centre de recursos per l’ocupació- , antic ajuntament, Casa Montfort – Avda. de la Pau - Unió Calafina ).. • Baix però mantingut ús de l’espai públic, principalment per nens (plaça de les Eres, Plaça Ravalet, Plaça del Carme). • Existència de programes de rehabilitació en el marc de la Llei de Barris

• Existència de molts habitatges buits. • En alguns casos manquen ascensors i alhora existeixen molts graons a les entrades (com el centre cívic, Antic Ajuntament, l’església Parroquial - per entrar a la Capella-) . • Els edificis estan sovint en mal estat i amb problemes amb els serveis mínims. Edificis varis , tot i que no estan inventariats (per exemple, c/ del Carme 7) • Existeixen moltes barreres arquitectòniques que dibuixen un barri amb poca accessibilitat ( principalment pujada del carrer Xuriguera). • Es fa un poc ús dels espais públics, així com s’hi realitzen poques activitats (mercats temàtics, activitats culturals puntuals) • Les voreres són sovint massa estretes per l’adequada circulació dels vianants. (per exemple carrer Xuriguera i d’accés a la plaça gran, carrer del Carme, carrer Sant Antoni, carrer Sant Jaume) • Manca de mobiliari urbà, com bancs, papereres, etc. • Estat defectuós del parc del Firal. • Existeixen moltes línies aèries (telèfon, electricitat), i una tensió elèctrica insuficient (Fecsa). • Hi ha carrers en mal estat com el carrer Sant Pere. • Existeix un alt ús del vehicle privat. • Farrogositat de taxes per a modificacions o intervencions en l’habitatge privat

Espai públic i Habitatge

“ “

La plaça Gran està ‘ocupada’ per cotxes (i no són nostres...)

Al barri hi ha com 200 pisos buits i per comprar!

L’espai públic i els habitatges del barri tenen una gran importància històrica i patrimonial. El patrimoni històric i cultural més important de Calaf és al barri i l’església, el centre cívic o l’ajuntament vell són encara avui punts d’atracció molt importants per a tots els calafins i calafines, tot i la recent desaparició de l’Escola de Música. Malgrat tot, el procés de buidatge i pèrdua de dina-

misme ha tingut un impacte molt important en l’espai públic i l’habitatge del barri. Aquest envelliment i ‘deixadesa’, juntament amb l’envelliment de la població i la tortuositat de molts carrers i accessos, fan que per veïns i veïnes, majoritàriament d’edat avançada, l’accessibilitat al barri sigui dificultosa. Alguns serveis públics com l’enllumenat o el gas, presenten encara dèficits.

Associacionisme, Serveis Culturals Al barri hi treballen (de manera directa o indirecta) gairebé una vintena d’associacions, a les quals es sumen alguns grups informals. Tots ells sostenen importants esforços per veure més actes lúdics i culturals al barri, i els veïns i veïnes els valoren molt. Tot i així, s’ha reduït la població associa-

da en els darrers anys, i es detecten pocs projectes associatius que pretenguin dinamitzar a la població. Es detecta una manca d’entitats específiques en l’àmbit juvenil, de la gent gran, de la salut i de la cooperació.

“

Les Havaneres de la Plaça de les Eres sí que valen la pena!

Entre les entitats, destaquen pel seu activisme i salut, les iniciatives associatives de cultures d’altres països, especialment la marroquí. Els serveis culturals també pateixen el deteriorament del barri: es perd la biblioteca i falten espais de trobada i espais culturals i d’oci pels

seus veïns i veïnes que permetin una oferta no estacional més enllà dels actes propis de l’estiu (Festa Menor, Desfolca’t, Havaneres, ...).

ASSOCIACIONS GRUPS INFORMALS I INSTITUCIONS ASSOCIACIONS I GRUPS INFORMALS (+20) 1 Ass. Veïns del Casc Antic 2 UBIC 3 Unió Calafina 4 Càritas 5 Alta Segarra Decideix 6 ARCA (Ass. Recreativa Cultural Dones de Calaf i Comarca) 7 Associació africans 8 Ass. de Teatre de Calaf 9 Ass. Islàmica 10 Ass. marroquí 11 Ass. SITJA 12 COMTCASE (Comisió Organitzadora de Música Tradicional de Calaf i Alta Segarra) 13 Geganters de Calaf 14 Club de Petanca 15 Agrupament Escolta Alexandre de Riquer 16 Festa Menor 17 Veïns Carrer del Carme 18 Unu du Maiu 19 Casal de Calaf

20 Club Tennis Calaf 21 Ass. de Pessebristes 22 Cor Trinbant 23 Coral Ressons

PUNTS FORTS

PUNTS DÈBILS

• Existència d’una Associació de Veïns del Casc Antic. • Realització del taller participatiu del 2009 del qual parteixen les actuacions del Pla de Barris, i aquest taller del pla comunitari. • Aposta de la COMTCASE i la Festa Menor per celebrar activitats culturals al barri. • Consolidació de la Festa Menor a la Plaça de la Ravalet. • Manteniment de les havaneres de la Plaça de les Eres. • Voluntat de realitzar més actes lúdics. • Existència d’entitats culturals de nova creació (3) actives i amb moltes propostes (cultura marroquí, cultura popular) • Existència de nombrosos locals buits i equipaments amb potencialitats culturals (Centre Cívic, Sala Felip, Ajuntament Vell, Casino, etc.)

• Reducció del nombre de persones associades en els darrers anys. • Desconeixement de procediments administratius i potencialitats de les associacions. • Falta de serveis o centre de recursos per a la gestió i promoció de projectes des de l’associacionisme. • Nul·la participació dels nouvinguts en les entitats del barri. • Dèficits d’equipaments culturals i activitats socioculturals. • No hi ha cap entitat específica en els àmbit de la vida juvenil, la gent gran, la salut i la cooperació. • Pèrdua de la biblioteca. • Estacionalitat dels actes culturals que es celebren al barri.

ADMINISTRACIONS, INSTITUCIONS (+2) 1 Ajuntament 2 Parròquia

Serveis a les Persones

“ “

Falten activitats per la gent de la nostra edat (55 – 65 anys)

Els serveis públics a les persones són un element indispensable en el nostre sistema democràtic. Però també són susceptibles a les dinàmiques econòmiques. Al barri antic l’escola de música es desplaça, i també ho fan altres serveis a les persones com serveis farmacèutics, i altres serveis a les persones com perruqueries i sastreries.

Aquesta tendència és oposada a la seva necessitat en un barri on les persones i grups amb perill d’exclusió social incrementen en nombre per tractar-se d’una població majoritàriament gran i amb una renda mitjana inferior a la de la resta de Calaf.

Ens van treure el que era important pel barri: primer la farmàcia, després el mercat i ara les classes de música!

PUNTS FORTS

PUNTS DÈBILS

• Càritas i la parròquia ofereixen serveis d’atenció a les persones en risc d’exclusió social a través d’ajudes en aliments bàsics. • Reutilització de l’espai de l’antiga escola de música per oferir serveis a les persones en l’àmbit ocupacional, formatiu i sociocultural. • Existència de serveis d’atenció bàsics a la gent gran de caràcter públic, en casos de dependència accentuada. • Moltes persones amb el perfil adequat per oferir serveis a les persones, especialment dones, col·lectiu amb un atur i taxa d’inactivitat superior, i que per motius culturals i socials ha esdevingut experta en l’atenció a les persones. • Reaparició dels Escoltes (tot i no ser estrictament del barri) • Existència d’un servei d’Internet extens, i en procés de millora. • Existència d’un servei d’atenció a la gent gran a través de treballadores familiars, impulsat per l’ajuntament.

• Serveis domiciliaris d’atenció a la gent gran inexistents, només en cas d’urgències. • Falta de serveis farmacèutics. • Augment de la població en risc d’exclusió social. • Falta de serveis i equipaments a les persones grans. • Pèrdua de l’escola de música, malgrat els problemes d’accés que hi havia. • Servei d’atenció a la gent gran a través de treballadores familiars poc conegut.

Procés urbanístic ACTUACIONS URBANÍSTIQUES DEL PLA DE BARRIS La llei de barris preveu entre tots els seus programes, actuacions urbanístiques específiques per a quatre zones concretes al casc antic. Per a definir aquestes actuacions s’inicia un procés paral·lel al pla comunitari Barri Amunt que consisteix novament amb un seguit de tallers. El primer es celebrà el dia 28 de maig. El seu objectiu era elaborar una radiografia, des de la percepció dels seus veïns, de quin és l’estat i les necessitats de les quatre zones des de 4 àmbits: la mobilitat, els serveis urbanístics, el paisatge urbà i mobiliari, i usos socials. Els resultats es podran consultar al proper butlletí. En aquesta primera edició us presentem les 4 zones i les diferents actuacions que es contemplen en la llei de barris, quines s’hauran de perfilar en els propers tallers.

ZONA 1 Carrer Sant Antoni, Plaça de les Eres, carrer Sant Pere • Reurbanització Carrer Sant Antoni • Reurbanització de la Plaça de les Eres i del Carrer Sant Pere ZONA 2 Plaça Ravalet • Expropiació de finques per a l’ampliació de la Plaça Ravalet • Ampliació i reurbanització de la Plaça Ravalet ZONA 3 Avinguda de la Pau • Reurbanització de l’Avinguda de la Pau • Rehabilitació i condicionament de l’edifici de la Unió Calafina

ZONA 4 Carrer del Carme, Xuriguera i entorn del Castell • Expropiació de finques a la zona del castell per a l’obertura d’un camí d’accés • Condicionament d’un solar per a aparcament públic gratuït de vehicles al carrer Xuriguera • Estintolament d’un edifici que conforma un pas públic cobert al carrer del Carme • Reurbanització del carrer del Carme i del carrer de Xuriguera • Condicionament d’un local com a equipament per al barri (C. del Carme, 23) • Expropiació d’una finca al carrer de les Eres de la Sal per a la millora de l’aspecte i la seguretat vial al Raval del Carme i condicionament del solar com a aparcament gratuït de vehicles.

1 4

2 3

Fem bullir l’olla Aquest espai aporta les propostes d’actuacions que s’han anat desprenent del procés participatiu del casc antic (tallers, entrevistes, ...), amb la pretensió d’anar fent ‘bullir l’olla’ entorn possibles accions a dur a terme PROPOSTES DEL BARRI Comerç, Turisme, Ocupació • “Hi ha molts baixos que podrien recuperar-se” • “Recuperar, en la mesura possible, la presència del mercat al barri antic” • “Cal posar dos o tres serveis imprescindibles perquè la gent pugi al comerç” • Afavorir, mitjançant ajudes econòmiques la instal·lació de persones emprenedores, artesans i comerciants als locals.

Espai Públic i Habitatge • Posar llums de Nadal a la Plaça de les Eres. • Anivellar o escalar aquells carrers amb més pendent; Reduir el pendent del carrer Xuriguera a la part de Cal Fonoll . • Reparar el clavegueram. • Crear aparcaments públics • Arranjar la plaça de les Eres, la zona castell, espais verds i espais d’ús de vianants.

Associacionisme, Serveis Culturals • Celebrar balls d’estiu i activitats per la mainada. • Revisar grallers. • Crear i dinamitzar un espai i centre de recursos per a entitats associatives. • Fer concerts a la capella del centre cívic. • Potenciar actes culturals i l’Associació de Veïns

Serveis a les Persones • Crear un espai /biblioteca per a la gent gran al barri antic. • Oferir serveis farmacèutics un cop a la setmana.

ESPAIS PÚBLICS, COL·LECTIUS

1. Castell Espai aire lliure

9. Bar ‘El kau’ Espai privat

2. Baixos Ajuntament Vell Pendent planificar activitats

10. Plaça de les Eres Espai aire lliure, Havaneres

3. Ajuntament Vell Espai usat per l’ARCA dies concrets

11. Oficina de Barri Oficina de Barri

4. Centre Cívic Centre Recursos Ocupació, per entitats, espai per actes

12. Plaça Ravalet Espai aire lliure, Festa Menor, Festival de Música Tradicional, Sopar Sant Jaume

5. Plaça Gran Festival Música Tradicional, puntual. 6. Casa Felip Espai per actes

13. Casino * Tallers, Balls, Carnaval, Unu de Maiu, Espectacles

7. Ajuntament Ajuntament

14. Taller art * Espai privat

8. Parròquia Espai per actes

15. Parc del Firal * Espai aire lliure

16. Casal de Calaf * Tallers, Balls, Carnaval, Unu de Maiu, Espectacles 17. Biblioteca de Calaf * Espai per actes 18. Hivernacle Cultural * Espai per actes, Tallers 19. Can Bertran * Espai per gent gran 20. Plaça dels Arbres * Espai aire lliure, Festival Música Tradicional 21. Plaça Nova * Espai aire lliure, actes, balls 22. Bar Rosa * Espai privat

*: espais de fora del límit estricte del barri antic però que es mantenen dins la seva área d’influència.

I tu què en dius? Comenta i amplia els resultats a: www.digueslateva.cat calaf_comunitari@larada.net o trucant al 660 52 85 82.

El Tema del Barri: L’espai ‘tema del barri’ pretén desenvolupar temes que, per uns motius o altres, estan a l’ordre del dia del barri i de Calaf. Pretén oferir diferents punts de vista i contrapunts tècnics que complementin el diàleg i debat existent.

ENTREVISTA

El Banc d’aliments

En aquesta primera edició es dedica l’espai a l’anàlisi des serveis socials a les persones amb necessitat, d’origen públic o privat. D’altra banda a Calaf, com a moltes altres poblacions, existeix l’iniciativa del Banc d’Aliments, a programa d’atenció social a persones i famílies amb problemes de recursos. Encapçala el tema l’entrevista al Mossèn Joan, que coordina el Banc d’Aliments a Calaf, i el contrapunt tècnic ve de la mà d’una recerca de l’Obra Social La Caixa, sobre el balanç de les contribucions al sistema de seguretat social i el seu ús.

Serveis a les persones amb necessitats

Sr. Joan Sanglas Mossèn de la Parròquia de Calaf des del 2007 Edat: 66 anys Lloc de l’entrevista: Parròquia de Calaf

Com funciona el banc dels aliments? El Banc dels Aliments recull aliments (bàsics i en general en conserva) a través d’organitzacions oficials com són Creu Roja, el Banc d’Aliments a nivell de Catalunya, i aportacions públiques de l’ajuntament i altres institucions. A més a més, hi ha els donatius concrets que fa Càritas Parroquial. Es reparteixen un cop per setmana a famílies seleccionades segons la seva situació de precarietat. Com és la coordinació de la prestació del servei? Hem arribat a una molt bona entesa entre el que fa Càritas i també les prioritats que veu l’ajuntament a nivell d’atenció social a persones en risc d’exclusió social. Càritas fa la tasca d’atenció d’aliments, amb quatre voluntàries, i l’ajuntament, a través de benestar social i l’assistent social, atén directament altres aspectes també importants d’inserció

de la gent com el del treball, l’habitatge, els sense sostres, els impagaments. Quins són els criteris de selecció dels beneficiaris del Banc d’Aliments? Tota persona que té aquesta necessitat alimentària ha de passar per l’ajuntament i rebre un document que els permet accedir als aliments. L’assistent social, amb la regidora de benestar social, és qui valora definitivament a partir de criteris objectius qui convé més que rebi els subsidis, tot i que s’estableixen reunions conjuntes per valorar alguns

“

Els d’aquí sempre tenen més ajuda per part de famílies, sempre. I potser molts no gosen a venir.

casos junts. Alguns dels criteris que valora l’assistenta social són els dels sous que rep una família i de la renda per membre que viu a la unitat familiar, els menors a càrrec les despeses familiars i les ajudes que reben, entre altres. Nosaltres som els que preparem els aliments per a les famílies. Segons els components de la família es fa un lot més gran o més petit. Aquesta ajuda els permet estalviar alguns diners per cobrir despeses també importants i que no podrien cobrir com la llum o el lloguer. Hi ha molta gent, la majoria, que han quedat sense subsidi de cap classe. L’assistent social fa un seguiment de les famílies, i en revisa l’expedient mensualment. Quin és el perfil de la gent que té accés als aliments? A Calaf hi ha unes 36 famílies que reben aliments. Tenim perfils de famílies nombroses, però també joves sense família i expresidiaris sense feina. Són gent en atur, o be en alguns casos són gent que han quedat familiarment desemparats, perquè hi ha hagut una separació, o alguna

CONTRIBUCIÓ I ÚS DEL SISTEMA DE BENESTAR SOCIAL I AL PIB SEGONS LA NATURALESA DE LA POBLACIÓ

Immigració i benestar social El fenomen de la immigració com a element de consolidació del sistema de protecció social a Espanya Nouvinguts Nascuts a Espanya

Creixement del PIB (mitjans anys noranta i primera dècada del 2000)

30% 70%

Superàvit de les finances públiques (2002-2006), segons impostos i contribucions socials

50%

Creixement del PIB (període 2000-2005)

50%

Font: ’Oficina Econòmica de Presidència del Govern d’Espanya

El percentatge d’estrangers a Espanya es troba avui entorn del 12%, una proporció semblant a la dels països d’Europa tradicionalment receptors de fluxos migratoris, i es concreta en un percentatge del 16% a Catalunya i del 24% a Calaf (l’increment del qual en el nostre municipi ha descendit bruscament en l’últim any). Aquest mes passat l’Obra Social ”la Caixa” ha publicat un informe sobre “Immigració i Estat del benestar a Espanya” (maig 2011). En ell es presenta un estudi acurat sobre la relació entre la població d’origen estranger i el seu accés als sistemes de protecció social a Espanya, així com el seu impacte sobre l’Estat del benestar. Les dades que es descriuen a continuació fan referència a aquest estudi. Des dels seus inicis, els treballadors nouvinguts es van incorporar a un sistema econòmic preexistent i van respondre a una demanda d’ocupació generada per les empreses i en les famílies espanyoles (el sector domèstic). L’increment del nombre d’immigrants ha anat sempre acompanyat d’un creixement econòmic sostingut. L’estudi fa evident que la població estrangera no comunitària treballa i viu en unes condicions més precàries que l’autòctona, amb més presència en l’economia informal, contractes temporals, sovint sota la impossibilitat de renovar els permisos de treball i residència, i la irregularitat administrativa. En conseqüència de les condicions dels llocs d’ocupació demandats des de l’economia espanyola, aquest col·lectiu té més obstacles a l’accés als programes de prestacions social, i per tant, que està més exposada a sofrir riscos d’exclusió socioeconòmica. En consonància amb estudis semblants, aquesta anàlisi demostra que

l’argument de sobre-utilització i abús dels sistemes de protecció social entre la població nouvinguda està totalment injustificat.

Usuaris del sistema de Seguretat Social

13,7%

La majoria d’immigrants, en plena etapa productiva, proporcionen una aportació neta a les arques de l’Estat, a l’INSS, i es preveu que això continuï sent així durant les pròximes dues dècades, pel cap baix.

Població Espanyola en Risc de Pobresa

84,2% Població Espanyola No en Risc de Pobresa

Font: Estadística de distribució personal de la renda i de risc a la pobresa 2009 (Idescat)

Taxa d’atur 40

12%

30%

88%

18%

10 0

Font: Informe del Sistema Integrat d’Usuaris de Serveis Socials (SIUSS), 2008

Catalunya - Evolució de la taxa d’ocupació (16 a 64 anys) 1r Trimestre 2008 - 4t Trimestre 2010

75%

15,8%

11,2%

Població segons origen

Total

Taxa de Risc a la Pobresa (Població Espanyola) 2009

Beneficiaris de les Rendes Mínimes d’Inserció (RMI)

Estrangers/eres

72,6% 72,7%

Nacionals

72,0% 70,1%

70% 68,3% 69,4%

67,8% 65,8%

67,0% 67,1%

66,1%

63,5%

65%

60%

65,3%

65,9%

55,8% 55,9% 56,7% 54,1%

55%

55,6%

66,6%

56,6%

65,7%

56,0%

53,9%

50% 1t 08

2t 08

3t 08

Font: EAP (INE i Idescat)

4t 08

1t 09

2t 09

3t 09

4t 09

1t 10

2t 10

3t 10

4t 10

Notícies del Barri persona gran que ha quedat fora de la família. Hi ha unes quantes famílies d’origen d’aquí, però els d’aquí sempre tenen més ajuda per part de famílies, sempre. I potser molts no gosen a venir, perquè s’ha detectat gent amb problemes i que no vénen. Llavors també hi ha nouvinguts del Marroc, que són majoria, però també alguns subsaharians i sud-americans. Als immigrants se’ls demanen papers per accedir-hi. Com a mínim han d’estar empadronats. Quina evolució ha vist en els tres anys i mig que porta a Calaf? Tot ha vingut provocat per la crisi. Quan vaig venir fa tres anys des de la parròquia només es feia taller de cosir, aprenentatge bàsic d’integració de català elemental, per dones magrebines sobretot i també gent de per aquí. Llavors, va passar un any que es va veure que això ho cobriria la gestió oficial. Fa dos anys, el 2009 es va veure la necessitat de subministrar aliments, i va començar el Banc d’Aliments. I amb aquests tres anys ha augmentat progressivament el subministrament que oferim.

CONCLUSIONS 1. La mà d’obra nouvinguda ha afavorit la transició dels treballadors autòctons cap a feines en millors condicions i ha facilitat la participació laboral de la dona, esdevenint una mena de nou proletariat espanyol. 2. La mà d’obra nouvinguda afavoreix: • un increment de l’ocupació (per mitjà de l’augment de la població activa i de la taxa d’activitat femenina; •disminueix les rigideses en el mercat de treball); • millora la renda per càpita (mitjançant la influència sobre les taxes d’activitat i d’ocupació); • contribueix a les arques públiques (mitjançant impostos directes i indirectes, a part les cotitzacions a la seguretat social); •afavoreix l’augment del consum i potenciant la creació d’empreses noves”. 3. El col·lectiu immigrant presenta un risc d’exclusió social superior a l’estatal i proporcionalment ajudes molt menors que la població d’origen. Es constata que la immigració és clau per mantenir la sostenibilitat econòmica de l’Estat del benestar espanyol davant els reptes que ha d’abordar en el futur. Malgrat això, les actituds de la societat espanyola davant els nouvinguts, i en concretament respecte a l’accés d’aquests col·lectius als sistemes de protecció social, es mostra en un rebuig en augment i en una preocupant emergència de moviments xenòfobs. Taxa de Risc a la Pobresa (Població Estrangera) 2009

38,9%

Població del Resta del Món en Risc de Pobresa

61,1%

Població del Resta del Món No en Risc de Pobresa

Font: Estadística de distribució personal de la renda i de risc a la pobresa 2009 (Idescat)

El passat 26 de febrer es va inaugurar el Centre de Recursos per a l’Ocupació, desenvolupat en el marc de la Llei de Barris.

l Centre de Recursos per l’Ocupació (CRO) és un centre que vol donar servei a les persones que estan desocupades. Per una banda es fa orientació i inserció laboral, i per l’altra prospecció d’empreses. Es busca reanimar les indústries i empreses de Calaf. Atenen de manera personalitzada les persones que vénen a buscar feina per acompanyar-les en la seva cerca i segons el seu perfil i currículum. Se’ls proporciona informació sobre llocs de treball al territori i sobre el funcionament del mercat de treball. S’ofereixen formacions en continguts i habilitats per aconseguir feina. L’equip del CRO treballa també en serveis

d’autoocupació per persones emprenedores. El CRO està ubicat al centre cívic, un espai amb unes instal·lacions molt equipades. S’han cedit ja diversos espais per fer conferències i tallers, i l’aula d’informàtica permet que qui ho sol·liciti pugui realitzar cursos. Fins al moment, les persones que s’adrecen al CRO solen tenir perfils acadèmics molt baixos, i en edat d’entre 20 i 40 anys. Des del CRO s’ha estudiat i constatat que el perfil dels desocupats és sobretot el de gent amb menys nivell acadèmic. Actualment s’està pendent de l’aprovació d’un ventall de cursos que subministra el SOC (Servei d’Ocupació de Cata-

lunya), i per altra banda s’informa als interessats de tots els cursos que s’estan fent tant a Igualada com a Manresa. Davant la situació de manca de feina, des del CRO recomanen especialment la formació per augmentar les probabilitats de trobar feina. Contacte: Centre Cívic C/Xuriguera, 40 Tel. 93 869 82 49 Horari d’atenció: dill-div de 9h a 14h i de 17h a 20h ocupaciocalaf@diba.cat

Reporters i Reporteres del Barri Antic de Calaf En el marc de Barri Amunt s’impulsa el taller ‘Reporters i reporteres del Barri Antic’, taller en mitjans audiovisuals per a la realització de reportatges socials al nucli antic de Calaf, especialment destinat a persones grans. El taller pretén treballar al voltant dels temes, les reflexions i les propostes col·lectives que sorgeixin de les trobades i tallers participatius del pla comunitari BARRI AMUNT en relació a la vida en aquest barri. En aquest espai del butlletí, juntament amb altres exposicions al barri i a la web www.digueslateva.cat, podreu fer un seguiment dels diferents reportatges i avenços del grup. Es va veure com a través de reportatges socials els participants al taller aprenen a utilitzar una moderna eina de comunicació, així com porten a terme reflexions col·lectives sobre temes que els preocupen o del quals volen saber-ne més coses, i a més coneixen gent nova i diferent del seu entorn. El dia 12 de maig s’inicia el taller de reporters a Calaf, amb 16 persones inscrites. Es celebra als baixos de l’Ajuntament vell (‘antiga presó’), espai que mensualment obrirà al públic amb exposicions diverses.

l dijous 14 d’abril a les 18h es va presentar al centre cívic de Calaf. Protagonitzen l’acte el grup de reporters i reporteres de Solsona i l’artista i educadora encarregada d’ambdós tallers, Marta Ricart, de l’entitat ACNÉ i formadora del taller de Calaf. Els ‘avis i àvies reporters de Solsona, junt amb la seva coordinadora i formadora tècnica,presenten el seu projecte i alguns dels reportatges socials que han realitzat a Solsona L’Arada presenta la sessió explicant la similitud del taller que es pretén iniciar a Calaf amb el de Solsona, que té una vida de més de 6 anys. L’objectiu en ambdós casos és el de constituir un espai de trobada de persones interessades en formar-se en fotografia i vídeo. En tots ells es veu un clar enfocament social de la feina que realitzen de manera col·laborativa. Això vol dir que la metodologia de treball és la d’empoderament, és a dir, la de donar unes eines

de treball (saber fer ús de les càmeres, els programes informàtics, la teoria de la imatge i de la comunicació, etc.) i que a través d’aquestes sigui el grup i els individus els que decideixin com les utilitzen, sobre què reflexionen, i quins reportatges volen crear i de quina manera els volen plasmar. Amb el pas del temps el grup d’avis i àvies de Solsona han après a dominar els mitjans audiovisuals, i com han arribat fins i tot a actuar com a dinamitzadors d’actes i reporters d’esdeveniments al seu poble. A diferència del taller de Solsona, en què els protagonistes són avis i àvies, el taller de Calaf no presenta restricció per l’edat en la participació. Després de veure un reportatge que l’equip solsoní va realitzar sobre el seu barri antic, a través d’entrevistes a veïns i comerciants del barri, va sorgir un debat en relació a la situació del barri antic de Calaf. Es va posar de manifest que les tendències són les mateixes en ambdós barris, tot i viure el barri calafí en un estat molt més degradat i abandonat.

Veus del Barri

“

Toni Pérez Vivenda: Casc Antic,Carrer Xuriguera Treball: Gres Català Edat: 33 anys Vincle amb el casc antic: Hi creix i hi viu Lloc de l’entrevista: Bar el Cau

Abans hi havia molta més vida. A la plaça del Carme s’hi feien els focs de Sant Joan...Jo hi vaig començar a treballar cap als 10-11 anys, i érem molts organitzant-ho. De la gent de fa vint anys enrere, han marxat moltes famílies. Marxen fills i pares, cap baix a Calaf, perquè hi ha més comoditats. Ara els fills ja ‘volten sols’, ja són grans, però cap torna a pujar. I clar, les cases es van envellint i deteriorant, i cada vegada és més costós d’arreglarles. I tot suma en aquesta percepció de deteriorament general. I és que aquí ja hi ha poca vida.

Hi falten comerços, botigues, alguna tenda de records, alguna terrassa... Jo quan viatjo el primer que visito és el centre antic. Això donaria molta vida! Als qui ens visiten i a la gent que som del barri. Em poso a la pell de qui ho fa aquí a Calaf i hi ha de trobar a faltar moltes coses. Darrerament també hi ha hagut problemes amb grups de persones amb negocis il·legals que ha preocupat a la gent del barri, hi ha algun o altre ‘pis franc’. Això a mi em preocupa, perquè modifica molt la imatge del barri i no s’ha de permetre. A més tot aquest tema s’ha convertit en una mena de tabú pels veïns, i això no és bo. Per mi aquesta és una de les principals preocupacions... Sense corregir-ho, és difícil que gent jove pugi o s’hi quedi. Barri Amunt i Llei de Barris Per tot això veig molt interessant La Llei de Barris, malgrat les dificultats de cofinançament de les obres d’edificis particulars. Els projectes encaminats a recuperar la vida social i cultural els veig importants també, però sense la millora dels habitatges no hi tenim res a fer. Però s’ha de fer i crec que alguna cosa positiva n’ha de sortir, tot i que crec que és difícil o si més no és un procés lent.

“

Integrar-se és venir aquí, treballar, tenir relacions d’amistat amb gent catalana o d’altres indrets, i adaptar-se a les costums que hi ha aquí sense perdre la pròpia identitat i cultura.

Issam El Housaini Vivenda: Casc Antic, Raval Sant Jaume Treball: Enginyer industrial, tècnic en orientació laboral i social al Centre de Recursos per l’Ocupació de Calaf Edat: 24 anys Vincle amb el casc antic: Hi viu i hi treballa. Ve a viure al casc antic el 2003. El 1995 arriba a Sant Guim de Freixenet procedent des del Marroc. Lloc de l’entrevista: Plaça del Carme

Impressions del Barri Em preocupa el poc coneixement i interacció entre veïns de diferents orígens. Penso que s’han de reforçar les activitats infantils perquè es coneguin els nens entre ells, ja que ells no es mouen d’entrada per prejudicis i a través seu també es podrien conèixer millor els pares. Jo penso que tant els immigrants s’han tancat, com també ho ha fet la gent d’aquí. Sabem que immigrar és molt difícil perquè has de sacrificar moltes coses i, davant la por del que pensen de tu, et resulta més fàcil tancar-te en els teus, però entenem perfectament que rebre aquesta immigració també és molt complicat. Hi ha d’haver un procés d’adaptació, com amb tots els canvis que hi ha hagut al llarg de la història. En relació a problemes de convivència, puc dir que no és el mateix una pintada racista que un cotxe d’un immigrant cremat. Vius amb la por de ser el pròxim. No volem generalitzar, ni pensar que tot el poble és així,

per Marisol Franco (C. Sant Antoni)

Sóc l’únic de la meva edat i dels de sempre que queda al barri. Jo pel barri antic sóc més estricte i entenc que comença a Cal Carlets i fins el carrer Xuriguera i la plaça de les Eres.

Impressions del barri El barri és molt tranquil, i a mi m’agrada molt. I malgrat tot el sentiment de barri del veïnat persisteix i això és molt important. Aquí de més joves érem una bona colla i no ens feia falta en absolut anar a baix a Calaf, ni a la plaça a Alta Segarra encara que tinguessin el famós tobogan. Jugàvem darrere el castell, i érem una vintena de joves. I érem importants aquí. Aquí a la costa del carrer del Carme hi havia el ‘Danger Circuit’, on tothom qui patinava -skaters- del poble pujava a provar. El repte, que pocs aconseguien, era baixar dret des d’on hi ha ara el centre cívic fins a la plaça Gran.

La Columna

sinó que és un fet molt extraordinari. Sembla que s’ha controlat bastant, hi ha hagut molta cooperació per part de l’ajuntament i els Mossos d’Esquadra. Des del col·lectiu vàrem demanar més seguretat al barri, reforç de patrulles i policia, i es va posar, tot i que no tanta com haguéssim volgut. Barri Amunt i Llei de Barris Jo penso que el que afecta a la convivència al barri són els rumors, i els rumors són per desconeixement. I per coneixement, el pla comunitari BARRI AMUNT permet treure a la llum idees i inquietuds diferents de diferents associacions i col·lectius. Cal que ens trobem totes les associacions de Calaf per conèixer-nos, exposar i intercanviar les idees i activitats que fem. Com a representant de l’associació cultural marroquí intentaríem que tots els joves marroquins vinguessin, sabessin quines associacions hi ha, i animar-los a participar.

es que visc al barri antic he vist com a poc a poc ha anat apagant-se, la crisi econòmica i el trasllat d’alguns comerços cap a altres barris no han ajudat a la seva recuperació. Penso que és terrible que es perdi un nucli que és senyal d’identitat social i cultural,i on radiquen els orígens d’un poble lluitador i pròsper com és Calaf.

Tots els que vivim al casc antic somiem amb un barri actiu i actualitzat, amb edificis restaurats, amb comerços i botigues, amb serveis i prestacions. Jo en particular trobo a faltar una oferta cultural més àmplia, amb iniciatives creatives per a tothom però en especial per als nens, ja que són ells el futur del poble i és a les nostres mans crear una infraestructura on es puguin expressar i puguin desenvolupar la seva creativitat. És per això que he obert les portes de casa meva oferint aquesta possibilitat, la de fer ús d’un taller equipat i adequat per a tasques artístiques i plàstiques. Així doncs, des d’aquest petit espai faig una crida a la solidaritat i a la participació col·lectiva, perquè ja és ben sabut que la unió fa la força i entre tots podem fer realitat un somni.

Agenda Activitats Barri Amunt 10 DE JUNY Segon taller participatiu de les zones de modificació urbanística Objectiu: Concretar el llistat d’accions als carrers i elaboració del document que es traspassarà a Urbanisme perquè s’analitzi la seva viabilitat. A finals d’estiu se n’obtindrà la resposta. 1 DE JULIOL Segon taller participatiu de Barri Amunt. Objectiu: Definició de les primeres accions de millora del barri.

Activitats al Barri TOTS ELS DIMARTS Cursets de Ball al Casino De 19h a 21h DIJOUS 16 DE JUNY Primera expocició dels “Reporters i reporteres digitals de Calaf”. Objectiu: Mostrar els avenços del grup i els primers reflexes del barri en el seu treball. DISSABTE 18 DE JUNY desFOLCa’t – Festival de Musica Tradicional A la Plaça Gran, Mostra del Festival Al casino Tarda d’acordions. DIUMENGES 22 I 29 DE JUNY 2n curs de risoteràpia 18 – 20h tarda. Al Casino. Info i inscripcions: 608254440 (Eva) JULIOL Pels volts de Sant Jaume FESTA DEL CARRER DE SANT JAUME

Activitats Calaf DISSABTE 18 DE JUNY desFOLCa’t – Festival de Musica Tradicional A la Plaça Gran, Mostra del Festival Al casino Tarda d’acordions. DIJOUS 23 Revetlla de Sant Joan Concurs de fogueres, a diferents punts del poble Ball a la Pl. Barcelona 92 JULIOL DISSABTE 2 I DIUMENGE 3 Festa Major de la Pineda