Ba 2 by L'ARADA creativitat social

#2 Butlletí del Barri Antic de Calaf · Setembre 2011

“

Les havaneres de la plaça de les Eres sí que no es poden perdre. És una llàstima que no hi participi més gent. I després diuen que no es fan coses al barri. La gent també ha de fer un esforç. Per a revifar el barri, cal que tots tinguem al cap que algun sacrifici haurem de fer. Si no volem tants cotxes, també l’haurem d’agafar menys, i si volem més actes, haurem de ser més pacients quan els tinguem davant de casa i no ens agradi.

Barri Amunt Per un barri viu, actiu i atractiu!

El grau de satisfacció, de grat o desgrat, d’un espai pot provocar un major o un menor ús del mateix...com es la percepció dels diferents espais que utilitzem? Per què ens agrada o no? Per què ens sentim segures o no?

Permeten les voreres la realització de diferents activitats a més de com espais de circulació de fluxos ? Els espais, afavoreixen l’autonomia i la socialització de totes les persones ? Són els parcs i places flexibles en el seu disseny per a afavorir diferents usos i activitats en un mateix espai ?

L’espai permet l’ús i l’apropiació dels diferents col·lectius tenint en compte, també, les tasques relacionades amb la cura de la llar i les persones? Formen els espais, equipaments i serveis una xarxa de proximitat?

Portada Fragment del document “Els carrers i places de la gent. Usos i necessitats diferenciades delsespais públics de Calaf” realitzat per l’arquitecta Adriana Ciocoletto. Totes les fotos de Calaf realitzades per veïnes i veïns, extretes del document de diagnosi realitzat per l’Associació L’arada.

El disseny i la col·locació en l’espai del mobiliari, facilita i potencia els usos i activitats de forma igualitària ? El comerç pròxim i variat ha estat potenciat per donar suport a la vida quotidiana i social del barri ?

Edita

Col·labora

Existeix el reconeixement de la memòria d’una comunitat, com les tasques realitzades per les dones invisibilitzades fins ara? Són els recorreguts per als vianants espais accessibles i segurs ? Coordinació i Redacció

l’Arada, Creativitat Social www.larada.net

Hi ha espais intermedis de relació entre els edificis i l’espai públic pel seu valor de proximitat?

Contacte

Dimarts i dijous de 17:00 a 20:00 a la plaça de les Eres T. 93 869 81 33 – T. 660 52 85 82 – www.digueslateva.cat calaf_barriamunt@larada.net

La xarxa d’equipaments i serveis... està distribuïda al territori en relació als usos i les xarxes de mobilitat tenint en compte la complexitat de la vida quotidiana?

Són les voreres la base física dels desplaçaments per als vianants i potencials espais de relació? S’ha tingut en compte la secció, amb la seva materialitat, els seus mobiliaris, vegetació i il·luminació?

Barri Amunt al dia: Pla de desenvolupament comunitari del Barri Antic de Calaf “Volem un barri viu, actiu i atractiu” Com ho aconseguim? SOM AQUÍ Pla Comunitari BARRI AMUNT

NEG. INICIAL

AN. PREVI

DIAGNOSI “Som un barri...”

ESCENARI DESITJAT

PLA ACCIÓ

“Volem un barri actiu, viu i atractiu”

ACCIÓ “Construïm un barri actiu, viu i atractiu”

Consens del projecte

Quins carrers volem?

DIAGNOSI

ESPAIS DESITJATS

REFORMA DELS CARRERS

“Som un barri...” “Quins carrers volem i podem tenir” “S’inicien les reformes dels carrers i places” Procés Participatiu per dissenyar els Carrers i Places contemplats en el Pla de Barris

Com estem? Cap on volem anar? Com hi arribem? Comencem a caminar

2 MESOS

3 MESOS

28 MESOS

TROBADES, TALLERS PARTICIPATIUS ACTES AL TERRITORI ASSESSORAMENT, ACOMPANYAMENT D’EXPERTS I EN GESIÓ I PROMOCIÓ DE PROJECTES

Un cop definit quin és el punt de partida del barri, les diferents parts implicades (veïns/es del barri i de Calaf, Ajuntament i empreses) cal que decidim quin barri desitgem. A partir d’aquí definir les accions que creguem més interessants per posteriorment dur-les a terme (fase acció). Aquest és l’objectiu de la fase ‘Definició de l’escenari desitjat i pla d’acció’, que es desenvolupa entre els mesos de juny-juliol i setembre del 2011. Des de finals del mes de maig, Barri Amunt ha centrat els seus esforços en la definició d’aquella estratègia de desenvolupament més òptima i eficient. Per a fer-ho s’han dut a terme dos tallers participatius, i s’han fet més de 10 entrevistes i recollit una desena de comentaris a través dels diferents canals que existeixen (tallers, correu electrònic, atenció des de la oficina de Barri, teléfon).

1.Taller estratègia i acció: Barri Amunt Les accions més interessants a dur a terme es defineixen sota la premisa de potenciar i consolidar aquells aspectes positius del barri, i minimitzar o fer desaparèixer aquells aspectes negatius. Aquests aspectes que avui

definieixen el casc antic foren apuntats en el primer taller de diagnosi de barri. El taller es va organitzar en 4 grups de treball que analitzaven els seus aspectes positius i negatius i es posen en relació.

De les situacions anteriors i analitzà què causava què i quines n’eren les conseqüències. A partir d’aquestes relacions es podien detectar aquells aspectes on era més òptim intervenir: aquells més determinants. Però sovint aquells elements més determinants són de difícils de canviar. Per això, en el mateix taller es classificaren tots els aspectes segons la capacitat de transformació des del poder local (veïns, ajuntament i empreses). D’aquesta manera, es podien detectar aquells elements més determinants i potenciar-los (en cas que fós positiu) o canviar-los (en cas que fós negatiu) estigués a les nostres mans. Un cop identificats, s’inicia una pluja d’idees per tal d’intervenir-hi.

En el taller s’analitzaren quatre situacions diferents, i cadascuna es tractà en una taula de treball pròpia.

1.1. Situació del comerç i de la ocupació Pèrdua de comerços i pocs llocs de treball, inferiors a la resta de Calaf; Manteniment de dos eixos comercials; taxa d’atur important; existència del Centre de Recursos per l’ocupació.

1.2. Situació del turisme i del patrimoni material

Fotografia del plafó de treball del taller, 2 de juliol. Plenari. Autor: Arada

Inexistència d’una estratègia de turisme, sector sense desenvolupar; patrimoni històric en mal estat; Riquesa patrimonial del barri.

1.3. Situació de l’associacionisme, del patrimoni immaterial, i serveis culturals

“

Zona amb pocs actes culturals i associatius; Predisposició per participar de la població del casc antic; Emergència d’iniciatives associatives.

Estic molt satisfet, tinc l’ocasió de proposar, de participar, de discutir.

1.4. Situació de la qualitat de vida en serveis a les persones, mobilitat i entorn Entorn deixat i poc atractiu; Conflictes entre grups socials; Mobilitat dificultosa en diferents zones; Importants relacions d’ajuda mútua; Existència de serveis a les persones.

El taller es celebrà el dia 2 de juliol i s’acompanya d’una cercavila de circ pels carrers del casc antic fins a la Plaça del Carme, on continuaren les activitats a càrrec del Circ Moi.

A continuació veurem doncs les conclusions extretes en cada situació i una aproximació a nivell global del barri, fruit de l’analisi d’allò més rellevant de cada situació.

Taller Barri Amunt, 2 de juliol. Autor: Arada

Les cites que es presenten són recollides per participants de Barri Amunt.

1.1. El Barri

n dels aspectes que més determinen la realitat del barri és la disminució de la visita de la gent de fora del barri, que és un element determinant i alhora una conseqüència de diverses situacions (serveis culturals, aspecte deixat, falta de comerç, manca d’iniciatives turístiques i de posada en valor del patrimoni). Aquesta disminució està estretament relacionada amb el fet que gran part de la població nascuda al barri marxi, principalment la població jove. En aquest escenari hi juga un paper cabdal el manteniment dels serveis del nucli del barri antic (la peixateria de la Plaça Gran, el Bar el Kau, el forn de Pa Cal Fidel, l’estanc, El Tot Punt,...). Mantenir-los requereix de potenciar i enfortir els dos eixos comercials existents: La part baixa del carrer Sant Jaume i l’Avinguda de la Pau. Davant d’aquest procés de decadència hi ha quelcom positiu. L’enfortiment del poder identitari i la voluntat d’emprendre projectes col·lectius.

Crear espais de participació i implicació del veïnat en el barri ACCIONS QUE HO FARAN POSSIBLE

QUI HO POT TIRAR ENDAVANT?

NOTES

Crear una associació de veïns per a potenciar la identitat del barri i promoure millores

V-A

Desenvolupament del Pla Comunitari

A-V-E

ACCIONS QUE HO FARAN POSSIBLE

QUI HO POT TIRAR ENDAVANT?

NOTES

Crear una associació de veïns per a potenciar la identitat del barri i promoure millores

V-A

En l’actualitat ja s’hi està treballant

Crear espais de trobada per a veïns del barri: programa cultural/social

V-A

Relacionat positivament amb la creació d’una associació de Veïns.

ACCIONS QUE HO FARAN POSSIBLE

QUI HO POT TIRAR ENDAVANT?

NOTES

No es proposen accions directament sobre aquesta realitat. No obstant hi intervindran de manera indirecte la oferta d’activitats culturals, i la creació de comerços diferenciats (vegeu resultats de la situació de l’associacionisme i de la situació del comerç i de la ocupació)

ACCIÓ

QUI HO POT TIRAR ENDAVANT?

NOTES

Mantenir més nets els carrers, espais públics i façanes.

A-V

Les accions relacionades amb l’espai públic i les façanes es duen a terme des del PII

Millorar l’aparença del barri (ajardinament de particulars i espais públics)

A-V

Revitalitzar el Casino

Potenciar la identitat conjunta del barri

Incrementar la visita de la gent de fora del barri

Un barri, actiu viu i atractiu, requereix de:

“

Aquí puja molt poca gent. Cal donar-lis la mà i acompanyarlos a què ho facin, no ens podem quedar esperant.

Millorar l’aspecte del barri, a nivell particular i públic

Potenciar els serveis i activitats per als joves Els actors que ho poden tirar endevant estan ordenats segons la seva importància. (V ) Veïns (A) Administració local, ajuntament (E ) Empresa

ACCIÓ

QUI HO POT TIRAR ENDAVANT?

Creació d’un programa cultural per a jovent

A-V

NOTES

1.2. Situació del comerç i de la ocupació Realitat: Pèrdua de comerços i pocs llocs de treball, inferiors a la resta de Calaf; Manteniment de dos eixos comercials; taxa d’atur important; existència del Centre de Recursos per l’ocupació.

“

Un teixit comercial viu i la creació d’ocupació requereix de: Millora de la qualificació i emprenedoria de la població. AIXÒ DETERMINARIA:

1. Creació de llocs de treball 2. Millora de la renda familiar

Els pocs comerços que hi ha perillen perquè no s’hi veu un relleu generacional.

Foment de la conciliació entre vida familiar i laboral de les dones treballadores AIXÒ DETERMINARIA:

1. Creació d’ocupació 2. Millora dels serveis a les persones

Foment de la instal·lació de joves comerciants AIXÒ DETERMINARIA:

a principal causa de la fallida del comerç al casc antic és la pèrdua de vitalitat en global del barri. A més la població envellida en dificulta el relleu generacional de comerços que han d’acabar tancant, com Cal Cisteller. La tendència en comprar més en zones comercials de fora de Calaf, accentuada des de la construcció de l’Eix Transversal, i la falta de valor que se li atorga al comerç local no fa més que accelerar el procés de pèrdua de comerços. Aquesta pèrdua està directament relacionat amb la menor visita de gent al barri i determina alhora un desplaçament forçat per la compra i ús de serveis, que incrementa el trànsit, element que disminueix la qualitat de vida del barri en tant que res-

Antiga entrada de Cal Feu, amb la rajoda de xocolata que la distingeix. Autor: Arada Cal Cisteller, botiga activa del barri. Autor: Arada

tringeix la mobilitat de les persones grans i la seguretat dels vianants i especialment els nens que juguen a les places i carrers del barri.

segueix afectant més a les dones, que presenten una taxa d’atur i d’inactivitat (aquelles que no estan apuntades a l’atur), superior a la dels homes.

Per a mantenir el comerç i potenciar-lo es creu que és imprescindible mantenir i potenciar la part baixa del carrer Sant Jaume i l’Avinguda de la Pau, eixos comercials actualment vius. A partir d’aquí es podria potenciar la reinstal·lació de comerços a la resta de nucli antic.

El comerç, el turisme i els serveis a les persones són tres sectors estratègics que poden crear ocupació al barri. En el primer cas, requeriria d’una diversificació del producte i apostar per un producte de qualitat i especialitzat, que atragués també a visitants de fora de Calaf. Fer-ho determinaria també millorar l’aparença del barri en la mesura que es podrien rehabilitar alguns dels nombrosos espais actualment en desús i que són vestigis de la passada època comercial del barri.

La situació del comerç contribueix, en part a la manca d’oportunitats d’ocupació dels veïns. No obstant l’elevat índex d’atur del barri respon més a la situació de crisi conjuntural que patim en l’actualitat, i que

1. Regeneració del comerç 2. Creació d’ocupació

Potenciar el manteniment i estabilitat del comerç existent AIXÒ DETERMINARIA:

1. La millora del relleu generacional 2. Millora de l’estabilitat dels llocs de treball 3. Increment de les visitis al barri 4. Recuperació del flux comercial de la població que no és del barri, oferint un producte de qualitat i especialitzat, i turístic-cultural. 5. Atracció de la visita de gent de Calaf i de fora

Recuperar visitants que venen al barri, oferint productes de qualitat, especialitzats i turistics-culturals AIXÒ DETERMINARIA:

1. Atracció de la visita de gent de Calaf i de fora

ALTRES ACCIONS PROPOSADES

Millora de la qualificació i emprenedoria de la població ACCIÓ

QUI HO POT TIRAR ENDAVANT?

NOTES

Oferta de cursos des del CRO (Centre de Recursos per l’Ocupació de Calaf, Centre Cívic), especialment a negocis relacionats amb el comerç, turisme, cultura

A-E-V

Oferta de cursos des del CRO pel foment de l’emprenedoria

A-E-V

Proposta de l’equip tècnic

Foment de la conciliació entre vida familiar i laboral de les dones treballadores ACCIÓ

QUI HO POT TIRAR ENDAVANT?

NOTES

Creació d’espais de reflexió i potenciació a la dona treballadora i fer competible vida familiar i laboral

A-V

És especialment interessant en el sector de l’atenció a les persones (vegeu situació ‘serveis a les persones...’)

Foment de la instal·lació de joves comerciants ACCIÓ

QUI HO POT TIRAR ENDAVANT?

NOTES

Incentivar el comerç a la Plaça de l’Església: creació d’un viver empresarial dels baixos de la plaça

Agilitzar la normativa i racionalitzar les taxes dels negocis o empreses que s’intal·lin o ofereixin serveis al casc antic

Afavorir els comerços i tallers del barri antic a nivell de càrrega fiscal (impostos, discriminació positiva)

Afavorir mitjançant ajudes econòmiques l’empresa de nous projectes de comerç, artesania i tallers al barri

POTENCIACIÓ DEL COMERÇ 1. Posar-hi el mercat, o alguna part del mercat 2. Posar una botiga de planters pels pagesos OCUPACIÓ 3. Incentivar la creació de negocis 4. Agilització de la normativa i racionalització de les taxes dels negocis o empreses que s’instal·lin o ofereixin serveis al casc antic 5. Millora de la qualificació de la població: oferta de cursos des del CRO ALTRES 6. Crear un servei d’entitat bancària 7. Posar alguns serveis imprescindi bles per forçar la mobilitat de la resta de calafins/es (delegació de l’OCU, servei per entitats...) 8. Millora de serveis públics (reubicació d’una biblioteca)

Potenciar el manteniment i estabilitat del comerç existent ACCIÓ

QUI HO POT TIRAR ENDAVANT?

NOTES

Crear una campanya de foment del comerç local i especialment a les botigues del barri antic (Sant Jaume, Avda de la Pau)

V-A-E

Potenciar la UBICC i millorar la representació dels comerciants del barri antic

V-A-E

Potenciar el barri com a zona de comerç de proximitat i de qualitat i molt especialitzats

V-A-E

Més suport i seguiment per part de l’ajuntament dels comerços i associacions del barri

Priorització del consum local i a comerços de Calaf

Recuperar visitants que venen al barri, oferint productes de qualitat, especialitzats i turistico-culturals ACCIÓ

QUI HO POT TIRAR ENDAVANT?

NOTES

Priorització del consum local i a comerços de Calaf

Mercat d’artesania setmanal

A-V

Accions relacionades amb la taula 1.4 Els actors que ho poden tirar endevant estan ordenats segons la seva importància.

(V) Veïns (A) Administració local, ajuntament

(E) Empresa

1.3. Situació del turisme i del patrimoni material Realitat: Inexistència d’una estratègia de turisme, sector sense desenvolupar; Patrimoni històric en mal estat; Riquesa patrimonial del barri antic.

“

Som molt rics al casc antic, tenim un important patrimoni ple de simbolisme, i ens trobem en la identitat de tot calafí/na

La promoció del sector turístic i la posada en valor del patrimoni requereix de: Definició i impuls d’una estratègia de turisme de proximitat i cultural que s’impulsi conjuntament amb una estratègia de comerç de qualitat i especialitzat.

Plaça Gran, declarada bé d’interès Nacional., Autor: Nicolás Dumit Estévez

egons les entrevistes i el taller, la situació del turisme i el patrimoni es deu principalment a la manca de planificació estratègica en el turisme, i al deteriorament del patrimoni, factors que estan íntimament relacionats. Aquests són un mirall del procés de deixadesa que es percep des dels veïns del casc antic. Això determina que les iniciatives turístiques siguin quasi inexistents, en excepció de les visites guiades que existeixen de tant en tant. Per el seu impuls és un aspecte positiu el fet de pertànyer al Consorci de l’Alta Anoia,

que podria dotar a Calaf de centralitat, i l’elevat patrimoni històric i cultural que hi ha al casc antic, entre altres, la Plaça Gran catalogada com a interès nacional. La deixadesa i el mal aspecte d’algunes zones del barri no afavoreix gens l’atracció de la visita de gent de fora del barri i ni de turistes. Per a iniciar la seva potenciació es creu imprescindible que paral·lelament es millori l’estat del patrimoni, i l’espai públic i privat del barri. Intervenir en el turisme i el patrimoni també significa intervenir paral·lelament

AIXÒ DETERMINARIA:

en estratègies que permetin apropar a visitants de Calaf al casc antic però primerament gent de Calaf. Això s’hauria d’aconseguir potenciant el fort poder identitari que té el casc antic per Calaf i iniciar la ‘crida’ a partir de la recuperació del patrimoni material i immaterial que tinguin més pes, com és la història recent del casc antic i de manera molt important la del comerç i el producte local. Potenciar-ho des d’aquest eix interessaria de manera important al col·lectiu de gent gran, millorant-ne de retruc el seu benestar en el veïnat.

1. Fortalesa dels vincles entre veïns i veïnes 2. Atracció de gent al barri, de Calaf

Millorar l’atractiu del barri a nivell particular i de l’espai públic AIXÒ DETERMINARIA:

1. Atracció de gent al barri, de Calaf

Revaloritzr el patrimoni material i immaterial AIXÒ DETERMINARIA:

1. Fortalesa dels vincles entre veïns i veïnes 2. Atracció de gent al barri, de Calaf

Millorar l’atractiu del barri a nivell particular i de l’espai públic ACCIÓ

QUI HO POT TIRAR ENDEVANT?

NOTES

Mantenir més nets els carrers, espais públics i façanes

V-A-E

Acció en part en desenvolupament des del PII

Millorar l’aparença del barri (ajardinament de particulars i espais públics)

V-A-E

Acció en part en desenvolupament des de la llei de Barris

Foment de la instal·lació de joves comerciants ACCIÓ

QUI HO POT TIRAR ENDEVANT?

NOTES

Adequar locals per a botiguers

A-E

Ajudes econòmiques per a la instal·lació de comerços i artesans

ACCIÓ

TIPUS D’ACCIÓ

NOTES

Revitalitzar l’associació de veïns que promogui i recuperi el patrimoni del barri

En procés

Potenciar la figura de Laureà Figuerola com a reclam turístic

A-E

En procés

Incloure el castell en les visites guiades

V-A-E

Elaborar un programa d’activitats al castell

V-A-E

Oferir activitats relacionades amb la memòria del casc antic

V-A

Veure anàlisi associacionisme i serveis culturals.

Revaloritzar el patrimoni material i immaterial

Els actors que ho poden tirar endevant estan ordenats segons la seva importància.

ALTRES ACCIONS: VALORITZACIÓ DEL PATRIMONI | ATRACCIÓ DE GENT DE CALAF AL BARRI: 1. Crear una associació de veïns que promogui i recuperi el patrimoni del barri 2. Crear una associació de veïns per a potenciar la identitat del barri i promoure millores 3. Rehabilitar façanes i cases abandonades. 4. Fer un mercat d’artesania al barri un cop la setmana

5. 6.

(V) Veïns (A) Administració local, ajuntament

Promoció del casc antic als col·legis, i altres espais com els casals d’avis Recopil·lació de la història del casc antic durant el darrer segle i exposició d’aquest a partir d’un programa cultural.

VALORITZACIÓ DEL PATRIMONI MATERIAL: 7. Incloure el castell en les visites guiades 8. Elaborar un programa d’activitats al castell 9. Senyalització del casc antic

(E) Empresa

POTENCIACIÓ DEL SECTOR TURÍSTIC I DE SERVEIS: 10. Ajudes econòmiques per a la instal·lació de comerços i artesans 11. Obrir un local de records de Calaf 12. Arreglar Cal Martorell per fer-hi una casa rural 13. Fer un pack turístic amb altres municipis veïns o del Consorci de l’Alta Anoia 14. Elaborar una ruta amb els elements patrimonials del casc antic, difondre-la tant a visitants com a veïns del barri i Calaf

15. Elaboració d’un pla estratègic que coordini i copromocioni turisme i comerç de qualitat ALTRES: 16. Millorar el seguiment de Serveis Socials a les persones grans i amb rendes baixes 17. Bonificació als joves que vulguin accedir a un habitatge al casc antic

1.4. Situació de l’associacionisme i del patrimoni immaterial (memòria, coneixement), i serveis culturals Zona amb pocs actes culturals i associatius; Predisposició per participar de la població del casc antic, emergència d’iniciatives associatives.

L’associacionisme i la cultura requereix de: Millora de la gestió d’associacions AIXÒ DETERMINARIA:

1. Increment dels actes culturals i de l’empresa de projectes col·lectius 2. Revitalització de les associacions existents 3. Atracció de població jove, en la mesura que es prioritzarien les entitats destinades a aquest col·lectiu. 4. Millora dels serveis a les persones grans, en la mesura que es prioritzarien les entitats destinades a aquest col·lectiu. 5. Increment de les visites de gent de fora del barri en la mesura que es creï un servei d’atenció i promoció de projectes ubicat al casc antic. 6. Enfortiment del poder identitari i de la predisposició de participar i impulsar projectes

Foment de la creació d’associacions culturals AIXÒ DETERMINARIA:

1. Increment de les visites de gent de fora del barri 2. Punts 1/6 de la millora de la gestió d’associacions

Sopar de barri organitzat per l’Associació de Veïns del Casc Antic. 2006

Calaf ja s’hi celebren pocs actes culturals però al barri antic aquesta mancança es troba més en falta. Òbviament això està directament relacionat amb les poques visites de gent de fora del barri i amb el procés de decadència del barri, però també amb la falta d’iniciativa dels veïns/es per a organitzar actes, d’altra banda realitat característica de bona part de la societat actual. Malgrat tot iniciatives com la Festa Menor, les Havaneres de la Plaça de les Eres o el festival Desfolca’t contribueixen a debilitar aquesta tendència i per tant cal reforçar-les. El poder identitari del casc antic és un element cabdal per a poder potenciar la celebració d’un programa cultural i per a promoure l’associacionisme.

Elaboració d’un projecte d’ús d’espais per a activitats culturals AIXÒ DETERMINARIA:

Els actes i projectes pels què s’aposti hauran de tenir dos públics ben diferenciats: el col·lectiu de gent gran (amb dèficits a nivell de programes i equipaments culturals al barri ), i el col·lectiu jove, tant el perfil que ha marxat com el possible visitant del casc antic. A banda des dels veïns/es del casc antic existeix una voluntat de realitzar més actes culturals i lúdics. Això reforça la idoneïtat de l’estratègia a potenciar l’associacionisme com via per a incrementar la oferta cultural del barri. No obstant existeix un dèficit important en quan a serveis d’assessorament i promoció de l’associacionisme, que requereix també d’un pla d’ús d’espais buits per a finalitats culturals i socials. Es troba en falta també un servei de promoció i acompanyament en projectes col·lectius.

1. Millora de l’entorn del barri, en la mesura que es donaria ús a espais actualment buits i en desús. 2. Potenciació del patrimoni i equipaments existents. 3. Atracció de visites al barri.

Revalorització del patrimoni immaterial (memòria, coneixements) com a actiu cultural AIXÒ DETERMINARIA:

1. Atracció de visites al barri. 2. Possible vinculació amb el turisme cultural 3. Enfortiment del poder identitari 4. Involucració i dinamització directe del col·lectiu de gent gran.

Elaboració d’un programa cultural estable al casc antic AIXÒ DETERMINARIA:

1. Atracció de visites al barri. 2. Enfortiment del poder identitari 3. Punts 1/6 de la millora de la gestió d’associacions

“

De mica en mica es van fent actes i programes molt interessants al casc antic. Cal però que els veïns/es siguem responsables i valorar i respectar aquells actes que es tiren endavant.

Millora de la gestió d’associacions ACCIÓ

QUI HO POT TIRAR ENDEVANT?

NOTES

Trobada d’entitats i grups informals

Potenciar l’Associació de Veïns

En l’actualitat s’hi està treballant

Revifar els grallers

V-A

Creació d’un servei de suport i acompanyament a l’associacionisme

Elaboració d’una guia d’entitats

A-V

En l’actualitat s’hi està treballant

Foment de la creació d’associacions culturals ACCIÓ

TIPUS D’ACCIÓ

NOTES

Crear i consolidar un espai/punt de trobada per entitats

A-V

Creació d’un servei de suport i acompanyament a l’associacionisme

Elaboració d’una guia d’entitats

A-V

En l’actualitat s’hi està treballant

FOTO

Elaboració d’un projecte d’ús d’espais per a activitats culturals ACCIÓ

TIPUS D’ACCIÓ

NOTES

Crear un espai per a gent gran i joves

A-V

Utilitzar les cases senyorials com a seus d’entitats, serveis, etc.

A-V

Fer un equipament per la gent jove a la Casa Satorras

A-V

Oferir locals per a entitats

A-V

Posar una biblioteca al barri

V-A

Crear un espai musical i d’oci

A-V-E

Fer concerts a la capella del centre cívic i al castell

V-A

Revitalitzar el Casino

A-E

Sopar de barri organitzat per l’Associació de Veïns del Casc Antic. 2006

Revalorització del patrimoni immaterial (memòria, coneixements) com a actiu cultural ACCIÓ TIPUS D’ACCIÓ NOTES Sessions de contes i rondalles

V-A

Oferir jocs antics I de recuperació històrica

V-A

Elaboració d’un programa cultural estable al casc antic ACCIÓ

TIPUS D’ACCIÓ

NOTES

Oferir espectacles musicals

V-A-E

Celebrar el mercat al barri antic en determinades ocasions

V-A

Curs de danses

V-A

Oferir actes per als més petits

V-A

Curs de cuina

V-A

Els actors que ho poden tirar endevant estan ordenats segons la seva importància.

ACCIONS PROPOSADES EN LA FASE: 1. 2. 3. 4. 5. 6. 7.

ACTIVITATS CULTURALS Curs de danses Iniciatives que siguin atractives a la població nouvinguda (que entretinguin els infants, que posin en comú les cultures com intercanvis de cuina, etc.) Fer concerts a la capella del centre cívic i al castell Oferir jocs antics I de recuperació històrica Elaboració d’un programa cultural estable de dates concretes de l’any Oferir actes per als més petits Fomentar una festa multicultural més com un procés de trobada que un acte d’un dia Balls d’estiu

ASSOCIACIONISME 8. Exposició “ permanent” de les exposicions 9. Acompanyar d’alguna manera a tallers i intercanvi de serveis

(V) Veïns (A) Administració local, ajuntament (E) Empresa

1.5. Situació de la qualitat de vida en serveis a les persones, mobilitat i entorn Entorn deixat i poc atractiu; Conflictes entre grups socials; Mobilitat dificultosa en diferents zones; Importants relacions d’ajuda mútua, Existència de serveis a les persones

Balcó ajardinat. Carrer Sant Antoni

a qualitat de vida al casc antic (englobant només els serveis a les persones, la mobilitat, i l’espai públic) ve determinada per la tranquil·litat del barri (exceptuant episodis excepcionals dels darrers mesos) i les relacions d’ajuda mútua entre el veïnat. Al mateix temps però existeix una important deixadesa del seu aspecte, el seu poc atractiu estètic. Aquest és agreujat també per l’abandonament d’habitatges que en l’actualitat estan deshabitats, sovint per la marxa de població nascuda al barri, principalment joves. El poc atractiu estètic es relaciona amb el deteriorament de les cases i de l’espai públic, responsabilitat tant dels propietaris com de l’administració local. En el primer cas aquest fet es pot veure agreujat pel nivell adquisitiu de la població. Torna a afectar a l’àmbit privat i al públic la recollida selectiva; En el primer cas pel mal ús que es fa de la recollida de la fracció orgànica. I en el segon per la inaccessibilitat d’alguns contenidors i perquè sovint s’inunden. Tots aquests factors intervenen en el

poc atractiu estètic del casc antic i determinen una disminució de la visita de la gent de fora del barri, element cabdal en la realitat de les diferents situacions analitzades en la fase. Els serveis a les persones estan força coberts. És especialment important el servei d’atenció domiciliària a la gent gran, malgrat importants serveis d’atenció a la exclusió social es cogestionen amb l’àmbit privat (entitats). Es creu que l’administració pública local hi hauria de prendre un paper més rellevant. L’existència d’associacions actives i amb voluntat d’oferir serveis entre el veïnat pot reforçar aquest aspecte. L’atenció domiciliària a persones grans fa disminuir l’índex de dependència però no intervé directament en la millora de la mobilitat de les persones amb mobilitat reduïda, que es veu limitada degut a la poca accessibilitat d’alguns carrers , i a l’elevat trànsit. Aquest darrer també pertorba la tranquil·litat i seguretat dels nens/es , i dels seus pares, que juguen a les places del casc antic, bàsicament a la Plaça de les Eres, però també a la

Ravalet i en menor mesura a la Plaça del Carme. La mobilitat i ús social de la Plaça Gran també és impedida per l’elevat flux de trànsit, i en moltes ocasions per la seva excessiva velocitat. L’elevat trànsit és conseqüència per l’alt ús del cotxe privat, però també per la mobilitat obligada dels veïns/es del casc antic per a la compra o l’ús d’altres serveis, concentrats a altres zones de Calaf. Es creu que els serveis a les persones seran cada vegada més necessaris, doncs la població en risc d’exclusió social s’incrementa. En aquest sentit és especialment interessant la reflexió duta a terme a partir de l’increment del risc d’exclusió social. Aquest risc és especialment elevat en la població nouvinguda, que sovint té nivells adquisitius baixos i en alguns casos els condueix a sobreocupar pisos. La sobreocupació de pisos sorgeix en el taller però es desmenteix, o si més no se li treu importància per la seva poca freqüència, en entrevistes posteriors.

En el taller s’analitzen les situacions de violència viscudes en els darrers mesos (crema de cotxes i atacs xenòfobs). En cas de ser desencadenats per nouvinguts, una possibilitat molt probable és que sigui degut a la situació econòmica en què es poden trobar, que els pot fer estar en situacions de tensió i pressió per sobre del normal. Sobre les situacions de xenofòbia i la necessitat d’integració amb el col·lectiu nouvingut, s’observa que en els casos de baixa integració hi juga un paper clau la inexistència d’espais de convivència veïnal o d’integració social i cultural.

D’altra banda minimitza aquesta realitat el fet que existeixin associacions de cultura marroquí especialment actives i amb voluntat de crear aquests espais. Un fet especialment interessant és en l’anàlisi de les propostes d’acció. Sovint es creu que l’increment de presència policial intervé directament en pal·liar situacions de violència. Havent analitzat les causes en el taller, s’observa que és molt més òptim i factible intervenir en els factors que condueixen al procés de risc d’exclusió social: renda familiar baixa, habitatges en mal estat, falta d’ocupació o inexistència d’espais de creació de comunitat.

La promoció del sector turístic i la posada en valor del patrimoni requereix de: Millorar el paisatge urbà del casc antic AIXÒ DETERMINARIA:

1. Fer més agradable sortir i passejar pels carrers i places 2. Incrementar la visita de veïns de Calaf que no viuen al casc antic 3. Incrementar l’atracció de visitants

Pla de mobilitat: reducció del trànsit i optimització de la mobilitat dels veïns/es (rodat i a peu) AIXÒ DETERMINARIA:

1. Millorar la mobilitat de les persones grans 2. Potenciar l’ús social de les places 3. Millorar la seguretat dels vianants

“

Els conflictes xenòfobs i amb la població nouvinguda en essència són conflictes entre classes socials, dels més rics amb els més pobres

Millorar el paisatge urbà del casc antic ACCIÓ

TIPUS D’ACCIÓ

NOTES

Penalització del mal ús de la recollida de brossa

Posar llums de Nadal a la Plaça de les Eres, c/del Carme i St. Antoni

Fora taxes i farragositat (facilitats per llicències d’obres per part de l’ajuntament)

Millorar l’aparença del barri, a nivell particular (ajardinament balcons)

No haver d’avançar diners en la millora de les façanes emmarcades en el Pla de Barris

Millorar l’aparença del barri, a nivell particular (façanes etc, ajudes ordenança Pla de Barris)

Programa actiu per a llogar o vendre pisos buits i incentivar-ne especialment la seva millora, si la necessiten

Pla de mobilitat: reducció del trànsit i optimització de la mobilitat dels veïns (trànsit i a peu) ACCIÓ

TIPUS D’ACCIÓ

NOTES

Restringir l’accés I aparcament a la Plaça Gran

Crear un espai per estacionament a la Plaça del Carme

Reduir la mobilitat rodada o trànsit als veïns

Potenciació i millora del programa d’ajuda a la exclusió social Potenciació i millora del programa d’ajuda a la exclusió social AIXÒ DETERMINARIA:

1. Millorar la qualitat de vida de la població, en especial de la gent gran i els nouvinguts 2. Desmentir els rumors sobre la discriminació positiva en les ajudes al col·lectiu nouvingut 3. Millorar les relacions de convivència 4. Millorar l’esperit emprenedor

Creació d’espais de convivència i promoció veïnal | projectes culturals col·lectius al barri

ACCIÓ

TIPUS D’ACCIÓ

NOTES

Programa actiu i informatiu d’atenció a les persones en risc d’exclusió social (transparència en l’ús de les ajudes, vinculació amb l’ocupació i amb l’habitatge)

Programa actiu per a llogar o vendre pisos buits i incentivar-ne especialment la seva millora, si la necessiten

Creació d’espais de convivència i promoció veïnal | projectes culturals col·lectius al barri ACCIÓ

TIPUS D’ACCIÓ

NOTES

Crear espais de trobada per a veïns del barri: programa cultural/social

Crear un espai cultural per a Gent Gran

AIXÒ DETERMINARIA:

1. Millorar les relacions entre la població ‘autòctona’ i els nouvinguts 2. Enfortir la identitat col·lectiva 3. Millorar l’esperit emprenedor

Potenciar els serveis a les persones AIXÒ DETERMINARIA:

1. Enfortir la identitat col·lectiva 2. Millorar l’esperit emprenedor

Potenciar els serveis a les persones ACCIÓ

TIPUS D’ACCIÓ

NOTES

Potenciar la creació d’una xarxa de dones de cura a les persones

A-V

Crear un espai cultural per a Gent Gran

V-A

Creació d’un programa cultural per a jovent

V-A

Els actors que ho poden tirar endevant estan ordenats segons la seva importància.

Mapa de participació del procés Barri Amunt (excloent-hi la participació en el programa urbanístic):

Procedència dels participants

( V ) Veïns ( A) Administració local, ajuntament ( E ) Empresa

2.Taller estratègia i acció: Programa urbanístic La realitat desitjada pel barri tindrà un impacte directe en les obres que s’hi hagin de dur a terme, i en especial a les quatre zones on la Llei de Barris de Calaf hi contempla una destinació directa de fons econòmic. ACTUACIONS I PARTIDES PRESSUPOSTÀRIES PER ZONES, SEGONS LA LLEI DE BARRIS:

ZONA 1: c/Carme, Xuriguera i entorn Castell

Partida econòmica reservada des de la Llei de Barris TOTAL

FONS DE BARRIS

AJUNTAMENT

Expropiació de finques a la zona del castell per a l’obertura d’un camí d’accés

66.000,00 €

49.500,00 €

16.500,00 €

Expropiació d’una finca al carrer de les Eres de la Sal per a la millora de l’aspecte i la seguretat vial al Raval del Carme i condicionament del solar com a aparcament gratuït de vehicles

37.000,00 €

27.750,00 €

9.250,00 €

Condicionament d’un solar per a aparcament públic gratuït de vehicles al carrer de Xuriguera

60.000,00 €

45.000,00 €

15.000,00 €

400.000,14 €

300.000,10 €

100.000,04 €

73.233,00 €

54.924,75 €

18.308,25 €

563.000,14 €

422.250,10 €

140.750,04 €

Reurbanització del carrer del Carme i del carrer de Xuriguera Estintolament d’un edifici que conforma un pas public cobert al carrer del Carme DATA PREVISTA D’ACTUACIÓ: ENTRE 2010 I 2013

ZONA 2: c/St. Antoni, Pl. de les Eres i c/St. Pere

Partida econòmica reservada des de la Llei de Barris TOTAL

FONS DE BARRIS

AJUNTAMENT

Reurbanització de la plaça de les Eres i del carrer de Sant Pere

341.940,00 €

256.455,00 €

85.485,00 €

Reurbanització del carrer de Sant Antoni

209.205,00 €

156.903,75 €

52.301,25 €

DATA PREVISTA D’ACTUACIÓ: ENTRE 2010 I 2013

551.145,00 €

413.358,75 €

137.786,25 €

ZONA 3: Plaça Ravalet

Partida econòmica reservada des de la Llei de Barris TOTAL

FONS DE BARRIS

AJUNTAMENT

Expropiació de finques per a l’ampliació de la plaça Ravalet

241.300 €

180.975 €

60.325 €

Ampliació i reurbanització de la plaça Ravalet

265.720 €

199.290 €

66.430 €

507.020,00 €

380.265,00 €

126.755,00 €

DATA PREVISTA D’ACTUACIÓ: ENTRE 2010 I 2013

ZONA 4: Avinguda de la Pau

Partida econòmica reservada des de la Llei de Barris TOTAL

FONS DE BARRIS

AJUNTAMENT

Reurbanització de l’avinguda de la Pau

437.880 €

328.410 €

109.470 €

Millora de l’enllumenat a l’avinguda de la Pau

110.000 €

82.500 €

27.500 €

DATA PREVISTA D’ACTUACIÓ: ENTRE 2010 I 2013

547.880 €

410.910 €

136.970 €

NOTA: Els períodes previstos d’actuació són susceptible d’allargament de terminis si el Departament de Política Territorial i Obres Públiques dóna aquesta instrucció als pobles amb llei de barris.

2.1. Resultats globals: Com volem el barri

l divendres 10 de juny es va dur a terme el segon taller participatiu del programa urbanístic. En aquest taller es varen elaborar propostes d’intervenció a partir d’aquells usos socials desitjats per a cadascun dels carrers i places. Un cop analitzats els usos desitjats, les propostes es van posar en comú en plenari i es va analitzar la coherència entre elles. Aquest anàlisi determina també fer propostes a carrers i places veïnes. Per tal de optimitzar la fase de propostes, enceta el taller la ponència ‘Els carrers i places de la gent: usos i necessitats diferenciades dels espais públics a Calaf’ a càrrec de l’arquitecta i experta en usos socials de l’espai públic, Adriana Ciocoletto, membre del col·lectiu Punt 6. Durant la fase de propostes, Adriana assessora als participants. Els resultats obtinguts d’aquest exercici són analitzats durant l’estiu pel Departament d’Arquitectura de l’Ajuntament de Calaf.

Serà en el darrer taller del programa urbanístic on es consensuaran amb els veïns i veïnes les actuacions urbanístiques definitives.

“

Ara molts carrers estan fets una vergonya. És molt urgent arreglar-ho.

• L’espai es concep com a espai de relació, socialització i de representació. • Cal que sigui pròxim i que faci compatible els diferents usos. • Molts espais són polifuncionals, i desenvolupen un important paper en el reforçament de la identitat i memòria dels seus veïns/es. • A totes les zones es desitja que l’entorn sigui més bonic, agradable, i això significa tant l’actuació de l’administració local (entre altres programes, a partir de la Llei de Barris), com dels particulars (ajardinament de les cases, balcons, millora de façanes,...). • Els usos desitjats de les diferents zones determinen crear més zones de descans o de trobada, recuperant patrimoni públic, principalment fonts. • Cal millorar i protegir la mobilitat dels vianants, potenciantla i fent-la compatible amb un trànsit limitat, tant d’accés com de velocitat. • Es proposa limitar l’accés al casc antic a nivell del carrer Prior i Farràs, d’entrada al c/del Carme i a la meitat del carrer Sant Antoni.

Mapa dels usos desitjats

Restricció del trànsit (c/dell carrer Priori Farràs, meitat del carrer sant antoni) Habilitació de places i zones ajardinades (Plaça Ravalet, Plaça de les Eres, una vorera de l’Avinguda de la Pau, Plaça del Carme, Entorn del Castell, Solar del carrer Sant Antoni, Plaça Gran, principi del Parc del Firal, final del carrer del Carme) Edificis prioritaris a rehabilitar Habilitació de zones d’aparcament (Plaça del Carme, Plaça Ravalet, una única vorera de l’Avinguda de la Pau) Rehabilitació i recuperació de fonts (Plaça Ravalet, Plaça de les Eres -la de la plaça i la de Sant Jordi-, Pou el Ball, carrer Roma)

Les actuacions proposades per grans zones són: ZONA 1: Carrer del Carme, Xuriguera i entorn del Castell USOS ACTUALS

USOS DESITJATS

ACTUACIONS PROPOSADES

ZONA 2: Carrer Sant Antoni, Plaça de les Eres i Carrer Sant Pere

ZONA 3: Plaça Ravalet

ZONA 4: Avinguda de la Pau

• Sortida casc antic per vehicles. Accés a recursos turístics (castell). La Plaça del Carme és utilitzada per infants i també té un ús nocturn per joves.

• La part més allunyada, tocant a la carretera de La Molsosa, s’usa com a zona de sortida i entrada del casc antic, i la resta com a zona d’entrada. La plaça de les Eres és un lloc de trobada i joc pels més petits. Des de la Plaça de les Eres i també el carrer St. Antoni s’accedeix a la Plaça Gran. El carrer St. Pere s’utilitza com a accés dels vianants a la zona comercial del carrer Sant Jaume.

• La Plaça Ravalet és utilitzada actualment com a aparcament, zona de sortida del casc antic, zona d’accés al comerç del barri i a la Plaça Gran, i també zona de descans i esbarjo, principalment pels més joves. Al solar en desús s’hi acumula brutícia.

• Zona d’entrada i sortida de Calaf, en vehicle. Actualment és una zona comercial important a Calaf, i també cultural, per la ubicació del Casino.

• Mantenir els actuals però millorant especialment la mobilitat i potenciant els llocs de trobada (Plaça del Carme, font del pou del ball)

• Mantenir els actuals però crear una zona d’esbarjo i descans al solar en desús del final del carrer St. Antoni. Cal millorar també la seguretat d’aquells qui es troben a la plaça de les Eres, principalment nens/es i gent gran. La Plaça de les Eres es pot potenciar com a zona cultural.

• Mantenir els usos actuals i fer més agradable la plaça, ampliant la zona apte pel descans i també el pàrquing, que pugui acollir també aparcaments de la Plaça Gran, descongestionant-la. L’ús cultural de la plaça es vol potenciar. Una opció seria habilitar la casa abandonada (Cal Pixarada) com a espai cultural. Una altra opció seria enderrocar-la per tal d’eixamplar la plaça.

• Habilitar espais de descans i de passeig, potenciant l’activitat del Casino. Potenciar la part alta com a entrada al Casc Antic i tota l’avinguda com a zona de comerç i passeig.

• Millorar el pavimentat, els adoquins i voreres de tota la zona. • Millorar la circulació de persones i cotxes a tota la zona perquè els primers no es vegin en perill (escales, baranes, miralls, voreres, terres, etc.). Especialment anivellar o facilitar la pendent del carrer Xuriguera. • Mantenir la zona més neta, rehabilitar edificis i punts en molta degradació, i potenciar els espais d’interès arquitectònic i patrimonial. • Limitar la velocitat del trànsit i l’accés amb vehicle als veïns. • Habilitar un aparcament a la Plaça del Carme,que descongestioni la circulació. • Recuperació de la font del pou del ball, i arreglar l’accés a l’Avda.de la Pau. • Millorar l’aparença, rehabilitant façanes i netejar d’herbassars, principalment a les Portelles del Carrer Xuriguera. • Millorar l’accés al castell des de les Portelles del c/Xuriguera.

• Millorar la seguretat i comoditat en els desplaçaments a peu (principalment c/de Sant Pere). • Peatonalitzar part del c/Sant Antoni i restringint-hi el trànsit de vehicles pesants i de no veïns. • Habilitar-la com a zona de passeig • Potenciar i reforçar els espais de descans existents (Plaça de les Eres). • Crear nous espais de descans (principi c/St. Antoni, en un solar en desús. • Habilitar la font del carrer Sant Antoni. • Millorar la mobilitat, el clavegueram i els sifons, així com l’aspecte general del carrer Sant Antoni. • Engrandir la plaça de les Eres i millorar-ne la seguretat pels qui hi descansen o els més petits que hi juguen, potenciant la Font de Sant Jordi. • Limitar la velocitat del trànsit.

• Rehabilitar i ampliar la plaça, fent-la més adequada per infants (arreglar la font, les baranes, el terra, canviar l’escultura metàl·lica). • Expropiar la casa abandonada de davant el Forn Fitó per ampliar la plaça amb un parc per infants, o rehabilitar-la amb un espai viu i actiu (com una biblioteca pel barri i espai cultural). • Ajardinament de la plaça • Connexió amb el c/St. Pere i ampliació del Pàrquing.

• Habilitar i ajardinar una vorera de l’Avinguda de la Pau i permetre l’estacionament només en un sentit. • Habilitar una zona de descans al solar de davant del Casino i obrir una via fins al carrer lateral. • Potenciar el Casino com a Centre Cultural. • Arranjar els revolt amb el Passeig Santa Calamanda i la cruïlla amb la Ctra. Llarga.

Perquè aquestes propostes d’intervenció tinguin sentit i siguin coherents, cal també intervenir en la Plaça Gran, adaptant-ne algunes zones com a zona de descans, amb el corresponent mobiliari, i limitant-hi l’aparcament. NOTA: Podeu consultar algunes concrecions de les accions proposades a www.digueslateva.cat, a l’apartat de retorn del taller del taller del dia 28 de maig.

Fotografia del barri, zona 1: carrers Xuriguera, Carme, i entorn del castell. Escales en mal estat de l’accés al carrer del Carme des de l’Avinguda de la Pau. Autor: Participants del taller del dia 28 de maig.

Fotografia del barri, zona 2: Carrer St. Antoni, Plaça de les Eres, i Carrer Sant Pere. Sifons desbordats d’aigua. Autor: Participants del taller del dia 28 de maig.

Fotografia del barri, zona 3: Plaça Ravalet. Cablejat aeri de la plaça. Autor: Participants del taller del dia 28 de maig.

Fotografia del barri, zona 4: Avinguda de la Pau. Zona on es proposa d’obrir i connectar amb el carrer veí. Autor: Participants del taller del dia 28 de maig.

ALTRES ACCIONS EN L’ÀMBIT PÚBLIC QUE CONTEMPLA LA LLEI DE BARRIS: ACTUACIÓ 5.2. Creació d’una xarxa separativa de recollida d’aigües residuals i aigües pluvials En els carrers que es reurbanitzaran es millorarà la xarxa de clavegueram i s’instal·larà una xarxa separativa de recollida d’aigües pluvials. Aquesta actuació comportarà una millora de les prestacions de la depuradora de Calaf i, per tant, de les condicions mediambiental de la llera del torrent de l’Aigua, a la sortida de l’EDAR.

ACTUACIÓ 5.3. Instal·lació de contenidors soterrats per a la recollida selectiva de residus S’instal·laran dues noves illes de contenidors soterrats per a la recollida selectiva de les fraccions de la brossa (orgànica, cartró, vidre, plàstic i rebuig) a l’avinguda de la Pau i al carrer de Sant Antoni, a fi de millorar l’aspecte del barri, conscienciar la ciutadania de la necessitat de respectar la higiene i fomentar el reciclatge dels residus.

ACTUACIÓ 5.4. Instal·lació d’hidrants contra incendis L’especial configuració dels carrers del barri fa difícil l’accés als vehicles d’extinció d’incendis i d’emergència. Per a resoldre el dèficit del servei d’hidrants, que incideix negativament en la implantació de noves activitats econòmiques, s’instal·laran dos nous hidrants contra incendis connectats a la xarxa general pública existent.

lâ&#x20AC;&#x2122;espai pĂşblic: trobar-se, reunir-se, jugar, comprar, descansar, cuidar, passejar, fer esport, treballar, anar a, venir de, esperar, passar lâ&#x20AC;&#x2122;estona, estar, mirar, conversar, ajudar, demanar ajuda, fer activitats als equipaments...

Noticies del barri 15 entitats locals insten l’Ajuntament de Calaf a vetllar per la cohesió social i la convivència

Participat sopar de barri al carrer Sant Jaume de Calaf

Diferents associacions demanen al consistori que endegui una campanya anti-rumors per evitar l’estigmatització del col·lectiu immigrant.

Sopar de Sant Jaume, Plaça Ravalet. Autor: Festa Menor

El dissabte 23 de juliol els veïns del carrer de Sant Jaume de Calaf van celebrar la seva festa, que com sempre va comptar amb una molt bona participació. Així, divendres a la nit va haver-hi projecció de cinema a la fresca, i dissabte va tenir lloc un multitudinari sopar —unes 140

persones hi van participar— a la plaça del Ravalet. Després de sopar hi va haver concert amb Jordi Bertran, Ita Oliva i M. Teresa Oliva, amb el seu espectacle ‘Esquirolada’. Finalment, les tradicionals partides de bingo i rom cremat per a tots els assistents.

Multitudinari concert d’havaneres amb els “Conya Marinera Mix” Entitats adherides a la campanya per la cohesió social a Calaf. Autor: A. Estany

ue l’Ajuntament vetlli pel manteniment de la cohesió social en l’actual marc de crisi econòmica i que contribueixi a combatre els rumors i les informacions no contrastades sobre l’impacte de les persones immigrants a la Vila. Aquests són els dos punts que, juntament amb un pack de recursos legals elaborat per SOS Racisme, 15 entitats socials calafines van fer arribar dissabte 23 a l’alcaldessa Maria Antònia Trullàs. Les entitats signants del manifest creuen que “un ús irresponsable de determinats discursos que fomenten l’odi pot contribuir a deteriorar el clima de convivència en la nostra societat”, i és per aquest motiu que aposten per “refutar o confirmar un seguit de rumors que, a falta d’un discurs ratificat oficialment, alimenten la fabulació fent perillar la cohesió i la pau social.” Entre els exemples proposats per con-

trarestar els rumors utilitzats, les diferents associacions creuen que “donar a conèixer quins són els criteris pels quals s’atorguen les ajudes municipals, quin és el marc legal autonòmic que regeix els establiments comercials, o una aproximació estadística al perfil d’usuaris del Centre d’Assistència Primària de la Vila” tallarien les ales als discursos poc fonamentats que han agafat volada durant la darrera campanya electoral. Les 15 entitats calafines signants del manifest entregat dissabte a l’Ajuntament són: Agrupament Escolta Alexandre de Riquer, Parròquia Sant Jaume, Associació Cultural Unu du Maiu, Associació de dinamització pedagògica El Polvorí, Comissió organitzadora de la Festa Menor, Unió Esportiva Calaf, Dards Calaf, Associació Ayvala, Comissió organitzadora del Carnaval, COMTCASE, Associació de dinamització socioambiental l’Arada,

Viu.net, Associació Cultural Alwahda, Grup organitzador de la trobada multicultural i La Sitja.

El pack de SOS racisme A més de les demandes presentades en el document, el manifest s’acompanya d’un dossier de recursos legals elaborat per SOS Racisme Catalunya amb el nom de ‘Pack Anti-Incendis’. L’entrega d’aquest dossier a l’Alcaldessa constitueix una iniciativa de l’associació impulsada a nivell català amb el suport de desenes d’entitats que persegueix l’objectiu d’esdevenir “eina de guia i ajuda davant de situacions de dubte o enfrontament”. Les entitats calafines signants creuen que pot servir d’ajuda al nou equip de govern davant situacions que es poden donar al consistori local arran la seva nova composició.

20 anys de Festival de Música popular i tradicional a Calaf

La incertesa meteorològica va fer que, finalment, la sala d’actes de l’Escola de Música fos escenari del tradicional concert d’havaneres, que s’havia de celebrar dissabte a la plaça de les Eres. El públic no va fallar, i va omplir de gom a gom la sala per veure actuar la formació calafina Conya Marinera Mix. Amb una vistosa posada en escena, els cantants van oferir un divertit repertori de

cançons populars i de taverna durant la primera part; en la segona, van desgranar nombroses havaneres, algunes de tan conegudes com “El meu avi” o “La Bella Lola”, que van comptar amb els cants del públic. El concert va ser llargament aplaudit, i va comptar també amb el típic rom cremat per a tothom, que oferia l’Ajuntament i que va elaborar l’associació ARCA.

Condemna dels atemptats terroristes i denúncia del fanatisme i la intolerància xenòfoba.

l 18 de juny Calaf va viure una jornada dedicada a la música popular i tradicional amb la 20a edició del Festival, organitzat per la COMTCASE i amb col·laboració de l’Ajuntament de Calaf. La COMTCASE estrenava enguany nou format, concentrant totes les actuacions en un sol dia i concentrant activitats al Casc Antic i a la Plaça Gran. La diada va ser plena d’activitats ja des del matí i fins a altes hores de la matinada amb solistes i formacions d’estils ben diversos.

Concert d’Havaneres amb Conya Marinera Mix, Escola de Música. Autor: Ajuntament de Calaf

Mostra de música a la Plaça Gran, Desfolca’t. Autor: Ajuntament de Calaf.

ies després dels atemptats a Oslo al mes de juliol, el passat 29 de juliol l’ajuntament de Calaf acorda una moció de condemna dels atemptats terroristes i denúncia del fanatisme i la intolerància xenòfoba. Els fets d’Oslo van acompanyats d’un preocupant ressorgiment de discursos d’extrema dreta que fomenten la intolerància i l’odi recolzats en rumorologies difícils d’acreditar. Atesa la preocupació de l’Ajuntament de Calaf per aquestes actituds, que en certa mesura ocorren també a Calaf, el consistori manifesta la seva més enèrgica condemna als atemptats terroristes; Reivindica la

fermesa democràtica com a forma de combat contra la intolerància i la violència; Reafirma la convivència i el respecte com un dels valors suprems del model social europeu; Manifesta la nostra total oposició contra el fanatisme, la intolerància, el racisme, la islamofòbia i el rebuig al diferent, així com la retòrica de la por i l’odi que abonen el terreny a actes violents con els succeïts a Noruega; Manifesta el suport de l’Ajuntament de Calaf a aquelles iniciatives institucionals i/ó ciutadanes que promoguin el respecte a les persones, la convivència en drets i deures i els valors universals dels éssers humans.

Tema del barri: L’associacionisme veïnal L’associacionisme veïnal: bressol de l’associacionisme i la gestió local alternativa i complementària

l moviment veïnal apareix amb força en el franquisme tardà, als volts dels anys setanta. En plena voràgine productivista són molts els barris i territoris que es troben mancats de serveis d’atenció social i que es troben en pressió urbanística, principalment els barris perifèrics. El moviment veïnal, juntament amb l’obrer, va ser un dels principals moviments de base de la transició a la democràcia actual. Neix com a resposta social amb objectius molt diversos (demanda d’equipaments, zones verdes, lluita contra la contaminació, serveis socials pels més desafavorits...). Associacions de veïns i les seves federacions protagonitzen i organitzen actes tant importants com la primera gran manifestació política de la transició, el febrer del 1976 a Barcelona. Amb l’arribada a la democràcia i la celebració de les primeres eleccions democràtiques al 1979, l’associacionisme veïnal perd força. Per varis motius, perquè existeix un traspàs de membres de l’associació de veïns cap a l’administració local,

per la falsa percepció de què en democràcia ja existeix una representació del poble i per tant l’associacionisme veïnal ja no és necessari, per pressions polítiques conservadores que veuen l’associacionisme veïnal com a contrapoder, o perquè les principals demandes veïnals dels anys setanta foren solventades amb el sistema democràtic. Aquesta primera disminució del moviment veïnal va fer aflorar nous grups dins les pròpies associacions de veïns que tractaven temes ja més específics, com les associacions de mares i pares o les associacions culturals, que organitzen actes lúdico-festius ja permesos. Aquests grups es van fent autònoms i esdevenen associacions, i d’altres grups neixen de forma independent a l’associacionisme veïnal. És així com molts barris i pobles passen de tenir una única associació, la de veïns, a disposar d’una pluralitat d’associacions que defineix el teixit social d’avui en dia.

Associar-se D’associacions n’existeixen de molts tipus (culturals, Associacions de Mares i Pares, de consumidors i usuaris, de defensa forestal, de dones, de gent gran, juvenils,professionals, de veïns...). Totes elles tenen en comú que són agrupacions voluntàries i lliures de persones que tenen objectius i projectes comuns. Una associació legalitzada, amb NIF propi, formalitza aquesta agrupació. És per tant una ‘persona jurídica’ pròpia i sense afany de lucre, amb els seus drets (representació d’un col·lectiu, gestió directa de projectes accés a finançament) i deures que gestiona projectes de tota classe des d’una organització participativa i democràtica. L’administració local la reconeix com a tal i, juntament amb obres socials i fun-

Algunes demandes i intervencions de les associacions de veïns: 1. Millora urbanísitca i d’equipaments.

S’aconsegueixen bloquejar projectes tant importants com el projecte urbanístic Barça 2000).

2. Lluita per un habtatge digne. 3. Millora dels serveis públics. 4. Resistència a instal·lacions no desitjades. 5. Potenciació i oferta d’activitats lúdico-festives. 6. Coordinació d’entitats i programes del barri.

Suport dacions, se’ls ofereixen programes de finançament dels projectes que pretenen dur a terme. El cofinançament dels seus actes també prové d’aportacions de socis i de tota persona/entitat que ho desitgi.

CATALUNYA

CALAF

més de

54.652 associacions actives

associacions i grups informals (associacions no legalitzades)

2.500 fundacions més de

600.000 Causes del fracàs d’una associació de veïns:

CATALUNYA 2011

ANOIA 2011

3657

Associacions de Veïns

1. Autolimitació: creença de què els pròposits de l’associació no poden tirar-se endavant. Aquest fet va lligat al desconeixement en la gestió de projectes i la cerca de recursos.

652

CALAF 2011

2. Infravaloració de la seva autonomia.

Federacions de Veïns

Confederació d’associacions de Veïns de Catalunya (CONFAV)

Aquesta situació ha propiciat la creació d’organismes de suport i assessorament a l’associacionisme com són el Consell de l’Associacionisme i el Voluntariat de Catalunya, XarxaNet (www. xarxanet.org). També ha comportat la creació de federacions que aglutinen associacions d’un mateix tipus en un territori concret. A nivell català, en determinats tipus d’associacions, les federacions s’agrupen en confederacions. Aquestes organitzacions donen suport i ofereix recursos a les entitats a qui representen. Un cas n’és la Confederació d’Associació de veïns de Catalunya o la Federació d’Associacions de Veïns de l’Anoia.

persones voluntàries

Dades associacions de veïns

Associacions de veïns i veïnes

En les darreres dècades , i en especial en els darrers anys, s’ha obert un debat i una línia d’acció que permet algutinar les diferents entitats i potenciar-les. A moltes associacions de veïns se’ls ha plantejat un nou dilema que apunta a noves formes d’organització i de treball, i que es basen el en treball en xarxa amb la resta d’entitats. En alguns casos es creen coordinadores d’associacions, en d’altres es creen plataformes com a resposta a situacions puntuals (Per exemple: Plataforma en Defensa de l’Ebre). Ens trobem doncs en un moment en què s’aprofundeix en els mecanismes de participació i relació amb altres entitats del teixit associatiu i cultural del barri i que fa de l’associacionisme veïnal un vertader procés d’intervenció i elaboració social. Avui en alguns casos les associacions de veïns representen vertaders òrgans de gestió dels recursos del barri. Aquest és el cas per exemple d’associacions de veïns com la del barri de les Escodines de Manresa, que gestionen un Pla de Desenvolupament Comunitari i ofereixen gran varietat de serveis socials i culturals al barri.

Associacions de Veïns, entre elles l’AAVV Casc Antic de Calaf.

3. Falta d’efectius militants, no involucració dels associats. Creença de què ser membre d’una associació de veïns significa tan sols posseïr uns drets. 4. Envelliment dels associats.

Des de Barri Amunt s’ha iniciat l’elaboració d’una Guia d’Entitats de Calaf i centre de recursos. Podeu trobar la fitxa a emplenar a www.digueslateva.cat o sol·licitar-la a calaf_barriamunt@larada.net

L’experiència: Associació de Veïns de les Escodines, Manresa http://www.escodines.cat

El Barri:

L’entitat:

POBLACIÓ

400 socis

Finançament:

Organització:

• Fons públics • Oferta de serveis destinats a finançar l’associació (lloguer d’equipament per festes, equips de so, ...) • Quotes dels associats (20 euros anuals, existeix reducció per a pensionistes) • Sponsors dels socis col·laboradors (empreses patrocinadores)

• Assemblea (anual, 400 associats aprox.) • Plenari • Comissions (comissions de carrer (representats de cada carrer per a fer-ne un recull de les demandes i oportunitats-,comissió d’urbanisme -existeix un delegat de cada carrer que fa un seguiment de l’estat de l’espai públic-, comissió de Gent Gran,...) • Junta Directiva (9 membres) • Equip tècnic (7 treballadors/es)

només un miler viuen al sector antic

Equipament de l’Associació de Veïns Les Escodines, Manresa. Autor: AAVV Les Escodines

vui Manresa compta amb 21 associacions de veïns i veïnes, federades a l’Associació de Veïns de la comarca del Bages i amb la Federació de veïns i veïnes d’habitatge social de Catalunya. E l barri de les Escodines guarda molta semblança amb el casc antic de Calaf. És el barri més antic de Manresa, datat del segle XI. A partir dels anys 70 i 80 el barri creix amb la urbanització de nous sectors i atrau a població nouvinguda d’Espanya. Progressivament les inversions a les Escodines van disminuint: hi ha un desplaçament de la població al nou centre de Manresa i zones de nova construcció. Aquesta pèrdua de vitalitat va acompanyada d’un tancament acusat de comerços i de l’aparició de nombrosos locals en desús. Perd una part important del seu teixit econòmic i comença a acollir població amb rendes baixes, molts nouvinguts de fora d’Espanya. Amb l’arribada de la democràcia s’articula el moviment veïnal. El 1978 es funda l’Associació de Veïns. L’antiga presó-convent es converteix en Casal de les Escodines i passa a allotjar di-

ferents entitats de la ciutat i del barri. Inicialment l’associació de veïns tenia unes demandes clarament urbanístiques. Amb la disminució de la pressió urbanísitca, els objectius de l’entitat es deriven i s’amplien en projectes socials i culturals, i la prestació de serveis al veïnat. Malgrat tot, la degradació del barri va seguir avançant, juntament amb la davallada demogràfica i l’envelliment de la població, acompanyats d’un empitjorament en la qualitat de vida dels residents i una progressiva desocupació de locals i habitatges. L’any 2001 la Generalitat i l’Ajuntament concedeixen a les Escodines un Pla de Desenvolupament Comunitari. N’assumeix la gestió l’Associació de Veïns, que comença a desplegar un programa transversal d’activitats i serveis comunitaris (Pol de Cultura, Punt d’Atenció i Mediació, Punt Net, Recursos i Serveis...). El 2006 les Escodines són incloses al Pla de Barris de la Generalitat i comencen les obres de reurbanització del sector vell del barri. El mateix any l’Associació i l’Ajuntament signen un Pla de Xoc destinat a la revitalització integral del sector antic.

300.000 euros

5.000 habitants

de pressupost anaual

i milers d’usuaris

Alguns programes i serveis: • Barri Educador S’encarrega de la formació, l’aprenentatge i el lleure creatiu: Tallers d’aprenentatge, Aula de coneixement, Punt Òmnia (Punt de connexió a Internet i d’alfabetització informàtica), biblioteca veïnal, ludoteca i casals d’infants d’hivern i estiu. • El Punt d’Atenció i Mediació veïnal És l’agent de contacte directe del veïnat; és l’espai obert a veïns i veïnes. Gestiona la Borsa de Voluntariat i el promotor cívic.

• El Pla Comunitari És l’àrea que s’encarrega de dur a terme tots els programes transversals del projecte de l’associació per tal de millorar la qualitat de veïns i veïnes que viuen i conviuen al barri. Actualment aquests són noves ciutadanies, joves,gent gran, dones del barri, pre-adolescents i les activitats participatives i de dinamització comunitària. Cal destacar el programa Ocupem els baixos per revitalitzar el barri, que al 2010 ha aconseguit convertir un local en un taller d’artistes. L’Associació fa de mediador entre propietaris i interessats, amb la condició que l’activitat que s’hi desenvolupi sigui d’interès pel barri.

Algunes activitats i serveis: • Recuperació dels noms populars de les cases i comerços i la instal·lació de plaques que ho recorden • Edició anual del diari del barri

• Espai per a la gent gran • Organització de festes veïnals • Servei d’enterraments.

Durant el 2010 s’han celebrat més de 300 activitats, entre tallers, projeccions, activitats per les festes del barri,... Hi han participat més de 9000 persones. Bona part de la població del barri té ren-

des baixes. Moltes no es podrien permetre l’ús d’aquests serveis. Per això s’ha impulsat la moneda de canvi La Codina. Els interessats presten serveis a l’associació i s’intercanvien per codi-

nes, a partir de les quals poden accedir als serveis. Molts altres usuaris no són del barri però es beneficien dels serveis. Com al casc antic de Calaf interessa atreure gent al barri i s’aconsegueix.

Reporters i reporteres del barri antic de Calaf

Reporters i reporteres de Calaf, fotografia de grup. Autor: Reporters/eres de Calaf.

l passat mes de maig el grup de reporters i reporteres va iniciar el curs d’imatge digital. El curs, a més d’oferir un aprenentatge tècnic (el funcionament de la càmera de fotografiar digital), ha possibilitat als i les participants introduir-se en el complex món de la imatge i la cultura visual del nostre entorn. És així com el grup de reporters i reporteres de Calaf ha après moltes més coses que fer imatges i que també tenen a veure amb les maneres com mirem i comprenem el nostre entorn. Un mes després de l’inici del curs, i per tal de presentar una primera mostra del treball realitzat, el grup va obrir les portes de l’Ajuntament Vell (Antiga presó de Calaf i seu del grup de repor-

ters i reporteres del barri antic de Calaf) amb la inauguració de l’exposició titulada “diàlegs”. Una mostra del primer treball fotogràfic del grup de reporters i reporteres. Fent un pas més, el grup ha estat treballant en l’elaboració de tres curtmetratges audiovisuals. El procés de creació dels curtmetratges ha implicat a tot el grup de manera activa i col.laborativa. El mateix grup de reporters ha estat el responsable d’elaborar tan la part prèvia (amb la creació dels arguments, l’storyboard i el guió de rodatge, com el rodatge (filmant, actuant i dirigint el procés). Els curts que s’han realitzat sorgeixen de les reflexions que s’han anat produint al llarg del curs i que parteixen de la importància

de valorar allò que tenim, de construir discursos positius que aportin altres mirades a un context que ens sembla que coneixem molt bé (en el nostre dia a dia) però que en realitat encara hem de descobrir. És així com els tres curts s’engloben dins el títol genèric: “Reinterpretant Calaf”, per tal d’oferir mirades obertes, divertides i fresques sobre Calaf que aportin noves idees i ganes de canviar coses. Els curts es projectaran a la Festa Menor de Calaf, i està previst que posteriorment es projectin a diferents espais tan de Calaf com d’altres municipis. El mes de setembre, el grup de reporters i reporteres reemprèn l’activitat amb el curs setmanal i més activitats.

La presó de Calaf, espai habilitat i de treball dels reporters i reporteres de Calaf en el marc de Barri Amunt. Autor: Reporters/eres de Calaf

Veus del barri

“

Cal Mestres és la casa més antiga de la Plaça Gran. A l’arcada de la botiga encara avui hi podem veure la inscripció del 1903, de quan la botiga es va renovar.

Història de Cal Mestres L’antiga casa de Cal Mestres, abans “Antiga Casa Mensa”, ja eren pastissers. Segons documentació històrica, és la casa més antiga de la Plaça Gran. A l’arcada de la botiga encara avui hi podem veure la inscripció del 1903, de quan Francesc Closa i la seva dona, la Sra. Domingo, van renovar la botiga. La casa però data del segle XV, i és anterior a l’Església. Ells ja eren pastissers. Es feien ells mateixos la xocolata i molien el cacau. Encara en recordo els motllos. Aquí a la Plaça i al Casc Antic n’hi havien d’altres de pastisseries: Cal Feu, que conserva la rajola de xocolata esculpida en pedra a la seva arcada, Cal Sala (Tiodoro), i La Palma, que era a la Plaça de les Eres. Per varis motius als anys quaranta els antics propietaris de l’ Antiga Casa Mensa decideixen de marxar a Barcelona i posen en venda la casa i el negoci. A casa meva mai havien sigut pastissers. El meu pare treballava a Cal Muns,prop de l’estació, on hi havia la posada de les diligències tirades amb cavalls que venien a Calaf camí de la Seu d’Urgell. Jo volia tenir un negoci propi i els meus pares es van interessar per la compra. Sense tenir nocions de pastisseria, els antics amos m’acullen durant 7 mesos d’aprenent. En aquest temps aprenc l’ofici i ja al 1948 l’Antiga Casa Mensa passa a nom nostre i esdevé Cal Mestres Hi treballàvem tota la família, el pare, la germana, i la dona quan em vaig casar. Fins que em caso no hi vinc a viure,però abans hi dormia a les nis per vigilar la casa.

Pere Mestres

Pastisser de Cal Mestres (1948-2003) Viu a: Casc Antic, Plaça Gran núm. 8 Treball: jubilat, pastisser Edat: 78 anys Vincle amb el casc antic: Hi viu i hi treballa com a pastisser de Cal Mestres, a la Plaça Gran, fins a la seva jubilació. Lloc de l’entrevista: Plaça de les Eres

A Cal Mestres veníem de tot: cafè malta -ordi torrat-, perquè no hi havia diners per poder comprar cafè bo, nosaltres mateixos el torràvem; sucre;... Llavors tot es venia a granel, no hi havia bosses de plàstic, totes eren de paper. La pastisseria l’oferíem bàsicament els caps de setmana, sobretot els diumenges, sortint de missa. Fèiem encàrrecs de tota la comarca. Venien dels pobles veïns per a comprar-hi.I de mica en mica van anar agafant nomenada. A tirar endevant la botiga hi ajuda tota la família. Sovint venia a ajudar-me un cosí meu que encara avui manté la devoció per la pastisseria, i molts altres fills de veïns.

del seu comerç d’avui. D’aquí n’ha sortit molt, i no només del comerç, On ara hi ha l’oficina de Barri hi havia el Centre Parroquial, l’origen del Casal de Calaf. Les carnisseries es trobaven a la Plaça de les Eres i sota els porxos de la casa Felip. El mercat es celebrava aquí dalt, els dissabte. Els dies de mercat i també alguns entre setmana s’hi posaven els rabassaires, que compraven als pagesos ous, aviram i conills. A la Plaça Gran s’hi posaven 5 o 6 parades, i aquí davant de l’ajuntament, de Cal Garriga, hi solien haver 7 o 8 dones que venien productes de pagès. Aquelles èpoques el centre neuràlgic del comerç de Calaf era al casc antic, i el carrer Sant Jaume n’era la continuació. Ben al revés d’ara.

Els canvis De mica en mica els carrers d’aquí dalt es van anar trobant massa estrets, i les cases es van anar envellint massa. Alguns veïns van poder arreglar-les, però molts d’altres optaren per marxar. És així com a partir dels anys setanta-vuitanta el casc antic comença a perdre gent i també botigues i negocis que s’anaven desplaçant a la part baixa de Calaf, al carrer Sant Jaume o a la Plaça dels Arbres. Però jo ni m’ho vaig plantejar de deixar Cal Mestres. La casa estava en bon estat i em vaig anar modernitzant. Aquells qui estimem l’ofici tenim una necessitat de tirar-lo endavant, i per tant es anem adaptant als nous temps. A banda de Cal Mestres són altres les botigues que es resisteixen a marxar. Cal Muns, Cal Canons, Cal Salo, ... I la Tenda Nova (la peixateria de la Plaça Gran), Cal Cisteller, Cal Carlets, que encara aguanten.

Però molts d’altres comerços feren fallida per falta d’un relleu. Avui els què hi queden afronten aquest repte. Avui la clientela és molt diferent i també la relació amb el botiguer. Abans existia un contacte entre veïns, a les botigues s’hi feia una xafarderia constructiva, era un lloc on es feia barri. Ara la gent busca una compra còmode a d’altres zones, i prima el poder fer la gran compra en el mínim temps possible abans que les relacions del barri i el producte al detall. Les famílies van a comprar el carro un cop per setmana a supermercats, i degut a l’Eix Transversal, cada cop més a fora del poble, on ni coneixes a qui et despatxen. A més a més avui en dia tot es vol a l’instant. A tot això s’hi suma la minva de la cultura de l’esforç, el crear negocis propis, i els problemes que això comporta. Això li interessa ben poc a molt del jovent que puja. Jo els hi encoratjo de tot cor. La gratitud que et dóna el fet de no haver de parar mai la mà per a cobrar un salari, i oferir el què volen els veïns conversant de tu a tu, dóna moltes amistats i et fa sentir molt afortunat. Certament, la impaciència i la ‘nova comoditat d’avui’ ha fet molt de mal al comerç local. I contra això hi ha ben poc a fer a banda de l’educació i en fer aflorar la responsabilitat de tots i totes. Tinguem present que el casc antic hi ha hagut les arrels de Calaf. Si les arrels no es mullen i vivifiquen, els arbres s’acaben morint. Que això no passi amb aquest casc Antic que ha sigut tant per a mi i molts d’altres. Si més no que quedi com un museu: net, endreçat i guardià de tants records.

Al 2003 Cal Mestres tanca les portes per jubilació del seu amo i per falta de relleu.

El comerç del casc antic Als volts dels anys quaranta el barri comença a acollir la primera onada migratòria del Sud d’Espanya i la població creix tant que faltaven zones per viure. En aquella època la Plaça Gran era un formiguer de canalla. Era tanta la crescuda de la població que inclús faltava lloc per viure. Es varen habilitar espais als llocs més recòndits i fins i tot s’habilitaren estables com a habitatges. Aquí a la Casa Felip s’hi van construir 17 pisos, molts havien de compartir lavabo i tot. Llavors la gent tenia pocs diners i dia a dia compràvem el què anaven necessitant. Amb tot aquest rebombori les botigues tenien la mar de feina. N’hi havia una a cada porta: a la Plaça Gran , a la Plaça de les Eres i la part alta del carrer Sant Jaume. I si hi hagués hagut més espai d’altres n’hi hagueren hagut. Hi ha via Cal Gatells, Cal Oller, Cal Qui, “ la tenda Tarragona”, La Palma, Cal Feu, la farmàcia de la plaça Gran, Cal Sardà (que m’havia fet de mestre després de la guerra)... Hi havia marxants, matalassers, la sastreria de Ca l’Agneseta, la fonda Cribillers, Cal Palà, ...Podríem dir que La Plaça Gran ha estat l’origen de tot Calaf i també

Pere Mestres torrant torrons a la pastisseria Cal Mestres. Autor: Família Mestres

Veus del barri

“

Trobo a faltar moviment de la gent que doni una empenta al barri. Estàs batallant pel teu barri! No per un altre, pel teu barri!

Records del barri Recordo el barri amb molta més vida cultural. Al carrar del Carme cada any s’hi feia una revetlla. Allà al Matadero els veïns hi posàvem un petit equip de música, endollat a una casa veïna, i amb quatre discos de vinil feiem la festa. A la nit tots els veïns i veïnes engalanaven els carrers. No es feia sopar: es feien coques i coses així. Cada veí comprava el què podia i duien bótes i porrons de vi, mistela, barreja. Tothom hi col·laborava i era una festa molt maca. Quan jo devia tenir 8 o 9 anys va deixar de fer-se. També es celebrava la Cavalcada dels Reis. Ho organitzaven entre l’Església i la Parròquia i jovent de Calaf. Recordo que dies abans que arribessin els Reis , a la ferradura de la porta de l’Església s’hi instal·laven llums de colors. Era la manera de que tota la quitxalla sabessin que els Reis eren de camí. Era llavors quan la botiga del Sardà, aquí al carrer del Born, s’omplia de joguines. Cal Sardà inclús obria un nou mostrador a la Plaça de les Eres. I tota la paret de fora estava plena de joguines: guitarres flamenques, cotxes de corda... Una altra festa destacada eren, i de fet és avui la única que es manté, les Havaneres de la Plaça de les Eres. Les Caramelles encara es mantenen també, tot i que hi participa menys gent. De petits ens entreteníem a la Plaça Gran, amb la font del Molí, on hi ha avui les banderes, al pou del ball, davant de Cal Mas, que venia una mica de tot...

Joan Carles Carrillo

Impulsor i ex-president de l’Associació de Veïns del Casc Antic Viu a: Carrer del Carme Treball: Ha treballat a impremtes, ceràmiques, filatures, entre altres zones. Edat: 39 anys Vincle amb el casc antic: Hi neix i hi viu.

La divisòria del casc antic amb la resta del poble sempre ha existit. De petits jugàvem els del casc antic contra els del ‘barri de baix’. Jugàvem, competíem i alguns cops jugàvem a barallarnos. Els d’aquí dalt esperàvem que esporguessin els arbres i amb la resta de la poda construïem uns arcs. Després anàvem al ferrer de tall d’aquí al carrer Sant Antoni i compràvem “gafetes” de ferro. I au, ja ho tenim tot per a construir fletxes i començar la batalla.

Érem una mica animals! Mai va passar res però. De mica en mica aquesta vitalitat es van anar perdent i el barri s’anava deteriorant. Es donava més importància a arranjar la part nova que a aquí dalt al barri. Avui mateix és una vergonya pujar per aquests carrers d’aquí dalt (carrer Xuriguera, del Carme, del Forn...). Les persones que no ens podem desplaçar amb facilitat, i la gent gran, els costa desplaçar-se per l’entramat de carrers. Han de donar moltes voltes i passar per carrers que ells i un cotxe ja no hi passen. De mica en mica la gent va anar marxant. Moltes dels amics de la infantesa han marxat del casc antic, gairebé tots.

La creació de l’Associació de Veïns Vaig impulsar la creació de l’Associació de Veïns del Casc Antic justament gràcies als records i a la pena que em feia assumir que la possibilitat que aquell esperit del barri es perdés definitivament Recordo que la idea em va venir quan estava a l’hospital. Allà t’hi avorreixes molt i el cap no para de donar voltes. Vaig tornar de l’hospital amb una llibreta plena d’idees i vaig anar explicant la meva il·lusió a diferents veïns. El “com” era organitzar coses pel barri; el “perquè” amb la gent del barri i amb pocs diners. Es poden fer motles coses amb pocs diners. Aquest no és l’ingredient principal, el principal és la il·lusió. Així que de mica en mica s’hi van anar involucrant veïns i veïnes: La Sant Pere, el Florenci, la Rosa de Cal Cisteller, el Roque, el Benjamí, la de Cal Salo, el Pere Mestres, ... Sé que em deien “Tu estàs fotut del cap! ” Així que ens comencem a reunir i al 2006 creem l’Associació de Veïns. L’activitat principal era el Sopar del Casc Antic, que es celebrà a mitjans de juny. Creem comissions de treball (de la brasa, del muntatge, del desmuntatge, de la pirotècnia...). Vàrem anar a l’ajuntament a demanar totes les cadires que tinguessin. Ens en van deixar 700 i vam quedar curts!

Lloc de l’entrevista: Bar el Kau

Sopar del casc antic, 2006. Autor: Associació de veïns del Casc antic de Calaf

Al sopar hi va haver passa-carrers amb una banda, orquestra, pirotècnia... Comptavem amb la col·laboració de l’ajuntament. Vam fer 500 tiquets i ens vam quedar curts! Va estar molt bé. A part del sopar vam organitzar altres activitats. El concurs de guarniments de Nadal, passis de pel·lícules pels més petits, que se solien fer quan els grans fèiem les reunions, la trobada d’artistes calafins.... Aquesta última es celebra al Centre Cívic, a l’ermita. Era ja al 2007. Cada artista calafí hi exposava (composicions de flors, diorames, puntes de coixí, ...). En total van visitar l’exposició unes 1800 persones. Tot un èxit també. Per motius personals cada vegada jo em podia dedicar menys a l’associació, i aquestes activitats es van anar perdent. Fins al dia d’avui, que un grup de veïns/es pretenen reactivar l’associació i es posen en contacte amb mi. Entre tots decidim fer un traspàs de poders i relleu de l’associació. Jo renuncio a la presidència perquè la meva situació no em permet seguir al capdavant i perquè crec que el relleu que vindrà serà positiu. Desitjo que es facin moltes coses pel casc antic, i sobretot que la gent s’hi involucri. Alguns consells? Paciència, perseverança, unitat del grup, responsabilitat, diàleg transparència, i molta voluntat.

L’avui Trobo a faltar moviment de la gent que doni una empenta al barri. Estàs batallant pel teu barri! No per un altre. Pel teu barri! Malgrat tot desitjo que aquest nou impuls de l’associació de Veïns no sigui una excepció. I crec que no ho serà. De mica en mica i a pas de formigueta es van fent coses aquí dalt. I això és esperançador. Això farà possible que hi hagi més unió entre els veïns, que en part s’ha perdut. Aquest és un camí molt important per a recuperar la vida del barri i a partir d’aquí posar-lo en valor. Perquè aquí dalt ho tenim tot: On és l’Església? Sota el campanar? La casa Felip, el Castell, ... les arrels?

La Columna per Mar Puerta (Plaça de les Eres)

inc 34 anys i sóc veïna de la Plaça de les Eres de tota la vida. Gairebé tota la meva família de part de la mare viu al barri des dels anys cinquanta, quan vingueren del Sud d’Espanya en cerca de millors condicions. Com molts altres, al casar-me em vaig plantejar d’anar a viure al nou centre de Calaf, a la part baixa, però vam acabar desistint i ara no ho canvio per res del món.

Agenda SETEMBRE. Actes al Barri

SETEMBRE. Actes fora del Barri

BARRI AMUNT DIA A DETERMINAR :::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::: Celebració del taller d’urbanisme. Objectiu: acord de les obres de la Llei de Barris. Més informació a calaf_barriamunt@larada.net | 660 52 85 82

DEL 2 AL 5 DE SETEMBRE FESTA MAJOR DE CALAF DIVENDRES 2 DE SETEMBRE :::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::: 17:00h Centre de dia Concert d’acordionistes Casa Joan Gimferrer per celebrar el 5è aniv. d’obertura del centre 24:00h Antiga serradora Concert jove En cas de pluja, a la Unió Calafina

Reempresa del taller ‘Reporters i reporteres del Casc Antic de Calaf’ DIA 17 DE SETEMBRE ::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::: 16:30h. Centre Cívic Darrer taller participatiu del programa urbanístic: En aquest es consensuaran amb els veïns i veïnes les obres que es faran a cada carrer en el marc de la Llei de Barris. L’arquitecta municipal, Anna Albín, ens retornarà les seves impressions i conclusions tretes de les propostes que els i les veïnes li férem arribar abans de l’estiu. DEL 2 AL 5 DE SETEMBRE FESTA MAJOR DE CALAF DIVENDRES 2 DE SETEMBRE :::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::: Torneig infantil-aleví de tennis taula 9:30h Al Casino 21:00h Plaça Gran Pregó 21:30h Plaça Gran Sopar popular 22:30h Plaça Gran Espectacle “Beijing acrobats”

Plaça de les Eres. Autor: Participants del taller de “Barri Amunt” del dia 28 de maig.

Gairebé totes les infanteses són bones, però a la Plaça de les Eres la meva ho ha estat molt. De petita m’enviaven a comprar a Cal Canons, a la Montserrat del vi,... Llavors tot ho teníem a mà. Avui si et falta un pot de tomàquet i la peixateria de la Plaça està tancada, ja has de sortir del barri. Però la plaça no era només un lloc de compra, sinó “la vida”. Sortíem fins tard a jugar a la plaça. Cap al tard trèiem l’entrepà i sopàvem tots junts. Avui ja no hi queda ni un comerç i tot són cases. Però estic orgullosa que els meus fills sàpiguen jugar-hi i disfrutar-la com ho feia jo. Tot i que malauradament ho han de fer d’una manera diferent. A banda de la pèrdua de comerços, els cotxes que venen del Carrer del Born cap al carrer Progrés van “a tota pastilla”, i això ens fa estar intranquils als pares i mares. Aquesta canalla mantenen la vida de les places. Posant-loshi difícil estem perjudicant directament al barri. La plaça ha sigut una part molt important de la vida dels veïns i volem que ho segueixin sent pels nostres fills. Que els hi sigui també un espai de joc, d’aprenentatge, de relació, d’enfadades, d’alegries... del bon record de quan siguin grans.

DISSABTE, 3 DE SETEMBRE :::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::: A partir de les 9:00h i fins a les 21:00h Fira-Mercat de Calaf 10:00h Unió Calafina 11:00h Plaça Gran 19:00h Plaça Gran

Torneig 4 bandes de tennis taula Inauguració Fira-Mercat de Calaf Concert de música celta amb “El pati de les cireres”

9:30h Unió Calafina 19è Torneig de botifarra 10:00h Unió Calafina Torneig absolut individual (federat i no federat) de tennis taula ACTES RELIGIOSOS :::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::: a la Parròquia de Sant Jaume DISSABTE DIA 3 20:00 h Missa vespertina DIUMENGE DIA 4 12:30 h Missa de Festa Major DILLUNS DIA 5 12:00 h Missa pels difunts 13:00 h Conferència a càrrec de Mn. Antoni Pladevall

DEL 1 AL 5 DE SETEMBRE FESTA MENOR DE CALAF DIJOUS 1 DE SETEMBRE :::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::: 19:00h Estudi Gustavo Inauguració de l’exposició de pintura. Rousseau: l’homme sauvage. A càrrec de la pintora Queralt Antú Serrano. 2-4 de setembre de 12:00h a 14:00h, i de 19:00h a 21:00h.

DISSABTE, 3 DE SETEMBRE ::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::: 18:00h Poliesportiu Concert amb l’Orquestra Amoga 18:00h Pl.dels Arbres Taller de pintura creativa i berenar per a la mainada 22:30h Casal de Calaf “Otel·lo”, una de les tragèdies més conegudes de William Shakespeare, a càrrec de l’ATC. 23:30h Poliesportiu Ball amb l’Orquestra Amoga 24:00h Antiga serradora Nit Cochambrosa DIUMENGE, 4 DE SETEMBRE ::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::: 10:00h Plaça Barcelona 92 Quadrangular d’escacs 13:30h Plaça dels Arbres Sardanes amb la Cobla Lluïsos de Taradell 17:30h Camp de futbol Partit de futbol Les Garrigues UE Calaf - CF Navarcles 18:00 h Plaça dels Arbres Cercavila del gegants de Calaf amb la presentació de l’Hereu i Pubilla de Calaf 2011 19:30h Pg. Sta. Calamanda Ball llarg amb l’Orquestra Liberty 22:30h Casal de Calaf “Gènesi 1.1.1.1.1”, una divertida comèdia d’esquetxos d’obres de diferents autors a càrrec de l’ATC 24:00 h Pista Casal de Calaf Nit de DJ’s DILLUNS, 5 DE SETEMBRE :::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::: 13:00h Pl. Barcelona 92 Sardanes amb la Cobla La Blanes 18:00h Poliesportiu Concert i ball amb l’Orquestra La Blanes. En finalitzar el ball tindrà lloc el Castell de focs DE L’1 AL 15 DE SETEMBRE ::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::: Exposició de ceràmica Germanes Prat. Casa Joan Prat (Plaça dels Arbres) DISSABTE 10 DE SETEMBRE ::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::: Excursió al Maresme Organitza: Associació de Veïns de La Pineda

DIVENDRES 2 DE SETEMBRE :::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::: 23:00h Pl. Ravalet Pregó de Festa Menor. Seguida 24:00h Pl. Ravalet 1r Concurs de Cantaires d’Havaneres de l’Alta Segarra

11 DE SETEMBRE “DIADA DE CATALUNYA” ::::::::::::::::::::::::: Sardanes amb la Cobla 13:30h Plaça Barcelona 92 Juvenil de Solsona

DISSABTE 3 DE SETEMBRE ::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::: 10:30h Pl. Ravalet Matinal Infantil, tallers pels més menuts. Amb la col·laboració de l’Agrupació Escolta Alexandre de Riquer i l’Agrupació Xarxa Calaf. 17:00h Pl.Ravalet i entorns Cursa de Lokus 22:00h Pl.Ravalet Presentació i passi de vídeo dels curmetratges “Reinterpretant Calaf”, elaborats pel Grup de Reporters i reporteres del Casc Antic. Organitza: ACNE, l’Arada, Barri Amunt i Ajuntament de Calaf. Amb la Col·laboració de l’Associació de Veïns del Casc Antic. 24:00h Pl.Ravalet Concert amb Mazoni i Color Humano + Musiqueta després del concert

OCTUBRE. Actes al Barri

DIUMENGE 4 DE SETEMBRE 12:00h Pl.Ravalet Jazz Vermut amb “The Gramophone All Stars”

DIES A DETERMINAR AL CASAL DE CALAF ::::::::::::::::::::::::: Músiques a Cau d’Orella (Consulta la programació a www.facebook.com/pages/Músiques-a-cau-dorella)

BARRI AMUNT DIA A DETERMINAR :::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::: Celebració del tercer taller Barri Amunt Objectiu: acord de les accions del barri en què es començarà a treballar. Més info a calaf_barriamunt@larada.net o al telèfon 660 52 85 82. DIUMENGES, A PARTIR DE LES 7 DE LA TARDA BALLS ::::: Organitza: Unió Calafina 2 D’OCTUBRE: Grup Cristal 9 D’OCTUBRE: Jordi Casellas 16 D’OCTUBRE: Josep Maria Avinyó 23 D’OCTUBRE: El Teclista Joan 30 D’OCTUBRE: El Duo Estilete

OCTUBRE. Actes fora del Barri

NOVEMBRE. Actes al Barri DIUMENGES, A PARTIR DE LES 7 DE LA TARDA BALLS ::::: Organitza: Unió Calafina 6 DE NOVEMBRE: Duo Faràndula 13 DE NOVEMBRE: Duet Dobre Swing 20 DE NOVEMBRE: El Solista Charlie 27 DE NOVEMBRE: El Solista David Swing. DATA A DETERMINAR ::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::: Per Tots Sants, tindrà lloc el Mercat medieval a la Plaça Gran. Actes f

NOVEMBRE. Actes fora del Barri

DIES A DETERMINAR AL CASAL DE CALAF ::::::::::::::::::::::::: Músiques a Cau d’Orella (Consulta la programació a www.facebook.com/pages/Músiques-a-cau-dorella)