Ba 3 by L'ARADA creativitat social

3 Butlletí del Pla Comunitari del Barri Antic de Calaf Núm. 3 — Febrer de 2012

Ens cal suport per tirar endavant projectes al barri. — Abans estavem més connectats i ens preocupàvem més els uns dels altres — Sovint no rebem informacions que ens són útils. — S’ha de dinamitzar l’oferta i lloguer de pisos. — Aquí hi ha molta gent que no coneixia i semblen bona gent. — No podem esperar que ens treguin les castanyes del foc des de dalt, si abans ja costava imagina’t ara!

Edita

Col·labora

Cordiació i redacció

l’Arada, creativitat social www.larada.net Contacte

Dimarts i dijous de 16:30 a 19:30 a la Plaça de les Eres — 93 869 81 33 660 52 85 82 — www.DiguesLaTeva.cat Calaf_BarriAmunt@larada.net

Per un barri viu, actiu i atractiu!

Volem un barri actiu, viu i atractiu. Com ho aconseguim?

www.DiguesLaTeva.cat

Barri Amunt al dia Pla de desenvolupament comunitari del Barri Antic de Calaf

l Pla d’Acció Col·lectiu que s’ha dibuixat en l’últim taller participatiu de Barri Amunt és fonamentalment un recull de mesures d’autoria col·lectiva, un recull d’inquietuds i propostes de totes aquelles persones que han volgut participar del procés. Esperem i confiem que tothom —hagin o no hagin participat en el procés— així ho entenguin, i adoptin la seriosa valoració que un exercici d’esforç col·lectiu tan gran es mereix.

Les intervencions públiques en barris o territoris desafavorits, com és el cas del barri antic de Calaf, molt sovint finalitzen amb una pla d’acció o full de ruta que ha de permetre capgirar la situació no desitjada en què es troben. Per a fer-ho la fase culminant és la posada en marxa d’aquest pla, que sovint es fa des dels representants de diferents àmbits com l’econòmic o el polític. Des de Barri Amunt es dóna la mateixa importància als representants que a tota persona que intervé al barri (que hi viu o que simplement li interessa). Entenem que d’alguna manera o altra qualsevol persona pot intervenir en la millora d’un aspecte concret del barri, doncs un veí/ïna és alhora actor cultural i social (estableix relacions socials, culturals amb el barri, des de l’associació de Veïns que munta un taller de música, fins al jovent que juga a la plaça al sabater que ven sabates) un actor econòmic (generador de riquesa mi-

El Pla d’acció obté el seu vertader valor quan es fa realitat. Per a ferho hi intervenen diferents actors que sovint se’ns plantegen com a independents els uns dels altres: 1- Actors socials i culturals (ciutadania associada o no). 2- Actors econòmics (consumidors, productors i empresaris). 3- Actors polítics de l’administració.

Pla Comunitari BARRI AMUNT

AN. PREVI

NEG. INICIAL

ESCENARI DESITJAT

DIAGNOSI “Som un barri...”

PLA ACCIÓ

“Volem un barri actiu, viu i atractiu”

tjançant el treball, el consum o la gestió d’empreses) i un actor polític (gestiona i decideix sobre els recursos i les relacions entre persones del territori que les acull). El Pla Comunitari Barri Amunt pretén ser un procés de treball en el què es vol posar en comú i aglutinar aquesta capacitat col·lectiva per incidir en els afers públics que afecten al veïnat del barri. Arribats a la fase d’ACCIÓ s’assoleix el moment de més rellevància tant pel barri com per a les pròpies conviccions de molts del qui heu participat en el procés: la posada en marxa de projectes concrets des de totes i tots nosaltres (des de l’empresa col·lectiva i participativa de les accions).

SOM AQUÍ

ACCIÓ “Construïm un barri actiu, viu i atractiu”

Consens del projecte

Quins carrers volem?

DIAGNOSI “Som un barri...”

— Procés Participatiu per dissenyar els Carrers i Places contmplats en el Pla de Barris.

ESPAIS DESITJATS “Quins carrers volem i podem tenir”

REFORMA DELS CARRERS “S’inicien les reformes dels carrers i places”

Com estem? Cap on volem anar? Com hi arribem? Comencem a caminar

2 MESOS

3 MESOS

28 MESOS

Trobades - Tallers Participatius Actes al territori Assessorament - Acompanyament d’experts i en gestió i promoció de projectes

Elaboració del Pla d’Acció Col·lectiu

Crònica i resultats del 3er Taller Participatiu

El taller

Conjunt de propostes recollides

Resultats del Pla d’Acció Col·lectiu

Descripcions dels projectes més proritzats

Síntesis final i organització de l’Acció

Programa Urbanístic

El Tema del barri

Les veus del barri

Notícies del Barri

Els reporters i les reporteres del barri antic de calaf

La Columna

Contra

Agenda

Contra

Elaboració del Pla d’Acció Col·lectiu Crònica del 3er Taller Participatiu

a Unió Calafina va acollir el passat dissabte 29 d’Octubre una nova sessió participativa del pla comunitari Barri Amunt. D’aquest, on hi varen participar 30 persones, se’n van desprendre dos grans resultats: Un full de ruta pel barri (Estudi Estratègic) i un full de ruta pel barri a impulsar des de la seva gent (El Pla d’Acció Col·lectiu de Barri Amunt). Ambdós resultats són fruit del treball i les reflexions de la fase anterior. En el primer cas el full de ruta recull aquelles accions que els veïns, administració i tècnics creuen vitals per millorar l’estat del barri, aquelles accions que incideixen directament sobre factors claus del barri. El segon gran resultat és el Pla d’Acció Col·lectiu. Aquest recull aquelles accions del full de ruta que poden ser dutes a terme des dels veïns i persones interessades pel barri, i que així ho han manifestat. Aquest segon resultat és especialment important doncs recull aquelles accions que per ser més motiva-

dores, pot comptar amb la participació de més gent i més diversa per a fer-les realitat. Així, des de la implicació de la gent del barri i des del treball en xarxa amb programes i experiències ja existents, des del Pla d’Acció Col·lectiu es pretén iniciar ja de manera directa la transformació del barri cap a una situació més desitjable. La lectura del Pla d’Acció Col·lectiu va més enllà d’un estudi estratègic, volent fer emergir a la llum quines són les iniciatives que poden tenir un impacte real en la millora del barri des d’un recolzament directe i una voluntat ciutadana d’implicació, fent conscient el seu poder d’influència i construcció. Així, els resultats d’aquest tercer taller del pla comunitari Barri Amunt, venen a sintetitzar tot el procés que ha dut tant a la ciutadania com als tècnics coordinadors del pla comunitari a reconèixer quins projectes es poden dur a terme a nivell comunitari, entre el veïnat i l’administració local.

Taller Barri Amunt. Fotografia: Arada

El taller

mb l’objectiu de concretar i impulsar projectes per la millora del barri des de la seva gent, en aquesta sessió de treball es van revisar i analitzar les propostes fetes en tallers i actes anteriors. En grups, cada participant va prioritzar els dos àmbits d’interès (és a dir, grans línies d’intervenció, vegeu quadre adjunt) que considerava més interessants i prioritaris pel barri. Cada grup va treballar els més ci-

tats, analitzant les diferents accions i projectes que s’havien proposat en anteriors tallers. Es va reflexionar la relació entre ells, l’impacte que podrien tenir al barri, i en mans de qui estava que s’acabessin duent a terme (el paper dels veïns/es, l’ajuntament, empreses, etc). De totes les accions i projectes de cada àmbit d’interès, de les recollides en anteriors tallers però també de proposades de noves, se’n van selec-

cionar 15, que són quines conformen el Pla d’Acció Col·lectiu. Aquest ha estat elaborat a partir de tres criteris: La capacitat d’incidència dels i les veïnes, si està “més a les nostres mans”; segons la importància de l’aplicació del projecte per la millora general del barri; i finalment es prioritzaven, d’entre aquests dos criteris, els projectes que motiven l’implicació personal dels i les veïnes. A partir d’aquest, es començarà a treballar amb les 7 primeres accions.

Mapa de participació al 3er taller del pla comunitari Barri Amunt

Procedència dels participants x12 participants de fora del barri Límit Municipal Àmbit Projecte d’Intervenció Integral 4

Propostes concretes presentades entre tots

Àmbit estratègic

Projectes concrets

Conjunt de totes les propostes recollides de les quals se’n selecciona el Pla d’Acció Col·lectiu CULTURA I ASSOCIACIONISME

COMERÇ, TREBALL I EMPRESA

ÀMBIT D’INTERÈS:

ELABORACIÓ D’UN PROCECTE D’ÚS D’ESPAIS PER A ACTIVITATS CULTURALS

ÀMBIT D’INTERÈS:

PROMOCIÓ OCUPACIONAL

POSSIBLES PROJECTES D’INTERÈS:

1 2 3 4

POSSIBLES PROJECTES D’INTERÈS:

1 Programa de Formació Ocupacional (CRO). 2 Creació d’un Viver Empresarial dels baixos de la Plaça Gran.

ÀMBIT D’INTERÈS:

POTENCIAR EL MANTENIMENT I ESTABILITAT DEL COMERÇ EXISTENT

POSSIBLES PROJECTES D’INTERÈS:

1 2 3 4 5

ÀMBIT D’INTERÈS:

QUE EL COMERÇ SIGUI TAMBÉ UN RECLAM TURÍSTIC

POSSIBLES PROJECTES D’INTERÈS:

1 Programa de Promoció Comercial i Recuperació de Baixos 2 Elaboració d’un pla estratègic que coordini i copromocioni turisme i comerç de qualitat.

ÀMBIT D’INTERÈS:

MILLORAR EL CONEIXEMENT I RECONEIXEMENT DEL CASC ANTIC

POSSIBLES PROJECTES D’INTERÈS:

1 Programa” Al Casc Antic també existim”: difusió de la història i realitat del Barri a Calaf i rodalies.

Condicionament d’un local com a equipament per al barri. Elaboració d’un programa d’espais per a un ús cultural associatiu. Biblioteca-Espai per a Gent Gran. Rehabilitació i condicionament de l’edifici de la Unió Calafina.

ÀMBIT D’INTERÈS:

CREACIÓ D’ESPAIS DE CONVIVÈNCIA I PROMOCIÓ VEÏNAL / PROJECTES CULTURALS COL·LECTIUS AL BARRI

POSSIBLES PROJECTES D’INTERÈS:

1 Xarxa d’intercanvi i acollida cultural. 2 Biblioteca-Espai per a Gent Gran. 3 Servei de suport i acompanyament a l’associacionisme.

ÀMBIT D’INTERÈS:

ELABORACIÓ D’UN PROGRAMA CULTURAL ESTABLE AL CASC ANTIC

POSSIBLES PROJECTES D’INTERÈS:

1 2 3

Concreció d’un programa cultural estable al casc antic. Creació i equipament d’una Aula d’informàtica i programa formatiu en TIC. Projecte de barri d’intercanvi de serveis i coneixements.

SERVEIS I ATENCIÓ A LES PERSONES

Promoció del Consum Local i de Qualitat. Associació dels comerciants del casc antic. Creació d’un Viver Empresarial dels baixos de la Plaça Gran. Creació d’un observatori i servei de suport del comerç del barri. Condicionament d’un local com a equipament per al barri.

TURISME I PATRIMONI

ÀMBIT D’INTERÈS:

REDUCCIÓ DEL TRÀNSIT I OPTIMITZACIÓ DE LA MOBILITAT DELS VEÏNS (TRÀNSIT I A PEU)

ÀMBIT D’INTERÈS:

MILLORA DE L’APARENÇA DEL BARRI

POSSIBLES PROJECTES D’INTERÈS:

1 Pla de Mobilitat. 2 Obres del Pla de Barris.

POSSIBLES PROJECTES D’INTERÈS:

ÀMBIT D’INTERÈS:

POTENCIACIÓ I MILLORA DEL PROGRAMA D’AJUDA A LA EXCLUSIÓ SOCIAL I SERVEIS A LES PERSONES

1 2 3 4 5 6

POSSIBLES PROJECTES D’INTERÈS:

1 2 3 4 5 6 7

ÀMBIT D’INTERÈS:

CREAR PRODUCTES TURÍSTICS

POSSIBLES PROJECTES D’INTERÈS:

1 Elaboració d’un pla de desenvolupament turístic. 2 Condicionament d’un local com a equipament per al barri.

Xarxa d’integració i dinamització de Dones (ocupacional) . Concreció d’un programa cultural estable al casc antic. Servei de suport i acompanyament a l’associacionisme. Programa actiu i informatiu d’atenció a les persones en risc d’exclusió social. Pla d’habitatge. Programa de formació i dinamització per a la gent gran. Xarxa d’intercanvi i acollida cultural.

Pla d’habitatge. Obres del Pla de Barri. Pla Ciutadà de Millora Urbana. Tramitació ‘express’ de taxes i permisos d’obres. Sistema d’afavoriment en les intervencions particulars per a millorar l’aparença del barri (inclou també deixalles i residus) . Condicionament d’un local com a equipament per al barri.

/ Avui hem après moltes coses aquí. / És difícil, però no pas impossible. / Entre tots i totes podríem fer moltes coses./ Cal un espai de trobada on el veïnat ens hi trobem al final del dia i puguem conversar i madurar projectes conjuntament. / Podríem fer un tros del mercat aquí dalt, o un mercat diferent. / Seria útil una unió comercial, però si anés acompanyat del suport d’un observatori municipal del comerç. / Jo estic disposat a llogar els meus baixos. / Jo tinc idees de negoci, però necessito algun suport per tirar-lo endavant. / Hem d’estimular reclams al barri. / La figura del mercat és essencial al barri / Els veïns podríem redactar un pla de millora urbana. / És prioritari començar la recuperació de baixos comercials de la llei de barris. / 5

Resultats del Pla d’Acció Col·lectiu

Pla d’Acció Col·lectiu Àmbit d’interès

Programa

Persones interessades

Convivència i promoció veïnal

Creació d’una xarxa d’intercanvi i acollida cultural

Convivència i promoció veïnal

Servei de suport a l’associacionisme

Exclusió social i atenció a les persones

Creació d’una xarxa de dones

Programa cultural estable

Creació d’un programa cultural estable

Exclusió social i atenció a les persones

Pla d’habitatge

Programa cultural estable

Intercanvi de serveis i coneixements

Foment del comerç local

Promoció del comerç local (consum i dinamització)

Ús d’espais culturals

Elaboració d’un programa d’ús d’espais culturals

Emprenadoria / Comerç

Viver Empresarial als Baixos de la Plaça gran

Aparença del barri

Pla de Barris

Trànsit

Pla de Mobilitat

Reconeixement del Casc Antic

“Al Casc antic també existim”

Comerç

Associació de Comercians del Casc Antic + observatori des de l’Ajuntament

Exclució social i atenció a les persones

Programa d’atenció a les persones en risc d’exclusió social

Aparença del barri

Pla Ciutadà de Millora Urbana

l Pla d’Acció Col·lectiu és la priorització dels projectes segons l’interès personal en tirar endavant cada projecte, i respon als programes seleccionats per tenir un impacte en el barri i alhora per estar més a les mans dels i les veïnes. Per tant pot no recollir projectes que, com el turisme, es consideren importants des d’un punt de vista tècnic

però que no forma part del Pla Col·lectiu. Adjunt s’indiquen els 7 més prioritzats, que són els què ara mateix es contemplen com a prioritaris del total de projectes que s’han recollit en aquest Pla. A continuació es relacionen aquests 7 amb els resultats de l’estudi tècnic estratègic. L’Estudi Estratègic és una anàlisi global de l’impacte de cadascun dels

projectes possibles pel barri, sense tenir en compte l’interès personal. S’ha fet l’estudi en relació a un gran nombre de realitats positives i negatives del barri, de les que aquí només se’n mostra les més “centrals” (la Disminució de població; la pèrdua de visites de gent de fora del barri; i l’augment del risc d’exclusió social).

Llistat de projectes més prioritzats segons la seva importància estratègica. 1

Creació d’un programa cultural estable al casc antic

Xarxa d’intercanvi Serveis, Bens i Coneixements

Pla d’habitatge

Promoció del Consum Local i de Qualitat.

Xarxa d’integració i dinamització de Dones (ocupacional i social)

Xarxa d’intercanvi i acollida cultural

Servei de suport i acompanyament a l’associacionisme

Nota: Reodenació de les 7 primeres accions o projectes del Pla d’Acció Col·lectiu segons la seva importància estratègica.

Associacionisme i promoció cultural

Ajuntament

Promoció Comercial i Empresarial

Veïns i veïnes

Inclusió Social

Àmbits Urbanístics

Formació Ocupacional

Efecte transformador al barri

* El llistat de Projectes està ordenat pel seu impacte en el barri.

* En la 5a i 6a columna es mostra les accions que afecten a les 2 variables centrals, clau, en l’explicació de l’estat del barri. Per tant, les accions que hi influèixin són de subratllar en el seu efecte transformador globla pel barri.

* En la 7a columna: El mateix que les dos anteriors. Simplement té una naturalesa diferent, d’atenció al risc en exclusió social.

Taller Barri Amunt. Fotografies: Arada

Estudi estratègic ASPECTES CLAU ON INCIDEIX DES D’ON ES TREBALLA Es contempla en la Llei de Barris

ÀMBIT

PROJECTES

TIPUS / QUÍ?

DISMINUCIÓ DE VISITES DE GENT FORA DEL BARRI

PÈRDUA DE POBLACIÓ (DONES I JOVES)

AUGMENT DE LA POBLACIÓ EN RISC D’EXCLUSIÓ SOCIAL

Rehabilitació i condicionament de l’edifici de la Unió Calafina Elaboració d’un programa d’espais per a un ús cultural associatiu.

Prioritzat en el Pla Comunitari

Creació d’un programa cultural estable al casc antic

Es contempla en la Llei de Barris

Condicionament d’un local com a equipament per al barri Creació d’un Viver Empresarial dels baixos de la Plaça Gran Associació dels comerciants del casc antic

Prioritzat en el Pla Comunitari

Xarxa d’intercanvi Serveis, Bens i Coneixements

Prioritzat en el Pla Comunitari

Pla d’habitatge

Prioritzat en el Pla Comunitari

Promoció del Consum Local i de Qualitat.

Prioritzat en el Pla Comunitari

Xarxa d’integració i dinamització de Dones (ocupacional i social)

Prioritzat en el Pla Comunitari

Xarxa d’intercanvi i acollida cultural Biblioteca / Espai per a Gent Gran Creació d’un observatori i servei de suport del comerç del barri Programa “Al Casc Antic també existim”: difusió de la història i realitat del barri a Calaf i rodalies.

Prioritzat en el Pla Comunitari

Servei de suport i acompanyament a l’associacionisme Elaboració d’un pla estratègic que coordini i copromocioni turisme i comerç de qualitat.

Es contempla en la Llei de Barris

Elaboració d’un pla de desenvolupament turístic Pla Ciutadà de Millora Urbana

Es contempla en la Llei de Barris

Programa de Promoció Comercial i Recuperació de Baixos

Es contempla en la Llei de Barris

Programa de Formació Ocupacional (CRO). Sistema d’afavoriment en les intervencions particulars per a millorar l’aparença del barri (inclou també deixalles i residus).

Es contempla en la Llei de Barris

Obres del Pla de Barris Pla de Mobilitat

Es contempla en la Llei de Barris

Programa de formació i dinamització per a la gent gran Programa actiu i informatiu d’atenció a les persones en risc d’exclusió social

Es contempla en la Llei de Barris

Creació i equipament d’una Aula d’informàtica i programa formatiu en TIC Tramitació ‘express’ de taxes i permisos d’obres 7

Breu descripció dels projectes més prioritzats pel Pla Comunitari Barri Amunt

continuació es presenta una breu descripció dels 7 projectes prioritzats. Això no significa que sigui la forma definitiva que adquireixin, ni descarta el fet que

inicialment es treballin accions dins d’un mateix grup d’interès (o de treball). Són iniciatives que es tenen inicialment en compte per aplicar al barri i que precisen de la implicació

de la gent per tirar-los endavant. Alhora, treballant des de diferents accions del Pla d’Acció Col·lectiu, es poden treballar accions que potser es consideren més ‘importants’ pel

barri, però que aparentment no estan a les nostres mans. Aquest és el cas, per exemple, de la necessitat de dur a terme una estratègia de turisme.

INICIATIVA 1

INICIATIVA 2

INICIATIVA 3

INICIATIVA 4

INICIATIVA 5

Creació d’un programa cultural estable

Xarxa d’intercanvi de bens, serveis i conexements

Pla d’habitatge

Promoció del Consum Local i de Qualitat

Xarxa d’integració i dinamització de Dones

ÀMBIT D’INTERÈS ALS QUE RESPON:

Elaboració d’un programa cultural estable al casc antic. / Potenciació i millora del programa d’ajuda a la exclusió social / Serveis a les persones.

Potenciació i millora del programa d’ajuda a la exclusió social / Serveis a les persones.

Potenciar el manteniment i estabilitat del comerç existent. Que el comerç sigui també un reclam turístic.

Potenciació i millora del programa d’ajuda a la exclusió social. / Potenciació de serveis a les persones. / Envelliment de la població.

Aquesta iniciativa respon a la falta d’actes continus al barri, i ve de la voluntat de realitzar-ne, i de dinamitzar i d’aglutinar els existents. És una iniciativa que busca la implicació de tot el veïnat, i que parteix de les iniciatives associatives existents, com l’AAVV i l’ARCA, i grups en creació com la Xarxa d’Intercanvi i Acollida Cultural o la Xarxa de Dones que pot d’esdevenir una eina cabdal en els processos d’integració i d’acollida a través de l’intercanvi i reconeixement de cultures diferents.

La idea d’aquesta iniciativa és reforçar els canals d’ajuda i intercanvi informals que existeixen al barri, partint de l’intercanvi de bens, temps i serveis, com en el cas dels Mercats d’Intercanvi i els Bancs del Temps. Les persones que participen en aquestes experiències ofereixen el seu temps fent determinats serveis a canvi del temps i serveis d’altres persones; així doncs, la unitat de mesura és l’hora. Entre els serveis que es podrien oferir es troben petites reparacions domèstiques, traduccions, sessions de massatge, classes de cuina, acompanyament de persones grans i un llarg etcètera.

El Pla d’habitatge es presenta com una eina per frenar el deteriorament del barri, augmentar els espais disponibles per habitatges i locals comercials o d’ús públic. Parteix de l’ajuntament de Calaf i precisa de la implicació ciutadana per a definir quins usos són més necessaris i quines condicions són més viables.

Aquesta iniciativa té per objectiu la dinamització comercial del consum al barri a través de la creació d’un grup de treball que analitzi i abordi el tema de cara a la població, els consumidors, els comerciants i l’ajuntament. Es parteix de la idea de crear una campanya/marca en la què, per una banda es fomenti la consciència del què suposa el consum local, i per altra aglutini i revaloritzi aquests comerços locals sota una estratègia empresarial pròpia. Es contempla també la urgència de generar algun impuls d’atracció turístico-comercial que serveixi de pilar per afavorir poc a poc la reintroducció de comerços al barri, com podria ser la realització d’una part del mercat o d’un mercat específic de manera periòdica entre la Plaça Gran i la Plaça de les Eres.

Aquesta iniciativa té com a objectiu l’acompanyament d’un grup d’ajuda mutua en clau de génere. Compren alhora l’autoorganització de les necessitats i inquietuds com a dones per a donar resposta conjunta a problemes comuns molts d’ells relacionats amb l’atenció a les persones i en especial a la gent gran. Per altra banda servirà de plataforma per impulsar l’emprenadoria en l’atenció social de gent gran. Des d’aquesta es treballarà l’Arada junt amb el Centre de Recursos per l’Ocupació en la formació de cuidadores, i es dinamitzarà la creació d’una xarxa de cuidadores per a l’atenció a gent gran i en situació de dependència.

Com ho fem? Depenent de l’interès i motivació respecte als projectes que s’han considerat prioritaris i importants a aplicar al barri, es configuraran uns primers ‘grups d’interès’. Aquests són grups oberts flexibles formats per tota persona i entitat (inclòs l’Ajuntament) que estan interessades en els objectius del grup d’nterès. Amb l’interès com a condició bàsica, els assistents s’impliquen en el grup de la manera que decideixin. Aquesta implicació pot ser tant de seguiment i d’avaluació, com d’execució.

Síntesi final i organització de l’acció El següent pas del Barri Amunt és el de reunir-nos segons els grups d’interès, les iniciatives prioritzades. Des d’aquests es concretaran els projectes i es posaran en marxa. D’entrada alguns projectes es tractaran des d’un mateix grup. GRUP CULTURAL

INICIATIVA 6

INICIATIVA 7

Xarxa d’Intercanvi i Acollida Cultural

Servei de suport a l’associacionisme

ÀMBIT D’INTERÈS ALS QUE RESPON:

Potenciació i millora del programa d’ajuda a la exclusió social / Serveis a les persones. / Creació d’espais de convivència i promoció veïnal / Projectes Culturals col·lectius al barri.

Creació d’espais de convivència i promoció veïnal / Projectes Culturals col·lectius al barri. / Potenciació i millora del pro grama d’ajuda a la exclusió social. / Potenciació de serveis a les persones.

La xarxa d’intercanvi i acollida cultural es planteja inicialment des de la necessitat de crear espais de convivència i encontre entre els diferents col·lectius culturals de Calaf. Sorgeix de la necessitat manifesta tant de trencar barreres i distància social entre col·lectius amb orígens diferents, com per resoldre problemàtiques específiques d’aquests davant l’inclusió a Calaf. Queda, aquesta iniciativa, implícitament lligada amb la de “Creació d’un programa multicultural estable”, podria ser un promotor important d’activitats socioculturals al barri.

Un servei de suport a l’associacionisme al barri es presenta com un projecte que afecta directament a dues variables clau en la transformació del barri: la reducció del nombre de persones associades en els darrers anys, i la poca activitat al barri. Davant la voluntat de realitzar actes lúdics, l’emergència de noves entitats i grups al barri, la manca d’espais d’intercanvi, i l’existència d’espais potencials per a centres culturals i d’acollida d’entitats, un servei de suport a l’associacionisme sorgèix com una iniciativa important per la dinamització socio-cultural. Adopten també una importància especial i les associacions de caràcter social que avui ja treballen en col·lectius necessitats.

Xarxa d’Intercanvi i Acollida Cultural.

Intercanvi de Serveis i Coneixements.

Programa Multicultural Estable.

GRUP COMERÇ

Promoció del Comerç Local.

GRUP DONES I GENT GRAN

Xarxa de Dones.

GRUP ASSOCIACIONS

Servei de Suport a l’Associacionisme.

Tot i no presentar una necessitat de coordinació i implicació ciutadana tan important, també cal realitzar igualment trobades de disseny i coordinació pel grup: 3 Pla d’Habitatge. Entre aquests programes i grups de treball, cal destacar l’enfocament especial a l’àmbit del turísme al que es pot donar resposta tant des d’altres àmbits. Igualment, s’han de veure les possibilitats i potencialitats del turisme com una important via de dinamització dels altres tres.

Esquema dels Grups d’interès Reporters i reporteres

GRUP CULTURAL GRUP DONES 5. Xarxa de Dones

1. Programa multicul tural estable 2. Intercanvi de Serveis i Coneixements 6. Xarxa Intercanvi i Acollida Cultural

3. Pla d’Habitatge TURISME

GRUP ASSOCIACIONS 7. Servei de Suport al Associacionisme

Objectiu

GRUP COMERÇ 4. Promoció del Comerç Local

Ara, posem fil a l’agulla perquè els projectes s’acabin duent a terme!

L’objectiu és definir millor els programes d’acció. Veure quins recursos humans i d’altre índole són necessaris per impulsar-los, de quins disposem al barri, i de quina manera els i les vaïnes hi podem contribuir. S’estudiarà com es pot treballar junt amb altres agents del barri com entitats, empreses i l’administració pública.

Programa Urbanístic: Taller veïnal de disseny dels espais D

issabte dia 8 d’octubre es va realitzar el tercer taller participatiu d’urbanisme del nucli antic de Calaf, que va ser una sessió de treball entre veïns, veïnes, l’arquitecta municipal (Anna Albín) i el regidor d’Urbanisme de Calaf (Joan Caballol). Hi van participar una cinquantena de veïns i veïnes. La sessió es va iniciar amb una presentació de Joan Caballol, seguida d’una explicació detallada de l’arquitecta muni-

cipal sobre les consideracions tècniques que l’ajuntament ha recollit de les aportacions veïnals en tallers anteriors i relatives a les quatre zones d’intervenció per la Llei de Barris (Zona 1: Carrer Xuriguera, carrer del Carme i entorn del castell; Zona 2: Carrer Sant Antoni, Plaça de les Eres i carrer Sant Pere; Zona 3: Plaça Ravalet; Zona 4: Avinguda de la Pau). En general es va mostrar una gran afinitat entre les propostes

i reclamacions llançades des del veïnat en tallers anteriors i els objectius considerats per l’ajuntament. Restava definir com es plasmarien en els espais concrets els usos que a nivell general acordats. Amb quest objectiu, en la segona part del taller l’Arada va dinamitzar una sessió de treball segons les zones d’intervenció. Amb l’objectiu d’aprofundir en el disseny concret dels carrers i places, es van arribar a un seguit de consen-

Fotografia: Barri Amunt

Mapa de participació al 3er taller d’Urbanisme de la Llei de barris

Procedència dels participants Limit Mnicipal Àmbit Projecte d’Intervenció Integral 10

sos entre participants i ajuntament. A partir d’aquests es desenvoluparan projectes tècnics. Aquests recolliran també propostes concretes entorn aquells temes als que no s’ha arribat a un consens. Tant el regidor d’urbanisme com l’arquitecta municipal van anar circulant pels quatre grups permetent un primer diàleg, intercanvi de visions i coneixements sobre l’entorn urbà i les seves possibles intervencions. Finalment, una

última part del taller va consistir en la posada en comú dels dissenys pensats per cada zona en cada grup de treball, i en un diàleg de postures i arguments entre tots els veïns, veïnes, l’arquitecte municipal i el regidor d’urbanisme. Un cop estiguin redactats, els projectes seran presentats al veïnat per tal de procedir a l’acord final.

A continuació es presenten els resultats que fan referència als usos i acords d’intervencions de les zones on la Llei de Barris contempla obres. Zona 1

Per a més detalls, especialment en relació a reformes concretes, mobiliari i altres serveis públics, es poden obtenir els documents sencers en el bloc del pla comunitari o a l’oficina de barri dimarts o dijous a les tardes.

Oficina de barri Dimarts i dijous de 16:30 a 19:30 www.digueslateva.cat

Carrer del Carme — Carrer Xuriguera — Entorn del Castell

Carrer del Carme

Plaça de l’Antic Escorxador

Carrer Xuriguera

Es planteja el problema de la seguretat dels vianants amb la circulació de cotxes, pel què es suggereixen diverses solucions sense prioritzar-ne cap. Entre aquestes es planteja si cal o no posar pilones, l’opció de posar un radar, o alguna altra mesura per limitar la velocitat dels vehicles, sobretot al carrer del Carme. Per a fer més transitable tot el carrer, s’acorda anivellar i alçar les voreres del carrer (pltaforma única).

El debat es genera al voltant de si allò havia de ser destinat a aparcament, a una placeta pels nens o ambdues coses. Els veïns van acordar que es preferia l’espai com una plaça per només passejar-hi, deixant-ho obert a una possible habilitació de zona per aparcar, si s’escau. Els veïns ressalten el sentiment de pertinença a aquesta zona, i en destaquen l’antiga presència d’un pou (‘El Pou de la Vall’). Una proposta és recuperar-ne el record posant una placa commemorativa, o un element per senyalar que Calaf va tenir problemes de falta d’aigua. Una altra proposta és habilitar-hi una font.

La proposta de posar baranes al desnivell del carrer Xuriguera cap al Centre Cívic, es desstima perquè es creu que dificultaria el pas dels cotxes. Una solució que es planteja es la de ubicar unes escales al mig, mentre a banda i banda de les escales es fa més pla, per permetre d’aquesta manera la circulació dels cotxes i vianants. Per a fer més transitable el carrer, s’acorda fer-lo de plataforma única amb la vorera. Queda senyalat el fet que el solar que es troba a la part alta del carrer Xuriguera, tocant al Centre Cívic, és de propietat privada, i caldria buscar una solució perquè no esdevingui un solar abandonat en l’espai públic.

Zona per on hi circulen cotxes i vianants

Carrer Xuriguera Fotografia: Barri Amunt

Aparcaments

Zona per on hi circulen els vianants

Zona verda

Escales i rampa

Carrer del Carme Fotografia: Barri Amunt

Zona per on hi circulen els vianants

Plaça de l’Antic Escorxador Fotografia: Barri Amunt

Zona 2

Tram 1

Carrer Sant Antoni — Plaça de les Eres

Es debat sobre l’habilitació del solar actualment en desús. Es proposa d’ajardinar la zona i connectar-la amb el carrer perpendicular, que voreja el casc antic. Per a fer més prac-

Tram 2

ticable la connexió es proposa fer unes escales que arribin fins al carrer que creua, acompanyades d’una rampa. La zona restant serà la que s’ajardinarà. Els assistents apunten

Zona verda

però que aquesta intervenció en tot cas no seria prioritària, si els recursos escassegen.

Escales i rampa

dels cotxes i persones, i evitar que s’aparqui al carrer. Tot i les reticències inicials a la plataforma única, després del plenari i de compartir idees amb l’arquitecte municipal, s’acorda la creació d’una plataforma única amb pilones “mòbils” davant dels garatges i amb bandes rugoses o altres mecanismes que moderin la velocitat. La calçada s’elevaria,

així que no hi hauria problema en l’accés als garatges, ans el contrari. Així mateix, es planteja l’existència de mecanismes basats en un sistema informàtic que té registrades les matrícules dels veïns i que sanciona automàticament aquell qui aparqui en zona que no és permesa. Aquest mecanisme seria idoni també per a controlar la velocitat.

Espai per on hi circulen vianants

Limitadors de velositat

Pilones de posar i treure

Font

i per a fer-ho es proposa novament la instal·lació de bandes rugoses o mecanismes similars. En el taller només hi ha una persona d’aquest tram i s’obvia per tant que la representativitat és escassa i que caldria ampliar les reflexions a la resta de veïns. En plenari l’arquitecta de l’ajuntament ens fa les mateixes consideracions que a l’anterior tram i es proposa mantenir una plataforma única amb les eines necessàries per a pacificar

Pilones de posar i treure

el trànsit i salvaguardar la seguretat dels veïns i veïnes i distribuint diferents pilones per a limitar el pas dels vehicles. Tenint en compte la manca de representativitat d’aquest tram, es decideix d’acceptar la proposta i posar-la a disposició de la reflexió de la resta de veïns/es a través del document que s’elabora i es distrubueix a diferents llars.

Plaça de les Eres, fins a la font de Sant Jordi

Es parteix de la proposta de fer la plaça més gran i sobretot pacificar el trànsit, tant per arreglar el seu aspecte com per millorar-ne la seguretat per qui més en fa ús: gent gran i infants. El debat sobre si reduir o no l’aparcament planteja la possibilitat d’aparcar en bateria al carrer Progrés, però aquesta proposta es posa en dubte perquè es creu que pot limitar massa l’espai pels vianants cap al cantó de la plaça gran, perque és una zona on s’hi aparca menys. Aquesta ampliació respondria també al fet que els infants que fan ús de la calçada de la plaça (bàsicament per

bicicleta), pel què reduir-la podria suposar també el desplaçament de la seva zona de joc. Per tal de pacificar el trànsit es proposa posar novament bandes rugoses a les zones on hi ha més acceleració del trànsit: a l’entrada del carrer Sant Antoni, amb els cotxes que pugen, i a l’entrada de la Plaça Gran, pel carrer del Born, i a la sortida de la Plaça de les Eres, a l’altura del carrer Progrés. Finalment es decideix de que es mantindria la plaça amb la disposició en què està (arbres, bancs, etc.), perquè el veïnat dóna molta importància a mantenir-hi el seu caràcter i identi-

Sense acord de disseny. Punts bàsics acordats:

tat. Al traspassar aquestes reflexions a plenari, no es veu clar que no s’intervingui en la disposició plaça i s’acorda que l’ajuntament farà una proposta de millora de la plaça, per guanyar en estètica i funcionalitat, però mantenint la seva identitat tant a nivell de distribució d’usos i també d’equipaments. Això significa: 1 2 3

Mantenir la illa central Mantenir zones d’aparcament Millorar la zona de seguretat de davant de la font de Sant Jordi

Plaça de les Eres (entorn de la font de Sant Jordi fins al carrer Sant Pere i carrer Progrés)

Els infants també utilitzen molt aquesta zona per jugar. En aquest sentit si que es delimita la zona de joc ‘parat’ (o sigui, sense anar amb bicicleta o amb joc ràpid, com es pot fer al voltant de l’illa central), a la zona de davant de la font de Sant Jordi. A aquesta zona és on el problema de la seguretat és més acusat. Es parla de fer més gran la zona d’oci de 12

Espai per on hi circulen cotxes

Carrer Sant Antoni, núm. 27, fins a carrer Sant Antoni núm.1

Els problemes de compatibilitat entre trànsit i vianants s’acusen en aquest tram perquè és més estret. La posició inicial dels veïns és la de mantenir les voreres per assegurar així la seguretat dels vianants. Es parla d’ubicar pilones per a garantir la seguretat del vianant, però es desestima perquè es creu que quedarien massa arran de la paret perquè fos compatible amb la circulació dels cotxes. Es creu cabdal limitar la velocitat d’aquest tram,

Tram 5

Reducció de la velocitat i limitació de l’accés a determinats vehicles. Prohibit aparcar.

A partir del núm. 27, limitadors de velocitat sense ser tant necessari el record de la prohibició d’aparcament

Limitadors de velositat

Tram 4

Espai per on hi circulen cotxes

Tram intermedi del carrer Sant Antoni (creuament amb carrer Roma fins a Passatge Matamala, a l’altura de c/St. Antoni, núm. 27).

S’inicia el debat d’aquest tram a partir de la revisió de la proposta de plataforma única. Es tem que la gent hi aparqui més al anivellar-ho, que els cotxes incrementin la velocitat o que aquests no puguin entrar als garatges. L’objectiu de les diferents propostes és permetre que els veïns puguin entrar els seus vehicles al garatge, i que cal millorar la mobilitat

Tram 3

Espai per on hi circulen vianants

Última part del carrer Sant Antoni (fins a l’encreuament amb el carrer Roma)

davant de la font de Sant Jordi però es veu difícil perquè hi ha accés a garatges. El què sí que es concreta és que cal ajardinar-la. En definitiva no hi ha consens en la modificació urbanística d’aquesta zona i es trasllada a l’ajuntament i al departament d’urbanisme que dissenyi una proposta d’intervenció que:

1 2 3

Millori la seguretat dels nens, principalment al triangle font de Sant Jordi, Cal Quingles i carrer Progrés. Pugui incrementar la zona d’oci i descans d’aquesta zona. Mantingui el carrer Progrés com a carrer de sortida de vehicles.

1. Mantenir la identitat de la Plaça.

Espai per on hi circulen vianants

2. Millorar la seguretat dels veïns/es que hi juguen. 3. Mantenir una zona d’aparcaments

Espai per on hi circulen els cotxes

Zona verda Reducció de la velocitat i limitació de l’accés a determinats vehicles. Prohibit aparcar.

Zona verda

Afegir passamans, baranes

Espai per on hi circulen els cotxes

Espai per on hi circulen els vianants

Engrandir la zona ajardinada i de parc (pendent de concretar com)

Reducció de la velocitat i limitació de l’accés a determinats vehicles. Prohibit aparcar.

Zona 3

Plaça Ravalet — Carrer Sant Pere

Plaça Ravalet

Carrer Sant Pere

Com es pot observar en el dibuix adjunt de la Plaça Ravalet es proposa que, mentre la viabilitat tècnica i econòmica ho permeti, el carrer Ravalet envoltin la plaça per dalt, enllaçant-se al carrer Sant Jaume paral·lel al carrer Sant Pere. Es té en compte doncs l’expropiació dels solars ara abandonats al costat del pàrquing. D’aquesta manera la plaça s’ajunta amb el pàrquing, formant una gran plaça, ampliant la zona de descans amb el tros de carrer Ravalet que ara passa entremig de la plaça. En aquest disseny, el pàrquing romandria en la mateixa superfície

que ocupa actualment, ara bé, ho faria en una superfície interior delimitada adequadament per permetre el màxim d’aparcaments. La proposta és que la plaça sigui una superfície única i al mateix nivell, i que es separi la zona de plaça i de pàrquing amb pilones que es puguin treure. D’aquesta manera la plaça també es podria fer servir per actes socials i culturals, ampliant la plaça al evitar que per un dia hi aparquessin cotxes. Es poden introduir arbres al voltant del pàrquing, sense que evitin aparcaments. Es decideix posar unes escales que enllacin la zona de

pàrquing, situada a la part esquerra de la plaça, amb el carrer Sant Jaume. Aquestes podrien ser unes escales com les que enllacen el mateix carrer amb la plaça Gran. Per últim, caldria arreglar les façanes de la part superior del pàrquing, les que toquen amb el solar abandonat. Inclús tapiar la punta que es separa per la part de dalt d’aquest espai, creant ara un racó en desús. El carrer Sant Pere, que quedaria elevat al costat del nou tram de carrer Ravalet, caldria limitar-lo amb baranes, i connectar-lo amb la Plaça a partir d’escales.

Pel carrer Sant Pere es va dir que, més enllà dels detalls especificats en tallers anteriors, calia arreglar-ne el terra per fer-ho un carrer circulable sense perill (mirar dossiers anteriors a: www.digueslateva.cat).

Reforçar les façanes Desviació del carrer del Ravalet Parc infantil

Pàrquing Pilones extraïbles Ampliació de la Plaça

Anivellament de la plaça amb el pàrquing Plaça Ravalet Fotografia: Barri Amunt

Zona 4 Zona 1

Avinguda de la Pau Solar de davant del Casino

Al solar en desús de davant del Casino, els veïns i veïnes proposen d’habilitar-hi una plaça ajardinada. Un lloc amb arbres i bancs, i que permeti l’accés al carrer de les Portelles. No es vol guardar un espai per un autobús del Museu de la Pesseta en aquesta plaça. El punt amb més opinions és el de l’aparcament i gestió del trànsit a l’Avinguda de la Pau. Per poder permetre les adequades distàncies reglamentaries tant de la calçada com de les voreres, es projecta una avinguda amb dos costats d’aparcament però un sol carril i direcció pels vehicles. Es proposa mantenir la direcció des de la Plaça dels Arbres a la sortida del poble. Es planteja amb la consciència que cal un estudi tècnic per veure si això és viable i el més favorable pel poble i per la circulació de vehicles. El regidor d’urbanisme apunta que des de l’ajuntament es veu més viable que

Cotxes, vianants + zona verda

Espai per on hi circulen els cotxes

Zona 2

Carrer Sant Pere Fotografia: Barri Amunt

Aparcaments

la única direcció sigui de baixada, ja que existeix el carrer Sant Jaume de pujada. Insisteix però en que això s’ha de valorar amb un estudi adequat sobre el trànsit. En relació a arbres a l’Av. de la Pau no es vol que ocupin molt espai, perquè es prioritza l’ús per a aparcaments. L’ampliació de voreres no es vol que impliqui un cost afegit als veïns, punt que queda assenyalat que ja entra en el pressupost de les reformes de la llei de barris. En el debat final s’argumenta tant la necessitat d’aparcament de l’avinguda com a centre des d’on la gent va tant al mercat, a comprar, de poca durada, com a missa. Per altra banda també es va senyalar que en altres municipis s’utilitzen les zones blaves o aparcaments per facilitar aquest accés comercial. Per últim es dedueix de soterrar els contenidors i es recorda el deteriorament d’espais dins l’avinguda que cal posar remei.

Espai per on hi circulen els vianants

Avinguda de la Pau

Avinguda de la Pau Fotografia: Barri Amunt

Està oberta una revisió veïnal d’aquest document. Les persones que per determinats motius no hagueu pogut assistir als tallers, podeu fer-nos arribar les vostres consideracions a: calaf_barriamunt@larada.net, trucant al 672 49 12 23 o a l’Oficina de barri, els dimarts i dijous de les 16.30 a les 19.30 13

El tema del barri: l’Emprenedoria Col·lectiva D’una política i presa de decisions inaccessibles, a l’empresa de projectes des de i per a la població.

lguns autors expliquen l’avenç d’un veïnat, població, o societat a partir de la seva capacitat per a dur a l’esfera col·lectiva i de poble el què tota persona fa en centenars de moments al dia per assolir objectius personals: reflexionar com està (té gana); què pot fer (menjar pa); què té per a fer-ho possible (mirar el calaix del pa); si no es tenen els recursos, analitzar què cal fer per aconseguir-los (mirar el moneder i posar-hi monedes); i aconseguir-lo

(anar al forn i gaudir-lo). Però aquesta reflexió tan òbvia es perd quan la pretenem aplicar més enllà de l’individu, en un nivell de grup o col·lectiu. A aquest nivell avui en dia el poder fer i desfer es veu reduït a diferents actors i àmbits concrets. En un món global i interconnectat, el poder —entès com a capacitat i hàbit per a fer realitat propòsits que no afecten només a un mateix—, cada dia està més concentrat i allunyat de la vida local i palpable. Percebent la

capacitat de canviar les coses de forma tant allunyada i difosa, les persones cada vegada anhelem més les llibertats i drets individuals, sense relacionar la nostra capacitat de detectar i resoldre les pròpies necessitats. L’evidència indica que en molts casos aquestes necessitats són comunes i compartides amb la resta de la població. Tot això fa que avui en dia la POLÍTICA (habilitat per decidir què cal fer i desfer) i el PODER LOCAL I CONJUNT (habilitat conjunta

Emprenedoria Col·lectiva. Un exemple: el Projecte ACTUA

En un projecte similar a Barri Amunt i promogut per l’Arada al Sud del Solsonès, en el Projecte ACTUA, a principis del 2009 es prioritzaren 7 accions del Pla d’Acció Col·lectiu elaborat en el procés comunitari. Les accions prioritzades foren: 1

Territori de Masies Desenvolupament d’una estratègia de turisme cultural.

Conservació i preservació deVarietats Locals de Plantes Cultivades

Creació de Centres Cívics Rurals (amb biblioteca i connexió a internet)

Projecte Molsa: Recuperació de la memòria popular de la pagesia a La Molsosa i rodalies

SolsonèsViu. Creació i dinamització d’una coordinadora d’associacions on-line.

Creacio d’una Aula de Cultura Gegantera a Vallmanya de Pinós

Atenció a les dones (promoció de l’autoocupació i l’economia social, gestió del temps per a cuidadores, i atenció a la gent gran)

El cas del Projecte ACTUA: Desenvolupament comunitari al Sud del Solsonès.

En l’execució dels diferents projectes hi han intervingut més de seixanta persones, sobre una població de referència de 919 (habitants d’entre 16 i 65 anys). Entre elles la gran majoria de participants són dones (un 60%), i 33 associacions. Per a cada projecte s’ha creat un acord de col·laboració entre entitats, a banda de l’agrupació de municipis del Sud del Solsonès creada per a donar suport al Projecte ACTUA. Cada projecte és gestionat per un grup d’interès o de treball, que es reuneix periòdicament. L’associació l’Arada forma part de tots els grups d’interès, i les convocatòries són obertes a tota la població. Aquests són flexibles i estan formats per persones a títol individual, empreses, entitats,

Madrona

associacions i administració pública. Des d’aquest grup es detecten necessitats i voluntats, s’analitza quins recursos es tenen en el grup i quins cal cercar per finalment, avançar en fer realitat el projecte. Cada projecte disposa d’un pla d’autofinançament que obliga també a la participació econòmica i al compromís en la mobilització dels recursos que el projecte requereixi. Des del 2010, s’estan recollint aportacions de les diferents entitats per a seleccionar 3 noves accions del Pla d’Acció integral a implementar. Amb l’objectiu d’informar dels diferents avenços del projecte a tota la població del Sud del Solsonès, i alhora motivar-ne la participació de la

població, periòdicament s’editen i es distribueixen a totes les llars del Sud del Solsonès, exemplars del butlletí ACTUA. Per a cada projecte s’ha creat un bloc, que molts d’ells disposen d’àrees privades que faciliten el treball en xarxa Des del Projecte ACTUA, basant-se en el treball col·laboratiu i en xarxa, des del 2009 s’han implementat 42 accions de les prop de 300 que presenta el Pla d’Acció integral, elaborat participadament durant el projecte ESPAIS. A partir de les propostes rebudes durant la primera fase del 2009 s’elabora el full de ruta pels propers anys, full en què es basa la segona selecció d’accions prevista per la primavera del 2011.

Solsona

Pinell

Linyà Hortoneda

Miravé Brics

Sant Ponç

Santa Susanna

Sant Climenç ELS DIFERENTS PROJECTES ENGEGATS I A ON INTERVENE Territori de Masies TerritoriDeMasies.cat

Gups Actius implicats

Varietats Locals VarietatsLocals.wordpress.com

Espais usats

Centres Cívics NousUsos.wordpress.com Projecte Molsa ProjecteMolsa.cat Solsonès Viu SolsonesViu.com Aula Cultura Gegantera AulaRuralGegantera.wordpress.com Dones i Gent Gran DependenciaEnElMonRural.wordpress.com

Perecamps

MEMBRES ACTIUS EN EL PROJECTE ACTUA. Sallent

Hostalnou

El Miracle

Torredenegró Su

919 persones entre 16 i 65 anys

36 associacions implicades

9 espais utilitzats

8 administracions i institucions

106.605 € mobilitzats pels projectes

10 llocs de treball

Sant Just d’Ardèvol

Les Cases de Matamargó

Ardèvol Valmanya

Santuari de Pinós Prades Anfesta Els Quadrells

Clariana de Cardener

Freixinet

La Molsosa

per a fer-ho a partir del què la població té —recursos locals—) estiguin cada cop més allunyats entre ells. L’emprenedoria col·lectiva pretén ‘relocalitzar’ la lògica del pa de l’esfera individualista als processos socials i col·lectius d’un barri o població. Percep el poder com el poder fer i safister necessitats i voluntats comunes i conjuntes (voler pa), a partir d’una visió totalment i quotidiana (tenir gana —voler pa— mirar el què tenim entre tots —el què ens

Emprenedoria Econòmica i Empresarial. Un exemple: Les Cooperatives de Treball i l’Atenció a les llars.

ret de casos puntuals, fins ara, un dels models de gestió amb més capacitat de resistència a la crisi és el de les cooperatives. La creació d’una cooperativa ha esdevingut una solució que s’arrela amb força per generar autoocupació en aquells que es troben aturats, tant per joves, persones en risc d’exclusió social, professionals amb llargues trajectòries, com per dones cuidadores, etc. Es basa en el fet que gairabé tots els seus treballadors són socis de la firma. És doncs una organització autònoma, d’almenys 3 persones, amb necessitats comunes que desitgen millorar la seva situació econòmica, social i cultural, unint-se per treballar en una empresa de propietat comuna. Són per tant bons empresaris i treballadors alhora. Es genera així un entorn democràtic, participatiu, i de respecte a la persona. Aquesta formula de treball aporta una alternativa a la economia informal i permet una capacitació i educació permanent dels socis i treballadors. A Catalunya hi ha més de

falta, que serà menys que el què li falta a un de sol—, i aconseguir-lo). És a dir, l’emprenedoria col·lectiva promou l’empresa de projectes per part de la població i dels recursos de què disposa, i ho fa per a ella mateixa. Topa també amb la dificultat que avui la lógica del poder fer i desfer sembla limitar-se estrictament en àmbits concrets: el ciutadà, l’empresarial-econòmica, i el políticadministratiu. De manera que el què es decideix en un àmbit no pot pre-

4.000 cooperatives, a les quals estan vinculades al voltant de 1.000.000 de persones. L’ONU ha proclamat el 2012 com l’any internacional del cooperativisme, i ha posat l’èmfasi en un model d’empresa equilibrat i socialment responsable. Les cooperatives de treball permeten l’autoocupació des d’una forma eficient i coherent, i és especialment interessant en l’àmbit de les treballadores de la llar, històricament discriminades en l’accés a subsidis relacionats amb el treball i en les facilitats d’aconiadament. El fet de constituirse com a empresa evita que l’ocupador s’hagi de donar d’alta com a empresari, i reporta beneficis directes a les treballadores, que poden, sotmetre’s al règim general de treballadors i equiparar-se als drets i deures de la resta de treballadors, com en el subsidi d’atur. El projecte de “Dones i Gent Gran”, citat en l’article anterior, és una experiència de promoció d’aquest tipus de cooperativisme que l’Arada ha promocionat al pla comunitari del Sud del Solsonès.

tendre transcendir als altres. Avui en dia els problemes socials i econòmics són cada vegada majors, més greus i menys comprensibles, i alhora el resoldre’ls sembla dependre de poders més allunyats de la vida quotidiana. Ara bé, enmig d’aquest panorama cada vegada són més les poblacions o veïnats que retroben en els seus propis recursos (temporals, humans, organitzatius, materials, tecnològics i econòmics) les eines per a solventar les seves necessitats i

voluntats més immediates. Es tracta d’una recuperació del fer i desfer. Del traspàs al nivell col·lectiu d’allò que fem centenars de vegades al dia. Aquesta pràctica permet també unir en una mateixa realitat l’àmbit ciutadà, empresarial-econòmic, i polític. D’aquesta manera es desfà en molts casos la teranyina que ens impedia en global veure el què teníem (el gra, el molí fariner i el forner) a l’espera que l’àmbit que li correspongués decidís el què necessitàvem era oli (àm-

bit polític i empresarial-econòmic) i l’altra corresponent ens el submnistrés des de milers de quilòmetres enllà (àmbit empresarial.econòmic). D’aquesta manera un veïnat o una població s’endinsa en una gestió compartida que, sent més interessants encara en temps de crisis, pot donar resposta a necessitats de naturalesa ben diferent: econòmica-empresarial, social i cultural.

Emprenedoria Social. Un exemple: l’Associació de Veïns del Casc Antic de Calaf. avcascantic.calaf@gmail.com

L’

Associació de Veïns del Casc Antic de Calaf és de nou una realitat. Després d’uns anys difícils, els veïns del barri antic han tornat a posar fil a l’agulla i des de fa poc més de tres mesos, l’entitat veïnal ha tornat a prendre forma amb nous objectius. Antoni Miret, president; Maria de Mar Puerta, secretaria; Antònia Ruiz, tresorera; Pere Calvo, vocal; Esther Perez, vocal, i Joan López, vocal, són els nous membres de l’associació. “Som conscients de les limitacions que tenim al barri amb poca població i envellida, però volem fer-nos creïbles

davant dels veïns i aconseguir el seu acompanyament” senyala el president. De moment, tenen 4 anys per davant per complir el seus reptes més immediats: captar l’interès de la població i guanyar-se la confiança dels veïns. La Llei de Barris impulsada al barri antic de Calaf ha sigut el detonant del renaixement de l’entitat. Xerrades per fomentar la cohesió entre tots els veïns i casals per als nens i nenes són algunes de les primeres idees que volen portar a terme. Comencen el seu camí amb il·lusió i ganes i esperen aconseguir la complicitat dels veïns i de les administracions.

També han comptat amb el suport logístic i legal del projecte Barri Amunt, que treballa a la Llei de Barris. Una de les primeres accions previstes per l’entitat és iniciar una campanya de difusió per aconseguir la màxima filiació “totalment gratuïta” de veïns i veïnes, ja que a nivell econòmic intentaran sobreviure “amb fórmules imaginatives”, com apunta la tresorera. “Volem que l’associació de veïns es converteixi en un centre de suport al barri” sentencia el president.

Acte de presentació de l’associació. Fotografia: Ajuntament de Calaf

Emprenedoria Cultural Un exemple: La Festa Menor de la Plaça Ravalet

Calaf existeixen molts exemples d’emprenedoria cultural a càrrec de la societat civil. Sense pretendre detallar-los tots, recordarem alguns exemples que es repeteixen cada any com són l’organització de la Rua i Festa de Carnaval, la jornada musical de l’Unu du Maiu, la celebració del Festival de Música Tradicional i Popular de Calaf i l’Alta Segarra, o la Festa Menor. Els esdeveniments citats, com bona part del poble ja sap, tenen en comú que són organitzats per comissions de joves que s’esforcen en dinamitzar la vida cultural i festiva del municipi. Ara bé, la Festa Menor té algunes particularitats que, sense fer-la millor ni pitjor, la diferencien del grup anterior. Una d’elles és que a més de ser organitzada de manera totalment autònoma respecte l’administració pública, no rep cap mena de subvenció econòmica. La Festa Menor compta ja amb

tres edicions des que un grup d’unes quinze persones van decidir organitzar un programa d’actes paral·lel al de la Festa Major l’any 2009. La seva voluntat era la d’oferir una programació de proximitat, que fos sentida i viscuda pel veïnat del poble com una festa propera i participada, i la de recuperar un espai que permetés gaudir de la festivitat local en un ambient acollidor que alhora servís per reivindicar la centralitat del casc antic de Calaf. Sense anar en contra d’un model de Festa Major que no satisfeia els seus impulsors, es va apostar per l’esforç en l’organització de tres dies d’actes paral·lels (sempre intentant respectar al màxim la programació oficial) que ha rebut el suport entusiasta de centenars de persones de Calaf i rodalia que han participat i gaudit d’alguna de les seves propostes. A més de la trentena de grups locals que han desfilat per l’escenari durant aquests tres anys,

la Festa Menor també ha intentat distingir-se per activitats lúdiques durant el dia i propostes musicals de renom de nit, comptant sempre amb una sonorització i una infraestructura material de qualitat. Res d’això és gratuït, sinó autogestionat, i per això s’han fet múltiples actes previs que, sumats als de la celebració, han ajudat a finançar un pressupost que ha passat dels 6.000 euros de l’any 2009 als 14.000 del passat 2011. La Festa Menor està oberta a tot tipus de proposta, i des d’allà es preten també programar part dels actes amb altres entitats (com ja hem fet amb els Escoltes o la Xarxa) per avançar i aconseguir una festa on hi participi quanta més gent i entitats millor. Des d’aquí, una càlida salutació a totes les persones que destinen part del seu temps a dinamitzar culturalment i lúdica la Vila de Calaf.

Mostra de la Festa Menor Fotografia: Festa Menor Contacte: FestaMenor@gmail.com Web: www.FestaMenor.cat

Quin tipus de comerç o empreses creus que podrien instal·lar-se al barri? / Creus que és imprescindible posar un mercat al barri? / Com contribuïm a donar vida al barri? / Disposes d’algun local que es podria utilitzar a nivell comercial o sociocultural? / Què ens hauria d’oferir un espai obert pel barri? / Què podem fer per evitar que un altre botiga tenqui al barri? / Quin tipus d’actes culturals posaries al barri? / T’interesssaria copmartir coneixements i serveis amb altra gent del barri? / Tot el què el barri necessita requereix de diners? / Tota la gent gran està ben atesa al barri? / Un grup de dones podria associar-se per fer-la? /www.digueslateva.cat 16

Les veus del barri

Ets de les poques botigues que queden obertes al Casc Antic..

Rosa Duocastella Viu a: Cal Cisteller, barri antic. Treball: antiga mestressa de Cal Cisteller, avui, jubilada. Edad: 65 anys Vincle amb el casc antic: hi neix, i viu i hi treballa. Lloc de l’entrevista: Cal Cisteller

De moment... Aquest desembre m’he jubilat i he tancat a primers de Gener. La meva àvia explicava que quan va obrir, ara fà 104 anys, va començar la botiga amb 25 pessetes. Els meus avis feien cistells, d’aquí ve el nom de “Cisteller”, i també feien polleria. La meva àvia va arribar de Manresa, i va dir que posaria una botiga. Va comprar mitges, mitjons a Manresa amb les 25 pessetes, i la cosa va anar bé i va anar augmentant fins avui. Primer estaven a Can Queralt, que no era seu, i llavors van comprar aquesta casa. Fa 104 anys que vivim aquí. La van portar els meus avis, els meus pares, i ara jo. Jo he rondat des de petitona aquí, sempre. Aquí hi havia el meu pare, la meva tia i jo, a vegades els tres de dependents, i a vegades inclús necessitàvem ser quatre. Anys enrera a les botigues es venia molt. N’hi havia d’altres semblants, però que toqués tant “género” com nosaltres no. Teníem merceria, després perfumeria, i més tard cristelleria. El dissabte necessitàvem dependenta i tot.

Entrevistador: Grup de Reporters i Reporteres de Calaf www.Escopics.Blogspot.com

Els meus avis feien cistells, d’aquí ve el nom de Cisteller... Rosa Duocastella Fotografia: Cal Cisteller Any: 1965 aprox.

El meu pare, el Miliu, i la tia Maria, són qui ho portaven. La tia Maria s’encarregava molt de comprar. De tant en tant anàvem a Barcelona, i ens passàvem el dia comprant. I venien els viatjants a la botiga, com el dels botons, i es passava el dia aquí. L’apossentavem a dalt, hi havia molta feina a treure totes les mostres. Ens hi passàvem tot el dia allà, que si aquest botó, aquesta mostra... Abans els viatjants eren com família perquè s’hi passaven el dia aquí, ensenyant mostres. Hem quedat tan pobres aquí al barri, que ara a la gent li costa molt pujar. La gent m’ho diu “ai Rosa! Em costa tant pujar aquí dalt! Dóna’m-en quatre perquè així no hauré de tornar a pujar”, i així estem. El barri aquest està decaient, decaient. La pendent aquesta els costa molt de pujar. Però no gent gran, no, és gent jove que ens ho diu que els hi costa pujar! Sembla que el poble s’hagi partit en dos. A mi m’han dit de totes maneres, com si fóssim extraterrestres. Sembla com si desmarxéssim una mica. Em veuen disfressada per carnaval i em demanen.. “aquí dalt també us disfrasseu!?!. Jo sempre m’he disfressat, amb totes les coses que es fan sempre he intentat col·laborar una mica.

Rosa Duocastella Fotografia: Reporters/es de Calaf Any: 2012

Com que és una botiga que té tants anys, i té tanta cosa, hi ha gent que ens diu “i ara, això on ho trobarem?” Un cop tancat, què fas? No ho trobes a faltar? Oh, ja en tinc de coses per fer ja! Sí que ho trobo a faltar, es fa estrany, encara és molt recent. Trobaré a faltar el contacte amb la gent sobretot, perquè per anar a no sé on ho puc fer igualment. Però aquest tracte amb la gent, que un t’explica una cosa, l’altre te n’explica una altra, i fas una mica com de psicòleg, i els orientes: Gent que venien a comprar, però perquè els hi ha passat tal cosa. I això ho trobo a faltar. Ara com que tinc una néta a Barcelona i no hi podia anar gaire, ara baixo dos o tres dies a veure-la. I em fa il·lusió cuidar a l’Elna.

Com que és una botiga que té tants anys, i té tanta cosa. Hi ha gent que ens diu “i ara això on ho trobarem?” i molta gent demana que compri als viatjants, i encara compro! Perquè es clar, hi ha coses que no puc dir que no en tinc. Els clients són els clients, d’aquí com de tota la comarca. N’hi ha que venen a comprar i diuen, “tens això?”, i dic “sí”, i em responen “ho tens!? Ai, que no ho he trobat en tot el poble!”. Per aquí, l’altre dia mateix va passar una dona de Barcelona i ens deia, “allà a la merceria em treuen quatre botons, i aquí me’n treus tants!”. De botons en tinc molts! Ara obrim els dissabtes i acabem de treure les quatre coses que queden.

I ara apunt de tancar del tot... Si Déu vol! Com més s’acosta sí que penso que em costarà, que no agafi una depresió! Però jo ja faré coses, les ‘lavors’, o pintar, i moltes coses que m’agrada fer i no faig perquè no tinc temps. Espero que es pugui fer. També tinc la casa gran, Cal Cisteller, i mira que hi tenim coses a dalt. Ens vam fer la caseta a darrera quan ens vam casar, i toca fer neteja a fons.

Quan es tanquen unes portes, potser se n’obren d’altres. Sí, no se sap mai, potser un altre dia fem una altra cosa, potser no jo, però algú altra. Aquí sota hi ha un celler. El dia que d’això penses... ho arreglaràs tot i faràs una bodega. Abans a casa meva ho fèiem servir de nevera!

Notícies del barri Els joves diuen la seva sobre el Pla Local de Joventut de Calaf E

l dissabte 5 de novembre va tenir lloc el taller participatiu per a l’elaboració del nou Pla Local de Joventut de Calaf 2012-2015, que impulsa l’Ajuntament de Calaf amb el suport tècnic del Consell Comarcal de l’Anoia. Van ser 24 joves d’entre 16 i 25 anys que es van aplegar a la Sala Casa Felip per a treballar en la sessió participativa. La sessió es va dividir en una avaluació de les accions realitzades pel pla de joventut en el període 2009-2011, i en

la reflexió i elaboració d’idees pel nou Pla Local de Joventut 2012-2015 de Calaf. Els resultats mostren unes valoracions generals positives, però es recalca que cal una major dinamització dels joves i la seva esfera per part de l’ajuntament, així com una implicació més gran del pròpi col·lectiu en promocionar i engegar iniciatives. Això fa referència a més trobades entre ajuntament i joves, i més involucració d’aquests en organitzar actes del poble. A nivell gene-

La Mancomunitat Segarrenca presenta una pionera xarxa wifi

ral, i entre d’altres comentaris, es demana algun espai per a reunir-se i organitzar-se com a col·lectiu, més activitats esportives i culturals, i una millora en fer arribar informació d’interès pels joves (sobre la Borsa d’Habitatges Joves, llocs de treball, i en general sobre les activitats que realitza l’ajuntament al CRO, des del PIDEC, etc). De cara a donar resposta des del Pla de Joventut, es realitzarà una nova sessió de retorn en què s’exposaran els resultats aprovats.

Font: Ajuntament de Calaf

l dissabte 17 de desembre, la Mancomunitat Intermunicipal Voluntària Segarrenca (MIVS) va presentar en públic la nova xarxa wifi de quarta generació. Aquesta és una infraestructura pionera a Catalunya pel que fa a la tecnologia que empra i per l’alta velocitat que ofereix. Els representants de la Mancomunitat i els responsables de l’empresa ASP WIFI SL van explicar a la cinquantena d’assistents les característiques més rellevants de la xarxa, així com el gran nombre d’aplicacions que té. Els representants de la Mancomunitat, la seva presidenta Antònia Trullàs i el primer tinent d’Alcalde Joan Caballol recalquen el valor del projecte. El projecte es presenta amb un gran potencial pel territori, tant pel fet de la seva implementació mancomunada que la fa més eficient, com pels recursos que permet mobilitzar en un moment de crisi que precisa d’eines

Font: Ajuntament de Calaf

L’Ajuntament anima al veïnat a decorar el Nadal A

Font: Ajuntament de Calaf

quest Nadal s’ha realitzat el Primer concurs de decoració nadalenca de Calaf, al qual han estat cridats a participar tots els veïns i veïnes. Amb aquest objectiu, s’han dissenyat fins a 5 categories, amb premis que van des dels 150 euros fins als 600 euros: millor pis, millor casa, millor comerç, millor bloc o comunitat de veïns i millor carrer i plaça. Es va constituïr un Jurat format per representants de l’Ajuntament i d’entitats calafines, que a partir del 16 de desembre (dia recomanat d’encesa de la il·luminació) van avaluar les diverses propostes a concurs. El veredicte es va fer públic el dijous 5 de gener de 2012, abans de l’arribada dels Reis Mags, en l’acte de lliurament dels premis a la plaça Barcelona’92. Va ser l’alcaldessa, M. Antònia Trullàs, l’encarregada de

lliurar els premis als diversos guanyadors: Antonio Soria es va endur un xec de 150 euros per a la millor il·luminació en la categoria de millor pis; Olga Martin i Antònia Muñoz van empatar en la millor casa, per la qual cosa van rebre un xec de 75 euros cadascuna; la comunitat de veïns del Pg. de Santa Calamanda 15 va proclamar-se guanyadora del millor bloc, amb la seva façana nevada, emportant-se un premi de 400 euros. Pel que fa a millor comerç, el xec de 300 euros va ser per a la Floristeria Rosa Maria Sala. Finalment, va ser l’Associació de Veïns de la Pineda la guanyadora de la categoria millor carrer o plaça, dotada amb 600 euros, per la decoració de la plaça Catalunya. La resta de concursants van rebre ampolles de cava com a agraïment per la seva participació.

Font: Ajuntament de Calaf

per dinamitzar-lo en tots els àmbits (tan en allò social, cultural, econòmic com ocupacional). Es passa doncs d’una situació de mala cobertura de banda, pocs operadors i preus elevats, a una xarxa que, segons paraules del gerent de l’empresa ASP WIFI SL, Manel Hernández, ofereix Internet d’alta velocitat i amb cabal garantit. És una xarxa sense fils que requereix una inversió mínima per part de l’usuari i amb unes tarifes més baixes que d’altres operadors. S’ofereix telefonia IP a uns preus molt competitius, i en un futur pròxim es disposarà de servei de telefonia mòbil i de televisió per Internet —amb canals de TDT, canals per Internet, pay per view, etc. ASP WIFI, que ja disposa de més de 200 abonats a la zona de l’Alta Segarra, preveu també solucions a mida per a les empreses— comptant ja en l’actualitat amb nombroses empreses usuàries de la xarxa.

Calaf va celebrar una multitudinària Festa Multicultural P

er segon any consecutiu, el Grup de Diversitat Cultural de Calaf, amb la col·laboració de l’Ajuntament i de diverses entitats i particulars, van organitzar el passat 12 de novembre la 2a Festa Multicultural. De les 5 de la tarda i passades les 8, l’Escola de Música de Calaf va acollir diverses activitats amb regustos culturals ben diversos. Amb una gran participació del veïnat la festa va ser un èxit de trobada i d’intercanvi cultural. La festa va començar amb la projecció de documentals sobre paisatges, cultures i tradicions diverses, així com un vídeo d’una conferència de l’economista Arcadi Oliveres. A continuació va ser

el torn de les havaneres dels Conya Marinera Mix; una actuació que fou molt aplaudida, com també van serho les cançons de bressol de Marina Torra i Teresa Escolà, les cançons d’Ucraïna amb Vladimir, Igor, Sasha i Conxita, els refranys i els contes d’Anna Garcia. A més a més, durant tota la tarda es va poder veure de ben a prop la completa exposició de productes artesans i alimentaris de Guinea, el Marroc, Romania, Catalunya o Ucraïna, entre d’altres, així com fer-se un tatuatge de henna en un dels estands del Marroc. La festa va cloure amb un berenar de coca i xocolata, on tampoc no hi va faltar una tassa de te.

Font: Ajuntament de Calaf

Reporters i reporteres del barri antic de Calaf D

esprés de la projecció dels curts que vam realitzar a l’estiu i d’una curta parada estiuenca, el passat mes d’octubre, el grup de reporteres i reporters del barri antic de Calaf hem tornat a l’activitat. Aquesta vegada ens hem instal.lat als baixos de l’Ajuntament vell per construïr un espai creatiu que no sols impliqui aprendre les tècniques de tractament d’imatge sinó que potencii la creació de projectes i activitats a partir de la fotografia. Des del grup de reporters hem trobat

Fotografia: Reporters i Reporteres de Calaf

important aprendre tan la tècnica com l’elaboració d’un projecte amb el que posar en pràctica tot el que anem aprenent. Per aquest motiu, ens hem embolicat en la creació d’un reportatge audiovisual sobre el casc antic de Calaf. Un reportatge que ens ha portat a entrevistar diferents persones que han tingut establiments al casc antic, a recuperar fotografies antigues, passejar pels carrers i sobretot cercar altres maneres de comprendre, altres formes de mirar el barri per aprendre nous relats i

imaginaris sobre Calaf. En aquests moments estem editant el reportatge i preparant un acte públic per al dissabte 24 de març. Mantenim el secret sobre el seu contingut, però sobretot reserveu aquest dia per introduir-vos en un viatge en el temps. Aprofitem també per recordar-vos que tenim DVD’s dels curts que vam realitzar a l’estiu: “Reinterpretant Calaf”, si us interessa els venem a 4€ a l’Oficina de Barri. Els ingressos derivats de la venda es destinaran íntegrament a cobrir les despreses.

Aconsegueix el DVD dels Reporters i Reporteres de Calaf!

Es pot fer un seguiment i veure altres accions del grup de reporters “Escòpics” al seu bloc: escopics.blogspot.com

Fotografia: Reporters i Reporteres de Calaf

La Columna

Agenda

Per Montse Parés (Bar El Kau)

FEBRER

“Un cau d’amics” Fa uns tres anys que un dia vaig decidir arriscar-me i començar una nova aventura fent-me càrrec d’un bar de barri. No hi coneixia a ningú aquí, ja que jo sóc de fora, i no sabia com m’acollirien. He de dir que passat el temps m’he trobat a tota una nova família i a un munt d’amics, i que em sento molt orgullosa de formar part de tota aquesta gent.

6 7 13 14 20 21 27 28

1 8 15 22 29

MARÇ 2 9 16 23

3 10 17 24

4 5 11 12 18 19 25 26

Visita guiada i gratuïta al castell de Calaf (el primer dissabte de cada mes)

3a Edició de “Miss Jamona”

1 8 15 22 30

2 9 16 23 31

Visita guiada i gratuïta al castell de Calaf (el primer dissabte de cada mes)

Sortida des de l’Oficina de Turisme de Calaf (plaça dels Arbres) Tel.: 93 868 08 33 / www.calaf.cat

Inscripcions al 686 084 041 (de 19h a 22h) fins el mateix divendres a les 21h

Sortida des de l’Oficina de Turisme de Calaf (plaça dels Arbres) Tel.: 93 868 08 33 / www.calaf.cat

Festa Major d’Hivern Santa Calamandra

Carnaval de Calaf

Ball al Casino

· Dissabte dia 4 de febrer a les 17.00h

· 25 de febrer

· Els diumenges de cada mes a les 19.00

Primer Dictat català de Calaf, amb premis!. Inscripcions gratuïtes trucant a l’Ajuntament (93 869 85 12) Unió Calafina

Concurs de botiguers i ambientació al Mercat, amb Terraplish Sound. Per al concurs de botigues, cal inscriure’s a l’Ajuntament fins el dijous 23 trucant al 93 869 85 12

11.30h: Missa Solemne 17.00h - 20.00h: Festa major infantil amb “Taller d’instruments de música” a càrrec de la Ludoteca mòbil “La Xarranca”. Unió Calafina 17.30h: Concert a càrrec de la Coral Cor Trinvant. Sala d’Actes Municipal c/Mestre Giralt, s/n. 18.30h: Ball amb el grup Flash-4 Sala d’Actes Municipal Visita al campanar de Calaf (2n diumenge de cada mes després de la missa de 2/4 de 12) · Diumenge 12 a les 12.30h. Davant de l’església de Sant Jaume (Plaça Gran)

A les 17.00 h al Casino: Espectacle Infantil “la Teva Peça és Clau”, a càrrec de la Cargolina d’Espectacles. A les 18.00 h a la Pça dels Arbres: Gran Rua i Concurs de Carrosses amb la incombustible batukada de Sitges Markatú. Inscripcions per a les Carrosses: vegeu cartells a part. A l’acabar al Rúa a la Pça dels Arbres El clàssic i infernal Pregó del Rei Pellofa.

· Dissabte dia 3 de març a les 11.00h

Visita al campanar de Calaf · 2n diumenge de cada mes després de la missa de 2/4 de 12 Cal reservar plaça trucant prèviament a l’Oficina de Turisme (93 868 08 33) o a la Parròquia (93 869 85 40) Teatre infantil “Pinotxo, bric à brac” · Diumenge dia 11 de marça les 17.30h Casal de Calaf

A les 20.30 h a la Pça dels Arbres: VI Mamada pels Bars del Poble, ...amb Sopar Final al Poliesportiu!. Cal Comprar Tiquet Mamada + Entrada al Poliesportiu (15 €). Fins el dijous dia 23 als punts de venda: Bar Canet, Pub Skandol i Cal Fidel. A les 23.30 h al Poliesportiu: Ball de Disfresses amb l’orquestra Quartz!. (5 € disfressats, 10 € no disfressats). Entrega de Premis de Disfresses a les 5 de la matinada.

Cal reservar plaça trucant prèviament a l’Oficina de Turisme (93 868 08 33) o a la Parròquia (93 869 85 40)

D’inminent inici al CRO (Centre de Recursos per l’Ocupació). Tel.: 938 698 249

- Curs de Photoshop Bàsic: del Dijous 12 al dijous 26 d’Abril (Tots els dijous). Gratuït. - Curs de Tècniques CAM: Concentració Atenció i Memòria. Del dimarts 31 de gener al dijous 8 de març (tots els dimarts i dijous). Gratuït. - Curs de Prevenció de Riscos Laborals (Sector Construcció i Metall). - Curs DDD (Desinfecció, Desratització, Desinsectització (JARC, Joves Agricultors i Ramaders de Catalunya)

Propers Tallers del Pla d’Acció Col·lectiu del Barri Antic de Calaf:

www.DiguesLaTeva.cat

3 4 10 11 17 18 24 25

· Divendres 24 de febrer a partir de les 24.00 h al Pub Skandol

· Diumenge dia 5 de febrer

Des d’aquí us convido a que vingueu a “El Kau”, segur que us hi trobareu bé i voldreu tornar aquí dalt. Unes tapes? Una cervesa? Un futbolí? Vosaltres mateixos! Jo us espero amb els braços oberts i un somriure!

5 6 7 12 13 14 19 20 21 26 27 29

· Dissabte 4 de febrer a les 11.00h

Festa Major d’Hivern Santa Calamandra

Aquí conviuen gent gran amb gent jove, gent del Barça amb gent del Madrid, catalans amb castellans..., i tots amb molt bon rotllo. Aquí tots tenim problemes, hi ha molta gent que està a l’atur, d’altres estan jubilats, i a molts no els hi arriba la pensió, n’hi ha que tenen feina, d’altres que n’estan buscant i molts que no tenen ni per menjar. Però, sabeu? Aquí en mesura del que podem, ens ajudem tots, i entre tots fem possible que cada dia hi hagi algun motiu per somriure. És per això que em sento tant orgullosa de formar part d’aquesta gent i d’aquest barri. Son persones senzilles i grans persones i gràcies a això és possible tirar endavant cada dia, malgrat la crisi i malgrat tot.

* Programes a part amb la resta d’actes festius.

Dones i Gent Gran

Comerç

Cultura

Trobada de persones interessades en ‘Dones i Gent Gran’

Trobada de persones interessades en ‘Comerç’

Trobada de persones interessades en ‘Cultura’

3 de febrer

18 de febrer

3 de març

Seu de l’ARCA De les 17.00h a les 19.00h (Ajuntament Vell)

En breu informarem del lloc i l’hora d’aquest taller

Oficina de barri: dimarts i dijous de les 16.30 a les 19.30 Contacte: calaf_barriamunt@larada.net — 660 52 85 82 — 672 49 12 23