Guia de recursos per fer territori (de Masies) by L'ARADA creativitat social

Guia de recursos per fer territori www.territoridemasies.cat

Sobre El Que Teniu A Les mans El què teniu a les mans no és una guia comercial. És una porta oberta per tota persona que ens vulgui conèixer, i un copet a l’esquena a tothom qui treballa el Territori de Masies amb les mans i amb el cor. Viure a pagès és fàcil, viure’n és més complicat. Amb aquesta publicació volem felicitar i revindicar els pagesos i pageses que venen directament o que venen pel territori (venda de proximitat), aquelles persones que mantenen els fogons encesos per posar-nos un plat a taula, aquelles persones que ens ofereixen un llit, i totes aquelles que fan del seu treball una eina per escoltar-lo, conèixer-lo i disfrutar-lo. Entre les pàgines hi trobareu productes de pagès, restaurants, tallers culturals, guies de natura, guies de cultura, allotjaments, i el teixit associatiu que nodreix... En elles hi (re)coneixereu a la gent que treballa el Territori de Masies, i que ho fa amb les mans i amb el cor. I així, (re)coneixent-nos, i tastant-nos, seguirem fent territori. Només així desobstruirem les artèries de les terres i la cultura pageses. I que la terra ens segueixi donant cultura, i la cultura treball. I que el treball alimenti el Territori de Masies, que ens ofereix aliments, cultura, i terra per treballar. I que així sigui per molts anys. Tastem el Territori de Masies, fem territori.

Associació

El Miracle, març del 2018

www.territoridemasies.cat

Edita L’ARADA, SCCL

ALT URGELL

SOLSONÈS

ÍNDEX

BERGUEDÀ

Baix Solsonès

Clariana

Pinell Riner

Llobera

NOGUERA

BAGES Llanera

Pinós

SEGARRA

Salo

La Molsosa

Castelltallat

ANOIA

Restaurant El Solsonès, 51

Ass. d’Artesans del Solsonès, 83

Associacions de Defensa Forestal, vegeu pàg. 84 Associacions de caçadors, vegeu pàg. 84

Centre d’Estudis Lacetans, 83

Altres entitats culturals, vegeu pàg. 85

Pastisseria Can Massana, 40

Càmping El Solsonès, 67

Riuverd, 41 Toleràncies, 42

Gran Sol, 48

Un pam de terra, 24 49 C-1

Dpagès, 30

Cal Monegal, 29 Photo Logistics, 72

C -75

Cal Mestre, 44

Llobera

de M

Santa Susana Riner

Rie

Forn de Pa Guerres, 39

n eg re

Ra Guim, 27 Mel de Sant n os a

L’Hostal Nou, 49 Ca L’avi Forner, 58

vel

FormatgeriaAel Miracle, 36 Freixinet

Rest. El Miracle, 53 El Miracle

ill

Clariana de Cardener

Ass. de ’An veïns de Freixinet i Rodalies, 82 sa d vo l

Cardona

Peracamps

R a sa d e l ’

e Sal l e a

n Territori de Masies, 85 e Ri

002 LV-3

Ri e r

Masia Rovira, 64

Granja Godall, 31

Sant Climenç

e rd

Santes Creus de Bordell

Torredenegó

Ras

Sant Gabriel

l’Avellanosa

Sallent

Forn de Su, 47

-30 BV

Apartaments el Forn de Su, 57 Laura de Castellet, 77

Oli Migjorn, 23 Navàs

Sant Just d’Ardèvol

C -3

Sanaüja

Sant Grau, 65

Càmping La Ribera, 69

R iu C a

Miravé

C-5

Linyà 73 Tirantmilles, Hortoneda

Pinell de Solsonès

Madrona

Pantà de Sant Ponç

Sant Tirs

C-5

Celler Masia Tonicoll, 25

ro n a

Pizzeria La Família, 50

R i e ra d

C-26

Alea - Joieria Artesana, 74

Solsona

Ass. d’Amics de la Torre de Vallferosa, 80

Torre de Vallferosa

a d’Ar

Llanera

dè v

Cal Mas, 60

Casa-Museu Les Casas de Matamargó, 71

Matamargó

Centre Cultural d’Ardèvol, 82

Camping Cal Paradís, 45, 66

Ardèvol

Sant Serni

Roquerols, 55

Biosca Santuari de Pinós

Cal Miramunt, 61 Parc de les Olors de Claret, 21 Can Solé Xic, 46

a Guissona

Fontanet

Ensabona’t, 75

Torà

Ass. de Veïns de Claret, 81

n ya Casa llmaCal Pastor, 62

Rest. Hostal de Pinós, 54 La Tinalla Rural, 76

Claret

a eV

Vallmanya

Pinós

Salo

sa de Bonsfills, 34 Molí Ra

Ass. Cultural de Vallmanya, 81

Anna Pell Sana, 78

Claret dels Cavallers

Cellers

Torna Terra i Biolord, 19 R i e ra d e

l Mant el lí

Ass. Cultural de Prades, 80 Xai Puigpelat, 37 La Molsosa

Cases d’agroturisme Les Corts de Castelltallat

Rest. Casal de Castelltallat, 52 Pastures de Castelltallat, 32

Enfesta

territoridemasies.cat

Cal Marquet, 59

Productes

Prades Cal Palà, 33

SOBRE EL QUE TENIU A LES MANS.................................................... 3 TERRITORI DE MASIES I LES SEVES PAGESIES................................. 7 ALIMENTAR EL TERRITORI.................................................................9 PRODUCTE LOCAL..............................................................................18

AIXOPLUC................................................................................. 56

HORTA...........................................................................................18 Torna Terra i Biolord..............................................................19 Parc de les Olors de Claret.................................................... 21 VI I OLIVERES...............................................................................22 Oli Migjorn.............................................................................23 Un pam de terra....................................................................24 Celler Masia Tonicoll.............................................................. 25

TURISME RURAL I HOTELS RURALS............................................ 57 Apartaments el Forn de Su................................................... 57 Ca L’avi Forner........................................................................58 Cal Marquet...........................................................................59 Cal Mas ..................................................................................60 Cal Miramunt.........................................................................61 Casa Cal Pastor......................................................................62 Cases d’agroturisme Les Corts de Biosca i El Mas..............63 Masia Rovira..........................................................................64 Sant Grau...............................................................................65

MEL...............................................................................................26 Mel de Sant Guim ................................................................. 27

CÀMPINGS....................................................................................66 Càmping Cal Paradís.............................................................66 Càmping El Solsonès............................................................. 67 Càmping La Ribera................................................................69

RAMADERIA..................................................................................28 Cal Monegal...........................................................................29 Dpagès....................................................................................30 Granja Godall ........................................................................ 31 Pastures de Castelltallat.......................................................32 Productes de Cal Palà............................................................ 33 Molí de Bonsfills ...................................................................34

PAISATGE................................................................................. 70 CONÈIXER L’ENTORN................................................................... 70 Casa-Museu Les Casas de Matamargó................................ 71 Photo Logistics...................................................................... 72 Tirantmilles............................................................................ 73

PASTURES..................................................................................... 35 Formatgeria el Miracle..........................................................36 Xai Puigpelat.......................................................................... 37

ARTESANIES NO ALIMENTÀRIES................................................ 74 Alea – Joieria Botànica.......................................................... 74 Ensabona’t............................................................................. 75 La Tinalla Rural...................................................................... 76 Laura de Castellet...................................................................77

ELABORATS ARTESANALS............................................................38 Forn de Pa Guerres................................................................39 Pastisseria Can Massana ......................................................40 Riuverd................................................................................... 41 Toleràncies ............................................................................42

CUIDAR-SE.................................................................................... 78 Anna Pell Sana....................................................................... 78

TERRA, CUINA, TAULA.................................................................43 Cal Mestre..............................................................................44 Cal Paradís.............................................................................45 Can Solé Xic...........................................................................46 Forn de Su.............................................................................. 47 Gran Sol..................................................................................48 L’Hostal Nou...........................................................................49 Pizzeria La Família.................................................................50 Restaurant El Solsonès ........................................................ 51 Restaurant Casal de Castellatallat ...................................... 52 Restaurant El Miracle............................................................ 53 Restaurant Hostal de Pinós..................................................54 Roquerols............................................................................... 55

UN TERRITORI EN MOVIMENT...................................................79

Associació d’Amics de la Torre de Vallferosa.......................80 Associació Cultural de Prades..............................................80 Associació Cultural de Vallmanya........................................81 Associació de Veïns de Claret...............................................81 Associació de veïns de Freixinet i Rodalies.........................82 Centre Cultural d’Ardèvol......................................................82 Centre d’Estudis Lacetans....................................................83 Associació d’Artesans del Solsonès......................................83 Associacions de Defensa Forestal........................................84 Associacions de caçadors.....................................................84 Territori de Masies.................................................................85 Altres entitats culturals........................................................85

ARTISTES.................................................................................. 86 CALENDARI PRODUCTES.......................................................... 89 FESTES I FIRES POPULARS........................................................ 94 FESTES LOCALS........................................................................ 96

e Biosca i El Mas, 63

Guia de Recursos per fer Territori

territoridemasies.cat

Territori de Masies i les seves pagesies A cavall entre l’altiplà central i el Prepirineu, Territori de Masies és una terra silenciosa, on sembla que no hi passa mai res. Podríem dir que és així des de la Prehistòria, on ja fèiem de frontera entre les poblacions que començaven a ser sedentàries, i aquelles on l’activitat silvopastoril, més nòmada, encara hi era present. Passaren els anys i a l’Edat Mitjana ens digueren que érem un territori buit, per a colonitzar, i ens trobàrem entre diferents comtats. No hi ha passat mai gran cosa, però sempre hi hem estat. Treballant la terra i oferint-ne els seus fruits per continuar-ne poder vivint. Els pobles que avui configurem el Territori de Masies som pobles pagesos. I, malgrat que avui ja en queden pocs, de pagesos i pageses, encara ens en sentim. La pagesia és el nostre “espai viscut”, part fonamental de la nostra cultura, de la nostra feina, de la nostra manera d’entendre el món i de dirigir-nos-hi. El significat que li donem va molt més enllà d’una activitat que ofereix aliment; ens ofereix espai per a viure i memòria de l’espai viscut, ens ofereix patrimoni, saber, paisatges i identitats. I ofereix relacions amb persones i territoris que fins fa ben bé tres dècades ens havíem alimentat i nodrit d’energia dels nostres boscos. En un determinat moment, l’entrellaçat entre el món urbà i el món rural es va trencar. Des de mitjans dels anys seixanta del segle passat, la maquinària i la revolució verda van fer que cada vegada fessin falta menys mans per a treballar la terra; la indústria prometia millors condicions de treball; i el territori va intensificar el seu buidatge amb la quasi liquidació de les masoveries i petites propietats. S’instal·lava, per no marxar, la capitalització del camp català que forçava, cada vegada més, a produir molt

aliment en un mercat que s’aniria engrandint fins a l’anomenada globalització. Subtilment alguna cosa es trenca; comencem a parlar més de paisatges que de la terra; els camps es buiden de pagesos i els paisatges feréstecs s’omplen de pretendents. Les relacions entre territoris canvien. Deixem de ser proveïdors d’aliments i se’ns diu que som gestors de paisatge “pagès” o rural. L’Associació Territori de Masies comença a gestar-se al 2009, quan un seguit de persones ens trobem en el marc del projecte ACTUA, promogut per l’ARADA SCCL. Des d’aquest, els veïns i veïnes proposem actuacions que creiem importants per als pobles del baix Solsonès, entre les quals apareix el turisme. Un turisme que, al nord comarcal, tenia un reclam molt més evident, i que, al sud, s’havia començat a implantar des del turisme rural, encara que recentment havia patit un cop important per l’afectació pels focs del 1998. Així va néixer Territori de Masies, gestionat des del veïnat. Avui som una cinquantena de socis, veïnat i empreses que treballem els recursos culturals o naturals del territori. El temps ens ha fet adonar de la necessitat d’eixamplar els nostres objectius. Que treballar per al turisme és treballar per al paisatge, un bé col·lectiu que no correspon a ningú, i que correspon al passat, al present i al futur, a les generacions que ens han precedit i a les que vindran. Això demanava generar un espai de consens absolut sobre com explicar el Territori de Masies, i així és com el debat sobre turisme es va anar diluint per parlar de territori, cultura, memòria, treball, i en definitiva, futur. Tasta Territori neix per a reivindicar i reclamar el retorn de la funció més humil de la pagesia, la d’alimentar boques i territori.

Mapa de Situació Baix Solsonès ALT URGELL

SOLSONÈS

BERGUEDÀ

Clariana

Pinell Riner

Llobera

NOGUERA

BAGES Llanera

Pinós

SEGARRA

Salo

La Molsosa

Castelltallat

ANOIA

Guia de Recursos per fer Territori

territoridemasies.cat

Alimentar el territori Territori de Masies és un territori de pagesies. Parlem en plural perquè de pagesies avui n’hi ha de sentiment de lloc, i cada cop menys de relacionades amb la professió de pagès, aquell treball destinat tant a l’economia familiar com pel “gasto” de la masia. El baix Solsonès el formen diferents pobles que històricament han estat pagesos. Aquesta és terra de bosc i d’herbacis. Fins els anys cinquanta aproximadament (i especialment des de la recordada glaçada de la Candelera del 1956), la vinya que havia resistit a la fil·loxera ocupava algun racó de les masies. Malgrat el cereal era el principal conreu, una gran varietat de conreu herbacis acolorien els entorns més propers del mas, des de l’hort d’estiu i l’hort d’hivern, les llegumonisoses que fertiltizaven la terra (faves, cigrons...), i el farratge pel bestiar. I no ens podem oblidar els trumfos (com diem de les patates al Solsonès), que es plantaven als camps en repòs. Diferents “menes” d’arbres fruiters acompanyaven els límits dels camps conreats, dels horts i l’era de la masia.

Tota aquesta diversitat, per bé o per mal, va patir un canvi brusc a partir dels anys seixanta, quan els imperatius del mercat demanaven feixes grans, que es poguessin mecanitzar, i es primava la quantitat d’un mateix producte enfront de la diversitat. Els mercats i les fires són, però sobretot eren un punt de trobada dels pagesos de les diferents masies. Solsona articulava el territori comarcal gràcies, en molt bona part, a l’existència del mercat setmanal. En aquestes èpoques, la fira de l’Empelt (a Llobera), la del Bancal (a Madrona) la de Pinós al Baix Solsonès, la de Torregassa (a Olius), i la de Santa Llúcia (a Navès), tenien un paper important com a punt de trobada entre pagesos de la zona i de la resta de Catalunya; eren esdeveniments en els quals es tancaven tractes importants i es movien grans sumes de diners. Sovint, coincidien amb el pas del bestiar cap a la muntanya (primavera) o viceversa (tardor), o amb èpoques importants per al cicle agrícola, com la fira de Pinós, que es celebrava just abans del temps de la collita.

Si els conreus acolorien les immediateses de la masia i les feixes d’entre els boscos, el bestiar menor s’encarregava de posar-hi la música. Era habitual que cada casa tingués alguna truja amb garrins, normalment pel gasto, també quatre cabres i alguna vaca, gallines ponedores i pollastres. D’aquest bestiar se n’encarregaven gairebé sempre les mestresses de casa i els més xics els donava un cop de mà. Algunes cases tenien ramat o l’allotjaven.

A banda d’aquests productes i de la venda de bestiar, en època de tardor els protagonistes eren els bolets, que sempre han estat una entrada de diners per a les economies familiars.

“L’agricultura és la professió del savi, la més adequada al senzill, l’ocupació més digna per a tot home lliure” Ciceró

Guia de Recursos per fer Territori

ELS TRUMFOS También cogen legumbres de toas especies; nabos de escelente calidad, berzas de ivnvierno con mucha abundancia y otras hortalizas, las que son mucho más saborosas que en las tierras bajas. Asimismo se hce gran cosecha de tufas, raíces semejantes a las batatas bordes, que son de color canelado y de carne blanca y húmeda. Éstas se multiplican y rporopagan con facilidad y de ellas hacen las gentes pobres sus ollas, cociéndolas al modo de pastillas, o harinas de maçiz, y también las comen de otros modos e igualmente sirven para engrasar los cerdos. Mossén Costa I Bafarull, 1799. “Memorias de la ciudad de Solsona y su iglesia”

EL CONFITAT Abans el tall es guardava confitat. La botifarra negra i la blanca es feien bullir. S’esperava uns dies que s’assequés i llavors es posava amb una paella gran o un recipient, i s’hi posava la meitat oli i la meitat llard. A continuació es feia fregir ben fregit i es posava en olles. Es tapava amb suc o llard i es guardava.

“La patola. Es posa en una olla patates pelades i tallades a trossos, una ceba tanbé tallada, pa i aigua, i es deixa bullir. Un cop cuit es tritura. Ha de quedar mé slíquid que no pas un puré”. Patrimoni Agrari del Baix Solsonès. L’hort. Florinda Plans i Luïsa Rosés

“Els habitatns de la comarca es conserven rabassuts i sans, amb aquelles calderades de patates i cols mal cuites...” Josep Falp, 1900. Topografia Mèdica de Solsona.

territoridemasies.cat

“Dècades enrere, i encara me’n recordo de casa meva, la caça era un recurs alimentari. Era freqüent que les mestresses de casa encomanessin als caçadors anar a caçar un conill de bosc per als àpats. Això sí, sempre des del coneixement i la consciència de l’estat d’aquella població. Si passava una època que la població minvava (per una pesta, per una plaga del seu depredador...), mai es caçava. Abans doncs la caça es feia a les immediateses de la casa. Amb l’aparició del cotxe el caçador ja podia desplaçar-se i la societat es va constituir precisament per garantir aquest caràcter local de la caça, i també per complir la legislació que obliga a regular la caça.” Ramon Angrill, president de la Societat de Caçadors de Llobera

“La temporada dura de setembre a novembre, per poc bona que sigui l’anyada, els muntanyans, que compareixen amb llurs burrets carregats, paguen el deutes amb el rendiment de la venda de bolets. En els temps de mercats forts, els carrers són plens de boletaires i caixons, i els botiguers, convertits en compradors a l’engròs, agarbellen rovellons, llenegues, fredolics... per enviar-los avall. Com que totes les cases tenen truges, surten a mercat molts porcells, que són comprats per comissionistes. De Solsona en treuen uns set o vuit mil durant l’any”. Vila, Pau. Resum de geografia de Catalunya. (1a edició: 1928-1936). Barcelona: Societat Catalana de Geografia, 2003.

ELS PRINYONERS El prinyoner, o pinyoner (Prunus domestica subsp. insititia és un arbre caducifoli que fa unes prunes més petites que els prunes convencionals, i que, a diferència d’elles, fructifica a l’agost. Neix al voltant dels 1000 metres i té una forta capacitat per rebrotar. Les flors són blanques i atapeïdes,el prinyó és verd i verd-groguenc al seu interior. Els prinyons es solen menjar acabats de collir o es poden deixar assecar. Es diu que provoquen salivera, i per això, abans, quan es filava, es creia convenient de menjar-ne per poder xopar millor el fil i filar. Al sud del Solsonès podem trobar fins a 20 varietats locals d’aquest fruiter. Del llibre “Territori de Masies: Paisatges, biodiversitat i món rural”, 2015. Edita: L’ARADA SCCL

Guia de Recursos per fer Territori

“Es tenien oliveres per fer oli pel gasto, i el que sobrava es venia. Ens fèiem un tip de collir olives tot l’hivern. Omplíem unes gerres d’oli. Premsàvem a Torà, que hi havia dos molins. [...] Hi havia tota una barreja d’olives, la corbera i d’altres menes. Tothom feia la feina, i moltes dones es llogaven a collir. [...]. Abans havíem tingut vinya. En tenien els masovers i natres. Després ho vam anar arrencant. Se’n feia pel gasto i en sobrava i el veníem”. Miquel Oliva (1936) L’Oliva. Pinós “Teníem vinya i fèiem vi, poquet pero bé, al final ja era agre, era més vinagre que vi, però bueno... Xafaven el raïm i llavores el tiraven a uns vaixells grans, i quan havia fermentat llavòrens el treien per una aixeta, i el colaven i el posaven en una bota. I anar tibant d’allà! Fins que durava!”. Àngela Castellana (1933). La Passada. La Molsosa

“Quan era petit havia vist vinya aquí casa, aquí baix a un clot que encara en diem la vinya. Van llogar un home per arrencar-los. La mare em donava la cistelleta per nar-li a portar el berenar a aquell home que arrencava ceps”. Joan Vilà (1934). Fustagueres. Llanera

territoridemasies.cat

“Hi va haver vinyes que van sobreviure a la fil·loxera. Després es van fer empelts amb cep americà, però a aquest país ja no es va adaptar mai. Després, el valor del vi ja va canviar. Hi havia llocs més aptes per la vinya, però aquí madurava poc, i a l’haver de canviar la varietat dels ceps, no es va poder fer els autòctons que maduraven. També es tenia oliveres i es feia oli. Els propietaris d’aquesta zona tots tenien unes oliveres allà vora de Cardona, pel gasto de la casa. Les d’aquí donaven molt poc”. Ignasi Torres (1932). Anglarill.Clariana de Cardener

“Aquí hi ha dos cups de pedra. A baix al celler hi havia vist unes botes de roure. Aquí tota la finca s’havia dedicat a la vinya”. Josep Llorens (1934). Llorens. Pinell

La fira de l’Empelt era coneguda perquè s’hi venien fures. Les fures es feien servir per caçar conills i llebres, es “furava”. Josep Vilaseca (19272017). Gangolells.

Els pagesos construeixen cada any el paisatge. I el resultat no falla mai. L’operació els surt bé i la bellesa del que els flueix de les mans és inesgotable. Es repeteix cada any. Si els pagesos no estimaven el camp, com s’explicaria aquest resultat? Com s’explica la calma, l’ordre que els pagesos projecten sobre el paisatge que construeixen cada any? Josep Pla, “El pagès i el seu món”, 1978 “Aquí abans es feia vinya. Tenim una tina a casa. També teníem premsa d’oli. Hi havia molts olivers. Donaven molta feina, perquè eren penjades a uns marges. Havies de posar les borrasses allà lligades”. Joan Rovira (1938). Trullàs. Clariana de Cardener

Les dones anaven a vendre els conills a Su, i caminant amb una cistella carregada a cada braç... i ous... Me’n recordo del mercat de Su, hi anava molta gent a vendre, era un mercat bo i gros. Anaves a vendre i si arreplegaves algun dineret compraves alguna cosa. Hi havia moltes parades, comestibles... El que no era aliment ho compràvem a Solsona. Hi havia fira de Sant Isidre, també se’n feia per Sant Martí, Sant Josep... N’hi havia una que es venien moltes mantes. Hi havia camions i marxaves amb uns feixos de mantes... Josep Maria Xixons (1946). Cal Missé i Josep Xixons. Cal Pere Vidal. Riner (1941)

Guia de Recursos per fer Territori

CANVI EN EL PATRÓ DE CONSUM Paral·lelament, i especialment la darrera dècada, el patró de consum de producte local ha canviat, i també el perfil del consumidor de producte ecològic i de producte local. La demanda de producte ecològic i local s’ha incrementat de forma molt important, i darrerament ha incorporat també la demanda de varietats locals autòctones. Aquest darrer punt evidencia la vinculació del producte local amb el patrimoni cultural material i immaterial. Paral·lelament cada vegada hi ha més iniciatives que produeixen producte ecològic i de qualitat (entre el 2012 i el 2014 la producció agrària ecologica i el nombre d’iniciatives de producció incrementa un 20% i un 30% respectivament1). A la vegada, a la societat apareixen cada vegada més actors que aposten per la revalorització de les varietats locals i la seva conservació (banc de llavors), per una distribució de confiança i proximitat i per una revalorització del paisatge pagès i el seu component social.

territoridemasies.cat

EL MOLÍ DE PLEIXATS En l’època que el Manuel Gadea es va passejar pel Solsonès encara funcionaven la majoria de molins fariners que hi havia a totes les rases i rius. Per exemple, a la rasa de Matamargó trobem els molins de Fornells, Pleixats, i Torrescassana, alguns dels quals van funcionar fins als anys 70. En ells s’aprofitava el salt d’aigua per moldre farina, fer anar moles d’esmolar i també, en el cas del molí de Pleixats, per fer anar una peladora de gra. La peladora de Pleixats tenia capacitat per pelar tandes de 30 Kg de blat. La pisana s’havia de posar a estovar el dia abans. L’endemà s’escorria i es posava a la peladora. El moliner cobrava la feina en espè- cie. Es podia quedar entre un 2 i un 3% del producte final o a vegades ja hi havia una mesura establerta per sac. La mesura solia ser com una paella d’aram. A més dels mecanismes per fer voltar el corró, hi havia un rasclet de fusta que servia per redistribuir el gra.

L’AGROECOLOGIA L’agroecologia Vincula el procés de treball pagès a l’organització social i col·lectiva, i en reivindica la seva interdependència i coevolució. L’agroecologia es una disciplina que proveeix els principis ecologics bàsics per estudiar, dissenyar i gestionar agrosistemes que siguin productius i conservadors dels recursos naturals, i que també siguin culturalment sensibles, socialment justos i econòmicament viables (Altieri, 1999).

La producció agrària ecològica (PAE) permet una menor dependència de recursos externs i es fonamenta en la gestió de la biodiversitat, temporal i espacial: està lligada al territori. Una de les característiques més importants de la PAE és que, a diferència de l’agricultura convencional, aquesta és més intensiva en capital humà. De promig, l’agricultura ecològica necessita un 30% més de força de treball que els mètodes convencionals equivalents (segons The General Workers Union Denmark: For Posterity-For Nature’s Sake-Ecological Farming. Copenhage 1995m p33). A més, tal i com demostra un estudi alemany basat en 450 granges ecològiques, la PAE no només crea llocs de treball , sinó que evita llocs de treball que d’altra banda, s’haguessin abandonat si no s’hagués plantejat la possibilitat de reconvertir-se en agricultura ecològica. Així doncs, la PAE planteja un veritable jaciment de treball. No obstant, en un context d’infravaloralització del treball agrari, es podria parlar d’un problema social d’excés de demanda de treball. Per tant, paral·lelament a la promoció de la PAE cal una revalorització del treball agrari.

Es basa en l’agroecologia perquè s’entén com a estratègia pluridisciplinària i pluriepistemologica d’anàlisi i disseny de formes de maneig participatiu dels recursos naturals i els sistemes alimentaris. En el terreny de la pràctica s’entén com a proposta de gestió ecològica dels recursos naturals i els agroecosistemes a traves de formes d’acció social col·lectiva i propostes alternatives i participatives de desenvolupament local.

Guia de Recursos per fer Territori

territoridemasies.cat

Declaració de Matamargó

ra fa un any, un gran incendi va assolar més de 27.000 hectàrees de la Catalun ya Central. Ara fa un any, es va apagar el gran foc després de cremar, ferotge, durant quatre dies. Però encara avui el foc és viu, perquè les conseqüències directes segueixen afectant els habitants de les zones cremades de manera inequívoca. Els grans incendis no han calcinat només grans extensions de territori. Han cremat també una forma de vida i cultura que ja estaven ferides de mort: el despoblament rural, la pèrdua de pes econòmic del sector agrari, la tradicional manca d’inversions públiques en infraestructures i serveis, les retallades pressupostàries, l’escàs ressò mediàtic de les problemàtiques específicament rurals... són algunes de les manifestacions del grau d’abandonament que pateixen les zones rurals i que el gran incendi ha fet encara més evidents. Des de l’endemà del foc que ara recordem fins avui, no hem notat que es prenguessin mesures serioses per frenar el despoblament que dia a dia buida els nostres pobles i les nostres cases de pagès. Pensem, però, que els grans incendis forestals no afecten només de manera negativa els habitants de les zones rurals. L’actual distribució de la població, marcada per una concentració molt accentuada a les zones

urbanes i molt minoritària a les rurals, no és una raó per pensar que una pot deslligar-se de l’altra. El paper que juga el món rural en l’equilibri i el desenvolupament sostenible del medi natural determina la necessitat d’una interacció entre tota la població que ha de sorgir del debat, del diàleg, de la reflexió i de l’intent de millorar situacions que a tots ens condicionen la forma de viure. I és per això que volem manifestar que: — Considerem necessari que el conjunt de la població rural prengui consciència de les situacions de desigualtat que pateix. Qualsevol habitant de les zones rurals té dret a rebreuns serveis socials, educatius i culturals pensats per a la nostra manera de viure. L’organització de l’escola, de l’assistència sanitària, de l’atenció a la gent gran, de la cultura... no es pot fer només des de la realitat urbana. Moltes de les lleis i els reglaments que s’apliquen són pensats per a poblacions mitjanes o grans i cauen sobre nostre com una gran llosa immobilitzadora. — Considerem necessària l’activació de mesures i actuacions específiques per al medi rural. Volem uns pobles oberts i diversos però pensem que les feines que s’han de potenciar són, sobretot, les agrícoles, ramaderes i forestals i que han de poder garantir unes rendes familiars

que contemplin els costos econòmics, ecològics i socials de la producció. — Considerem necessàries actuacions de polítiques agràries que impliquin les administracions en el desenvolupament rural per gaudir d’una vida digna, per mantenir la identitat cultural i per garantir un protagonisme real dels seus habitants, amb paritat competitiva i amb una política de fixació del territori. — Considerem necessari que el conjunt de la societat catalana entengui que totes les mesures adreçades a millorar les condicions de vida de les zones rurals i a reequilibrar el territori contribueixen a fer un país més habitable per al conjunt de la població. Sense acabar amb la discriminació territorial no tindrem mai un país nacionalment lliure ni socialment just. Per aconseguir tot això és necessària la implicació de tots els sectors socials. Per afrontar reptes de futur, és hora de canviar la pregunta que molt sovint ens ens fem i en comptes de demanar-nos què hem de fer perquè la gent no marxi de pagès ens hem de qüestionar quin és el projecte de món rural que volem. Matamargó, 17 de juliol de 1999

Guia de Recursos per fer Territori

Horta Sovint els horts de les diferents cases dels pobles o parròquies s’agrupaven a les zones on hi havia més disponibilitat d’aigua. D’aquesta manera esdevenia un entorn de relació social i d’intercanvi de coneixement i recursos agronòmics i culturals. Eren llocs frescals i als estius solien acollir a moltes persones del veïnat per passar la tarda.

Fins fa no massa dècades cada casa mantenia els horts (majoritàriament d’autoconsum). Es trobaven al costat de rieres, al costat de vivers, basses o pous. L’hort ha estat una font imprescindible d’alimentació durant tot l’any. D’ell en provenien la major part dels aliments que consumia la família; les verdures i les hortalisses. Sempre situat a les proximitats d’algun pas d’aigua, d’una bassa o d’un pou. Normalment abans es tenia un hort d’estiu i un hort d’hivern. Els cultius de secà amb els cigrons, les guixes, mongetes i cebes normalment es feien a camps apartats de la masia que anaven canviant de lloc. L’hort d’hivern era prop de casa, en un lloc assolellat, i normalment proper al femer, que li proveïa adob. La barreja d’excrements i palla que s’extreia de les corts era l’adob usat per a les hortalisses. L’hort d’hivern no s’havia de regar massa, i s’hi feien cebes, espinacs, apis, cols d’hivern, escaroles, enciams i faves. Alguns d’aquests es tapaven per a protegir-los de les gelades. Per contra, l’hort d’estiu necessitava de molt reg, i anava sempre associat a una bassa o una rasa. És el què avui ha perdurat i s’hi conreen mongetes tendres, enciams, escaroles, tomàquets, apis, cols de cabdell, albergínies, pebrots, bledes, carbasses i cebes per esgarrar (per menjar tendres).

La pèrdua de veïns, i especialment aquella derivada dels èxodes dels anys seixanta, en ple ‘desarrollismo’, fa que molt horts s’abandonin, en primera instància els d’hivern i més endavant també els d’estiu. Amb el seu abandonament es perden els valors culturals (coneixement ecològic tradicional i patrimoni cultural), i socials associats. El progressiu envelliment de la població provoca també que a mesura que incrementa l’envelliment hi hagi més horts que no tenen relleu generacional i que s’abandonin. Avui al Territori de Masies hi trobem diferents iniciatives que recuperen el conreu d’hortalisses, i algunes d’elles inclús recuperen horts abandonats i varietats en desús amb tot el patrimoni associat.

Les varietats de cultiu dels horts s’han anat seleccionant i hibridant generació rere generació, i seleccionant les millor adaptades al territori i de millor qualitat, i al Baix Solsonès, en una recerca acompanyada dins del pla comunitari ACTUA, s’hi han identificat fins a 218 varietats diferents (‘Patrimoni Agrari al Baix Solsonès. L’Hort’, Florinda Plans i Lluïsa Rosés, coeditat per l’ARADA i l’Associació l’ERA, 2013). Al voltant de l’hort hi podem trobar també arbres fruiters, amb 193 varietats identificades.

“L’agricultura és la professió del savi, la més adequada al senzill, l’ocupació més digna per a tot home lliure” Ciceró

territoridemasies.cat

territori DE MASIES

Soci de territori DE MASIES

Torna Terra i Biolord La bassa del Coll de Prades Prades de La Molsosa (Solsonès) 686 084 041 info@tornaterra.cat @torna_terra www.tornaterra.cat Torna Terra és un projecte col·laboratiu que neix i es concep com a espai de generació i reproducció de valors socials i territorials a la comunitat on es desenvolupa. Ho fa recuperant la cultura, promocionant el producte local i ecològic, però també investigant sobre la possibilitat de què varietats locals en desús puguin ser reintroduïdes en l’agricultura local. Des de la recuperació de petits horts abandonats, Torna Terra reivindica el treball pagès responsable com a element fonamental de la custòdia del territori i les seves activitats i costums. Torna Terra crea xarxes d’horts recuperats amb varietats locals en desús, recuperant la cultura i el patrimoni associat tant de la varietat com del patrimoni agrari associat a l’hort.

El projecte Torna Terra està impulsat pel pagès Arnau Vilaseca Puigpelat, de Cal Palà de Prades, el projecte MengemBages de la cooperativa Frescoop SCCL i la cooperativa l’Arada SCCL, amb la col·laboració del projecte Esporus de l’Associació l’Era. A Cal Palà també es cultiven pomes ecològiques de muntanya, formant part de la cooperativa sense ànim de lucre Biolord, que aposta per la revitalització de la pagesia en zones de muntanya. Actualment tenen plantades un miler de pomeres, de les varietats Opal, que és groga, i de Crimson Crisp i Mandy Inolov, que són vermelles. A més tenen 30 hectàrees de cereal, en vies de reduir l’ús dels fitosanitaris i on no s’hi tira glifosat des de 2015.

un tast

AMANIDA DE TOMÀQUE PLE POMETA DE CARDEDEU AMB CEBA: Amanida fresca de tomàquet

amb ceba tallada a la juliana i reposada amb vinagre durant 2 hores. El tomàquet ple pometa de Cardedeu és una varietat local poc resistent al trasplants i que compta amb unes plantes molt altes. Immadur presenta un color verd clar amb espatlles de verd fosc i solcs. Madur, en canvi, el trobem aixafat, de color vermell molt intens i sense taques ni solcs.

Guia de Recursos per fer Territori

Fotografia: Xavi Roig

territoridemasies.cat

territori DE MASIES

Soci de territori DE MASIES

Parc de les Olors de Claret L’Era de la Coma Claret, Llanera, Torà 659 514 804 claret@parcdelesolors.com @parcdelesolors_claret

Visita a les plantacions de plantes aromàtiques i medicinals El parc de les olors comença l’any 2017 amb la voluntat de cultivar plantes aromàtiques i medicinals (a partir d’ara PAM) a les terres de cultiu d’en Francesc Miramunt. Com ens explica ell mateix, la dedicació i coneixença d’aquests cultius li ve de família: “amb la curiositat de saber que amaga cada planta, quina tradició hi ha i d’anar sabent per què serveix vaig trobar un document manuscrit de la meva besàvia, Nieves Vilaseca, que explicava tots els costums de l’època així com els usos que els hi donaven a les plantes”. Ara ha trobat la manera d’oferir eines per transmetre i aprendre el coneixement de les (PAM) amb el Parc de les Olors de Claret, hi trobaràs el cultiu de PAM i horta ecològica respectant el medi ambient i creant biodiversitat, transformació de PAM, divulgació amb visites al parc, tallers per grups,

famílies i escoles, també una agrobotiga, on poder gaudir de producte del territori i de qualitat. Alguns dels productes que podeu trobar són infusions, herbes culinàries, productes cosmètics com cremes, xampús, sabons ... Altres com llavors, planter, horta entre molts altres. També ofereix descobertes del territori a mida, tant a peu com a bicicleta podreu recórrer els indrets més espectaculars de Llanera i els seus voltants, d’aquesta manera descobrireu la flora, la fauna, el patrimoni i la gastronomia d’un lloc únic. Per complementar l’oferta, el parc disposa d’un espai de bar i sala polivalent on es poden realitzar tastos i celebrar activitats en família, amics, reunions d’empreses... I a l’exterior realitzar activitats amb els jocs tradicionals que sempre s’han jugat al poble de Claret.

un tast INFUSIÓ PER SUPERAR TOTS ELS MALS! Surt a passejar i recull una branqueta de romaní, farigola i menta i fes una bona infusió, amb això curaràs tots els mals i et sentiràs d’allò mes bé.

Guia de Recursos per fer Territori

Vinya i Oliveres Pel que fa les oliveres, antigament moltes finques en tenien per tal de produir oli pel “gasto”. Les premses d’oli també són presents a moltes cases antigues. Això encara es conserva en algunes cases, tot i que poques. Gelades com la del 56 van malmetre molt els arbres, i molta gent va optar per arrencar-los i convertir els oliverars en camps de conreu.

La vinya havia tingut un paper importantíssim al segle XIX a Catalunya. No obstant, la fil·loxera va arrasar els ceps i només algunes zones van continuar a l’activitat amb la implantació del cep americà. Els pagesos del Solsonès van optar per arrencar els ceps i passar-se al cultiu del cereal. No obstant, el record de la vinya és ben present. Molts camps conserven noms de la seva època vitícola, com per exemple “La vinya llarga” o “La vinya gran”. A les cases encara es conserven infraestructures d’aquest passat, com ara premses, cups de fer vi i cellers amb barrils. Al llarg del segle XX i, en menor mesura, fins l’actualitat, moltes cases de pagès han mantingut alguns ceps per produir vi per l’autoconsum.

territoridemasies.cat

territori DE MASIES

Oli Migjorn

Oli d’oliva verge extra Casa Migjorn. Navàs (Terrenys: Clariana de Cardener, Riner i Pinós del Solsonès) 666 421 406 | 937 444 017 info@olimigjorn.com www.olimigjorn.com

Cultiu d’oliveres i producció d’oli d’oliva verge extra ecològic Oli Migjorn és un projecte dedicat al cultiu d’oliveres i a la producció d’oli d’oliva verge extra ecològic a l’entorn de la vall del riu Cardener. El celler està situat a la finca de Migjorn, al municipi de Navàs prop del Cardener, on també hi ha la principal plantació d’oliveres ecològiques de la varietat arbequina. La situació geogràfica, amb uns 600 metres d’altitud, configura un caràcter a l’arbequina, pels contrastos tèrmics i l’alçada. Però la punta de llança del projecte és la recuperació de la varietat local del Cardener, la Corbella, que permet retornar al paisatge històric i tenir un producte diferenciat per al futur. Recuperen i posen en producció velles oliveres Corbelles. En aquest sentit. “Apadrina una olivera Corbella recuperada” és una iniciativa per a que el consumidor s’invo-

lucri en el procés de recuperació de l’olivera corbella, poden visitar la finca i rebre oli cada any. Oli Migjorn produeix, de les finques situades a la zona del Solsonès i Cardona, l’Oli del Solsonès, un cupatge de diferents varietats que es troba a les finques de la zona. Pel que fa a l’oleoturisme, ofereix visites guiades a la finca de Migjorn, on es fa un passeig per les oliveres, un tast d’olis i una degustació gastronòmica amb els olis i productes de la vall. També organitza activitats a mida com cursos d’iniciació al tast d’olis o maridatges. Podreu trobar oli d’arbequina, de Corbella i de Picual, així com el Coupage d’oli d’oliveres del Solsonès i diferents olis aromàtics. També produeixen xocolata feta amb l’oli d’oliva de Migjorn.

un tast Els Olis aromàtics s’elaboren en base al oli d’arbequina i productes ecològics, s’infusionen amb herbes farigola, alfàbrega o vainilla i amb diferents ingredients com all, bitxo, taperes o ceps.

Guia de Recursos per fer Territori

territori DE MASIES

Un pam de terra Lloberola i Olius 645 402 862 femvi1@gmail.com www.femvi.blogspot.com.es

Recuperació de la cultura de vinya del Solsonès Un Pam de Terra vol ajudar a recuperar la cultura de la vinya i l’elaboració de vi al Solsonès, comarca del prepirineu català amb una tradició vitivinícola actualment oblidada. Emprant raïm de varietats antigues que han perdurat a la comarca, Un Pam de Terra vol elaborar vins de qualitat diferenciada sota un nom que expressa el nostre sentiment. El projecte vol fomentar la cultura del vi entre totes les persones que participen del seu procés: productors, comerciants i consumidors, convidant-les a aprofundir en el coneixement de les diferents etapes

d’elaboració del vi i dels escumosos. Volen ser una iniciativa referent en la recuperació de la cultura de la vinya i el vi a la comarca del Solsonès i, alhora, posar a l’abast del públic vins que permetin gaudir dels sabors del passat traslladats als nostres dies. Elaboren 3 tipus de vi, un de blanc amb cupatge de la varietat pansal autòctona i macabeu i parellada del Penedès, un de negre fet de la varietat ancestral, prefil·loxera, procedent del Solsonès i identificada com a N1 Solsonès i un d’escumós elaborat amb parellada procedent del Penedès.

un tast UN PAM DE TERRA BLANC Vi blanc amb una criança de 4 mesos en bóta de roure francès. La varietat majoritària utilitzada per fer el nostre vi és el panser, ancestral i només trobada a la nostra regió. La recollida la fem a mà i el vi de forma tradicional. Per això la producció és molt minsa, amb l’únic objectiu de fer perdurar una varietat quasi desapareguda.

territoridemasies.cat

territori DE MASIES

Celler Masia Tonicoll Masia tonicoll Pinell de Solsonès 656 607 867 info@masiatonicoll.com www.masiatonicoll.com

Projecte de viticultura biodinàmica a Pinell Toni Cuspinera, resident a Masia Tonicoll i amb experiència en producció i elaboració de vins d’alta qualitat al Priorat, ha endegat al 2015 un projecte de viticultura a Pinell del Solsonès, amb total respecte a la natura, absència completa d’additius, recerques en l’àmbit de les energies i la natura en el vi i recuperant les essències de les masies del territori. Als camps del mas hi ha plantat raïm blanc, per produir el vi de la comarca, amb les varietats de Albariño, Garnacha blanca, Viogner, Macabeu i ull de llebre plantat majoritariament blanc. També manté raïm del Priorat, del Penedès i de la Terra Alta. Utilitzen

les tècniques biodinàmiques, així com altres activitats molt més relacionades amb el món subtil, en la cura de les vinyes. Es busca arribar a l’autosuficiència, per això, a la masia es fan altres productes de proximitat: horta i cereal i hi tenen bestiar. A més a més, a la masia hi trobem un celler, on s’elaboren tots els vins i s’emmagatzemen, una sala de degustació i una botiga de productes. Tonicoll produeix vins negre, blanc, rosat, dolç, ranci, brisa i ancestral. A banda d’això ofereixen cursos i estades amb cavalls, cursos d’aiurveda i realització de congressos i conferències com el Solsonstici.

un tast LA BAUMA DE TONICOLL Color daurat suau amb reflexes de joventut. Nas fresc, intens i net amb notes de vainilla i flors blanques i un aroma fi de barrica. En boca es presenta fresc, envolupant i melós, deixant un subtil pas que recorda la seva estada en bota. El gust es manté persistent i càlid.

Guia de Recursos per fer Territori

La mel Un producte molt apreciat a pagès era la mel. Moltes cases tenien les seves arnes, antigament cilíndriques de canya, i es produïen la mel pel consum domèstic i en duien a vendre. És una afició que ha perdurat i continua fent-se.

“De mel tota la vida n’hem vist. El pare ja en feia. Tenia quatre arnetes d’aquelles redones de canya abans, que a l’hivern les foradava el teixó. Allavons no anaven gaire protegits, una mica de careta però... Guants no n’havia portat mai. Se’n feia a moltes cases. La mel de romaní és la primera que arropleguen perquè és lo primer que floreix. Després ja surt barrejada de timó, i després cada cop més barrejada, amb botxa blanca. A l’agost si hi ha moltes alzines fan com un suc, i fan una mel roja. Es recull la mel tal com surt. Abans es feia amb aquelles arnes antigues de canó, de canya, amb allò ho havies de treure tot. Amb les modernes, que són caixes quadrades que pots treure les llesques. Amb les arnes velles s’ho havien de fer tot les abelles, i quan es treia s’havia de treure tot i posar les abelles en una altra.” Josep Rossells. Castellana. Pinell

Lo meu pare havia fet mel, però no gaire. Encara hi ha la màquina de treure mel. A mi no m’agradava gaire, perquè sempre he dit que un animal que no coneix l’amo no m’agrada. Et fotien cada picada! No hi havia els estris de protecció d’ara. T’havies de protegir com podies. El pare va agafar un colador i hi va cosir roba tot volt per protegir-se el cap i mirar pel clador, però quan no t’entraven per aquí t’entraven per allà. Joan Vilà. Fustagueres. Llanera “Abans a casi totes les cases feien una mica de mel, pel gasto. A la gent els agradava molt menjar mel”. Ramon Selva. Torralta. Pinell “Abans fèiem mel. I encara en tenim una, d’arna. [...]. En teníem molta, la veníem! Però ara no tenim res”. Núria Rovira. Cal Sait. Riner.

territoridemasies.cat

territori DE MASIES

Mel de Sant Guim C. Amorós, s/n Sant Guim de Freixenet 973 556 300 apibio@gmail.com www.melsantguim.com

Venta de proximitat Mel de Sant Guim és una explotació apícola familiar, on la seva activitat principal és la producció de mel. El valor afegit és una mel de producció pròpia recol·lectada a Catalunya i amb un procés artesanal. Els productes estan adherits al segell de venda de proximitat. L’empresa Mel Sant Guim s.c.p. va ser fundada pel Pere Biosca a principis de 1970. No va ser fins l’any 2000 quan, conjuntament amb el seu fill Eloi Biosca, van dedicar-se professionalment a les abelles. Actualment, l’Eloi

Biosca és el propietari i apicultor de l’explotació. Maneja unes 1200 arnes repartides pel territori català, on recol·lecta unes mels de gran qualitat i de diferents tipus, segons el territori i floració. En aquests moments, els tipus de mel que tenen a la venda són la mel de romaní, la mel de mil flors i la mel de til·ler, entre d’altres. En el territori del santuari del Miracle també tenen arnes des d’abril fins a setembre, on recol·lecten una preuada mel de mil flors.

un tast Pa torrat amb mel de Milflors, del santuari del Miracle, i una infusió de romaní.

Guia de Recursos per fer Territori

Ramaderia

Desproletaritzant el ramader

La ramaderia potser és un dels canvis més visuals del canvi de context i de rumb econòmic de la pagesia a la mercè i deriva de la globalizació de l’economia.

“És una granja idíl·lica, però té uns costos afegits, en treball i en pinso ecològic. Produïm a la manera antiga, innovant en producció, en els parts has d’estar al costat de la truja” explica Martín Ezpeleta, responsable de Dpagès, en una entrevista al diari “La Vanguardia” el gener del 2016. Els seus pinsos estan complementats amb extracte d’all o stevia, per exemple.

En plena crisi estructural del sector agrari, la ramaderia intensiva apareix com a alternativa per complementar la renda de les masies. De posar una granja de vedells als anys setanta-vuitanta, va anar-se instaurant la ramaderia intensiva i progressivament a les granges integrades. D’aquesta manera el pagès resignificava el seu rol i passava a ser una branca assalariada de les grans empreses càrniques on es prima la quantitat enfront la qualitat i el benestar animal.

“La innovació de Cal Palà recau en els ritmes de cria, per tal de que aquesta sigui natural, no es donen hormones a les conilles i els temps entre parts són més amplis, respectant els ritmes de gestació. La lactància dels llodrigons s’allarga fins el dia de sacrifici, fent que les cries i les mares estiguin juntes i aportant els beneficis de la llet materna als llodrigons”, explica Arnau Vilaseca, de l’explotació de conills de Cal Palà, lliure d’antibiòtics, una de les poques de Catalunya i de l’estat espanyol.

Igual que passava amb l’agricultura, anava substituint allò que li atorgava la terra i la mateixa explotació, per productes externs, i també en la medicació (química o hormonada), tant en aquella destinada a prevenir malalties o curar-les, com en aquella destinada a potenciar la producció d’una determinada matèria (proteïna, aigua...). Les mateixes mans negres que condueixen a aquesta nova ramaderia posen en perill diferents races autòctones adaptades al nostre clima i a la nostra cultura. En els darrers anys al Territori de Masies han aparegut diferents iniciatives que intenten trencar amb aquesta dinàmica. La vedella ecològica de Castelltallat, que pastura el sotabosc de l’obaga de la serra que du el mateix nom, els pollastres ecològics Molí de Bonsfills que fan “pollastre artesanal” criat en pastures en zones boscoses, els conills lliures d’antibiòtics de Cal Palà, o la granja ecològica dPagès, de porc de la raça Gascó (en perill d’extinció). Totes elles primen, a parts iguals, el benestar animal, la qualitat del producte i la salut del consumidor.

territoridemasies.cat

territori DE MASIES

Cal Monegal

Carn ecològica i queviures Plaça de l’Olivera, 5 A1 Olius (urb. El Pi de Sant Just) 636 491 379 | 973 484 555 calmonegal@calmonegal.com www.calmonegal.com

Productors de vedella ecològica des dels anys 70 A Cal Monegal són productors de vedella ecològica des dels anys 70, al 2001 van decidir reconvertir el ramat a ecològic per ser una alternativa més conseqüent amb el respecte per l’entorn que ens envolta i del qual vivim, per la millor qualitat de vida dels animals que això comporta i pels bons resultats que es donen en la carn obtinguda, que és més nutritiva i sana. Després d’escollir aquesta nova opció van poder comprovar que a part, la carn és més agradable al paladar. Per tot això, van decidir apropar el producte al consumidor. Van començar oferint la carn de vedella per encàrrec i fent l’especejat en una sala aliena. Al inici, per poder apropar el producte al consumidor, oferien la carn de vedella per encàrrec, fent l’especejat en una sala aliena. Com que va tenir molt bona acceptació van decidir fer un pas més i obrir el seu propi obrador amb botiga (Cal Monegal –carn ecològica i queviures– des de 2009) on ofereixen la seva vedella i altres productes. Paral·lelament van començar amb la creació de la botiga online per oferir els seus productes a nivell català. Sempre han tingut l’objectiu d’aconseguir una carn de

màxima qualitat i posar-la a l’abast de tots els consumidors. En aquest sentit afirmen “creiem que la producció ecològica no ha de ser vista com un producte de luxe a l’abast de pocs, sinó que volem contribuir a què sigui vista com el què és: la producció més normal que hi ha, que més ens respecta a nosaltres, als animals i al medi ambient i una alternativa a la producció convencional, no només viable, sinó que també convenient”. La resta de carn l’adquireixen directament dels seus productors, valorant que siguin ramaders que facin producció ecològica per convenciment, que comparteixin el seu objectiu per mantenir la plena confiança. Després de passar per l’escorxador, ells fan l’especejat i elaborat de la carn aconseguint així carn de plena garantia i estalviant costos d’intermediaris. Tot amb certificat ecològic, ja que tant ells com els productors estan certificats pel Consell Català de Producció Agrària Ecològica (CCPAE). A part de la carn, també ofereixen una gran varietat de productes ecològics, des de fruita i verdura, ous, conserves, sucs de fruita, llegums, pasta, xocolata, … fins a productes d’higiene personal i neteja.

un tast GUISAT DE VEDELLA AMB BOLETS Fer a daus la vedella i arrebossar-la amb farina. En una cassola posar-hi ceba trossejada i afegir-hi la carn. Tot seguit el tomàquet sofregit, all, llorer i els bolets. Cobrir-ho tot amb aigua i deixar-ho coure tot durant 1,5-2 hores.

Guia de Recursos per fer Territori

territori DE MASIES

Soci de territori DE MASIES

dpagès

Porc ecològic Casa Rotés Olius 647 933 528 | 667320097 info@dpages.cat www.dpages.cat

Productors i elaboradors de porc ecològic DPagès és una explotació de producció de porc ecològic d’alta qualitat ubicada a Olius. Es tracta d’una de les poques granges certificades de producció ecològica de porcs que hi ha a Catalunya. La producció es fa sota un concepte totalment allunyat dels paràmetres de la producció intensiva. Els animals tenen un accés permanent a l’aire lliure i la llum natural, ja que els corrals tenen interior i pati exterior, sense gàbies en totes les fases. El jaç de palla és renova constantment per garantir el seu benestar. Els porcs viuen en total llibertat al llarg de la seva vida, de manera que els animals segueixen els seus processos naturals, com el zel i el part, amb total naturalitat. Els garrins fan lactacions maternes molt llargues (de 60 dies), i la transició al pinso es fa de manera gradual i lenta, segons

les necessitats, per tal de reforçar el sistema immunitari dels garrins. Per a l’alimentació compten amb farina de cereal i oleaginoses amb certificats ecològics, sense additius químics, ni tampoc proteïna sintètica ni medicaments. La dieta es complementa amb farratge ecològic procedent del Solsonès. Han recuperat la raça Gascó, una raça rústica, de capa negra, de la família dels ibèrics i que actualment es troba en perill d’extinció i que estaria estretament emparentada amb el ja desaparegut porc català. La seva rusticitat fa que s’adapti molt bé a les condicions de cria ecològiques. Tendeix a infiltrar molt bé el greix, obtenint una carn molt més tendra i gustosa. Distribueixen la carn a domicili, a restaurants, botigues i cooperatives i a la botiga de Solsona, de recent obertura.

un tast PA AMB TOMÀQUET, OLI D’OLIVA I LLONGANISSA DE PORC ECOLÒGIC Torrar una llesca de pa de pagès, sucar-l’hi un tomàquet de penjar, una mica d’all i una mica d’oli i tallar un parell de rodanxes de llonganissa.

territoridemasies.cat

territori DE MASIES

Granja Godall Ctra. C451, km 47 Llobera 973 483 111 info@granjagodall.cat www.granjagodall.cat

Productors i elaboradors de porc amb cercle tancat Granja Godall és una empresa agropecuària, representa un rar exemple de cicle tancat o entorn de producció rural autosuficient. L’alimentació i el maneig es realitza com en les antigues masies, es cultiva els cereals, fabrica el propi pinso, cria i engreixa els porcs (totes les fases: mares, garrins i engreix). Tot aquest procés és bàsic perquè el resultat final de les carns fresques tinguin “molt sabor, textura i siguin riques amb antioxidants naturals”. Per això, parlar dels porcs de Godall és parlar de “carn d’avui amb gust d’abans”· Des de l’any 2008 Granja Godall elabora embotits curats, cuits i frescos (llonganissa, fuet, secallona, pernil salat, llom sec, botifarra,

salsitxa...) amb un sabor, aroma i bouquet molt característic dels productes Godall. Aquest sistema de treball permet donar tot tipus de garanties d’origen, traçabilitat i homogeneïtat en totes les fases de producció, així com, aconseguir la màxima garantia de qualitat, conservació i seguretat alimentària. El producte de Granja Godall el podeu trobar a l’obrador i botiga de Llobera, al mercat setmanal dels divendres a Solsona i a la botiga que tenen al barri de Gràcia de Barcelona. També venen el seu producte en diferents carnisseries de Catalunya (consultar la seva web).

un tast

LLONGANISSA Amb carn de porc duroc, sal, espècies i

sucres. Entre els sucres no conté lactosa, per tant, no té al·lèrgens. La carn és procedent de porc duroc especialment seleccionats i criats en granges de Granja Godall i engreixats només a base de cereals i matèries primeres nobles. El procés de curació es realitza amb unes condicions determinades per tal d’obtenir un sabor i un bouquet tradicional.

Guia de Recursos per fer Territori

territori DE MASIES

Pastures de Castelltallat

Soci de territori DE MASIES

Casa Biosca Castelltallat, Sant Mateu de Bages 618 879 354 info@pastures.cat

Productors de carn ecològica amb venta directa Subministren lots de carn a particulars, cooperatives i botigues, i peces de carn al sector de la restauració. En l’entorn privilegiat de la Serra de Castelltallat, les vaques i els vedells pasturen en llibertat. La forma tradicional de fer, el respecte pel ritme natural i el tracte respectuós pels animals fan que, com passa amb el bon vi, el bestiar de Pastures de Castelltallat s’amari també del gust singular de la serra on creix i en capti el caràcter. Com és habitual a la pagesia, Pastures de Castelltallat compta amb un plantejament global i holístic basat en la premissa del “tot de casa” que ha esdevingut una garantia de qualitat i confiança. Els productes van directament del

productor al consumidor, sense intermediaris. Els animals neixen i viuen a la finca, i s’elaboren artesanalment a l’obrador que tenen a casa. Vetllen per una distribució de proximitat o “cadena curta” que evita pèrdues de sabor a causa de la distància, el temps o el procés. D’aquesta manera els aliments conserven la major aportació nutricional, ja que es mantenen intactes totes les propietats. Igualment, s’afavoreix així una reducció dels costos ambientals associats amb el transport i la mobilitat mitjançant el consum de productes locals. Volen oferir un producte de qualitat, elaborat de manera artesanal i personalitzada, que estigui a l’abast de tothom.

un tast ASSORTIT D’HAMBURGUESETES Assortit d’hamburguesetes. Petits plaers de carn de vedella ecològica de primera qualitat elaborada a mà i amanida amb diferents gustos: formatge, ceba, bolets, i all i julivert.

territoridemasies.cat

territori DE MASIES

Soci de territori DE MASIES

Productes de Cal Palà Conills lliures d’antibiòtics

Cal Palà s/n, 08281 Prades de la Molsosa, La Molsosa 686 084 041 info@tornaterra.cat www.tornaterra.cat

Varietats recuperades, poma d’alçada i conills lliures d’antibiòtics El pagès Arnau Vilaseca Puigpelat, de Cal Palà de Prades, es dedica a donar vida a la finca de Cal Palà a través de l’agroecologia, apostant per la diversificació agrícola. Hi podem trobar l’horta de Torna Terra, la granja de conills i una plantació de pomes ecològiques amb Biolord SCCL. La granja combina la producció intensiva, la vida en gàbies i la inseminació, amb un ritme descansat i tranquil pel benestar de les conilles. En aquest sentit, la innovació de Cal Palà recau en els ritmes de cria i en els temps entre parts, que són més amplis, respectant els ritmes de gestació. La lactància dels llodrigons s’allarga fins el dia de sacrifici, fent que les cries i les mares estiguin juntes i aportant els beneficis de la llet materna als llodrigons. Aquestes condicions fan que les cries tendeixin a tenir una salut i un benestar major que en les granges convencionals. Tanmateix, l’aposta és ferma en no subministrar cap antibiòtic als conills que engreixen. A les conilles se’ls injecta 0,5 ml de penicil·lina

tres dies després del part per prevenir l’estafilocòccia (elles tant sols pareixen 5 cops l’any). Per ajudar a regular i millorar el sistema digestiu, en canvi, es subministren probiòtics a partir dels 21 dies de vida dels llodrigons. El projecte Torna Terra és un projecte d’horta ecològica certificada que té la voluntat de poder oferir productes agroalimentaris amb un alt valor social. L’Arnau Vilaseca Puigpelat, impulsor del projecte, s’ocupa de recuperar espais i/o horts abandonats per tornar a fer-los productius, el projecte Esporus de l’Era, facilita el planter i l’assessorament per conservar varietats locals i MengemBageses distribueix el producte. El treball en xarxa es complementa amb l’assessorament en la promoció del projecte, que va a càrrec de l’Arada, SCCL. * Tots els productes tenen el segell del CCPAE excepte els conills i el cereal.

un tast Conill de Cal Palà guisat amb anís i moscatell Plat recuperat propi del país. Es guisa el conill amb una contundent base de ceba i una picada amb el fetge, nís i moscatell.

Guia de Recursos per fer Territori

territori DE MASIES

Molí de Bonsfills

Pollastres de Ramaderia Ecològica Casa Molí de Bonsfills Vallmanya, Pinós 627 758 903 | 674 578 495 molidebonsfills@centrecat.cat www.molidebonsfills.cat

Pollastres sense antibiòtics i en pati de pastura Explotació familiar situada al Molí de Bonsfills, a Vallmanya de Pinós, en un antic molí hidràulic, situat al costat de la riera de Vallmanya. Comencen a fer pollastre ecològic l’any 2000 amb la idea de fer un producte artesanal, criat a casa seva i per ells mateixos. En l’opció de la ramaderia ecològica hi han trobat la manera de criar de forma respectuosa els animals, produir una carn sana i, alhora, que no contamini l’entorn ni la salut, sense antibiòtics ni productes químics. L’explotació consta de 12 galliners petits escampats per feixes i zones arbustives. Cada galliner disposa d’un pati de pastura de més de 1000 metres quadrats. Els pollets arriben als galliners amb un dia

de vida. Els alimenten amb pinso 100% ecològic i surten a pasturar lliurement tot el dia. El procés de creixement dura uns tres mesos, acabant quan el gall comença a cantar. Així dona una carn gustosa però alhora tendre, que es pot cuinar tant a la planxa o a la brasa, com també de forma guisada. Molí de Bonsfills fa venda directa, sent el dia de repartiment els dimecres. Creuen en la relació entre el consumidor i el productor per tal de fer conèixer la seva feina. És un pollastre ros i rústic, acostumat a viure a l’exterior i que compta amb extensos patis a l’aire lliure, plens de vegetació, per on córrer i pasturar tranquil·lament.

un tast ESCABETX DE POLLASTRE Recepta molt antiga de la cultura culinària catalana on es cuina el pollastre amb diferents hortalisses i especies i amb una gran quantitat d’oli i de vinagre. L’escabetx es una forma tradicional de conservar aliments en base el vinagre, espècies i sal. En el cas d’aquesta recepta, el guisat es deixa descansar durant 5 dies a la nevera i es serveix en fred.

territoridemasies.cat

Pastures Des que hi ha ramaderia hi ha pastors. Precisament l’ovella i la cabra són de les primeres espècies domesticades per l’ésser humà, al neolític. Aquesta presència continuada de pastors ha deixat una petjada enorme a casa nostra. L’abandó del món rural català, procés iniciat a la segona meitat del segle XX, ha comportat una davallada importantíssima del nombre de ramats i de pastors, cosa que s’ha traduït en la desaparició de bona part de l’impacte i les aportacions que aquesta activitat ha fet al llarg de segles.

Els pastors fan un producte de qualitat, fruit d’unes pràctiques adequades, respectuoses i sostenibles amb els animals i amb el medi on es desenvolupen. La irrupció de les grans forces del mercat fa que a partir dels anys cinquanta els ramats dels pobles i boscos vagin desapareixent fins a arribar a una situació inèdita en ple segle XX, el perill d’extinció dels pastors i dels ramats. Molts desapareixen per les dificultats amb què es troben per seguir endavant en un model econòmic que expulsa la petita pagesia. L’abandó magnifica l’empobriment de les zones rurals, entrant en un bucle del que n’és difícil sortir-ne. Per això, cal treballar per conscienciar la societat de la importància de consumir productes de qualitat i de proximitat. Els beneficis que això aporta són molts. Consumir un producte de proximitat contribueix a mantenir viu el teixit econòmic del territori i a donar vies als habitants per guanyar-se la vida, cosa que també beneficia a altres sectors econòmics del territori.

L’abandó del món rural ha comportat també l’abandó dels boscos. Fins fa poc se’n feia un aprofitament enorme, amb el carbó, la fusta, les branques per als forns, els ramats... Unes activitats que feien una gestió de la massa forestal. En canvi, avui dia tot això pràcticament s’ha perdut i els boscos han perdut el seu gestor natural. Els incendis que cada estiu cremen al nostre país en són la conseqüència més visible. A l’hora de gestionar aquests boscos, els pastors hi poden tenir una part de la feina important, reduint el sotabosc que a l’estiu serà matèria inflamable.

Cal apostar, doncs, pels circuïts de comercialització curts o directament la venda directa, reduint els intermediaris, per aconseguir que els productors puguin rebre un preu just pel producte i que el consumidor el rebi a un preu accessible. Cal apel·lar a la sensibilitat i a la conscienciació que consumint un producte local s’està contribuint a afavorir a una economia que es queda al territori i que repercuteix econòmicament al productor d’una forma molt més justa.

L’ofici de pastor i en general la ramaderia d’oví i cabrum, si ho comparem amb altres sectors ramaders, ha vist poc canviades les seves pràctiques. Actualment continua sent un sector poc industrialitzat. Això implica que el producte alimentari resultant té una qualitat que no trobem en altres sectors, on domina la producció intensiva industrial. Això és precisament un dels factors que donen sentit a aquest ofici.

Guia de Recursos per fer Territori

territori DE MASIES

Formatgeria del Miracle

Soci de territori DE MASIES

Monestir del Miracle Riner 637 352 581 | 973 090 921 contacte@formatgeriaelmiracle.coop www.formatgeriaelmiracle.coop

Formatge artesanal d’ovella, una aposta cooperativa La formatgeria del Miracle és un nou projecte cooperatiu situat al sud de la comarca del Solsonès, al municipi de Riner. Més concretament dins el Santuari del Miracle. Les antigues cuines del Monestir del Miracle, un equipament que havia caigut es desús ja fa molts anys, és on han fet la formatgeria. Està ubicada a la cara nord, on des de les grans finestres es pot veure el Port del Comte, el Pedraforca i el Cadi. Han començat amb tres productes, dos formatges i un iogurt elaborats amb llet d’ovella i amb els propis ferments i bactèries

làctiques. Actualment, la llet d’ovella és de ramat de pastura de la cooperativa Corroncui. El segon pas del projecte, però, es tenir un ramat propi al Miracle. El formatge #lescuines és de llarga curació, amb una capa de sal a l’exterior, manté un alt contingut d’humitat a l’interior. El formatge #lagargola és un formatge de textura cremosa i crosta rugosa. Els formatges es poden comprar al mateix Miracle així com en diferents botigues de Solsona i Manresa. L’obrador artesanal de formatges està obert a tothom que vulgui visitar-lo.

un tast Un postres per a fer baixar un bon àpat, ogurt natural d’ovella amb melmelada de gerds.

territoridemasies.cat

territori DE MASIES

Soci de territori DE MASIES

Xai de Cal Puigpelat Casa Puigpelat Els Quadrells, La Molsosa 666 462 315 | 647 466 135 | 934 194 248 comandes@xaidecalpuigpelat.com www.xaidecalpuigpelat.com

Xai llató de pastures locals Puigpelat és una finca agrícola dels Quadrells de La Molsosa. Entre els conreus de cereal, des del 1373 es treu el seu ramat a pasturar, conservant la cultura del pastor, aprofitant els recursos herbacis del territori més proper. Les ovelles i els mascles surten a pasturar cada dia, mentre que les que estan gestant es queden al corral. El Xai de Puigpelat només ha estat alimentat amb la llet de les mares, arribant a 12 quilos de màxim en viu. Les mares s’alimenten de pastures de la mateixa explotació de la Casa Puigpelat i altres finques properes. Es tracta d’una alimentació natural i tradicional, basada en l’aprofitament de tots els recursos naturals de la finca (boscos, camps, etc.); jonça, romaní i altres herbes dels nostres boscos s’ajunten per aconseguir una carn amb un gust molt especial, prioritzant qualitat i tendresa. Perquè aquesta qualitat es con-

servi al màxim el moment de la matança és molt important, i a Puigpelat es vigila, tant la matança com l’especejament de la carn, que es fa a un escorxador molt proper a la finca per evitar llargs transports. Es tracta d’una carn selecta i d’alta qualitat. El xai té un pes al voltant dels 12 kg en viu, que es tradueix a uns 5-6 kg de canal. També comercialitzen el xai fins a 22-25 kg en pes viu, en què es complementa l’alimentació amb pinso, i que resulta més econòmic però generalment amb menys tendresa i qualitat. Han sabut conservar el gust natural del xai del territori, avalat per la professionalitat i experiència d’una explotació centenària. El Xai de Cal Puigpelat recupera el gust tradicional dels productes del país, naturals i tractats per rigorosos professionals.

un tast XAI AL FORN. El xai al forn ens permet assaborir de manera molt enzilla i directa la carn. El xai al forn es pot acompanyar amb patates i ceba. Per acabar de donar-li sabor col·loquem una mica de romaní, oli d’oliva, all i llimona.

Guia de Recursos per fer Territori

Elaborats artesans Artesans i artesanes del Solsonès, entre l’art i els oficis tradicionals

Cada vegada més l’artesania va agafant protagonisme sobre el terreny, i les fires que es fan a Solsona i comarca també ajuden al desenvolupament dels nostres artesans. D’altra banda, l’artesania agroalimentària, d’on se’n desprenen els productors agroalimentaris, té un pes específic en l’artesania local, gratament reconeguda a molts indrets de Catalunya, i reuneix una bona colla de productors de gran qualitat. En aquest sentit, des de l’Associació de Productes Artesans i de Qualitat del Solsonès treballem per les necessitats d’aquests artesans locals, fomentant, sobretot, la cultura de la proximitat i la qualitat.

Per a moltes persones l’artesania és un entremig de disseny i art. Per a altres és una continuació dels oficis tradicionals, en què l’estètica té un paper destacat. Un dels principals problemes de l’artesania és la competència amb productes procedents de processos industrials de baix cost, amb experiència similar als productes artesans, però amb menor preu i qualitat. Sortosament, cada vegada més l’artesania té un paper important per al territori i ens n’hem adonat que l’economia local passa per consumir productes de proximitat.

Montse Riu i Albets Associació de Productes Artesans i de Qualitat del Solsonès

territoridemasies.cat

territori DE MASIES

Soci de territori DE MASIES

Forn de Pa Guerres Masia Guerres. Carretera de Solsona-Biosca, sortida Hostal Nou, direcció Dolmen de Llobera, s/n. Llobera. 650 943 367 | 650 943 354 i.canalcinca@gmail.com www.artesansdelsolsones.cat

Pa artesà cuit al forn amb llenya de pi El forn de pa Guerres comença el 2004 a través de la troballa d’una recepta familiar de pa. La recepta fou trobada en una agenda del 1947 d’en Josep Canal Caelles, pare de l’Isidre Canal, qui és avui el forner. L’agenda contenia la forma de fer pa de la besàvia Maria, que en feia per casa i pels veïns. Després de la troballa, la família de l’Isidre comença a fer proves i al cap d’un any comencen a fer pa, i el 2007 construeixen el forn de llenya i l’obrador. El forn de Pa Guerres elabora pa de sègol,

d’espelta, baguetes i coques de forner elaborades amb ferment natural. El pa de guerres és un pa artesà elaborat amb ferment natural o massa mare, aigua embotellada i cuit al forn amb llenya de pi. És el pa tradicional de la zona, elaborat segons l’antiga recepta de la família de Casa Guerres. El producte es pot comprar directament a la Masia Guerres, i també a fires i mercats locals. Setmanalment és al mercat dels divendres a Solsona.

un tast COCA DE FORNER Coca de Forner elaborada amb massa mare i cuita al forn de llenya (de pi) amb trossets de xocolata artesanal.

Guia de Recursos per fer Territori

territori DE MASIES

Pastisseria Can Massana Plaça Major , 7 Solsona 973 480 169

Tradició artesana a la reposteria Pastisseria Can Massana va ser fundada el 1964 per Jaume Massana Bajona, a l´emplaçament del carrer llobera nº 2 de Solsona. El 1969, però, es va traslladar a la plaça major nº 7 , on està ubicada actualment. Des del 2005 i fins a l’actualitat el negoci és a mans de Jaume Massana i Serra. El 2014 van complir els primers 50 ANYS. La seva filosofia és oferir qualitat, tradició i innovació. Les elaboracions són fetes a partir de matèries primeres de primera qualitat i amb un procés artesanal, fruit del saber fer tradicional de la família. La majoria de receptes són úniques, com la coca de croissant, el dolç més famós

de Solsona. A banda d’aquesta, tenen tot tipus de coques: de llardons, de cabell d’àngel, de xocolata, de brioix en totes les seves varietats, coques vieneses farcides, coques saldades de recapte o espinacs i tot tipus de pizzes i empanades... També elaboren dolços tradicionals com el tortell de Reis, el ninot de carnaval, les mones de pasqua, els panellets elaborats amb ametlla de la millor qualitat i pinyó castellà... Per últim, al nadal elaboren torrons amb les seves especialitats; torró de crema, torró trufats, xixonat, vienès, de Sant Jordi, torró d´avellana, torró d´Alacant i el massapà i pa de cadis.

un tast

ESTRELLES DE MARE DE DÉU DEL CLAUSTRE Especialitats dolces inspirades en la Mare de Déu del Claustre de Solsona, creades durant la dècada del 1960 per dotar la ciutat d’un producte vinculat a la seva patrona. Són unes pastes fornejades en forma d’estrella de cinc puntes i tenen un gust suau marcat per l’ametlla.

territoridemasies.cat

territori DE MASIES

Soci de territori DE MASIES

Riuverd, SCCL Empresa d’inserció

Cal Robert, partida de Sant Pere Màrtir Solsona 620 588 159 riuverd@riuverd.cat | riuverdsolsona@gmail.com www.riuverd.cat

Integració i formació sociolaboral de persones en risc d’exclusió social Riuverd neix l’octubre de 2014 com a cooperativa d’iniciativa social i sense ànim de lucre. L’objectiu és la integració i la formació sociolaboral de persones en risc d’exclusió social com a trànsit a l’ocupació ordinària, prioritàriament joves. Se’ls proporciona un itinerari formatiu personalitzat adaptat a les seves necessitats i circumstàncies personals. Realitzen diferents activitats econòmiques de producció de béns i serveis, com ara el conreu de productes hortícoles de qualitat i saludables, la distribució de cistelles setmanals de fruites i verdures de temporada i proximitat, l’elaboració i venda de productes agro-

alimentaris artesanals, el cultiu d’herbes aromàtiques, serveis integrals de jardineria, i activitats formatives a mida. Fan melmelades, salses, conserves, safrà i plantes remeieres, tant per infusió com per cuinar. La producció és totalment artesana i el resultat excel·lent. Conreen cultius específics com el safrà. Les hortalisses de l’hort són conreades sense tòxics, de proximitat i de temporada. Totes les melmelades s’elaboren amb sucre de canya i xarop d’atzavara i no porten ni conservants ni colorants. Tanmateix, tampoc contenen gluten ni al·lergògens.

un tast VINAGRETA AMB MELMELADA DE TOMÀQUET VERD Col·locar oli d’oliva, vinagre i sal, en aquest ordre en un recipient fondo. Batre amb una vareta, i afegir-hi la melmelada de tomàquet verd.

Guia de Recursos per fer Territori

territori DE MASIES

Soci de territori DE MASIES

Toleràncies C. Sant Agustí, 24 Solsona 673 763 581 | 973 107 334 info@tolerancies.cat www.tolerancies.cat

Toleràncies, menjant amb il·lusió “Toleràncies, menjant amb il·lusió” és una iniciativa emprenedora especialitzada en les al·lèrgies i les intoleràncies alimentàries, a partir de la qual donen resposta a les dificultats i necessitats que es puguin trobar totes aquelles persones que pateixen algun tipus d’al·lèrgia o intolerància alimentària a les zones rurals de la Catalunya Central. Ofereixen “menjar sense barreres i sense al·lèrgens”, proporcionant informació i assessorament; formant a empreses del sector de la restauració, interessades en conèixer com adequar les seves instal·lacions i oferir un servei adequat sense contaminacions creuades; organitzant

campanyes de sensibilització als municipis; realitzant tallers de cuina saludable sense al·lèrgens tant pels menuts a les escoles com per adults; i oferint servei de càtering sense gluten. Alhora, també complementen aquests serveis amb la Botiga Toleràncies, amb un ventall de productes de proximitat i de qualitat, frescos i congelats, ecològics, vegans, amb baixa histamina, i sobretot sense gluten, sense lactosa, sense fruits secs, sense ou, entre altres. Pels clients que no tenen temps, tenen també la botiga online per comprar via internet. “A Toleràncies apostem per una cuina saludable i sense al·lèrgens”.

un tast

Productes sense al·lèrgens Pans artesans, Brioixeria, pizzes, plats cuinats, pastissos, formatges vegans, begudes, gelats ecològics i moltes més gormanderies. Toc de productes sense gluten d’obradors artesans catalans de màxima qualitat.

territoridemasies.cat

Terra, Cuina, Taula Un territori no s’entén sense la seva gent i no es coneix al complet sense degustar-lo, sense la seva gastronomia. La cuina del Baix Solsonès és, principalment, una cuina d’essència pagesa, que tantes àvies han ensenyat a les filles i nétes generació rere generació. Una cuina al seu dia limitada pels productes que oferia la terra i el bestiar del país, d’acord amb el model autosuficient que durant tants segles ha definit la vida a les masies. Aquest fet, però, al mateix temps, obria un munt de possibilitats a l’entorn d’aquests productes, fets i refets de maneres diferents: aprofitant-ne cada part, combinant diferents plantes aromàtiques, fongs i hortalisses amb el bestiar criat a casa.

“Des de conreus i criança d’animals ecològics i d’altíssima qualitat, fins a la recuperació, humil però qualitativa, d’antics conreus i oficis com les plantes medicinals o el vi”, diu Guixé. D’aquesta manera, “les noves apostes també passen per defensar els nostres productes, la nostra terra, poder apostar pel trinomi: terra, cuina, taula”. I tot plegat sense oblidar aquells productes comestibles que trobem al bosc -avui amb menys abundància a les zones afectades pel gran incendi forestal del 98- però malgrat tot, presents. D’aquesta manera, la gastronomia de tardor al Solsonès no s’entendria sense els bolets. I paral·lelament, “el diamant negre dels boscos”, la tòfona, es va obrint pas a la restauració del territori. I tot plegat sense oblidar la cuina de la caça, activitat necessària quan la superpoblació d’espècies posa en perill la viabilitat d’agricultors i ramaders i que ofereix múltiples possibilitats gastronòmiques a l’entorn de les espècies cinegètiques.

L’historiador i gastrònom Jordi Guixé, membre actiu de Territori de Masies, ja ens parla al llibre “Paisatges, Biodiversitat i Món Rural al Baix Solsonès” de la cuina de pagès com a base de la gastronomia que s’ofereix als establiments de la comarca. Remarca, a més a més, que “l’aposta passa per la combinació de tradició i modernitat. En aquest sentit, alguns establiments han sabut reconduir la saviesa dels fogons i les receptes secretes de les àvies i mares a través de segones i terceres generacions, que amb formació professional han creat un corpus d’oferta culinària consolidada i honesta”.

En les pròximes pàgines s’hi troben múltiples possibilitats de degustar el Baix Solsonès per mitjà del seus restaurants. De tastar-ne l’imaginari. De reivindicar la cuina -i per extensió la cultura- pagesa. En essència, amb un procés de tres passos ben simples: terra-cuina-plat.

Un dels principals actius del baix Solsonès el trobem en els seus paisatges, formats per un ric mosaic agroforestal definit durant segles d’activitat agrícola, ramadera i forestal. I són aquestes activitats tradicionals -i encara avui vives en major o menor mesura- les que fonamentalment expliquen les varietats i maneres de fer de la cuina al Solsonès. Iel retorn a models de petita pagesia més sostenibles també han de suposar un nou impuls a la gastronomia local.

Guia de Recursos per fer Territori

territori DE MASIES

Cal Mestre Restaurant

Carrer Mossèn Jaume Caelles, 10 Sant Climenç, Pinell de Solsonès 973 480 469 — 630 12 10 24 calmestresantcliments@hotmail.com Dia de descans: De dilluns a dijous (excepte reserves).

El Restaurant Cal Mestre està situat a la Vila-Closa medieval de Sant Climenç de Pinell del Solsonès, una de les més ben conservades de Catalunya. Dirigit per una parella jove, podem trobar-hi una cuina de proximitat i compromesa amb el territori, en un entorn d’història i natura. El restaurant acompanya la casa rural de mateix nom. Cal Mestre és, doncs, un restaurant de cuina típica catalana on els productes que s’utilitzen

són de proximitat. Estan especialitzats en els plats a la brasa, els llegums i els guisats. Les seves propostes culinàries estrella són els canelons de l’àvia i els cargols a la cassola, típics de les terres de Lleida. Ofereixen sopars i dinars per a grups durant tot l’any. La llar de foc de la sala del restaurant és un acom panyant perfecte per les tardes i nits d’hivern.

un tast CREMA DE CARBASSÓ Un dels productes més típics dels mesos d’estiu, fet amb una hortalissa de temporada com és el carbassó.

territoridemasies.cat

territori DE MASIES

Soci de territori DE MASIES

Cal Paradís Restaurant

Ctra. C-55, km 50 Salo, Sant Mateu de Bages 938 695 652 — 673 977 606 calparadis@campingcalparadis.com www.campingcalparadis.com Caps de setmana excepte a l’estiu, on s’obre tots els dies. El restaurant Cal Paradís està situat al càmping que porta el mateix nom. Hi podem trobar cuina de proximitat i gastronomia local. El càmping va ser fundat l’any 1995 a mans de la família que viu a la masia des de fa 4 generacions. La casa pairal data del 1850, de grans voltes i parets de pedra. Els antics baixos de la casa, que fa anys eren granges i tines de vi, van ser reformats per acollir-hi el restaurant i el bar, on podem degustar els plats típics de pagès i cuina casolana de la Conxita, la cuinera. Els voltants de la casa, on es treballava el camp i hi havia el bestiar, també van ser reformats per instal·lar-hi el càmping.

Al Restaurant hi trobem, doncs, plats típics de la gastronomia tradicional catalana, com les patates emmascarades, el conill a les herbes i les calçotades… a més a més dels postres i la rebosteria casolana. També podem degustar-hi uns bons cargols de muntanya i paelles per encàrrec. L’oferta es complementa amb els serveis propis del càmping, molts dedicats als més petits: contacte amb els animals de granja i visites a l’hort ecològic, i una zona àmplia de jocs. També es distribueixen cistelles ecològiques de productes del territori a les famílies que s’allotgen al càmping. És un projecte familiar que amb molta il·lusió i treball porta ja més de 20 anys de trajectòria.

un tast Calçotada Calçots a la brasa servits a la teula i de segons graellada de carn a escollir, on destaquem les botifarres blanques i negres elaborades a la casa. Per postres, pastís de poma i crema catalana. Tot ben acompanyat d’un bon vi Piteus (elaborat a la zona).

Guia de Recursos per fer Territori

territori DE MASIES

Soci de territori DE MASIES

Can Solé Xic Restaurant

Plaça Major 15 Claret de Torà 973 296 008 | Obert els caps de setmana i festius miramuntclaret@gmail.com www.calmiramunt.com

Can Solé Xic és un restaurant situat al petit poble de Claret, a Llanera. Els propietaris estan al capdavant de la casa de turisme rural Cal Miramunt, d’on procedeixen i en són l’onzena generació. El restaurant celebra aquest any el 25è aniversari: porta en funcionament des del 1993 i posteriorment es va complementar amb una nova oferta de Turisme Rural que porta el nom de la casa, Cal Miramunt. Al Can Solé Xic hi trobem la cuina tranquil·la i de tota la vida, com pot ser l’escudella o els canelons de l’àvia, les carns a la brasa o els peus de porc amb prunes i pinyons, i rebosteria catalana. Disposen de 3 petits menjadors molt adequats per a grups i celebracions, la

capacitat és de fins a 48 persones, i també poden atendre a colles mes petites. Cal Miramunt i Can Solé Xic han fet del coneixement i estima de la terra un dels seus valors i fonaments. Els productes de la seva cuina són de l’entorn i del seu propi hort. Més enllà de la cuina ofereixen tallers de plantes aromàtiques i medicinals, i sabons artesanals Ensabona’t, entre altres activitats. Formen part del projecte “Cuina Catalana” des de el seu començament i també de “Producte de Proximitat” i “Vins catalans”. Un dels productes estrella de Cal Miramunt i Can Solé Xic és la ratafia d’elaboració pròpia.

un tast COCA DE CARBASSÓ I CODONYAT ACOMPANYAT DE RATAFIA ARTESANAL Coca d’oli d’oliva de les garrigues amb farina de la Garbiana Pagesa i carbassons ecològics de l’hort. El codonyat fet amb codonys de la casa i sucre integral. Acompanyada amb la ratafia de Claret porta 40 herbes i especies diferents, està macerada a sol i serena durant 40 dies i té una graduació alcohòlica de 40º.

territoridemasies.cat

territori DE MASIES

Soci de territori DE MASIES

Forn de Su Casa Forn de Su Su (Riner) 973 480 618 info@hostaldesu.com www.hostaldesu.com De dimarts a diumenge de 13 a 15:30h i dissabtes també al vespre, de 20 a 22:30 h

El forn de Su està regentat per una família que des de fa més de cinquanta anys acull estiuejants i estadants a la fonda i al restaurant. L’edifici del Forn va ser construït a final dels anys 40 del segle passat. Com el seu nom indica, era el forn del poble, ubicat a sobre l’antiga casa de cal Farré. Als anys 60 va transformar-se en una fonda i un restaurant, que avui són ben actius. Disposen d’un acurat servei de restaurant de cuina tradicional i de proximitat que ha sabut renovar-se sense perdre el gust pel que és més autèntic. L’Anna, l’Imma i la Paquita s’ocupen del bon fer per tal que l’estada sigui agradable i

confortant. La cuina que ofereixen és de caire tradicional amb productes de la comarca i del seu hort, procuren oferir sempre productes de proximitat. Als seus plats hi podem trobar el sabor més autèntic de la cuina cassolana i catalana amb tocs d’innovació gastronòmica. Els caps de setmana disposen d’una àmplia carta, per als grups ofereixen un menú de degustació i pels dies de cada dia, un complet menú diari. Disposen de dues sales, una de ls quals preparada per acollir 100 comensals i l’altra, més petita, pot atendre 28 persones.

un tast COCA D’ESCALIVADA

Primer farem coure la pasta de full, tot seguit posem la poma laminada, prèviament cuita al forn, el pebrot i l’albergínia escalivats i ho acabem amb formatge de cabra gratinat.

Guia de Recursos per fer Territori

territori DE MASIES

Gran Sol Restaurant

Carretera de Manresa, 100 Solsona 973 481 000 gransolrestaurant@gmail.com www.hotelgransolsolsona.com Obert de dimarts a diumenge migdies (13-17h) i dissabte nit (21-24h), per a grups obrim qualsevol dia. El Gran Sol és un dels referents de la restauració i l’Hostaleria solsonina, amb una llarga tradició. Avui, els actuals responsables ens ofereixen una combinació molt acurada dels plats tradicionals catalans amb salses i combinacions innovadores que no ens deixen de sorprendre. El restaurant el trobem a l’entrada principal de la ciutat de Solsona, la carretera de Manresa. Aposten pel producte de temporada i de proximitat. Entre els plats hi podem trobar des del tradicional trinxat de col i patata amb cruixent de cansalada i un bon arròs caldós

de conill i carxofes a plats que arrisquen en sabors com els canelons de carbassó i brandada de bacallà o el cruixent de peus de porc farcit de gambes i salsa romesco. El restaurant ofereix un menú diari i menú de cap de setmana. Hi trobarem, també, carns i peixos a la brasa i al forn i per finalitzar postres tradicionals. La capacitat del restaurant és de 250 persones, amb diferents sales i un jardí. Està totalment preparat per a celebracions de comunions, batejos, casaments i altres celebracions en grup.

un tast ESPATLLA DE CABRIT AL FORN

Envasem l’espatlla de cabrit amb una bossa al buit amb 2 alls, una branca de romaní, sal, pebre i un raig d’oli. Després es cuina al forn, al vapor, 12 hores a 75ºC.

territoridemasies.cat

territori DE MASIES

L’Hostal Nou Restaurant

Crta. Torà, s/n Llobera 973 480 253 montsesole1404@gmail.com www.calaviforner.com De 13 a 18h. Descans setmanal: dimarts. L’Hostal Nou, de Llobera va ser construït el 1903 amb vocació de fonda i hostatgeria. El 1950 el negoci es va traslladar uns metres més enllà, a l’actual situació. Avui l’Hostal Nou és un restaurant centenari amb una cuina que manté el seu estil tradicional. La cuina és casolana amb gran varietat de plats i un bon assortit de postres també d’elaboració pròpia. Des dels macarrons fets com a casa fins a l’esqueixada de bacallà, canelons, arròs amb conill, fideuada, carns a la brasa, vedella amb bolets, peu de porc amb panses i pinyons, bacallà, etc.De postres podreu trobar des del flam d’ou, la crema catalana,

el braç de gitano fins al “borratxo de l´Hostal Nou” o el braç banyat amb xocolata calenta.Utilitzen sempre productes de la comarca, com les patates d’Odèn, la vedella del Solsonès o els ous de Sant Miquel (Olius). Tenen carta, menú diari i de cap de setmana i organitzen esdeveniments com comunions, batejos, aniversaris i tot tipus de celebracions. Disposen d’aparcament, accessos adaptats, jardí i d’un apartament rural.El servei d’hostatgeria de l’Hostal, també centenari, se segueix a Ca l’Avi Forner i a Ca l’Avi Forner II.

un tast Mongetes amb cansalada i carbassó

Les mongetes són bullides a la cuina durant 2 hores. La cansalada i el carbassó es cuinen a la brasa, donant un toc especial al plat.

Guia de Recursos per fer Territori

territori DE MASIES

Pizzeria La Família Av. Mare de Déu del Claustre, 8 Solsona 973 480 192 @pizzeriafamiliasolsona Obert totes les nits de 8 a 11 del vespre i dissabtes i diumenges al migdia de 13h a 15’30h. La Pizzeria la Família la trobem al vall calent, el carrer que recorre bona part la muralla que delimita el nucli antic de Solsona. La Carla i en Jordi van agafar el relleu de la pizzeria Da Pippo ara fa uns dos anys i han apostat per una cuina artesanal amb productes de proximitat i ecològics i per fer la pizzeria un espai còmode per a les famílies. El mateix nom l’han escollit per transmetre aquesta voluntat i els infants hi tenen un petit cinema i un espai de joc. El forn de llenya amb el qual elaboren les pizzes i altres plats com les carxofes o l’escalivada, és d’origen napolità (Nàpols, Itàlia) amb la base construïda de pedra volcànica, provinent del Vesuvi. Utilitzen la llenya de roure del país, donant un gust especial als seus plats. L’especialitat de la casa és la pizza; amb massa d’elaboració pròpia. Elaboren, al moment, tot tipus de pizzes, les clàssiques

i les gourmet, amb una àmplia varietat de pizzes vegetarianes. Procuren que el producte sigui de proximitat i ecològic. També elaboren diferents tipus de pasta fresca i de canelons, així com croquetes casolanes de pollastre, pernil, gorgonzola i gambes. També disposen d’un bufet d’entrants i de carta de postres elaborats per ells mateixos (tiramisú apte per nens o crema de llimona) i per artesans de proximitat (iogurt d’ovella del Miracle o el gelat artesà de Montserrat). Podreu trobar pizzes de fajol, amb un contingut molt baix en gluten, elaborades amb farina ecològica molta en molí antic de pedra i aptes per a intolerants al gluten. Per als celíacs ofereixen pasta d’arròs o de cigró eco, cuinada amb molta cura. Per a musulmans ofereixen la carn Hallal. Tenen carta i menús per a grups i per a nens. Organitzen càterings per a esdeveniments.

un tast PIZZA TU RAI

Massa elaborada amb farina d’alta qualitat. Botifarra ecològica de Cal Monegal i cuinada al forn de llenya.

territoridemasies.cat

territori DE MASIES

Restaurant El Solsonès

Soci de territori DE MASIES

Ctra. de Sant Llorenç, km. 2 Solsona 973 482 861 restaurant@campingsolsones.com www.restaurantsolsones.com Obert divendres nit, caps de setmana i festius a partir de les 8h (dinars fins les 17 h i sopars de 20:30 a 23 h) Ponts, festius, Setmana Santa i juliol i agost obert tots els dies La passió per la cuina del Jordi Guixé i Coromines —el xef del restaurant— té el seu origen en la seva infància i joventut, quan els seus pares Joan Guixé i Teresa Corominas van decidir engegar al Solsonès un projecte turístic i gastronòmic fugint de l’estrès de Barcelona. Amb més de trenta anys d’experiència, el Restaurant el Solsonès és una empresa familiar amb una alta sensibilitat pel producte de proximitat i la producció comarcal. Estan especialitzats en la cuina tradicional, innovadora i de proximitat, on els productes ecològics i del Solsonès en són els protagonistes. Hi podem trobar un variat assortit de plats d’autor, cuina tradicional i de temporada. Entre els plats estrella destaquen les paelles, les fideuàs, els rostits, els calçots i el

seu foie artesà, a més de les elaboracions amb tòfona negra i amb bolets del Solsonès. Ofereixen menús (ecològics i sense gluten), menús infantils, plats a la carta i cuina a la brasa, que es poden degustar també a través del servei de càtering. El bar està especialitzat en esmorzars per a grups, ciclistes, esquiadors, motoristes i esportistes en general. També aposten per fer sopars de maridatge amb degustació de vi de la cultura gastronòmica del Solsonès. El restaurant el Solsonès disposa d’un hort de producció pròpia, del qual s’abasteix en part la cuina, juntament amb productes del territori. L’estima pel territori i la gastronomia local els ha portat a gestionar el restaurant i el càmping associat de manera sostenible.

un tast Trumfos d’Odèn escalivats i xafats, ceba confitada, botifarra negre sense pell saltejada i una mica cansalada. All i julivert, oli d’oliva, sal i un toc de pebre de negre.

Guia de Recursos per fer Territori

territori DE MASIES

Restaurant Casal de Castelltallat Al costat de la Casa Nova Castelltallat (Sant Mateu de Bages) 628 377 844 – 93 836 60 86 laia.83@hotmail.com @casaldecastelltallat @casaldecastelltallat Som un restaurant situat a l’entorn natural i protegit de la Serra de Castelltallat, enmig de la naturalesa i a 900 metres d’altura. Ens trobem en el nucli social del terme, juntament amb l’església, les ruïnes del Castell de Montedono, l’Obser- vatori Astronòmic i la Casa Nova de Castelltallat. El restaurant es troba al Local Social, inaugurat el 2009, amb una bona terrassa on gaudir de les vistes i de la natura. El nostre restaurant ofereix esmorzars de forquilla i dinars amb cuina casolana i de temporada. Plats elaborats des del principi fins al

final a casa i buscant sempre els millors productes, frescos i de proximitat, per nosaltres és molt important que existeixi una excel·lent qualitat-preu. Tenim una capacitat de 100 persones, oferim menús per colles, celebracions, conferències i xerrades. Els nostres horaris habituals són dissabtes, diumenges i festtius de 9 del matí a 17:00 de la tarda, per grups sempre consulteu totes les opcions possibles. A destacar les nostres carns a la brasa, com ara el xai que tallem a mà, com es feia abans. I uns estofats amb aquell “xup-xup” que es mereixen.

un tast Estofat de vedella amb bolets Cuinem la vedella sal-pebrada i enfarinada en una cassola amb oli, i a treuen de la paella. Afegim les verdures; la ceba, els tomàquets les pastanagues, l’all i una fulla de llaurer i les Fem cuinar 20 minuts. I tornarem a afegir la vedella, cobrim amb un caldo suau i la deixarem coure uns 40 minuts més a foc suau. Per últim hi ficarem els bolets trossejats i deixarem que faci xup-xup uns 15 minuts més.

territoridemasies.cat

territori DE MASIES

Soci de territori DE MASIES

Restaurant El Miracle Santuari del Miracle El Miracle (Riner) 973 090 916 reserves@elmiracle.cat www.santuarielmiracle.cat El Restaurant del Miracle està ubicat al recinte del Santuari del Miracle, concretament el local forma part de la Casa Gran, edifici del Renaixement civil català. La cuina es basa en el producte de proximitat i temporada, els proveïdors són les granges i masies properes al Miracle. Per tant, sempre que els hi és possible, treballen amb producte fresc i ecològic. El restaurant està recentment reformat i adequat, també, com a botiga i cafeteria. Compta amb 3 salons (un dels quals és privat) i té capacitat per a unes 70 persones. A l’hivern l’edifici s’escalfa amb la caldera de biomassa de recent instal·lació i durant l’estiu es pot gaudir de la terrassa exterior. Hi trobem esmorzars de forquilla i ganivet i dinars amb opció

de menú. El carbó d’alzina ecològica els permet oferir les millors carns a la brasa. En el marc de la Ruta del Barroc s’hi pot degustar el Menú Barroc que recupera plats com l’escudella de blat de moro escairat, les cebes farcides o el menjar blanc. A l’agrobotiga hi podem trobar productes de la comarca, de productors locals que treballen de forma sostenible i amb caràcter social. Al restaurant del Miracle, amb ganes d’impulsar el producte local, podreu trobar productes del territori, com el de la Formatgeria del Miracle o la mel.

un tast TARTALETA DE FULL FARCIT Tartaleta de full farcit de crem de mousse fresca, ceba tendra, truita fumada per nosaltres i anet fresc.

Guia de Recursos per fer Territori

territori DE MASIES

Hostal de Pinós Santuari de Pinós Pinós 973 473 062

Soci de territori DE MASIES

Tots els dies excepte dimarts, de 8:15 h fins les 18:00 h. Sopars per encàrrec.

info@restaurantdepinos.com www.restaurantdepinos.com

L’Hostal de Pinós està situat al centre geogràfic de Catalunya, a 936m d’altitud, al Santuari de Pinós, amb unes magnífiques panoràmiques. De fet, ens trobem en un mirador excel·lent d’una gran part del nostre país, amb les vistes de les muntanyes pirinenques i prepirinenques com a principal reclam. És el restaurant més antic de Catalunya que no ha tancat mai les seves portes, obrint-les per primera vegada l’any 1524. La gent que hi transcorre, els tipus de conversa i els tipus d’estada ens constata que el Santuari, el seu hostal, és un punt de trobada d’un territori no delimitat per límits municipals ni comarcals. El restaurant consta de 3 menjadors: Un menjador central per una capacitat per a 60 persones i dos menjadors petits per

una capacitat de 23 persones; menjadors ideals i acollidors per a fer reunions familiars i gaudir de una bona gastronomia catalana. La cuina és casolana, propera i elaborada amb producte del país. Les patates emmascarades, els canelons, l’escudella amb mandonguilles són uns dels plats que hi podem trobar. Destaquen les carns a la brasa i els guisats com els peus de porc i el conill amb bolets. També hi trobem postres casolans com la crema catalana i el mousse de iogurt, tots de la casa. Es fan menús diaris, de cap de setmana, i especials per a grups. Podreu gaudir de plats a la carta i també del menú de calçotades en temporada.

un tast COSTELLES DE XAI A LA BRASA Costelles de xai cuites a la brasa amb llenya i acompanyades amb pebrot i albergínia de l’hort, escalivat al foc de llenya.

territoridemasies.cat

territori DE MASIES

Soci de territori DE MASIES

Restaurant Roquerols Casa Roquerols, BV-3002 Salo, Sant Mateu de Bages 647 81 6 453 — 938 696 301 angels.roquerols@gmail.com

Tots els dies de 9h a 17 h., excepte els dimecres.

El Restaurant Roquerols és una masia catalana situada als afores del petit poble de Salo, als peus de la serra de Castelltallat, a l’extens municipi de Sant Mateu de Bages, en un entorn tranquil i envoltat de boscos. Tot va començar l’any 1992, quan els avis de la casa van decidir obrir un negoci familiar que es dediqués a l’hostaleria. Actualment el restaurant es basa en la cuina casolana, típica de la zona: els calçots, les seques amb cansalada, la cua de bou estofada, les patates emmascarades,

el senglar, els cargols, la tupina... i la fusta d’embotits de la casa, entre d’altres plats de la cultura gastronòmica tradicional del país. El restaurant, amb dues sales diferenciades i una decoració molt rústica, ens fa sentir com a casa, també pel tracte que ofereixen els seus responsables. Té capacitat d’acollir 80 persones. Als exteriors hi trobem un espai infantil i un seguit d’animals de granja que són tot un reclam per als més petits.

un tast CONILL AMB MÚRGOLES

Netejar i tallar el conill, salpebrar-lo. Fregir els talls de conill en una paella amb oli, un cop estiguin rossos afegir la ceba i el tomàquets pelats. Cuinar les múrgoles en una altre paella i afegir-les al guisat.

Guia de Recursos per fer Territori

territoridemasies.cat

territori DE MASIES

Apartaments el Forn de Su

Soci de territori DE MASIES

Casa Forn de Su Su (Riner) 973 480 618 info@hostaldesu.com www.hostaldesu.com L’Hostal de Su compta amb un seguit d’apartaments estrenats a final de l’any 2011. Destaquen per l’alta comoditat i confort pensat pel descans en les estades, siguin de cap de setmana, pont, o de qualsevol altra període de l’any. Su està envoltat de camps de conreu i el poble encara conserva com a actiu importantíssim l’activitat agrícola. Ofereix el marc idoni per al descans en un entorn rural que, amb diferents matisos, preserva l’encant a cada estació de l’any. Al costat dels apartaments, el Forn de Su (anomenat així perquè antigament havia sigut això, un forn), també ofereix un restaurant de cuina tradicional i de proximitat que ha sabut renovar-se sense perdre el gust pel

que és autèntic. L’allotjament del Forn de Su disposa de quatre apartaments: tres de dues habitacions i dos de dues cambres. Cada apartament disposa de bany propi i totes les comoditats (wifi, sala d’estar amb televisió...). La cuina és equipada i disposa de tots els utensilis i tenen ascensor. A més a més, a la zona comunitària s’hi pot trobar una àmplia sala d’estar, un lavabo per a minusvàlids, bugaderia i piscina. Com passa amb el restaurant, els apartaments tenen una decoració contemporània, però estan perfectament encaixats en un entorn rural, autèntic, en agradable sintonia.

Guia de Recursos per fer Territori

territori DE MASIES

Ca l’Avi Forner

Soci de territori DE MASIES

L’Hostal Nou. Carretera LV3005 Llobera 973 480 253 montse1404@gmail.com www.calaviforner.com

Ca l’Avi Forner és una iniciativa de turisme rural formada per dos immobles, ubicada a l’Hostal Nou, actualment centre administratiu i de serveis del municipi de Llobera. Com el seu nom indica, l’avi de la família era forner i aquesta iniciativa de turisme rural vol ser també un reconeixement a la seva persona. Ca l’Avi Forner I es va crear el 2007 en memòria de l’avi Jaume. És un allotjament de 85 metres quadrats, amb dues habitacions dobles i una de triple amb accés directe a la piscina. A més a més, compta amb una terrassa amb barbacoa. De l’altra casa, Ca l’Avi Forner II, cal destacar-ne la seva història: és l’immoble on va néixer l’Hostal Nou, l’any 1903. Durant 47 anys va ser el restaurant, l’hostal i el forn de pa, es-

territoridemasies.cat

devenint, d’aquesta manera, tota una referència per al veïnat. El 2013 s’habilita la finca com a turisme rural conservant-se el forn de l’avi Jaume en les mateixes condicions d’antany. La casa és útil per a 10 persones, compta amb tota mena de comoditats i equipaments i utensilis. Entre els serveis que ofereix Ca l’Avi Forner, vinculat al veí restaurant de l’Hostal Nou, hi ha l’amabilitat en el tracte, la discreció i la disponibilitat. Compta amb piscina, un llit supletori i possibilitat de càtering, a més de wifi i GPS per guiar-se en sortides al món rural. Com a espais exteriors, també hi ha un bosquet i uns gronxadors. Hi ha possibilitat d’esmorzar, el qual es serveix al restaurant Hostal Nou de 9 a 11 del matí.

territori DE MASIES

Cal Marquet

Soci de territori DE MASIES

La Cabana

Cal Marquet Castelltallat Tel: 937 433 052 | Tel./Fax: 973 473 163 calmarquet@calmarquet.net www.calmarquet.net

Cal Marquet és una casa de pagès situada en una zona tranquil·la a plena natura, entre boscos i camps de conreu, a la part central de Catalunya, entre el Bages i el Solsonès, dins la serra de Castelltallat. A un quilòmetre, la família de Cal Marquet us ofereix la casa independent anomenada La Cabana de Castelltallat, una masia restaurada del segle XVII amb tots els equipaments necessaris per a gaudir d’uns dies de descans. Pot allotjar fins a 12 persones, amb 6 habitacions dobles i 5 banys. Cuina, sala d’estar amb llar de foc, sala de jocs i espais exteriors com un porxo amb barbacoa i la piscina.

La família de Cal Marquet segueix desenvolupant activitats agràries i forestals, la qual cosa permet als hostes veure les tasques típiques del camp segons l’època de l’any i visitar els animals de granja, podent donar menjar als conills i recollir els ous de les gallines. A l’estiu, també és possible veure l’hort i adquirir les hortalisses que es desitgin. A més de gaudir de l’entorn i la tranquil·litat, a pocs quilòmetres s’hi troba l’Observatori Astronòmic de Castelltallat, les icnites prehistòriques i múltiples amagatalls del joc “geocaching”.

Guia de Recursos per fer Territori

territori DE MASIES

Cal Mas

Soci de territori DE MASIES

Turisme Rural Sant Serni de Llanera Torà 973 473 581 | 678 879 742 info@calmas.com www.calmas.net Cal Mas és una bonica casa de pedra originària del segle XVI-XVII. S’ha reformat intentant preservar al màxim els seus elements originals però, a la vegada, afegint-hi tots els detalls que es necessiten per passar-hi una bona estada. Està situada a Sant Serni de Llanera, a 7 quilòmetres del poble de Torà. Colors càlids, materials nobles i cada racó diferent i únic. Tot està pensat per desconnectar i sortir de l’estrès. L’allotjament compta amb dues plantes independents totalment equipades amb cuina, sala d’estar, quatre habitacions i banys propis. Té capacitat per a 16 persones. La gent de Cal Mas és del territori i creu en aquest i el seu entorn. Les vuit habitacions, de fet, tenen noms inspirats en aquestes terres: cada una té un nom d’herba aromàtica. I la decoració també s’ha escollit amb molta cura perquè vagi en consonància al nom que li

territoridemasies.cat

pertoca. Totes estan perfectament equipades amb bany propi, tovalloles, assecador de mà, armaris, endolls i roba de llit d’alt qualitat. Cada habitació és diferent i especial, pensada per fer una estada confortable. Paral·lelament, Cal Mas proposa un seguit d’activitats: tallers d’alimentació, cuina saludable, retirs de ioga... les quals es poden organitzar amb avís previ. També ens proposen un seguit de rutes per descobrir els magnífics paisatges de l’entorn, caracteritzats per ser un ric mosaic agroforestal definit durant segles d’activitat agrícola, ramadera i forestal. Aquesta zona també és rica en patrimoni i si hi ha un nom propi és del de la Torre de Vallferosa i el seu entorn. Es tracta d’una espectacular torre medieval construïda al segle X. Cal Mas facilita les entrades per conèixer-la a través d’una visita guiada.

territori DE MASIES

Cal Miramunt

Soci de territori DE MASIES

Turisme Rural

Plaça Major 15 Claret de Torà 973 29 60 08 info@calmiramunt.com www.calmiramunt.com Cal Miramunt és una casa rural ubicada dins el petit nucli de Claret, de tant sols cinc habitants i situat a 700 metres d’altitud, al municipi de Torà. Concretament, s’ubica a la plaça, davant de l’església de Santa Maria. La casa data del segle XV i, des de de l’any 1650, ha estat habitada perla mateixa família i amb el mateix cognom: onze generacions que han anat modificant i ampliant la casa sempre segons les seves necessitats i possibilitats de cada moment. La casa rural la conformen els baixos, dues plantes i les golfes. Té cinc habitacions, dues de dobles, dues de triples i una de quàdruples, amb possibilitat de dos supletoris. Totes les habitacions tenen bany propi complert. Per a més comoditat, els hostes poden esmorzar i sopar

a base de productes d’elaboració pròpia que ofereixen amb el Restaurant de Can Solé Xic. Com a serveis complementaris, hi trobem biblioteca, col·lecció de jocs, bressol, documentació sobre la zona i entrada gratuïta a la piscina municipal de Torà. A l’exterior hi ha hort amb jardí, mobles d’exteriors, terrassa i zona d’aparcament. Un dels trets identificatius més destacables de Cal Miramunt és la seva accessibilitat: disposa d’ascensor i tots els banys i les habitacions estan adaptades. Així mateix, han implementat l‘accessibilitat web: és a dir, la informació és accessible sense cap limitació per raó de deficiència, discapacitat o minusvalidesa.

Guia de Recursos per fer Territori

territori DE MASIES

Casa Cal Pastor

Soci de territori DE MASIES

Casa Cal Pastor Salo (Sant Mateu de Bages) 938 695 988 | 647 850 162 casacalpastor@gmail.com www.casacalpastor.cat Cal Pastor és una casa del segle XIX situada al llogaret anomenat Salo, del municipi de Sant Mateu de Bages. Està restaurada, conservant les seves característiques i mobiliari tradicional. Envoltada de boscos i camps de conreus típics de la zona, s’hi pot gaudir d’una estada tranquil·la, en contacte amb la natura, amb agradables vistes i amb la possibilitat de poder participar en les tasques de l’explotació agrícola i ramadera, on hi ha conreus, vaques, vedells, porcs, conills i gallines. Poder participar d’aquestes activitats servirà al visitant per a poder conèixer més bé la feina que fan els pagesos i entendre el món rural des d’una perspectiva més global.

territoridemasies.cat

Cal Pastor és una casa rural independent amb capacitat per a set persones. Consta de quatre habitacions, dos banys complets, cuina equipada, sala d’estar amb taula de ping-pong, sala de televisió i porxo-garatge amb barbacoa. El paisatge de Salo és divers i modelat per les rieres que delimiten serres i defineixen els diferents aprofitaments de l’economia rural. Les rieres de Vallmanya i Pinós s’uneixen al pont de les dues Aigües. El poble ha patit els efectes dels dos grans incendis forestals que ha patit la Catalunya Central. Avui, el verd ja torna a dominar aquests interessants paisatges.

territori DE MASIES

Cases d’agroturisme Les Corts de Biosca i El Mas

Soci de territori DE MASIES

Casa Biosca Castelltallat (Sant Mateu de Bages) 659 109 716 | 938 636 135 info@elviver.cat www.elviver.cat | www.lescortsdebiosca.cat El mes de març de l’any 1993, ara fa 25 anys, la família de Biosca de Castelltallat va obrir la primera oferta d’agroturisme a la comarca de Bages, primer a Les Corts de Biosca i poc després a la masoveria d’El Mas. Tres factors van empènyer el projecte: la prioritat de contribuir al salvament del patrimoni rural, la necessitat de rendibilitzar estructures agràries en desús i l’esperança de poder satisfer les expectatives d’autenticitat i qualitat que busca la demanda turística. El viver es conforma de dues cases de Turisme Rural; la casa de Les corts de Biosca, amb una capacitat per a 5/6 persones i la casa d’El Mas, sent més gran, amb una capacitat de 12/14 persones. Les dues cases disposen de totes les comoditats; calefacció, llar de foc, barbacoa, televisió, etc... En ambdues s’admeten animals de companyia. Els serveis que podreu trobar per a les cases són diversos; un lloc d’espai de joc per als infants, un espai de salut amb una fisioterapeuta professional i tots els complements

per a que els nadons estiguin com a casa. A més, podreu gaudir de productes d’aquí, ecològics i naturals amb El rebost i les estades compten amb el servei de nevera plena, podent escollir amb diferents tipus de productes necessaris per a la vostre estada. Les cases de Turisme Rural Les Corts de Biosca i El Mas estan situades dins d’espais agraris i ramaders ecològics de la Serra de Castelltallat, són a pocs quilòmetres de l’Observatori Astronòmic i mostren amb orgull el seu compromís amb el Geoparc Mundial Unesco de la Catalunya Central. A la mateixa casa i als voltants podreu realitzar diferents activitat i visites relaciones amb l’entorn de Castelltallat i amb les activitats agràries. Visitar les barraques de vinya o l’obrador de carn ecològica de les Pastures de Castelltallat. Per últim, la casa també disposa de les instal·lacions necessàries per a realitzar formacions amb una aula preparada per a grups.

Guia de Recursos per fer Territori

territori DE MASIES

Masia Rovira

Soci de territori DE MASIES

La Rovira de Sant Climenç Pinell de Solsonès 973 299 026 | 625 551 872 info@masiarovira.cat www.masiarovira.cat El Jordi i la Pilar es dediquen al turisme rural des de principis dels anys 90, actualment amb l’establiment Masia Rovira, situat a 4 quilòmetres de la vila closa de Sant Climenç de Pinell. La Masia Rovira és un turisme rural amb 4 habitacions i 1 suite, amb possibilitat de llogar només habitacions o la masia completa (amb capacitat de 10 places per a adults i 6 per a infants). Un dels principals trets distintius de la masia Rovira és el seu compromís ambiental i social, acreditat amb diferents segells i distintius de qualitat. És el cas del distintiu de Garantia de Qualitat Ambiental de la Generalitat, Ecolabel, i el de Gestió Sostenible Rural. Així mateix, al Tripadvisor hi són reconeguts com a Ecolíder nivell platí. Entre les mesures d’eficiència energètica i ecològiques que impulsen hi ha l’escalfament de l’aigua sanitària amb plaques solars. Així mateix, a l’hivern, per escalfar-se fan servir caldera de biomassa procedent dels boscos de l’entorn. Pel que fa a la gestió de

territoridemasies.cat

residus, minimitzen les deixalles i reciclen. El mateix hort de la casa abasteix la taula dels clients, i no hi fan servir productes fitosanitaris tòxics, treballant-lo sota criteris ecològics. D’altra banda, la piscina funciona amb hidròlisi salina, un fet que la fa molt apte per als al·lèrgics. I en pro d’un turisme sostenible, la Pilar i el Jordi posen a disposició dels clients un seguit de rutes per a fer en bicicleta, i un altre ventall de camins per recórrer a peu. Paral·lelament, tenen un seguit d’instal·lacions per al cicloturisme, com són un taller de reparació, un magatzem tancat amb clau per guardar les bicicletes i una zona habilitada per a rentar-les. També es té en compte l’utillatge i hi ha un espai per assecar la roba tècnica. En definitiva, totes les facilitats per practicar activitats sostenibles amb l’entorn en un establiment amb un elevat compromís social, ambiental i associatiu vinculat al Solsonès.

territori DE MASIES

Sant Grau

Soci de territori DE MASIES

Carretera de Manresa a Solsona, Km 64 Navès 600 447 153 info@santgrau.com Turisme Rural Associació del Solsonès

www.santgrau.com Sant Grau és una masia del segle XVII situada en un entorn privilegiat, al Prepirineu. La finca està ubicada entre tres comarques: el Bages, el Berguedà i el Solsonès, a la qual pertany (el municipi és Navès). La Carme i l’Alfons, els seus responsables, ofereixen un tracte familiar i reben els clients amb els braços oberts. Avui Sant Grau disposa de quatre cases rurals que es poden llogar per separat o conjuntament, amb possibilitat de fer ús d’un ampli menjador de 200 metres quadrats. És idònia per a famílies amb nens, grups, empreses, i per celebrar-hi qualsevol esdeveniment. Cada casa disposa de garatge cobert per als cotxes. Les cases que hi trobem són el porxat de Sant Grau (145 metres quadrats), adaptada per a persones amb mobilitat reduïda i amb accés directe a l’exterior, la Caseta de Sant Grau (70 metres quadrats), també amb accés directe a l’exterior i disposa de terrassa amb portxo, Sant

Grau 1 i Sant Grau 2. Tots aquests habitatges estan totalment equipats. Paral·lelament, com a serveis, Sant Grau disposa de piscina, solàrium, mobles de jardí, zona d’apartament, cobert per a cotxes, barbacoa, zona esportiva i jocs de taula. A més a més, disposa d’un seguit de serveis i equipaments per als més menuts: una ludoteca, biblioteca, zona infantil, exteriors a peu pla, bressols i matalàs, trones, baranes i banyeres. A tots aquests serveis, s’hi poden afegir un seguit de comoditats “a la carta”. Càtering, cates de vi, organització d’esdeveniments de petit format, compra a domicili, compra de productes de proximitat i d’elaboració pròpia d’una masia veïna... Sant Grau compta amb amplis espais exteriors, uns 10.000 metres quadrats, que són ideals per a fer cursos de ioga o similar, pràctica d’esports o rodatges.

Guia de Recursos per fer Territori

territori DE MASIES

Camping Cal Paradís

Soci de territori DE MASIES

Ctra. C-55, km 50 Salo (Sant Mateu de Bages) 938 695 652 | 673 977 606 calparadis@campingcalparadis.com www.campingcalparadis.com El Càmping Cal Paradís és un projecte que va néixer fa 22 anys, de les mans de la família de la masia de Cal Paradís, una casa pairal del 1850. Està situat a Salo, als peus de la serra de Castelltallat. La masia va ser reformada per a acollir un restaurant i els voltants de la casa, on es treballava el camp, es van adaptar per a ser un càmping. El càmping està especialitzat en l’oci familiar, oferint un entorn relaxat en plena natura, diferents caminades i esports de muntanya i acollint diferents activitats per als més menuts, com els cavalls i els diferents animals de

territoridemasies.cat

granja que podran conèixer els més petits i l’hort de la casa. Podreu gaudir la vostre estada en cases de fusta (bungalow) totalment equipades, caravanes o tenda de campanya, a la zona d’acampada. Tindreu tots els serveis al càmping; botiga, piscina, rentadora, zona esportiva, pa calent cada matí i connexió WIFI. Per a les estades d’uns quants dies, el càmping posa a disposició cistelles de productes ecològics de productors de la zona per a que no us tingueu que preocupar d’anar a comparar.

territori DE MASIES

Càmping El Solsonès

Soci de territori DE MASIES

Carretera de Sant Llorenç, km 2 Solsona 973 482 861 info@campingsolsones.com www.campingsolsones.com El Càmping El Solsonès es caracteritza pel seu compromís ambiental. Ho certifica el distintiu internacional d’excel·lència en la gestió ambiental (EMAS) i es fa ben palès en les seves pràctiques. La família Guixé-Corominas, impulsora i gestora d’aquest negoci, va apostar des d’un principi per una política de respecte i protecció del medi ambient. I ho desenvolupa amb un compromís de millora contínua. Promou la minimització i valorització de residus generats, pren mesures per disminuir el consum d’aigua i energia, informa i sensibilitza a treballadors i clients sobre bones pràctiques ambientals, entre d’altres coses. Compta també amb el segell de Gestió Sostenible Rural. Al costat d’aquest compromís ambiental, el càmping el Solsonès compta, també, amb un compromís social i

cultural. Al seu supermercat ofereixen productes artesanals, de pagès, ecològics i del territori i col·laboren amb empreses d’inserció com Riuverd. Així mateix, Amisol (associació pro minusvàlids de Solsona i comarca), els ha elaborat els contenidors de fusta per a la venda de fruites i hortalisses. A nivell cultural, participa i organitza diferents esdeveniments i hi podem trobar diferents publicacions i demès sobre el territori. El càmping el Solsonès compta amb tota mena de petits habitacles de fusta (com són xalets, bugalows o els anomenats pods); parcel·les per a mòbil homes i caravanes, i té zones per a caravanes i autocaravanes. Tots els seus usuaris poden fer ús dels serveis que ofereix: piscina, parc infantil, zona esportiva, parcs i jardins, sala polivalent i un miniclub.

Guia de Recursos per fer Territori

territoridemasies.cat

territori DE MASIES

Càmping La Ribera

Soci de territori DE MASIES

Casa la Ribera Clariana de Cardener 973 482 552 info@campinglaribera.com www.campinglaribera.com El càmping la Ribera és petit, tranquil i familiar. Ubicat als peus mateix del pantà de Sant Ponç, a Clariana de Cardener, ofereix un entorn paisatgístic agrícola i ramader. La filosofia d’aquesta iniciativa, de fet, és la del repòs, el descans i la tranquil·litat. Per això els espais són verds i amplis, i es vetlla perquè el silenci predomini arreu. Les 97 parcel·les del càmping tenen 100 metres quadrats, estan separades entre si per una tanca enjardinada i estan voltades per almenys sis arbres de fullatge frondós. Aquestes maneres de fer, juntament amb l’aplicació de múltiples mesures de respecte al medi ambient, li han valgut, entre altres mèrits, l’atorgament del Distintiu de Garantia de Qualitat Ambiental o l’obtenció –l’any 1999del Diploma Turístic de Catalunya. Al bell mig de la forma de ferradura que té el càmping, vorejat d’una banda per roures i

de l’altra per oliveres, hi queda l’edifici de serveis. A banda dels lavabos i sanitaris habituals, hi ha un servei independent per a persones discapacitades, una nurseria, una bugaderia i dos espais individuals per abocar les aigües. El càmping compta amb piscina, pista, dues pistes de petanca, taules de ping-pong, un local social i una àrea infantil. Tots aquests equipaments han estat lleugerament separats de les parcel·les per tal de garantir una major tranquil·litat. Així mateix, el bar disposa de bar, estanc i botiga on s’hi ven, també, tot tipus de comestibles (la verdura, quan és de temporada, és de l’hort). Aquests tres espais estan situats en un racó del pati que tradicionalment quedava entre la casa de pagès i les dependències adjuntes habituals de les masies (en aquest cas, un antic forn de pa, un cobert, un graner i una vella ferreria).

Guia de Recursos per fer Territori

Paisatge El terme paisatge apareix en diferents llengües europees entre el segle XVI i XVIII, i sempre que ho fa, apareix en el context artístic. Què és el paisatge i quina necessitat tenim d’exterioritzar-lo?

la fusta, els dies de ritme voraginós de l’època de sega. Les sortides per recollir plantes i bolets, els diumenges de caça, el seguiment de les pistes de nous ocells, animalons o plantes.

Home i natura són el mateix, i la seva evolució ha estat simultània i mostres arqueològiques demostren que, al Territori de Masies, ha estat així des de la prehistòria.

El 1998 canvia totalment el paisatge. Les grans masses de boscos de pinassa (àmpliament reconegudes arreu de Catalunya) foren devastades juntament amb punts de referència de la memòria i el fer popular. D’aleshores ença un nou paisatge resorgeix, les rouredes que gairebé un segle abans havien nodrit cuines de masies, pobles i ciutats, bòbiles, forns de pa...

La natura proposa i la cultura (en aquest cas pagesa) disposa, així és com es construeixen els paisatges Territori de Masies té la sort de ser molt diversa naturalment, i per tant també culturalment. Situat a la part septentrional de l’altiplà central català, als talons dels Pirineus, el baix Solsonès es caracteritza per un paisatge ondulat i amb un ric mosaic de boscos i conreus tutelats per masies i pobles que no superen els 100 habitants.

A mesura que el món rural, i el Territori de Masies, es buida de veïns i de pagesos i pageses, el paisatge es torna més atapeït, els boscos es tornen espessos i alguns creixen en extensió. Els mosaics es simplifiquen, i es construeixen de menys peces i peces més grans. La biodiversitat se’n sent, se’n perd. La cultura se’n resent, se’n perd. Paradoxalment la ovació naturalista d’un paisatge desculturalitzat creix, i el bosc que s’havia buidat i perdut desenes d’oficis i aprofitaments, es torna a emplenar d’excursionistes, runners, i cursiosos.

Al sud, vers migdia, s’enlaira la serra de Pinós, centre geogràfic de Catalunya, que ensenya la seva serra al Bages, cap a l’est, i a la Segarra, cap a l’oest. Entre boscos i conreus, prop del ribatge del Segre, cap a l’oest, treu el cap la Noguera i a la zona més jove del Solsonès, la Molsosa, s’enfila la sisena comarca, l’Anoia. Als peus dels Pirineus s’han anat forjant una geografia i un relleu excepcional amb gran diversitat d’ambients i espècies. El caràcter de transició entre l’altiplà central i la muntanya mitjana, als peus dels Pirineus, li atorga una riquesa i una diversitat de paisatges remarcable.

El turisme viu del paisatge, és el seu actiu. Però aquest actiu té una peculiaritat que el fa excepcional, que és col·lectiu. És fruit de milers d’anys d’història, de perseverants esforços del present, i de desitjos del futur. Conèixer-lo per estimar, i respectar és una de les funcions més importants que ens ofereixen avui diferents empreses de guiatge i serveis del territori.

El paisatge i els seus recursos han fet de bressol de la nostra infància i de la vida adulta. No seríem els mateixos sense les sortides estivals a les fonts, les ingenioses —i alguns cops inestables— barraques a dalt dels arbres, els misteriosos amagatalls, l’enrenou a la casa quan s’entra

territoridemasies.cat

territori DE MASIES

Casa-Museu Les Casas de Matamargó

Soci de territori DE MASIES

Les Casas de Matamargó (Pinós) Pinós 973 473 213 — 606 436 666 info@lescasas.com www.lescasas.com Les Casas de Matamargó és una masia del sud del Solsonès que es dedica, principalment, al cultiu de cereal i a la ramaderia. El passat 1 d’ abril van inaugurar la Casa - Museu Les Casas de Matamargó, un nou espai d’interès cultural que pretén mostrar al públic les vivències d’una casa pairal existent des del 1280, a partir de diferents sales d’exposició. El nucli de cases de Matamargó havia estat una estructura agrària exemplar quant al funcionament autosuficient. Antigament, la finca es trobava allunyada dels principals nuclis poblats de les comarques del Solsonès i del Bages, i dels serveis i productes que aquests oferien. Per aquest motiu, calgué capacitar la masia per a gestionar i produir, per si mateixa, tot allò que fos necessari per a viure i treballar en aquest indret. Fou un referent en una comarca prepirinenca. La Casa-Museu consta

de 14 sales d’exposició, amb un total de 700 metres quadrats. El recorregut es realitza acompanyats d’un guia que explica les diverses històries i anècdotes que s’han preservat al llarg dels anys, així com el funcionament de les eines i instruments que anem trobant. Es complementa la visita amb un tast de productes locals a “La Botiga”. En especial, destacar la Premsa del vi, de 1849, una de les més grans de Catalunya, i la Capella, de 1598, que conté un retaule barroc fet per l’escultor Josep Pujol. A més del forn de pa, la ferreria, la fusteria, l’embotellador d’aigua l’alzina, l’exposició de maquinària agrícola antiga, l’entrada de la casa pairal... A més també s’ ofereixen diversos espais on s’hi poden dur a terme esdeveniments, activitats i formacions.

un tast pel territori Una visita guiada a les cases de Matamargó. Es realitzen cada primer diumenge de mes i es poden concertar per a grups en qualsevol dia de la setmana. En acabar un tast de productes locals a “La Botiga”.

Guia de Recursos per fer Territori

territori DE MASIES

Photo Logistics Carrer del Duc, 16 Olius 638 887 681 info@photo-logistics.com www.photo-logistics.com

Photo Logistics és una empresa de serveis al fotògraf de natura. Localitzen espècies, instal·len hides (amagatalls) i fan tota la gestió necessària perquè els seus usuaris tinguin una experiència d’acostament extrem a la fauna. Treballen en cooperació amb els propietaris i gestors de les terres on localitzen les espècies que necessiten, oferint-los una participació en els guanys que genera la seva activitat. Complementen la seva feina amb productes de turisme familiar d’interpretació

del medi i les espècies del entorn. Els objectius de la seva activitat busquen acostar el medi natural a la societat d’una manera que difícilment podrien experimentar si no fos per les instal·lacions que els ofereixen, posar en valor la fauna com a generadora de riquesa per al desenvolupament rural i posar en valor la feina dels pagesos que cuiden la terra i possibiliten l’existència d’hàbitats i espècies.

un tast Observar la merla roquera. Viu a les muntanyes dels Pirineus i dels Prepirineus, nidificant a la primavera. El mascle té el coll i el cap de color blau i les parts inferiors taronja-castanya, El seu cant aflautat es pot escolar en zones rocalloses o pedregoses.

territoridemasies.cat

territori DE MASIES

Soci de territori DE MASIES

Tirantmilles Guies de Muntanya

La Caseta del Pantà de Sant Ponç Clariana del Cardener 973 115 117 guies@tirantmilles.com www.tirantmilles.com

Guies de muntanya Tirantmilles es dedica a oferir serveis turístics de qualitat, responsables i propers al territori utilitzant les activitats esportives al medi natural amb l’objectiu que el client pugui gaudir dels valors i sensacions que ofereix la natura. L’empresa es crea l’any 2009, impulsada per dos joves del territori, la Mariona Martin i en Marcel Espinal, gràcies a la seva passió per la muntanya i les activitats d’aventura, i a la seva experiència professional en el camp esportiu. A la primavera i l’estiu gestionen la Caseta del Pantà, al pantà de Sant Ponç a Clariana de Cardener on hi lloguen caiacs i paddles i realitzen algunes de les seves activitats terrestres, com ara

curses d’orientació o rutes circulars amb BTT. Ofereixen, per diferents indrets del Solsonès, diferents serveis guiats per a realitzar en grup, en família o en parella: vies ferrades, trekking, salt de pont, escalada, rutes amb BTT, descens de barrancs, així com activitats de neu: raquetes, splitboard i esquí de muntanya fora pistes, entre d’altres. La seva implicació en el territori i en la gestió respectuosa de l’entorn els ha impulsat a oferir un assessorament a totes aquelles empreses, entitats o administracions que vulguin dinamitzar o promoure el sector esportiu en el medi natural.

un tast Un passeig per l’interior del pantà de Sant Ponç amb Caiac o Stand up paddle.

Guia de Recursos per fer Territori

territori DE MASIES

Alea Joieria botànica Partida Santa Llúcia Solsona 600 005 262 carla@aleajoieria.com @alea.joies www.aleajoieria.com Inspirada en la natura i en el seu entorn, la Carla va idear Alea com un projecte de joieria artesana botànica. Combina tècniques tradicionals d’orfebreria amb tècniques i materials moderns per transformar les fulles que ella mateixa cull pel Solsonès en fulles de plata. D’aquesta manera, aconsegueix immortalitzar un trosset de territori en cada peça. La Carla va aprendre les tècniques bàsiques de joieria en un dels seus viatges. A l’Equador, el mestre Julio li va ensenyar a soldar, a calar, a polir… I quan va arribar a Catalunya, es va muntar el seu petit taller en una casa de pagès de Solsona. A Alea els roures

territoridemasies.cat

li transmeten fortalesa, les oliveres li inspiren pau, la sàlvia li suggereix suavitat i l’heura se li enfila pels pensaments. El seu objectiu és que aquesta inspiració l’acabi sentint la persona que portarà les seves joies. Les seves fulles van de fira en fira però també les crea per encàrrec. Quan més s’emociona és quan apareix algú amb fulles de la seva pròpia finca o del seu arbre preferit i li demana que les transformi en una joia, en un record que perdurarà per sempre sobre la seva pell. Tal i com proclama en xarxes, les joies d’Alea són per vestir-se de bosc.

territori DE MASIES

Ensabona’t

Soci de territori DE MASIES

Sabó Natural Artesà Plaça Major 15 Claret de Torà 973 296 008 | Obert els caps de setmana i festius miramuntclaret@gmail.com www.ensabonat.blogspot.com.es Des del petit nucli de Claret, la Maria Àngels, fa sabons naturals artesanals per a tot tipus de gustos i de pells. Els olis i les mantegues que utilitza són naturals i moltes de les plantes que hi col·loca són del propi hort. Aquest any farà 10 anys que va començar a fer sabó en fred, un mètode que no escalfa els olis i així es mantenen totes les seves propietats. Tot i que l’evolució científica i el canvi d’hàbits propi de la societat de consum han deixat aquesta activitat en gairebé anecdòtica, antigament els sabons s’elaboraven a les mateixes masies, de forma totalment artesanal. La Maria Àngels recorda com a casa de la seva mare, ella, l’àvia i la padrina cada any feien sabó, amb la caldera i els greixos que guardaven tot l’any (olis usats, cansalada, greixos del confitat, etc.). Aquest sabó servia per a rentar la roba, els plats, les mans... Era un sabó fet en calent, “remenant hores i hores la caldera fins que es feia una gran mola que deixàvem quallar be abans de treure-la i

tallar-la amb pastilles que deixàvem assecar”. Ensabona’t utilitza el mètode anomenat “en fred” que permet fer sabons més fins, amb unes propietats excel·lents per a la nostra pell, utilitzant olis naturals; l’oli d’oliva verge, mantegues de cacau o karité, afegint olis essencials i altres elements naturals que hidraten i nodreixen les nostres pells. Ensabona’t neix per a oferir una alternativa als sabons industrials. Cada sabó és únic i amb propietats terapèutiques especifiques. El procés és totalment manual, des de la formulació de les receptes fins a l’emmotllat, tallat de les pastilles i embolicat. La Maria Àngels té un petit taller per elaborar-los, el qual està obert al públic per a visitar-lo i on podreu adquirir els seus sabons. Fa sabó com a activitat complementària al turisme rural (Cal Miramunt) i al restaurant (Can Solé Xic) que regenta en aquest petit poblet de Llanera. Ofereix, a més a més, tallers d’unes 8 sessions a diferents pobles veïns, com Pinós o Ardèvol.

Guia de Recursos per fer Territori

territori DE MASIES

La Tinalla Rural

Soci de territori DE MASIES

Ceràmica artesanal

Soler de Sangrà. Pinós @latinallarural_ceramics

620 967 948 La Tinalla rural és un taller de ceràmica artesanal on Consol Freixa desenvolupa el seu art entre fang, foc i esmalts de colors. La Consol fa uns 14 anys que es dedica plenament a l’artesania de la ceràmica. La Tinalla ve de la botiga a Solsona que va obrir fa un temps, però que ara es vol traslladar al Soler de Sangrà, on té el taller. Les tècniques que utilitza són diverses, d’alta i de baixa temperatura, decantant-se per les tècniques artesanals més antigues. També utilitza el Raku, una tècnica d’origen japonès de cocció lenta i que proporciona

territoridemasies.cat

peces úniques. De les peces que en resulten, en trobem de funcionals com plats, gots o tasses (entra d’altres) o decoratives com mòbils, gerros, figures, etc... Podem trobar les seves peces a botigues de Solsona i al seu taller del Soler de Sangrà, allà també realitza cursos i tallers per a diferents públics; infants i adults, en els que ensenya les diferents tècniques que ella coneix. Les peces de la Consol van guanyar el Concurs de la Mitja Cana Catalana, el 2015, en la Diada d’Arts i Oficis de la Vall de Lord.

territori DE MASIES

Soci de territori DE MASIES

Laura de Castellet

Divulgació històrica, paisatge sonor, música medieval, il·lustració de Patrimoni… Rectoria de Sant Just d’Ardèvol. Pinós

lauradcastellet@gmail.com

629 915 463

www.lauradecastellet.com

La Laura de Castellet es dedica a la il·lustració, a la recerca i divulgació històrica i a la música medieval. Un perfil transversal i al mateix temps molt específic. És llicenciada en Belles Arts, màster en Cultures medievals i doctorand del Departament d’Història i Arqueologia medieval de la Universitat de Barcelona. Es dedica al còmic i la il·lustració de patrimoni, història i natura, i ha publicat en revistes de divulgació, museus i parcs naturals, així com en revistes i edicions de literatura infantil i juvenil. En la vessant de la història ha dut a terme projectes i catàlegs de Patrimoni per a diverses administracions, però la seva principal dedicació és la recerca, investigació i divulgació de la història o del patrimoni, especialment de l’època medieval i a Catalunya. Per això duu a terme xerrades i tallers de cultura medieval, cultura greco-romana i de Prehistòria, uns amb caràcter de reproducció de les tècniques i recreació històrica i altres amb un caràcter més expositiu. Els seus coneixements de l’art i l’època medieval també li permeten assessorar en continguts, atrezzo i posada en escena per a espectacles i

rodatges. Ha col·laborat com a docent a les Universitats de Barcelona i de Girona. Però també toca de peus a terra transcrivint documentació medieval o moderna d’arxius particulars com ara masies. A nivell musical, investiga i recupera sons de la música medieval, i ja sigui per mitjà del cant com d’instruments que investiga, fa i toca, participa en diferents grups i en solitari. Cal destacar la recuperació del cant de la Sibil·la de la Catedral d’Urgell, que canta cada Nit de Nadal des de 2011, segons la versió pròpia de la Seu de 1536. Els seus coneixements han estat fusionats en diferents Viatges sonors de patrimoni i paisatge, adaptant a diversos formats la relació entre l’espai, la natura, la creació de so, la comunicació humana o l’espiritualitat. En el Blog de recerca i divulgació en paisatge sonor medieval, iniciat amb els resultats del projecte “Restitució del paisatge sonor de la Garrotxa Medieval”, Beca Ernest Lluch / Ciutat d’Olot 2014 podreu trobar part del treball realitzat (Restitució d’instruments medievals, comunicació sonora entre castells, espai sonor, arqueologia de les campanes, etc…)

Guia de Recursos per fer Territori

territori DE MASIES

AnnaPellSana Cal Fitó s/n Pinós 647 024 774 anna@annapellsana.com www.annapellsana.com

PellSana és un col·lectiu de divulgació sobre hàbits saludables, tòxics i medi ambient amb l’objectiu de generar un consum responsable i sostenible. Fa més de tres anys que ofereixen tallers, xerrades i jornades pedagògiques al voltant de la càrrega tòxica a la nostra vida diària i com fomentar hàbits saludables amb l’objectiu de promoure un consum conscient, respectuós amb la salut de les persones i el medi ambient.

territoridemasies.cat

A més, distribueixen productes d’higiene personal, cura de la pell i complements nutricionals, emmarcats sota una producció sostenible, ètica i coherent, basats en la Medicina tradicional xinesa, l’ayurveda i l’herbolari europeu. A través de la seva web podeu consultar els tallers que ofereix i comprar el productes en la botigueta virtual.

Un territori en moviment A Territori de Masies hi ha una tàpia d’entitats i associacions que, per la seva diversitat, formen un mosaic virolat que omple de vida un territori molt disseminat. És justament per aquesta dispersió de la població que el moviment veïnal i associatiu pren més força que mai. Des de la dinamització cultural del territori, passant per mantenir viva la cultura popular i tradicional, la promoció turística, el teatre o l’artesania. I sense oblidar la promoció del patrimoni històric i natural ni la cura dels boscos i la seva prevenció. Pocs àmbits propis de l’associacionisme no tenen una entitat organitzada a aquesta zona.

tasca de recuperació de la memòria democràtica. I els canvis socioeconòmics que han modificat a ritmes vertiginosos l’estructura tradicional de l’economia del territori han suposat, també, l’eclosió de noves activitats lligades al turisme. Aquests negocis novells, units als que tradicionalment han sabut traslladar la idiosincràsia del territori als fogons i, d’aquests, als plats – parlem dels restaurants, alguns d’ells amb una llarguíssima trajectòria històrica- han conformat un nou sector econòmic a tenir en compte al costat de les activitats agrícola i ramadera tradicionals. I han optat per treballar plegats des del territori i per al territori agrupant-se en diferents entitats de turisme rural i hostaleria.

El Baix Solsonès i entorn no s’entendria sense aquest dinamisme associatiu. Un moviment protagonitzat per entitats que neixen amb objectius diferents i que fan activitats que, a primer cop d’ull, poc tenen a veure unes amb les altres. No obstant, totes tenen un nexe comú: l’estima al territori i la voluntat de preservar-ne la cultura i la cohesió social. En definitiva, allò que popularment se’n diu “fer poble”.

A més, al costat dels qui reben hostes i cuinen, hi ha els qui fan de les seves habilitats una forma de vida. Són artesans i artistes que han trobat en el Baix Solsonès la raó de ser de les seves obres o un entorn idoni per a idear-les. El Baix Solsonès és, per damunt de tot, la seva gent. La gent que, amb el treball al llarg de generacions, n’ha definit també els paisatges actuals. Entre les entitats del territori n’hi ha de conservació i divulgació de les espècies pròpies. I la gent de les associacions de defensa forestal, que tenen cura dels boscos i treballen per evitar cap altre desastre com el que va suposar el Gran Incendi Forestal del 98, malauradament avui encara gravat a la memòria de tots i totes. I si parlem de boscos cal tenir en compte també l’associacionisme de caça. Entitats que tenen també una funció mediambiental en el control d’espècies cinegètiques quan poden suposar una vertadera amenaça per a la viabilitat de la petita pagesia.

Les entitats veïnals s’aferren al sentit més ampli de la seva raó de ser i tenen una densa activitat totalment transversal. Són pocs els pobles o bé nuclis que no tinguin una entitat d’aquestes característiques, que veuen afavorida la seva tasca associativa en poder disposar d’equipaments públics per desenvolupar-la. Culturalment, el Baix Solsonès recull un llarg llegat popular i tradicional, amb les caramelles com a element comú a tots els pobles. Nombroses associacions s’encarreguen de la seva organització, així com de fer diferents activitats musicals i artístiques al llarg de l’any. I, al costat d’aquestes, hi ha les entitats que vetllen pel recull i posada en valor del patrimoni històric. Ja sigui dinamitzant elements arquitectònics per evitar esborrar-ne segles d’història, o exercint la imprescindible i laboriosa

En definitiva, aquest espai queda curt per descriure cadascuna de les iniciatives associatives que conformen Territori de Masies. A les pàgines següents en trobareu un recull que testimonia aquest ric llegat veïnal i col·lectiu.

Guia de Recursos per fer Territori

Associació d’Amics de la Torre de Vallferosa

Soci de territori DE MASIES

Plaça Major 15. Claret de Torà associació@amicstorrevallferosa.cat

www.amicstorrevalferosa.cat

La defensa del poble de Vallferosa, la seva torre i el seu conjunt arquitectònic. Vetllar per la seva restauració i renovació i impulsar-ne l’estudi, investigació i recopilació d’informació. Són els principals objectius que van empènyer a la constitució d’aquesta entitat, en marxa des del 2003. La iniciativa va sorgir, principalment, dels veïns de la masia Fustagueres, juntament amb altres veïns de la zona. La suma de diferents aspectes va impulsar els veïns a crear una entitat formal i legalitzar-la: Vallferosa és una zona molt poc poblada, que es troba en una situació crítica després dels incendis del 1998 a la Catalunya Central. A més a més, a principis de la dècada dels 00 se li suma l’auge del turisme rural a la zona, que porta gent d’arreu a visitar la torre i el seu entorn. Per tots aquests motius, els veïns decideixen agafar la torre i el seu potencial, que ja s’intuïa en aquell moment, com a

bandera per defensar, promocionar i vetllar aquest espai únic del municipi. La promoció territorial és un dels vessants més actius en el si de l’entitat: intenten ser presents a diferents fires i actes culturals dels voltants de Vallferosa per tal de donar a conèixer l’associació. A més a més, col·laboren amb voluntariat en les visites acompanyades a la torre i segueixen de prop totes les actuacions i obres que s’hi realitzen. Paral·lelament, organitzen caminades i activitats lúdiques per donar a conèixer la flora i l’entorn paisatgístic que hi ha a l’entorn d’aquest imponent conjunt medieval. Amb uns objectius ben definits, els reptes de futur per a l’entitat són, també, clars: vetllar per la conservació de Vallferosa però, sobretot, que es reconegui pel que és i pel què suposa quant a la interpretació de la història del país.

La Torre de Vallferosa, situada al municipi de Torà, és un edifici de planta circular, de 33m d’alçada i 13m de diàmetre. Fins fa poc es considerava construïda al segle X, però els últims estudis arqueològics consideren la Torre de Vallferosa com una torre sarraïna del segle VIII. Als peus de la Torre s’hi troba l’església de Sant Pere i les ruïnes de l’antic nucli de Vallferosa. Els Amics de la Torre organitzen cada any concerts, conferències, caminades, espectacles i jornades de neteja per preservar i promoure aquest indret tant

especial, a més, per tercer any consecutiu, amb l’Associació del Patrimoni Artístic i Cultural de Torà(APACT) i l’Ajuntament de Torà s’encarreguen de les visites acompanyades a la Torre de Vallferosa. Associació d’Amics de la Torre de Vallferosa

Soci de territori DE MASIES

Associació Cultural de Prades Prades de La Molsosa. La Ferreria (Plaça del poble)

973 473 037 | 686 084 047

acprades@gmail.com

www.acprades.wordpress.com

L’associació Cultural de Prades neix l’any 1999 amb l’objectiu de crear un espai per promocionar, dinamitzar i donar a conèixer la cultura local del poble i rodalies. Possiblement els orígens de l’associació es remeten a l’agitació i efervescència popular que, després de l’afectació dels focs del 1998, va motivar a gran part del baix Solsonès a organitzar-se per a reivindicar la cultura i acció pagesa, i les desigualtats d’oportunitats i de riscos ambientals i socioeconòmics en què es trobava el món rural. El mateix any 1999 s’inicia la Fira de Sant Ponç de Prades, el primer diumenge de maig. La fira neix com mostra i venda de productes artesanals i de música al carrer, i és el dia que surt a la llum la revista « La Fornal», de divulgació de la cultura i la memòria

del pobles de Prades i rodalies. Amb gairebé 20 números a l’esquena, La Fornal ha dut a terme una feina imprescindible per la dignificació i coneixement de la vida al petit poblet de Prades, situat enmig de les serres de Castelltallat i de Pinós. L’entitat va ser membre actiu del projecte Molsa, de recuperació de la memòria popular de la pagesia a la Molsosa i rodalies. En els darrers anys la Fira de Prades ha optat per potenciar el caràcter gastronòmic de l’entorn, prioritzant parades de producte local i incorporant el «tastet de fira». La Fira de Prades, la festa major, la recent recuperada Revetlla de Sant Pere, la trobada de Pradencs, així com totes les activitats que du a terme, s’organitzen íntegrament des de la vintena de veïns (fixes i temporals) del poble.

Havent passat la carena de Cal Ponç ens apareix dalt d’un turó el nostre poble que cuidem la vintena i escaig de veïnes i veïns que hi vivim durant tota la setmana. Any a any n’enjardimem els petits carrers que sobten, per sorpresa nostra també, als despistats o curiosos que topen per sort amb el nostre poble o que ens visiten per la nostra nova festa central, la Fira de Sant Ponç, que organitzem amb tant d’esforç com il·lusió.” Associació Cultural de Prades

territoridemasies.cat

Soci de territori DE MASIES

Associació Cultural de Vallmanya 687 503 727

L’Associació Cultural de Vallmanya treballa per a la dinamització d’aquest nucli de Pinós amb diferents activitats al llarg de l’any. En destaca el treball per a la recuperació dels seus valors folklòrics i populars. Tant és així que el setembre del 2004 van batejar la seva pròpia gegants, la “Rossella” i que ha esdevingut centre d’una aula de música popular i tradicional. L’associació neix davant la necessitat d’agrupar-se per dinamitzar el territori, molt tocat per l’afectació de l’incendi del 1998. Omplir de nou de color el territori – a través de l’activitat cultural – ha estat un dels seus principals objectius. D’aquesta manera, organitzen diverses festes i actes per a tot el poble, com la

Festa Major, la Festa de Nadal, la Castanyada, sopars per a la gent del poble al local cada quinze dies, partits de futbol per a tothom, teatre, etc. Una de les dates més assenyalades del poble és la Festa Major – de Sant Cosme i Sant Damià- que se celebrar el primer cap de setmana de setembre. L’Agrupació Cultural de Vallmanya participa activament en la definició dels actes que s’hi celebren. En destaquen diferents activitats infantils, esportives i culturals, entre les quals el tradicional concurs de botifarra. L’entitat compta amb un local propi de propietat municipal on desenvolupar les seves activitats.

Al voltant de l’església de Sant Pere s’agrupa un petit nucli de cases, que juntament amb unes quantes masies escampades, formen el nostre poble de Vallmanya. Un poble petit i arrelat al territori,amb no més de 70 habitants, i que des de l’associació i veïns dotem d’actes culturals i festius”. Associació Cultural de Vallmanya

Soci de territori DE MASIES

Associació de Veïns de Claret Claret de Torà

973 296 008

info@calmiramunt.com La constitució de l’Associació de Veïns de Claret no és més que la formalització d’una manera de treballar que ja feia temps que es duia a terme entre els veïns del poble. Torà és un ajuntament petit per un terme molt gran, fet que dificulta molt que es pugui fer càrrec del manteniment de pobles petits com és Claret de Llanera. D’aquesta manera, l’organització veïnal ha estat clau per atendre aquestes necessitats que difícilment es solucionen des de l’administració. A banda d’això, cada any impulsen vàries activitats culturals. La festa major d’estiu és l’activitat més concorreguda que munten. Claret és un municipi on hi viuen tant sols cinc persones i, aquest dia, n’hi participen al voltant d’un centenar. Una peculiaritat de la festa és que cada any

l’organització recau en una casa diferent. A banda d’això, darrerament Claret acull el Mercat de producte local-Concert de Territori de Masies (esdeveniment que uneix producte local i cultura a la plaça del poble), en el qual col·laboren activament. Avui l’associació segueix activa en totes les activitats que va organitzant al llarg de l’any, però no descarten iniciar nous projectes per donar a conèixer aquest poble, amb el conjunt medieval format per Santa Maria de Claret, una església romànica datada al voltant del segle XII, i el cementiri antic. D’alta banda, aviat comptarà amb un nou actiu: el Parc de les Olors, el qual forma part d’una xarxa de productors de plantes aromàtiques i medicinals de Catalunya i oferirà serveis divulgatius.

Claret es un petit nucli, ara mateix amb 5 habitants, que fins l’any 1968 va formar part del municipi de Llanera. Llanera va perdre molta població durant els anys 60 i 70 del segle passat i va passar a formar part del municipi de Torà. Des de fa mes de 40 anys cada any el mes de maig per la festa de l’Ascenció celebrem la festa major i ens retrobem tots els antics veïns del poble i tots els seus descendents per celebrar una missa i un dinar familiar. Associació de veïns de Claret

Guia de Recursos per fer Territori

Soci de territori DE MASIES

Associació de veïns de Freixinet i Rodalies Freixinet

973 481 708 www.afreixinet.com

L’Associació d’Amics de Freixinet i Rodalies va sorgir arrel de les conseqüències socials de l’incendi del 1998. Els veïns, desolats i desemparats, van veure la necessitat d’agrupar-se per donar-se suport i organitzar activitats que milloressin la vida del poble i rodalies i que ajudessin a pujar l’autoestima d’un territori severament castigat per les flames. L’entitat, molt activa, té com a objectiu organitzar activitats lúdiques i culturals pel poble i fomentar la bona relació entre el veïnatge. Entre les activitats que organitzen anualment hi ha el cant coral, gospel, ioga, pilates, escola de música, caminada anual i el manteniment del web. També celebren algun taller de recuperació de cançons populars, conferències... I esporàdicament s’han organitzat cursos o tallers de cuina, de danses populars o bé sortides per anar al teatre. Cal destacar també la important tasca de l’entitat en la recu-

peració de tradicions populars, principalment l’anomenada “Adesiara” que es fa per Corpus. L’any 2013 es va recuperar i ho va fer en el seu emplaçament original: la plaça Major de Freixinet. Tot i preservar allò essencial, la festa ha introduït nou elements, com l’anomenat “Freiximam” com a beguda pròpia feta a base de cava i ratafia. I tota aquesta activitat els fa mereixedors d’un espai propi a la revista “Escatxiruta”, del municipi. L’Associació de Veïns de Freixinet i rodalies considera que en municipis rurals és fonamental que grups d’aquest tipus puguin funcionar per cohesionar una població dispersa al voltant d’interessos comuns. Tot i que les activitats estan destinades als associats, les fan extensives a qualsevol persona que tingui ganes de participar-hi.

Freixinet de Riner som un poble d’un centenar d’habitants entre nucli i disseminat amb una destacable vida associativa i cultural. L’escola, la parròquia, l’associació de veïns i la comissió de joves són el centre d’aquestes activitats. Associació de Veïns de Freixinet i Rodalia

Soci de territori DE MASIES

Centre Cultural d’Ardèvol Ardèvol cc_ardevol@centrecat.com

www.centrecat.com

Si bé el concorregut i reconegut pessebre vivent d’Ardèvol és l’activitat que més difusió –i segurament també feina- els porta, l’activitat d’aquesta associació cultural va molt més enllà. Es tracta d’una entitat d’àmbit d’actuació local que té com a principal objectiu fomentar la cultura i promoure activitats entre la gent del poble i els voltants, amb l’objectiu d’aglutinar gent de totes les edats. Nascuda el 1991 de la mà dels veïns del poble, entre les activitats que organitzen hi ha les Caramelles, la Festa Major, o la Festa de les Noies —a banda del Pessebre Vivent, que posa al mapa aquest petit poble del municipi de Pinós— . També caminades, obres de teatre, o altres actuacions són alguns dels actes que munten. L’agrupació té a disposició seva un local social que s’ha anat reformant per adaptar-se a les noves necessitats i que és un

reflex del dinamisme cultural que ha aportat l’associació al poble des del seu naixement. D’aquesta manera, la funció del Centre Cultural és fer d’Ardèvol un centre dinàmic, intentant que amb les activitats que organitza tothom hi trobi el seu espai. La gran implicació dels joves, de fet, és un dels seus principals actius. Per una banda, els joves veuen que gràcies a l’entitat poden muntar les seves activitats i, en paral·lel, col·laboren sempre que se’ls demana un cop de mà. Els responsables de la junta són conscients que els joves són el futur i cal escoltar-los. En ser l’única entitat del poble, aquesta funciona com una família: es necessiten, respecten i cuiden mutualment. De fet, asseguren que “El Centre Cultural és el poble”

A Ardèvol som pocs i la majoria vivim en cases de pagès, llunyanes les unes de les altres. Això significa que és difícil que ens veiem diàriament i per aquest motiu sempre intentem tenir alguna activitat a fer per a poder-nos relacionar. Ardèvol és un poble petit però unit. L’escola mira optimista cap al futur Centre Cultural d’Ardèvol en veure tanta canalla petita. El jovent de totes les edats espera ansiós unes noves caramelles per poder fer aquella pinya tan forta i tan difícil de descriure. La gent gran, els de l’experiència, no es cansen de mantenir actiu el poble durant tot l’any. I esperem que pugui ser així per molt temps!” Centre Cultural de Prades

territoridemasies.cat

Soci de territori DE MASIES

Centre d’Estudis Lacetans Museu Diocesà i Comarcal de Solsona. Plaça Palau, 1

973 482 101

cel@lacetans.org

www.lacetans.solsonae.cat Solsonès. El 2002, la incorporació d’un grup de professionals i amants del patrimoni natural va generar una nova dinàmica de sensibilització i coneixement del patrimoni natural de la zona. Compten amb un calendari d’activitats riques en contingut i dinàmiques en participació. Secció d’Història. La secció d’història contemporània es va incorporar a l’associació el 2004. Des d’aquí, s’ha dut a terme una rigorosa i necessària tasca de recuperació de la memòria i investigació de la guerra civil i el franquisme al Solsonès. Cal destacar l’alt valor cívic i simbòlic que va implicar l’homenatge dels solsonins morts i deportats als camps nazis. Fotògrafs de Natura. La darrera incorporació al CEL és la del grup de fotògrafs de Natura. L’objectiu és ser un punt de trobada i d’aprenentatge entre aficionats, donar a conèixer l’entorn natural de la comarca i difondre’n el seu extraordinari patrimoni. Estan compromesos a seguir un codi ètic que contempla l’estricte respecte per l’entorn, el paisatge i els éssers vius objecte de la seva activitat.

El Centre d’Estudis Lacetans és referent al Solsonès a nivell de recerca, estudi, difusió i conservació del patrimoni natural i cultural de la comarca. Una tasca que desenvolupa a través de les quatre seccions que actualment formen l’entitat: arqueologia, natura, història i fotografia. L’entitat neix el 1996, com a iniciativa d’aficionats, professionals i amants de la cultura amb una ferma voluntat d’estudi i difusió del patrimoni, però també davant la detecció d’una manca de sensibilitat patrimonial al Solsonès. Estem, doncs, davant una agrupació pluri-disciplinar amb una intensa activitat encaminada a la difusió, estudi i comunicació de la comarca, de la seva gent, del seu paisatge i de la seva història. La secció d’arqueologia. El primer àmbit treballat pel CEL va ser el patrimoni arqueològic, unes excavacions amb resultats rellevants que avalen la rigorositat científica dels seus equips. Aquesta secció consolidada va obrir pas a projectes de difusió social i científica com la creació de la revista Oppidum. Grup de Natura del

Territori de Masies és un espai humanitzat, al bell mig de Catalunya, un espai que hem d’anar descobrint amb l’esforç d’entitats i d’estudiosos que vagin seguint el fil encara trenat dels testimonis que romanen ocults entre les pedres i els boscos cremats, ahir i avui ufanosos del rebrot espontani de la coberta original i autòctona. Centre d’Estudis Lacetans

Soci de territori DE MASIES

Associació d’Artesans del Solsonès Carretera de Bassella, 1 - Solsona

667 666 044

info@artesanssolsones.cat

www.artesanssolsones.cat

L’Associació per a la Promoció dels Productes Artesans i de Qualitat del Solsonès agrupa artesans i productors agroalimentaris i ecològics de la comarca. La promoció conjunta és un dels seus pilars fonamentals i compten amb tres sectors: arts i oficis, agroalimentaris i productors ecològics. El seu principal aparador és la Fira de Sant Isidre, on ocupen un espai central en el recinte firal d’aquest multitudinari certamen que és tot un referent. Tot i això, organitzen diferents activitats al llarg de l’any amb l’objectiu de donar-se a conèixer. Han impulsat i participen activament en l’organització de diferents fires o certàmens sectorials en les quals la producció artesanal i agroalimentària sempre hi té un paper central. El creixement d’iniciatives

d’agricultura i/o ramaderia ecològica o basada en criteris de benestar animal ha donat un nou impuls al producte local del Solsonès, que cada cop compta amb una oferta més àmplia de producció de qualitat i proximitat. Al costat d’aquestes iniciatives hi ha la d’aquells artesans que, amb les seves mans, mantenen vives tradicions centenàries i creen i ideen tota mena d’elements de gran qualitat. Ser un aparador conjunt de totes aquestes petites iniciatives, per situar el Solsonès com a productor de proximitat –i, sobretot de qualitat, atès que l’associació l’avalua abans d’admetre un nou soci- és la principal finalitat d’aquesta.

Per a moltes persones l’artesania és un entremig de disseny i art. Per a altres és una continuació dels oficis tradicionals, en els què l’estètica té un paper destacat. Un dels principals problemes de l’artesania és la competència amb productes procedents de processos industrials de baix cost, amb experiència similar als productes artesans, però amb menor preu i qualitat. Sortosament cada vegada més, l’artesania té un paper important pel territo-

ri i ens n’hem adonat que l’economia local passa per consumir productes de proximitat. Cada vegada més l’artesania va agafant protagonisme sobre el terreny, i les fires que es fan a Solsona i comarca també ajuden al desenvolupament dels nostres artesans. Associació d’Artesans i productes de qualitat del Solsonès. Associació de Veïns de Freixinet i Rodalia

Guia de Recursos per fer Territori

Soci de territori DE MASIES

Associacions de Defensa Forestal Les ADF són Agrupacions de Defensa Forestal, entitats sense afany de lucre formades per propietaris forestals, ajuntaments dels municipis del seu àmbit territorial, voluntaris i voluntàries. Tenen com a finalitat la prevenció i la lluita contra els incendis. El 1981 neix a Pinós, de la mà de Josep Maria Casas, de les Casas de Matamargó, l’Agrupació Forestal Natura Viva, preàmbul del que després es constituirà com la primera ADF de Catalunya. Tot i començar a caminar a final dels any 80, és després dels Grans Incendis Forestals del 1994 i 1998 quan aquestes entitats prenen més rellevància donada la necessitat d’una major coordinació entre agents públics i privats; i els corresponents mitjans d’extinció – detectada durant aquests focs.

Les funcions i objectius de les ADF són l’elaboració i execució col·lectiva de programes de vigilància i prevenció d’incendis forestals, la col·laboració activa en l’organització, el control i l’execució de mesures en matèria de prevenció i extinció d’incendis forestals. També impulsen campanyes de divulgació entre els titulars de terrenys forestals sobre les accions de prevenció i lluita contra els focs, executen plans de prevenció i creen i mantenen infraestructures (xarxa de camins, franges de baixa combustibilitat i punts d’aigua). Finalment, en cas d’incendi, donen suport a l’extinció. A l’àmbit territorial de Territori de Masies hi trobem quatre ADF: ADF Natura Viva Pinós, La Molsosa, Cardona i Riner 93 861 635 ADF Solsonès Oriental Clariana de Cardener, Navès i rodalies 973 482 204 ADF Sòl Verd Castellar de la Ribera, Llobera, Olius, Pinell i Solsona 608 193 496 | 650 078 503 adfsolverd@hotmail.com

Després dels incendis que en un moment donat varen assolar part del sud Solsonès, els boscos de pinassa, pi rojalet, alzines i roures de Riner, la Molsosa i Pinós segueixen vius. Amb el temps, i també amb els incendis, canvien i creixen amb nosaltres. I ho han fet des de fa mils d’anys, forjant paisatge, conjuntament amb tot aquell que viu de la terra i amb tots aquells que ens associem per a conservar el nostre territori. Aquells que, com l’ADF Natura Viva, ho fem des del 1982, per voluntat però, sobretot, per responsabilitat envers la natura que mereix un territori i un paisatge ben conservat. Agrupació de Defensa Forestal Natura Viva

ADF Amics del Bosc Bages-Anoia Aguilar de Segarra, Fonollosa, Rajadell, Sant Mateu de Bages i Sant Pere Sallavinera adfamicsdelbosc@gmail.com

Associacions de caçadors

Soci de territori DE MASIES

Societat de Caçadors de Llobera (Local Social)

Associació de Caçadors de La Molsosa (Local Social)

973 483 829

973 296 090

Les associacions de caçadors del Baix Solsonès i entorn estan plenament integrades al teixit associatiu dels seus respectius municipis. Avui la funció alimentària que havia tingut la caça ha passat a ser una anècdota i es tracta d’una activitat d’oci. Tot i això, amb la seva tasca principal, la caça, contribueixen a fer front a la superpoblació d’espècies cinegètiques i així minimitzar els danys que provoquen en els conreus – un vertader mal de cap per a la pagesia-, a més de reduir el risc d’accident amb els animals.

territoridemasies.cat

“La Societat de Caçadors de Llobera neix bàsicament per garantir que la caça es dugui a terme per gent de Llobera i a terrenys de Llobera. És important que el caçador conegui el territori i per això els socis han de ser gent del poble o descendents. La caça ha existit sempre. Normalment, abans, a cada casa hi havia un caçador. Dècades enrere, i encara me’n recordo de casa meva, la caça era un recurs alimentari. Era freqüent que les mestresses de casa encomanessin als caçadors anar a caçar un conill de bosc per als àpats. Això sí, sempre des del coneixement i la consciència de l’estat d’aquella població. Si passava una època que la població minvava (per una pesta, per una plaga del seu depredador...), mai es caçava. Abans, doncs, la caça es feia a les immediateses de la casa. Amb l’aparició del cotxe el caçador ja podia desplaçar-se i la societat es va constituir precisament per garantir aquest caràcter local de la caça, i també per complir la legislació que obliga a regular-la.” Societat de Caçadors de Llobera

Altres entitats Culturals Associació Cultural dels Quadrells La Molsoss Cal Peramiquel dels Quadrells elsquadrells@gmail.com 973 296 089 | 973 473 284 Festes populars i recuperació de la història i l’arquitectura local. Xerrades, concerts i festes majors.

Comissió de Festes de Salo Salo – Sant Mateu de Bages Local Social festesdesalo@gmail.com Activitats culturals, esportives i lúdiques del poble de Salo. Recuperació de la memòria popular i posada en valor del patrimoni de la zona.

Grup de Teatre Vila Closa Sant Climenç – Pinell de Solsonès vilaclosa@gmail.com www.vilaclosa.com Arts escèniques. Grup de Teatre amateur sorgit del grup d’Esplai del poble que participava a l’organització de les Festes de Nadal del poble.

Associació Cultural de Llobera Llobera - Local social llobera@galeon.com 973483829 www.llobera.galeon.com Potenciació de la cultura popular i tradicional, suport i col·laboració amb la xarxa social i comunitària, foment de les arts escèniques, activitats esportives i culturals.

Associació de Veïns de Pinell Pinell de Solsonès Casa Consistorial (Sant Climenç) 973483922 avpm.pinelldesolsones@gmail. com

Associació de Veïns Molsa La Molsosa (No disposa de local) 973 473 284 avvmolsa@gmail.com Interessos polítics, econòmics i socials de La Molsosa. Xerrades informatives, activitats d’oci i visites culturals.

Agrupació Cultural Riubrogent Sant Mateu de Bages Plaça de l’Ajuntament, s/n agrupaciocastelltallat@gmail.com Activitats, culturals, esportives i lúdiques dels pobles de Sant Mateu i Castelltallat. Recuperació de la memòria popular i publicacions i recerques sobre la història del municipi.

Associació d’amics de la Casa del Miracle. Riner - Santuari del Miracle Casa d’Espiritualitat santuari@santuarielmiracle.com 973 480 002 www.santuarielmiracle.com Cristianisme, espiritualitat, cultura i tradicions. Conferències, concerts i encontres. Compta amb un programa anual d’activitats de la Casa d’Espiritualitat.

TRAS - Turisme Rural Associat del Solsonès Carretera de Bassella, 1 turismeruralsolsones@gmail.com 973482310 www.turismeruralsolsones.com Agrupació de cases de Turisme Rural de la comarca del Solsonès. Promoció conjunta i facilitar la feina als potencials clients mitjançant una web compartida.

Gremi d’Hostaleria del Solsonès Solsona - Travessera de Sant Josep de Calassanç, 9 - Baixos gremihsolsones@gmail.com 606 24 70 69 Entitat que agrupa restauradors i Associació de Dones del Solsonès hostalers del Solsonès. Promoció Solsona - Casal de Cultura conjunta, divulgació de la gastronoi Joventut. Bústia 24 mia local. associaciodonessolsones @gmail.com www.donessolsones.solsonae.cat Formació, cursos, activitats lúdiques, xerrades sobre salut i altres temes, concursos i altres activitats sobre la dona rural.

Santuari del Miracle, Riner

672 491 223

informació@territoridemasies.cat

www.territoridemasies.cat

Territori de Masies és una associació formada per veïns, associacions i empreses dels pobles del baix Solsonès que s’engresca i treballa per promoure, reivindicar i protegir les maneres de fer, els paisatges, i la vida als pobles del baix Solsonès. Des d’ella, a través de diferents activitats i publicacions, es recorda i s’explica com som, què fem i com volem ser els pobles de Llanera (Segarra), La Molsosa, Pinós, Riner, Llobera, Pinell de Solsonès i Clariana de Cardener (Solsonès), i Castelltallat (Bages). Els objectius d’aquesta associació són la posada en valor i consideració de la identitat dels pobles que la conformen, definir un espai representatiu i organitzatiu de la realitat social del

Baix Solsonès i rodalia per tal d’avaluar i acordar activitats per impulsar. També revaloritzar la identitat rural i potenciar-ne els valors, les pràctiques socials i la gestió col·laborativa del paisatge.Així mateix, l’associació treballa per difondre el patrimoni del Sud del Solsonès i rodalies i potenciar-ne el seu coneixement i respecte tant entre el veïnat com entre els visitants. També es treballa per a promocionar i oferir eines de la cultura ‘opular i altres tipus d’activitats, potenciant-ne el dinamise. Un altre dels trets identificatius de l’entitat és la promoció d’activtats turístiques respectuoses amb l’entorn natural i amb els valors del territori i de la seva gent.

Guia de Recursos per fer Territori

Documental: â&#x20AC;&#x153;Entre els plecs el fil vermell es mouâ&#x20AC;?.

Artistes i Creadors Allò que roman invisible. Quan parlem d’una relació silenciosa que nodreix el territori. En aquest breu apartat, parlaré d’una relació amb el territori que parteix de les persones i el seu fer. A banda de tots aquells serveis, productes, entitats, associacions que emergeixen del lloc on vivim, hi ha un altre tipus d’emergència invisible que no es tasta, ni es compra ni s’inscriu en cap registre. És la d’aquelles persones que dia a dia, son al lloc, nodrint-se i alhora retornant el que aquest els aporta en un format que no té per què ser material. Em refereixo al cultiu de la cultura o a la cultura com a cultiu. Una manera de

cultivar, més interior, que explora el sentir i la comprensió de qui som i el lloc on som. Podríem dir en termes generals, que en un territori, hi ha dues maneres de cultivar. La que veiem als camps, als horts, als terrenys. Un cultiu agrari que seguint els cicles, dóna uns fruits i ens alimenta; el cultiu de fora. I un cultiu intern que també requereix uns ritmes, uns cicles, i que dóna els seus fruits en diferents formats. Per què parlem de productes de proximitat i no afegim també la cultura de proximitat? La nostra cultura de proximitat acostuma a ser invisible, feta als masos, les cases, els llocs. Feta sense esperar difusió ni

Marta Ricart Llobera www.martaricart.cat

reconeixement, sinó com un acte de retorn del lloc i el moment. Aquesta cultura no entra als museus, les galeries d’art o les editorials. Es fa al lloc i té sentit en aquest. Parlem de la feina que fan veïns i veïnes músics, poetes, artistes visuals, escultors, escriptors, etc. Una feina que nodreix el lloc alhora que de manera invisible i silenciosa ens nodreix a tots nosaltres. Obrim aquí una porta per explorar més a fons aquesta riquesa immaterial que també forma part del lloc on vivim i que reconeixent-la, ens ajuda a comprendre més a fons la complexitat de la vida al territori.

territoridemasies.cat

Calendari de Productes de Territori de Masies Gener

Febrer

Març

Abril

Maig

Juny

Juliol

Agost

Set.

Octubre

Nov.

Desembre

Gen. 2019

Dpagès Embotits Carn de porc Riuverd Melmelades Horta d’estiu Carbassa Col i coliflor Safrà Herbes del solsonès Tomaterra Espinacs bledans Escarola 4 estacions Naps talltendre Ceba llarga de Berga Tomàquets i hort d’estiu Cal Palà

Cada 40 dies

Conill

Formatgeria del Miracle Iogurts Formatge Cal Puigpelat

Cada 7 dies

Xai

Guia de Recursos per fer Territori

territoridemasies.cat

Calendari de Productes de Territori de Masies Gener

Molí de Bonsfills

Febrer

Març

Abril

Maig

Juny

Juliol

Agost

Set.

Octubre

Nov.

Desembre

Gen. 2019

Cada 7 dies

Pollastre ecològic Parc de les Olors de Claret Herbes aromatiques i medicinals (infusions o condiment)* Herbes per a infusions amb sobres** Herbes per a culinaris*** Licors**** Castelltallat Vedella Trumfos d’oden Patates Biolord Pomes Vi un pam de terra Vi i cava Vi Tonicoll Vi Sant Guim Mel Migjorn Oli * Alfàbrega, camamilla, cua de cavall, estèvia eco, farigola, farigola blanca, flor de calèndula, flor de lavanda, fulla de romaní, hisop, menta, marduix , marialluïsa, orenga , poliol, poniol, sajolida i tarongina. ** Infusió activa’t, infusió adéu refredats, infusió adéu estrès, infusió de camamilla de linyola, infusió de farigola blanca, infusió de farigola blanca i estèvia, infusió de fonoll, sàlvia menta i marduix , infusió de menta, tarongina i estèvia, infusió de poliol, infusió de poniol, infusió de romaní, menta i marialluïsa infusió d’hisop i marialluïsa. *** Barreja carn pasta (barreja de sajolida), barreja peix llegum (fonoll) **** Ratafia, marialluïsa, menta…

Guia de Recursos per fer Territori

territoridemasies.cat

ALIMENTS FRESCOS I DE TEMPORADA - HORTALISSES Gener

Febrer

Març

Abril

Maig

Juny

Juliol

Agost

Set.

Octubre

Nov.

Des.

FAVES PÈSOLS CARBASSÓ PEBROT ALBERGÍNIA TOMÀQUETS COGOMBRE MONGETA TENDRA PATATES CEBES BLAT DE MORO CARBASSA MONIATOS NAPS COLS DE BRUSSEL·LES PORRO API ALLS BLEDES COL BRÒQUIL ESCAROLA COLIFOLOR ESPINACS ALLS TENDRES CARXOFES ENDÍVIES XIRIVIA ESPÀRRECS

Es guarden en càmeres

PASTANAGUES ENCIAM RAVES REMOLATXA JULIVERT POMES 93

Guia de Recursos per fer Territori

FIRES

FESTES I ACTES POPULARS DE TERRITORI DE MASIES

Fira del Trumfo i de la Tòfona del Solsonès i Fira del Vi 11 i 12 de març

Diada Territori de Masies - El Miracle (Riner) Primer diumenge d’agost

Fira de la Mel del Miracle (Riner) 2/8 d’abril

Mercat-Concert Territori de Masies - Claret de Torà Últim divendres d’agost

Fira de Sant Ponç de Prades 1r diumenge de Maig

“Territori de Masies des de la seva gent” Rutes trimestrals [www.territoridemasies.cat]

Fira de Sant Isidre a Solsona Per volts del 15 de maig

CARAMELLES PER PASQUA FLORIDA

Fira del Caçador a Solsona Pels volts del 20 de maig

Caramelles d’Ardèvol (Cada 3 anys) Freixinet - Caramelles i ball de cascavells.

Fira de productes artesans de Pinós Últim diumenge de Maig al Santuari de Pinós

Llobera - Caramelles

Fira de la Torregassa (Olius) 17 de setembre

Pinell - Caramelles i trabucaires Castelltallat i Sant Mateu del Bages - Caramelles

Fira de L’Empelt de Llobera Primer cap de setmana d’octubre Fira del bolet i el boletaire de Solsona 3r cap de setmana d’Octubre Fira del Tió del Solsonès 8 de desembre

territoridemasies.cat

Fires i Festes Populars

CAMINADES POPULARS

ALTRES ACTES CULTURALS

Abril Caminada de capvespre a Pinós. Caminada popular de Freixinet. Caminada popular de Pinell de Solsonès. Caminada popular de Torà, finals d’abril (www.apactora.org)

Visites a la Torre de Vallferosa Es poden realitzar el 1er i 3er diumenge dels mesos de març, abril, octubre i novembre i cada diumenge dels mesos de maig, juny, juliol, agost i setembre. Informació i reserves Ajuntament de Torà. Festa de les Flors Silvestres de Salo Últim diumenge de maig Concurs de rams de flors silvestres, exposat al Local Parroquial de Salo, sobre diferents temàtiques com per exemple la canya de ribera.

Maig Caminada Popular de Pinell, inicis de maig Caminada Popular de Vallmanya a Pinós, dos caps de setmana abans de la Fira de Pinós Caminada a l’entorn del Santuari de Pinós, per la Fira de Pinós

Concert “Pel verd després del negre” Castelltallat, primer dissabte de Juliol

Agost Caminada de Solsona al Miracle, primer diumenge d’agost

Sant Mateu de Bages recorda cada any, a través de la música, el gran incendi del 1994.

Primer diumenge d’octubre Caminada “Coneguem Castelltallat” i arrossada popular a Castelltallat

Festival de Musica Antiga dels Pirineus al Miracle Agost El Miracle acull cada any, a l’Agost, un dels concerts d’aquest festival que agermana diferents municipis dels Pirineus catalans i francesos.

Octubre Caminada popular de Prades, a la tardor

Pessebre vivent d’Ardèvol Des del 26 de desembre fins al 14 gener Durant les festes de nadal, tot el poble d’Ardèvol es converteix en un pessebre vivent en el qual també es poden reviure oficis i tradicions del segle xviii. En acabar, es convida el visitant a menjar torrades, botifarra, i a prendre vi a la vora del foc.

Guia de Recursos per fer Territori

Festes locals de Pinós ARDÈVOL Festivitat de Sant Antoni, gener Festa Major, el cap de setmana següent al 15 d’agost Festa de les Noies, tercer cap de setmana d’octubre Festa del Pagès, desembre

Festes Locals

MATAMARGÓ Festa Major, el diumenge després del 13 de juny Festa de St. Antoni de Pàdua, cap de setmana següent al 13 de juny

Baix Solsonès

SANT JUST D’ARDÈVOL Festa de la Santa Creu, el primer diumenge de maig Aplec a l’ermita de Sant Roc d’Ainès, 16 d’agost ALT URGELL

SOLSONÈS

BERGUEDÀ

VALLMANYA Festa Major, el primer cap de setmana de setembre Festa de Sant Cosme i Sant Damià, el darrer dissabte de setembre

Clariana

Pinell Riner

Llobera

NOGUERA

SANTUARI DE PINÓS Festa de l’aparició de la Mare de Déu, 1 de setembre

PINÓS Festivitat de sant Vicenç, pels volts del 22 de gener Festa Major, tercer cap de setmana de setembre

BAGES Llanera

Pinós

SEGARRA

Salo

La Molsosa

Castelltallat

ANOIA

Festes locals de Pinell MIRAVÉ Festa de Sant Vicenç, pels volts del 22 de gener (en diumenge) Festa de Sant Iscle, 1 de Maig MADRONA Aplec a l’ermità de Santes Creus, diumenge després del 3 de març Celebració de Sant Jaume, pels vols del 25 de juliol Festa Major, 15 d’agost, Mare de Deu de la Madrona SANT CLIMENÇ Festa de Sant Ció, maig Festa Major, 24 de juny Festa de l’allioli de codony, novembre SALLENT DE SOLSONÈS Festa de Sant Jaume, el 25 de juliol PINELL Festa major, el 29 de setembre Aplec a la capella de Sant Tirs, segona Pasqua Festa de Sant Nina i Sant Non, 29 de juliol SANT MIQUEL DE PINELL Festa Major, diumenge de setembre més proper al dia 29

territoridemasies.cat

Festes locals de Llobera

Festes locals de La Molsosa

LLOBERA Festa de Sant Sebastià, dumenge després del 30 de gener Festivitat de Santes Creus, primer dilluns de maig Aplec de Sant Salvador, Segona Pasqua Llobera – Peracamps, Festa Major, primer cap de setmana de maig Festa dels Pubills, cap de setmana abans de rams Festa dels Jubilats i Pensionistes, l’últim diumenge de setembre

ENFESTA Festa de la Pedra, primer disssabre de gener Festa Major, primer diumenge d’agost

TORREDENAGÓ Festivitat de Sant Pere Màrtir, 29 d’abril Festa Major, el primer diumenge de setembre

QUADRELLS Festivitat de Sant Sebastià, gener Festa Major, darrer diumenge d’agost

MONTRAVETA Festa Major, el tercer cap de setmana de setembre. Festa de Sant Sebastià, dumenge després del 30 de gener Festivitat de Santes Creus, primer dilluns de maig Aplec de Sant Salvador, Segona Pasqua

PRADES Festa Major, tercer cap de setmana de juliol

LA MOLSOSA Festa Major, 15 d’agost Festivitat de Santa Eulàlia, febrer

Festes locals de Castelltallat CASTELLTALLAT Festa Major d’hivern, gener Festival Eclíptica, juliol Concert “Pel verd després del negre”, juliol Festa Major, darrer diumenge de setembre

Festes locals de Riner SANT MARTÍ DE RINER Festa Major, 8 de març Aplec de Sant Sebastià, Diumenge 11 de març

SALO Festa de les Flors, últim diumenge de maig Festa Major, penúltim diumenge d’agost Pastorets a Salo, desmbre

SANT JAUME DE RINER Aplec de Sant Jaume dels Alterachs, diumenge de l’ascensió Festivitat de Sant Jaume, 25 de juliol EL MIRACLE Festa Major, primer cap de setmana d’agost Aplec a Sant Gabriel, primer diumenge d’octubre

Festes locals de Torà

SANTA SUSANA Festivitat de Sant Blai, 3 de febrer Festa Major, 11 d’agost

LLANERA Festa Major, per Pasqua Granada

SU Festa Major, pel 15 d’agost.

CELLERS Festa del Perdó (al monestir), el diumenge abans de Rams Festa Major, el segon diumenge d’octubre

FREIXINET Festa Major, últim cap de setmana de setembre

SANT SERNI Festa Major, al setembre, diumenge sobre Mare de Déu FONTANET Festa Major, al setembre, per sant Miquel

Festes locals de Clariana

VALLFEROSA Festa de Sant Marc i Santes Creus, cap al 25 d’abril Festa Major, diumenge desprès del 15 d’agost

CLARIANA DE CARDENER Festivitat de Santa Àgata, a l’ermita de Santa Àgata, diumenge passat el dia 2 de febrer Festa major, el primer diumenge de Maig

L’AGUDA Aplecs, dilluns de Pasqua i 12 d’octubre

SANT JUST JOVAL Sant Salvador, Festa Major – 13 i 14 d’agost

CLARET Festa Major, diumenge sobre l’Assumpció PUIGREDON Festa Major, gener, diumenge sobre sant Antoni TORÀ Festa Major de Torà en honor a Sant Gil, 1 de setembre Festa de Santa Àgueda, patrona del municipi, 5 de febrer El brut i la bruta. Carnaval de Torà. Una set. abans de carnestoltes

Guia de Recursos per fer Territori

Mail: informacio@territoridemasies.cat Tel.: 672 491 223 - 938 729 709 @territoridemasies @territorimasies @laradacoop

Equip tĂ¨cnic:

Amb el suport:

Amb el finanĂ§ament de: