PÀG. 1
EM BAGES | SOM MENG EL Q UE EM NG ME
TERRA
D E P RO FIT.CA T
CELLER COOPERATIU D’ARTÉS ................................................ pàg. 4
UN CELLER COOPERATIU CENTENARI .......................................... pàg. 6 LA VINYA I EL VI, UNA CULTURA MIL.LENÀRIA .............................. pàg. 8 EL TREBALL A LA VINYA I AL CELLER ........................................ pàg. 9
PRODUCTES DEL CELLER ...................................................... pàg. 10 ENOTURISME ................................................................ pàg. 14 CELLER COOPERATIU d’ARTÉS .................................................. PÀG. 14
NUCLI ANTIC d’ARTÉS .......................................................... PÀG. 16 Museu de la Història d’Artés .............................................. PÀG. 16 L’Alzina del Pujol ........................................................... PÀG. 18 Festa de la Verema del Bages ............................................ PÀG. 18 QUÈ FER? ...................................................................... PÀG. 20
ON COMPRAR ................................................................. PÀG. 22
TOT EL QUE VEIEM ÉS EL RESULTAT DEL TREBALL DE LA TERRA. ELS NOSTRES PAISATGES SÓN LES NOSTRES MANS, ELS NOSTRES PEUS, LA NOSTRA SUOR... I LA NOSTRA TAULA. LA NOSTRA MEMÒRIA, I LA DEL NOSTRE FUTUR. SOM TERRA DE PROFIT
celler cooperatiu d’artés «La vinya i el vi formen part de forma indestriable de la cultura i el paisatge del Pla de Bages des de temps immemorials. Tines enmig del bosc, feixes i parets de pedra seca, barraques de vinya... vestigis d’una antiga esplendor vitícola que guarden com sentinelles muts el que foren els dominis de la vinya i dibuixen la fesomia d’un paisatge fins i tot en els terrenys més costeruts de la nostra geografia»
El Celler Cooperatiu d’Artés, nascut fa més d’un segle en base el treball en equip, la gestió compartida i democràtica; i hereus d’aquesta tradició vitivinícola, hem sabut conservar aquest llegat cultural gràcies a l’esforç continuat dels que ens han precedit, fruit del qual mantenim ben vives varietats autòctones com el Picapoll o el Sumoll i seguim elaborant vins, caves, vermuts o misteles que formen part de la nostra identitat i patrimoni cultural. El Celler, o el Sindicat com el coneix el veïnat d’Artés, és també agrobotiga, que ven producte propi i de Terra de Profit.
Producte: Vins i caves; enoturisme Calendari del producte: Tot l’any. Productors: Pagesos socis de la cooperativa Inici activitat: 1908 Lloc: c/Rocafort, 44. Artés Hectàrees de conreu: 60 Volum de negoci anual: 900.000€ Treballadors: 7 + 135 socis Distintius: D.O.Pla de Bages, D.O.Cava Xarxes: Patronal de petits cavistes PIMECAVA. Segell de venta de proximitat i Cercle de Turisme Comarques de Barcelona.
CAVESARTIUM.COM ARTIUM@CAVESARTIUM.COM Tel: 93 830 53 25
Llegenda PĂ€G. 5 Vinya Olivera Riera Rius Carreteres Zona urbana
ArtĂŠs
Manresa
PÀG. 6
El Celler cooperatiu d’Artés és un celler centenari, de referència per tota la comarca del Bages per haver conservat la varietat de picapoll, que avui diferencia la Denominació d’Origen Pla de Bages. Els seus orígens es remeten a l’any 1908, any en que es crea el Sindicat Agrícola d’Artés.
del mas. A partir de llavors s’establiren nous contractes d’arrendament, que limitaven el conreu a 20-30 anys de durada, i obligava als cuidadors-pagesos a plantar la vinya, cuidar-la i entregar al propietari del mas una quarta part de la verema. Amb la crisi, el preu de la terra va baixar molt i molts propietaris es van endeutar i van vendre les seves terres, que en alguns casos compraren els qui les treballaven.
A finals del segle XIX la fil·loxera arriba al Bages, citada per primera vegada a Navàs, l’any 1889, en plena esplendor de la vinya bagenca i catalana. Amb la fil·loxera moltes vinyes es van veure abandonades i gran part dels pagesos, ara sense vinyes, es van ocupar a la indústria tèxtil. Immediatament després de la plaga de la fil·loxera es va iniciar la plantació de nous ceps amb peus americans. Així es va iniciar una repoblació de ceps que permetria que, al 1922, les vinyes productives s’equiparessin a les què existien el 1889. Amb la pèrdua dels ceps fil·loxerats molts contractes de rabassa morta es van extingir i es va iniciar un progressiu desnonament de les vinyes cedides per parcers, de manera que progressivament gran part de les parcel·les cedides per rabassa morta passen de nou a mans dels propietaris
La nova vinya post-fil·loxera requeria noves feines, com la d’empeltar els peus americans, tirar sofre per prevenir l’oídium o ensulfatar per prevenir el míldiu. El nou sistema productiu requeria de més productes i de més esforç. Els ceps americans duraven menys que els tradicionals però eren més productius. Hi va haver un acusat increment de la producció i una caiguda dels preus, i posava en una situació molt més vulnerable el cep i producció tradicional. Aquest nou escenari requeria d’estratègies organitzatives que permetessin compartir costos i protegir produccions. Per molts pagesos es va optar pel cooperativisme agrari, que en un primer moment permetia comprar conjuntament, més endavant millora preus i finalment elaborar conjuntament vi.
UN CELLER COOPERATIU CENTENARI
Fotw PÀG. 7
Avui el Celler cooperatiu és una cooperativa agrària amb 135 socis. Es regeix pels principis del cooperativisme: la participació activa dels socis, gestió democràtica i compartida, i el treball col·lectiu. El socis venen el seu producte al Celler, que n’elabora vins, caves i misteles. L’any 1931 va començar la venda conjunta de vins que, fins llavors, encara elaborava cada viticultor. L’any 1929 el Celler guanya la Medalla d’Or i el Diploma d’Honor de la Fira Internacional de Mostres de Barcelona, èxits que donen embranzida al projecte col·lectiu i permeten la construcció de l’actual celler, l’any 1935. Cinc anys més tard el Celler seria la primera cooperativa d’Espanya que elaboraria cava. Després dels anys daurats de la dècada del 1960, la vinya a Artés comença a disminuir i les instal·lacions del celler queden sobredimensionades per una producció que va disminuint any a any. Per salvar la cooperativa a partir dels anys vuitanta els socis aposten per reconvertir les vinyes amb el sistema d’emparrat i la plantació de varietats noves com cabernet sauvignon i merlot. Foto: El celler. Autor: Celler Cooperatiu d’Artés
PÀG. 8
LA VINYA I EL VI, UNA CULTURA MIL.LENÀRIA
pedra seca com les parets, tines o barraques.
La cultura del vi al Bages és mil·lenària, i en trobem vestigis a les restes arqueològiques de l’època íbera , als segles VI i IV aC. I a partir del segle X, amb la repoblació de la Catalunya Central, els pagesos van haver d’obrir camps de conreu a zones ocupades per bosc, i conrear feixes i feixetes. A partir de la dècada del 970 la vinya ocupava la meitat de les terres conreades del Bages, que ocupaven zones de muntanya i de la plana. El conreu a zones de muntanya necessita un terra pla, per a ferho es van construir quilòmetres de parets de pedra seca que mantenia els marges del camp i permetia anivellar el terreny. Sovint els pagesos que treballaven la vinya s’hi passaven tot el dia. Per aquelles vinyes que eren més allunyades de pobles i masies, calia construir barraques per guardar les eines, i també tines, perquè era més fàcil portar el vi elaborat que carregar tot el pes de les veremes. El Bages disposa de tines pròpies, que apareixen a finals del segle XVI i s’estenen fins al segle XIX, època en què el paisatge és un intens mosaic de terres de conreu, bosc, vinyes, i arquitectura popular de
L’arribada de la fil·loxera s’abandonen les feixes i feixets. Algunes es reconverteixen en altres conreus herbacis o llenyosos, algunes de les quals s’abandonaran a mitjans dels anys cinquanta del segle XX, ambla crisi de l’agricultura . Altres feixes, s’abandonen directament. Avui, passejant pel Bages, trobem vestigis dels antics conreus de vinya fins i tot dins del bosc més frondós. Parets de pedra seca, tines i barraques mantenen la memòria de la pagesia, del treball de la terra, i ens recorden que el paisatge bagenc és fruit de 10.000 anys de treball pagès.
Fotw PÀG. 9
Foto: Treball a la vinya. Autor: Celler Cooperatiu d’Artés
PÀG. 10
EL TREBALL A LA VINYA I AL CELLER
raïm. - Seguiment de la fructificació i de la seva maduració.
HIVERN:
TARDOR:
- Llaurar la terra, i es poda el cep i es treu la mala herba. - Poda. El cep és un arbust caducifoli i a l’hivern perd les fulles. Quan han caigut totes, s’esperona (es treuen els esperons, els brots més grans del cep) i s’esbrota (treure els brots petits de fulla que neixen a la fusta vella, perquè el raïm que naixés aquí no donaria fruit). El resultat ha de ser un cep amb el sarment (la branca prima de la vinya) mirant amunt.
- Mostreig del fruit. S’analitza l’aspecte, el seu grau de maduresa i la textura de la pell i del cos. El període de verema serà un o altre segons els resultats. - Verema, es recol·lecta el raïm. Al cep hi queden els bagots, fruits que surten als extrems dels sarments. Els bagots són aprofitats per moltes famílies per fer vinagre per autoconsum. - Al celler, es premsa el vi i es posa a fermentar en bótes fins el moment d’embotellar-lo. No tots els vins segueixen la mateixa tècnica si tenim en compte que alguns es beuen acabats d’elaborar, joves i frescos i d’altres s’enriqueixen, maduren i envelleixen sense pressa, a les bótes de roure, seleccionades segons l’estil, la varietat i l’anyada del vi. En qualsevol cas, l’elaboració es fa a partir d’una acurada selecció de les varietats de raïm que depèn del tipus de vi desitjat.
PRIMAVERA: - Al camp: Inici del cicle vegetatiu del cep, abonat amb trituració del sarment i l’herba, i tractament fitosanitari, si s’escau. - A la bodega: Inici de l’embotellat.
ESTIU: - Inici de la floració de la vinya. - Despampar, treure les fulles més grans per airejar al
Fotw PÀG. 11
Autor: Celler Cooperatiu d’Artés
PÀG. 12
PRODUCTES DEL CELLER CAVES El cava segueix un procés d’elaboració diferent al del vi, tradicionalment és conegut com el mètode “Champagnoise” i consisteix en re-fermentar el vi en una ampolla. Un cop elaborat el premsatge per obtenir el most flor, el de major qualitat, passem a la primera fermentació on transformem els sucres del most en alcohol i gas carbònic. Aquesta fermentació a baixa temperatura i la posterior clarificació produiran un vi òptim per ser cava. Seguidament, passem a una segona fermentació i convertim el vi resultant en escumós. Afegim els sucres i llevats que produiran el gas, essencial per aconseguir un cava amb classe. Un cop tenim les ampolles plenes, les reservem a les caves a una temperatura constant, entre 12º i 17ºC en posició horitzontal, procés on es realitzarà la segona fermentació conegut amb el nom de rima. Després, s’inicia l’envelliment que varia en cada cava. Ja finalitzat, situem les ampolles en els pupitres on aconseguim que tots els sediments es dipositin en
el coll de l’ampolla i quedin eliminats amb el posterior desgorjat. Aquí, treiem tot el pòsit acumulat i obtenim un cava net i brillant. Finalment hi afegim la quantitat de licor d’expedició que determinarà el cava sec, semi o brut.
VINS Un cop efectuada la recollida dels raïms, varietats Picapoll, Macabeu i Chardonnay per a vins blancs i Cabernet Sauvignon, Cabernet franc, Ull de llebre, Merlot, Sumoll i Mandó per als negres, separem els grans de la barrusca pels negres per tal d’aconseguir el most, a diferència dels blancs que va tot plegat. Posteriorment es dur a terme el premsatge suau i el desenfangament posterior a baixa temperatura. Seguidament, la fermentació, procés natural en que el sucre del most es converteix en alcohol, s’efectua en moderns dipòsits dotats de sistema de refrigeració. La durada i la temperatura van en funció del tipus de most. Després d’un temps, es realitza una segona fermentació, la malolàctica, produïda pels bacteris làctics que degraden l’àcid màlic i el transformen en àcid làctic. Aquest procés
PÀG. 13
és molt important perquè suavitza el vi i aconseguim així l’autèntic vi de qualitat. Pel que fa als rosats, el contacte del most amb les pellofes tan sols dura 24h i els blancs es fermenten sense les pellofes. L’envelliment en bótes de roure i la posterior maduració a l’ampolla, és de vital importància pels vins negres per tal d’obtenir l’aroma i la qualitat òptima. Els blancs i rosats es consumeixen joves. Alguns blancs com el Picapoll, també es sotmeten a l’envelliment i es fermenten en bóta i es fa battonage durant uns mesos. En els darrers anys les bótes són de castanyer del Montseny per acabar de tancar el cercle del circuit curt.
Fumet Sumoll
Oli d’oliva verge
Vi procedent de raïm cabernet sauvignon i envellit 8 mesos en bótes de roure. En boca és càlid, equilibrat amb tanins molt madurs i es mostra llarg al paladar. La vegetació del terrenys i els torrats de la fusta hi són molt presents. El post gust és sensacional ja que t’omple i a la vegada et deixa la sensació d’estar bevent un vi més jove. Potent i equilibrat, en definitiva, molt rodó.
Oli procedent d’olives arbequines (una part dels socis de la cooperativa) i de la primera premsada i d’extracció en fred. Ideal per amanides, pa amb tomàquet, truites, etc. Al ser poc premsat, si s’utilitza per fregir, amb poc n’hi ha prou perquè augmenta a la paella.
Vi procedent de raïm negre sumoll i cabernet sauvignon però elaborat com un blanc. Procedeix de vinyes de sumoll cuidades a l’antiga, sense emparrar, on el pagès lliga els sarments amb cordes, talment un arbre de Nadal. Tan cabernet com sumoll són veremats a mà perquè arribin al celler sencers, sense patir oxidacions. En nas en ressalta la finor dels aromes a préssec i pinya i en boca és equilibrat i molt fresc. Acidesa i tanins ajuden a donar-li un cos final molt agradable.
Cabernet criança
PÀG. 14
Vi Picapoll amb bóta de castanyer Vi procedent de raïm picapoll 100% , que comença a fermentar en dipòsit d’acer i acaba en bótes noves de castanyer del Montseny. Es remouen les lies amb el sistema “battonage” durant 4 mesos. Sorprèn el contrast de la frescor de ser un vi jove amb la maduresa de la barrica. En aquesta anyada s’ha apostat per la suavitat del castanyer català. En nas, és molt fi i ple d’aromes tropicals, sobresortint-ne el coco i si el deixem que s’expressi uns minuts, van apareixen els torrats de la fusta, vainilla i espècies. En boca és una combinació de gustos molt ben integrats, fruita i fusta, arrodonits per la cremositat que dóna el treball amb els llevats.
Vermut Picapoll És un vermouth blanc amb el 75% de vi blanc picapoll dels socis de la cooperativa. La maceració s’ha fet amb herbes i espècies naturals com ara l’artemísia, la camamilla,...i la part dolça l’aporta únicament la sacarosa. En nas apareixen els aromes primaris que al·ludeixen al most del raïm picapoll i un delicat fons
mineral tan present a la terra del Bages. A part dels matisos de les flors i herbes aromàtiques en ressalten els tocs de poma, pera i préssec que ens indiquen la seva frescor. En boca, juga a doble banda, l’amargor necessària per disfrutar-lo acompanyat d’olives, xips, escopinyes i una dolçor de fruita madura molt suau que et permet assaborir-lo sol, o fins i tot acompanyant als primers plats d’amanides.
Cava Artium Cava procedent de les varietat de raïm Xarel.lo (50%)-Macabeu (35%)-Parellada (15%) Envellit durant 2 anys a les caves dels 1940 amb la foscor i temperatura adients. Color groc pàl·lid i brillant, amb bombolla fina i persistent. Suau i harmoniós al paladar. Els 24 mesos de criança li donen una estructura reposada que s’agraeix en boca. Manté la potència del Xarel.lo, la delicadesa de la Parellada i la frescor del Macabeu.
Vi dolç És un vi de licor lleugerament pàl·lid, cristal·lí i brillant
amb reflexes argentats, característics de la seva joventut. En nas apareixen els aromes primaris que al·ludeixen al most flor i un delicat fons mineral tan present en la terra del Bages. Raïm procedent de vinya manual de més de 60anys. Apareixen matisos de flors blanques, records
de camamilla i tocs de poma que ens indiquen la seva frescor. En boca, ens sedueix amb la seva amplitud i una suavitat vellutada, ideal per maridar amb fruits secs o dolços o simplement sol ja que és un regal pels sentits.
PÀG. 16
ENOTURISME
la Pimecava organitzem Mostres de Cava al Penedès, Bèlgica, Alemània, Japó,...
CELLER COOPERATIU D’ARTÉS
Els visitants, majoritàriament són de Catalunya, i més del 80% de les comarques veïnes, però també està augmentat el nombre de visitants estrangers, principalment francesos, holandesos, belgues i anglesos.
Amb aquesta nova aposta pel turisme, aconseguim arribar a un sector més de l’economia social (sector oci/ serveis) i així amb amb el VI protegim tots els sectors: primari, secundari i terciari i afavorim al màxim la nostra economia de proximitat. Es realitzen diferents visites on s’explica la història de la Cooperativa, processos d’elaboració i es tasten els vins acompanyats de producte de circuit curt. També es fan activitats a la Vinya, es fa la Festa de la Verema, es fa una Cargolada amb cava, una Botifarrada amb vins, participem al “Benvinguts a pagès” organitzat per la Generalitat i la Fundació Alícia. I juntament amb els altres cellers de la D.O. Pla de Bages organitzem Jornades de Portes Obertes, Jornades de Poda, Mostres de Vins a Manresa i Artés, la Nit de Picapolls al Parc de la Seu de Manresa,... I juntament amb altres cellers de
Els visitants valoren molt, el fet de poder acabar les visites i comprar productes de la terra: sobretot fruita, verdura, embotits, etc.
PÀG. 17
Autor: Celler Cooperatiu Artés
PÀG. 18
ENTORNS DEL CELLER COOPERATIU Nucli Antic d’Artés El nucli original de la vila d’Artés va començar a desenvolupar-se al cim d’un turó, el Puig d’Artés, (343 m d’altitud) situat al mig de la Vall de la Gavarresa, a la riba esquerra de la riera de Malrubí. Així doncs, el nucli més antic es centra al voltant de la Plaça Vella, on les cases del voltant formaven un recinte emmurallat, tancat i uniforme. Aquí és on es va iniciar el primitiu nucli de poblament a partir del qual es va anar expansionant i que inclou els carrers del seu voltant, on podrem gaudir de petites joies: el forat de la pudor, l’últim arc de la muralla, les places del Padró o dels Escacs i emblemàtics carrers com el Fort, Padró, del Mig, etc. A la Plaça Vella hi trobem les restes de les muralles i de l’antic castell (Castellot o Castell Bisbal) transformat posteriorment en masia particular. Aquest castell formava part del recinte murallat original, que protegia durant l’edat mitjana el poble nascut del del puig. L’altre
edifici important és l’esglèsia de Santa maria, amb una continuïtat de culte des de la primitiva església paleocristiana fins a principis de segle XX, quan fou enderrocada. Avui en dia només es conserva l’absis romànic, part de la nau gòtica i el campanar del segle XVII.
Museu de la Història d’Artés També al nucli antic, al costat del campanar vell, hi podem trobar el Museu de la Història d’Artés – Fons Pare Faura. La seu del museu és fruit de la reforma de l’antiga rectoria de l’església de Santa maria, que va permetre crear un espai adossat a l’absis romànic de planta pentagonal. El museu rep el nom del jesuïta i meteoròleg artesenc, Frederic Faura i Prat, que fou l’inventor del baròmetre aneroide. Conserva materials arqueològics procedents del jaciment ibèric, romà i medieval de Matacans, com també de la pròpia Plaça Vella. Un apartat interessant és el relacionat amb la història vitivinícola d’Artés, amb diverses premses i eines relacionades amb el conreu de la vinya i l’elaboració del vi. També hi podem trobar petites
PÀG. 19
Foto: Festa de la Verema 2016. Plaça Vella d’Artés. Autor: Celler Cooperatiu d’Artés
PÀG. 20
restes de la geologia de l’entorn, com per exemple algunes restes fòssils i minerals, diferents elements de l’antiga indústria tèxtil i de la història artesenca en general. El museu és obert al públic l’últim diumenge de cada mes pel matí, on a banda de la visita a les seves instal·lacions, també es pot pujar fins dalt del campanar vell, on hi ha unes espectuclars vistes del poble i entorn.
L’Alzina del Pujol Aquest majestuós arbre està situat a la finca anomenada el Pujol Nou, una masia situada a un quilòmetre d’Artés, vora la riera Gavarresa. L’any 1989 es va declarar Arbre d’Interès Local i el 1995 el Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca va declarar l’Alzina del Pujol Arbre Monumental de Catalunya. Es declaren arbres monumentals els que es caracteritzen per les seves grans dimensions, bellesa o edat considerable. N’hi ha que assoleixen una dimensió més enllà de la condició vegetal i esdevenen símbols d’un poble, com en el cas de l’Alzina del Pujol que forma part
del patrimoni natural, cultural i històric d’Artés. L’alzina del mas Pujol destaca principalment per l’envergadura de la seva capçada, però alhora la seva majestuositat l’ha convertit en un indret especial per als artesencs. Prova d’això és que durant anys sota la seva ombra es va celebrar cada 11 de setembre una trobada poètica.
Festa de la Verema del Bages La Festa de la Verema del Bages, que es porta a terme al 1r diumenge d’Octubre, és un homenatge al vi i a la vinya d’aquesta comarca. El nucli antic d’Artés esdevé un autèntic escenari a l’aire lliure en reconeixement a la dilatada cultura vitivinícola bagenca. La DO Pla de Bages abasta unes 500 hectàrees de vinya, distribuïdes per 27 municipis. Onze cellers elaboren vi de qualitat, i dos produeixen cava, sota l’empara de la DO Cava. Allò que començà com una senzilla forma de promoció dels cellers i dels productes, ha acabat convertint-se en una gran festa al voltant de la vinya i el vi del Bages. S’apropa els infants a la cultura de la vinya, portant-
PÀG. 21
Foto: Festa de la Verema. Autor: Celler Cooperatiu d’Artés
los en tractor i veremant. La història del vi es motiu d’espectacles al carrer. Es poden tastar els vins de qualitat. Es fan degustacions de productes de la terra. Artesans donen a conèixer les seves habilitats i un llarg etcètera.
Més informació:www.festaveremabages.cat
PÀG. 22 Llegenda Vinya Corriol Riera Rius GR3 GR4 GR155
Artés
GR177 PR135 PR136 PR197 Carreteres Zona urbana
Què fer:
Manresa
Corriols i senders d’Artés L’entorn natural d’Artés, ple de camps de cereal, vinyes, oliveres i boscos, ofereix camins força indicats per la pràctica del senderisme. De fet, Artés compta mb una xarxa de senders i corriols, entrellaçats entre ells, que ens permet fer des de caminades curtes i planeres fins a força més llargues i amb cert desnivell. En aquest sentit, convé destacar dos itineraris
circulars i d’una llargada força similar (d’uns 20km. aproximadament), però que tenen unes característiques prou diferenciades: per una banda el PR-C 135, anomenat Ruta d’Artés, és planer i transcorre majoritàriament entre terres de conreu i fa una bonica volta pel terme municipal. Per altra banda destacar el sender PR-C 136 Ruta Montcogul – La Gavarresa, que entra dins el terme de Sallent, presenta un desnivell major i transcorre, en part, per zones boscoses que s’enfilen al Serrat de Montcogul per acabar el recorregut per la zona planera de Cabrianes i de la riera Gavarresa. Més informació: swebceartes.wixsite.com/ceartes/blank
PÀG. 23
ON COMRPAR?
Celler Cooperatiu d’ARTÉS - Vins i caves Artium 08271 Artés - C/Rocafort s/n tel. 93 830 53 25 cavesartium.com
tornaterra
Venda directa | amb previ contacte |
MengemBages
Barri Valldaura. C/del Bruc 59 baixos, 08241 Manresa - Local de MengemBages i Mbici Tel. 93 872 58 28
tornaterra.cat
MengemBages
Barri Sagrada Família. Ctra. Pont de Vilomara, 122 baixos, 08243 Manresa - Botiga mengemBages tel. 93 877 03 55 MengemBages.coop
ecopallareta
Venda directa | amb previ contacte | ecopallareta.cat