TORNATERRA- TERRA DE PROFIT

PÀG. 1

GEM BAGES | SOM N E M EL

QUE

EM NG ME

TERRA

D E P RO FIT.CA T

PÀG. 2

TORNATERRA ................................................................ pàg. 4

RECUPERAR, CONSERVAR I COMERCIALITZAR A TRAVÉS DEL TREBALL EN XARXA ...................................................... pàg. 6 El declivi dels horts d’autoconsum: empobriment cultural, paisatgístic i de sobirania alimentària ..................... pàg. 8 nnovació social .............................................................. pàg. 10 Participació i gestió de l’excedent ........................................pàg. 10 EL TREBALL A L’HORT ........................................................ pàg. 11

PRODUCTES TORNATERRA .................................................... pàg. 12

PRODUCTES DE TEMPORADA ................................................... pàg. 14

PAISATGES TORNATERRA ................................................... pàg. 16

HORTS RECUPERATS ............................................................ PÀG. 16

espai natural pein serra de castelltallat ............................ PÀG. 20 Fira de Prades ............................................................... PÀG. 22 QUÈ FER ....................................................................... PÀG. 24

ON COMPRAR ................................................................ PÀG. 26

PÀG. 3

TOT EL QUE VEIEM ÉS EL RESULTAT DEL TREBALL DE LA TERRA. ELS NOSTRES PAISATGES SÓN LES NOSTRES MANS, ELS NOSTRES PEUS, LA NOSTRA SUOR... I LA NOSTRA TAULA. LA NOSTRA MEMÒRIA, I LA DEL NOSTRE FUTUR. SOM TERRA DE PROFIT

PÀG. 4

tornaterrA “ La petita horta dels petits pobles i de les lleres del riu i de les séquies ha nodrit moltes cases i ciutats.

Les més petites es van perdre amb la intensificació de l’agricultura i la pressió urbanística. Amb elles es van perdre també varietats tradicionals, i patrimoni cultural i popular. TornaTerra recupera espais i sabors. Posa en ús terres abandonades i les cultiva amb vARIETATS EN DESÚS”.

Tornaterra recupera horts abandonats dels petits pobles i els conrea amb varietats locals en desús, que li cedeix el banc de llavors ESPORUS, al que contribueix retornant-li llavor.

El conreu de varietats locals amb l’objectiu de produir també llavors fa que no es pugui fer a la vegada llavor de diferents varietats ja que s’hibriden varietats. Cal doncs una planificació acurada del cultiu i del treball, que es fa conjuntament amb ESPORUS, MengemBages i l’ARADA sccl.

Producte: Varietats locals d’horta, tant d’horts d’hivern com d’estiu, sempre certificat com a ecològic.

Calendari del producte: Juny-octubre (hort d’estiu); desembre- febrer (hort d’hivern) Productor: Arnau Vilaseca Puigpelat Horts i ha de conreu: Hort de la Bassa del Coll i hort de Ratera. Hectàrees de conreu: 0,3 ha.

Inici activitat: 2015.

Lloc: Cal Palà, Prades de La Molsosa Volum de facturació anual: 2.000€.

Treballadors: 1. xarxes: Coop57, Territori de Masies, Xarxa de Custòdia del Territori Distintius: CCPAE, Venda de Proximitat TORNATERRA.cat info@TORNATERRA.CAT Tel: 686084041

Llegenda PĂ€G. 5 Horta Riera Rius GR3 PR Castelltallat Espais natirals Carreteres Zona urbana

Prades de la Molsosa

Manresa

PÀG. 6

RECUPERAR, CONSERVAR I COMERCIALITZAR A TRAVÉS DEL TREBALL EN XARXA L’Arnau Vilaseca Puigpelat és el responsable inicial de cercar espais i/o horts abandonats i de recuperar-los per poder tornar a fer-los productius. L’Era, a través del projecte Esporus, col·labora amb el projecte facilitant el planter de les varietats locals que es decideixen plantar.

A més, assessora quines varietats s’adaptaran millor a la situació climàtica d’alçada i de característiques del terreny. Finalment, MengemBages es qui distribueix el producte a través de les seves botigues de barri i de la venda on-line a través de la seva pàgina web. La seva visió és molt important ja que el projecte Torna Terra també busca planificar la producció en funció dels seus possibles consumidors, per així poder reduir al màxim la generació d’excedents. L’Arada SCCL aporta l’assessorament en activitats de restauració i promoció paisatgística. També és coneixedora de les xarxes empresarials, locals i supralocals.

El primer dels horts que s’ha recuperat està ubicat a Prades de la Molsosa, és l’hort de la Bassa del Coll.

ESTIU 2015

TOMÀQUET DE PENJAR MALLORQUÍ TOMÀQUET DE PENJAR TÍSICA TOMÀQUET CIRERETA ENCIAM CARXOFETA ENCIAM DE TRES ULLS CEBA GRAN I DOLÇA CEBA LLARGA DE BERGA

HIVERN 2015

BRÒQUIL BLANC ENCIAM DEL SUCRE COL DE L’ESPIGUELLAT

ESTIU 2016

TOMÀQUET PLE POMETA DE CARDEDEU TOMÀQUET DE PENJAR BOMBETA DE CALDES TOMÀQUET CIRERETA CEBA VALENCIANA DE GRA PEBROT DE LA REPÚBLICA CARBASSONS DEL LLUÇANÈS

PÀG. 7

HIVERN 2016

ENCIAM VINAGRER ESCAROLA QUATRE ESTACIONS ESPINAC BLEDA Tots ells certificats com a productes ecològics.

ELS NOSTRES PILARS 1- Volem que els nostres productes serveixin per

recuperar espais i/o horts abandonats, i poder així crear la xarxa d’espais Torna Terra.

2- Volem que el què plantem siguin varietats locals i que el nostre projecte ajudi a conservar-les, tot multiplicant la llavor per poder generar-ne estoc.

3- Volem que el circuit de venda sigui curt, de proximitat i basat en la confiança.

4- Volem que el producte estigui certificat com ecològic.

Volem que el projecte potenciï el cooperativisme i la creació de xarxes.

5- Volem que el projecte col·labori amb les entitats del territori que treballen amb i per les persones.

Foto: Hort de la Bassa del Coll. Autor: L’Arada

PÀG. 8

El declivi dels horts d’autoconsum: empobriment cultural, paisatgístic i de sobirania alimentària Fins fa no massa dècades cada casa mantenia els horts (majoritàriament d’autoconsum). Es trobaven al costat de rieres, al costat de vivers, basses o pous. L’hort ha estat una font imprescindible d’alimentació durant tot l’any. D’ell en provenien la major part dels aliments que consumia la família; les verdures i les hortalisses.

Sempre situat a les proximitats d’algun pas d’aigua, d’una bassa o d’un pou. Normalment abans es tenia un hort d’estiu i un hort d’hivern. Els cultius de secà amb els girons, les guixes, mongetes i cebes normalment es feien a camps apartats de la masia que anaven canviant de lloc. L’hort d’hivern era prop de casa, en un lloc assolellat, i normalment proper al femer, que li proveïa adob. La barreja d’excrements i palla que s’extreia de les corts era l’adob usat per a les hortalisses. L’hort d’hivern no s’havia de regar massa, i s’hi feien cebes, espinacs, apis, cols d’hivern, escaroles, enciams i faves. Alguns d’aquests es tapaven per a protegir-los de les gelades.

Per contra, l’hort d’estiu necessitava de molt reg, i anava

sempre associat a una bassa o una rasa. És el què avui ha perdurat i s’hi conreen mongetes tendres, enciams, escaroles, tomàquets, apis, cols de cabdell, albergínies, pebrots, bledes, carbasses i cebes per esgarrar (per menjar tendres).

Sovint els horts de les diferents cases dels pobles o parròquies s’agrupaven a les zones on hi havia més disponibilitat d’aigua. D’aquesta manera esdevenia un entorn de relació social i d’intercanvi de coneixement i recursos agronòmics i culturals. Eren llocs frescals i als estius solien acollir a moltes persones del veïnat per passar la tarda.

La pèrdua de població, i especialment aquella derivada dels èxodes dels anys seixanta, en ple ‘desarrollismo’, fa que molt horts s’abandonin, en primera instància els d’hivern i més endavant també els d’estiu. Amb el seu abandonament es perden els valors culturals (coneixement ecològic tradicional i patrimoni cultural), i socials associats. El progressiu envelliment de la població provoca també que a mesura que incrementa

PÀG. 9

l’envelliment hi hagi més horts que no tenen relleu generacional i que s’abandonin.

Més enllà dels impactes socioculturals, la pèrdua d’horts determina una pèrdua de diversitat i qualitat paisatgística (es perden mosaics), i també de biodiversitat pròpia de l’hort i d’espais naturals treballats per l’home. Malgrat a la zona del Baix Solsonès els horts eren principalment per autoconsum, era habitual que les mestresses (qui acostumaven a menar l’hort) anessin a vendre part dels excedents a mercats propers. La pèrdua dels horts, per tant, també determina una pèrdua d’una activitats complementària de la renda familiar, que si bé tenia un pes petit, era permanent.

Aquesta pèrdua determina també un debilitament de la sobirania alimentària tant de la població local com de la dels centres urbans que actuen com a nuclis territorials on s’hi celebren els mercats agraris (per exemple Calaf, Cardona o Solsona).

La pèrdua d’horts dels petits pobles provoca també l’abandonament del patrimoni arquitectònic popular

associat. Basses, vivers, marges de pedra seca, reguers i sèquies, entre altres, són progressivament malmesos per abandonament.

A banda, la pèrdua d’horts homogenitza el paisatge, disminuint-se la seva diversitat i resiliència. Aquests impactes es traslladen també a nivell de paisatge social i estan estretament relacionats amb el sentiment identitari positiu.

PÀG. 10

Innovació social

Participació i gestió de l’excedent

Tot i la inherència creativa i innovadora tant de l’agroecologia com de la Investigació-AccióParticipativa, TornaTerra aposta també per la innovació a nivell agronòmic i local. Conrea de forma inèdita varietats locals en desús. Això té dues implicacions molt important:

L’elecció de la varietat a plantar no és decideix unilateralment pel qui la planta, hi han altres factors a tenir en compte, la necessitat del projecte Esprous, de l’Associació l’Era, de multiplicar una varietat en concret o l’opinió del MengemBages sobre l’acceptació o no d’aquesta en funció de la seva experiència. De la mà de l’ARADA SCCL es creen espais de participació i co-construcció del relat social associat al producte determinat ( recull de pràctiques i varietats agronòmiques locals).A la vegada , planifiquem la producció perquè aquesta pugui ser assumida per la comercialització i així no generar excedent.

1. Introdueix per primera vegada aquestes varietats en el registre del CCPAE 2.

Fa una primera valoració de la viabilitat del conreu tant des del punt de vista agronòmic (característiques del creixement), com de la comercialització (període en què el què, un cop collit, el producte manté les seves propietats), com de consum. TornaTerra avalua els processos anteriors, els registra i els difon. És d’aquesta manera que també pretén contribuir a la diversificació de les potencialitats de la diversificació de la renda agrària de petits productors, i a potenciar la conservació del patrimoni local.

PÀG. 11

EL TREBALL A L’HORT PRIMAVERA:

TARDOR: Plantar el planter que facilita ESPORUS Maneig ecològic de l’hort

Preparació de la terra, llaurar, i fer les eres Acord de les varietats a plantar amb MengemBages i ERA per l’hort d’estiu Plantar el planter que facilita ESPORUS

TARDOR-MEITAT D’HIVERN:

ESTIU:

SEGONA MEITAT D’HIVERN:

Maneig ecològic de l’hort Collita de les varietats d’estiu Selecció de les plantes productores de llavor Cessió de llavors al banc de llavors ESPORUS Recull de les valoracions dels consumidors Acord de les varietats a plantar amb MengemBages i ERA per l’hort d’hivern

Collita de les varietats d’estiu Selecció de les plantes productores de llavor Cessió de llavors al banc de llavors ESPORUS

Repòs de l’hort Planificació plurianual de la rotació de cultius

Distribució GENERALMENT EL MATEIX DIA De la collita a les agrobotigues d’artés i de mengembages. venda directa previ avís.

PÀG. 12

PRODUCTES TORNATERRA

i dolços, ideals per a amanides, o simplement com un aperitiu entre hores, en podríem dir una gominola de la natura!

CEBA LLARGA DE BERGA

Pebrot de la República

La llarga és semblant a la vigatana però és molt dolça i no tan vermella. La sembra i planta a l’agost. (Cal Coloma, Berga). Josep Marni, de Berga, critica que els agricultors de la zona no han guardat bé la varietat ja que és fàcil trobar alguna ceba molt coent i abans totes eren molt dolces. També coneguda per braguer de vaca (Albert Bou, St. Boi de Llobregat)

Petit pebrot picant, que rep el seu nom del fet que els fruits surten morats, giren a daurat a mesura que maduren , per acabar de color vermell, al igual que els tres colors de bandera de la república.

Tomàquet ple pometa de Cardedeu Tomaquera molt apreciada arreu, de bona mida i producció. Tomàquet aplastat,amb forma de poma, de vermell molt intens, ideal per amanides.

ENCIAM DEL SUCRE És del tipus batavia, i les peces es fan grosses. Les fulles verd fosc tenen les vores fosques en tons vermell, la textura mig cruixent i el gust molt fi. El caracteritza la brillantor de les seves fulles. Resisteix el fred, per tant és considerada una varietat d’hivern que es sembre al setembre i es cull a partir de gener.

Tomàquet cirereta

El tomàquet cirereta és una varietat de creixement determinat, per tant no és necessari encanyar-lo, facilitant-ne el maneig. Fa uns fruits petits, vermells

(selecció de productes, vegeu llistat complet al web tornaterra.cat)

PÀG. 13

Foto: Tomàquet Bombeta de Caldes. Autor: Arnau Vilaseca

Foto: Pebrots de la República. Autor: Arnau Vilaseca

Temporada alta Temporada baixa

Font: L’Era

els productes de temporada

PÀG. 15

Foto: Eciam carxofeta. Autor: Arnau Vilaseca

PÀG. 16

PAISATGES tornaterra horts recuperats hort de la bassa del coll 2015 A la bassa del Coll de Prades, a l’entrada del poble, al camí que ve de Castelltallat, fins fa pocs anys hi havien els horts de diferents cases del poble: de Cal Marsans, Cal Palà i de Cal Garriga.

El Ramon Vilaseca Palà i el Ramon de Cal Marsans, ens explicaven que l’origen de la bassa era un toll que s’emplenava d’aigua d’escorrentia de l’obaga.Els veïns de Prades van veure-hi la oportunitat d’engrandirla i transformar-la en una bassa que fós útil al poble, tant per rentar, com per tenir-hi els horts. L’hort es va recuperar l’any 2015 després de 20 anys en desús.

HORT DE RATERA 2016 La casa Ratera, avui en runes, està situada a un quilometre de Prades, seguint la carretera que porta el

poble cap a cal Prat Barrina.Es diu que Ratera havia estat un hostal,per on hi passava la Ruta de la Sal ( així ens ho explica el Ramón Vilaseca). Als seus voltants es pot gaudir d’un dels alzinars més macos de la zona.L’hort es troba a la falda de la casa i fa 45 anys que es troba en desús.

Prades Prades prové del mot llatí prata que significa prats o pastures. La primera referència documentada del lloc que s’ha trobat fins ara correspon a un contracte de compravenda de l’any 987. En aquella època el lloc pertanyia al castell de Castelltallat A Prades de La Molsosa hi vivim poc més d’una dotzena de persones. Pràcticament a 800 m. d’altitud, el pintoresc po­blet és centrat per l’església de Sant Ponç, d’origen medieval, ja que es troba documentada l’any 1040 entre les possessions donades pel bisbe d’Urgell al vescomte de Cardona com a dotació per Sant Vicenç de Cardona. Consta de dues naus, una de tradició romànica i l’altra comunicada per grans arcades del segle XVII. El campanar és del 1878. Guarda valuosos altars barrocs

PÀG. 17

Foto: L’Hort de la Bassa del Coll. Autor: l’Arada

PÀG. 18

del segle XVII. Un detall interessant a destacar de les rodalies de Prades, és l’existència de moltes barraques de pedra seca relativament ben conservades que es poden trobar entre camps, en espais molt proba­blement ocupat per la vinya abans de la plaga de la fil·loxera.

La Creu del captaire Durant els anys de la postguerra, l’èxode produït per la fam i la pobresa, va fer que a molts pobles, entre ells Prades de la Molsosa, arribessin molts captaires i rodamóns. A Prades, sovint aquests captaires passaven la nit a l’antiga ferreria (actual local social), però, a partir d’un moment donat, molta gent del poble cregué que aquest no era el lloc més adequat per allotjar-hi els rodamons, i es decidí construir i ha­bilitar una cabana en un clap de bosc que hi ha a l’entrada del poble, indret conegut des d’aleshores com el Recolliment.

En una ocasió, un home va pujar al poble a avisar que al Recolliment dels pobres hi havia un home que estava molt malalt i no podia caminar. Tenia una ferida molt greu a la cama dreta. Unes quan­tes dones del poble hi

anaren i li feren cures du­rant molts dies. Les dones que van cuidar al captaire van ser la carme de cal Palà, la Matilde de CAl Jepet i la Cinta de Cal Cinto.

Qui la van anar a buscar amb la moto va ser el Martí de Cal Jepet amb el Pere de CAl Palà, amb la moto del Pere Sovint hi baixaven fins a tres cops al dia. Però al veure que no millorava, avisaren al llavors alcalde de la Molsosa, Josepet de Puigpelat, que, en veure la gravetat de la situació, l’envià a l’hospital de Lleida. Al cap d’un temps, el captaire ja curat, va tornar al poble, fent saber que, amb motiu del seu agraï­ment, havia fet una creu que podien anar a buscar a Ribelles, vall del Llobregós avall. Al cap de pocs dies, dos homes del poble la van anar a buscar amb una moto, però s’endugueren una sorpresa en veure-la, ja que era impossible de carregar tenint-ne en compte les dimensions i que era de pedra picada. Finalment, la varen anar a buscar amb el camió del Martí de Cal Jepet. El mateix captaire la va venir a muntar el juny del 1953. La creu va ser col·locada al costat de l’església del poble, a la cara nord, on s’hi pot veure la inscrip­ció a la part frontal: “Recuerdo de un mendigo a un pueblo caritativo y hospitalario”, i, en una cin­ta a la part superior, “Dios premia a los buenos”

PÀG. 19

Foto: Prades de La Molsosa. Autor: M. Alba Puigpelat

PÀG. 20

Foto: La Creu del Captaire, dècada 1990. Autor: M. Alba Puigpelat

espai natural pein serra de castelltallat Els boscos de l’obaga de Castellta­llat han estat sempre protagonit­ zats per pinedes de pinassa (Pinus nigra subsp salzmannii ), interca­ lades amb alguns rodals de roures i alzines, i algun peu de pi roig. La qualitat i extensió dels boscos de pinassa va ser el motiu pel qual, el 1992, 4.961 ha de la serra es decla­ressin com Espai d’Interès Natural Protegit PEIN Serra de Castelltallat.

En aquella època la Serra de Cas­telltallat va anant sent coneguda com l’indret de la demarcació de Barcelona amb més massa fores­tal contínua.

Entre els anys cinquanta i vuitanta la importància de l’explotació de la fusta de pinassa fou tal que va ser el

pilar de moltes economies familiars. Els ingressos que generaven van permetre a moltes masies comprar el primer tractor, comprar i renovar maquinària, o subsanar les despeses familiars més importants.

A zones més soleies o no tan fres­ cals, la pinassa pot formar boscos mixtos amb rouredes, alzinars i pi blanc. Fins ben entrada la dècada del 1950, abans que apareguessin els combustibles fòssils, del bosc s’aprofitava tot. Els roures i alzines (principalment, però també el pi blanc) eren un recurs fonamental per a la generació de calor i com­bustió. S’utilitzava tant a les llars (llenya, feixos, carbó, carbonet) com a sectors industrials. La barncada que resultava de la tala es recollia per fer costals o torrats, i feixos de llenya que compraven els forns de pa, fàbriques i bòbiles de Manresa i voltants. La brancada també s’aprofitava per fer carbonet, molt demandat mentre va du­rar la mineria (anys quaranta, fins a principis del 1950).

L’any 1998 un Gran Incendi Forestal afecta gran part de la serra de Castelltallat i dels boscos de Prades, calcinant.

Avui, gairebé 20 anys després, el roure de fulla petita

PÀG. 21

Foto: La Serra de Castelltallat. Autor: l’Arada

PÀG. 22

creix i tenyeix de verd les antigues obagues de pinassa.

Més informació: santmateubages.memoriaipaisatge.cat

Fira de Prades A finals dels anys noranta, havent passat els grans incendis del juliol del 1998, es constitueix l’Associació Cultural de Prades (ACP). L’entitat vol promoure el fet cultural, la seva cultura, i la seva manera de fer. Amb gairebé vint anys a l’esquena, l’entitat ha fet una feina excepcional en la recuperació de la memòria i història del petit poble de Prades. Organitza la festa major, la caminada anual i la Fira de Prades, que es celebra cada primer diumenge de maig, on es presenta el número anual de La Fornal, la revista sobre fets, costums i memòria de Prades.

Més informació: Associació Cultural de Prades acprades.wordpress.com

PÀG. 23

Foto: Fira de Prades. Autor: Mercè Puigpelat

PÀG. 24

Què fer: recomanacions Territori de Masies: paisatge i cultura al Baix Solsonès.

Territoridemasies.cat Hostal de Pinós: Restaurant d’uns dels hostals més antics de Catalunya Observatori de Castelltallat observatoricastelltallat.com El Viver.cat: agroturisme elviver.cat

història popular dels boscos de castelltallat A menys de 2 quilòmetres de Tornaterra trobem Castelltallat, amb diversos senders i punts senyalitzats que, acompanyats de plafons il·lustrats, expliquen la història popular dels boscos de Castelltallat i la dels seus veïns.

Més informació: santmateubages.memoriaipaisatge.cat territoridemasies.cat

PĂ€G. 25

Sender

de castelltallat a prades- pr c-77

Petit recorregut senyalitzat de 22,5 km que connecta amb el GR 3 i el GR 7, passant per Prades i les Ignites de Cal Prat Barrina. ural

i nat

Prades de la Molsosa

Espa

ra de

P

Ser EIN.

at

lltall

e Cast

Llegenda Horta Riera Rius GR3 PR Castelltallat Espai natural PEIN. Serra de Castelltallat Carreteres Zona urbana

Manresa

PÀG. 26

ON COMRPAR?

Celler Cooperatiu d’ARTÉS - Vins i caves Artium 08271 Artés - C/Rocafort s/n tel. 93 830 53 25 cavesartium.com

tornaterra

Venda directa | amb previ contacte |

MengemBages

Barri Valldaura. C/del Bruc 59 baixos, 08241 Manresa - Local de MengemBages i Mbici Tel. 93 872 58 28

tornaterra.cat

MengemBages

Barri Sagrada Família. Ctra. Pont de Vilomara, 122 baixos, 08243 Manresa - Botiga mengemBages tel. 93 877 03 55 MengemBages.coop

ecopallareta

Venda directa | amb previ contacte | ecopallareta.cat

"QUE VISQUI LA TERRA I LA BONA GENT " IROVIS