ENRAMATS

Revista número 1. Desembre 2016 PASTUREM.CAT

ENRAMATS

PRESENTACIÓ El projecte Enramats neix amb dos objectius: revaloritzar i revitalitzar l’ofici de pastor. El portal web Pasturem.cat és l’eina que s’ha creat per treballar amb aquesta finalitat, i la publicació present és un dels resultats del treball fet al llarg d’aquests mesos.

Les aportacions econòmiques, socials, ambientals i culturals de l’ofici de pastor són més necessàries que mai per mantenir un món rural català viu. No obstant són moltes les dificultats amb que es troben les persones que opten de fer aquest ofici tant antic el seu sistema de vida, cosa que es tradueix en que cada cop s’hi dedica menys gent. Enramats, a través de Pasturem.cat, vol posar el seu granet de sorra per tal de divulgar la importància i la necessitat que aquest ofici tingui futur.

Al llarg de les fases de construcció i de presentació de Pasturem.cat s’han fet diverses xerrades i presentacions en diferents punts de les comarques catalanes.

Aquestes, sempre acompanyades d’un taller-debat per parlar de la realitat, les problemàtiques i les perspectives de futur, han servit de punt de trobada entre persones vinculades al sector. Han sigut un intercanvi d’impressions molt enriquidor per tal de prendre el pols a l’estat de la qüestió i fer una diagnosi de quines són les inquietuds i preocupacions dels pastors i pastores, i també per plantejar quines alternatives i quins camins de futur hi ha a l’abast per tal de potenciar el sector.

La present publicació recull les idees recollides en tot aquest procés, les ordena i les posa sobre la taula, per tal de traçar estratègies comunes per donar l’impuls necessari al sector.

L’OFICI DE PASTOR Des de que hi ha ramaderia hi ha pastors. Precisament l’ovella i la cabra són de les primeres espècies domesticades per l’ésser humà, en el neolític.

Aquesta presència continuada de pastors ha deixat una petjada enorme a casa nostra.

L’abandó del món rural català, procés iniciat a la segona meitat del segle XX, ha comportat una davallada importantíssima del nombre de ramats i de pastors, cosa que s’ha traduït en la desaparició de bona part de l’impacte i les aportacions que aquesta activitat ha fet al llarg de segles.

Aquestes aportacions han contribuït a modular el món rural tal i com el coneixem avui en dia. Les podem agrupar en quatre grans grups: les ambientals, l’ésser humà. les econòmiques, les socials i L’abandó del món rural ha comles culturals. portat també l’abandó dels boscos. Fins fa poc es feia un APORTACIONS AMBIENTALS aprofitament enorme dels boEl pastor viu a la natura, i viu scos, amb el carbó, la fusta, de la natura. La ramaderia és les branques pels forns, els una pràctica multimil·lenària ramats... Unes activitats que que ha sigut un element im- feien una gestió de la massa prescindible pel territori, per la forestal. En canvi avui en dia vida pagesa i per les relacions tot això pràcticament s’ha persocials i culturals del nostre dut i els boscos han perdut el país. Amb una convivència an- seu gestor natural. Els incendis cestral amb els recursos nat- que cada estiu cremen al nosurals, no és d’estranyar doncs tre país en són la conseqüència que hagi estat i sigui un ele- més visible. A l’hora de gestionment bàsic per explicar el pas- ar aquests boscos els pastors hi sat i present del paisatge nat- poden tenir una part de la feina ural i cultural. Els ecosistemes important, reduint el sotabosc tal i com els coneixem avui en que a l’estiu serà matèria india són el resultat d’aquesta flamable. convivència entre la natura i

APORTACIONS ECONÒMIQUES L’ofici de pastor i en general la ramaderia d’oví i cabrum, si ho comparem amb altres sectors ramaders, ha vist poc canviades les seves pràctiques. Avui en dia segueix sent un sector poc industrialitzat. Això implica que el producte alimentari resultant té una qualitat que no trobem en altres sectors, on domina la producció intensiva industrial. Això és precisament un dels factors que donen sentit a aquest ofici. Els pastors fan un producte de qualitat, fruit d’unes pràctiques adequades, respectuoses i sostenibles amb els animals i amb el medi on es desenvolupen.

La irrupció de les grans forces del mercat fa que a partir dels

tori i a donar vies als habitants per guanyar-se la vida, cosa que també beneficia a altres sectors econòmics del territori.

Cal apostar doncs pels circuïts de comercialització curts o directament la venda directa, reduint els intermediaris, per aconseguir que els productors puguin rebre un preu just pel producte i que el consumidor el rebi a un preu accessible.

Cal apel·lar a la sensibilitat i a la conscienciació de que consumint un producte local s’està contribuint a afavorir a una economia que es queda al territori i que repercuteix econòmicament al productor d’una forma molt més justa. Si l’ofici de pastor és viable serà una porta per als joves de les comarques rurals que puguin viure i guananys cinquanta els ramats dels yar-se la vida al territori, cosa pobles i boscos vagin desapa- que ara mateix tenen força reixent arribant a una situació difícil. inèdita en ple segle XX, el perill d’extinció dels pastors i dels ramats. Molts desapareixen APORTACIONS SOCIALS per les dificultats amb què es Al llarg de les últimes dècades el troben per seguir endavant en món rural català s’ha despoblat un model econòmic que expulmolt. No obstant els pagesos, sa la petita pagesia. L’abandó tant agricultors com ramaders, magnifica l’empobriment de les segueixen sent necessaris, tant zones rurals, entrant en un buper evitar l’abandó del territori cle del que n’és difícil sortir-ne. i tot el que comporta com per Per això cal treballar per conproduir els aliments per a la poscienciar a la societat de la imblació. portància de consumir productes de qualitat i de proximitat. Tenim al davant d’un sector Els beneficis que això aporta força envellit, però som forces les joves que volen viure al món són molts. rural guanyant-se la vida al secConsumir un producte de proxtor primari. Fer que l’ofici de imitat contribueix a mantenir pastor sigui una opció de futur i viu el teixit econòmic del terrique els joves ho vegin com una

sortida laboral és una forma de frenar el despoblament i fixar la població al territori. Un avenç important ha estat la creació de l’Escola de Pastors, que dóna una formació a aquells que vulguin iniciar-se en aquest ofici, contribuint al reconeixement del sector, habitualment menystingut. No obstant segueix sent molt difícil incorporar-se començant de zero, tant per les inversions que calen en infraestructura i per comprar el bestiar, com per aconseguir accés a la terra. Un pas cap a la superació d’aquestes problemàtiques és el reconeixement de la tasca dels pastors, per avançar cap a la revalorització d’aquest sistema de vida.

APORTACIONS CULTURALS L’ofici de pastor és antiquíssim, i ha estat un element central de la cultura rural de casa nostra.

Això ha comportat que a base de mil·lennis s’hagi acumulat un enorme bagatge cultural que avui en dia s’està perdent. Mantenir viu l’ofici permet mantenir viu aquest patrimoni, que és de tothom.

També hi trobem un patrimoni genètic propi de les comarques catalanes, com són les races autòctones. Aquestes són, d’ovelles, la xisqueta, la ripollesa i la aranesa, i de cabres, la de Rasquera i la Pirinenca.

Molts dels pastors encara treballem amb aquestes races, molt ben adaptades al territori i a les possibilitats i recursos

que aquest ofereix, cosa que permet un major aprofitament dels recursos geogràfics, per posar-ne alguns exemples, que amb la progressiva desaparició de l’ofici es van perdent.

Un altre exemple de tot aquest patrimoni n’és la transhumància i les rutes ramades que travessen el país. Quan arribava l’estiu milers de caps feien la ruta cap a les pastures d’alta muntanya, i quan a la tardor feien el camí invers i feien cap a la plana, on passaven l’hivern.

Avui en dia se segueix fent la transhumància, tot i que molt més reduïda i fent distàncies més curtes. D’aquestes rutes, importantíssimes anys enrere, sorgí un dret consuetudinari propi, que regulava drets de pas, subministrament d’aigua, dret a pastures, etc. Avui en dia aquest dret no escrit també queda en l’oblit. Això genera problemes als pastors, que veuen limitada les possibilitats de moviment per rutes que abans eren transitables i que ara es trobem urbanitzades o conreades.

Estem parlant de la importància dels pastors en el passat, però el que s’ha de fer és mirar al present i al futur. Fer d’aquest un ofici viable és garantir la vida a les comarques, donant possibilitats als joves a tirar endavant els seus projectes al territori. Una part d’aquest bagatge cultural avui en dia ha quedat obsolet, no cal caure en el romanticisme. És fruit d’un altre temps i d’unes altres formes de vida. Però una altra part important segueix sent útil avui en dia. Mantenir-lo, no com una peça de museu sinó com una eina útil per a la nostra feina

i per a la societat en general, és una manera de preservar-lo i de seguir-lo enriquint. No és una qüestió de folklore, sinó de donar utilitat al patrimoni ramader.

DIAGNOSI I PROPOSTES infraestructura prèvia. Resulta pràcticament impossible per una persona que no vingui d’una família pagesa començar des de zero. Això té conseqüències greus, ja que impossibilita que molta de la gent jove que voldria incorporar-se a un ofici on una de les principals probL’objectiu és fer d’Enramats i lemàtiques és l’envelliment no de Pasturem.cat una eina útil. ho pugui fer.

Això ha permès identificar pre- Aquesta problemàtica pot tenir ocupacions i problemàtiques dues vessants, la de no poder i debatre de quines possibles accedir a un espai per poder solucions tenim a l’abast per tal utilitzar de corral i la de no poder accedir a pastures. Les dues de fer viable el sector.

Són forces les problemàtiques són habituals, si bé la segona és detectades al llarg d’aquestes la més complicada de solucionjornades. Aquestes poden afec- ar. Les pastures són bàsiques tar de diferent manera segons per poder fer aquest ofici, i si la zona del territori, però totes bé la problemàtica és canviant tenen denominadors comuns segons en quin punt del terrique les fan compartides. N’hi tori ens trobem, en general és ha que provenen de factors compartida. La majoria de pasexterns, difícilment transform- tures estan en mans privades, ables a curt termini i d’altres i aquestes no sempre les volen amb solucions més a l’abast. cedir a algun pastor, o bé en deS’ha parlar també de possi- manen preus desorbitats.

Els tallers-debat que s’han fet en cada una de les presentacions de Pasturem.cat han servit per fer una diagnosi de quines són les problemàtiques que afectes al sector de la mà de la pròpia gent que hi treballa i d’aquelles persones que hi tenen vincles.

bles solucions i s’ha reflexionat quines coses haurien de canviar per permetre un futur digne pels pastors i per a tota la pagesia. Tot seguit les desglossem amb una petita introducció: Dificultat per accedir a la terra Aquesta és una problemàtica que afecta sobretot a aquelles persones que volen iniciar-se en aquest ofici sense tenir una

Per tal d’afrontar aquest problema han sorgit diverses propostes de solucions. La més important, clau a l’hora de garantir el futur de l’ofici, és fer pedagogia per crear consciència de la importància que té pel territori la pastura, com a element gestor del sotabosc.

S’han reivindicat molt les iniciatives d’alguns ajuntaments del Baix Llobregat com, com per exemple el de Sant Boi de Llobrebat, en que s’han signat

convenis amb pastors per tal de gestionar el sotabosc de zones limítrofes amb urbanitzacions per prevenir incendis. Aquestes iniciatives tenen un valor molt important, ja que impliquen un reconeixement a l’ofici de pastor com a gestor del medi, i marquen un camí a seguir per tal de fer viable l’ofici.

També han sorgit propostes de la creació de bancs de terres i de pastures. Ja hi ha iniciatives com aquesta en diversos llocs del territori, ja siguin impulsades per l’administració o per entitats, com l’objectiu de facilitar els contractes per pastures.

S’ha parlat també de posar incentius als propietaris per tal que arrendin o cedeixin les terres no cultivables als pastors. En aquest aspecte la nova PAC ja va una mica encaminada cap aquí, i es comenta també que caldria legislar per tal d’empènyer els propietaris a obrir els seus terrenys als pastors amb incentius fiscals, tant a la baixa com a l’alça.

Una altra de les dificultats principals que es troben els joves que es volen incorporar a l’activitat és el cost i les dificultats d’instal·lació. La problemàtica és similar a la de la dificultat d’accedir a terra, i les solucions també van en la mateixa línia.

Cal posar facilitats per garantir el relleu en explotacions fins ara treballades per persones a l’edat de jubilar-se.

Preus baixos, agroindústria i importacions vs.

Producte local Aquesta és la problemàtica principal, la mare dels ous de la situació del sector. El consum

de carn de xai i cabrit ha baixat força els darrers anys, i la producció local ha de competir amb les importacions de països com Nova Zelanda o Argentina, que marca a la baixa els preus, fent difícil la viabilitat de les explotacions locals.

La globalització dels mercats i la indústria agroalimentària han provocat la crisi en tots els sectors de la pagesia, obligant a treballar cada cop amb marges més ajustats, i obligant a moltes explotacions, principals les petites i mitjanes, a tancar per inviabilitat econòmica. El sector de l’oví i el cabrum n’és un dels afectats, patint tot això des de fa anys.

El problema és gros i de gran envergadura, i les solucions qualitat i sostenibilitat. Per accomplicades, ja que requereix- onseguir això calen principalen canvis sistemàtics profunds. ment dues coses; la primera és Com a solucions a llarg termini posar a l’abast dels productors es planteja que cal conscienciar la infraestructura necessària i treballar en tots els àmbits pel processament i venda dels per avançar vers la sobirania seus productes; i la segona és alimentària. Cal protegir la pro- fer molta pedagogia, princiducció local de les importacions palment entre els agents del que fan baixar els preus, i cal territori (productors, consumiprotegir la petita pagesia dels dors, comerciants, restaurants abusos de la indústria agroal- i hostaleria) de la importància imentària. Aquestes són solu- de consumir producte local, cions que no es poden empren- ja que es genera una riquesa dre d’un dia per l’altre, però hi que es queda en el territori i ha consciència en el sector que de retruc repercuteix a la rescaldria avançar cap aquí, un ta de sectors econòmics de camí que altres països tenen l’entorn. Hi ha comarques més avançades que altres en la valforça més clar. orització del producte local, i Per fer front a aquesta probes veu la necessitat d’aprendre lemàtica però tenim solude les experiències ja existents cions que no depenen tant de per tal d’avançar en aquesta la política sinó de la societat direcció. Són moltes les cosmateix, que es poden emprenes fetes en diversos punts del dre per contrarestar-ne els territori, com per exemple jorefectes. Es planteja fer projectnades gastronòmiques, creació es per comarca de promoció del de segells, fires i mercats, deproducte local, donant-li valor gustacions, agrobotigues, coi associar-lo a una garantia de

Revertir aquesta situació és responsabilitat únicament dels pastors. En una feina que et lliga a un lloc i moltes hores, es fa difícil mantenir gaire activitat associativa, però es valora que cal aprofitar les facilitats que internet i les xarxes socials posen a l’abast per tal d’enfortir l’organització i la cooperació entre la gent del sector. Sense això, se seguirà sent la Ventafocs de la ramaderia , i costarà impulsar tots els canvis necessaris.

Traves burocràtiques i legislatives Aquesta és una preocupació molt compartida arreu del territori. La sensació general és que l’administració enlloc de posar facilitats pel desenvolutural que porta associat al darpament de l’activitat, és un obrere. Consumit allò fet al nostre stacle a superar i una font de entorn ens assegurem que l’oftraves constants. ici es mantingui viu i que no es perdin aquestes aportacions. Les presentacions han servit Aquest és el principal argument per posar cara a cara pastors a l’hora de fer pedagogia, i cal i personal del DARP, consells comarcals i ajuntaments, cosa centrar-hi el discurs. que ha generat debats molt interessants. En totes bandes hi Debilitat associativa ha consciència que hi ha una Si bé la situació també pot ser burocràcia que dificulta el dia a diferent segons la comarca, la dia de la feina. La responsabilitònica general és que els pas- tat d’això molts cops prové d’intors estan molt poc organitzats stàncies superiors, cosa que en entre si i que cadascú va per lli- fa difícil la millora.

operatives de consum... Cada comarca ha de valorar quines mancances i quines potencialitats té, i treballar en aquest sentit. Hi ha la sensació general de que no es pot viure esperant les solucions macro, que depèn de la pròpia gent iniciar el camí cap aquí. També tenim moltes experiències de venda directa que, reduint els intermediaris, permeten al productor rebre una retribució justa pel seu producte sense que al consumidor li suposi un gran sobrecost. Hi ha moltes experiències reeixides de venda directa, i és una ure. Hi ha iniciatives locals de alternativa als grans canals de petita envergadura i la Xarxa venda que dominen el mercat. de Pastors i Pastores de CataCal vincular la importància del lunya, que agrupa més de 100 consum de producte local no persones del sector, però s’està només en el factor proximitat, molt lluny dels nivells desitjaja de per si prou important, sinó bles d’organització. Això es traen totes les aportacions que fa dueix amb la impossibilitat de el sector al territori. A l’hora tenir força a l’hora d’exigir políde competir amb carn impor- tiques per protegir el sector i a tada, el que ha de fer prevaler l’hora de promocionar i posar la producció local és l’impacte el valor l’activitat i el producte, ecològic, ambiental, social i cul- fent-lo molt vulnerable.

També es considera un problema la legislació existent, que limita molt la venda directa. Es menciona molts cops el model francès, que permet als productors vendre a un àmbit territorial comarcal sense necessitat d’haver de fer un obrador amb registre sanitari, amb el cost que això comporta. És compartida la preocupació que per poder vendre el producte propi cal fer una gran inversió, cosa

impedeix als petits productors obtenir una retribució més alta pel seu producte. És compartit que cal avançar en aquest camí si es vol que el sector, i la pagesia en general, tingui futur.

de justa possible.

El mateix es comenta amb els obradors de productes làctics, que individualment requereixen una gran inversió, i dels que ja hi ha experiències d’obradors La conclusió que se n’ha extret mòbils. després dels debats és que com més força tingui el sector a partir de l’autoorganització més capacitat d’influir i de forçar canvis tindrà.

Manca d’infraestructura Una altra de les problemàtiques detectades, força comuna arreu del territori, si bé no a tot arreu igual, és la manca d’infraestructures que permetin processar els productes.

Durant les últimes dècades s’han perdut molts dels escorxadors municipals que hi havien escampats per tot el territori.

Això ha dificultat molt la capacitat de processar el producte i de fer venda directa per part dels productors, fent-los dependents d’escorxadors més llunyans, cosa que repercuteix en el cost final del producte.

Es planteja que cal recuperar aquesta xarxa i que l’administració hi ha d’apostar, així com buscar la implicació de productors, carnissers i restauradors.

També es planteja alternatives com ara els escorxadors i els obradors comunitaris i/o mòbils. En diversos punts del territori s’han tirat endavant projectes similars per tal, que es valora que cal estudiar i extendre’ls. L’objectiu és permetre al productor processar el seu producte i vendre’l passant pel mínim nombre d’intermediaris possible, per tal de garantir que el rep una retribució al màxim

UNA MICA D’HISTÒRIA: LA TRANSHUMÀNCIA Un dels grans exponents que demostren la importància que la ramaderia ovina ha tingut a Catalunya al llarg de la història és el fenomen de la transhumància. Avui en dia és només una ombra del que havia estat fins fa ben poc. Els factors que han fet desaparèixer pràcticament la transhumància són diversos. Per una banda, amb l’arribada dels vehicles de motor els ramats es van començar a traslladar amb camions per les carreteres, cosa que va implicar que els ancestrals camins ramaders caiguessin en desús.

Per altra, el despoblament del camp català va comportar un descens molt important del nombre de caps de bestiar.

Aquesta davallada s’inicia a partir de la segona meitat del segle XX i marca l’inici del final d’un fenomen d’arrels ancestrals i de gran importància, que ja apareix documentat a l’edat mitjana.

A finals de la primavera els ramats, que havien passat l’hivern a les planes centrals i les zones del litoral i prelitoral de Catalunya, enfilaven el camí cap a les pastures de la muntanya. Allà hi passaven l’estiu fins a finals de setembre i inici d’octubre, en que descendien per tornar a la terra plana.

Aquest sistema permetia aprofitar l’herba que naixia al retirar-se la neu a les muntanyes als mesos d’estiu, una època en

que a les zones planes s’assecava tot. El final de l’estiu implicava l’arribada de les primeres neus a l’alta muntanya, i els ramats baixaven a les planes, amb un clima molt més apte pel bestiar durant la resta de l’any, per aprofitar-ne les pastures.

El desplaçament d’aquest gran nombre de caps de bestiar es feia a través dels camins ramaders o carrerades. S’acostumaven a agrupar ramats petits, fent grans ramats, que podien arribar a tenir 3000 o 4000 caps, que guiats per un equip de pastors comandats pel majoral, emprenien d’ascens i descens a la muntanya.

Catalunya tenia una gran xarxa de camins ramaders que comunicaven les diferents zones del territori, i que permetien als ramats recórrer grans distàncies.

Aquests camins tenien, i segueixen tenint si bé en desús, un dret consuetudinari propi, que regulava l’amplada del camí, drets de pastura, d’abeuratge i de pernoctació, que els feia inviolables i que garantia el dret de pas del bestiar. Al llarg dels camins hi havia hostals i cases que oferien menjar i allotjament als pastors, molts cops amb pletes per tancar els ramats a la nit. Vinculades a la transhumància també es feien les grans fires de camp, fetes sobretot a les èpoques d’ascens i descens del bestiar, com són per exemple la Fira de la Torregassa o la Fira de l’Empelt,

les dues fetes al Solsonès al setembre i l’octubre. En aquestes fires s’hi comprava hi venia bestiar, a més de moltes altres coses, i tenien un gran radi d’acció, atraient gent de molts llocs diferents.

La transhumància creava molts vincles entre gent de les comarques on els ramats passaven l’estiu i l’hivern. Era habitual que una casa d’un poble de muntanya acollís cada any el mateix pastor, i a la inversa.

Aquestes relacions es perllongaven durant generacions, creant lligams estrets entre gent de zones molt allunyades geogràficament. A les zones per on discorrien les carrerades les relacions eren diferents, ja que ramats i pastors hi estaven de pas i no es creaven tants vincles. El pas dels grans ramats transhumants havia de conviure amb la pagesia i la presència dels ramats autòctons propietat de la gent de les masies.

Aquesta convivència sovint era font de petits conflictes, ja que era habitual que un ramat que estava de pas es fiqués en alguna pastura o un camp d’algun veí, o que algun pagès intentés menjar-se una mica de terreny a l’amplada del camí ramader.

La transhumància però també generava activitat econòmica a les comarques per on discorrien els camins, amb els ja esmentats hostals que permetien pernoctar a pastors i ramats. Aquests hostals podrien ser llocs plenament dedicats a aquesta activitat o simplement cases ben situades a vora la carrerada que ho aprofitaven per treure’n un complement.

Els pastors també necessitaven abastir-se d’allò que haguessin de menester al llarg del camí,

amb desplaçaments més curts i sovint sobre rodes. Perdura però el record i els vestigis dels camins de segles i segles d’anades i vingudes de milers de La transhumància a l’actualitat caps de bestiar. perdura, si bé a petita escala,

cosa que també repercutia a les botigues dels pobles. Així doncs, el camí era una font de riquesa pel territori on discorria.