Revista número 1 des Seva Gent Marçde dela 2015
Aquest és el primer número de la revista ‘Xup Riera Viva’. Des d’ella volem posar a disposició de veïns i persones interessades els diferents avenços del projecte, el coneixement de la riera fruit de la participació de veïns, entitats i professionals, i aportar eines per a l’empresa d’activitats i projectes que ens permetin gaudir de la riera tant des del barri del Xup com des de fora d’ell. autor: Krishna Sivillà
autor: Meandre
autor: Meandre
autor: Meandre
I autor: Rosa Garcia
Xup Riera Viva Territori de Masies
PRESENTACIÓ DEL PROJECTE XUP RIERA VIVA
Xup Riera Viva és un extens programa de tallers d’educació, reconeixement i accions col·lectives i veïnals per a promoure l’ús sostenible i la conservació de la riera de Rajadell pel seu pas pel barri del Xup, a Manresa. El conjunt de les actuacions ha de garantir la conservació a partir de la seva restauració, la recuperació dels seus valors ecològics i socials, i la promoció d’usos i pràctiques socials sostenibles i perdurables en el temps. El projecte busca la implicació dels agents socials de l’entorn de la Riera, a través d’activitats participatives per a tots els públics, i la creació de xarxes d’interacció entre entitats i organismes locals.
AL DIA
RECONÈIXER
A FONS
CONEIXEM-NOS
EINES I EXPERIÈNCIES
AGENDA
Camí
Per altra banda, a través de l’Associació de Veïns del Xup i la resta d’entitats enxarxades en el Pla de Desenvolupament Comunitari del barri, el projecte desplega el seguit d’activitats pràctiques des de la participació directa dels diferents col·lectius d’edat del barri, buscant no només la conscienciació sinó la implicació comunitària en la custòdia del territori.
OBJECTIUS
El projecte es centra en la Riera de Rajadell al pas pel barri del Xup. A diferència dels altres trams de la riera, així com els altres trams de l’Anella Verda que rodeja Manresa, aquest kilòmetre es troba en un estat degradat tant per l’acció humana i les deixalles que acumula, com per la brossa d’arbres morts i altres despulles vegetals. Entitats com Meandre, l’Associació de Veïns o l’Esplai del barri, en destaquen periòdicament el risc ambiental i el perill per a les persones que suposa. La connectivitat que dóna als circuits habituals de passeig i oci per la riera és també un element de promoció de la connectivitat social entre territoris.
· Millorar la tasca d’apadrinament de la riera de Rajadell per part de les entitats locals.
· Impulsar activitats educatives i de sensibilització ambiental participatives amb els diferents col·lectius per edats del barri del Xup i entorn. · Adquirir pràctiques de gestió ecològica de l’entorn natural del barri del Xup de la Riera de Rajadell per part de diferents grups d’edat.
· Promoure la connectivitat social i ecològica de la riera de Rajadell. · Facilitar la creació d’una xarxa d’interacció entre entitats i ciutadania, per a la custòdia estable de la Riera de Rajadell al pas pel Xup. · Fomentar l’àmbit de la gestió de l’entorn natural com un àmbit amb possibilitats professionalitzadores. · Restaurar a través de voluntaris veïnals l’entorn de la riera de Rajadell al Xup a través de les activitats educatives de gestió sostenible de l’entorn.
Vegetació a la llera
II
autor: L’ARADA
Canyissar a la llera
autor: L’ARADA
des de la Seva Gent
ELS ANTECEDENTS
A la riera de Rajadell ja hi ha algunes iniciatives puntuals d’apadrinaments i de custòdia, impulsades i realitzades per diferents entitats de Manresa i comarca, que any rere any, treballen per recuperar, preservar i revaloritzar aquest espai d’interès socioambiental.
autor: Meandre
ACTUACIONS
- L’Associació Hàbitats-Projecte Rius en col·laboració amb l’ajuntament de Manresa, l’Anella Verda i algunes entitats del barri del Xup (l’Associació de Veïns i l’Esplai), cada any organitzen l’actuació “Fem Dissabte”, que consisteix a netejar i recollir les deixalles que embruten rius, boscos i platges per sensibilitzar la població de la importància de reduir, reciclar i reutilitzar; i fomentar així actituds cíviques i responsables amb el medi. Durant un matí de dissabte, els voluntaris recullen i seleccionen les deixalles de tot tipus que es troben al llarg d’un tram de la riera. AL DIA
Durant aquest any 2015 es duran a terme diferents actuacions en l’indret de la riera de Rajadell al seu pas pel barri del Xup. Aquestes són: · Rutes interpretatives socio-ambientals · Tallers en Educació ambiental · Tallers en l’Ecologia de l’aigua · Tallers en Agroecologia i el seu impacte en la riera · Educació pràctica per a la gestió i desbrossament de l’entorn · Creació i difusió de material i contingut divulgatiu
- L’Esplai els Tres Pins del Barri del Xup en té apadrinat un tram, i puntualment se’n fa una neteja. RECONÈIXER
- L’Associació Meandre també n’és padrina, i promou activament la seva restauració i recuperació. Des de de la seva constitució ha fet una custòdia intensa d’aquest entorn amb activats d’educació ambiental dirigides principalment a adults, i ha contribuït a revaloritzar la majoria del espais periurbans de Manresa, amb especial dedicació al tram superior de la Riera de Rajadell, amb la finalitat d’acostar i obrir aquests espais als ciutadans per tal que gaudeixin de les seves qualitats.
A FONS
CONEIXEM-NOS
EINES I EXPERIÈNCIES
AGENDA
A més a més, cal destacar per la seva rellevància estratègica l’actuació promoguda per diferents entitats per aconseguir la creació de l’Anella Verda de Manresa, el conjunt d’espais lliures al voltant de la ciutat que pels seus valors socials, ambientals, paisatgístics i productius agraris s’han de protegir, connectar i potenciar.
III
Territori de Masies Xup Riera Viva
LA RIERA DE RAJADELL VISTA DES DELS VEÏNS I LES ENTITATS
AL DIA
RECONÈIXER
IGNASI CEBRIAN President de l’associació MEANDRE
FERRAN CAMPS
Quina és la vostra relació amb la Riera? La relació de Meandre amb la riera és, precisament, l’origen de la nostre entitat, el 2006. Naixem per defensar-la i protegir-la de certes infraestructures viàries mal dissenyades i mal construïdes. La riera de Rajadell és una de les joies de l’Anella Verda. Ha esdevingut un dels espais naturals menys afectats per les activitats humanes, a més de ser un corredor biològic clau dins dels altres espais de l’Anella Verda. I també és un patrimoni manresà ple de valors. Té valors botànics, com les auronedes, valors arquitectònics, com la Noguera, i valors geològics, com el Gorg Blau.
Quina és la vostra relació amb la Riera? La riera forma part de la història del nostre barri (que aquest any fa 50 anys) i és responsabilitat de tots els veïns i veïnes de tenir-ne cura. És un espai molt apreciat pel veïnat que hi feia vida els caps de setmana i que amb els pas del temps s’ha anat deteriorant .
A FONS
CONEIXEM-NOS
EINES I EXPERIÈNCIES
Què ha fet la seva entitat per la Riera? Hem apadrinat (una mena de custòdia del territori de baixa intensitat) la part alta de la riera en el seu terme Manresa. Ens comprometem a vigilar la correcta gestió ambiental d’aquest espai i de preparar cada any la caminada “Natura i Modernisme”. Per què creieu que és important que es pugui fer aquest projecte? El projecte suposarà una posada en valor, amb les accions d’educació i sensibilització ambiental, del tram de la riera que va del Suanya al Xup. Això vol dir aproximar-lo a la gent del Xup i a la gent de Manresa en general.
AGENDA
ANNA CLOSES Responsable del Servei educatiu del Parc de la Sèquia i del Centre de l’Aigua de Can Font. (Fundació Aigües de Manresa Junta de la Sèquia)
President de l’Associació de Veïns del Barri del Xup
Què ha fet la seva entitat per la Riera? L’entitat ha realitzat diverses activitats per intentar recuperar la riera tals com el “ Fem dissabte” o el desbrossament realitzat per voluntaris . Ha presentat als pressupostos participatius de l’ajuntament un projecte per condicionar la llera de la riera i habilitar espais tals com una zona de pícnic i un “pi pi can” . Per què creus que es important que es pugui fer aquest projecte? La conscienciació i l’educació ambiental són fonamentals per garantir que els veïns i veïnes del barri puguin tornar a gaudir de la riera com ho havien fet abans. Només d’aquesta manera es pot garantir un bon futur per l’entorn privilegiat en el que es troba el barri. Cal dir que si no es fa una bona neteja i desbrossament previ (per tal de garantir els accessos i seguretat) el projecte serà pres poc seriosament per part del veïnat .
Quina és la vostra relació amb la Riera? Des del Servei Educatiu de la Fundació Aigües de Manresa – Junta de la Sèquia, un dels aspectes que mirem és la qualitat de l'aigua dels nostres rius i rieres. En aquest sentit, la riera de Rajadell ens lliga. Que ha fet la seva entitat per la Riera? Fins ara, no hem treballat directament a la riera de Rajadell al seu pas pel barri del Xup. Amb el projecte Xup Riera Viva, treballarem de forma puntual amb l'Escola del barri, i també amb els adults, per tal de sensibilitzar tant els infants com els adults i perquè coneguin i valorin la riera. Perquè creus que es es important que es pugui fer aquest projecte? És important perquè la gent pugui arribar a estimar-se aquest espai. Potser fins ara la gent del barri havia viscut més d'esquena a la riera, i amb aquest projecte i les actuacions de sensibilització que en deriven, esperem que la riera passi a formar part del barri i que torni a ser un espai d'oci i de lleure valorat i ben conservat.
IV
des de la Seva Gent
ABRAHAM GIMÉNEZ President de l’Esplai els Tres Pins del barri del Xup Quina és la teva relació amb la Riera? La meva relació amb la riera comença 20 anys enrere, quan el meu avi em portava a l’hort. Recordo que durant molts anys va ser una riera plena de vida i ben cuidada on els veïns del barri tenien el seu hort, i a la vegada, cuidaven, arreglaven i netejaven la riera . La relació es va començar a trencar quan hi va haver les riuades que es van emportar els horts, era una zona molt cuidada on la gent havia fet petites barraquetes on hi tenien les eines i algun que altre animaló. Durant uns quants anys vam continuar anant amb les bicis o caminant amb la colla d’amics per la llera de la riera. Fins que es va tornar intransitable. Actualment tinc una relació de cooperació, per tal de lluitar per la seva preservació i millora . Què ha fet la seva entitat per la Riera? L’esplai Tres Pins fa 2 anys es va adherir juntament amb altres entitats al programa d’apadrinament de l’Anella Verda de Manresa impulsat per l’Ajuntament de Manresa. Després d’uns mesos de feina, vam presentar un projecte de millora de la riera de Rajadell al seu pas pel barri i el camí del Suanya. És un projecte per treballar amb la comunitat i que aquesta pugui acabar gaudint d’un espai únic i privilegiat de Manresa i que pugui ser utilitzat per tots els ciutadans i a més gaudir d’una zona de picnic i esbarjo . Per què creus que es es important que es pugui fer un projecte com el Xup Riera Viva? Entenem que hauria de ser un projecte un cop la riera hagués estat sanejada i els seus voltants netejats i condicionats. Ara seria bo destinar una part del projecte Xup Riera Viva a fer canvis visibles de millora de la riera .
AL DIA
RECONÈIXER
A FONS
CONEIXEM-NOS
EINES I EXPERIÈNCIES
AGENDA
VIRGÍNIA LOPEZ Presidenta de l’Associació de Familiars d’Alumnes Muntanya del Drac Quina és la teva relació amb la Riera ? De petita anava cada capa de setmana amb tota la família a passar-hi el dia. Ens remullàvem a la riera i gaudíem molt de l'entorn. Amb el temps això ha canviat molt, perquè ja no baixa aigua i l'entorn està ple de brutícia . Què ha fet la seva entitat per la Riera? Actualment l’escola no hi participa en la riera , però esta previst que hi participi gràcies a aquesta nova iniciativa. Considero que s’hauria d’adequar la riera per tal de que els infants hi poguessin accedir amb seguretat, ja que això és important per a que l’entorn de la riera torni a ser utilitzat pel veïnat. Per què creus que és important un projecte com el Xup Riera Viva? M’agradaria moltíssim que es pogués recuperar l’antiga riera perquè tothom, no només la gent del barri, sinó de tota Manresa, pogués gaudir d’aquest entorn tant privilegiat. Així mateix, penso que hauríem de veure per què ja no baixa aigua de la riera, sembla que les masies agafen l’aigua per a regar els seus camps i això fa que al Xup sempre tinguem l’aigua estancada amb el problema dels mosquits i pudors .
V
Territori de Masies Xup Riera Viva
RECONÈIXER LA RIERA 1. la riera de Rajadell
AL DIA
RECONÈIXER
A FONS
CONEIXEM-NOS
EINES I EXPERIÈNCIES
La Riera de Rajadell és un afluent per la banda dreta del riu Cardener, i forma part de la conca del Cardener. Neix a l'altiplà de Calaf, a partir dels diferents torrents que discorren pel turó del castell de Boixadors, al terme municipal de Sant Pere Sallavinera (l'Anoia). Entre els termes d'Aguilar de Segarra i Rajadell, passa encaixat per la vall, i un cop arribat al terme de Manresa, a l'alçada de Can Poc Oli, desemboca al Cardener. Té una llargada d'uns 30 km i s'orienta d'oest a est. En el seu tram baix, la riera de Rajadell ens ofereix racons de bellesa sorprenent: gorgs, cingles i arbres caducifolis, que a la tardor ens brinden els seus colors ocres i vermellosos tan característics. Hi podem trobar alguns punts d’interès. En un espai molt reduït hi trobem el gorg de les Escaletes, amb un salt d’aigua esglaonat; el dels Esparvers, amb un gran cingle d’uns quaranta metres de desnivell, o el Gorg Blau, un dels llocs més emblemàtics i visitats, amb un salt de la riera sobre una capa de conglomerats. Al llarg de la riera, també hi trobem elements d'arquitectura popular i construccions de pedra seca, que ens indiquen els usos agraris de la zona en un passat. Així, hi podem veure marges i barraques de pedra seca, i també algunes restes de tines de vi, construccions directament lligades amb aquest passat agrícola. I també hi trobem pous de glaç del segle XVI, que servien per emmagatzemar el preuat glaç que permetia conservar els aliments. Es tracta, doncs, d'un espai natural en el qual l'activitat humana hi ha tingut presència i s'ha integrat de forma respectuosa amb el paisatge.
AGENDA
La riera de Rajadell ha tingut i segueix tenint un important ús social per part de la població local, essent un element de l'imaginari col·lectiu, i és molt freqüentada pels veïns i veïnes de Manresa, com a zona d'oci i lleure. Al mateix temps, la riera també és un espai idoni per a la divulgació dels valors naturalístics de l'ecosistema fluvial i del bosc de ribera, i diverses entitats així com centres educatius hi realitzen actuacions de sensibilització i educació ambiental. Per tant, en aquest sentit té clarament un ús didàctic i pedagògic. També la riera de Rajadell, com a espai natural obert i a l'aire lliure, presenta un ús esportiu, que ha anat incrementant d'uns anys ençà. Així, és un espai freqüentat tant per les persones que a títol individual hi realitzen una activitat esportiva (caminar, marxa, córrer, anar en bicicleta, etc.), com també les caminades populars de matí obertes a la participació de tothom qui ho vulgui, organitzades per diferents entitats. L'estat ecològic actual de la riera de Rajadell és prou bo. Hi ha poques dades sobre les qualitats biològiques i físiques de l'aigua. Malgrat tot, com a riera mediterrània de cabal variable, es pot considerar que l'aigua no presenta el grau de conta-
VI
minació de quan s'hi abocaven aigües residuals. Per tant, l'ecosistema botànic de ribera format predominantment per àlbers, pollancres, salzes, freixes i aurons negre s'ha vist considerablement afavorit. Aquesta gran diversitat vegetal i millora de les aigües ha comportat una gran millora de les fauna invertebrada. Es poden trobar insectes, com els plecòpters, grup indicador de la bona qualitat de l'aigua. També la fauna vertebrada, i la diversitat d'ocells, ha patit una millora considerable, fet que reafirma el bon estat de salut ecològica de tot l'ecosistema.
Gorgs
autor: Meandre
2. Valors ambientals i paisatgístics introducció a la importància del bosc de ribera, de la qualitat de l'aigua i de la connectivitat de la Riera amb l'Anella Verda. La Riera de Rajadell és un dels espais fluvials representatius del medi natural de Manresa. Un dels valors ambientals més preuats d'aquest ecosistema és el bosc de ribera, el qual anem trobant de forma més o menys continuada i en relatiu bon estat de conservació tot al llarg de la riera. El bosc de ribera és un bosc d'arbres caducifolis que creix a banda i banda del curs fluvial, amb una vegetació carecterística i adaptada a les avingudes d'aigua del curs fluvial. Es tracta d'un bosc molt productiu, per la disponibilitat d'aigua i de nutrients que el caracteritzen. El sòl acostuma a ser molt fèrtil, per l'aportació dels minerals transportats per l'aigua i que sedimenten en els dipòsits al·luvials. Les diferents espècies d'arbres es van distribuint per franges i paral·lelament al riu, segons la seva adaptació al nivell freàtic. Del bosc de ribera de la riera de Rajadell, en podem destacar algunes espècies vegetals típiques dels Països Catalans amb elevat interès botànic: els àlbers, els freixes de fulla petita, els aurons, típicament de bosc de ribera, i altres espècies més pròpies del bosc mediterrani, com els roures i, terra endins, alguns pins centenaris. Val la pena destacar que, en el seu pas pel terme de Manresa, hi ha un seguit d'arbres i arbredes que han estat catalogats com a elements naturals a protegir per l'ajuntament: el pi blanc de la via de la Morera, el pi pinyer Panxut del gorg Blau, els dos
des de la Seva Gent
pins pinyers del torrent de Cal Cuques, la pineda de cal Cuques, els dos roures de la Rasa, el roure i l’auró negre de la font de l’Arrel, la roureda amb aurons negres del mateix indret; el roure, el lledoner, el freixe de fulla petita i la pineda del Suanya, el bosc d’aurons del Suanya, la pinassa del mateix indret, l’albereda del Xup, els plàtans del Xup, el bosc caducifoli de l’obaga dels Corrons, la Pistacia híbrida dels Corrons, la freixeneda de l’obaga de l’Agneta, els tres àlbers i l’albereda de Can Poc Oli. Aquests boscos esdevenen petits espais de gran biodiversitat, que alberguen diferents exemplars de fauna, amb predomini sobretot de mamífers i aus, on hi troben aliment i també refugi. Alguns dels que hi podem trobar són: el toixó (Meles meles), l’esquirol (Sciurus vulgaris), la guineu (Vulpes vulpes), l’eriçó comú (Erinaceus vulgaris), el duc (Bubo bubo), la serp blanca (Elaphe scalaris), el tòtil (Alytes obstetricans), la salamandra (Salamandra salamandra), el rossinyol (Luscinia megarynchos), el mussol banyut (Asio otus) o el picot verd (Picus virdis), entre altres. Si bé uns anys enrere la part baixa de la riera de Rajadell presentava un estat ecològic força degradat en els seus trams més propers a les zones urbanes per abocaments d'aigües residuals d’origen urbà i ramader, d'uns anys ençà s'han fet intervencions urbanístiques (col·lectors d’aigües residuals) que han revertit en una recuperació i millora notable de l'estat ecològic de la riera. Per tant, podem dir que avui dia la qualitat de l'aigua a la riera és
L’Anella Verda està conformada per 9 zones d’interès, cadascuna d’elles amb uns trets diferencials que la caracteritzen i la personalitzen.
adequada. Un altre dels valors ambientals a destacar és la seva funció com a connector ecològic de la zona periurbana. La connectivitat ecològica, com el seu nom ens suggereix, es defineix com el grau en què el territori facilita o impedeix el desplaçament dels organismes vius a través de franges de terreny. Aquesta funció és molt important en termes ecològics i essencial per a garantir la biodiversitat, atès que afavoreix l'intercanvi i variabilitat genètica, la migració, la dispersió, o la colonització de nous espais dels éssers vius, tant animals com vegetals. En concret, la riera de Rajadell actua com a connector ecològic entre el PEIN de la Serra de Castelltallat i el tram baix del Cardener, entre els PEINs de Sant Llorenç del Munt i Serra de l'Obac i de Montserrat. La riera de Rajadell forma part de l'Anella Verda de Manresa, el conjunt d'espais lliures al voltant de la ciutat de Manresa que, pels seus valors socials, ambientals, paisatgístics i productius agraris, s'han de protegir, connectar, i posar en valor per part de la ciutadania. El projecte de creació de l'Anella Verda de Manresa fou impulsat per diferents entitats integrants de la Comissió de l'Anella Verda, amb un paper destacat de l'Associació Meandre, i per la regidoria de Medi Ambient de l'ajuntament de Manresa. La funcionalitat d’aquest connector és reconeguda en el Pla Director Urbanístic del Pla del Bages i, de forma més ampliada, en el Pla de Protecció del Medi Natural i del Paisatge del Bages. Les entitats que formen part de l’Anella Verda de Manresa són:
· Ajuntament de Manresa · AEIG Antoni Gaudí · Biòlegs Glocals · Camp d’Aprenentatge del Bages · Centre d’Estudis del Bages · Centre Excursionista Comarca del Bages · Centre Excursionista Montserrat · Col·legi d’Ambientòlegs de Catalunya · Col·legi d’infermeres (Col·legi Oficial d’Infermeria de Barcelona) · ESPLAC · Esport6 SCCL · Institució Catalana d’Història Natural · Meandre · Parc Ambiental Bufalvent (Consorci del Bages per a la gestió de residus) · Parc de la Sèquia · Representació de pagesos del regadiu Així com persones a títol individual i entitats relacionades.
AL DIA
RECONÈIXER
A FONS
CONEIXEM-NOS
EINES I EXPERIÈNCIES
AGENDA
Aquestes 9 zones són les següents:
Font: pàg web de l’Anella Verda de Manresa. www.anellaverdamanresa.cat
- Els regadius del Poal i Viladordis - La riera de Rajadell - La riera de Guardiola - El parc del Cardener - La conca del Llobregat - El Collbaix - La serra de Montlleó - El parc de l’Agulla - El parc ambiental de Bufalvent
VII
Xup Riera Viva Territori de Masies
RECONÈIXER LA RIERA 3. Valors ecològics: introducció als horts a la llera de les rieres, funcions socials, biodiversitat general, contribució a la diversitat paisatgística. Les lleres de la riera són sòls molt fèrtils, donat que l'aigua transporta molts nutrients minerals que es van dipositant al llarg del curs fluvial. L'elevada fertilitat del sòl, juntament amb la facilitat de l'accés a l'aigua, no només superficial, sinó també freàtica (subterrània), ha afavorit l'establiment d'horts pròxims a la llera. Així, en la zona periurbana manresana propera als cursos fluvials, hi podem trobar diferents peces de terreny dedicades a la producció hortícola.
AL DIA
RECONÈIXER
A FONS
CONEIXEM-NOS
EINES I EXPERIÈNCIES
AGENDA
El barri del Xup en concret compta amb una zona d'horts urbans, els terrenys dels quals són de titularitat municipal. Es tracta de parcel·les d'uns 150 metres quadrats, de lloguer, amb sistema de rec gota a gota i servei de compostatge. Cada tros disposa de la seva caseta, on els hortolans hi poden guardarles eines i part del seu cultiu. Les concessions es renoven automàticament cada any, fins a un màxim de quatre cops, i es paga una taxa municipal anual. L'adequació dels horts urbans al barri del Xup fou una iniciativa del consistori manresà, després d'una riuada que es va endur bona part dels horts que hi havia hagut a la llera del riu. Amb aquesta actuació, es va ordenar i integrar la zona d'horts del barri. Els horts urbans i periurbans són un fenomen a l'alça. Cada vegada hi ha més gent interessada en poder disposar d'una petita parcel·la de terra on poder-hi cultivar alguns productes d'horta. El motiu principal i més essencial dels horts urbans és el de tenir verdures i hortalisses per a l'autoconsum, i més encara actualment en el context de crisi econòmica, en què tenir un hort és una garantia de proveïment d'aliments. Però també cal dir que un altre motiu d'aquest auge es deu a l'aparició d'un sector de nous hortolans que busquen recuperar el contacte amb la terra i amb el gust dels tomàquets d'abans, sovint integrant tècniques de maneig basades en la producció ecològica i en l'agroecologia.
Horts del Xup
VIII
De tots és ben sabut els beneficis que aporta portar un hort. El principal de ben segur és el de poder gaudir d'uns productes d'horta conreats per un mateix, comparar amb els veïns les collites obtingudes i compartir els excedents amb la família i coneguts. Alhora, val la pena destacar els usos socials, terapèutics i socioeducatius que presenten els horts. L'hort aporta un seguit de beneficis emocionals i físics. D'una banda, per tots és ben sabut que l'hort desestressa i ocupa la ment en les qüestions purament lligades amb la pràctica hortícola; tant sols per aquesta raó, ja és recomanable per a qualsevol persona. D'altra banda, comporta un treball físic cardiovascular i muscular, que pot ser més o menys intens en funció del maneig que s'estigui fent: llaurar, esterrossar, sembrar, plantar, emparrar, collir, arrencar, etc. També té una funció social, d'establiment de relacions veïnals amb la resta d'hortolans del barri o del municipi. A més a més, és terapèutic, i especialment beneficiós per a determinats col·lectius: per als jubilats o la gent desocupada, i per a col·lectius en risc d'exclusió social, com joves, presos i ex-drogaddictes, els horts esdevenen un motiu per ocupar-se i tenir unes obligacions, unes responsabilitats i unes rutines; per a col·lectius amb determinades patologies (malalties mentals, discapacitats, desordres de comportament, etc.) l'hort és terapèutic ja només pel simple fet d'estar a l'aire lliure i en contacte directe amb la terra i les plantes. Al mateix temps, els horts presenten una funció didàctica i pedagògica molt interessant i és reconegut per la comunitat educativa com una excel·lent eina d'aprenentatge a l'aire lliure. Tant és així, que actualment molts centres educatius compten amb un hort en el seu recinte en el qual hi desenvolupen pràctiques educatives curriculars.
autor: Meandre L’ARADA autor:
des de la Seva Gent
18
IX
Territori de Masies
X
des de la Seva Gent
XI
Xup Riera Viva
··
A FONS
QUÈ ÉS UN APADRINAMENT?
AL DIA
RECONÈIXER
A FONS
CONEIXEM-NOS
EINES I EXPERIÈNCIES
AGENDA
Un apadrinament és una relació voluntària entre una entitat, associació, fundació, ens local i un espai natural o un itinerari. Cada apadrinament pot tenir unes característiques diferents en funció del que l’entitat vol assumir. Els apadrinaments es poden traduir en diferents nivells de compromís per part de les entitats envers els espais o itineraris, que poden anar des d’un grau de compromís baix, fent petites accions com ara vigilància esporàdica de l’espai, fins a un grau de compromís alt, fent de portaveus de l’espai a molts nivells. Els apadrinaments es poden concretar de moltes maneres: · Donant a conèixer l’espai: organització o col·laboració en sortides guiades, caminades, activitats de descoberta, activitats esportives... · Vetllant pel bon estat de l’espai: comunicació d’incidències o actes vandàlics com ara abocaments, comunicació de possibles deficiències en la neteja o el manteniment, proposta de millores, realització d’accions de sensibilització per a la ciutadania, ... · Realitzant activitats de millora de l’entorn: organització de neteges col·lectives, plantacions, jornades de treball, ... · Col·laborant amb el manteniment de la senyalització: tasques de repassada i manteniment de la senyalització pintada en el cas d’itineraris, reparació o arranjament de senyalitzacions verticals,... · Denunciant possibles actuacions que puguin malmetre l’entorn (projectes, construccions, tales, ... )
Llera de la riera
Actualment ja hi ha entitats manresanes que apadrinen: · El Centre Excursionista Montserrat apadrina el PR c130. · El Centre Excursionista Comarca de Bages apadrina l’Itinerari de Collbaix. · La Coordinadora de Jubilats i Pensionistes i l’entorn de la torre Santa Caterina. · L’AEiG Cardenal Lluch, l’itinerari del Cardener al Llobregat. · L’AEiG Antoni Gaudí, el tram baix de l’itinerari de la riera de Rajadell. · Meandre, el tram alt de l’Itinerari de la riera de Rajadell que inclou el de Natura i Modernisme En una reunió celebrada el maig de 2012 de la Comissió de l’Anella Verda amb representants de diferents associacions d’entitats de lleure, Esplais, Mijacs, i Escoltes es va proposar i decidir que a curt termini aquestes entitats tan bàsiques per a l’educació mediambiental dels petits, apadrinarien espais i recorreguts de l’Anella encara orfes.
autor: Meandre
A FONS
COM ES POT SER PADRÍ D’ALGUN ESPAI O ITINERARI DE L’ANELLA VERDA? Si voleu apadrinar algun espai o itinerari, en primer lloc caldria decidir quin d’ells pot tenir més relació amb la vostra entitat, bé sigui per proximitat, bé per relació històrica o bé per altres motius. Un cop decidit això, caldria que l’entitat es plantegés quin tipus d’apadrinament vol fer i quin compromís vol adquirir. Això pot anar variant al llarg del temps, de menys a més compromís, de manera que es comenci per coses senzilles i després, si es volen assumir més coses, es poden anar fent en la mesura que sigui possible. De cara a fer saber i donar a conèixer aquest apadrinament, seria interessant poder fer una signatura pública, de caire simbòlic, entre l’entitat, la Comissió de l’Anella Verda i l’Ajuntament de Manresa. A partir d’aquí, l’entitat pot anar realitzant les tasques que hagi volgut assumir dins el marc de l’apadrinament o col·laborar amb els actes que s’organitzin des de la Comissió de l’Anella Verda o des d’altres entitats.
AL DIA
RECONÈIXER
A FONS
CONEIXEM-NOS
EINES I EXPERIÈNCIES
AGENDA
Roureda Gallifa
autor: Meandre autor: Meandre
Xup Riera Viva Territori de Masies
CONEIXEM-NOS
QUI ÉS MEANDRE?
AL DIA
RECONÈIXER
A FONS
CONEIXEM-NOS
EINES I EXPERIÈNCIES
Meandre, associació per a la preservació del patrimoni natural de Manresa, és una entitat sense ànim de lucre legalment constituïda a Manresa l'any 2006. Va néixer del col·lectiu de persones que va treballar a la plataforma ciutadana “Fem-ho bé” constituïda inicialment per evitar, i finalment per disminuir, l’impacte mediambiental provocat per la construcció de la carretera Eix Diagonal a l’entorn natural del Suanya i Riera de Rajadell. Les persones que van treballar per a la plataforma van decidir continuar implicant-se en la preservació definitiva de l’encara ric i variat patrimoni natural del rodal de la ciutat que avui porta el nom d’Anella Verda de Manresa. Després de copsar que la ciutadania no coneixia suficientment el potencial social ni els valors naturals i agrícoles que tenia a tocar de casa, van definir el principal objectiu de l'associació, que és el següent: Fer conèixer a la ciutadania el patrimoni natural que té al costat de casa promocionant-ne l’ús social en els àmbits de l’oci, l’educació, l’esport i la salut.
QUINS SÓN ELS OBJECTIUS?
1. Preservació i manteniment com a sòl no urbanitzable dels espais lliures del rodal de Manresa mitjançant la inclusió i protecció definitiva de l’Anella Verda en el nou Pla d’Ordenació Urbana de Manresa (2013-2014). 2. Creació i adequació de corredors verds segurs i agradables des de la trama urbana de la ciutat fins als diferents llocs emblemàtics de l’Anella. 3. Connexió dels itineraris de Manresa amb els dels pobles veïns. 4. Promoció de la producció agrícola de les hortes del Poal i Viladordis, i conseqüentment del consum de proximitat. 5. Creació del Centre d’Interpretació del valors agrícoles i mediambientals del Pla de Bages a la Torre Lluvià. 6. Com a padrina dels itineraris de la Riera de Rajadell Meandre, té l'objectiu de conservar i millorar el mosaic de boscos i camps de conreu així com les fonts, riera, rierols i construccions de pedra seca i altres elements arquitectònics que són patrimoni natural i cultural d'aquest l’entorn.
AGENDA
7. Promoció de la "Recepta d'Itineraris" als Centres d'atenció primària (CAP) assessorant tipus de recorreguts fets a mida i propers a cada CAP per a la prevenció i tractament de malalties cardiovasculars. 8. Seguiment del projecte de restauració i reforestació dels espais afectats per la construcció de l’Eix Diagonal (C-37) i desdoblament del Transversal (C-25) per a que segueixi fidelment les recomanacions dels estudis d’impacte ambiental de l’avantprojecte.
XIV
des de la Seva Gent
CONEIXEM-NOS
QUINA ÉS LA SEVA FEINA?
Meandre promociona l'ús social dels espais de l'Anella Verda organitzant actes per a tot tipus de públic. L'objectiu és que tota la població conegui les possibilitats que li ofereix l'entorn natural més proper de casa i faci seu aquest gran parc perifèric de la nostra ciutat. La preservació d'aquests espais, unes mínimes actuacions junt a la potenciació i recuperació dels productes de l'horta local ens ajudaran a veure que sense el consum desbocat de fins ara, podem ser més rics en salut, coneixença i valors. Les activitats que organitza l’entitat, algunes d’elles en col·laboració amb d’altres, són diverses, i podem destacar-ne les següents:
· El Cicle de narració de Contes a les fonts del rodal, · Els concerts en format acústic, són exemples de les nostres activitats. Així mateix col·laborem amb diferents entitats com són l'escola superior d'arquitectura de Barcelona en l’organització del "Màster internacional de paisatgisme", o amb Òmnium, Quedem o Veu pròpia tot proporcionant guies. Quines són les seves dades de contacte? Per contactar amb Meandre, ho podeu fer a través del seu correu electrònic: meandre.meandre@gmail.com I a través de la seva pàgina web: http://www.meandremanresa.com/
AL DIA
RECONÈIXER
A FONS
· Els cursos de Marxa Nòrdica pels diferents recorreguts de l'Anella organitzats amb Cube, · Els Cursos de Fotografia de Natura de tardor, amb Sincronia,
CONEIXEM-NOS
EINES I EXPERIÈNCIES
AGENDA
Marxa nòrdica
autor: Meandre
XV
Xup Riera Viva Territori de Masies
18
XVI
des de la Seva Gent
XVII
Xup Riera Viva Territori de Masies
EINES I EXPERIÈNCIES
LA CUSTÒDIA DEL TERRITORI La custòdia del territori és un conjunt d’estratègies i instruments que busquen facilitar als propietaris i usuaris del territori la conservació i el bon ús dels valors i els recursos naturals, culturals i paisatgístics del territori. La premissa de base és que conservar la natura, el paisatge i el patrimoni cultural no és una responsabilitat que recau només en les administracions públiques, sinó que, com bé sabem al nostre territori, la població, les entitats i les empreses privades també poden i han de contribuir-hi. AL DIA
RECONÈIXER
A FONS
Per això, a diferència d’altres instruments i estratègies amb un objectiu similar (per exemple, la protecció legal d’un espai natural o la classificació d’un terreny com a no urbanitzable), la custòdia del territori requereix la implicació directa i activa de la societat civil, d’una banda, i d’aquelles persones que són propietàries o usuàries de terrenys forestals, agrícoles o urbans, de l’altra.
La Xarxa de Custòdia del Territori (XCT, custodiaterritori.org), formalitzada al 2003, és una organització sense ànim de lucre constituïda per entitats, institucions i persones que volen impulsar el desenvolupament i l’ús de la custòdia del territori al nostre país. Mitjançant acords de custòdia entre entitats i propietaris (públics o privats), les entitats de custòdia es fan càrrec tant de millores com de la conservació de paratges naturals o culturals emblemàtics. Paratges o patrimoni que tenen un valor cultural o natural reconegut i que pels motius que sigui el propietari o l’administració no se n’ha fet càrrec. És així com, mitjançant acords de custòdia entre propietaris i entitats, on es reconeixen els valors del què es pretén conservar i promocionar, es custodia un espai i es posa en valor. Pastures pirinenques, embassaments, aiguamolls, fonts... són exemples d’espais naturals custodiats. Darrerament però també s’han custodiat terrenys rics en varietats locals, siguin vegetals o animals.
CONEIXEM-NOS
EINES I EXPERIÈNCIES
AGENDA
El camí de la riera
XVIII
Pinya de pinasa oberta
autor: Meandre
des de la Seva Gent
EINES I EXPERIÈNCIES
UN EXEMPLE DE CUSTÒDIA I ESPAIS OBERTS A L’ALTA GARROTXA Des del 2009, el Consorci de l’Alta Garrotxa, un organisme públic que gestiona aquesta extensa zona protegida al nord de la Garrotxa, porta a terme el Projecte de recuperació d’espais oberts, amb el suport d’institucions públiques i privades. Amb aquesta iniciativa es volen afavorir els hàbitats associats a espais oberts i la fauna que en depèn i que està protegida per la legislació europea. L’èxit del projecte, però, requereix la implicació dels ramaders que queden a l’Alta Garrotxa i dels propietaris de les finques envaïdes pel bosc. Per aquest motiu, el Consorci ha signat onze acords de custòdia del territori. AL DIA
Un bon exemple d’aquests ramaders són la Dolors Roca i el Josep Nogué, matrimoni propietari d’una finca de 18 hectàrees a Sant Miquel de Pera, un petit nucli del municipi de Montagut i Oix. A la seva finca s’hi han fet treballs de desbrossada per eliminar arbustos, com l’argelaga i el ginebre, i així recuperar la jonceda, un hàbitat obert. Però hi han deixat alguns ginebres alts, perquè l’escorxador els utilitza com atalaia des d’on buscar insectes per alimentar-se. Tots els treballs els han dut a terme persones en risc d’exclusió social de la cooperativa La Fageda. Per als propietaris de la finca “era impensable que aquells terrenys tan inaccessibles i plens de bardisses s’acabessin netejant”. Ara ajudaran a mantenir aquests espais oberts portant-hi el seu ramat de 60 vaques, ja que “ara el bestiar hi troba aliment a l’hivern”. “Abans, en canvi, el teníem al costat de casa i l’havíem d’alimentar amb bales d’userda”, bona mostra de com la custòdia del territori genera beneficis mutus: per a la població local propietària dels terrenys i per a l’entorn natural.
RECONÈIXER
A FONS
CONEIXEM-NOS
EINES I EXPERIÈNCIES
AGENDA
Aurons
autor: Krishna Sivillià
XIX
Territori de Masies Xup Riera Viva
MARÇ 15
TRANSÈQUIA 2015. 31a edició Organitza: Fundació Aigües de Manresa Junta Parc de la Sèquia
19 i 26
6 i 13
21
6 i 20
TALLER D’HORTA (sessions 1 i 2, de 16 h a 18 h) CAMINADA ‘Fem memòria de la Riera’ (de 10 h a 12.30 h)
25
TALLER DE DESBROSSAR (sessió 1 de 16 h a 19 h) AL DIA
RECONÈIXER
ABRIL 9, 16, 23 i 29
A FONS
CONEIXEM-NOS
EINES I EXPE-
RIÈNCIES
TALLER D’HORTA (sessions 3, 4, 5 i 6, de 16 h a 18 h)
8 i 22
TALLER DE DESBROSSAR (sessions 2 i 3, de 16 h a 18 h)
12
MARXA NÒRDICA per l’Anella Verda de Manresa
AGENDA
MAIG TALLER D’HORTA (sessions 7 i 8, de 16 h a 18 h) TALLER DE DESBROSSAR (sessions 4 i 5, de 16 h a 19 h)
6 i 20
TALLER DE DESBROSSAR (sessions 4 i 5, de 16 h a 19 h)
10
MARXA NÒRDICA per l’Anella Verda de Manresa Organitza: Meandre
Durant el maig (les dates es concretaran properament)
Tallers d’educació ambiental
31
CONTE A LA FONT DE LA GIRADA 11.30 h. Organitza: Meandre
Organitza: Meandre
JUNY
Un dissabte (pendent a concretar)
3i7
A partir del 20 (les dates es
(les dates es concretaran properament)
Sortida de diagnosi de l’estat socioambiental de la riera
concretaran properament)
Tallers d’educació ambiental
TALLER DE DESBROSSAR (sessions 6 i 7, de 16 h a 19 h)
Durant el juny
FORMACIÓ EN EDUCACIÓ I SENSIBILITZACIÓ AMBIENTAL per a educadors i educadores
Dades de contacte del projecte: 672491223 - xuprieraviva@larada.coop Disseny i coordinació:
1
Organitza:
Amb la col·laboració de:
Amb el finançament de: