Revista 3- Territori de Masies by L'ARADA creativitat social

Revista nĂşmero 3 (Octubre de 2014)

AL DIA - L’ASSOCIACIÓ - RECONÈIXER - L’ENTREVISTA - MANERES DE FER - ACTUALITAT - PAISATGE - EINES - LECTURES - RACONS VIUS

TERRITORI DE MASIES AL DIA Territori de Masies segueix avançant. Des del darrer número les feines que hem fet s’han centrat en la presència a fires, la Diada de Territori de Masies, la celebració de rutes. Hem treballat en la finalització del llibre ‘ Paisatges del Baix Solsonès’, i hem acollit nous socis de l’Associació. Territori de Masies a Fires Enguany hem estat presents a la Fira de Sant Ponç de Prades, que es celebra el primer cap de setmana de maig, i a la Fira de Sant Isidre, a Solsona. Ens és una manera agradable de presentar el projecte associatiu als nostres pobles i als seus visitants. L’any vinent no faltarem tampoc a la Fira de l’Empelt. Publicació DVD Miracle: Història recent d’un paisatge dinàmic. Ser presents a les fires ens serveix també per a fer visible la feina de ‘formigueta’ que anem fent. En el cas de la Fira de Sant Isidre vam aprofitar per a presentar el DVD del Miracle: història recent d’un paisatge dinàmic. El DVD acull el documental sobre la història recent dels entorns del Miracle, especialment des d’abans del 1998 fins l’actualitat. Més de 20 veïns relaten els canvis percebuts en aquests darrers anys, així com la forma de vida i de gestió del nostre entorn des del veïnat i persones que l’estimen. El DVD es pot adquirir contactant amb Territori de Masies a informacio@territoridemasies.cat, o trucant al 672 49 12 23. Des de la seva presentació, més de mil persones han visitat l’aplicatiu web miracleviu.territoridemasies.cat. Ens han fet saber que ha estat consultada en diferents Instituts de la zona i de l’Àrea Metropolitana de Barcelona. Esperem que sigui una eina per a entendre’ns millor. Al web, a banda de poder-hi veure el documental, hi podem jugar a veure como ha canviat el paisatge, la distribució dels boscos i els seus usos des dels anys vuitanta fins l’actualitat. Compta amb centenars de fotografies recollides per part de veïns i veïnes. El web es pot consultar des de casa o des de dispositius mòbils al Miracle estant. La seva funció

de GPS permet a l’usuari que es situï en el mapa i pugui endinsar-se al paisatge i a la forma de vida del Miracle de la mà dels seus veïns. Al web hi trobem també la ruta ‘Natura Viva’, i la ruta ‘ Bassa del Miracle’, que es poden descarregar o seguir des del web mateix. La masia i els seus paisatges Diada Territori de Masies,Festa Major del Miracle Com cada any el primer cap de setmana d’agost es va celebrar la Diada de Territori de Masies, en el marc de la Festa Major del Miracle. En la seva tercera edició, l’acte va girar entorn orígens dels pobles de Territori de Masies. En una ruta guiada per Laura de Castellet, veïna de Sant Just, una trentena de persones vàrem conèixer els orígens del poblament i els testimonis que encara avui hi podem veure. Amb l’ajuda d’un corn la Laura ens va transportar a les diferents formes de vida familiar i social de diferent èpoques, fent notar sempre la importància

de la comunicació visual i sonora entre pobles, torres i castells. Acompanyat d’una exposició fotogràfica dels orígens de Territori de Territori de Masies, el centenar de participants van poder gaudir del tast de productors i restauradors de Territori de Masies. Per primera vegada, i com a fet inèdit, el claustre del Miracle va obrir les portes i va acollir als més de 25 productors i restauradors que participaren en el tast. Per a fer visible, a més a més de tastar, tota aquesta riquesa gastronòmica es va decidir d’editar un llibret ‘Tasta Territori’ sobre els productes i plats que hi participaven, recollint els valors i història de la vintena d’iniciatives que hi participen. El llibret és consultable al web de Territori de Masies (territoridemasies.cat). Més enllà de conèixer el producte, Territori de Masies vol que es tasti, que es consumeixi, que s’enforteixi el consum local. Per aquest motiu hi va haver una campanya de descomptes de la diada per als consumidors locals. Tots els participants s’hi van acollir. La bona acollida del tast i del llibret, i la inicial incidència en el consum local, va replantejar a l’associació seguir treballant envers el producte local i la gastronomia local. La diada va cloure amb un concert de música medieval a càrrec del grup A Chantar.

AL DIA - L’ASSOCIACIÓ - RECONÈIXER - L’ENTREVISTA - MANERES DE FER - ACTUALITAT - PAISATGE - EINES - LECTURES - RACONS VIUS

L’Associació Territori de Masies Entremig de les feines anteriors, i d’altres més invisibles, no s’ha deixat de treballar en la consolidació de l’associació Territori de Masies, que enguany fa un any. Periòdicament es van celebrant trobades del projecte, obertes a tothom, siguin socis o no, per a perfilar les activitats que es van organitzant i definir objectius. Ho fem des del punt de partida de què el territori no pertany a ningú però pertany a tothom. D’aquesta manera no volem ni podem excloure als veïns no socis de la valoració de les activitats que des de l’associació volem fer al territori. Entre els objectius marcats en aquest any hi havia transmetre la idea d’obertura de Territori de Masies, difondre el fet que els límits municipals no limiten el projecte, sinó que ho fa la dinàmica territorial i les relacions entre els pobles. I tampoc ho fa el ser veí, veïna, o empres o associació local. Els socis de Territori de Masies coincidim només en l’interès i estima per la zona del Baix Solsonès, i a partir d’aquí, el projecte és obert a tota persona que comparteixi aquest sentiment.

Rutes al Territori: Ruta dels forns de pega i entorns de Matamargó El passat 28 de setembre es va celebrar la ruta dels forns de pega i entorns de Matamargó. Amb la col·laboració de les Cases de Matamargó, Torrescassana, Pleixats, i el Semís de Salo, es va traçar la ruta que va transcórrer per la obaga de Torrescassana, la riera de Matamargó, el molí de Torrescassana i el seu pou de gel, la peguera de Pleixats i de les Casas de Matamargó, i la premsa d’oli i de vi de les Casas. En una ruta circular de sis quilòmetres, l’historiador Albert Fàbrega ens va endinsar en la pràctica i cultura dels forns de pega, i en altres elements de l’arquitectura popular. Al acabar la ruta ens vàrem desplaçar al gran forn de pega del Semís, a Salo, on el Josep i l’Àngela ens van acollir tot i la pluja. Els assistents, com totes les rutes que s’organitzen, disposaren d’un dossier explicatiu de la ruta i del patrimoni que es va visitar. Seguint amb la programació de les rutes, el proper 30 de novembre es celebrarà la ruta de les Obagues de Madrona. El Llibre Territori de Masies Una de les tasques més importants d’aquest any ha estat la edició del llibre ‘Territori de Masies: Paisatge, biodiversitat i món rural’. Les gairebé 200 pàgines han estat escrites amb la col·laboració de desenes de veïns que ens han explicat històries de les

seves contrades, usos de plantes i aprofitaments forestals, indrets emblemàtics del seus pobles. El llibre compta també amb una gran col·laboració de veïns i experts que han cedit fotografies. La publicació pretén explicar els diferents paisatges del Baix Solsonès (boscos de pinassa, brolles, alzinars....), transmetent els seus valors naturals però sempre reconeixent els seus valors socials, culturals i econòmics. Fent una breu pinzellada sobre la història rural dels nostres pobles, i de com la nostra forma de vida perfila els paisatges que avui tenim, des de pràctiques generals fins a pràctiques pròpies de pobles de Territori de Masies. El llibre es presentarà el proper dia 28 de novembre a la sala cultural de Solsona.

D’aquesta manera el projecte s’ha pogut obrir a nous socis veïns i empreses de la zona de Castelltallat i Salo, i també de Solsona i inclús socis que els seus pares varen néixer a la zona i que viuen a Barcelona. Avui Territori de Masies compta amb una trentena de socis i sòcies, empreses, veïns i associacions. Per a més informació sobre el projecte associatiu ens podeu escriure a informacio@territoridemasies.cat, o trucar al 672 49 12 23.

AL DIA - L’ASSOCIACIÓ - RECONÈIXER - L’ENTREVISTA - MANERES DE FER - ACTUALITAT - PAISATGE - EINES - LECTURES - RACONS VIUS

RECONÈIXER Les ginebreres (Font: L’Arada. Territori de Masies. Natura i Cultura al Sud del Solsonès. L’Arada. 2014) Antigament, i recent recuperat en alguns indrets, a partir de la sàvia de la fusta del ginebre se’n feia oli de ginebre. Aquest oli, molt amarg, espès i fosc, s’obté principalment de la fusta però també dels girons. Es pot fer tant del càdec com del ginebre. És sudorífic, depuratiu i en la ramaderia es feia servir per a treure la ronya (malaltia de la pell) del bestiar, i com a desinfectant de ferides que es poguessin fer. També s’usava com a repel·lent de talps als horts, i de mosteles i altres mamífers als galliners i estables. També s’utilitzava per a medecina popular com a antisèptic i desinfectant: “Recordo que quan era petit, si tenia mal de queixal i tenia alguna peça fora, a les nits em posaven oli de ginebre ajudat d’una ploma de gallina, on hi sucaven l’oli i m’el posaven al forat del queixal. Ho tapàvem amb cotó fluix i així passava la nit. L’endemà ja havia desaparegut” (Isidre Canal, Guerres, Llobera). Per a fer l’oli de ginebre cal que la fusta sigui seca, d’uns 5-10 anys. Aquesta s’escarpa i es posa a assecar. Quan la fusta resinosa (la del cor del tronc) ja està prou seca, es posa en forma vertical en un bidó, com es fa a les carboneres. Aquest bidó es situava sobre una llosa on hi ha escarpades unes canals que recullen l’oli. El bidó es tanca amb fang i a sobre s’hi posa pesos per a fer pressió. Envoltant el bidó, s’hi posa llenya que s’encén. Al augmentar la temperatura, la fusta del ginebrer deixa anar primer aigua, acompanyada d’un característic fum blanc. Tot seguit ho fa l’oli, molt inflamable i que es protegeix amb lloses o canals de pedres, que el transporten fins el recipient que el recull. Finalment, per acabar d’obtenir l’oli, cal decantar el líquid recollit per a separar la fase aquosa de l’oli. A Llanera, a la casa l’Alzina, avui hi trobem un forn de ginebre ben conservat i conegut com la Ginebreda de les Creies. A Guerres de Llobera, hi trobem una altra ginebreda construïda el 2006.

Demostració d’una ginebrera. Elaboració d’oli de ginebre a la Fira de l’empelt. Font: Isidre Canals

AL DIA - L’ASSOCIACIÓ - RECONÈIXER - L’ENTREVISTA - MANERES DE FER - ACTUALITAT - PAISATGE - EINES - LECTURES - RACONS VIUS

L’ENTREVISTA: Centre

Ardèvol, pels veïns del Territori, és conegut com a poble amb una activitat cultural intensa i amb una cultura popular molt forta i arrelada. A banda del seu Pessebre vivent, o les seves caramelles triennals, destaca per una gran participació dels joves. 1. Què és i qui sou el Centre Cultural d’Ardèvol? El Centre Cultural d’Ardèvol és una associació sense ànim de lucre i d’àmbit d’actuació local que té com a principal objectiu fomentar la cultura i promoure activitats entre la gent del poble i dels voltants, sigui de l’edat que sigui. L’actual junta la formem un total de 13 persones de diferents edats però la gent que hi col·labora és molta més; i no només d’Ardèvol sinó també de pobles veïns o gent que hi té la seva segona residència. 1. Per què es crea i quan? L’entitat neix l’any 1991 gràcies a l’interès dels veïns del poble per a organitzar diferents activitats recreatives, promoure l’esport i fomentar la cultura. Algunes de les activitats que des d’aleshores ha organitzat el Centre Cultural són la calçotada, les Caramelles, el Pessebre Vivent, la Festa Major o la Festa

de les Noies entre d’altres. Però per a poder organitzar i dur a terme totes aquestes activitats, i per la manca de locals socials del municipi, l’entitat va creure necessari poder construir un local al poble d’Ardèvol. Aquest local s’ha anat ampliant i modificant amb les diferents necessitats i possibilitats de cada moment i actualment és un espai equipat amb escenari, sala de ball, llar de foc i cuina.

rocràtics però més enllà de la gestió, el pes del Centre Cultural recau en la feina que fan un gran nombre de persones de tot el poble i voltants que des de fa molts anys treballen de manera voluntària per poder dur a terme les activitats. També és igual d’important la gran quantitat de gent que hi col·labora de manera puntual, ja sigui actuant al Pessebre, ballant a les Caramelles o participant a qualsevol de les seves activitats.

2. Quants socis sou? Quants col·laboradors? Tots sou veïns? Per ser del Centre Cultural no es paga cap quota de soci ni es té cap número. Tothom qui tingui ganes de col·laborar en les activitats que s’hi organitzen hi és benvingut i no cal ser ardevolà ni hi ha cap requisit d’entrada.

3. La funció del Centre és de punt de trobada entre veïns i persones nascudes aquí o que hi tenen algun vincle? La funció del Centre Cultural és fer d’Ardèvol un poble dinàmic; la diversitat d’activitats que organitza permet que tothom (sigui d’on sigui i tingui l’edat que tingui) trobi el seu espai. Hi ha un doble punt de trobada: El primer és entre la gent que organitza i

Hi ha una junta de 13 persones que s’encarrega dels aspectes organitzatius i bu-

AL DIA - L’ASSOCIACIÓ - RECONÈIXER - L’ENTREVISTA - MANERES DE FER - ACTUALITAT - PAISATGE - EINES - LECTURES - RACONS VIUS

entre Cultural d’Ardèvol munta cada activitat, que normalment és un nombre de persones reduït però que passen moltes hores juntes. I el segon és quan es realitza l’activitat; aleshores el punt de trobada és entre molta més gent, i també més diversa. Els dos casos són reconfortants. 4. Vau ser distingits per un premi del Consell Comarcal. Quin és? L’any 2011 el Consell Comarcal ens va atorgar el Premi Signum, reconeixent la feina del Centre Cultural com a dinamitzador de la cultura popular de la comarca i també per mantenir “l’esperit de poble”. Tot i que les activitats les fem per a estar en moviment nosaltres mateixos i la gent que ens envolta, sempre fa il·lusió que des de fora del poble també es valori la feina que anem fent durant l’any.

5. Què creieu que ha fet que l’entitat pogués aglutinar tant a joves? Per una banda, els joves són conscients que gràcies al Centre Cultural poden muntar les seves activitats i per tant intenten col·laborar sempre que se’ls demana i per l’altra banda, el sector més gran de la junta és conscient que els joves són el futur del poble i cal escoltar-los. Com que tenim una única associació és com si fóssim una família: ens necessitem mútuament i per tant, ens respectem mútuament. A més, gràcies a les Caramelles o la Festa de les Noies els joves de totes les edats, amb colles, gustos i entorns ben diferents fan pinya i una única colla i això els fa créixer el sentiment de poble. 6. Què feu durant l’any? Algunes d’aquestes activitats són la

calçotada (al mes de febrer), les tradicionals Caramelles de pagès (cada tres anys), la Festa Major (el diumenge sobre la Mare de Déu d’agost), la Festa de les Noies (el tercer cap de setmana d’octubre), el Pessebre Vivent (durant les festes de Nadal), obres de teatre, caminades populars, etc. 7. Què significa el Centre pel poble? I pel jovent? Per la gent gran? El Centre Cultural és el poble. No és una associació que organitzi o dinamitzi el poble, sinó que són els mateixos veïns que treballen per muntar-se les pròpies activitats. I aquesta definició es pot aplicar per a cada una de les franges d’edat. 8. Quins actes destacaríeu (expliqueu-los, podeu escriure curiositats)

Autoria de les fotos: Centre Cultural d’Ardèvol

AL DIA - L’ASSOCIACIÓ - RECONÈIXER - L’ENTREVISTA - MANERES DE FER - ACTUALITAT - PAISATGE - EINES - LECTURES - RACONS VIUS

-CARAMELLESLes Caramelles d’Ardèvol són molt més antigues que el Centre Cultural. No obstant, actualment també s’organitzen des de l’entitat i és al local social on es fan els assajos. Van ser impulsades pel mossèn Urbici, la seva germana Teresina i el Màrius Codina i podríem dir que és la festa més esperada per tots els ardevolans, des dels més xics fins a la gent més gran. Pot ser perquè només es fan cada tres anys o potser perquè és una festa amb molta tradició i sentiment. Se segueix el ritual tradicional, tot i que s’hagin modernitzat alguns aspectes, com ara que en comptes de fer la ruta a peu com es feia abans, ara es fa en tractor i remolc, o que des de fa ja unes dècades les noies també canten i ballen les Caramelles. Uns quatre mesos abans de Pasqua es comença a assajar; generalment en cap de setmana. Com que hi solen participar entre 30 i 40 joves, cal assajar amb molta antelació perquè és molt difícil trobar dies d’assajos que vagin bé a tothom. Les cançons i balls que es fan cada any els trien els mateixos Caramillaires. També durant aquests mesos la Concepció fa una gran feina confeccionant, arreglant i posant a mida cada una de les peces de roba. 10. Com és un dia de les caramelles ? (i els dies previs) Alguna anècdota? Com que a Ardèvol les Caramelles es fan només cada tres anys, quan s’acosten tothom les espera amb ànsia. Mig any abans de Pasqua, el jovent comença a mirar balls i cançons i triar els què més els agradin. I quan ja ho tenen comencen els assajos. Quan es comença a assajar se sol fer ja dos dies cada setmana; Com sempre, els assajos són llargs, intensos, molts dies poc productius i d’altres frustrants. Però tenen una part molt important que és el lligam entre joves que es fa. És la millor excusa per veure’s cada setmana amb els veïns, per fer pinya i fins i tot cada any n’acaba sortint alguna parella! I finalment, quan arriba l’última setmana els assajos encara s’intensifiquen més, a les cases es pinten portes i parets,

els jardins tots ben arregladets i les mestresses s’afanyen a tenir les cintes planxades i preparades. La ruta dels Caramillares dura tres dies; des del dissabte a la tarda fins el Dilluns de Pasqua a la tarda. El ritual, és a totes les cases i places el mateix: Es canta el Déu vos Guard, la mestressa de casa penja la cinta (brodada o pintada) a la bandera i aleshores es canta i es ballen els balls. En funció de si la mestressa hagi dit “Canteu i balleu” o “Pugeu i canteu” vol dir que en aquella casa s’hi menja o no. Si s’hi menja, com a agraïment es fa el ball de mestresses, en què l’hereu, la pubilla, el fadrí i la fadrina ballen amb la pubilla (o jove), l’amo, la mestressa i l’hereu (o pubill) respectivament. Finalment, i per despedir-se de la família es canta l’Adéu siau i marxen els caramillaires acompanyats dels músics dient adéu amb les barretines (ells) i mocadors blancs (elles). Hi ha molta gent que les veu per primera vegada i se sorprèn que d’un poble tan petit en pugui sortir tan jovent i unes Caramelles tan elaborades. D’altra gent reconeix que no hi troben la gràcia. Hi ha nens i nenes que només somien en tenir 12 anys per poder anar amb la “colla gran”. Hi ha padrins i padrines (bastants) que no poden contenir les llàgrimes quan es presenten els Carami-

llaires a l’era de casa. Per molts ardevolans i ardevolanes les Caramelles són la millor festa de totes i el què és segur, és que és la més “sentida”. I pels caramillaires les Caramelles van més enllà dels balls i les cançons, els Caramelles són el munt d’hores d’assajos, els viatges amb remolc tots ben apretadets, de vegades amb molt fred, i de vegades amb molta calor. Les Caramelles són veure les famílies a dalt al balcó i saber que cantes exclusivament per a ells; hi ha cases que s’hi reuneixen 50 persones i d’altres que en són 2. I sempre és igual d’emocionant.

Algunes anècdotes.... Les noies es fan llistes de les peces de roba que s’han de posar per no descuidar-se’n cap: Camisa, mitges, faltriquera, enagües, faldilles, davantal, mocador de dir adéu, espardenyes, corpinyo, collaret, arracades, mocador blanc de l’esquena, pinça del mocador i red al cap. I a més, clips i agulles imperdibles a dojo. Gairebé cada any ha sortit alguna parelleta d’entre els Caramillaires... de vegades s’acaben en acabar les Caramelles i de vegades s’han acabat casant i tot!

AL DIA - L’ASSOCIACIÓ - RECONÈIXER - L’ENTREVISTA - MANERES DE FER - ACTUALITAT - PAISATGE - EINES - LECTURES - RACONS VIUS

-PESSEBRE VIVENTEl Pessebre Vivent és l’activitat més coneguda de les què organitza el Centre Cultural. També la què mou a més gent i la més visitada. El Pessebre neix l’any 1993 amb la iniciativa i direcció de Màrius Codina.

Cada Nadal, el poble es transforma en una immensa postal nadalenca. Més de 200 actors de la rodalia i d’Ardèvol interpreten 32 quadres diferents; una primera part són escenes bíbliques i la segona part és dedicada a recordar oficis i maneres de viure el Nadal als segles XVIII i XIX. Però per a molta gent, el Pessebre comença passat la Festa Major, que és quan se’n comença a parlar. “Aquest any en farem?” Sempre és la primera pregunta que es fa...i de moment n’hem fet ininterrompudament des de fa 21 anys! Més enllà de les representacions, la feina del Pessebre comença mesos abans; netejant i arreglant els camins, confeccionant vestits, dissenyant nous decorats, etc. Sense tota aquesta feina de dies i dies, i que la gent fa de manera voluntària, no seria possible el Pessebre. 9. Com és un dia del pessebre vivent? Alguna anècdota? Després d’uns tres mesos de tardor preparant el recorregut, amb les instal·lacions, els decorats, etc. El mateix dia de Pessebre Vivent cal enllestir els

acabats: Col·locar les tanques de fusta i els elements dels carrers, posar a punt els quadros exteriors com ara el mercat i les tarimes dels soldats, escalfar llet per a berenar els actors, encendre focs, i una llarga llista de feines i feinetes. Els actors van arribant i cada un ja sap on s’ha d’anar a vestir i a quina hora. El punt de trobada és el foc central de la plaça; allà s’hi fa tertúlia quan s’arriba, mentre es fa temps per anar-se a canviar. També és el punt de reunió quan s’ha acabat el Pessebre, per a comentar la jugada. Al voltant d’aquella foguera s’hi parla del Pessebre però també de feina, de la família, d’on anirem de festa aquesta nit? i de qualsevol altre tema que s’escaigui. La canalla hi juga. Les iaies els renyen perquè es cremaran. Hi ha jovent que ve al Pessebre a festejar i d’altres que hi venen a aprendre algun ofici. Hi ha padrins que ve al Pessebre per estar acompanyats durant els dies de Nadal i n’hi ha que hi venen simplement perquè s’ho passen bé. I potser també n’hi ha que vénen per poder sopar de manera gratuïta. Però tots són igual d’importants!

-FESTA DE LES NOIESTot va començar quan el “Castellanes”, ara fa 49 anys va decidir fer un ball especialment per a les noies. Aleshores, eren els nois qui treien a ballar a les noies; doncs per la Festa de les Noies es girava la truita i eren elles qui els treien a ballar. També durant molts anys va ser una festa organitzada únicament per

les noies del poble, i amb el benefici que en treien feien algun viatget o excursió. Actualment, com que els rols entre nois i noies –per sort- no estan tan diferenciats, la Festa de les Noies és una Festa més. L’organitza tot el jovent –nois i noies- i ja no són les noies qui treuen a

ballar els nois. Tot i que encara guarda alguna peculiaritat que la diferencia de les altres. Un exemple n’és que des de fa uns anys, cada any al cartell hi surt alguna noia d’Ardèvol. L’any que ve (2015), la Festa de les Noies celebrarà el seu 50è aniversari. Aviat s’ha dit!

Dades de contacte per persones interessades en contactar amb vosaltres. Adreça electrònica: cc_ardevol@centrecat.com Facebook: 7 d’Ardèvol (Pàgina de Jovent d’Ardèvol) Pàgina web: www.centrecat.com/ardevol. Telèfon: 666 20 64 23 (Ester) Espai lliure (tot allò que vulgueu destacar). Tothom hi és benvingut! Sempre i quan vingui amb ganes de passar-s’ho bé i també de treballar ...i deixi el mal humor a casa.

AL DIA - L’ASSOCIACIÓ - RECONÈIXER - L’ENTREVISTA - MANERES DE FER - ACTUALITAT - PAISATGE - EINES - LECTURES - RACONS VIUS

CULTURA I MANERES DE F (font: Fàbrega A., “Pegueres del Bages”, Dovella num 62)

Esquema d’una peguera. Elaboració pròpia a partir d’Albert Fàbrega a “Producció i plurictivitat pagesa”, 2006.

La trementina de pi és el suc que segrega el tronc d’un pi al fer-li una incisió. Quan la trementina que conté (d’un 20 a un 30%) es destil·la, se n’extreu aiguarràs i un a pega grega o colofònia que en surt com a residu. La obtenció de la pega ve de la teia, la part resinosa del cor de l’arbre, la qual crema amb molta facilitat. Els millors cors de teia són dels pins vells. Del quitrà de pi o de pagès, obtingut de la destil·lació destructiva de la fusta de pi, se n’obté la pega. Albert Fàbrega explica al número 62 de la revista Dovella (1998), el detall del procés d’elaboració de la pega: “El procés començava un bon dia, a la tarda, escalfant el pou. Es tracta del primer recinte del forn, cilíndric, coronat per una cúpula semiesfèrica amb una obertura circular a la part superior, per on s’introdueix la teia. L’endemà al matí, el pegaire – que és qui fa la pega i els seus ajudants es ficaven a dins per treure el caliu. La temperatura era prou alta com per sortir-ne mig escalivats. El fons del pou fa un lleuger pendent en la direcció del segon recinte del forn, anomenat l’olla. El pou i l’olla es comuniquen per un forat on s’hi posava una argelaga per fer de filtres. El terra del pou es cobria amb estelles fetes de fusta de pi blanc – que tallaven per a l’ocasió, i habitualment aquest era l’únic arbre que es tallava – encarades cap al forat. A sobre es feien les capes de teia disposades en forma radial, com les arengeades en els seus cascos. La boca de l’olla es tancava amb tres grans taulons, amb les escletxes tapades amb maons d’agila, i tot colgat amb cenda. El tauló del mig tenia un foradet – que també es tapava amb un maó- per poder compovar el nivell de quitrà dipositat a l’olla. Un cop les teies a punt i l’olla tapada, es calava, per sobre, foc a les fustes. L a combustió és lenta, i passades unes 24 hores comença la destil·lació o exudació abundant9 del quitrà. Pel forat de la part baixa del pou s’escola el quitrà – durant unes altres 24 hores-, el qual es recull a l’olla. Pel foradet del tauló central s’introduïa una canya per comprovar que el quità passava bé des del pou i així saber-ne el nivell. Una fornada produïa, més o menys, un pam de fondària de quitrà a l’olla.

A continuació es calava foc al quitrà tirant un diari ecés a dins l’olla. A mesura que s’encenia, el fum era de “Maria Santíssima”, i quan el fum sortia en “cabells”, era el senyal que el procés havia acabat. Això podia durar un altre dia sencer. Llavors, es tornava a tapar tot, tan depressa com era possible, amb els taulons i maoins, per apagar la combustió. Amb els fums es destil·len una sèri d’olis que es deixen perdre. El residu d’aquesta destil·lació és la pega”. Si anem milenis enrera, podem trobar usos de la cola als indis americans per a cures i per encolar. A Babilònia es feia servir per evitar les fuites d’aigua dels sistemes d’irrigació. També eren usats pels egipcis l’usaven amb les mòmies i per a fixar les piràmides. Al Gènesi trobem com l’arca de Noé va ser encomanada amb indicacions de ser recoberta de pega per dins i per fora. Els sabaters la barrejaven amb d’oli, anomenant-la pega de fils i pega grassa, segons la quantitat d’oli. Aquests mateixos, la barrejaven amb cera, aquest cop amb el nom de pega de sabater. Com descriu Albert Fàbrega “notables eren també els famosos ppegats o emplastres: trossos de matèria flexible que untats amb certs ungüents s’apliquen com a remeis per curar grans, feides infectades de pus i parts del cos adolorides i per fer sortir les punxes clavades a la carn. Aquesta matèria era inicial i exclusivamet la pega, i d’aquí prové el nom genèric de pegat. La pega s’amoroseix amb oli i quan és prou flexible s’aplica damunt la ferida.” La pega va ser utilitzada també per a usos militars, com en queda constància a Tiant lo Blanc de Joanot Martorell, Bernat Desclot o a la Divina Comèdia.

Fàbrega relata com els pegaires de la zona de Salo i Matamargó baixaven tots de l’Alzina d’Alinyà a l’Alt Urgell. Tots venien de les mateixes famílies. Concretament, el forn de Pleixats era explotat per l’Agustí Tarrés, de Cal Gilet de l’Alzina d’Alinyà, el qual va cessar la seva activitat el 1925. El transport de la pega el feia cap a Súria i Manresa amb carros. Fàbrega detalla com per Sant Andreu (30 de novembre), els pegaires baixaven amb tota la família de l’Alt Urgell cap al Bages. Un viatge que durava 2 dies a peu, i passaven per Alinyà, Coll de Boix, Cambrils, Montpol, Pont del Clop, Pla de Cirera, Solsona, El Miracle, Su i Matamargó. Dedicaven l’hivern a fer pega, vivint en barraques de pinya a la vora del forn, sinó en barracots de fusta, i el mes d’abril s’entornaven a l’Alzina. En aquests habitatges hi vivien 4 o 5 ersones, que hi cuinaven i hi dormien. Les restes visibles d’aquestes baraques són molt similars, construccions en pedra seca, amb dues estances, semblants a les barraques de vinya. Sembla que es tractava de barraques del tipus de carboner, fetes amb troncs i fang. El tracte amb els amos consistia en cobrar una quantitat fixa, pactada prèviament, amb el què s’incloïa tot allò necessari per fer la pega. La vida del pegaire es movia de bosc en bosc cada temporada, aprofitant pegueres o construïnt-ne de noves.

Si n’hi ha un pegaire, de matí es lleva, pren la destraleta i cap al bosc se’n va. Ai, que tot de tots en sia, Ai, que tot de tots serà. La teia que rauta fa de mal rautar, la teia és humida fa de mal cremar L’amo ja li deia que el demandarà ja li responia que se’n guardarà. Poema d’Amades sobre el pegaire

AL DIA - L’ASSOCIACIÓ - RECONÈIXER - L’ENTREVISTA - MANERES DE FER - ACTUALITAT - PAISATGE - EINES - LECTURES - RACONS VIUS

FER: Els forns de pega El forn de Pega del Semís (Coaner, Sant Mateu de Bages, Bages) (font: Fàbrega A., “La pega vegetal. Producció i pluriactivitat pagesa”. Estudis d’Història Agrària, nº19. 2006) Situacio: X=390477, Y=4632191, Z=460 Fins fa poc era la més ben conservada de totes, fins que l’any 2005 va trencar-se una de les dues bigues de fusta que suportaven el voladís que fa l’olla sobre la boca de recollida de la pega i es va ensorrar at d’aquest voladís. Es va ensorrar una altra part de paret al caure un pi amb la nevada del 28 de gener de 2006. Fàbrega apunta a la necessitat d’una acció de conservació urgent, al considerar-la la més interessant i la més estètica de totes. Aquest forn no té barraca de pegaire perquè aquest feia estada ala casa del Semís, molt aprop del forn.

Forn de pega del Semís, abans i ara. (Autor: Albert Fabrega)

Peguera de Torrescassana

Peguera de Pleixats

Peguera de les Cases

(Matamargó, Pinós, Solsonès)

(font: Fàbrega A., “La pega vegetal. Producció i pluriactivitat pagesa”. Estudis d’Història Agrària, nº19. 2006)

Situació: X=383666, Y=4635992, Z=585 L’estat de conservació és bo. La boca de sotida és ensorrada però té el pou i l’olla. S’hi han fet rompudes de camps als seus peus recentment. De moment la rompuda l’ha respectada.

Situació: X=384619, Y=4634712, Z=560 Aquesta peguera no es troba en bon estat, només queda el pou. Es pot trobar alguna resta de l’olla a la part baixa. O s’hi troba barraca del pegaire al troba-se aprop de la casa de les Casesd e Matamargó.

(font: Fàbrega A., “La pega vegetal. Producció i pluriactivitat pagesa”. Estudis d’Història Agrària, nº19. 2006) Situació: X=38491, Y=4636013, Z=597 La conservació és bona. El pou es troba parcialment reomplert de runa, conserva l’olla, i la boca de sortida de la pega. No trobem barraca de pegaire a la vora, al trobar-se a uns 50 m de la casa de Torrescassana.

AL DIA - L’ASSOCIACIÓ - RECONÈIXER - L’ENTREVISTA - MANERES DE FER - ACTUALITAT - PAISATGE - EINES - LECTURES - RACONS VIUS

ACTUALITAT Senyalització dels diferents espais naturals de la comarca del Solsonès

Diada Territori de Masies, Festa Major del Miracle

Amb la voluntat d’atraure el turisme d’activitats de natura i l’excursionisme, el Consell Comarcal ha promocionat aquesta iniciativa. Aquest 2013 es van repartir pel territori dotze punts informatius i divulgatius en indrets estratègics, per tal de millorar la interpretació d’aquests espais naturals. S’ha instal·lat un punt tàctil divulgatiu al Centre d’Interpretació Turística del Solsonès (ubicat a l’Oficina de Turisme del Solsonès) des d’on es difonen els valors naturals i culturals dels espais protegits de la comarca. Aquests punts informatius es troben als municipis següents: Pinell del Solsonès, Castellar de la Ribera, Lladurs, Odèn (dos), Guixers (dos), Sant Llorenç de Morunys, La Coma i la Pedra, Navès (dos) i Riner. L’objectiu de la instal·lació d’aquests 12 punts d’informació és orientar, sensibilitzar i donar a conèixer els valors ambientals dels espais naturals protegits de la comarca. El Consell Comarcal expressa buscar els recursos per més endavant instal·lar nous punts informatius en altres indrets per orientar i regular l’afluència dels fluxos de visitants.

Un any més s’afiança el primer cap de setmana d’agost la diada de Territori de Masies tot confluint amb la Festa Major del Miracle, uns dels inconfusibles centres neuràlgics del sud del Solsonès. Com altres anys, les expressions culturals del territori impregnen aquesta celebració que enguany va atraure un centenar de persones entre veïnat i gent d’arreu. A primera hora, una quarantena de persones van reviure a través d’una caminada a l’entorn del Miracle, l’evolució dels assentaments pre-històrics i l’arquitectura més pròpia d’aquesta època. La Laura de Castellet, veïna de Sant Just d’Ardèvol, va captivar xics i grans en aquest passeig pel qual els assistents es van endur un dossier temàtic, amb el relat del contingut del guiatge. El públic va anar creixent minuts abans de començar el tast de productes i plats de la zona. Més de 25 productors i restauradors van oferir un ampli ventall de degustació de productes, que va acabar saciant qualsevol gana haguda i per haver. Des de la Molsosa fins a Solsona, el tast oferia des del pa de pagès de tota la vida, olis aromatitzats, truita de bolets, costelles de xai lletó al forn, botifarres, donegal, cigronet de sandiumenge, fins a cerveses artesanes i mel del Miracle. Va costar desenganxar els assistents de la multitud de plats, quan la mateixa Laura cridava per l’inici del concert de música medieval del que forma part, A Chantar. Peces litúrgiques i populars i cançons de trobador de casa nostra i del Llenguadoc omplien el claustre del Miracle. El públic va escoltar atent i amb la panxa ben plena durant més d’una hora, amb la única interrupció de les campanes del Miracle que recordaven la ubicació privilegiada de la diada. La diada i concretament el tast es publicitava setmanes abans, oferint descomptes als clients dels productors i restauradors de Territori de Masies. La diada busca d’aquesta manera no només ser una celebració social i cultural local, un espai on reconèixer i viure la identitat, sinó també esdevenir un altaveu des d’on promocionar la seva economia.

El Miracle (Font: Nació Digital)

Fotos de la diada Territori de Masies 2014.

AL DIA - L’ASSOCIACIÓ - RECONÈIXER - L’ENTREVISTA - MANERES DE FER - ACTUALITAT - PAISATGE - EINES - LECTURES - RACONS VIUS

Surt a la llum el llibre: TERRITORI DE MASIES PAISATGE, BIODIVERSITAT I MÓN RURAL El proper dia 28 de novembre sortirà a la llum el llibre: Territori de Masies: Paisatge, biodiversitat i món rural. Es tracta de la primera obra dedicada exclusivament al Baix Solsonès (La Molsosa, Pinós, Llanera, Riner, Clariana de Cardener, Llobera i Pinell de Solsonès). És d’autoria compartida entre l’ARADA i el Grup Natura del Solsonès, i ha estat editat per l’ARADA en col·laboració amb Territori de Masies i el suport del projecte ACTUA i el Departament de Benestar Social i Família, l’Institut d’Estudis Ilerdencs, i el Departament de Cultura. Tal i com s’explicava pàgines enrere, el llibre neix amb la voluntat d’explicar i posar en valor els nostres paisatges, i recopilar informació tant històrica com cultural que ens permet entendre’l i protegir-lo millor. Per a fer-ho, cadascun dels diferents paisatges que s’expliquen és acompanyat per la presentació d’un paratge natural emblemàtic pel veïnat, sigui pels seus usos socials o per la seva singularitat tant cultural com natural. El llibre es presentarà el proper dia 28 de novembre a la sala cultural de l’Ajuntament de Solsona. A partir de llavors el podreu adquirir contactant amb Territori de Masies o l’ARADA, i a les llibreries del Solsonès i rodalies.

AL DIA - L’ASSOCIACIÓ - RECONÈIXER - L’ENTREVISTA - MANERES DE FER - ACTUALITAT - PAISATGE - EINES - LECTURES - RACONS VIUS

UN PAISATGE

FOTOGRAFIA BALÇ DE SANT JAUME Fotografia: David Guixé

El Balç de Sant Jaume El Balç de Sant Jaume es troba a Sallent, a Pinell de Solsonès. Es tracta d’un cingle de roca que du associada una llegenda. La casa El Torrent de Sant Climenç i la casa Torralta de Sallent ens l’expliquen. Diuen que Sant Jaume, escapant-se d’una persecució, va saltar el balç muntat del seu cavall. En el salt va deixar una marca de la ferradura del cavall a la roca, i es diu que encara avui s’hi pot veure. Els balços i cingleres són roques nues de vegetació que trobem arreu del territori, i són ben presents a la zona de Sallent i de Llanera. Els veïns utilitzen com a amagatalls o llocs on arraserar-se, depenent del balç o cingle, i també per a extreure’n roca, quina molt sovint trobem a les parets de les masies d’aquestes contrades.

AL DIA - L’ASSOCIACIÓ - RECONÈIXER - L’ENTREVISTA - MANERES DE FER - ACTUALITAT - PAISATGE - EINES - LECTURES - RACONS VIUS

RACONS VIUS TERRITORI DE MASIES, CUSTÒDIA DEL TERRITORI I RACONS VIUS: CONDICIONAMENT COL·LECTIU DE PARATGES EMBLEMÀTICS

es del 2012 L’ARADA forma part de la Xarxa de Custòdia del Territori en col·laboració amb el Grup de Natura del Solsonès, i posa a disposició dels socis i col·laboradors de Territori de Masies eines de suport a aquesta pràctica i també un servei de mediació entre parts. El projecte de custòdia del territori

pretén ser una eina que enforteixi la gestió col·laborativa del patrimoni natural, agrari i rural, i que permeti promocionar un patrimoni poc visible. A banda del projecte de custòdia, Territori de Masies aposta per condicionar paratges emblemàtics del nostre entorn tals com fonts, miradors, etc, o altres elements patrimonials que reque-

reixin d’una actuació de neteja o desbrossament. D’aquesta manera, sota el nom de Racons Vius, es persegueix la dignificació, des del voluntariat i amb un caràcter lúdic, d’espais que han estat i són importants per nosaltres però que es troben en mal estat. Aquesta activitat s’iniciarà els mesos d’agost i setembre.

Des de “Racons Vius” Es proposa una trobada on tota persona interessada pugui col·laborar en el condicionament de la font del Bisbe del Miracle, entorn que durant molts anys va acollir veïns del Miracle i pobles veïns.

Si estàs interessat/da en arranjar un espai del teu poble, pots enviar-nos la teva proposta o participar en l’assemblea general del dia 13 de Juliol a el Miracle. tmsolsones@larada.net

938 729 709

672 491 223

AL DIA - L’ASSOCIACIÓ - RECONÈIXER - L’ENTREVISTA - MANERES DE FER - ACTUALITAT - PAISATGE - EINES - LECTURES - RACONS VIUS

EINES COOP 57

Serveis Financers Ètics i Solidaris

Coop 57 sorgeix amb la lluita dels treballadors de l’editorial Bruguera que, un cop tancada, decideixen crear un fons amb una part de les seves indemnitzacions per promoure projectes amb l’objectiu de crear llocs de treball de qualitat i amb mitjans cooperatius. Així doncs, es conforma el 1996 com a cooperativa de serveis financers que, en un inici es lliga al cooperativisme de treball associat però que acaba obrint-se a altres entitats d’economia social i solidaria. COOP57 es defineix com una cooperativa de serveis que destina els recursos propis a donar préstecs a projectes d’economia social que promoguin l’ocupació, fomentin el cooperativisme, l’associacionisme i la solidaritat en general, i promoguin la sostenibilitat sobre la base de principis ètics i solidaris.

Xarxanet

Entitats i voluntaris per un món millor

Xarxanet.org es un portal d’Internet que té l’objectiu de connectar el voluntariat i l’associacionisme. Amb aquest objectiu s’enforteixen les entitats i es milloren les tasques de voluntariat per tal d’aconseguir la transformació social. Xarxanet neix el 2003 imputat pel Departament de Benestar social i Família de la Generalitat de Catalunya, en el que es busca potenciar i fer visible el paper de les entitats en la societat catalana. Xarxanet defineix els seus objectius en

• La difusió de les tasques de les enti-

tats associatives en el conjunt de la societat catalana, ja siguin culturals, ambientals, comunitaris, socials o internacionals. • Ser un punt de trobada i generar xarxa entre associacions i voluntariat mitjançant plataformes i xarxes socials.

A partir de 2005 Coop 57 amplia la seva xarxa en altres territoris. Així, sorgeix Coop 57 Aragó, o més tard Coop57 Madrid, Coop57 Andalusia i Coop57 Galícia. Coop 57 es formula entorn als sis principis de la banca ètica que son el principi de coherència, el de compatibilitat, de participació, de transparència, de solidaritat i de reflexió. Els seus recursos provenen de dues fonts: les aportacions de les entitats sòcies (cooperatives, associacions, fundacions i altres entitats d’economia social), i les aportacions de socis i sòcies col·laboradors (persones físiques que volen que els seus estalvis es gestionin coherentment amb les seves inquietuds ètiques i socials)

• Facilitar la informació d’interès aquestes (notícies, actes, cursos, recursos, llibres de referència i finançaments). • Generar opinió, reflexió i debat al voltant de l’associacionisme, el voluntariat i el tercer sector. • Millorar els projectes de les entitats mitjançant serveis d’assessorament i en matèria jurídica, econòmica i comptable. • Ser un espai web 2.0 per a les entitats: blocs.xarxanet.org • Mantenir al dia les actuacions, les informacions i l’actualitat de l’associacionisme mitjançant els seus butlletins (butlletins de xarxanet i la sindicació RSS).

Subscriu-te als butlletins de Xarxanet i estigues al dia dels recursos, cursos, notícies i finançament per a la teva entitat!

AL DIA - L’ASSOCIACIÓ - RECONÈIXER - L’ENTREVISTA - MANERES DE FER - ACTUALITAT - PAISATGE - EINES - LECTURES - RACONS VIUS

Territori de Masies

Turisme i cultura al sud del Solsonès

Projecte ACTUA

El projecte de Territori de Masies es conforma al sud del Solsonès i pretén potenciar el patrimoni cultural, material i immaterial d’aquesta zona. Cerca donar resposta a un turisme cultural amb pròpia identitat mitjançant la creació de productes turístics i rutes per la interpretació del patrimoni i la realització de diverses activitats i jornades per a públics diversos i el foment de les fires i festivitats tradicionals de la zona, destinades tant a la població del Solsonès com als visitants. Territori de Masies gira entorn al paisatge i la diversitat d’espècies pròpies de la zona, que queda avalat per la diversitat d’espais d’interès natural. Es fonamenta,

doncs, en le diverses possibilitats que ofereix el territori en matèria paisatgística i patrimonial per potenciar els seus usos de cara a una major connexió amb el propi entorn. El projecte sorgeix de la voluntat de la gent del territori per donar resposta a les inquietuds, de promoció d’activitats d’interès col·lectiu. Des d’aquest passat 2013, Territori de Masies es formalitza com a Associació, agrupant a veïns/es, entitats i empreses per treballar plegades pel territori i l’interès comú.

Actua es el projecte d’implementació participativa i col·lectiva del PAI del Solsonès (Pla d’Acció Integral) en el que es gestionen 9 accions del PAI del Solsonès per fer-les realitat. En aquest projecte son diverses persones i entitats del Solsonès les que impulsen les accions i es troben mensualment per avaluar les accions dutes a terme i projectar-ne de noves. L’àmbit d’actuació del projecte ACTUA es centra als pobles de Pinell, Llobera, Clariana, Riner, Pinós i la Molsosa. El projecte s’organitza amb una metodologia de participació col·lectiva i conté tres comissions formades per persones del territori que son un grup d’interès, una comissió externa i una comissió tècnica. Cada grup d’interès gestiona

un projecte i dona forma i gestiona el projecte per tal que esdevingui realitat. Cadascú hi aporta la dedicació que decideix. Cada grup funciona mitjançant el treball en xarxa i a partir d’aquí es busquen les relacions amb projectes ja existents al territori.

Apunta’t a Territori de Masies!

Del projecte ACTUA en surten els projectes comunitaris actualment en actiu: • Territori de Masies • Aula Rural Gegantera • Dones i Gent Gran, i projecte Enfila’t • Molsa • Centres Cívics • Solsonès Viu • Varietats Locals del Sud del Solsonès

El butlletí que teniu a les mans pretén ser una eina del territori i pel territori. Des d’ell es volem difondre les diferents activitats i avenços que es fan des del projecte ‘Territori de Masies’ als veïns i veïnes i a les persones amb algun lligam amb el Sud del Solsonès. De caràcter semestral, acull també un espai d’actualitat i coneixement dels nostres pobles i maneres de fer.

Territori de Masies és una iniciativa popular, recentment constituïda en associació, formada per veïns, entitats associacions del Sud del Solsonès des de la què coordinem i impulsem activitats i serveis que potenciïn el nostre paisatge i formes de fer. Territori de Masies és un projecte obert. Si vols col·laborar amb nosaltres, contacta’ns a informacio@territoridemasies.cat o al 672 49 12 23

OCTUBRE

NOVEMBRE

4, 5 i 6 d’octubre

2 i 3 de novembre

Festa Major del Roser de Cambrils (Odèn) 4 i 5 d’octubre

Fira d’Ous d’Euga a Sant Llorenç de Morunys 22 de novembre

5 d’octubre

Santa Cecília (Odèn) Festa de l’alli oli (Pinell)

12 d’octubre

Festa de les Dones de Cambrils (Odèn) Caminada de Tardor (Prades) Del 17 al 19 d’octubre

Fira del Bolet i el Boletaire del Solsonès 18 i 19 d’octubre

Festa de les Noies a Ardèvol (Pinós) Oct 4, 5, 11, 12, 18, 19, 25, 26

Recorregut guiat pels punts més destacats del nucli històric de Solsona. 11h. (Solsona) 4 i 19 d’octubre

Visita guiada a la Torre de Vallferosa. 10h (Torà)

Contacte: informacio@territoridemasies.cat 672 491 223 - 938 729 709 www.territoridemasies.cat

SI HI VOLS COL·LABORAR AMB NOSALTRES CONTACTA’NS A: informacio@territoridemasies.cat 938 729 709 672 491 223

28 de novembre

Fira de l’Empelt a Llobera Festa Major de La Pedra Festa Major de Navès Fira de Tardor a Sant Llorenç de Morunys

TERRITORI DE MASIES ÉS UN PROJECTE OBERT.

Nov 1, 2, 8, 9, 15, 16, 22, 23, 29, 30

Recorregut guiat pels punts més destacats del nucli històric de Solsona. 11h. (Solsona) 22 de novembre.

2/4 de 8 del vespre. Sala de cultura de l’Ajuntament de Solsona. Presentació del llibre ‘ Territori de Masies: Paisatges, biodiversitat i món rural. (vegeu programa apart) 30 de novembre

Ruta per les Obagues de Madrona. Territori de Masies des de la seva gent. Sortida: 8:30h. Plaça del Camp de Solsona o trobada a Madrona a les 9:00h. Durada de la ruta: 4 hores. Cal dur esmorzar (vegeu programa apart)

9h. Prades de La Molsosa. RACÓ VIU DE TERRITORI DE MASIES. Racó viu de la barraca de pedra seca del Solà de Prades de La Molsosa. 9: 00h: introducció a la pedra seca, a càrrec de Joaquim Garcia 9:30-12:00: practiques i restauració participada de la barraca de pedra seca del Solà. Inclou esmorzar.

DESEMBRE

Si hi esteu interessats, truqueu-nos al 672 49 12 23 o escriviu-nos a informacio@territoridemasies.cat.

Des 6, 7, 13, 14, 20, 21, 27, 28

Disseny i coordinació: L’ARADA, CREATIVITAT SOCIAL Iniciativa emmmarcada en el Projecte ACTUA. www.actua.latada.net

14 de desembre

Fira de Santa Llúcia de Navès 26 de desembre

Festa de Sant Esteve de Sisquer (Guixers) Dates a determinar Pessebre vivent d’Ardèvol (Pinós) i Vilandeny (Navès) Recorregut guiat pels punts més destacats del nucli històric de Solsona. 11h. (Solsona)