"Economia social i solidària a l'Alta Segarra" número 2

Revista nº 02 - Desembre 2017

Si cooperem avancem, si competim destruïm

02 REVISTA

IMPULS D’ALTRES ECONOMIES AL SERVEI DE LES PERSONES I DEL TERRITORI

CRÈDITS REDACCIÓ: BROLL, SCCL. EDITA: L’ARADA, SCCL I MANCOMUNITAT DE L’ALTA SEGARRA AMB EL SUPORT: AJUNTAMENT DE CALAF, ATENEU COOPERATIU DE LA CATALUNYA CENTRAL

DESEMBRE 2017 IMPRESSIÓ: GRÀFIQUES OLLER, CALAF Dipòsit legal: L 1245-2017

L’ECONOMIA SOCIAL I SOLIDÀRIA A L’ALTA SEGARRA

ÍNDEX 00

INTRODUCCIÓ REVISTA L’ECONOMIA SOCIAL I COOPERATIVA A L’ALTA SEGARRA ................................................................................................. pàg. 5

01

PRENENT LA PARAULA ............................................................................................................................................ pàg. 6

02

UNA APOSTA PEL COOPERATIVISME ............................................................................................................. pàg. 8 VEURE EL MÓN, AMB FORMA COOPERATIVA .................................................................................................................... pàg. 9 ÍBEX 35, ‘TOCATA I FUGA’, SOM ENERGIA I LA COOPERATIVA DEL LLUÇANÈS ............................................................ pàg. 12

03

ECONOMIA SOCIAL DES DEL DESENVOLUPAMENT LOCAL .......................................................... pàg. 14 TORNATERRA, UN PROJECTE DE RECUPERACIÓ AGRÍCOLA .......................................................................................... pàg. 15

04

INICIATIVES D’ECONOMIA SOCIAL

05

TALLERS D’ECONOMIA SOCIAL

RIUVERD ................................................................................................................................................................................ pàg. 18 FORMATGERIA EL MIRACLE ................................................................................................................................................ pàg. 19

PARLEM AMB JOSEP MATEO, UN DELS IMPULSADORS DE GIRA-SOL ......................................................................... pàg. 20

06

LES DADES SEGONS L’ATENEU COOPERATIU DE LA CATALUNYA CENTRAL ...................... pàg. 22

07

DEBATS OBERTS DE L’ECONOMIA SOCIAL EL COOPERATIVISME COM A EXPERIÈNCIA LABORAL I PERSONAL ............................................................................. pàg. 26 FINANCES ÈTIQUES ............................................................................................................................................................. pàg. 30

VISIBILITZAR EL CAPITAL SOCIAL ...................................................................................................................... pàg. 30

COOP57 NO ÉS UN BANC .................................................................................................................................... pàg. 31

ELS PRÉSTECS NO FUNCIONEN O NO S’AVALEN D’UNA MANERA HABITUAL ........................................... pàg. 32

FIARE ..................................................................................................................................................................... pàg. 33

BAROMETRE FINANCES ÈTIQUES, 2016 .......................................................................................................... pàg. 34

DADES GLOBALS 2016 ........................................................................................................................................ pàg. 34

L’ECONOMIA SOCIAL I SOLIDÀRIA A L’ALTA SEGARRA

L’ECONOMIA SOCIAL I SOLIDÀRIA A L’ALTA SEGARRA. IMPULS D’ALTRES ECONOMIES AL SERVEI DE LES PERSONES I EL TERRITORI Teixint complicitats al territori SOBRE AQUESTA PUBLICACIÓ La present revista, tal i com us anunciàvem al primer monogràfic, és la segona publicació del programa de Foment de l’Economia Social i Solidària a l’Alta Segarra. Aquest número a mode de conclusions pretén ser un recull d’experiències viscudes i reflexions sorgides durant el desplegament del Pla de Dinamització i Promoció de l’Economia Social i Solidària, impulsat per la Mancomunitat de l’Alta Segarra i l’Ajuntament de Calaf, amb la col·laboració d’entitats socials arrelades al territori, l’Ateneu Cooperatiu de la Catalunya Central i la Diputació de Barcelona.

Durant els darrers mesos de l’any 2017 s’han desenvolupat un seguit d’activitats amb la voluntat de donar a conèixer aquests tipus d’activitat econòmica al territori, així com promoure’ls entre totes les persones interessades. Les activitats realitzades han estat: • • • •

Formació en forma de tallers pràctics.

Facilitació recursos a les persones i iniciatives econòmiques interessades.

Visibilització d’experiències reals existents prop d’aquí.

Debat i definició d’un portafoli d’accions i línies estratègiques de planificació i foment del treball en xarxa del sector de les cooperatives i de l’economia social a l’Alta Segarra.

Activitats realitzades amb l’esforç compartit de la resta de municipis, i amb el suport de la Xarxa de Municipis de l’Economia Social i Solidària que va constituir-se el 17 de maig de 2017. En formen part 48 ajuntaments, que representen prop de la meitat de la població de Catalunya. La voluntat és que Calaf, juntament amb els municipis que així ho desitgin, formin part d’aquesta xarxa de municipis. En aquest 2018 està previst -per part de l’Ajuntament de Calaf- adherir-s’hi com a membre de ple dret.

monogràfic us volem mostrar la collita del que va representar la primera edició del programa de foment de l’economia social, celebrat en la seva primera edició entre el mes de setembre i desembre de 2017.

A les següents pàgines trobareu articles de persones de llarg recorregut en l’economia social, així com experiències del territori que esperem que us permetin de conèixer millor les diverses iniciatives i engrescar-vos a formar part d’aquest model econòmic amb molt de futur.

Aquesta revista tanca un primer període del que pretén ser un espai de continuïtat que doni suport i promogui accions de l’Economia Social i Solidària, com ara la mostra d’entitats de Calaf, el mercat de cooperatives del territori més proper, i tots aquells projectes que, des de la comunitat educativa local, es treballin durant els propers cursos, com ara la Cultura Emprenedora a l’Escola.

Amb la voluntat d’incorporar cada any noves iniciatives, cooperatives i empreses compromeses amb l’Economia Social i Solidària del nostre territori de l’Alta Segarra.

Si en el primer número de la revista, buscàvem “sembrar les primeres llavors per a noves reflexions sobre les múltiples possibilitats de l’economia social”, en aquest segon

5

01

1. PRENENT LA PARAULA La societat reclama més transparència, més democràcia i més participació en gairebé tots els àmbits de la vida, també en el de l’activitat econòmica. Durant l’última dècada s’han produït diversos canvis en les formes organitzatives i en les relacions en si de les empreses, i són cada vegada més les iniciatives empresarials que opten per la col·laboració, la participació i la cooperació com a elements centrals d’aquesta emergent gestió empresarial. Models que repercuteixen en les empreses en generar millors resultats i entorns laborals més afables, però que també inclouen avantatges socials, perquè les empreses s’arrelen al territori, reduint els possibles efectes de deslocalització.

L’adopció de mecanismes per fomentar la participació de les persones treballadores als centres de treball per part de les empreses mercantils, en general, parteixen de la idea que, com més participació hi hagi, més motivació hi haurà, i que això es traduirà necessàriament en un desplegament com per art de màgia de tot el potencial del personal laboral.

Afirmacions d’aquest tipus, provinents del management tradicional, no tenen prou en compte que la participació a les empreses mercantils no sempre és ben rebuda pels seus treballadors i treballadores perquè no es tradueix en una plena responsabilitat compartida entre model de negoci i mà d’obra productiva.

Sovint, la participació s’associa a més responsabilitat i a una despesa d’esforços individuals perquè funcioni un projecte que no els pertany, en el sentit que els beneficis d’aquesta implicació no rever-

6

teixen directament sobre el conjunt de treballadors, sinó en el capital.

En canvi, en una cooperativa de treball la participació de les persones treballadores ve determinada, en primer lloc, per la seva forma jurídica, que atorga a cadascuna de les persones sòcies un vot, que es tradueix en equitat.

Però n’hi ha prou?

Des del cooperativisme, prendre la paraula i participar es tradueix en tots els seus efectes, de compromís i responsabilitat en la presa de totes les decisions, in-

closes les condicions laborals. La cultura participativa esdevé així l’eix vertebrador de la globalitat del projecte, a través del qual el conjunt de socis treballadors esdevindran el motor de l’empresa col·lectiva.

Si volem ser consultats en pràcticament totes les esferes de la nostra vida, per què no podem tenir també un paper actiu en l’àmbit del treball? Diversos models d’activitat econòmica ho permeten.

En aquesta revista en trobaràs alguns exemples.

“Existeix un reclam de més transparència, més democràcia i més participació també en l’àmbit de l’activitat econòmica”

L’ECONOMIA SOCIAL I SOLIDÀRIA A L’ALTA SEGARRA

7

02

2. UNA APOSTA PEL COOPERATIVISME

GESTIÓ DEMOCRÀTICA PER PART DE LES PERSONES SÒCIES Les cooperatives són organitzacions gestionades democràticament pels socis i les sòcies, de manera que en els seus òrgans de representació un vot equival sempre a una persona, independentment de la quantitat de capital que cadascú aporti a la cooperativa. Aquest principi permet preservar la voluntat individual per un interès col·lectiu i esdevé un mecanisme per garantir que les persones, i no el capital, disposin del poder de decisió sobre l’esdevenir de l’entitat, participant activament en tota l’activitat econòmica.

La condició de cooperativa implica una aposta convençuda per la gestió col·lectiva, aportant coneixement i pluralitat de visions que enriqueixen el dia a dia de l’entitat, en un context autoorganitzat basat en relacions horitzontals.

PARTICIPACIÓ ECONÒMICA DELS SOCIS I SÒCIES Les persones sòcies contribueixen equitativament al capital de les seves cooperatives i el gestionen democràticament.

Aquest capital és propietat comú de la cooperativa.

Les persones sòcies poden ser inversors capitalistes?

8

No, la cooperativa no és una empresa capitalista on el fi últim és extreure benefici; l’objectiu és el benestar dels membres que l’integren. A més, recordem que en una cooperativa totes les persones sòcies tenen el mateix poder de decisió, independentment de la quantitat aportada.

LES COOPERATIVES ES CARACTERITZEN PER LA SEVA AUTONOMIA I INDEPENDÈNCIA Les cooperatives són organitzacions autònomes i estan gestionades per les persones sòcies.

Això significa que no poden acceptar capital d’organitzacions externes o dels governs?

Les fonts externes de capital es poden acceptar sempre que s’assegurin el control democràtic per part de les persones sòcies, i s’hagin aprovat en assemblea general a través dels vots de la majoria de persones sòcies.

EDUCACIÓ, FORMACIÓ I INFORMACIÓ Les cooperatives proporcionen formació a les persones sòcies amb l’objectiu de contribuir de manera eficaç i eficient en el desenvolupament personal i el projecte col·lectiu. La formació és el pal de paller per a la viabilitat econòmica del projecte, però també per garantir el benestar i l’entesa entre tots els seus membres.

COOPERACIÓ ENTRE COOPERATIVES La intercooperació és el moll de l’os de l’èxit de les cooperatives; lluny de la lògica competitiva del model socioeconòmic neoliberal, la voluntat és enfortir el moviment cooperatiu i el treball en xarxa entre les cooperatives.

INTERÈS PER LA COMUNITAT Les cooperatives treballen per aconseguir el desenvolupament sostenible de les seves comunitats mitjançant projectes consensuats per les persones sòcies.

L’ECONOMIA SOCIAL I SOLIDÀRIA A L’ALTA SEGARRA

VEURE EL MÓN, AMB FORMA COOPERATIVA Guillem Perdrix, director de la Federació de Cooperatives de treball de Catalunya Entre gener i octubre de 2017 s’han constituït a Catalunya 143 noves empreses cooperatives. I entre aquestes, de cada 10, constatem que gairebé 9 corresponen a la modalitat de treball associat, representada a la Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya, l’entitat que les agrupa i els dona suport al nostre país.

que el mateix període de l’any passat.

Sembla confirmar-se l’efecte de la llei aprovada el 2015 que obria la porta, entre d’altres, a la constitució de cooperatives amb dues persones sòcies amb l’objectiu de facilitar la creació de noves cooperati­ ves i, amb això, contribuir a la recuperació econòmica.

La creació de noves cooperatives es manté estable, any darrera any, des de fa una dècada, malgrat la crisi. En conjunt, a finals de 2017 Catalunya registra unes 4400 cooperatives, que són un 2% més

La progressió ascendent del cooperativisme es posa de manifest, de la mateixa manera, amb les xifres positives de generació d’ocupació. El tercer trimestre de 2017 la quantitat de persones que tre-

ballen a una cooperativa a Catalunya ha crescut un 5% respecte el mateix període de l’any anterior. En gairebé una dècada, de 2008 a 2017, l’ocupació a les cooperatives ha augmentat un 18%. Actualment 47.754 persones treballen en cooperatives al nostre país.

Des de la Federació contribuïm a aquest creixement de noves cooperatives amb sessions informatives i eines com un test online per detectar les capacitats necessàries per fomentar l’emprenedoria cooperativa.

Cooperativa, com una forma de ser i de fer Fruit del seguiment i acompanyament que oferim a les persones emprenedores, hem detectat que les noves cooperatives creades reflecteixen nous interessos per part dels seus impulsors.

A través d’empreses de gestió col·lectiva es busca una forma particular d’abordar necessitats no satisfetes per part de la societat.

La gestió pròpia de les cooperatives, els valors i principis que els són fonamentals, la porta oberta a la participació són elements que connecten amb persones convençudes que es pot treballar, viure, consumir i relacionar-se de forma diferent.

Les cooperatives són capaces de créixer a partir d’un model sostenible, oferint una varietat de serveis i productes com a resposta a les necessitats de les persones que en formen part. El cooperativisme ha esdevingut un motor de l’economia social i, molt especialment, de les diverses xarxes que la conformen. La participació, la transparència, la gestió democràtica, la propietat compartida, el respecte pel bé comú i la voluntat de transformació social emergeixen i formen part de la nostra cultura empresarial.

Més enllà de la seva estructura interna no discriminatòria, les cooperatives fomenten també la igualtat en l’àmbit extern, ja que són empreses centrades en les persones i no en el capital. D’aquesta manera, contribueixen a la distribució de riquesa d’una forma més justa. A més, des de la seva diversitat, són presents en tots els sectors d’activitat econòmica.

La cooperativa connecta amb la seva forma de veure el món i, per això, a la Federació som testimonis de la creació de cooperatives relacionades amb la construcció sostenible, les propostes alternatives d’habitatge, l’alimentació ecològica, la cultura i la participació, la cura de les persones o la recuperació del territori.

Fotografia: Guillem Perdrix, director de la Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya

9

02 La cooperativa, una qüestió de valor La gestió democràtica, la transparència, la igualtat de gènere i la conciliació són conceptes que pressupo­sem arrelats a les cooperatives de treball. Per tal de verificar fins a quin punt és així o no, la Fe­deració de Cooperatives de Treball de Catalunya va dedicar el seu darrer estudi anual a avaluar aquesta qüestió.

1. La gestió democràtica és part de l’ADN coopera­tiu.

Els resultats de l’estudi mostren que la gestió demo­cràtica és una eina útil i eficient per a la gestió col·lectiva. S’admet que portar a la pràctica la gestió democràtica és un repte quotidià. Amb tot, les dades extretes de l’informe asseguren que malgrat que un 51 % de les cooperatives considera que la participació de persones sòcies els preocupa, només un 5 % creu que és una àrea prioritària a reforçar.

2. La transparència és un valor fonamental a les cooperatives.

El relat de la transparència que fan les co­operatives va molt unit a la gestió democràtica: es considera una qüestió de ca­ràcter intern, vinculada principalment a la gestió societària. El 7 % de les cooperatives declara que la transparència és un àmbit prioritari que cal reforçar. El 40 % de les cooperati­ves disposa de mesures de transparència i bon govern.

10

3. Pel que fa a la igualtat de gènere, millora la situació respecte al mercat de treball.

Malgrat que existeix un 46 % de cooperatives formades únicament per dones i un 24 % són paritàries, a mesura que la plantilla creix les cooperatives paritàries decreixen. Si bé és cert que la presència de dones als càrrecs de responsabilitat és més gran que en altres empreses, la xifra és per sota de la proporció que representen les dones al conjunt de les cooperatives.

4. En l’àmbit de la conciliació hi ha un esforç i una preocupació per equilibrar vida laboral i personal.

El 44 % de les cooperatives afirma que aplica mesures de concili­ació. En general, són les cooperatives més grans les que més apliquen aquestes disposicions formalment, mentre que les de menor dimensió ho fan sense reglamentar-ne les mesures.

L’ECONOMIA SOCIAL I SOLIDÀRIA A L’ALTA SEGARRA

11

02

ÍBEX 35, ‘TOCATA I FUGA’, SOM ENERGIA I LA COOPERATIVA DEL LLUÇANÈS Josep Comajoan L’agència Europa Press informava el passat 30 de novembre que en els mesos d’octubre i novembre, després de la celebració del referèndum d’autodeterminació, fins a 2.850 empreses havien traslladat la seva seu social de Catalunya a altres comunitats autònomes de l’Estat espanyol. Entre aquestes, les grans empreses catalanes de l’Ibex 35. Però també moltes més. Segons una informació d’El País, només en els 20 primers dies d’octubre, davant la possible proclamació de la República, 1.300 petites i mitjanes empreses associades a Pimec havien traslladat la seva seu social fora de Catalunya. La guerra econòmica contra l’independentisme començava a fer els seus efectes entre grans però també petits inversionistes d’empreses en les quals, davant la nova regulació exprés del govern espanyol, els executius havien decidit fer el canvi de seu social sense ni tan sols la necessitat de consultar al consell d’administració, com era preceptiu fins el moment. Ja no diguem consultar les persones que treballen en aquelles empreses.

Reculem un any abans, l’octubre de 2016, quan la cooperativa Som Energia va fer públics els resultats de la consulta que havia fet entre els seus socis. Aquí no es parla de petits i grans inversionistes, ja que el vot d’un és tan important com el d’un altre. La cooperativa d’energia verda va consultar als seus més de 27.800 socis sobre quina destinació podia donar als beneficis de més d’un milió d’euros del primer semestre de 2016. La pregunta

12

es va fer a través d’un referèndum entre els socis que podia respondre’s telemàticament. Els socis havien d’escollir entre retornar diners a qui tenia contractada l’electricitat a Som Energia a la darrera factura de l’any, o bé guardar-los de coixí per cobrir futures situacions difícils. Un 85% va decidir destinar-los a reserva per a la cooperativa davant un 15% que preferien el retorn. Més de 6.000 persones sòcies van participar en la consulta.

Darrere aquests dos fets aparentment sense gran relació, la fugida d’empreses de Catalunya arran del procés independentista i la consulta als socis de Som Energia sobre la destinació de beneficis, sí que hi un nexe comú. En concret, on radica el poder de decisió d’unes determinades empreses i on es posa el focus d’atenció dels gestors d’unes i altres societats. Entre les gairebé 3.000 empreses que han sol·licitat a corre-cuita el trasllat de la seu social fora de Catalunya no hi ha ni una sola cooperativa. I si hi fos -ja que no disposem del llistat complet de les empreses que han protagonitzat la ‘tocata i fuga’- seria un cas extraordinari, més rar que la típica excepció que confirma la regla. Som Energia, en canvi, és una cooperativa, amb un consell rector i un equip tècnic que en porta la gestió, però on el poder de decisió rau únicament i exclusiva en tots les seves ara ja més de 30.000 persones sòcies, xifra que van superar el gener passat.

Quan des de l’Ateneu Cooperatiu de la Catalunya Central diem que la fórmula cooperativa és la més arrelada al territori, la que genera ocupació estable i de qualitat i que és la més resilient davant les diferents crisis sacsegen l’economia, i que posen el benestar de les persones per davant de l’acumulació de capitals, no ho diem per dir-ho ni per formar part d’un discurs recurrent. Ho diem perquè les empreses en mans de les mateixes persones que hi dipositen la seva força de treball, o que alhora que en són gestores, consumidores dels productes o serveis que elaboren o presten, seran les primeres interessades que l’empresa continuï tenint la seu on té l’activitat, perquè a més, i això tampoc ens cansem de dir-ho, la proximitat és un altre principi del món cooperatiu.

D’aquí que, a l’hora de parlar de desenvolupament local, i en conseqüència dels seus efectes positius per a les persones però també per al territori, un desenvolupament que pot generar una ocupació estable i de qualitat, nosaltres apostem per la fórmula cooperativa. Aquella on el poder de decisió, horitzontal i realment democràtic, basat en allò tan repetit però massa poques vegades dut a la pràctica, d’una persona, un vot, independentment del capital que cadascú hi ha invertit, realment en l’economia cooperativa sigui en mans d’aquells als quals va destinada en última instància l’activitat de l’empresa, siguin les persones treballadores, les consumidores o les dues alhora. Di-

L’ECONOMIA SOCIAL I SOLIDÀRIA A L’ALTA SEGARRA

fícilment una cooperativa externalitzarà l’activitat fora del territori, ni tan sols la seu social, ja que aniria en contra dels seus propis interessos i de les persones que en formen part, siguin treballadores o consumidores.

I sí, diem ocupació estable i de qualitat.

Que no ha d’anar necessàriament associat a salaris alts, sinó justos. Això sí, amb una escletxa salarial entre les persones que treballen en una cooperativa bé inexistent o bé molt més baix, immensament més baix, que la majoria d’empreses ja no de l’Ibex 35, per descomptat, sinó també d’una bona part de les societats mercantils convencionals. Ocupació estable, ja que són les mateixes persones que gestionen la cooperativa les que s’ocupen i regulen la seva relació laboral.

I de qualitat perquè, al final, la participació en els òrgans de gestió, no només una vegada a l’any o molt de tant en tant, sinó en el dia a dia de les cooperatives, fa que aquestes acabin generant unes relacions laborals de molta més qualitat que a les que estem acostumats en altres àmbits econòmics.

A mi m’agrada remetre’m tot sovint a la carta de principis de la Xarxa d’Economia Solidària (XES) de Catalunya. I molt especialment quan, en el seu punt número 2, dedicat al Treball, s’hi refereix com a «un element clau en la qualitat de vida de les persones, de la comunitat i de les relacions econòmiques entre la ciutadania, els pobles i els estats», i d’aquí que des de la XES se situï la concepció del treball en un context social i institucional ampli de participació en l’economia i en la comunitat. Arribats a aquest punt de la carta de principis de la XES, ja ens haurem adonat que, si bé parla d’economia, ho fa remetent-se al concepte de treball.

Ni una sola menció a beneficis, resultats ni molt menys els misteriosos «mercats» que ja no tan sols regulen les relacions econòmiques mundials sinó que sembla que també ho fan sobre les nostres vides.

Els principis de la XES es refermen en la importància de recuperar la dimensió hu-

mana, social, política, econòmica i cultural del treball ja que permet el desenvolupament de les capacitats de les persones, produint béns i serveis, per satisfer les veritables necessitats de la població (nostres, del nostres entorn immediat i de la comunitat en general). Per això, el treball és molt més que una ocupació, conclouen els principis de la XES. Es fa un esment especial al treball dut a terme en l’àmbit de la cura a les persones, fonamentalment exercitat per les dones, sense el qual la nostra societat no es podria sostenir. D’aquí que, entre tota l’activitat exercida durant els primers 10 mesos de vida de l’Ateneu Cooperatiu de la Catalunya Central, entre tantes coses engrescadores que s’han pogut acompanyar o impulsar, em quedo amb una iniciativa que neix al Lluçanès de la mà del Consorci del Lluçanès, però també amb l’acompanyament, entre altres entitats, de l’Ateneu Cooperatiu de la Catalunya Central.

Es tracta d’una futura cooperativa integral de treball i consum que oferirà serveis i assistència a domicilis i a persones.

Serveis que poden anar des de la neteja a la llar, a locals o comunitats de veïns fins a cosir, planxar, acompanyament social a persones grans o necessitades, cuinar, cangurs, gestió d’animals de companyia o gestions de manteniment de la llar.

Per una banda s’aconseguirà crear una ocupació estable i de qualitat basada en l’autoorganització, en aquest cas de les persones treballadores però també de les que consumiran -i gaudiran- dels seus serveis. Però també es donarà cobertura a un sector com és el de les cures o el treball domèstic, encara ara massa, per no dir molt, precaritzat. Així doncs, entre les empreses de l’Ibex 35, però també les gairebé 3.000 de la ‘tocata i fuga’, i Som Energia o la nova cooperativa del Lluçanès, no calen més paraules.

Fotografia: Josep Comajoan. Periodista i cooperativista a Dies d’agost i l’Ateneu Cooperatiu de la Catalunya Central

13

03

3. ECONOMIA SOCIAL I SOLIDÀRIA DES DEL DESENVOLUPAMENT LOCAL L'Economia Social i Solidària està directament relacionada amb el desenvolupament local pels mateixos principis constitutius d’aquestes iniciatives. Recuperem alguns dels valors i formes d’organització i gestió de projectes cooperatius :

• La lliure adhesió del socis al projecte cooperatiu.

• El control democràtic de la cooperativa per part dels socis cooperativistes.

• L’educació cooperativa i la formació permanent.

• El repartiment d’excedents segons el treball aportat, no el capital.

• La integració cooperativa de les persones treballadores.

• Una preocupació i incidència en l’entorn que es tradueix en accions en la vida social i comunitària del territori.

14

Els valors cooperatius, per tant, més enllà de la generació d’ocupació, possibiliten la incidència sobre altres fenòmens socials i mediambientals del territori. Fins i tot es pot afirmar que les cooperatives solen estar arrelades al territori, ja que en molts casos són projectes que neixen per tal de resoldre necessitats d'una comunitat determinada.

Alhora, les persones que les impulsen solen viure en el mateix espai territorial on es fa l'activitat, això les empeny a generar relacions de producció i consum positives pel desenvolupament local com són la mobilització de recursos locals, de manera que es facilita la inserció laboral de persones dels municipis propers i es generen alternatives de consum basades en la proximitat. Així mateix, els beneficis econòmics de l'activitat tendeixen

a circular dins el propi territori, via proveïdors locals i via reinversió, perquè cal no oblidar que les decisions sempre es regeixen per la voluntat de les persones sòcies, la qual cosa redueix els riscos d’externalització d’empreses.

Com que sovint són iniciatives integrals, no únicament econòmiques, que tenen com a objectiu millorar la qualitat de vida de les persones treballadores i el seu entorn, l’ESS activa la vida cultural i social d’un territori i això genera comunitat i ciutadania activa. Es tiren endavant accions comunitàries que dinamitzen les relacions de cooperació entre col·lectius d’un determinat espai de referència amb l’objectiu de generar respostes que permeten satisfer les seves necessitats i millorar la qualitat de vida.

L’ECONOMIA SOCIAL I SOLIDÀRIA A L’ALTA SEGARRA

TORNATERRA. LA RECUPERACIÓ AGRÍCOLA TornaTerra és un projecte cooperatiu que neix i es concep com a espai de generació i reproducció de valors socials i territorials a la comunitat on es desenvolupa. Ho fa recuperant la cultura, promocionant el producte local, però també investigant sobre la possibilitat que varietats locals en desús puguin ser reintroduïdes a l’agri-

cultura local. Des de la recuperació de petits horts abandonats, TornaTerra reivindica el treball pagès responsable com a element fonamental de la custòdia del territori i les seves activitats i costums.

TornaTerra crea xarxes d’horts recuperats amb varietats locals en desús, de manera que recupera la cultura i el patrimoni

associat tant de la varietat com del patrimoni agrari associat a l’hort. Més enllà de la qualitat del producte, que és certificat com a ecològic, els valors anteriors són els fonamentals de TornaTerra, els valors intangibles que fan de TornaTerra un projecte comunitari d’intervenció i educació popular i per la sostenibilitat.

Èxode rural: pèrdua d'actius socials, culturals i erosió de la capacitat reproductiva dels símbols del paisatge Neix a Prades de la Molsosa, al Baix Solsonès, el passat mes de juliol del 2015. Com molts altres pobles del Baix Solsonès i de la Catalunya Vella, el despoblament rural és una realitat, i com a conseqüència, l'abandonament de terres i, especialment, d'aquelles petites parcel·les que es

dedicaven a la horta per a l'autoconsum.

Amb la pèrdua d'horts es perd cultura, patrimoni agrari, paisatge, memòria col· lectiva, valors comunitaris i eines potencials de reconstrucció del model de relació entre el camp i la ciutat. A la vegada, aquest abandonament va en detriment

de la riquesa cultural (Convenció sobre la Diversitat Biològica, Declaració de Río, 1992), de les varietats agronòmiques locals i del seu coneixement associat (usos, pràctiques locals de conreu, toponímia).

El declivi dels horts d’autoconsum: empobriment cultural, paisatgístic i de sobirania alimentària Fins fa no gaires dècades, cada casa mantenia els horts (majoritàriament d’autoconsum). Es trobaven al costat de rieres, al costat de vivers, basses o pous.

L’hort ha estat una font imprescindible d’alimentació durant tot l’any. En provenien la major part dels aliments que consumia la família; les verdures i les hortalisses. Sempre situat a les proximitats d’algun pas d’aigua, d’una bassa o d’un pou. Normalment, abans es tenia un hort d’estiu i un hort d’hivern. Els cultius de secà amb els cigrons, les guixes, mongetes i cebes es feien normalment en camps apartats de la masia, que anaven canviant de lloc. L’hort d’hivern era prop de casa, en un lloc assolellat, i nor-

malment proper al femer, que li proveïa adob. La barreja d’excrements i palla que s’extreia de les corts era l’adob usat per a les hortalisses. L’hort d’hivern no s’havia de regar gaire, i s’hi feien cebes, espinacs, apis, cols d’hivern, escaroles, enciams i faves. Alguns d’aquests cultius es tapaven per a protegir-los de les glaçades. Per contra, l’hort d’estiu necessitava de molt reg, i anava sempre associat a una bassa o una rasa. És el que avui ha perdurat i on es conreen mongetes tendres, enciams, escaroles, tomàquets, apis, cols de cabdell, albergínies, pebrots, bledes, carbasses i cebes per esgarrar (per menjar tendres).

Sovint els horts de les diferents cases dels pobles o parròquies s’agrupaven a les zones on hi havia més disponibilitat d’aigua. D’aquesta manera esdevenia un entorn de relació social i d’intercanvi de coneixement i recursos agronòmics i culturals. Eren llocs frescals i als estius solien acollir moltes persones del veïnat per passar la tarda.

La pèrdua poblacional, i especialment aquella derivada dels èxodes dels anys seixanta, en ple ‘desarrollismo’, fa que molt horts es deixin, en primera instància els d’hivern i més endavant també els d’estiu. Amb el seu abandonament es perden els valors culturals (coneixement ecològic tradicional i patrimoni cultural),

15

03 i socials associats. El progressiu envelliment de la població provoca també que, a mesura que incrementa l’envelliment, hi hagi més horts que no tenen relleu generacional i que s’abandonin.

Més enllà dels impactes socioculturals, la pèrdua d’horts determina una pèrdua de diversitat i qualitat paisatgística (es perden mosaics), i també de biodiversitat

pròpia de l’hort i d’espais naturals treballats per l’home.

Malgrat que a la zona del Baix Solsonès els horts eren principalment per autoconsum, era habitual que les mestresses (qui acostumaven a menar l’hort) anessin a vendre part dels excedents a mercats propers. La pèrdua dels horts, per tant, també determina una pèrdua d’una

activitats complementària de la renda familiar, que si bé tenia un pes petit, era permanent.

Finalment, aquesta pèrdua determina també un debilitament de la sobirania alimentària tant de la població local com de la dels centres urbans que actuen com a nuclis territorials on es celebren els mercats agraris (per exemple Calaf, Cardona o Solsona).

Fotografia: Productes TornaTerra

Els sis pilars del projecte: 1. Volem que els nostres productes serveixin per recuperar espais i/o horts abandonats, i poder així crear la xarxa d’espais Torna Terra.

conservar-les, tot multiplicant la llavor per poder generar-ne estoc.

3. Volem que el circuït de venda sigui curt, de proximitat i basat en la confiança.

2. Volem que el que plantem siguin varietats locals i que el nostre projecte ajudi a

4. Volem que el producte sigui certificat com ecològic.

16

5. Volem que el projecte potenciï el cooperativisme i la creació de xarxes.

6. Volem que el projecte col· labori amb les entitats del territori que treballen amb i per a les persones.

L’ECONOMIA SOCIAL I SOLIDÀRIA A L’ALTA SEGARRA

Els sis pilars que defineixen el projecte s'acompleixen gràcies a la cooperació entre diferents entitats del territori: la intervenció col·lectiva de les parts que conformen el projecte fa que multipliqui exponencialment la seva potencialitat.

La tasca de recuperar horts i espais abandonats recau sobre el pagès Arnau Vilaseca, que rep l'assessorament de l'Arada SCCL en tot allò que fa referència a la composició paisatgística i la dimensió cultural i social de l'entorn rural, la venda del producte a través de circuits curts i

basat en la confiança és tasca del projecte MengemBages, de la cooperativa Frescoop SCCL. El projecte Esporus, de l'Associació l'Era, vinculada a l'Escola Agrària de Manresa, és qui proporciona el planter de les varietats locals i que el pagès també ha de multiplicar. Finalment, les etiquetes dels productes i les caixes són fetes per l'Associació Amisol, de Solsona, que treballa amb persones amb discapacitat de la comarca del Solsonès.

tats a plantar i les quantitat. Amb això s’aconsegueix uns dels objectius del projecte, generar el mínim d’excedent possible.

Finalment, reporten tota la informació observada del comportament de la varietat plantada al projecte Esporus i també el seu comportament a l’hora de comercialitzar-la, tant pel que fa a la seva conservació com de les propietats organolèptiques que els clients expliquen.

Les produccions es planifiquen conjuntament, per tant, es consensuen les varie-

Fotografia: Visita al projecte Tornaterra.

TornaTerra: - crea una marca conceptual que aglutina tots els agents que incideixen directament des de la producció fins a la distribució dels aliments, els vincula amb els agents locals i crea espais de diàleg i promoció comunitària i del territori rural, replicable per qualsevol persona que coincideixi amb els pilars dels projecte.

- vol potenciar la identitat positiva del territori, preservant el patrimoni cultural

material i immaterial i el seu dinamisme, percebent-lo com a actiu social i econòmic.

pretenguin fer front a l’actual crisi sistèmica, civilitzacional, ecològica i social (Sevilla i Soler, 2010).

- reivindica i revalora el treball i valors del petit pagès: la potenciació i ús sostenible dels recursos locals (naturals, organitzatius, materials...); la cooperació i solidaritat; la vinculació i participació en la identitat comunitària i territorial; la finalitat de reproducció social de l'agrosistema. Els elements de la cultura pagesa esmentats tenen un gran interès per a les propostes de desenvolupament rural que

- crea noves oportunitats per complementar la renda agrària, especialment destinada a la població més jove, les quals eviten la pèrdua patrimonial i erosió cultural derivada de l'abandonament d'horts.

- reivindica l'economia social i solidària des de la creació de xarxes de cooperació i de potenciació del consum crític.

17

04

4. INICIATIVES D’ECONOMIA SOCIAL RIUVERD RIUVERD és una cooperativa d’iniciativa social i sense ànim de lucre que té com a objecte social la integració i la formació sociolaboral de persones en situació d’exclusió social com a trànsit a l’ocupació ordinària. Principalment treballa amb joves, proporcionant-los un itinerari formatiu adaptat a les seves necessitats i circumstàncies personals. Desenvolupen diverses activitats econòmiques de producció de béns i serveis, com ara el conreu, distribució i venda de productes hortícoles de qualitat i saludables; l’elaboració i venda de productes agroalimentaris; el cultiu d’herbes aromàtiques; la realització de serveis integrals de jardineria, i estan oberts a ampliar línies de treball que s’adeqüin a l’objectiu d’assolir la inserció de les persones usuàries. Paral•lelament, la cooperativa també ofereix formació i orientació sociolaboral per altres col•lectius.

luntat d’anar ampliant la plantilla. Comptem també amb el suport de l’Associació l’Afrau de Serveis Educatius, Culturals, Sociolaborals i de Lleure i diversos socis col•laboradors.

Per als socis fundadors de Riuverd, treballar des de l’àmbit cooperatiu suposa humanitzar l’activitat econòmica, mantenint relacions entre iguals i produint un impacte social. Posar en pràctica el cooperativisme els ha permès de generar més sinergies amb altres entitats, productors i amistat, crear noves xarxes i enfortir el desenvolupament del territori.

Als següents establiments trobaràs els seus productes:

Manresa: Mengem Bages Cervera: La Moderna del carrer Major Calaf: La Senalla Igualada: A Grams Súria: Forn de la Font | Botiga Migjorn El Garbell Cardona: Cal Pepitu | Figa Flor Riner: El Miracle Solsona: Si vols contactar-hi directament: RIUVERD Cal Robert, partida de Sant Pere Màrtir 25280, Solsona - Lleida Telèfon: 620588159 riuverd@riuverd.cat

L’equip Riuverd està format per Jordi Corbera Claveria i Xavi Rendé Bertran com a socis treballadors i entre tres i cinc treballadors en inserció, tot i que tenen la vo-

Fotografia: Equip Riuverd.

18

L’ECONOMIA SOCIAL I SOLIDÀRIA A L’ALTA SEGARRA

FORMATGERIA EL MIRACLE La Formatgeria del Miracle és nou projecte cooperatiu situat al sud de la comarca del Solsonès, al municipi de Riner. Més concretament dins el Santuari del Miracle, un entorn immillorable a la comarca farcit d’obres artístiques i arquitectòniques de gran valor. Les antigues cuines del Monestir del Miracle, un equipament que havia caigut en desús des de feia ja uns anys, esdevenen avui l’espai que acull aquest projecte.

La cooperativa de nova creació és el fruit de la voluntat de la Sílvia i el Marc de tirar endavant un projecte que traslladés també a l’àmbit econòmic la seva manera de pensar i viure podent gaudir del privilegi d’estar prop d’allò i d’aquells que estimen, contribuint a preservar el territori, al mateix temps que ens ofereixen productes de qualitat.

La seva activitat econòmica se centra en l’elaboració de formatges i altres

productes làctics, com els iogurts, i esperen, ben aviat, poder disposar d’un ramat propi amb el qual obtenir la matèria primera, la llet. La Formatgeria del Miracle se suma a iniciatives existents que posen en valor el territori on es trobem com són el Santuari del Miracle i la seva oferta d’allotjament, el restaurant “El Miracle”, que inclou una botiga de productes fets per artesans del Solsonès, i l’equipament Solsonès Barroc, que ens convida a descobrir el patrimoni historicoartístic de la comarca.

Els podràs trobar a: Monestir del Miracle Riner, Lleida 25290 Telèfon: 637 35 25 81 Contacte@formatgeriadelmiracle.coop.

FACEBOOK: Formatgeria el Miracle INSTAGRAM: @formatgeria.elmiracle TWITTER: @formatgemiracle

La voluntat de la Formatgeria del Miracle és d’ampliar les seves línies de treball, si cal amb nous socis, sempre posant en pràctica els principis del cooperativisme.

Treballen perquè la seva activitat econòmica sigui respectuosa amb el territori oferint productes de proximitat i fent possible els valors cooperatius d’igualtat i democràcia en la presa de decisions quotidianes.

Fotografia: Els formatges i iogurts.

Fotografia: Sílvia Soler i Marc Pla, socis de la cooperativa.

19

05

5. TALLERS D’ECONOMIA SOCIAL

Els dies 16, 18 i 23 d’octubre van tenir lloc uns tallers pràctics d’introducció i gestió d’iniciatives de l’economia social i solidària dinamitzats per l’Ariadna Fitó i l’Arnau Vilaseca. Als tallers, hi van assistir persones amb interessos diversos, des de persones que es troben en procés de recerca activa de feina, emprenedors que cerquen la fórmula amb què tirar endavant el seu projecte o empreses consolidades que estan pensant transformar el seu projecte a cooperativa.

Aquest últim cas, l’hem volgut compartir amb vosaltres: parlem amb Josep Mateo, un dels impulsor de Gira-sol.

Gira-sol, Recursos en Energies Renovables és una empresa fundada

el 2007 per quatre socis amb la intenció d’oferir el coneixement i els recursos necessaris per poder construir habitatges sostenibles i promoure l’ús de les energies renovables mitjançant instal·lacions, cursos i jornades.

L’equip està format per instal·ladors, enginyers i físics amb una destacada experiència laboral en el sector de les instal·lacions en general i en les renovables en particular, que han exercit la seva professió a Catalunya i a l’estranger (Anglaterra, Senegal, Brasil) en projectes de cooperació internacional.

20

Els inicis...

Els membres de Gira-sol van coincidir a l’Escola Agrària de Manresa als voltants de l’any 2000. En aquells moments, l’EAM era referent en la formació en energies renovables. Bona part d’ells venien de l’àmbit de les instal·lacions. Havien treballat de ben joves com a lampistes i buscaven una alternativa més d’acord amb la seva manera de pensar i viure, “alguna cosa que creguéssim de veritat”, ens explica el Josep Mateo, un dels impulsors de Gira-sol. Hi havia també qui sortia de la universitat després de formar-se en energies i van fer cap a l’EAM, com a docents i/o coordinadors de cursos. L'Escola Agrària de Manresa va ser doncs, el vincle d'unió i també, el pont per poder començar a fer les primeres instal·lacions. En Josep assegura que “sense aquells cursos, no seriem on som.

Enguany el projecte ha fet 10 anys, cap de nosaltres s’imaginava que arribaríem als 10 anys”.

Una dècada enrere, l’aposta per les energies renovables era arriscada “A Gira-sol creiem en les energies renovables, pensem que pot ser una de les maneres que les persones tenim per fer un món millor, despendre’ns dels oligopolis energètics i el que aquests representen.

Podem ajudar tant a l’autogestió de projectes rurals, així com a persones descontentes amb l’actual sistema energètic.

També contribuïm en temes econòmics:

ajudar a l’estalvi i a despendre’ns de la dependència sobre empreses monopolistes, intentant trobar l’alternativa que més s’adeqüi a les necessitats de cada projecte. Les energies renovables ens han d’ajudar a tenir una generació local i descentralitzada de l’energia i a dependre molt menys de recursos que venen de l’altra punta del món, on aquests provoquen desigualtats, injustícies i guerres.

La importància de la implantació de les energies renovables és més que contrastada a tot el món, tot i que certs partits polítics i empreses capitalistes ens vulguin fer creure que no es així i fins i tot vulguin impedir-ne implantació; creiem ha de ser l’aposta de la nostra societat.

Tot i així, hi ha molta feina a fer, tant en la instal·lació de les energies renovables com en els hàbits de consum energètic”.

No tot han estat flors i violes...

“El camí de Gira-sol no ha estat fàcil; hem passat molts bons moments, però també moments difícils. Un d’aquests moments complicats va ser el moment posterior al boom de les instal·lacions fotovoltaiques promoguda per les subvencions del govern d’en Zapatero, en què es van fer moltes instal·lacions d’aquest tipus, i en canvi, ara estem amb l’amenaça del famós impost al sol que ha provocat que la por a sancions i la retirada de subvencions minvés la demanda d’instal·lacions solars.

L’ECONOMIA SOCIAL I SOLIDÀRIA A L’ALTA SEGARRA

Al mal temps...

Com a projecte emprenedor ens va ajudar de superar aquest sotrac la forma que tenim de funcionar, més horitzontal i cooperatiu. Reduint despeses i sous i invertint hores en formació cap a altres àmbits de les energies renovables que abans no tocàvem, obrint-nos nous horitzons. En aquests moments el que sustenta l’empresa són el manteniment d’instal·lacions solars tèrmiques, les instal·lacions de climatització amb biomassa o geotèrmia/aerotèrmia així com les instal·lacions fotovoltaiques autònomes”.

Perspectives de futur...

Tot i aquest declivi, fa cosa d’un parell d’anys sembla que actualment està augmentant la demanda d’instal·lacions fotovoltaiques d’autoconsum. Una causa pot ser que, arran del procés sobiranista, la gent, entitats i municipis tenen ganes de canvis, de consumir i generar d’una altra manera i se senten enfortits i valents per provar-ho.

Trajectòries de compromís La majoria dels fundadors de Gira-sol ja eren persones estretament vinculades a la vida associativa de les seves poblacions d’origen. L’afinitat els va portar a crear una empresa més horitzontal i participativa, basada en l’autogestió en tots els àmbits: “volíem tenir una experiència laboral on poguéssim aprendre, col·laborar, decidir, equivocar-nos... Tots buscàvem una manera de treballar diferent a la que havíem fet fins aleshores, en què nosaltres poguéssim apoderar-nos del nostre temps i del nostre treball” explica el Josep.

tra idea sempre havia sigut funcionar com una cooperativa. La veritat és que no vam tenir bon assessorament, se’ns va informar que la responsabilitat que teníem sobre la empresa era major, que els socis no ens podíem donar de baixa ens cas de baixada de la feina, etc.

La manera que tenim de treballar és molt semblant a com treballen les cooperatives, i és que tots som socis treballadors autònoms, cobrem per les hores dedicades i tots al mateix preu, les decisions importants les prenem entre tots en assemblea, intentant que siguin cada dos mesos o màxim trimestrals, tot i que ens agradaria fer-ne més sovint. Part dels beneficis els reinvertim tant en formació com en inversions, com en un fons de reserva.

Per altra banda, a la gent que col·labora amb nosaltres, o a treballadors/es que treballin amb nosaltres, els oferim les mateixes condicions que a nosaltres i al cap d’un temps (entre 1 i 2 anys) de prova, tenen l’oportunitat de ser sòcies. D’aquesta manera vàrem ampliar el número de socis de 4 als 5 que som actualment. Tot i així, ens costa trobar gent que vulgui treballar d’aquesta manera.

Potser és a causa que no volen responsabilitats ni assumir riscos. La majoria de gent vol un contracte laboral, fer les seves vuit hores, cobrar a final de mes i si hi ha problemes és cosa vostra...

D’altra banda, la manera que tenim de funcionar ens dona avantatges i inconvenients.

Per part meva, crec que hi ha més parts positives que de negatives, aquestes crec que són les que ens han fet aguantar fins ara. Una de les negatives a destacar és que normalment estem competint en un mercat purament capitalista, on les empreses d’instal·lacions són formades per un “jefe” que té els seus treballadors i que pot collar-los tant com vulgui o el deixin, fins i tot empreses sense escrúpols (que no dic que ho siguin totes ni molt menys) que arriben a treballar amb persones immigrants a molt baix preu, aprofitant-se de la seva situació de vulnerabilitat i precarietat.

Per la nostra part fem “autoexplotació”: si hem de fer més hores, les fem, i si no podem cobrar-les per diversos motius... doncs ens les apuntem i a final d’any veiem si es poden cobrar.

Passar de SL a SCCL En aquests moments estem en un debat intern, ja que la nostra manera de funcionar, així com la nostra ètica moral, ens està fent plantejar el canvi a un format cooperatiu. Pensem que els avantatges hi seran, ja sigui fiscalment, així com entrar a formar part formalment del teixit associatiu que tenen les cooperatives de treball. Però els canvis a vegades fan por, o mandra, sobretot quan veus que les coses et funcionen. Però per a nosaltres també és important treballar d’acord amb la nostra ètica. El debat està sobre la taula.

Gira-sol,

Sense ser cooperativa... són cooperativistes “Al dia a dia funcionem com una cooperativa sense ser-ho. Gira-sol està constituïda com a Societat Limitada. Encara no tenim molt clar com vàrem acabar fent una SL, ja que la nos-

Fotografia: Parada informativa de Gira-sol a la Fira d’Economia Social i Solidària de Manresa.

21

06 05

6. LES DADES SEGONS L’ATENEU COOPERATIU DE LA CATALUNYA CENTRAL TIPUS D’ORGANITZACIÓ

COOPERATIVES AGRÀRIES

L’Economia Social i Solidària a la Catalunya Central està formada per un total de 208 iniciatives, 157 de les quals són cooperatives i 51 Societats laborals. És a dir, 3 de cada 4 empreses són cooperatives.

Les cooperatives agràries representen el 10 % de les persones treballadores en cooperatives.

157

cooperatives

208

iniciatives

10%

cooperatives agràries

51

Societats laborals

ANY DE CREACIÓ

10

anys 1/3 d’aquestes empreses han estat creades en els últims 10 anys (des de l’inici de la crisi econòmica) i el 54% en els últims 20 anys.

22

20

anys

L’ECONOMIA SOCIAL I SOLIDÀRIA A L’ALTA SEGARRA

OCUPACIÓ

PARITAT

La meitat de les persones ocupades en cooperatives a la Catalunya Central ho estan en cooperatives de treball associat.

La paritat en l’ocupació en cooperatives és especialment femenina (56,3%) però en canvi en relació a les persones sòcies, els homes representen el 66% dels membres.

OCUPACIÓ EN COOPERATIVES

56,3%

50%

cooperatives de treball associat

PERSONES SÒCIES EN COOPERATIVES

66%

23

06 05

DIAGNOSI DE LES EMPRESES DE L’ECONOMIA SOCIAL - COOPERATIVES I SOCIETATS LABORALS SECTOR ECONÒMIC, ÀMBIT GEOGRÀFIC I FACTURACIÓ

• • • •

24

Destaca la indústria (36%), i les empreses del sector agrícola i ramader (15%).

Tipus d’empreses molt centrades en el treball a nivell local, comarcal, regional i del conjunt de Catalunya (85%).

Les cooperatives facturen el 98% del conjunt facturat a les SL. Proporcionalment, les dades parlen d’un 58% de facturació > de 500.000€ anuals.

L’ECONOMIA SOCIAL I SOLIDÀRIA A L’ALTA SEGARRA

25

07 05

7. DEBATS OBERTS DE L’ECONOMIA SOCIAL

El passat mes de novembre es van realitzar dues taules rodones amb la participació d’experts en Economia Social, les quals van comptar amb l’assistència d’una trentena de veïns vinguts d’arreu de l’Alta Segarra.

La primera taula es va dur a terme a la Sala Felip de Calaf, el 10 de novembre al vespre, sota el títol “Cooperativisme de Treball” i va comptar amb la participació de Perfecto Alonso, soci de la cooperativa de serveis Se7C i president de la Federació de Cooperatives de Treball de Catalu-

nya; Jordi Feliu, soci de la cooperativa de treball Constructora de Solsona SCCL; i Arnau Vilaseca, pagès impulsor del projecte TornaTerra i que fou membre de la gerència de la cooperativa d’iniciativa social Gedi SCCL.

EL COOPERATIVISME COM A EXPERIÈNCIA LABORAL I PERSONAL El Jordi Feliu i l’Arnau Vilaseca van explicar-nos la seva experiència laboral i personal en diversos projectes cooperatius, que resumim a continuació.

Arnau Vilaseca, “Cooperativisme en temps de crisi, el cas de la cooperativa GEDI”.

L’Arnau va entrar a treballar l’any 2005 a la cooperativa Gedi i dos anys més tard n’era soci treballador. La cooperativa opera en el sector de serveis socials i l’any 2011 el sector es debilita. Aquesta situació amenaçava la viabilitat del projecte i es van haver de prendre mesures. L’Arnau va explicar el procés per mantenir la cooperativa activa i amb èxit. A continuació en destacarem alguns punts, perquè ens donen a entendre la manera de treballar del cooperativisme, també en moment de vaques magres.

A diferència d’una empresa convencional, en una cooperativa trobem les persones al centre. Per aquest motiu es convoca un assemblea general on es debaten les

26

diferents posicions per tal de salvar el projecte, i en aquest sentit la informació i la transparència esdevenen fonamentals.

“El nostre objectiu no era donar una informació i que cadascú s’espavilés, sinó que la transparència de la cooperativa fos real, que la gent entengués per què estàvem allà i quin era el problema que hi havia a la cooperativa. I s’apoderés, que es cregués en la viabilitat de la cooperativa” – remarca l’Arnau.

Les mesures a adoptar no eren precisament desitjables i passaven per la retirada de drets adquirits com: el complement

de malaltia per baixa laboral o fins i tot dur a terme un ERO. La direcció va tenir clar des del moment zero que calia predicar amb l’exemple i van ser els primers a aplicar-se la reducció de jornada amb la corresponent reducció de salari. Aquest gest va facilitar que la resta de socis treballadors acceptessin també la reducció.

Contràriament al que s’esperava des de la direcció de la qual formava l’Arnau part,

“totes les accions que nosaltres vam proposar a l’assemblea es van aprovar. Vam aconseguir que de les 80 persones implicades, la gran majoria apostessin per una manera d’organitzar-se més col·laborativa, més a través de la cooperació... Posant

L’ECONOMIA SOCIAL I SOLIDÀRIA A L’ALTA SEGARRA

en valor que entre nosaltres ens havíem de salvaguardar els llocs de feina. Més enllà dels problemes individuals, que també n’hi havia, i que no s’havien de menystenir.”

Això no vol dir que no es trobessin amb entrebancs, com acostuma a passar. Van aparèixer dificultats a l’hora d’entendre que determinats comportaments tenien repercussió directa en el balanç de comptes de l’entitat, així com de la necessitat que tenia la cooperativa d’implicació en els plans formatius per part de les persones treballadores, i que no sempre es complien. En aquest sentit, es van haver

de prendre mesures d’expulsió d’aquells que no assumien les seves obligacions com a persones sòcies. L’Arnau va destacar: “Tots hem d’anar a una i, per

tant, tots hem de fer el possible per salvaguardar els nostres llocs de treball. El fracàs arriba si cadascú només mira per ell”.

Tot el procés va implicar un enorme aprenentatge, en què la gent que estava al davant de la cooperativa va comprendre que no ocupaven aquell lloc només per gestionar, i que la resta de treballadors també eren imprescindibles. “Es va en-

tendre que una gerència sola no podia salvar a la cooperativa. Un soci de la cooperativa sol no salvarà a la cooperativa. Per què? Perquè tant els gerents com els socis que estan a primera línia són socis de la cooperativa i han de salvaguardar el bé comú entre tots, i en aquell moment el bé comú era el treball. En el moment de la crisi econòmica era molt més preuat el treball que les indemnitzacions. Calia salvaguardar el treball, no parlàvem d’indemnitzacions”, afirmava entusiasmat l’Arnau.

I és que no existeix un manual de funcionament de cooperatives vàlid per poder encabir-hi les particularitats de cada cas que pot sorgir, fruit precisament de la pluralitat d’opcions que apareixen quan totes les persones hi tenen veu, però sí que esdevé molt important que tothom cregui en el projecte i doni el millor de si mateix.

Fotografia: Taula rodona a la Sala Felip de Calaf sota el títol “Cooperativisme de Treball”

El bagatge en cooperativisme adquirit durant aquesta experiència va fer que l’Arnau posteriorment reorientés la seva trajectòria laboral en el món de la pagesia en format cooperatiu.

Jordi Feliu “El cooperativisme com una sortida laboral entre companys de treball” Entre aplaudiments del públic assistent es va donar pas al Jordi Feliu, que també va explicar la seva experiència. Després que l’empresa on estava ocupat tanqués portes, juntament amb 6 persones més va decidir crear una cooperativa en el mateix sector, la construcció. La decisió d’emprendre en el món cooperatiu va venir precisament perquè entenien que en aquest format era més fàcil sobreviure

a èpoques de crisi. En aquell moment van valorar que tots els socis compartissin un model de negoci similar que els permetés remar en la mateixa direcció. A nivell organitzatiu van pactar fer una reunió setmanal on cada soci pogués explicar la situació de cada obra que portava i es prenien decisions conjuntament, a partir d’aleshores les relacions eren entre iguals.

La cooperativa va anar creixent arribant

el seu punt àlgid d’ocupació l’any 2004, amb 30 treballadors. Però poc després, amb la crisi econòmica i els estralls que va suposar en el sector de la construcció, es va reduir la plantilla a la meitat. Avui consten de 20 treballadors. Segons el Jordi: “si hem sobreviscut ha estat, en part, pel fet de ser cooperativa”. Ens ho explica. Durant el boom immobiliari, la construcció s’orientava a l’especulació

27

07 05 amb l’habitatge. En la mesura del possible no volien ser partícips d’un model econòmic que no els convencia, de manera que això els va portar a no embrancar-se en negocis més suculents econòmicament, però que alhora

contribuïen en fer menys accessibles els habitatges a la població, els podien portar problemes en un futur: “Això ens va salvar, perquè si no, si haguéssim fet com la majoria de constructors... ara la nostra cooperativa possiblement

no existiria”. Per al Jordi, treballar en la construcció com abans però a la seva pròpia cooperativa va implicar un compromís i responsabilitat per part dels socis que és el que manté viu i viable el projecte.

Perfecto Alonso “Apunts i avisos sobre Cooperativisme” El Perfecto Alonso, com a president de la Federació de Cooperatives de Catalunya, inicia la seva exposició amb una breu presentació de la Federació, per tal que el públic assistent conegui les seves

funcions i al mateix temps es faci una idea de les cooperatives que agrupa i el seu volum de facturació.

Fotografia: Perfecto Alonso

Les dades La Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya és una organització empresarial íntegrament dedicada a la creació, el creixement i la promoció de les més de 3.000 empreses cooperatives de treball que, dia a dia, enforteixen l’economia i la nostra societat en base a principis democràtics.

Les cooperatives promouen la participació de les persones membres, l’ocupació estable, la innovació, l’arrelament al territori i el desenvolupament local.

municació o la indústria, entre d’altres.

Juntes, les cooperatives catalanes generen uns 4.600 milions d’euros i representen el 3% del PIB.

Existeixen cooperatives de treball a tots els àmbits i sectors des de l’atenció a les persones, les energies renovables, la co-

Una senzilla i aclaridora definició de cooperativa: Una cooperativa és una societat basada en les persones. Les cooperatives són societats que es basen en les persones, perquè és la gent que participa en un projecte col·lectiu per solucionar un projecte individual, com són cobrir les necessitats bàsiques de manutenció i viure d’una determinada manera.

“som nosaltres mateixos els que treballem, decidim i fem, no tenim aquesta necessitat de tenir la protecció d’un ordenament jurídic que ens protegeixi. Nosaltres donem les nostres La característica fonamental:

28

normes de regulació. Al final és un compromís. És el compromís que nosaltres fem o decidim com ens relacionem”.

tes les mans tenen el mateix valor, un vot. I tots conjuntament decidim qui és el president, els salaris, la manera de treballar, d’organitzar-nos o de quan fem vacances. I té el mateix pes el vot d’aquell que fa tres dies que forma part del projecte com el que va constituir la cooperativa. Assumim que potser ens podem equivocar en les decisions, però l’equivocació i l’error també són maneres d’anar aprenent. I si un no s’equivoca mai, no aprèn.

Una cooperativa fonamentalment és una manera de relacionar-se. Les cooperatives ens relacionem des dels valors.

Si no compartim els valors, el projecte no arribarà enlloc.

I quins valors són els que ens defineixen a nosaltres?

•

El valor de la igualtat. Tots som iguals. Cada persona té un vot. To-

•

Un altre valor que ens defineix és l’element dinamitzador de la nostra

L’ECONOMIA SOCIAL I SOLIDÀRIA A L’ALTA SEGARRA

activitat. Quin es el element que ens pot fer que nosaltres tinguem una dinàmica de funcionament i de submissió i respecte a les decisions, i a vegades, als mandats que no compartim? Nosaltres ens regulem bàsicament per la confiança. Però com que la confiança costa molt de guanyar i poc de perdre, per tant esdevé imprescindible alimentar-la. Quan en una cooperativa es perd la confiança, s’ha acabat el projecte. Aleshores no podem deixar que un element tant important depengui d’una o dos persones. Nosaltres creiem que aquest element tan poc concret i tan important per nostres s’ha de basar en elements que garanteixen que aquest confiança es pugui mantenir. És a dir, mitjançant la participació, la informació i la transparència en la gestió.

•

•

2. L’element següent és el model. El model pot ser cooperatiu, i es considera que és el més avantatjós perquè l’administració té el compromís de vetllar per aquest model, al mateix temps que es paguen menys impostos, perquè una cooperativa no té l’ànim de guanyar diners per endur-se cap a casa sinó l’ànim de tenir el sou més digne possible i després deixar diners dins de la cooperativa perquè el projecte tingui continuïtat.

3. I finalment el funcionament, una cooperativa funciona com nosaltres

•

En el context actual, la creació de cooperatives va en augment, i creix en sectors molt formats, com poden ser enginyers, arquitectes o advocats. Es tracta de persones que tenen una determinada formació i que decideixen que volen crear una empresa o una organització empresarial que tingui uns determinats valors per poder viure, treballar i ser com un vol ser.

Perquè si un treballa en una empresa, serà com vol que sigui l’empresa, en un projecte cooperatiu tots els membres decideixen.

El cooperativisme com a eina de transformació quotidiana:

“Nosaltres creiem, l’experiència ens ho ha demostrat, que quan hi ha un propòsit, quan hi ha una idea de tirar endavant un projecte, en principi fer una feina, amb un compromís personal, la projecció d’aquest projecte és tremendament revolucionària. I ho és perquè al final la revolució no és cremar cotxes ni tirar bombes, sinó transformar la realitat en els actes quotidians”.

3 idees clau per a la creació d’una cooperativa:

1. El primer que es necessita per crear una cooperativa és tenir un projecte empresarial. Definim projecte empresarial com a productes o serveis que es puguin posar en coneixement de tercers que vulguin comprar i donin una rendibilitat entenent per rendibilitat la solució de les condicions econòmiques mínimes que es puguin assenyalar.

una qualitat de treball o unes condicions dignes de vida o les empreses que només busquen el màxim de benefici i per això, si cal precaritzen les condicions laborals, o malmeten l’entorn.

decidim. I com decidim? Autogestió, i això implica el compromís o la obligació d’assumir més enllà de les nostres capacitats, decisions que sovint poden generar pànic. Però assumint aquestes decisions que ens poden fer temor. Es produeix un mecanisme que posa en marxa el creixement en la responsabilitat de les persones: la gent comença a créixer a nivell personal.

•

“Molta gent ja no vol crear societats per ser ric, sinó cooperatives per poder ser feliç.”

L’economia social, una economia de futur.

Diversos estudis apunten que el nou consumidor es transforma, i que el consumidor del futur prioritzarà productes amb valors. El que compra una samarreta avui per avui, veu el preu més barat; doncs de mica en mica s’està incorporant una consciència a la compra que significa que si el preu suposa que els treballadors estiguin en unes condicions infrahumanes per fer aquesta samarreta, el mercat, el consumidor, deixarà de comprar-lo.

La compra social és innovadora perquè nosaltres, en el nostre consum, decidim quina és la gent que treballa o quines són les empreses que donen

Un abans i un després de la crisi.

Actualment podem dir que les cooperatives estem de moda perquè, al cap i a la fi, l’última crisi no era una crisi exclusivament econòmica, sinó que ha suposat el qüestionament de tota una sèrie de valors.

La crisi va sacsejar-ho tot, el dramàtic atur ha estat un avís en què hi hagut persones que s’han adonat que no podem esperar que ens donin treball, sinó que cal començar a caminar i crear el nostre projecte, i com que caminar sol fa una mica de por, la gent s’agrupa i comença a tirar endavant projectes.

•

Si el cooperativisme és tan bo, per què no hi ha més cooperatives?

Perquè no hi ha un manual únic, perquè el cooperativisme el regulem pels pactes que fem entre les persones que en formem part. Per tant, és un projecte molt dinàmic, canviant

29

07 05 i plural dependent de cada projecte cooperatiu.

caixa, eren mals gestors, o com que no se sap qui mana, tothom va a la seva. I no és així, no fem aquests supòsits quan una mercantil tanca.

La gent coneix poc o malament les cooperatives. A l’imaginari social s’ha instal·lat la idea que aquells projectes cooperatius que fracassen ho fan per culpa que algú ha posat la mà a la

En relació al desconeixement: sabies que al 95% de les farmàcies que hi ha Catalunya, qui els distribueix els

medicaments és una cooperativa?

Ho fa una cooperativa, entre altres motius perquè una societat de capital segurament no vindria aquí perquè no és rendible. Algú coneix alguna cooperativa? Doncs segur que en tens més d’una ben a prop.

FINANCES ÈTIQUES Divendres 17 de novembre de 2017, al GIT de la Catalunya Transversal es va dur a terme la segona taula rodona de l’Economia Social i Solidària a l’Alta Segarra. Aquesta vegada l’àmbit temàtic eren les finances ètiques i es va comptar amb la participació de Joan Junyent, del seminari d'economia crítica Taifa; de Martina Marcet, membre de la comissió social

de Coop57; i d’Oriol Martí, membre del GIT de la Catalunya Transversal de Fiare, acompanyats d’una vintena d’assistents.

A continuació us presentem una síntesi dels principals punts que es van tractar a la taula Rodona.

VISIBILITZAR EL CAPITAL SOCIAL La Martina de Coop 57 va obrir l’acte destacant la importància de visibilitzar el capital social, incidint en què cal transformar el marc mental de consum per transformar també les nostres pràctiques diàries.

Ens va posar un exemple tan quotidià com anar a comprar. Remarcant que rere aquella mercaderia que comprem hi ha

una relació directa amb el forner que s’ha alçat ben d’hora al matí i s’ha posat a pastar per tal que nosaltres puguem cobrir una necessitat alimentària. Aquesta relació va molt més enllà de la qüestió estrictament material, perquè a més, la persona que ens ofereix el pa, també és un veí, és un pare, és un germà, és un fill... amb interessos i aficions. Perquè les persones som molt més que una simple posició de

Fotografia: Taula rodona a Els Prats de Rei, sota el títol “L’Economia Social i les Finances Ètiques”

30

compradors o venedors en el mercat. Per a la Marina “Aconseguir transformar

aquestes relacions mercantils en relacions socials és precisament el gran repte de l’economia social.”

La finalitat de l’economia social no és només ser més eficients en els intercanvis, sinó ser també més propers entre tots els agents que participen en l’àmbit social, per visibilitzar i prendre consciència que les relacions que es troben en el mercat no són estrictament monetàries.

El pensament econòmic dominant ens diu que la banca són uns grans experts en posar en contacte estalviadors i persones que necessiten accedir al crèdit, i gairebé per art de màgia, totes les parts es posen d’acord i al cost més baix possible. No obstant, amb la crisi, al sector bancari li ha caigut aquesta màscara i hem descobert totes les pràctiques que han dut a terme per posar prioritzar els

L’ECONOMIA SOCIAL I SOLIDÀRIA A L’ALTA SEGARRA

seus beneficis davant dels interessos dels seus clients.

Existeixen, però, nombrosos projectes que busquen una manera diferent de treballar en l’àmbit de les finances, on

no només importa la rendibilitat econòmica, sinó que també és té en compte on s’inverteix, com s’inverteix, de quina manera i en quins projectes. A l’hora d’oferir productes als seus clients no tot s’hi val. I que per tant, el primer que cal

fer és deixar de parlar de clients, perquè la relació ja no és clientelar sinó entre socis que al cap i a la fi són els que prenen les decisions de com ha de funcionar tot aquest procés de gestió dels recursos monetaris.

COOP57 NO ÉS UN BANC Coop57 és una cooperativa de serveis financers, no és un banc. Coop57 ofereix serveis financers a entitats que poden guardar els estalvis i donar préstecs.

També existeixen els socis col·laboradors que són persones físiques que fan diferents aportacions econòmiques, però no té una operativa bancària, és un lloc on hom pot dipositar els seus estalvis.

Uns estalvis que tenen una remuneració, uns interessos. Aquests interessos es decideixen en assemblea, tant el que remuneren els socis treballadors i les altres entitats que tenen estalvi, com els tipus d’interès al que es pagaran els crèdits.

en què es deixa de ser soci. En el cas d’entitats que necessiten un préstec, els diners surten únicament i exclusiva de les aportacions de les persones que hi deixen els seus estalvis. Hi ha una part de fons propi perquè hi ha persones que han fet donacions a Coop57 i dels fons inicials de Coop57. En el moment actual, els fons propis de Coop57 són una part molt petita del total de fons que té l’entitat per poder finançar.

Els préstecs no funcionen o no s’avalen d’una manera habitual

Una de les coses que es planteja és que la forma jurídica en si mateixa no és tant la barrera com sí que ho és allò que s’està fent en aquell projecte. Que això és el que es valora a la comissió social. Però una de les característiques és que aquests préstecs no s’han de gravar ni amb patrimoni, ni amb diners efectius, ni amb nòmines, sinó que el que es fa servir el que s’anomena aval social mancomunals.

Això vol dir que si tens el projecte has de buscar un seguit de persones que avalin una part de la quantitat del préstec que s’ha demanat.

El primer requisit per fer-se soci de Coop57 si és un soci col·laborador, és a dir una persona física, cal que faci una aportació inicial de 300 euros. Aquests es queden com a capital propi de Coop57 i només es recuperen en el moment

Els préstecs, només els poden demanar entitats per tirar endavant projectes.

Inicialment era limitat al que era el món cooperatiu, però després es va ampliar i s’hi va afegir tot el món associatiu.

Això s’ha anat ampliant. Actualment també es financen projectes que siguin d’autònoms i de societats civils privades o d’una altra microfórmula. Les societats limitades no hi són incloses, ara per ara.

La persona que avala signa un document on assumeix un aval d’una quantitat determinada. I en el cas que l’entitat arribés a tenir un problema, que no pogués assumir el pagament del préstec, l’avalador seria la persona a qui se li hauria de demanar el pagament d’aquells diners que s’ha compromès a avalar. El nombre d’impagaments a Coop57 és pràcticament nul.

Coop57 és una cooperativa de serveis financers ètics i solidaris que té com a objectiu principal contribuir a la transformació social de la nostra economia i de la nostra societat.

ria que promoguin l'ocupació, fomentin el cooperativisme, l'associacionisme i la solidaritat en general, i promoguin la sostenibilitat sobre la base de principis ètics i solidaris.

Poden estalviar en Coop57 totes aquelles persones o entitats que creguin en els principis de Coop57 i vulguin veure els seus estalvis vinculats al finançament de projectes d'economia social i solidària.

La seva funció principal és el finançament de projectes d'economia social i solidària a través de la intermediació financera. Això significa recollir i captar l'estalvi de la societat civil per poder canalitzar-ho cap al finançament d'entitats de l'economia social i solidà-

Coop57 és una organització democràtica i de base assembleària formada per persones i entitats de l'economia social i solidària. L'entitat és propietat de tots els seus socis i sòcies, que s'autogestionen i s’organitzen per a la gestió de la cooperativa.

Requisits per ser soci de Coop57

Poden rebre finançament de Coop57 totes aquelles entitats pertanyents a l'economia social i solidària que siguin sòcies de serveis de Coop57 i que aportin algun tipus de valor afegit per al seu entorn i per al conjunt de la societat.

31

07 05 ELS PRÉSTECS NO FUNCIONEN O NO S’AVALEN D’UNA MANERA HABITUAL A Coop57 assumim i promovem els principis de les finances ètiques. Hi ha 5 principis fonamentals:

Principi de Coherència: Que el destí que donem als nostres diners no entri en contradicció amb els nostres valors.

Principi d’Ètica Aplicada: Aplicació de criteris no econòmics en les decisions d’estalvi i inversió.

Principi de Transparència: S’ofereix informació regular i pú-

Principi de Participació: La presa de decisions s’efectua de

Principi d’Implicació: Els principis ètics tenen dimensió transversal en l’entitat, no tan sols la seva activitat sinó també la seva actitud i compromís.

manera democràtica amb la participació dels diferents socis i sòcies.

blica de totes les activitats i les seves conseqüències.

Els préstecs, només els poden demanar entitats per tirar endavant projectes.

Inicialment era limitat al que era el món cooperatiu, però després es va ampliar i s’hi va afegir tot el món associatiu.

Això s’ha anat ampliant. Actualment també es financen projectes que siguin d’autònoms i de societats civils privades o d’una altra microfórmula. Les societats limitades no hi són incloses, ara per ara.

Una de les coses que es planteja és que la forma jurídica en si mateixa no és tant la

barrera com sí que ho és allò que s’està fent en aquell projecte. Que això és el que es valora a la comissió social. Però una de les característiques és que aquests préstecs no s’han de gravar ni amb patrimoni, ni amb diners efectius, ni amb nòmines, sinó que el que es fa servir el que s’anomena aval social mancomunals.

Això vol dir que si tens el projecte has de buscar un seguit de persones que avalin una part de la quantitat del préstec que s’ha demanat.

La persona que avala signa un document on assumeix un aval d’una quantitat determinada. I en el cas que l’entitat arribés a tenir un problema, que no pogués assumir el pagament del préstec, l’avalador seria la persona a qui se li hauria de demanar el pagament d’aquells diners que s’ha compromès a avalar. El nombre d’impagaments a Coop57 és pràcticament nul.

A Coop57 ens estructurem segons un model organitzatiu en xarxa.

Això significa que la nostra forma organitzativa és horitzontal i basada en els principis de participació i arrelament territorial.

Aquest model respon a diversos motius.

La proximitat en l'actuació permet tenir un major coneixement del territori i de la realitat social i, per tant, es té un coneixement més gran de les necessitats que existeixen i se’ls pot donar millor resposta.

A Coop57 no desenvolupem un model convencional de creixement i/o expansió. No decidim expandir-nos cap a un territori determinat, sinó que Coop57 només existirà en aquells territoris on es vulgui que existeixi.

Seran les persones i entitats que, organitzades en xarxa, gestionaran la creació i gestió de cada secció de Coop57 amb participació i autogestió.

Estructurar-se sobre la base d'una xarxa de persones i entitats que interactuen, es coneixen i s'entrellacen entre elles, conforma bona part de la personalitat de Coop57 i la participació de les persones i entitats sòcies és fonamental per al seu bon funcionament.

Coop57 s’estructura per seccions territorials, cadascuna de les quals té els seus propis òrgans i estructures de participació.

32

D'altra banda, un creixement horitzontal permet una major integració i cohesió de la nostra base social, de manera que es poden generar teixits socials de caràcter local.

També un model descentralitzat facilita la participació dels socis i sòcies a mesura que el projecte creix, ja que els nuclis de participació no creixen al mateix ritme que la cooperativa.

L’ECONOMIA SOCIAL I SOLIDÀRIA A L’ALTA SEGARRA

FIARE Al País Basc, diversos grups interessats en les finances ètiques van crear l’any 2003 la Fundació Fiare, per construir un moviment de ciutadania activa que establís els fonaments d'una banca ètica. L’any 2005 es va signar el contracte d'agents amb Banca Popolare Etica, que va ser l'experiència que més els va interessar a nivell europeu, i es va iniciar la intermediació financera en territori espanyol.

l’any 2011 es va fer la proposta d'integració de Fiare i BpE, amb l'aprovació en les assemblees de tots dos països, fins a arribar l’any 2013 a la creació de l'Àrea Fiare a Banca Popolare Etica. A la tardor del 2014 s'inicia la nova etapa de Fiare, com a Àrea de Banca Popolare Etica.

Després d'anys de campanya de recollida d'estalvi i dels primers crèdits, finançament en 4 sectors i recollida de capital social,

Acte seguit és el torn d’Oriol Martí, membre del GIT de la Catalunya Transversal de Fiare.

La voluntat és que els diners puguin treballar pel bé comú. Contràriament al que sovint es pot pensar, els diners no són quelcom neutre, quan els tenim dipositats en un banc, aquest banc els agafa i els utilitza. Nosaltres, com a persones que tenim uns estalvis, podem preguntar: aquests diners serveixen per comprar armes? Serveixen per finançar projectes que puguin estar afectant de manera negativa el medi ambient? O part d’aquests diners poden acabar en un paradís fiscal sense tributar i pagar impostos? Això són preguntes que fins fa poc no tenien gaire sentit, perquè si anem a un banc convencional i els ho preguntem, se’ns posaran a riure i difícilment obtindrem respostes. Fiare neix amb la idea que aquestes preguntes puguin tenir resposta. I aquest és el neguit una mica fundacional que va estirar a la gent a iniciar aquest projecte.

Fiare és un projecte de banca ètica cooperativa que ofereix productes bancaris, productes d’estalvi i productes de finançament. És un projecte ètic,

perquè són ètics a l’hora de facilitar crèdit a les empreses. I si una empresa que els demana un crèdit no és coherent amb la nostra

manera d’entendre l’ètica, Fiare, simplement no l’hi proveeix. Perquè qui gestiona, qui té el poder real de prendre decisions en tots els moviments del banc són els socis. És una cosa que cap dels bancs

que operen a l’Estat espanyol no fa. A excepció de Triodos, però Triodos no és cooperatiu: els clients estan segurs que les seves inversions són més o menys ètiques. Però en canvi no tenen manera de decidir sobre el tipus de producte que el banc comercialitza o sobre el govern del banc. Triodos és un banc en vertical que busca generar el benefici i no té implicació en el teixit de l’economia social del nostre territori. La gran diferència de Coop57 o de Fiare és que la nostra raó de ser, en realitat, és enfortir el teixit social de l’economia, és enfortir l’economia social i solidària en el nostre país.

La transparència, per a l’Oriol Martí, és un dels valors que té Fiare i que s’està promovent des de l’economia social i solidària, el qual xoca directament amb la opacitat que ens trobem normalment, si més no, a les entitats bancàries tradicionals.

A Fiare, per garantir que el que estem finançant està en coherència amb els nostres valors, els preguntem sobre

com es revertiran els possibles beneficis del projecte, i si es repartiran entre la gent que integra el projecte. També es busca conèixer els mecanismes que s’estableixen a l’empresa per facilitar que tots els treballadors puguin participarhi i perquè les decisions que s’hi prenen puguin ser el màxim de participades i democràtiques possibles. Després, sobre la incidència que pugui tenir el projecte.

Incidència en termes socials, és a dir quanta gent es pot contractar a través d’aquest projecte i en quines condicions i la incidència en termes ambientals.

Algú podrà pensar que és una intromissió en tota regla en el funcionament social i ambiental de la empresa, i és cert. Fiare el fa amb una doble voluntat. Una és la de no finançar projectes que per a l’entitat no compleixin uns criteris ètics. Però no només això, també ho fa amb la voluntat d’establir un acompanyament. Perquè una vegada l’empresa proporciona tota aquesta informació, Fiare en fa una anàlisi que retorna a l’empresa.

Omple aquest formulari i ens el retorna, nosaltres fem una anàlisi. I llavors fem un retorn a l’empresa, establint una relació d’acompanyament i cooperació lluny de la relació clientelar a què estem acostumats en l’economia convencional.

Aplicant aquests processos, Fiare té certes garanties que tot el que es finança és un tipus de projecte que genera un impacte.

33

07 05 On van els meus diners...

Fiare és un banc cooperatiu i totes les decisions es prenen a través dels socis.

Cada soci té un vot amb independència de les accions que pugui tenir. I totes les decisions, ja sigui de productes, d’estructura del projecte o de governança, totes passen sempre per assemblea. A Fiare hi ha 2.500 persones sòcies.

Ser soci et permet tres coses: una és participar en les assemblees, és a dir, com ha de ser la governança o com ha de ser la estructura de l’entitat; en segon lloc, formar part d’un GIT, un dels Grups d’Iniciativa Territorials. Són els espais on els socis poden fer més activitat. Són els espais d’acció dins del banc. Finalment, hi ha una altre vessant: pel fet de ser soci tens unes condicions més favorables a l’hora d’adquirir productes al banc.

Perspectiva de futur Fiare tradicionalment es dedica a l’economia real, a l’economia col·lectiva. Tots els diners que s’ofereixen sempre són a projectes d’economia productiva. Però hi ha gent que defensa que en el món de l’economia financera també es pot fer feina. I que s’ha d’estar en una economia financera oferint uns productes financers que tinguin també un component d’ètica.

BAROMETRE FINANCES ÈTIQUES, 2016 L’evolució de les finances ètiques, en tots els aspectes que hem analitzat, continua sent molt positiva.

Veiem com cada cop més persones decideixen enfortir aquest tipus d’entitats fent-se sòcies, i com l’estalvi recollit no deixa de créixer a bon ritme, així com la xifra de préstecs concedits.

Aquesta evolució positiva s’ha fet malgrat les dificultats que troben les entitats de finances ètiques per donar-se a conèixer, i la seva escassa capacitat per destinar recursos a la comunicació, molt inferior a

la potència comunicativa que té la banca convencional.

El missatge de les finances ètiques està calant entre la ciutadania, que vol saber quina és la destinació que es dona als seus estalvis i assegurar-se de contribuir a finançar activitats que vagin en coherència amb els seus valors.

L’estalvi gestionat per les entitats de finances ètiques ja quasi arriba als 2.000 milions d’euros.

Els més de 1.982 milions d’euros d’estalvi recollit representen un increment del 12,29% sobre l’any anterior.

Durant els últims 10 anys (2007-2016) l’estalvi recollit per les entitats financeres ètiques s’ha multiplicat per 14,85.

El compromís amb l’economia real i l’allunyament de qualsevol activitat especulativa mantenen els nivells de morositat de la banca ètica (6,12%) en nivells molt inferiors a la banca tradicional

DADES GLOBALS 2016 236.341 Capital o similar

6,12%

34

170.790.061 € Estalvi Recolllit

1.982.549.930 €

1.022.594.955 €

Clients i/o usuaris

% morositat

Préstecs concedits

Font: Barometre Finances Ètiques 2016. Utilitzen com a entitats de referència les següents entitats.

Triodos España, Fiare Banca Etica, Coop57, Oikocredit España, Acció Solidària Contra l’atur, Ideas comercio Justo, Banca Etica de Badajoz, GAP, Estalvi Solidari, Elkarcredit, ABA Mérida, ACAF, AIS O’Peto, Fondo de Solidaridad “Paz y Esperanza

L’ECONOMIA SOCIAL I SOLIDÀRIA A L’ALTA SEGARRA

35

essaltasegarra.cat Tel: 93 869 82 49 info@essaltasegarra.cat

HO PROMOU:

AMB EL SUPORT DE:

HO FINANCIA: