Revista de la Xarxa Agroforestal

REVISTA DE LA XARXA AGROFORESTAL Avenços, resultats i propostes per desenvolupar una xarxa d’intepretació del paisatge agroforestal dels pobles de Sant Mateu de Bages, Navàs i Fonollosa.

Índex

Sobre el projecte...................................................................................................................................................................................3 Objectius i resultats esperats..............................................................................................................................................................4 El camí recorregut fins ara...................................................................................................................................................................5 Principals reflexions i propostes recollides en les trobades.............................................................................................................6

La mirada dels més petits........................................................................................................................................................9

Com percebem els boscos..................................................................................................................................................................16 Què hi fem avui al bosc?....................................................................................................................................................................19 Què és el què es valora més del paisatge de Sant Mateu de Bages, Navàs i Fonollosa?..............................................................20 Què és el què es valora menys del paisatge de Sant Mateu de Bages, Navàs i Fonollosa?..........................................................22 El futur que ens imaginem................................................................................................................................................................24 El futur que desitgem.........................................................................................................................................................................24 Definint la xarxa plegades.................................................................................................................................................................26 Els punts de referència de la Xarxa Agroforestal.............................................................................................................................28 L’objectiu general és desenvolupar un recorregut conceptual i físic..............................................................................................30 Enxarxats - Projectes i recursos existens al territori amb qui relacionar-se..................................................................................32 Propostes d’actuacions......................................................................................................................................................................36 Per rumiar-hi. Recull d’experiències relacionades a Catalunya.......................................................................................................38 L’exposició dels oficis del bosc...........................................................................................................................................................42

Edició, redacció, maquetació i disseny: L’ARADA, CREATIVITAT SOCIAL

Sobre el projecte

Enguany neix la Xarxa de promoció del paisatge Agroforestal de Sant Mateu del Bages, Navàs i Fonollosa, impulsada pels tres ajuntaments i cofinançada per la Diputació de Barcelona.

Els tres municipis comparteixen un paisatge i una història al voltant dels boscos que es materialitza en un patrimoni cultural i agroforestal singular, marcat sobretot pels grans incendis de 1994 i 1998. El projecte Xarxa de promoció del paisatge Agroforestal vol ser un espai de reflexió, debat i de generació de propostes per promoure

un projecte interpretatiu del paisatge que promogui el territori en la seva vessant més integral, tenint en compte la cultura i la memòria popular (el saber local com a patrimoni immaterial) amb els usos actuals i el saber fer de la gent del territori.

La feina feta fins l’actualitat des dels diferents pobles, juntament amb la necessitat de crear un espai de reconeixement de diferents discursos i posicionaments, fa que sigui necessàri la creació d’una xarxa de referència des d’on s’ofereixin serveis culturals, pedagògics i relacionats amb la recerca que es basi en un discurs integral del paisatge,que incorpori la dimensió comunitària, identitària, vivencial, que relacioni l’estat dels boscos i de l’espai agroforestal amb el què passa fora seu (sigui a nivell de consum, o a nivell de conjuntura socioeconòmica).

El projecte vol visibilitzar i promoure els recursos comunitaris relacionats amb el paisatge (especialment el forestal), i construir un discurs que permeti posicionar el territori com a referent a nivell català de la interpretació i promoció de la cultura popular associada als boscos catalans, així com de la seva evolució fins l’actualitat. A mitjà termini el projecte preveu que es complementi amb un projecte interpretatiu dels espais de la xarxa, a través de recursos audiovisuals i exposicions fixes i temporals, així com un programa cultural. Definir les activitats i els objectes d’aquestes és part del projecte que presentem.

La revista que teniu a les mans recull els principals debats i resultats que ha generat el projecte des del novembre del 2017 fins el mes de juny del 2018, i que hauran de guiar la posada a la pràctica d’aquesta xarxa que hem definit entre totes i tots.

3

Objectius i resultats esperats

OBJECTIUS GENERALS

RESULTATS ESPERATS

[1] Creació d’una xarxa d’espais físics i virtuals que permeti promoure el paisatge agroforestal dels pobles de Sant Mateu, Fonollosa i Navàs (zona de Castelladral, Vall d’Hortons i Palà de Torruella) en concret, i en general de la història dels boscos de la Catalunya Central (afectada per dos grans incendis forestals), oferint serveis pedagògics, de recerca i culturals d’interpretació i sensibilització, que alhora permetin promoure el producte local, artesà i forestal del territori.

[1] Desenvolupar productes i serveis culturals de pedagogia territorial que es centralitzin en espais socials, preferentment en desús o buits.

[2] Creació i foment d’estratègies d’activitat econòmica relacionades amb el paisatge i els seus valors culturals, patrimonials i ecològics, incloent el producte local i artesà, des de la implicació del teixit local tant en la creació com en l’articulació d’iniciatives amb aquest objectiu.

Navàs 4

[2] Identificació i articulació d’agents, recursos i iniciatives per a l’activació econòmica del territori.

[3] Consens i desenvolupament d’estratègies i accions (prioritzades en un full de ruta) per a la promoció econòmica de Sant Mateu fins 2028.

El camí recorregut fins ara El projecte s’inicia el novembre del 2017 i finalitza el juny del 2018. Durant aquests mesos s’han fet diferents activitats:

Relació d’activitats fetes: [1] Desembre - març. Entrevistes d’història de vida, a persones clau.

Recerca de fons documentals per a la construcció del relat històric i memorístic. Elaboració de cartografia d’evolució del paisatge agroforestal dels pobles de la xarxa des de principis de segle XX fins a l’actualitat.

[2] Desembre - Exposició Boscos i inici de la seva itinerància a Navàs i Castelltallat.

[3] Gener - Taller adreçat a joves, al casal Txutxuà, i a adults.

[4] Maig-juny- Tallers veïnals.

El projecte ha iniciat un procés obert de deliberació i acció per divulgar diferents aspectes sobre el paisatge agroforestal de Navàs, Sant Mateu de Bages i Fonollosa.

[5] Juny- Anàlisi dels resultats i enquesta de percepció dels boscos de la Catalunya Central. Recerca entorn diferents aproximacions i interpretacions del paisatge.

[6] Juny- Disseny i proposta d’interpretació de la Xarxa, i concreció de la primera fase d’execució.

Aquesta primera fase finalitza amb els següents resultats: [1] Consens d’un discurs interpretatiu amb el veïnat i agents implicats, especialment el sector turístic, cultural i la pagesia.

[2] Projecte d’interpretació de la Xarxa, amb un pla d’accions per desenvolupar fins al 2028.

[3] Projecte interpretatiu de la primera fase, desenvolupant punts d’interpretació.

[4] Elaboració d’un relat històric i crític sobre l’evolució del paisatge agroforestal de la Catalunya Central, en clau de present i futur.

[5] Producció d’una exposició sobre els oficis del bosc i la seva evolució.

[6] Creació d’un mapa interpretatiu amb els principals recursos.

Què entenem per paisatge agroforestal? El paisatge que veiem des de la finestra o quan ens atansem a molts pobles rurals de Catalunya: aquell format per un mosaic entre camps de conreu, masies, pobles i bosc.

Valls de Torroella 5

Principals reflexions i propostes recollides en les trobades En el transcurs d’aquesta primera fase del projecte s’han celebrat 7 tallers oberts al veïnat, on hi han participat 16 joves, i 72 adults. La convocatòria dels tallers és oberta a tota persona interessada, però es convida explícitament a aquelles persones que tenen una relació específica amb l’entorn natural (pagesia, turisme rural, teixit associatiu, restauració).

En aquests primers tallers s’ha fet una primera diagnosi sobre la valoració i percepció social del paisatge agroforestal per part de veïns i visitants. Els tallers van començar el 25 de gener, amb

6

una trobada destinada als més xics, que van dir la seva a través de dibuixos. La segona part d’aquest taller es va celebrar el 24 de maig, a Castelladral.

La resta de tallers van estar destinats a veïns i visitants adults, on, com els més petits, van fer una valoració de l’estat del paisatge actual, van visualitzar i consensuar un futur desitjable i un futur indesitjable per, finalment, proposar actuacions. En el marc d’aquests tallers es recolliren també indrets emblemàtics que el veïnat creia indispensable que figuressin en el relat de la història i memòria del paisatge agroforestal dels pobles de la xarxa, és a dir, de la pagesia i la gestió forestal.

En el taller del dia 19 de juny es van posar en conjunt les diferents propostes, percepcions i missatges força a difondre des de la Xarxa.

Tot aquest seguit de tallers es van complementar amb una enquesta online sobre la percepció social dels boscos de la Catalunya Central. Els resultats es complementaren amb els dels tallers.

7

Castelladral

Castelltallat

Fonollosa 8

La mirada dels més petits

M’agrada

Desitjos

Una cabana. És a Valls, cal al bosc.

Vull que sigui així el poble dintre d’uns quants anys, sense contaminar i mars

Un roure que és molt gran, la font de la teula per nadal quan hi ha el pessebre

m’agradaria que el poble sigues... que les persones es poguessin ajuntar el cos, que hi haguessin espases làser, que hi hagués star wars i estrays raros i […]

Un arbre que he vist des de que era petita Que la font de la teula es cuidés més.

La vinya. Perquè també la cuidem la nostra família.

I allà fem les botifarres i la verema.

La riera de casa, que ara hi ha aigua. Fins a l’estiu, principis d’estiu hi ha aigua, després ja es comença a eixugar

I el que si que m’agradaria és que els pobles de Navàs estiguessin més connectats (gent caminant).

I també com tots els punts, no només els nuclis, sinó totes les coses que em marcat al mapa que hi han.

Que plogués més que fos més verd...

No m’agrada

M’agradaria que hi haguessin més punts d’aigua (dipòsits) per por al foc

la brutícia La caca de vaca

Al llarg del any, sempre veus alguna roca que hosti, aquesta roca aquí no hi era

Cabanyes de fusta del costat de l’escola El Pou de la Lava

Propostes

La font de la teula amb brutícia

Que posin bosses de “basura” al bosc

Els pins, perquè són punxeguts

Que hi hagués una hípica

El que no m’agrada es que la gent pengi merdes als arbres una bossa que contamina el doble, es doble tonto perquè la merda no fa res però la bossa sí.

Una nòria i un tobogan

I no m’agrada, els esbarzers, perquè punxen i n’hi han molts quan camines pel bosc.

Es una manera de dir que són boscos bruts.

Unes muntanyes russes, una pels petits, una pels mitjans i una pels grans Un munt d’arbres, de roures

La brutícia al bosc. Si la vegetació creix sembla que no hi sigui però i tant que hi és.

9

M’agrada!

La mirada dels més petits

M’agrada!

No m’agrada!

M’agrada!

M’agrada!

Futur

10

M’agrada!

No m’agrada!

Futur

M’agrada!

Futur

M’agrada!

11

M’agrada!

M’agrada!

M’agrada!

No m’agrada!

M’agrada!

M’agrada!

12

M’agrada!

M’agrada!

No m’agrada!

No m’agrada!

M’agrada!

M’agrada!

No m’agrada!

13

M’agrada!

M’agrada!

M’agrada!

No m’agrada!

No m’agrada!

14

M’agrada!

M’agrada!

La mirada dels més grans

M’agrada!

M’agrada!

No m’agrada!

M’agrada!

No m’agrada!

M’agrada!

15

Com percebem els boscos?

Als diferents tallers s’ha fet una activitat d’anàlisi de percepció dels boscos, que s’ha complementat amb una enquesta online. Els resultats que es presenten mostren diferents posicionaments entorn els boscos i les seves mirades, i es basen en la resposta a la pregunta de si la imatge agrada o no agrada i el per què. Es basa en un total de 120 persones, principalment veïns de la Catalunya Central.

Imatge 1 Què hi ha a la fotografia: Origen prehistòric de la pràctica de les rompudes, per tant, la inherència del canvi del paisatge a l’existència de la pagesia. Font: Martí Boada, Breu Història Forestal de Catalunya (2014).

Sí No 24,62% 75,38%

En general la fotografia agrada, entenent que la imatge s’associa al conrreu de la terra i a la pagesia.

Tot i així, gairebé un 25% no els agrada, segurament per la imatge de rompuda del bosc.

Imatge 2 Què hi ha a la fotografia: Obertura I treballs de la terra a l’època medieval. Il·lustració: Laura de Castellet, el Gaig al Bosc (L’ARADA, 2016)

Sí No

14,50%

85,50%

A la majoria de les persones tant la imatge 1 com la 2 els agrada, principalment perquè els transmet sensació de natura i d’organització social sostenible i tolerant amb l’entorn. Els què no els agrada ho associen a la destrucció del bosc i a la percepció de què la intervenció humana és negativa per l’entorn natural.

16

Imatge 3 Què hi ha a la fotografia: Paisatge de Valls de Torruella a principis de segle (anys vint), amb els boscos del fons pelats per l’aprofitament.

Fons: Ajuntament de Navàs Sí No 43,61% 56,39%

Aquesta és una de les imatges més controvertides. Als què els agrada, poc més de la meitat, ho associen a una organització social, a un poble, que utilitza els recursos de l’entorn. Als què no, es fixen sobretot en la destrucció de l’entorn, principalment del bosc (que es veu al fons de la fotografia).

Imatge 4 Què hi ha a la fotografia: Els focs del 1994, al pas per Navàs.

Fons: Ajuntament de Navàs

Sí No

3,03%

96,97%

La imatge no agrada, i ho associen als grans incendis forestals del 1994 i 1998.

Als pocs que els agrada ho justifiquen perquè el foc és un element natural dels ecosistemes mediterranis.

Imatge 5 Què hi ha a la fotografia: El bosc 10 anys després dels focs, masses atapeïdes de pi blanc I sotabosc no excessivament net.

Font: Ajuntament de Navàs Sí No

14,39%

85,61%

A la majoria de les persones la imatge els agrada, principalment perquè els transmet sensació de natura. Als què no els agrada ho associen a l’atapeïment del bosc, principalment degut al creixement de pi blanc, i per l’estat actual de la gestió forestal. Aquesta percepció negativa l’associen a un elevat risc d’incendis.

17

Imatge 6 Què hi ha a la fotografia: Fent una boïga o rompuda en l’actualiat.

Font: L’arada, sccl

Sí No 49,61% 50,39%

La imatge es percep com a positiva , molt lleugerament per sobre d’aquells que no els agrada. A aquells que els agrada associen la imatge a treballs forestals, a una gestió forestal necessària, i al conreu de la terra i a la sobirania alimentària. Aquells que no, l’associen a la deforestació.

Imatge 7 Què hi ha a la fotografia: Camp obert després de fer una rompuda de la imatge anterior.

Font: L’arada sccl

Sí No 44,95% 55,05%

En general la fotografia no agrada, tot i que molt poc per sobre del conjunt de gent que associa la imatge al conreu de la terra, a la pagesia.

Imatge 8 Què hi ha a la fotografia: Caminada als entorns de Navàs.

Fons: Ajuntament de Navàs

Sí No

15,04%

84,96%

La imatge s’associa a tranquil·litat, a coneixement de l’entorn, al respecte. En general agrada. El 15% als que no els agrada associen la imatge a una reducció de l’ús de l’espai agroforestal al turisme i a usos socials i culturals, mentre minva el treball o viabilitat del treball de la terra i gairebé ni existeix la gestió forestal.

18

Valls de Torroella

Què hi fem avui al bosc?

En les diferents trobades hem parlat sobre com percebem els boscos dels nostres pobles, com els desitgem i com els volem explicar. A continuació mostrem les principals idees recollides.

Aprofitaments

Usos socials

Usos pedagògics

Usos turístics

Hi faig llenya

Passejar

Hi passejo i l’escolto.

Aconsello a gent on anar

L’estem recuperant per poder-hi pasturar animals i millorar el seu rendiment, donant prioritat a roures i alzines

Caçar

Ens hi apropem sempre que podem per tal de iniciar, ampliar i/o consolidar els aprenentatges de l’aula

Gestió i conservació del bosc amb pastures

Anant a buscar bolets

Oferir als nostres clients diferents sortides o caminades

Investigant i coneixent la flora Mantinc els camins nets

Navàs 19

Què és el què es valora més del paisatge de Sant Mateu de Bages, Navàs i Fonollosa?

ACCESSIBILITAT

Bona xarxa de camins.

ACCIÓ SOCIAL I CULTURAL

L’Associació i grup de recerca històrica de Fonollosa, han fet un treball de recuperació important.

APROFITAMENT

Aprofitament de rovellons i llenegues (ús recuperat).

ACCIÓ SOCIAL I CULTURAL

Iniciatives d’associacions de propietaris del Bages i de l’Anoia, i també de la Federació d’ADF, per facilitar la gestió del bosc.

ASSOCIACIÓ DEL PAISATGE A SALUT I TRANQUIL·LITAT

A pocs metres de casa pots estar al mig de la natura.

El paisatge es molt maco, agraït de veure i fa bona olor.

CAPACITAT PEDAGÒGICA

És un entorn proper i ric per a consolidar l’aprenentatge viu i competencial dels/les alumnes de l’escola.

CONEIXEMENT LOCAL

Caçadors, són els que tenen el bosc apamat.

CULTURA, MEMÒRIA POPULAR

Amagatall dels emboscats, casetes i amagatalls que es veu com vivia la gent en el període de la guerra civil.

En general els camins que van a les masies estan en bon estat, el qual permet anar a peu i amb bici i permet fer grans trams amb cotxe normal i accedir còmodament a les cases rurals i restaurants rurals.

Restauració Font de Gusart per el Centre Excursionista de Navàs.

Origen de les ADF’s, important cultura associativa i cooperativa en la gestió i defensa forestal.

Aquest paisatge és de cabres i ovelles, tot i que ara no n’hi hagin gairebé.

El propi entorn Entorn sa.

“Poder passejar i gaudir de l’entorn. I el viure en un poble industrial però també molt rural. El fet que no s’hi troben tantes deixalles.”

Que tenim un poble rodejat de natura.

DIVERSITAT ECOLÒGICA La sort de tenir bosc, encara no cremat. I la diversitat.

M’agrada la varietat (diversitat) en gairebé tots els aspectes.

INTERÈS EN VISITAR-NOS

Cada vegada hi ha més gent interessada en fer itineraris.

LA PAGESIA I L’AGRICULTURA

Disminució de l’agricultura per cuidar el bosc.

MASSA FORESTAL

Grans superfícies amb continuïtat forestal i de conreu, sense zones urbanitzades, amb vistes al Nord i al Sud del país.

20

El vi del pla de Fals es dels més bons del pla del Bages.

Que encara hi ha bestiar (tot i que menys) i això ajuda en la conservació dels boscos.

MASSA FORESTAL

Hi ha una bona extensió de bosc, alternat amb conreus i tenim algun tram de bosc de ribera.

MEMÒRIA POPULAR

“Hi ha restes de carboneres de roure i pi per fer costals (ho feien tot l’any) i llenya, forners grans consumidors, a fonollosa 2 forners. En aquell moment s’arrendava la obaga per fer carbó.”

PATRIMONI

Existència de moltes esglésies romàniques.

POSSIBILITAT DE TURISME ACTIU

Entorn paisatgístic. És un bon lloc per a fer alguna passejada tranquil·la o marxa en BTT.

POSSIBILITAT DE TURISME ACTIU I L’EXCURSIONISME

“Rius, bosc, camins, corrioles, fonts i també història. Tenim un entorn privilegiat per assaborir la natura i fer-hi activitats (BTT, trial, caminar).”

RECUPERACIÓ DELS INCENDIS

De la manera en que s’està recuperant molt ràpid comença a fer goig.

TREBALL FORESTAL

S’estan realitzant accions per a recuperar el bosc tradicional (roure i alzines).

TURISME ACTIU I L’EXCURSIONISME

La gent cada vegada és més respectuosa i amb ganes de conèixer el territori.

VOLUNTAT DE COMPARTIR ELS BOSCOS

Els boscos són de propietat privada oberta.

Hi ha gran quantitat de boscos. La grandària del món.

Hi ha més bosc ara que fa 150 anys.

Hi han moltes plantes medicinals i coneixement en aquest sentit (n’hi havia).

La memòria que guarda el paisatge.

Petites plantacions de ceps al costat de camps que han quedat a les masies.

Patrimoni de pedra seca.

Pous de glaç.

La recuperació del bosc.

Regeneració del bosc després dels focs “natural”.

Després dels focs han aparegut nous hàbitats rics i interessants, com els matollars.

Tornen a créixer alzines, pi blanc, pinassa, i altres especies, augment de diversitat.

Existència d’equipaments i recursos culturals i turístics (Observatori de Castelltallat, per exemple).

Que hi ha diferents rutes tant per anar a caminar com en bici. Fer tallers.

Existència del GR3.

21

Què és el què es valora menys del paisatge de Sant Mateu de Bages, Navàs i Fonollosa?

ABANDONAMENT

Degeneració de boscos i fonts.

ACCESSIBILITAT

Mala comunicació entre entre masies i pobles.

AFECTACIÓ PELS GRANS INCENDIS DEL 1994 I 1998

Record dels grans incendis del 1994 i 1998.

AFECTACIÓ PER PLAGUES

Gran afectació per la processionària.

BRUTÍCIA

Brossa al bosc (llaunes, papers, plàstics...).

CONTAMINACIÓ D’AIGÜES

Zona d’aigua contaminada subterrània.

COST DE LA GESTIÓ FORESTAL

El cost que suposa netejar el bosc molt embrossat i abandonat.

DESPOBLAMENT

“El despoblament de les masies. Ni han moltes però una gran majoria estan buides i mig enderrocades.”

EXCÉS DE BUROCRÀCIA

Excés de paperassa en els tràmits per la gestió forestal.

FALTA DE CONEIXEMENT

Desconeixement d’espècies de fauna i flora des de la pròpia gent del municipi.

LIMITACIONS URBANÍSTIQUES

Limitacions urbanístiques a la nova construcció.

MAL ESTAT DELS BOSCOS

Els boscos estan molt abandonats, falta manteniment.

MALA GESTIÓ FORESTAL

Allà on hi ha pi blanc hi ha molt sotabosc.

MALES CONDICIONS D’ALGUNS SENDERS

Hi ha molts camins sense marcar i molt embrossat.

MALES PRÀCTIQUES D’ALGUNS VISITANTS

La falta de respecte d’una part de la gent que gaudeix de l’entorn.

MANCA DE RENDIBILITAT DEL SECTOR FORESTAL

“Dificultat de gestionar la neteja dels boscos per poca rendibilitat i per que s’esperen a la subvenció.”

PÈRDUA D’ESPÈCIES - ABELLES

Desaparició de les abelles i efecte en cadena tròfica i vegetal (biodiversitat).

PÈRDUA DE BIODIVERSITAT

“Els incendis van deixar l’entorn malmès. Ja fa uns anys que passejant pel bosc no s’escolten ocells ni es veuen masses animals”.

22

“Pèrdua de camins i corriols de sempre, també molta massa al sota bosc que antigament netejaven els ramats i poder tallar més.”

Els camins de terra són dolents, es malmeten degut a l’increment d’empreses a la vall i el va i ve de vehicles. Caldria asfaltar definitivament.

La burocràcia i impediment per poder guanyar-se la vida a Castelltallat.

Poc respectat per la gent, sobretot per alguns propietaris.

Alguns boscos són destrossats il·legalment per interessos pels seus veïns.

La poca responsabilitat de una part de usuaris de camins i carreteres.

No hi ha respecte cap al bosc privat.

S’obrien els tancats de les vaques.

Els boscos són poc treballats, perquè és impossible guanyar-s’hi la vida.

PÈRDUA DE BIODIVERSITAT

Mal estat del bosc de ribera.

PÈRDUA DE DIVERSITAT DE CONREUS

“Si mirem enrere, hem perdut molt, abans hi havia molta vinya, perquè no es pot tornar a plantar?”.

PÈRDUA DE RAMATS

La manca de persones i de bestiar per gestionar un creixement sa del bosc cremat ara fa 20 anys.

PLANIFICACIÓ EXTERNA DEL TERRITORI

El poc recolzament de l’administració a les zones rurals

POR A QUÈ LES VISITES D’EXCURSIONISTES I TURISTES S’INCREMENTIN

No volem massificació.

RECOL·LECCIÓ LLIURE DE PRODUCTES DEL BOSC SENSE DEMANAR-HO

“Hi ha visitants del bosc que recol·lecten recursos com bolets, castanyes i llenya en boscos privats”.

RISC D’INCENDI

El pànic a uns altres incendis viscuts com als anys 1994 i 1998.

SOBREPOBLACIÓ D’ALGUNES ESPÈCIES

Destrosses del senglar, i potser aviat del cabirol (Cabirols n’hi ha però encara no hi ha problemes). Augmenten també el risc d’accident.

Desplaçament d’espècies autòctones per plagues o espècies introduïdes (per exemple els pollancres o la canya americana als boscos de ribera Poca diversitat d’espècies arbòries (especialment a les zones de pi blanc).

Desaparició d’espècies degut a la pèrdua de camps i de paisatge agroforestal, i a algunes pràctiques agrícoles intensives.

El risc d’incendi.

Els boscos estan embardissats, amb un sotabosc molt atapeït.

Està molt i molt brut, i és perillós pel foc.

Hi ha massa combustible acumulat i s’hauria de gestionar.

Grans poblacions de porcs senglars al bosc, són un perill, problema de convivència.

Navàs 23

El futur que ens imaginem Seguint la tendència actual, el bosc del futur s’imagina molt espès i brut, sec, menys divers, més concorregut però menys treballat.

I novament cremat.

Per què s’imagina així?

Per les polítiques de planificació i de suport a la pagesia actuals.

Per la manca de coneixement sobre la pagesia i la gestió forestal.

«Amb les polítiques actuals, com ara o pitjor» «Depèn del què passi en els propers anys pot evolucionar a matolls o a bosc més autòcton amb alzina i roure i pinassa com a espècies predominants»

El futur que desitgem Un bosc que, amb el seu aprofitament, contribueixi a que qui vol viure a pagès pugui fer-ho.

Amb una gestió del bosc responsable i que potenciés i garantís la bona qualitat ecològica, de riquesa, i que garantís els múltiples serveis ambientals i socials que ofereixen.

«De moltes maneres... crearíem llocs de treball, és a dir, riquesa. Trauríem matèria combustible, rebaixant el risc d’incendi» «Com havia sigut, sense tantes prohibicions, que se l’entengués i coneixes més, amb més educació»

Els pagesos no es percebrien com a jardiners

«Amb una planta d’energia de biomassa que revaloritzés el producte del bosc»

Qui fos jardiner seria contraprestat per ser-ho

«Amb menys risc d’incendis»

Treballat, cuidat, amb sotabosc net Amb menys risc d’incendis Més conegut i respectat Amb millor accessibilitat, amb una bona xarxa de camins i connexió entre pobles i masies

24

«Amb més respecte a l’entorn» «Ensenyar a les escoles que tallar els arbres no és un crim si es fa desde una gestió forestal sostenible»

«El bosc s’haurà cremat» «Sec i descuidat. Perquè no veig la gent conscienciada ara mateix» «Pitjor, encara menys gestionat» «La persona és la menys protegida, la resta ho està tot!»

«Sense coneixement, perquè encara existirà menys, de la cultura pagesa i dels aprofitaments sostenibles de l’entorn»

«Crec que molt, es podria recuperar el bosc net i ric amb moltes espècies que amb la massiva quantitat d’arbres no tenen l’oportunitat de créixer i poder gaudir més dels seus recursos: activitats, esportives» « Amb més ganes d’anar-hi a passejar, anar a buscar bolets i gaudir del paisatge» «Gaudint de les varietats d’activitats. Recuperar part de la fauna que s’està perdent» «M’agradaria que fos un bosc natural, amb poca intervenció humana, i amb espècies autòctones»

«Molts més caminadors i gent que vindrà a visitar- los i a conèixer-nos»

NavĂ s

Valls de Torroella

Valls de Torroella 25

Definint la xarxa plegades Arribem a aquest punt amb un recull de percepcions de l’estat actual dels nostres boscos, havent identificat diferents punts de vista , i visualitzat un futur desitjable per totes.

Amb aquests ingredients bàsics iniciem el darrer taller a Castelltallat, on consensuem què volem explicar dels nostres boscos i com volem fer-ho.

Aquesta serà la base i el punt de partida a partir del qual es desenvoluparà la proposta de projecte interpretatiu.

La Xarxa ha de posar de manifest la diversitat de mirades entorn el paisatge, les socials però també les de diferents disciplines científiques, algunes força allunyades de la realitat.

Integrar la visió i voluntat popular ens permet arrelar els continguts a les sensacions, interpretacions i voluntats de

Entre aquests temes proposem 13 grans missatges o idees força a difondre:

la gent que viu i dona vida al territori que s’explica.

El principal objectiu interpretatiu és mostrar la complexitat que mencionàvem més amunt, introduir com han evolucionat les relacions entre un territori rural que oferia recursos energètics, constructius i alimentaris, i un territori urbà limítrof que els demandava. I de com han anat canviant aquestes relacions fins a un moment on el territori (concebut com a paisatge) és consumit com a bé de lliure accés i alhora com a actiu turístic per una societat d’oci en un moment on l’empatia territorial, la percepció i contracte social amb la pagesia o el «paisatge rural» és totalment diferent al de principis de segle. Davant d’aquesta complexitat el projecte es basa en una interpretació del paisatge

[1] El bosc és de propietat privada, i què s’obra i es comparteix amb visitants.

[2] S’ha de ser respectuós amb l’entorn: bones pràctiques del visitant.

[3] Fer compatibles els diferents usos del bosc (runners, caçadors, pagesia...).

[4] Volem generar coresponsabilitats en el devenir del món rural (lectura actual i planificació de futur).

[5] La gestió i prevenció d’incendis forestals és cosa de tots.

[6] Necessitem fer viables (econòmicament) els aprofitaments forestals sostenibles.

[7] L’arribada dels combustibles fòssils fa desaparèixer l’important ús energètic dels boscos i la pagesia.

26

com a quelcom multidimensional, multitemporal, complex i dinàmic.

Ha d’explicar la història socioambiental dels boscos, l’evolució dels oficis del bosc i els diferents aprofitaments pagesos. I ha de ser capaç de relacionar l’evolució de la pagesia (i de la seva funció i percepció social) amb el procés de construcció del paisatge que avui veiem, i vincular aquesta evolució amb canvis socioeconòmics globals que expliquen diferents èxodes rurals al llarg del segle XX. Al tallers es consensuen 13 missatges que es volen difondre, els què anomenen idees força. Aquestes han de servir per a donar veu a les percepcions i vivències de la gent del territori a l’hora de desenvolupar els continguts geogràfics, biològics i geològics així com els històrics, socials i tecnològics.

[8] El del món urbà es desenvolupa i creix també gràcies als recursos rurals.

[9] Per estimar, cal conèixer.

Millorar el coneixement de l’entorn ( patrimoni material, biodiversitat, recursos naturals), el seu relat històric, i els canvis (cultural, biodiversitat etc).

[10] Amb els focs del 1994 i 1998 no només es van cremar arbres. Explicar impactes (socials, econòmics, culturals i ecològics).

[11] No som un museu, ni ho volem ser (el paisatge és dinàmic, complex i canviant).

[12] Dificultat en la repoblació (urbanisme, espais naturals) [13] Dificultat en la viabilitat econòmica de les explotacions i altres activitats econòmiques

Valls de Torroella Totes aquestes idees força les podem agrupar en tres grans blocs, que són els què la Xarxa pretendrà desenvolupar a través del projecte interpretatiu: [1]

EL PROCÉS DE CONSTRUCCIÓ I DESTRUCCIÓ DEL PAISATGE

[2] ELS (GRANS)

INCENDIS FORESTALS

[3]

L’EVOLUCIÓ DE LES MIRADES CAP ALS BOSCOS I EL MÓN RURAL

L’important ús energètic dels boscos i la pagesia

Els focs del 1994 i 1998

Els usos tradicionals del bosc

Evolució del món urbà gràcies als recursos rurals

La gestió i prevenció d’incendis forestals

Bosc de lloc de treball a lloc d’oci

Pensant el territori: la gestió forestal

Naixement de les ADF’S

El bosc ancestral i el seu valor

Aquest bloc ha de desenvolupar la importància què del món rural com a subministrador de productes energètics i de com, l’arribada i ús intensiu de combustibles fòssils, va provocar un canvi determinant per la pagesia i el sector forestal en concret. Ha d’interpel·lar al visitant de la Xarxa a pensar sobre la importància de cercar vies per promoure i millorar la gestió forestal de forma sostenible i de generar ingressos per la pagesia.

Aquest bloc ha d’interpretar els focs del 1994 i 1998 des de la vessant de l’ecosistema mediterrani, vincular-los amb la història del territori i l’abandonament de l’activitat pagesa. Ha d’introduir el nou concepte d’incendis forestals, els Grans Incendis Forestals, de la seva prevenció, extinció i gestió posterior, i fer-ho des d’un punt de vista tècnic però també des de la vessant social, és a dir, dels efectes sobre els pobles (socials, econòmics, comunitaris).

Aquest bloc ha de desenvolupar també tot el patrimoni associat a la pagesia, els diferents oficis associats al bosc i com han canviat, les diferents indústries, i l’evolució de les relacions entre món urbà i món rural. Ha d’incorporar també la importància del bosc i la pagesia en les costums i acció cultural dels pobles de la Xarxa.

27

Els punts de referència de la Xarxa Agroforestal El relat s’ha de poder desenvolupar a partir de diferents punts de referència (sigui o no reforçat amb un equipament de referència). Els punts estan reforçats per un relat històric socioambiental i socioeconòmic que relaciona l’entorn rural del territori de la Xarxa amb els territoris urbans de Catalunya, per tal d’explicar el paper rellevant que s’ha tingut i és té actualment, amb una variació de canvis d’usos del sòl, d’activitats econòmiques i percepció del paisatge actual que estanca les activi-

tats humanes en els entorns naturals.

L’estratègia de la Xarxa proposa un punt de referència per a cada municipi, on cadascun tingui una funció principal a nivell de xarxa interpretativa, i des d’on es pugui localitzar més informació i propostes d’activitats entorn de la interpretació.

Aquests punts de referencia es complementen i s’estructuren amb altres punts (punts secundaris) amb una importàn-

cia cultural i patrimonial, que ajuden a desenvolupar el discurs a través d’activitats directament relacionades.

Finalment, es contemplen els altres punts d’interès turístic importants per a enxarxar-los dins de la Xarxa (altres punts d’interès), en menor mesura, predisposant a que les sinergies puguin ocórrer.

Cardona Valldeperes Navàs

St Cugat del racó Casteladral

El Mujal

NAVÀS Les Casas de Matamargó

Palà de Torroella

Punts de referència

Valls de Torroella Salo

Punts secundaris St Salvador del Quer

Coaner

Altres punts d’interès Súria

Claret dels Cavallers

SANT MATEU DEL BAGES

GR3 Ruta de la pagesia de Castelladral (proposta)

Prades

Ruta Perimetral del Bages Castelltallat

St Mateu del Bages Camps

FONOLLOSA Fonollosa

PR Castelltallat-Prades Ruta de la Sal

Molí de Boixeda

Fals

Manresa

28

Punts de referència FONOLLOSA

CASTELLTALLAT CASTELLADRAL

FUNCIÓ PRINCIPAL EN LA XARXA INTERPRETATIVA * · Porta d’entrada al projecte interpretatiu

· Mirador del territori

· Mirador del territori

TEMES A DESENVOLUPAR DES DE L’OFERTA D’ACTIVITATS O SERVEIS · Vinya · Treball a les fàbriques · Camí a la ciutat

· Economia Forestal · Focs del 1998 · Naixement ADF’S · Espai Natural protegir «Serra de Castelltallat»

· Oliveres · Focs del 1994 · Geoparc

*Proposta feta a partir dels resultats del taller final.

Secundaris Claret de Cavallers

Sant Mateu de Bages – Castelladral

Molí de Boixeda

· Pagesia sostenible · Pagesia · Edat Mitjana · Emboscats i maquis · Ass. de tracció animal

· Emboscats i maquis · Indústria rural · Geoparc

Valls / Palà de Torroella – Colònia Industrial

Mujal

Navàs - Escorxador

· Fàbriques de riu · Cultura Vitivinícola

· Centre d’Apropament a la Natura i via verda

Salo

Coaner

Camps

· Festa de les flors

· Esglèsia Romànica · Edat Mitjana

· Esglèsies Romàniques

Fals

Valldeperes

St Cugat del Racó

· Torres de Fals · Esglèsia Romànica · Vesprades sota l’alzina

· Esglèsies Romàniques · Recopilació de contes de la zona

29

L’objectiu general és desenvolupar un recorregut conceptual i físic.

La PORTA d’aquest recorregut estaria ubicada al poble de Fonollosa, lloc d’acollida i d’informació, on hi haurà una exposició estable i on els usuaris podran trobar tot el material necessari per a la descoberta del territori i dels seus valors. A Fonollosa, hi hauria el centre de visitants, l’espai interpretatiu de referència del projecte, on es podran trobar les claus de lectura del territori i tota la informació necessària per endinsar-se en la descoberta i coneixement dels paisatges agroforestals de la Catalunya Central.

Porta d’entrada Des de Fonollosa s’obren diferents CAMINS, molts ja existents. Són els GR i altres rutes que travessen el territori i que poden conduir als usuaris a llocs d’alçada que facin de talaia, com els miradors de Castelltallat i de Castelladral. Aquests miradors, llocs de percepció del paisatge, es configuren com les FINESTRES del territori, aquí hi hauran unes fites que permetran la connexió conceptual amb Fonollosa i des d’on es podrà apreciar el paisatge.

Els senders, a banda de la seva pròpia senyalització homologada, estaran caracteritzats per una sèrie d’ESTACIONS escampades per alguns indrets específics de les rutes.

Aquestes estacions servirien per fer una pausa en el camí i gaudir d’uns punts de reflexió, on hi haurà referències poètiques i literàries que ens aportaran visions i emocions.

A banda de les rutes, també hi ha una sèrie de LLOCS on es pugin desenvolupar propostes expositives, que estan cridats a formar part de la Xarxa de punts primaris (Pallissa de Castelladral, Observatori de Castelltallat) o secundaris (Museu de la Pagesia de Sant Mateu de Bages, Claret de Cavallers, Molí de Boixeda, Mujal, etc.). En la mesura que es vagin desenvolupant propostes expositives concretes i s’integrin a la Xarxa, els diferents llocs compartiran una element exterior que simbolitzarà el compromís de donar un pas endavant en la defensa dels valors del paisatge.

30

Es proposa que es desenvolupi a la fàbrica de Soldevila. El desenvolupament dels tres grans temes passarà a través d’elements penjats, així des de la part exterior es podrà assistir a projeccions i a l’interior es podran apreciar continguts informatius i gràfics que ens permetran conèixer els aspectes fonamentals dels tres eixos discursius del relat que es pretén transmetre. A l’accés hi haurà un punt d’acollida als visitants on es podrà obtenir informació diversa per a la descoberta del territori.

Miradors

Els camins

Proposta per als miradors de Castelladral i Castelltallat. Aquests indrets es configuren com talaies on podem apreciar i gaudir del paisatge i on hi trobem un punt de repòs, amb ombra. El tòtem explicatiu, tindrà un mapa per a la comprensió del territori i dels punts de la Xarxa Agroforestal, així com informació sobre la filosofia i les idees fonamentals del relat interpretatiu.

Les estacions es volen configurar com a llocs de pausa i de reflexió. Hi ha dos tipus d’intervencions que es proposa que s’alternin. Per una banda, unes teles tallades que ens remetin a uns poemes visuals, unes referències literàries o unes preguntes que provoquin una reflexió i una inquietud.

Per altra banda, uns monòlits, que amb la seva simplicitat, no pretenguin entrar en competència amb la senyalització existent al territori, perquè ens focalitzin l’atenció i ens ofereixin unes determinades mirades i reflexions sobre el paisatge.

31

Enxarxats- Projectes i recursos existents al territori amb qui relacionar-se Enxarxats- Projectes i recursos existents al territori amb qui relacionar-se (generals) Vies blaves Turisme industrial del Llobregat (passa per Navàs poble) Museu de la Tècnica de Manresa (es pot relacionar amb la mineria de Castelltallat i també amb la indústria rural, tant de Fonollosa com de la llera del Cardener).

Centre d’Estudis del Bages (CEB) Institució Catalana d’Història Natural del Bages (ICHN Bages) Centre Excursionista del Bages Amics del Romànic del Bages - www. aarb.cat Recursos propis del Geoparc als diferents pobles de la xarxa: 1. SANT MATEU: Anticlinal Castelltallat, Mines Utgers, Petjades Ignites Prat Barrina, Pou de glaç de les feixes de Coaner 2. NAVÀS: Can Serra dels Exibis 4. Ruta Camí de la Sal 5. Ruta Súria Coaner

32

Geoparc

Boscat

El Parc Geològic i Miner de la Catalunya Central és una proposta de turisme sostenible lligada al patrimoni geològic i històric al voltant de l’antiga conca salina i la formació de Montserrat i les altres serres circumdants. Aquests processos geològics desenvolupats a partir del aixecament dels Pirineus han permès desenvolupar una cultura minera i agrícola lligada a les característiques geològiques. S’hi destaquen una cinquantena de punts d’interès geològic en tot el territori; coves i balmes, plecs anticlinals i sinclinals, relleus fallats o enlairats (serres), mines de sal, de potassa i de lignit, miradors com el de Castelladral i Castelltallat on observar l’antiga conca salina, museus com el de la Sal de Cardona o el Museu de geologia de la UPC de Manresa i estructures lligades al aprofitament mineral; forns de guix, teuleries i pous de glaç.

Federació Catalana d’Associacions de Propietaris Forestals – BOSCAT. Boscat és una associació sense ànim de lucre creada al 2008 amb l’objectiu de coordinar de forma federada les Associacions de Propietaris Forestals de Catalunya i donar les eines per a promoure’n la creació i gestió de noves associacions. El seus objectius són defensar els interessos dels propietaris forestals davant de l’administració pública i privades i fer viable la gestió forestal a nivell comercial.

Al voltant del Geoparc s’estructura una proposta turística que inclou la cultural, la natura i la gastronomia amb propostes per de rutes guiades i de materials pedagògics.

El Parc està dins de la Xarxa Europea i Global de Geoparcs i treballa amb la UNESCO, sent classificat de Parc Mundial.

D’aquesta manera, l’associació treballa donant suport a la comercialització dels productes forestals amb la voluntat de consolidar la marca BOSCAT i oferir als consumidors llenya amb les màximes garanties de gestió sostenible ambiental i socialment. El suport de BOSCAT las propietaris és doncs valuós doncs proporciona les eines per a que la gestió dels boscos sigui viable i sostenible, al mateix temps que coordina les voluntats del sector per a dialogar amb altres agents socials a nivell de país.

Actualment, la Federació compta amb 22 associacions d’arreu de Catalunya. La seu social es localitza a Gaià i les oficines dels serveis tècnics es troben a Navàs.

Federació de ADF’s del Pla del Bages La Federació d’ADF del Pla de Bages es va constituir al 1998 per tal de coordinar les 11 ADFs de la comarca amb l’objectiu d’ajudar en les tasques de les diferents Agrupacions de Defensa Forestal (ADF) així com representar-les davant d’entitats i institucions.

Com totes les ADF, la seva finalitat és la prevenció i la lluita conta els incendis forestals. Per això treballa en diferents àmbits, un primer dedicat a la vigilància i prevenció d’incendis forestals a partir de Plans de Gestió municipals i comarcals, creant i mantenint infraestructures de camins, punts d’aigua i franges de baixa combustibilitat. Un segon àmbit d’actuació és en l’extinció d’incendis forestals insitu i un tercer dedicat a la divulgació entre els propietaris forestals i la població que viu en territori de les ADFs. Tanmateix també organitza jornades de formació per a voluntariat i treballa en torn a la viabilitat de la biomassa i ha ajudat a la creació de la Cooperativa de Productes Forestals de la Catalunya Central.

Escoles Verdes El programa escoles verdes sorgeix com un compromís per donar suport a tots els centres educatius de Catalunya que volen innovar, incloure, avançar, sistematitzar i organitzar accions educatives que tinguin la finalitat d’afrontar, des de l’educació, els nous reptes i valors de la sostenibilitat. Actua en els centres amb dos objectius, incorporar els valors de l’educació per a la sostenibilitat en tots els àmbits de la vida del centre i promoure la participació de la comunitat educativa de forma activa en la millora del seu entorn.

Al curs 2017/2018 hi són adherits 680 centres educatius. L’Escola Sant Esteve-ZER Cardener (Valls de Torroella) i el Col·legi Sant Josep (Navàs) estan dins del programa d’Escoles Verdes.

Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya – 150 elements impresindibles del Patrimoni Industrial El Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya (mNACTEC) ha estudiat i difós, des dels seus inicis l’any 1994, el patrimoni industrial català, atès el prestigi i l’interès històric i social d’aquest patrimoni.

Catalunya va ser una de les primeres regions europees en iniciar, a finals del segle XVIII els processos de canvi que van permetre l’evolució des d’una societat econòmicament preindustrial a establir noves i incipients formes econòmiques i de producció plenament industrials.

Aquesta industrialització es caracteritza per a la rapidesa i precocitat en la industrialització catalana. Una forma d’industrialització infreqüentment diversificada, tant per l’amplitud i varietat dels sectors productius afectats com per la distribució geogràfica per la majoria del territori català.

La industrialització catalana va incidir en la major part dels àmbits temàtics. Així, la selecció dels 150 elements recull com a mínim un exemple de totes les àrees temàtiques en què la industrialització ha tingut un paper destacat, dividint-los en elements preindustrials, industrials i de serveis i obra pública.

Elements preindustrials: molins; fargues; pous de glaç; forns de calç; salines; manufactures d’indianes i paraires, i adoberies.

33

Navàs Agents culturals, turístics i educatiu

• Centre Excursionista de Navàs

organitza una marxa romànica i caminades populars en les que arreglen camins i espais al municipi.

• Centre d’Apropament a la Natura (Mujal) , es realitzen visites a escoles i a famílies dels animals que tenen allà (Rescat) i del bosc.

• CAN – Projecte de Conservació

Fonollosa Producte local/pagesia

Agents culturals, turístics i educatiu

• A Mujal hi ha una formatgeria artesanal i un lloc on fan vi

•

• Planta de biomassa de Palà

• Patrimoni cultural existent; torres

• Etnoturisme (Can Serra dels Exibi, La Diferenta, Vinyas d’Empremta) • Oleoturisme (Migjorn i oliveres del Cardener) • Mostra de vi - Grup de vinyetaires

Xarxa de rutes i camins existents de fals, molins fariners, tines de vinya, etc...

• Punts importants; masies, torres de fals, murs de pedra seca.

• Ass. Cultural i recreativa de Fonollosa

• Venda a domicili de llenya – empresa de treballs forestals

• Turisme rural i restaurants

• Vies Blaves (camins al voltant del

• Existència de vinyes petites i diverses

• Via verda fins a Mujal (De Navàs)

• Antic escorxador es concentra en un centre de referència sobre la cultura vitivinícola

de Tortuga mediterrània (en breu es posa en funcionament) Llobregat i del Cardener)

molt utilitzada per la població

• Edifici del Escorxador, explicació de l’oli i el vi

• Pallissa de Castellardal – La lluna en un cove

• Circuit d’Orientació de Castelladral

• Alberg de Castelladral • Geoparc compta amb punt de Castelladral

• Cursa emboscats (Palà) • Associació de propietaris Forestals Bages Nord

• ADF Defensors del Bosc

• Visites a l’obrador i abelles – MEL DE CAL FUSTER Altres • Estudi Biodiversitat i fauna dels Boscos de Mujal • Ajuntament de Navàs té una xarxa d’abastiment amb biomassa per a equipaments municipals

• Escola Rural Producte local/pagesia

• Joan Vilalta continua amb ramat de cabres.

• Nova vinya a can Serra • Forn de pa de Fonollosa Altres

• Barraques de vinya característi-

ques. Cal potenciar el que tenim, Els Espatllats, parets de pedra seca molt bones (a la solana dels Soldevilla) (ho comparen amb el MachuPichu), amb el mateix objectius que en altres societats, per guanyar espai per conrear.

• Punts de la guerra civil importants a Fonollosa, Navàs i altres llocs propers.

• Turisme rural i restaurants

• Potencial de la venda de la caça

• Casat Txutxuà

• Un veí té redactat un pla d’acció

• Escola de Navàs (CEIP i IES)

- Agrupament Escolta Ali Bei de Navàs

- Consorci del Parc Fluvial del Llobregat

34

per la processionària

• Caçadors tenen el territori apamat (dos relats; control de plagues i el d’espai de socialització de masculinitat rellevant en el camp / ruralitat).

Sant Mateu de Bages Agents culturals, turístics i educatiu

• Web memòria i paisatge de Sant

Mateu de Bages i Llibrets de memòria i paisatge a Sant Mateu de Bages

• Audiovisual història dels boscos

de Sant Mateu de Bages i tríptic informatiu de memòria i paisatge a Sant Mateu de Bages

• Projecte de memòria del riu Cardener (Valls)

• Festa «el verd després del Negre», d’aniversari de l’inici dels focs del 1994 (al poble de Sant Mateu)

• Museu d’eines del món rural (a

Sant Mateu) Festa de les flors de Salo (mitjans de maig)

• Comissió de festes de Salo: Festes de les Flors (maig)

• Ass. Territori de Masies • Associació Cultural Riubrogent • Associació Amics de Coaner • Turisme rural i restaurants • Festival Eclíptica a Castelltallat • Festival Espurnes Barroques • CEIP Sant Esteve • Assemblea de Joves de Valls de Torroella.

• Amics Moto Valls de Torroella.

• A Castelltallat- plafons panoràmics • Comissió de festes de Valls d’història del bosc (3) i plafó sobre els efectes del foc. Sant Mateu de Bages: plafons sobre biodiversitat (en procés)

• Observatori de Castelltallat • Llibre «Fàbriques de riu», de la

història de les fàbriques del Cardener (també de Palà). Cursa dels Maquis i Cursa Punk Trail

• Caminada Popular Racons del

Passat a Palà (afegida en el taller) Memòries de Castelltallat i Llibre Memòries de Sant Mateu (en procés)

de Torroella

Producte local/pagesia

• Existència de dos professionals de la fusta i el bosc (Roters i Vilalta) Existència de la vedella ecològica de Castelltallat- pastures de sotabosc.

• ADF – AMICS DEL BOSC • Forn de pa de Valls Altres

• Espai natural PEIN Serra de

• Grup de Teatre de Valls de To-

• Col·lecció de les novel·les

• Altres: proximitat amb les Casas

Castelltallat

d’Eduard Girbal, que a través de novel·les descriu la vida a Salo a principis de segle XX.

rroella

de Matamargó (molt proper a Salo - Sant Mateu de Bages).

• Projecte cultural (en procés) a Claret dels Cavallers, d’interpretació de l’entorn i de pagesia i ramaderia ecològica.

35

Propostes d’actuacions

Més enllà de la senyalització dels punts anteriors, la xarxa requereix d’un seguit d’actuacions que desenvolupin tot allò que volem explicar. El taller final va organitzar-se en tres grups temàtics, des d’on es van proposar diferents actuacions, i es van puntuar per urgència i importància. Per a puntuar la urgència i la importància (actuacions importants que no poden o cal que siguin imminents), per grups, es van repartir 10 punts a les diferents actuacions.

TURISME

1. Formacions per conèixer flora i fauna

2. Persona que dinamitzi el turisme

3. Senyalització de camins

4. Geocaching

5. Ruta Geoparc i revitalització del GR3

EDUCACIÓ FORMAL I NO FORMAL

1. Responsable i promotor pedagògic

2. Maleta pedagògica de recursos; per a ceip’s, IES i eca’s i als boscos de salut (ús terapèutic) suport a Treballs de Recerca Locals

3. Sortides CRAF i CHN Universitats Trobada anual

4. Centre de recursos virtual

5. Campaments al bosc (Caus, esplai)

6. Visites a Escoles al Bosc

CULTURA

1. Posar en alça el patrimoni geològic (història geomorfològica) del territori

2. Promocionar l’agenda cultural dels pobles i recolzar associacions i altres que treballin en aquest àmbit > Programa cultural conjunt lligat a la xarxa amb una imatge amb dates importants de festes populars relacionades amb el bosc (Dates fixes)

3. Posar en alça el Patrimoni barroc, medieval, romànic, etc > Rutes guiades temàtiques

4. Col·locar el bosc, la vegetació, la fauna i la flora, el paisatge com a patrimoni biocultural > Generar un discurs del paisatge com a estratègia de promoció del producte i el turisme rural. Gastronomia lligada al producte (1 punt).

5. Patrimoni Industrial de la zona, Palà i Valls. Indústria rural; molins de farina, mines, serradora, etc...

36

Urgència

Importància

3

6

4

4

3

4

2

0

7

10

7

7

2

3

2

2

2

2

0

0

2

2

0

1

2

3

2

1

1

7

2

3

ACCIONS

Curt termini 2018 - 2020

Mig termini 2020 - 2026

Llarg termini 2026 - 2028

Línia estratègica 1: Foment de la pedagogia territorial i integració dels eixos de la xarxa en programes i serveis educatius existents Creació de la figura de responsable i promotor pedagògic de la xarxa

X

Creació d’una maleta pedagògica de recursos

X

Jornada anual temàtica amb sortides de camp amb centres de recerca universitaris i entitats de recerca i/o altres centres professionals.

X

Creació d’un centre de recursos relacionats anmb el paisatge agroforestal

X

Disseny d’un projecte pedagògic de campaments al bosc

X

Creació d’una oferta de sortides i visites interpretatives a l’entorn forestal

X

Cicle de coneixement de l’entorn

X Línia estratègica 2: Integració del discurs de la xarxa en productes i serveis turístics

Creació de la figura de dinamitzador turístic de la xarxa

X

Elaboració d’un material interpretatiu i didàctic pels establiments de turisme

X

Formació per a professionals del turisme de la zona

X

Promoció de la xarxa de senders; manteniment i senyalització de camins

X

Creació d’una ruta a través del portal del geocaching

X

Vinculació amb el Geoparc

X

Senyalització i promoció del GR3 i el GR3.1

X (en procés)

Oferta de paquets turístics al voltant de la Xarxa d’Interpretació del Paisatge Agroforestal

X

Guia de bones pràctiques de realització d’accions esportives i excursionistes en l’entorn natural

X

Línia estratègica 3: Promoció del discurs de la xarxa des de l’agenda d’actes populars Caminada popular de la xarxa al camí de la Sal (GR-3)

X

Programa cultural anual de la Xarxa Agroforestal

X

Creació d’un programa anual de rutes guiades pel patrimoni cultural dels tres municipis

X

Ruta del patrimoni industrial

X

Campanya de sensibilització anual dels valors associats a la Xarxa

X

Cicle de cinema amb els audiovisuals de Memòria del Paisatge Agroforestal

X

Web d’evolució dels paisatges

X

Edició de material divulgatiu sobre quins agents intervenen en la prevenció i extinció d’un incendi forestal, i difusió d’un protocol d’actuació en cas de foc forestal Línia estratègica 4: Creació de valor afegit del producte local Creació d’un dossier de foment del producte pagès (alimentari i relacionat amb el bosc) i les seves funcions positives en el manteniment d’un paisatge de qualitat

X

Cicle gastronòmic

X Línia estratègica 5: Desplegament del Projecte Interpretatiu de la Xarxa Agroforestal

Portes d’entrada al projecte de la Xarxa.

Tres punts principals: una a Fonollosa, un a Navàs i un a Valls de Torroella.

X

Producció de senyals interpretatius als punts principals (Castelltallat, Castelladral i Plaça de Camps).

X

Senyalització d’espais o paisatges simbòlics de la Xarxa

X

Producció dels senyals dels punts secundaris (Claret dels Cavallers, Sant Mateu de Bages, Mujal, Navàs).

X

Cicle d’activitats de la lluna i la seva relació amb el paisatge agroforestal

X

Línia estratègica 6: Creació d’estructures de governança i coordinació entre actors Creació d’un grup motor de la Xarxa Agroforestal

X

Crear una associació de la Xarxa Agroforestal

X

Crear comissió de seguiment amb agents dinamitzadors de turisme de caràcter supramunicipal

X

Establir un canal d’informació instantània sobre els diferents usos del bosc (vedats de caça, curses, i altres actes)

X

37

Per rumiar-hi. Recull d’experiències relacionades a Catalunya Museu Europeu del Bosc a Sant Celoni El Museu Europeu del Bosc (MEdB) es formula com una institució de referència europea en la divulgació del coneixement integral dels boscos i les seves funcions. Es concep com una institució pionera per fomentar la investigació i l’intercanvi d’idees en relació als sistemes forestals i als seus valors associats vinculats als serveis ambientals, així com, la resta de formulacions de la bioeconomia. El Museu es concep amb 3 àmbits d’actuació; un de divulgatiu, un de recerca i desenvolupament i un de diàleg amb els actors clau del món forestal.

Aquesta és una iniciativa impulsada per l’Ajuntament de Sant Celoni

i l’Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB) i ha de comptar, inequívocament, amb les institucions i líders que treballen el sector forestal des de la ciència, la tecnologia, la gestió i la comunicació. Institucions i entitats en aquesta matèria a escala europea, d’estat i de Catalunya.

El MEdB pot contribuir a donar resposta a alguns dels reptes ambientals més crítics del segle XXI estretament relacionats amb els boscos, com són el canvi climàtic o el nexe aigua-energia-alimentació. Així mateix, el MEdB ha de jugar un rol essencial com a plataforma d’intercanvi de coneixe-

ment a fi de transferir els valors socials, ecològics i econòmics dels boscos, els quals poden representar una eina de benestar i competitivitat.

L’exposició permanent tractarà els boscos i la seva unitat estructural fonamental, l’arbre, en la seva dimensió ecològica, econòmica i social. El Museu Europeu del Bosc abordarà les oportunitats derivades dels nous aprofitaments del bosc i la importància de la gestió forestal sostenible, entenent que l’aprofitament sostenible d’aquests espais és la millor eina per garantir la seva conservació i assegurar el manteniment de les seves funcions socials, ambientals i productives.

www.santceloni.cat El Museu del Bosc i la Pagesia de Vallgorguina (Parc del Montnegre i el Corredor) El Museu del Bosc i la Pagesia de Vallgorguina, amb diferents sales expositives que posen en valor el món del bosc, la natura i la pagesia. La voluntat és conservar i mostrar el ric patrimoni de la forma de vida dels avantpassats d’aquesta vila vallesana, ubicada al Parc del Montnegre i el Corredor.

La idea de tenir un museu a Vallgorguina va sorgir fa uns anys, quan l’Associació Cultural Vallgorguina, fundada l’any 1981 i que treballa en la recerca d’informació i en l’estudi de la història del municipi, va proposar a l’Ajuntament la construcció d’un

espai on es poguessin exposar totes les eines i el material que al llarg dels anys havia aconseguit l’entitat per mitjà de cessions i donacions dels veïns.

destinat a la regeneració urbana i la promoció turística del municipi. El museu va ser inaugurat el dia 26 de novembre de l’any 2016.

El Museu del Bosc i la Pagesia de Vallgorguina es troba en una casa antiga remodelada, Can Mainou, que va ser donada l’any 1993 pel Sr. Joan Mainou i Fornés mitjançant un vitalici a l’Ajuntament. Aquesta remodelació va ser finançada pel Fons Europeu de Desenvolupament Regional (FEDER) i del Departament de Governació de la Generalitat de Catalunya en el marc del Programa Viure al Poble Més,

El museu posa èmfasi en la memòria col·lectiva del municipi, mostrant el seu passat rural a partir de les eines utilitzades en els treballs a bosc i a pagès i el testimoni dels mateixos protagonistes a través de fotos i audiovisuals.

La col·lecció del museu es reparteix en dues plantes que donen valor al món del bosc, la natura i la pagesia.

www.turismevallgorguina.com 38

El Museu del Bosc Sequer de Pinyes de Bellver de Cerdanya El Museu del Bosc Sequer de Pinyes de Bellver de Cerdanya va entrar en funcionament el 2016 després de 2 anys de restauració de l’equipament on els veïns i veïnes hi van col·laborar activament.

El sequer de pinyes va ser un espai de petita indústria rural en funcionament des del 1953 fins el 1992, va ser construit per l’Instituto para la Conservación de la Naturaleza (ICONA) i traspassat posteriorment al Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca (DARP) de la Generalitat. La seva

funció bàsica era aconseguir llavors d’espècies de pins autòctons (negre i roig) de boscos de la Cerdanya, el Pallars Sobirà i l’alt Urgell principalment per a la seva replantació posterior.

Les pinyes s’obrien mitjançant la calor obtenint-ne els pinyons. Aquests s’emagatzemen, desinfectaven i comercialitzaven. Tot i que una gran part era enviada a l’Almacén Central de Semillas, a Madrid des d’on es distribuien als vivers de tota Espanya i a l’Empresa Forestal Catalana.

Al museu s’hi pot trobar la màquinaria

pròpia de l’instalació, una exposició d’eines, un audiovisual i diferents plafons que expliquen el funcionament del sequer i els processos de desforestació i potseriors repoblacions que es van realitzar a la Penínsual Ibérica durant el segle XX. El Sequer de les Pinyes és una instal·lació industrial única a Catalunya i a tot l’Estat i per això està reconegut com a un dels 150 Elements Imprescindibles del Patrimoni Industrial Català, un recull eleaborat pel Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya.

www.mnactec.cat Pla de Gestió Forestal del municipi d’Argençola (Anoia) Argençola és l’únic municipi del país que té un Pla d’Ordenació Forestal Municipal, una planificació que abasta les prop de 3.000 hectàrees forestals del municipi, amb presència preeminent de pi blanc, pinassa, alzines i roures.

El Pla, aprovat el 2014, va ser impulsat pel mateix Ajuntament i l’Associació de Propietaris d’Argençola i Comarca conjuntament amb la subdirecció de

Boscos del Departament d’Agricultura.

Els objectius principals del municipi són gestionar els boscos per prevenir incendis i generar activitat econòmica sostenible.

L’objectiu és realitzar, amb un horitzó de quinze anys, actuacions de millora en unes 1.600 hectàrees forestals del

municipi. La planificació pionera permet simplificar les intervencions a l’entorn, el que des de l’Ajuntament es veu com un atractiu perquè “es redueixen els costos fixes i es fa més atractiu el lot de treballs a les empreses”. De fet, el volum de treballs previstos suposaran mobilitzar al voltant de 30.000 tones de fusta, gran part de les quals podran ser destinades a biomassa.

www.argencola.cat/govern-municipal/noticia/2799/ pla-de-gestio-forestal-del-municipi-dargencola 39

Territori de Masies Territori de Masies és una associació formada per veïns, associacions i empreses dels pobles del baix Solsonès que s’engresca i treballa per promoure, reivindicar i protegir les maneres de fer, els paisatges i la vida als pobles del baix Solsonès. Des d’ella, a través de diferents activitats i publicacions, es recorda i s’explica com som, què fem i com volem ser els pobles de Llanera (Segarra), La Molsosa, Pinós, Riner, Llobera, Pinell de Solsonès i Clariana de Cardener (Solsonès), i Castelltallat (Bages). L’Associació Territori de Masies comença a gestar-se al 2009, quan

un seguit de persones ens trobem en el marc del projecte ACTUA, promogut per l’ARADA SCCL. Des d’aquest, els veïns i veïnes proposem actuacions que creiem importants per als pobles del baix Solsonès, entre les quals apareix el turisme. Així va néixer Territori de Masies, gestionat des del veïnat. Avui som una cinquantena de socis, veïnat i empreses que treballem els recursos culturals o naturals del territori. El temps ens ha fet adonar de la necessitat d’eixamplar els nostres objectius. Que treballar per al turisme és treballar per al paisatge, un bé col·lectiu que

no correspon a ningú, i que correspon al passat, al present i al futur, a les generacions que ens han precedit i a les que vindran. Això demanava generar un espai de consens absolut sobre com explicar el Territori de Masies, i així és com el debat sobre turisme es va anar diluint per parlar de territori, cultura, memòria, treball, i en definitiva, futur.

D’aquí va sorgir el projecte Tasta Territori per a reivindicar i reclamar el retorn de la funció més humil de la pagesia, la d’alimentar boques i territori.

territoridemasies.cat

L’escola del Bosc del Rubió L’escola del Bosc del Rubió es un centre educatiu per a infants entre 2 i 6 anys amb un projecte pedagògic basat en les Escoles al Aire Lliure Europees on l’aula es situa en plena naturalesa i el currículum escola es desenvolupa en ella, ja sigui el bosc, el camp o la platja.

Al Rubió, l’escola es troba al bosc, sent

un gran recurs pedagògic per a que els infants aprenguin i experimentin el aprenentatges d’aquesta etapa educativa. A través de la descoberta dels elements que es troben en el bosc i dels jocs que es puguin crear es relacionen els continguts del currículum educatiu. El valor afegit d’aquesta proposta

recau en les aptituds que es desenvolupen i en el sentit de respecte i pertinença a la natura. Es la primera Escola del Bosc de Catalunya i la segona de l’Estat Espanyol que va iniciar el seu recorregut al 2012.

lescoladelbosc.blogspot.com

Curs de Camp d’Estudi d’Evolució del Paisatge El Grup de Recerca en àrees de Muntanya i Paisatge (GRAMP) del Departament de Geografia de la Universitat Autònoma de Barcelona organitza cada estiu des del 2007 un curs especialitzat en l’Estudi de l’Evolució del Paisatge de caràcter multidisciplinari.

Durant una setmana al Parc Nacio-

nal Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici (PNAESM) i al Parc Natural de l’Alt Pirineu (PNAP) es realitzen sortides de camp i pràctiques que s’utilitzen per interpretar les transformacions del paisatge a través de l’estudi evolutiu de la seva vegetació.

El curs està destinat a docents de

Twitter: @gramp_uab 40

l’àmbit de les Humanitats, les Ciències Socials i les Ciències Naturals. És un exemple d’interpretació del paisatge aplicada al àmbit educatiu/pedagògic des de la universitat cap al professorat i des de un espai natural protegit.

Codi de bones pràctiques en l’organització i celebració de curses i marxes per muntanya El Codi de Bones Pràctiques en l’organització de curses i marxes per muntanya és un document de referència per a la planificació i celebració de curses i marxes per muntanya al medi natural de Catalunya. S’ha elaborat amb l’objectiu d’esdevenir un instrument d’ajuda i millora en l’organització i el desenvolupament d’aquest tipus d’esdeveniments, incloent-ne la planifi-

cació, la celebració i les tasques a dur a terme un cop acabat, a fi de garantir la seva compatibilitat amb la conservació del medi natural i amb les activitats dels actors econòmics del territori. A través d’un seguit de recomanacions i pautes de comportament, el Codi vol garantir un desenvolupament adequat, sostenible i respectuós d’aquestes activitats esportives. A més, posa en valor

els múltiples beneficis que suposa per al territori fer un ús responsable dels entorns forestals i naturals i identifica els possibles impactes positius que aquestes activitats poden tenir per al territori, com ara la promoció dels espais naturals, la valorització econòmica dels entorns forestals i la difusió de valors de responsabilitat i respecte a la natura.

fmr.cat

Campanya “Respecta l’equilibri del Món Rural”, per valorar les aportacions del món rural al conjunt de la societat Després del llançament de la primera part de la campanya centrada en la importància de la gestió forestal sostenible, el Grup de Treball de Pedagogia de gestió del Medi Natural comença la difusió de materials audiovisuals destinats a explicar les aportacions de pràctiques com la caça.La campanya consisteix en tres càpsules audiovisuals i tres infogra-

fies estàtiques que es distribuiran a través de les xarxes socials i els webs corporatius de tots els membres que integren el Grup de Treball de Pedagogia de gestió del Medi Natural.

Les peces tracten sobre tres temes cabdals per a mantenir l’equilibri del món rural però que presenten controvèrsia des d’un punt de vista urbà, com ara la importància de la

gestió forestal, l’adobat amb fems i purins i la necessitat de desenvolupar una activitat com la caça. Totes tres s’expliquen a través de píndoles audiovisuals i infografies estàtiques que permeten copsar, gràcies a la utilització d’un grafisme àgil i entenedor, les característiques d’aquestes pràctiques i la seva contribució al conjunt de la societat.

fmr.cat

41

L’exposició dels oficis del bosc L’exposició dels oficis del bosc és una exposició que s’ha fet en el marc del projecte i que es posa a disposició d’entitats i pobles interessats. Per sol·licitar-la cal posar-se en contacte amb l’ajuntament de Sant Mateu de Bages.

42

43

Amb el finançament de:

Amb la col·laboració de: