Territori de Masies

des de la Seva Gent Número 1 Juliol de 2013

La revista que teniu a les mans pretén ser una eina del territori i pel territori.

Des d’ella es pretenen difondre les diferents activitats i avenços que es fan des del projecte Territori de Masies als veïns i veïnes i a les persones amb algun lligam amb el Sud del Solsonès. La revista de Territori de Masies acollirà un noticiari relacionat amb el Sud del Solsonès, un reportatge central relacionat amb el territori i un espai de difusió i coneixement d’entitats i agents socials.

Territori de Masies és un projecte obert. Si hi vols col·laborar contacta’ns a: Correu-e: tmsolsones@larada.net Telèfon: 938 729 709 Mòbil: 672 491 223

I

Territori de Masies

ORÍGENS, OBJECTIUS I SIGNIFICATS DEL PROJECTE Territori de Masies neix el 2009 a partir del reconeixement veïnal de la necessitat i voluntat de potenciar la identitat i el caràcter rural dels municipis del Sud del Solsonès (La Molsosa, Pinós, Riner, Llobera, Pinell de Solsonès i Clariana de Cardener). Potenciar la identitat amb l’objectiu de què els pobles ens coneguem millor, pas fonamental per a després poder-nos reconèixer, respectar i potenciar des del punt de vista cultural, econòmic i també turístic.

L’impuls de Territori de Masies es fa des del projecte ACTUA, promogut per l’ARADA, que pretén acompanyar iniciatives populars emmarcades en el PAI del Solsonès (Pla d’Acció Integral del Solsonès), obra d’autoria col·lectiva fruit del projecte ESPAIS en què veïnes i veïns del Solsonès van elaborar un decàleg d’accions per a la millora del benestar social de la comarca. El marc geogràfic del projecte ACTUA ve definit per la creació, per tal d’impulsar-lo, de l’agrupació voluntària de municipis del Sud del Solsonès.

No obstant, Territori de Masies es concep com a projecte obert, on territoris veïns també hi poden participar i, si s’escau, reformular-ne els seus límits.

AL DIA

RECONÈIXER

ACTUALITAT

EL PAISATGE

EINES

Com la resta de projectes d’ACTUA, Territori de Masies es gestiona des d’un grup de treball obert format per entitats, veïns i empreses que defineixen objectius i actuacions, i en detallen i cerquen els recursos necessaris per a dur-les a terme. A Territori de Masies, l’impuls el protagonitzen una quinzena d’entitats i una trentena d’empreses, i compta també amb el suport de diferents ens públics i ajuntaments.

Territori de Masies compta amb una quinzena d’entitats i una trentena d’empreses a més del suport d’ens públics i ajuntaments

LECTURES

ACTIVITATS

2009: un llarg camí per recórrer En iniciar-se el projecte, la tasca principal era decidir com ens definíem i com volíem ser coneguts. Crèiem molt important transmetre que el Sud del Solsonès, malgrat l’afectació pel Gran Incendi Forestal del 1998, és un territori molt dinàmic socialment i també des del punt de vista del paisatge, gestionat de forma molt important gràcies a la xarxa de masies que l’habiten. Difondre el caràcter pagès i de gestió directe i indirecte del paisatge esdevingué un element protagonista.

II

2010-2011: interpretem la nostra història De seguida ens vam adonar que aquesta tasca era molt important també pel veïnat del Sud del Solsonès. Amb l’inventari del patrimoni (material i cultural) ens vam adonar del què tenim, com és sabut massa sovint menystingut. Sens dubte aquest reconeixement ens facilita la important tasca de reconstrucció de la nostra identitat col·lectiva des d’una vessant popular, alhora que convida a la revalorització de la nostra manera de fer. Els anys 2010 i 2011, i fruit d’aquest inventari, es duu a terme la primera gran tasca ‘visible’ de Territori de Masies: la interpretació de Territori de Masies a través de grans èpoques històriques que expliquen l’origen del nostre poblament. És a dir, la interpretació a partir de l’Edat Mitjana, el Barroc i el Carlisme, que s’acompanyà de la instal·lació d’un plafó interpretatiu a cada municipi amb continguts que s’amplien a la web de Territori de Masies.

Per a que tot plegat tingués sentit, calia acompanyar aquesta interpretació de la creació i oferta de serveis i actes culturals i turístics. Es van dur a terme diferents presentacions del projecte acompanyades de la promoció de productes locals, i es van celebrar diferents rutes per a conèixer Territori de Masies, sempre sota la premissa de que qui millor pot explicar el territori és la seva gent.

des de la Seva Gent

NEIX L’ASSOCIACIÓ Territori de Masies Tan cert és que el territori i la identitat no pertanyen a ningú, com que pertanyen a tothom. Territori de Masies es basa en una metodologia oberta i participada sota aquesta premissa, per crear un espai formal on veïnat, entitats i empreses vegin garantit tinguin veu i vot en les decisions. L’ARADA coordina el projecte, però és a aquests agents del territori a qui pertoca proposar actuacions i gaudir d’acompanyament en la gestió i promoció de projectes i activitats culturals, turístiques o econòmiques relacionades amb el territori. Amb aquest objectiu, després de tres anys de recorregut, el passat mes de maig diferents membres del grup de treball van constituir l’Associació Territori de Masies.

Quan somies sol, sols és un somni, quan somies conjuntament amb altres, és el començament de la realitat Hélder Câmera

Els objectius d’aquesta associació són: - Posar en valor i conservar la identitat del territori del Sud del Solsonès, que comprèn els municipis de La Molsosa, Pinós, Riner, Clariana de Cardener, Llobera i Pinell de Solsonès, així com territoris veïns sempre i quan guardin una coherència territorial.

2012: entorn natural des de la seva gent Així, el 2012 s’inicien les primeres rutes de Territori de Masies des de la seva gent’, on veïnes i veïns expliquen el significat del territori, el seu patrimoni i la seva realitat social i cultural. En aquestes rutes hi participen un centenar de persones (enguany en celebrem la segona edició), i també va ser l’any en què es va publicar el primer llibre de Territori de Masies, que interpreta el territori a partir dels tres grans eixos històrics mencionats, incorporant-hi l’eix de la prehistòria, origen de la pagesia.

Reconèixer la nostra identitat ha d’anar acompanyat de la creació d’oportunitats per a aquells qui viuen al territori i el mantenen També al 2012 es celebra la primera Diada de Territori de Masies promoguda pel Santuari del Miracle i L’ARADA en el marc de la Festa Major del Miracle. Durant la diada es celebrà una ruta pels entorns del monestir, una visita guiada al Santuari, i un concert de música barroca acompanyada d’un tast de producte local.

Reconèixer la nostra identitat ha d’anar acompanyat de la creació d’oportunitats per a aquells qui viuen al territori i el mantenen. És indispensable oferir formació i acompanyament a l’impuls de nous serveis culturals a empresaris i emprenedors del territori, nou servei que s’ofereix des del 2012 i que continua aquest 2013.

2013-2014: paisatge, cultura i societat A més de continuar amb la tasca formativa, enguany s’ha començat a treballar en l’eix de paisatge i cultura, que s’extendrà fins el 2014. Rutes educatives, custòdia del territori, pervivència cultural i natural als incendis, i una nova publicació de Territori de Masies donaran continuïtat a aquest projecte local de gestió col·lectiva.

- Definir un espai representatiu i organitzatiu de la realitat social del Sud del Solsonès i rodalia amb la funció d’avaluar i acordar les activitats que es puguin oferir des de les entitats de Territori de Masies i cercar-ne el finançament necessari.

AL DIA

RECONÈIXER

- Revaloritzar la identitat rural i potenciar-ne els valors, les pràctiques socials i la gestió col·laborativa del paisatge.

ACTUALITAT

- Difondre el patrimoni del Sud del Solsonès i rodalies i potenciarne el seu coneixement i respecte tant entre el veïnat com entre els visitants.

EL PAISATGE

- Detectar necessitats i oportunitats compartides per a la promoció i conservació del territori.

- Coordinar les entitats i les activitats que es duguin a terme, i promoure’n la interrelació i la transferència de coneixement.

- Promoure la custòdia del territori.

- Promocionar i oferir eines per a la promoció de la cultura popular i altres tipus d’activitats, potenciant-ne el dinamisme i la qualitat.

EINES

LECTURES

ACTIVITATS

- Promocionar activitats turístiques i culturals respectuoses amb l’entorn natural i els valors del territori i de la seva gent.

El funcionament de Territori de Masies té unes despeses ordinàries que es satisfaran amb el següent sistema de quotes: - Per a persones físiques: 10 euros/any - Per a persones jurídiques sense afany de lucre: 30 euros/any - Per a persones jurídiques o físiques amb finalitat de lucre, tenint en compte els beneficis lucratius que li pot determi- nar el bon esdevenir del projecte, la quota és de 50 euros/any.

Els membres de l’Associació disposaran també d’avantatges en els serveis i productes que s’ofereixin des de Territori de Masies, i d’un descompte d’entre el 5 i el 20% en els serveis que ofereix L’ARADA. Per a fer-te soci o sòcia de Territori de Masies o per a rebre més informació, contacta amb nosaltres a tmsolsones@larada.net, o trucant al 672 49 12 23

III

Territori de Masies

TORNEN LES RUTES DE PRIMAVERA

Aigua i foc | 26 de Maig El passat dia 26 de maig es va celebrar la primera de les dues rutes de primavera a peu planificades per enguany, de dificultat baixa i d’aproximadament 10-12 km.

La primera ruta es titula “Aigua i Foc” a Territori de Masies. En aquesta ocasió es va comptar amb la col·laboració de Jaume Fons, que ens va introduir al canvi del paisatge després de l’afectació dels grans incendis (el del 1998 però també el del 1967). Una vintena de persones van poder gaudir del paisatge i l’aigua que el modela, al llarg de la ruta d’uns deu quilòmetres.

AL DIA

RECONÈIXER

ACTUALITAT

EL PAISATGE

EINES

El terme de Clariana fou afectat pel Gran Incendi Forestal del 1998 i alhora fou un dels reservoris d’aigua importants que van permetre, al cap de quatre dies, apagar definitivament l’incendi que s’inicià la tarda del 18 de juliol del 1998. La conversa versà també sobre la tan important com coneguda funció de les Associacions de Defensa Forestal en la prevenció i extinció d’incendis.

Més enllà de la seva funció en l’extinció dels incendis, l’aigua de Clariana modela boscos de riera ben conservats, amb vernedes que ressegueixen el Cardener i diverses rases, i dóna sentit a un paisatge cultural que anys enrere estava format per molins a cada dos quilòmetres. Un d’ells el trobem a Canet, que fins el 1972 produïa fins a 1.200 quilos de farina diaris.

Anna Gil durant la ruta de Llobera

LECTURES

Màgia i Natura | 15 de Juny El dia 15 de juny es celebrà la segona ruta de primavera.

Llobera és un municipi que acull al grup de les “remeieres”, conjunt de veïnes que, com ens explicà el Jaume Vendrell, de l’associació de joves Udol, des de fa anys recullen herbes medicinals i n’elaboren preparats que presenten, juntament amb publicacions locals, a la Fira de l’Empelt que es celebra cada tardor.

ACTIVITATS

Riu Cardener

Participants de la ruta de Clariana

Joan Viladomat introduint els participants a la ruta de Clariana

IV

En aquesta ocasió la ruta girava entorn la màgia i la natura pels volts de Sant Joan. En el cas de les herbes, la durada d’hores de llum els atorga unes propietats particulars que han estat plasmades de formes innumerables en la nostra cultura popular. En el cas dels dólmens, diversos estudiosos deixen entreveure una coincidència de la seva orientació amb el cicle lunar i solar, arribant a assolir una lluminositat especial durant els solsticis.

De la mà d’Anna Gil, experta en plantes medicinals, i de Joan Viladomat, expert i estudiós del dolmen de la Vila, ens introduirem a les propietats de les plantes de l’entorn de Llobera, i al final de la ruta, va fer una demostració de destil·lació de principis actius de plantes. Per la seva part en Joan ens va explicar la història de la descoberta del dolmen de la Vila, amb més de quaranta anys de dedicació. Tant les plantes com els dólmens tenen un comportament especial per Sant Joan.

des de la Seva Gent

TERRITORI DE MASIES, CUSTÒDIA DEL TERRITORI I RACONS VIUS: CONDICIONAMENT COL·LECTIU DE PARATGES EMBLEMÀTICS

D

es del 2012 L’ARADA forma part de la Xarxa de

Custòdia del Territori en col·laboració amb el

Grup de Natura del Solsonès, i posa a disposició dels socis i col·laboradors de Territori de Masies eines de suport a aquesta pràctica i també un servei de mediació entre parts. El projecte de custòdia del territori pretén ser una eina que enforteixi la gestió col·laborativa del patrimoni natural, agrari i rural, i que permeti promocionar un patrimoni poc visible.

A banda del projecte de custòdia, Territori de Masies aposta per condicionar paratges emblemàtics del nostre entorn tals com fonts, miradors, etc, o altres elements patrimonials que requereixin d’una actuació de neteja o desbrossament. D’aquesta manera, sota el nom de Racons Vius, es persegueix la dignificació, des del voluntariat i amb un caràcter lúdic, d’espais que han estat i són importants per nosaltres però que es troben en mal estat.

Aquesta activitat s’iniciarà els mesos d’agost i setembre.

Des de “Racons Vius” Es proposa una trobada on tota persona interessada pugui col·laborar en el condicionament de la font del Bisbe del Miracle, entorn que durant molts anys va acollir veïns del Miracle i pobles veïns.

AL DIA

RECONÈIXER

ACTUALITAT

EL PAISATGE

EINES

LECTURES

ACTIVITATS

Si estàs interessat/da en condicionar un espai del teu poble, pots enviar-nos la teva proposta o participar en l’assemblea general del dia 13 de Juliol a el Miracle. tmsolsones@larada.net

938 729 709

672 491 223

V

Territori de Masies

RECONÈIXER

RACONS VIUS

El Foc de Sant Joan de Prades Al costat de la Creu del Captaire de Prades, vora l’església, darrera Cal Garriga, hi trobem el lloc anomenat Foc de Sant Joan.

Aquest espai vora la creu esdevé un esplèndid mirador del Prepirineu i els pobles veïns com Pinós i la seva serra. Durant molt temps s’hi reunia la gent del poble per celebrar el Foc de Sant Joan la nit del 23 de juny.

Sant Ponç i El pantà de Sant Ponç en construcció. Autor: Bonaventura Vilaseca. Any 1953.

El lloc de Sant Ponç es troba a banda i banda de les ribes del Cardener, a la part nord-est del terme de Clariana. Es tracta d’un indret molt transformat actualment a causa de la construcció del pantà de Sant Ponç (entre 1949 i 1954) aprofitant el congost que forma el Cardener a l’indret de l’antiga ermita de Sant Ponç, que va quedar submergida a dins de les aigües del nou embassament.

AL DIA

RECONÈIXER

ACTUALITAT

EL PAISATGE

EINES Creu Captaire de Prades

Pantà de Sant Ponç

LECTURES

ACTIVITATS

Des de Territori de Masies volem interpretar el paisatge entenent que aquest incideix en la nostra manera de fer i alhora la nostra manera de fer el modela. Són molts els racons i raconets del Sud del Solsonès i d’arreu que construeixen importants significats en la nostra infància, adolescència, i ens segueixen en la vida d’adults. Inclús quan ja no hi som, molts d’ells continuen vius gràcies a la transmissió oral i afectiva.

En aquest espai del butlletí ens disposem a recuperar llocs del nostre paisatge que tinguin un significat especial per a aquells qui l’habitem. Per a fer-ho possible, us animem a fer-nos arribar propostes de paratges que vulgueu compartir i difondre’n el significat personal, comunitari, ecològic i paisatgístic.

VI

des de la Seva Gent

Les restes de l’antiga església de Sant Ponç només es poden veure de tant en tant en anys de molta sequera, quan les aigües del pantà baixen prou per deixar-les al descobert. Una nova capella, igualment dedicada a Sant Ponç, va ser bastida prop de la presa per tal de substituirla. L’existència del pantà ha comportat l’existència d’una zona humida de cert interès per a l’observació d’aus en algunes èpoques de l’any, alhora que ha esdevingut un centre d’activitats aquàtiques i de lleure.

Anterior al disseny del pantà de Sant Ponç, hi hagueren altres projectes com el Pantà de la Rabassa. Jaume Fons, historiador local, ens ho explica: Aquest fou començat el 1932, va ser incautat com a indústria estratègica durant la guerra civil. Així, en lloc de construir un salt a la presa, en derivaria un canal fins a Buidasacs, i el salt augmentaria de 18 a 60 metres. L’electricitat havia de servir per al funcionament de la mina de Cardona. La construcció anava a càrrec dels miners, i es diu que anaven a treballar amb senalla, i dins hi duien la carmanyola i la pistola.

D’aquest projecte en reeixeix tan sols la central hidràulica de la Rabassa. Feta el 1990, hauria de produir 450 kwh si els pantans del Cardener regulessin l’aigua a tres metres cúbics per segon, com poden fer i no fan gairebé mai. El canal que comença a la reclosa de la masia de Canet fou allargat fins al salt de la reclosa de la Rabassa. Té la mateixa funció i ubicació que el pantà del 1932 però molt menys impacte ecològic.

Jaume Fons

Per arribar a l’obra del pantà van arreglar la carretera, ampliant les obres que havia fet el barceloní Fauna, antic amo de Canet. El balç de la Rabassa fou reforçat amb un mur d’un metre d’alçada i una cuneta de pedra picada, tan sòlida com les actuals de ciment, però amb més mèrit. El picapedrer també es va arreglar una bauma vora el riu (la coneguda cova de València o Barraca de l’Amadeu) i allà vivia tot sol. Quan va emmalaltir de mort, a finals dels anys quaranta, el va vetllar el poble, fent torns. Aquest trosset de mur marca el perfil del què havia de ser el pantà. El projecte inicial, de 1932, fou de l’industrial Jover, llavors propietari de Canet, i quedava totalment dins d’aquesta finca.

Enmig d’on avui trobem les granges de Canet, a la Rabassa, podem observar una fàbrica de cartró, projecte industrial fallit.

L’energia es produïa en un salt d’aigua instal·lat a la casa, i es transmetia per una politja d’un edifici a l’altre. Havia de fer cartró amb draps com a primera matèria. La va dissenyar un enginyer suís i les vibracions esquerdaven la cantonada de la casa.

AL DIA

RECONÈIXER

ACTUALITAT

EL PAISATGE

EINES

LECTURES

ACTIVITATS

Durant les obres, com que no hi havia camions, el material de construcció s’havia de fer prop de les obres. Es feien als forns d’obra que feien ceràmica a partir d’argila i es podien trobar arreu. A diferència, els forns de calç es feien vora el riu, perquè al grava és, sobretot, pedra calcària.

tmsolsones@larada.net

938 729 709

672 491 223

VII

Territori de Masies

L’ENTREVISTA GRUP NATURA DEL SOLSONÈS El GNS neix el 2003 com una secció del Centre d’Estudis Lacetans. Entrevistem a Fermí Sort, membre de l’entitat.

AL DIA

RECONÈIXER

ACTUALITAT Grup de Natura del Solsonès, GNS. Fermí Sort, a baix a l’esquerra, respon a l’entrevista sobre l’entitat per a la nostra revista.

EL PAISATGE QUINS SÓN ELS VOSTRES OBJECTIUS I QUANTS SOCIS SOU? EINES

Els objectius principals del GNS són estudiar, protegir i difondre els valors naturals de la comarca del Solsonès. És un grup obert a totes aquelles persones que senten una estima o un interès per la natura i la volen conèixer millor. Per això, la finalitat del grup no és fer socis, i qualsevol persona en pot formar part, sense un compromís fixe, és a dir, es pot assistir a les reunions mensuals, a les sortides i activitats que anem fent al llarg de l’any o als projectes de seguiment participatiu. Disposem d’una base de dades de correus electrònics on se’ls informa de totes les activitats que anem fent, a més d’un grup de facebook i web. A més, amb independència de formar part del GNS o no, es pot ser soci formal del Centre d’Estudis Lacetans.

LECTURES

ACTIVITATS

Amb il·lusió i iniciativa el GNS vol promoure, per un costat, la creació d’un equip de treball que pugui participar en la gestió i conservació del patrimoni natural comarcal, partint sempre del diàleg i establint col·laboracions amb les administracions, els ciutadans i altres entitats; i per altra part, reforçar la divulgació i educació ambiental per millorar la conscienciació envers el medi natural que ens envolta.

Quines activitats destacaríeu?

Totes les activitats que anem realitzant al llarg de l’any són interessants. Cada any elaborem un calendari amb una activitat mensual si fa no fa. Algunes activitats són gairebé fixes any rere any ja que coincideixen amb projectes o fires establertes, com el cens d’ocells aquàtics hivernants, el projecte Rius o l’exposició de bolets. Altres VIII

s’organitzen conjuntament amb altres entitats com per exemple les sortides amb raquetes de neu que es realitzen amb el Centre Excursionista del Solsonès. També s’organitzen esporàdicament xerrades sobre viatges naturalístics que tenen bona acceptació. A més d’activitats relacionades amb la geologia i astronomia. Cal dir també que cada 2 anys coincidint amb el dia mundial del medi ambient s’organitza la Setmana del Medi Ambient en col·laboració i participació d’altres entitats que permet la realització de moltes activitats diferents en un mateix cap de setmana (exposicions, tallers, sortides, xerrades, projeccions de documentals, etc.).

Un altre apartat important són els projectes de conservació i millora d’espais naturals o els d’estudi i seguiment de grups biològics determinats amb participació ciutadana com per exemple el seguiment d’orquídies, papallones, projecte rius, jornades de prospecció biològica, etc.

Sobre el paisatge de Territori de Masies, destaca l’importància de mosaics agroforestals, i la incidència del GIF del 1998.

Quins valors en destacaríeu?

L’àmbit de Territori de Masies engloba una gran part de territori afectat pel gran incendi del Solsonès de 1998 que principalment calcinà els grans boscos de pinassa del sud de la comarca. Paisatgísticament va ser una gran canvi.

Es va passar de tenir camps de conreu de secà entremig de grans zones boscoses tancades a uns espais molt més oberts de regeneració i creixement de zones arbustives i roures de fulla petita que amb el temps s’aniran convertint en petits bosquets caducifolis. A més, es va afavorir l’obertura de nous camps de conreu on antigament ja hi havia hagut feixes agrícoles. Aquest fet no ha d’anar en

des de la Seva Gent

contra de la conservació de la natura ja que una major diversitat d’hàbitats o ambients diferents amb una major riquesa i varietat d’espècies vegetals afavoreix una diversificació també de la fauna en general. Si aquest paisatge es complementa amb la no destrucció dels marges arbrats, les parets de pedra i els herbassars entre els camps de conreu, el manteniment i naturalització de les basses i fonts, la conservació dels camins ramaders i de petites zones ermes amb matollars, s’està afavorint enormement la riquesa natural d’aquesta zona. I no cal dir que sense l’activitat forestal, agrícola i ramadera extensiva que ja existeix i que en el futur pugui ser el màxim possible de respectuosa amb el medi natural, no farà sinó incrementar els valors naturals i paisatgístics establint un equilibri entre l’actitivat humana i la conservació de la natura i fomentant un paisatge únic, ric, divers i viu, i per últim atractiu també per al turisme.

Periòdicament dueu a terme actuacions de seguiment de caixes niu, orquídies, el projecte rius. En què consisteixen?

El seguiment de caixes-niu per ocells és una activitat que fem des de l’inici del Grup de Natura concretament a prop del Riu Negre i les basses de Brics i l’Alsina, unes zones que es van cremar en el gran incendi del 1998. Algunes caixes ja s’havien col·locat just després de l’incendi, precisament per afavorir la nidificació de petits ocells en una zona que havia estat devastada pel foc. També s’aprofita l’activitat si som gent per revisar unes altres caixes-niu penjades a l’institut Francesc Ribalta i al CTFC. És una activitat que s’ha de fer anualment a la primavera per anar controlant la nidificació a les caixes per veure

Qualsevol persona pot formar part del grup, sense un compromís fixe, i assistir a les reunions, a les sortides i activitats que fem

AL DIA

RECONÈIXER

ACTUALITAT

EL PAISATGE

EINES

LECTURES

ACTIVITATS

canvis lligats a la climatologia, disponibilitat d’aliment, etc. Igualment és una bona manera per apropar-nos al món dels ocells i que especialment a la canalla els agrada molt. El Projecte Rius també és una activitat que gairebé del principi anem fent, en un punt del riu Aiguadora. En aquest cas, es miren una sèrie de paràmetres físico-químics i biològics per conèixer l’estat de conservació dels rius. És un seguiment que es realitza a tot Catalunya amb grups de voluntaris que es fan càrrec de la revisió d’algun tram de riu a la primavera i tardor. Aquesta activitat pensem que és molt divulgativa i divertida ja que amb una metodologia senzilla es pot observar diferents aspectes de l’entorn fluvial com fauna, vegetació, macroinvertebrats, paràmetres físics i químics, etc. Tot i que gairebé cada any organitzem una sortida específica per anar a veure orquídies, aquests darrers 3 anys hem engegat el Projecte Ophrys de seguiment d’orquídies amb una metodologia més precisa i pensada per prospectar tota la comarca. El nostre objectiu és elaborar un recull de totes les orquídies presents a la comarca mitjançant la participació ciutadana. Per un costat engresquem i fomentem el coneixement del medi natural que tenim a prop i per l’altre no IX

Territori de Masies

deixem de fer un projecte científic de seguiment d’un grup biològic com el de les orquídies, poc conegut i molt interessant.

AL DIA

Entre altres projectes, heu desenvolupat un projecte de CusRECONÈIXER

ACTUALITAT

EL PAISATGE

EINES

LECTURES

ACTIVITATS

tòdia del Territori a l’embassament de l’Alsina, a Riner. En què va consistir? Quin n’és el seguiment que en feu ara mateix?

Aquest va ser un projecte molt interessant de conservació de dos espais aquàtics que tenien un alt valor natural, les basses de Brics al municipi d’Olius i l’embassament de l’Alsina a Riner. Les basses de Brics ja tenien un bon estat de conservació pel que fa al punt de vista natural, per això, no s’hi va fer cap actuació de restauració, només es va arribar amb un acord amb la propietària perquè ens donés permís per instal·lar-hi uns plafons explicatius dels seus valors naturals i una tanca per poder-hi observar els ocells aquàtics sense molestar-los. L’acord també passava per continuar amb l’ús de les basses com a font d’aigua pel rec i pel bestiar. Pel que fa a l’embassament de l’Alsina igualment es va arribar a un acord amb el propietari per posar-hi uns plafons explicatius i una tanca per l’observació d’ocells i continuar garantint l’ús de l’embassament com abeurador per les vaques de l’Alsina. En aquest cas, es van delimitar unes zones on no podria entrar el bestiar i que es pretenien restaurar amb l’aportació de diverses plantes aquàtiques per tal que hi poguessin arribar a criar algunes espècies d’ocells aquàtics. Malauradament, això no s’ha aconseguit per

natura, que a la fi i al cap, una depèn de l’altra. El concepte pot ser senzill d’explicar i d’entendre, però el que costa és aplicar-lo, ja que no hi ha una fórmula ideal i única per tot el territori. Creiem que és una aposta de futur, a llarg termini, de paciència, d’enteniment, d’explicar, d’escoltar, de cedir. S’ha d’estar d’acord en uns objectius finals de conservació i manteniment d’espais naturals, flora i fauna sense deixar de realitzar les activitats agrícoles, ramaderes i forestals actuals i futures. També s’hauria de buscar la manera d’incentivar als gestors del territori (propietaris, masovers, pastors, petits empresaris, etc.) perquè vegin la custòdia del territori com un valor més de qualitat del seus productes i entorn rural. Això es podria aconseguir amb la creació de segells de qualitat ambiental i de producció local, tenir accés a ajuts i recursos econò-

Es podria elaborar un inventari de les zones més sensibles de desaparèixer i de les que ja s’han perdut i que es podrien recuperar

mics de l’administració en aquest àmbit i potenciar el turisme de natura, cultural, gastronòmic i etnològic del territori. Creiem que és un model de futur i de qualitat de vida.

Quins aspectes de la biodiversitat destacaríeu del Sud del Solsonès i de la comarca?

La Custòdia del Territori és senzilla d’explicar i entendre, però costa aplicar-la perquè no hi ha una única forma ideal per tot el territori discrepàncies amb el ramader. Cal dir també que aquests dos espais estan al costat d’un itinerari que va de Solsona al Miracle i és freqüentment utilitzat.

Creueu que la custòdia del territori és una eina per a la gestió del paisatge? Per què? Què diríeu per a potenciar-ne el seu ús?

Sí, pensem que és una bona manera per mantindre aquest equilibri entre l’activitat humana i la conservació de la X

En general per tota la comarca cal destacar la diversitat d’hàbitats que podem trobar des de les zones del sud amb un clima mediterrani continental propi de l’interior de Catalunya fins a les zones culminals de la serra del Port del Comte, és a dir, des de brolles i herbassars secs, matollars, rouredes, alzinars, pinasses a fagedes, pastures i prats alpins. Sense deixar de banda els diversos ambients aquàtics que també podem trobar a tota la comarca (rierols, torrents, fonts, basses, embassaments, boscos de ribera, petits aiguamolls) o els elements geològics imponents de la meitat nord del Solsonès. A més de l’acció humana al llarg dels anys sobre el territori en forma d’agricultura, ramaderia i explotació forestal, principalment. Tots aquests aspectes fan que s’hagin desenvolupat

des de la Seva Gent

per exemple espècies de plantes específiques de zones de roquissars, d’aiguamolls, de fagedes o de zones seques més obertes. Igualment la fauna s’ha anat adaptant a aquests diversos ambients on hi troba aliment i zones de nidificació, des de grans rapinyaires, ocells aquàtics o petits ocells de caire més estèpic. Pel que fa al Sud del Solsonès cal destacar la presència de sòls guixencs, al municipi de la Molsosa sobretot, que és la continuació geològica de la vall del Llobregós on hi creixen una sèrie de plantes específiques d’aquests substrats. Com ja s’ha dit anteriorment, el mosaic agroforestal defineix bona part aquest territori fet que comporta l’establiment d’una fauna i flora diversa des d’ambients forestals a zones més obertes, passant per les zones de transició de marges, herbassars, petits erms, horts i fruiters dispersos que donen aliment i refugi a moltes espècies. A l’igual que les petites zones humides de fonts, basses o rases ombrívoles amb espècies més frescals o lligades a medis aquàtics.

Quines actuacions creieu més urgents i per quins motius?

Nosaltres creiem que s’hauria de mantindre l’activitat agrícola tradicional que hi ha hagut fins ara, és a dir, una agricultura de secà respectuosa amb el medi ambient sobretot per l’aplicació de fitosanitaris, destrucció de marges arbrats i de pedra, rompuda de petits erms o herbassars. També és important el manteniment d’una pastura extensiva sobretot d’ovelles i cabres amb els camins ramaders, zones de pastura natural sense conrear i basses com abeuradors; o els petits bancals de fruiters amb varietats tradicionals que s’han anat perdent, les zones d’horta i els voltants de les fonts d’aigua. Tot això no vol dir que no es pugui fer res al territori i s’hagi de conservar tot, però si que no es realitzin actuacions amb un gran impacte, sobretot en zones que són més sensibles i vulnerables des d’un punt de vista natural i que portin a la desaparició d’aquests hàbitats únics. D’aquesta manera, el manteniment d’una gran diversitat d’espècies també augmenta l’equilibri de les seves poblacions fent que disminueixin les plagues, per exemple. Una primera actuació podria ser l’elaboració d’un inventari de les zones més sensibles de desaparèixer des d’un punt de vista natural com de les que ja s’han perdut i que es podrien tornar a recuperar.

En un segona fase ja es miraria quines actuacions de gestió es podrien fer mitjançant la custòdia del territori.

Fa pocs anys, neix l’entitat Fotògrafs del Solsonès, també adsrita al CEL. Com us hi relacioneu?

Els Fotògrafs de Natura del Solsonès (FNS) és una altra secció del CEL amb els que organitzem sovint activitats i sortides conjuntes. Tot i que funcionen de manera autònoma realitzant les seves sortides mensuals i exposicions de fotografia, tant el GNS com les altres seccions del CEL es nodreixen cada cop més de les seves fotografies i imatges per donar a conèixer el patrimoni natural i cultural de la comarca. La relació és molt bona i l’objectiu és de continuar treballant plegats ja que l’interès és mutu.

GNS i CEL ens nodrim cada cop més del treball dels Fotògrafs de Natura del Solsonès per difondre el patrimoni de la comarca

El CEL vam tenir la gran sort que aquest grup d’afeccionats a la fotografia volgués formar part de la nostra entitat, cosa que li dóna força i prestigi. I esperem que sigui per molts anys.

Destaqueu algun altra tema/es que cregueu interessant

Només, i tal com fem en la difusió de les nostres activitats, aprofitar aquesta entrevista per donar-nos a conèixer més, fomentant els lligams amb el sud del Solsonès on potser no hi anem tant, i convidant a tothom que vulgui venir a alguna de les nostres activitats o a participar en algun dels seguiments o projectes que anem fent, o a formar part del grup i de l’entitat, aportant idees noves, coneixements, suggeriments, etc. Sempre amb l’objectiu de donar a conèixer els valors naturals de la nostra comarca i treballar conjuntament amb les gestors del territori per donar-los assessorament des d’un punt de vista de la conservació i funcionament dels ecosistemes naturals.

AL DIA

RECONÈIXER

ACTUALITAT

EL PAISATGE

EINES

LECTURES

ACTIVITATS

www.lacetans.org/gns gns@lacetans.org

XI

ro n a

ad eM

Sant Tirs

R i e ra d

Obaga de Madrona

Pinell de Solsonès

Madrona

Castell. Fortificació GR-3

Santuari

Sant Climenç

Santes Creus de Bordell

e Sa l l e

nt

Església Retaule barroc

a

Ri e r

El Pedró

d

Pe

Pou de gel Sallent

Dolmen. Menhir. Jaciment arquelògic Conflictes carlins

C -3

80

Sanaüja

Vista panoràmica

Biosca

a Guissona Torà

ALT URGELL

SOLSONÈS

BERGUEDÀ

Clariana

Pinell NOGUERA

Llobera

Riner

BAGES Pinós

SEGARRA

La Molsosa ANOIA

En aquest mapa s’hi mostren elementspatrimonials relacionats amb els quatre períodes històrics que podeu trobar àmpliament abordats en el llibre Territori de Masies. Patrimoni i Cultura al Sud del Solsonès.

des de la Seva Gent

49 C-1

C-75

5 C-5

Linyà R iu C a

Miravé

5 C-5

Pantà de Sant Ponç

Hortoneda e rd

a vé

Santa Susanna Riner

PEIN del Miracle

El Miracle

el Av

l an o s

n eg re

a

Freixinet

’An sa d

Clariana de Cardener

l

GR-7 Pont de Buida-sacs Cardona

de

lR

vo l

a

l’Avellanosa

a Manresa

Ras

Sant Gabriel

e

Bassa del Miracle

Torredenegó

il er

gl

de

Ra

Rasa

Ru

in e r

R a sa d e l ’

eracamps

002 LV-3

Sant Pere Màrtir de Peracamps

R

Embassament de l’Alsina

i

Rie

ra

Bassa de Brics

Llobera

r

ir de M

ne

ç

ó

C -26

Solsona

a

-30 BV

Sant Salvador

Su

Sant Just d’Ardèvol

R

as

01

a

dè d’Ar

Torre de Vallferosa

ol

v

Matamargó

Ardèvol Sant Serni Santuari de Pinós

R

Mare de Déu de l’Avellana

Cellers

R i e ra d e

manya al l eV

Vallmanya

Pinós

Claret

d a sa

l Mant el lí

Prades La Molsosa

Se r r

Ca a de

s t el

lt a

ll a

t

Enfesta GR-7

XIII

Territori de Masies

CULTURA I MANERES DE FER. LES CARBONERES

AL DIA

RECONÈIXER

ACTUALITAT

EL PAISATGE

EINES

LECTURES

De la fusta de roures i alzines històricament se n’elaborava carbó vegetal.

La transformació de la llenya en carbó ha estat una tècnica molt important al llarg de la història. Ja en l’edat dels metalls s’utilitzava carbó vegetal per a fondre’ls, i a l’antiga Grècia, a Egipte o en època dels romans també s’elaborava carbó vegetal.

Ingredient econòmic essencial El carbó vegetal va ser també el principal combustible de les fargues a l’edat mitjana. Per a alimentar la xarxa de fargues no eren suficients les neteges normals dels boscos, sinó que calia una tala expressa, fet que va provocar episodis de desforestació al segle XVII i XVIII ja que per a cada quilo de ferro es necessitaven uns 5 kg de carbó.

El carbó vegetal, juntament amb el mineral de ferro i l’energia hidràulica, constituïa un element bàsic per a l’obtenció del ferro. El funcionament d’una farga donava feina a unes cinquanta persones, entre les quals una mitjana de vuit carboneres es cuidaven de la creació de carbó.

ACTIVITATS

Pau Vila.

Resum de Geografia de Catalunya (1936) Els carboners són sempre gent de la contrada. Aprofiten les vagues forçoses imposades per una agricultura magra, sobretot a l’hivern, per fer carbó d’alzines i matolls. Per la gent d’aquelles rodalies carbonejar és una ocupació complementària, però indispensable per a viure. És per això que el nomadisme carboner tortosí que hem trobat al Prelitoral no ha pogut penetrar en aquestes comarcades, com tampoc pogué penetrar a l’oposada de les Guilleries.

A causa de l’escassetat d’alzinars, el carboneig no ha près tanta importància del Ter vers ponent. No obstant, per la Segarra i als vessants del Cardener hom carboneja pi. A Solsona i Aguilar de Segarra, per exemple, s’hi dedica la gent del país; en canvi, per les canals afluents d’aquell riu, on la gent del país se’n va a les fàbriques, no és estrany trobar al costat d’una messa fumejant, la cabana triangular d’una família tortosina.

Al llarg del segle XIX la demanda de carbó continua, fent augmentar la desforestació i el preu del carbó vegetal. Tot i que la demanda de la indústria va disminuint fins la primera meitat del segle XX (degut a l’increment del preu, l’arribada de carbó vegetal estranger més econòmic, i l’entrada del carbó mineral), la demanda de carbó vegetal es manté gràcies a l’alça del consum domèstic que comporta el creixement urbà.

carbonització podia durar entre dues setmanes i dos mesos.

L’ofici de carboner no disposava d’una gran reputació ni a nivell social ni a nivell econòmic. La dedicació podia ser completa o temporal, i generalment augmentava a l’hivern quan la feina al camp minvava. Els carboners eren sovint gent de la contrada que s’oferien, en colla, als propietaris dels boscos per a carbonar.

El procés de carbonar Carbonar inclou les tasques que van des de la tallada i arreplegada de llenya, fins a la construcció de la pila, l’encesa, cuita, treta i desembosc. Una carbonera en ple procés de

“El procés de fer carbó consistia en treure l’aigua que conté la fusta mitjançant una combustió controlada, amb poc foc. Per fer un quilo de carbó feien falta quatre quilos de llenya. Ens portaven la llenya amb els animals i, quan teníem una pila prou gran, fèiem l’espana. Després tallàvem els buscalls a mida, tots iguals, i els fèiem pujar fins a mitja carbonera, deixant un ull dins per posar-hi els buscallots per cremar. Quan havíem calculat, més o menys, la buscallada que es necessitava per fer la carbonera, fèiem el pendent i anàvem aplanant els buscalls. De fet, és com un paller. Quan la carbonera quedava feta es tapava amb una llosa. A continuació, la carbonera s’havia de cobrir i amb rames de boix o femàs i 6-8 cm de terra a tot voltant perquè quedés ben tapada, sense poder respirar. És important que quedi ben tapada arran de terra, perquè la carbonera no respiri massa. Nosaltres ho solíem fer amb gleves. Després, amb un burxó fèiem els forats que necessitava la carbonera per poder entrar aire i ajudar a cremar. Un cop encesa la carbonera, s’havia de vigilar sempre i quan veies que la terra es ‘donava’, l’havies de bitllar que vol dir tirar-hi bitllots petits. Per arribar a l’ull de la carbonera i tirar els bitllots es posava una escala per fora.

Quan ens n’adonàvem que el carbó estava fet, es ‘rescatava’ la carbonera per tot el volt, anant traient la terra per baix i anant obrint fins que sortia el carbó negre, ben lluent. Com que les carboneres s’havien de vigilar contínuament, a la seva vora sempre hi havia una barraca per dormir, per guardar les eines, la palla... inclús hi solíem tenir un gosset”.

Construint una carbonera a la Fira de Prades

XIV

Entrevista a Ponç Cardona, Revista La Fornal, número 4, maig 2003

des de la Seva Gent

EL PROJECTE DARWIN, FRACKING AL SUD DEL SOLSONÈS

Imatge aèria d’una àrea d’explotació amb la tècnica de fracking a Wyoming, EUA

Entre els mesos de setembre i octubre de 2012, la Generalitat va publicar al DOGC l’inici de la tramitació de diversos permisos d’exploració d’hidrocarburs a Catalunya. Un d’ells, l’anomenat projecte Darwin, inclou un total de 89.683 ha que afecten els termes d’un total de 38 municipis a cavall entre les comarques centrals i Ponent, 4 dels quals a la comarca del Solsonès (Llobera, la Molsosa, Pinós i Pinell). Mitjançant aquests projectes l’empresa sol·licitant, Montero Energy, pretén prospeccionar i testar la tècnica del fracking a Catalunya.

El fracking és una tècnica d’obtenció de gas que consisteix en un sistema de pous de perforació a molta profunditat fins als estrats sedimentaris de margues o pissarres. En aquest tipus de roca, que té una permeabilitat molt baixa, el gas s’hi pot trobar distribuït en petits porus o bombolles, no connectades entre si. Per aconseguir reunir el gas i que flueixi cap a la superfície es fan una sèrie de detonacions explosives que provoquen petites fractures a la roca per les quals s’injecten, per etapes, milers de tones d’aigua a molta alta pressió, barrejada amb sorra i additius químics, podent ocasionar perjudicis irreversibles pel medi, els aqüífers i la salut de les persones.

Oposició del territori Atenent a aquests riscos, diverses entitats de preservació del territori es van mobilitzar immediatament per donar a conèixer els diferents projectes i oposar-se al què consideren una tècnica nociva per als habitants i els ecosistemes dels territoris afectats.

A finals de novembre es va constituir la Plataforma Aturem el Fracking (PAF) com a ens de coordinació de les diferents lluites locals arreu de Catalunya, que ha estat impulsora o ponent de

desenes de xerrades divulgatives en diferents municipis, com la realitzada a Solsona el passat gener organitzada pel Casal Popular La Fura.

Entitats, ajuntaments i el Consell Comarcal han mostrat el seu rebuig a una tècnica que pot comportar seriosos riscos al territori Seguint els passos de la societat civil, el món polític local ha estat també protagonista. Els quatre municipis afectats de la comarca van aprovar una moció de rebuig al fracking, i al març s’hi va sumar una moció aprovada pel Consell d’Alcaldes. A meitats de maig va ser el plenari del Consell Comarcal del Solsonès qui va aprovar una moció per declarar-se territori lliure de l’extracció de combustibles fòssils (fracking) i radioactius (en relació al projecte conegut a finals de març, finalment desestimat per la Generalitat, de realitzar prospeccions d’urani a l’Alta Anoia i al sud de la Molsosa).

Finalment, alguns representants del Solsonès també van participar de la signatura del Compromís d’Agramunt, document que recull l’oposició del món local dels territoris afectats pel projecte Darwin.

AL DIA

La situació actual L’objectiu tant de la PAF com dels diferents ajuntaments mobilitzats és aconseguir que la Generalitat denegui els permisos d’exploració i que el Parlament declari Catalunya territori lliure de fracking. La votació en seu parlamentària per prohibir aquesta tècnica, però, va fracassar degut a la manca de suport per part de CiU i el PP, i va desembocar en la creació d’una comissió d’estudi que dictaminarà quins són els riscos d’aquesta tècnica extractiva.

A nivell administratiu, després que el 14 de maig es resolgués denegar el permís per al projecte Ripoll, els projectes Darwin i Leonardo es troben en fase d’adopció de la resolució. final, després que es conegués una proposta de denegació de permís a la que l’empresa sol·licitant va presentar al·legacions.

RECONÈIXER

ACTUALITAT

EL PAISATGE

EINES

LECTURES

ACTIVITATS

Xerrada sobre el fracking al Casal Popular La Fura

XV

Territori de Masies

15 ANYS DE L’INCENDI DEL 1998 EL PAISATGE SEGUEIX VIU

Amb l’assessorament tècnic de Jordi Tobajas, enginyer de forests.

Revifalla del foc des de Vallmanya de Pinós (19-7-1998)

La tarda del dissabte 18 de juliol del 1998 es van declarar diversos incendis a la Catalunya Central: un d’ells a Aguilar de Segarra i un altre a Cardona. Tot i que aquests dos focus estaven separats per una vintena llarga de quilòmetres, s’acabaren fusionant donant lloc a un gran incendi de difícil control. El foc cremà durant quatre dies, assolint un front de gairebé 25 km que va arribar a avançar a una velocitat de 4 km/h, i va deixar un rastre de 27.000 hectàrees calcinades i més de 250 masies afectades.

AL DIA

RECONÈIXER

ACTUALITAT

EL PAISATGE

EINES

Els Grans Incendis Forestals Un incendi forestal s’inicia per causes naturals o humanes, es propaga sense control per terrenys forestals o agrícoles, i s’extingeix. Les característiques de cada fase depenen de les condicions meteorològiques, del relleu i del combustible. L’existència d’aquest darrer element, la vegetació, depèn directament de la gestió forestal i de la presència al territori d’una vitalitat que gestioni el paisatge.

Diferents factors poden comportar que un incendi forestal quedi fora de la capacitat d’extinció, donant lloc al què es coneix com a Gran Incendi Forestal (GIF): l’elevada longitud de les flames, les altes velocitats de propagació, la presència de foc a les copes dels arbres, o l’afectació sobre una gran superfície (més de 500 ha).

LECTURES

ACTIVITATS

L’existència d’eres i camps de cereals al voltant de les masies també actuen com a elements de protecció del foc

Degut a la seva intensitat, un GIF crea la seva pròpia meteorologia, coneguda com a ambient del foc. En aquestes condicions els focs són devastadors, ja que són molt ràpids i intensos, difícilment extingibles i amb forta afectació per a la vegetació. Així va ser el Gran Incendi del 1998.

La resposta del territori Un territori rural viu coneix àmpliament l’entorn (cabdal en el procés d’extinció d’incendis) i manté un mosaic agroforestal amb un sotabosc net (sigui per tala selectiva, per aclarides, o per pastura de sotabosc, entre altres). A més, la vitalitat rural comporta l’existència de zones de tallafocs que esdevenen camins o zones sense vegetació sota les línies elèctriques.

XVI

L’existència d’eres i camps de cereals al voltant de les masies també actuen com a elements de protecció del foc, interrompent la continuïtat de la massa de combustible i fent-la més dispersa.

Envoltada de boscos, la comunitat rural ha desenvolupat un teixit col·laboratiu destinat a defensar els boscos com ho són les Agrupacions de Defensa Forestal (ADF), format per veïns voluntaris que coneixen la zona i que compten amb equipaments d’extinció d’incendis. Aquestes agrupacions planifiquen punts d’aigua com les basses forestals i desenvolupen tècniques pròpies d’extinció com els contrafocs.

Natura viva: la primera adf de catalunya El 1981 neix a Pinós, de la mà de Josep Maria Casas, l’Agrupació Forestal Natura Viva, que anys després es constituirà com la primera ADF de Catalunya, fet que li mereix una distinció honorífica de la Generalitat de Catalunya.

Natura Viva neix per agrupar propietaris de diferents municipis (La Molsosa, Pinós, Riner i Cardona) per tal de compartir esforços per a la defensa forestal, ja sigui a partir de la construcció de punts d’aigua, de la construcció de torres de vigilància, de la dotació d’equipaments, o de la creació de campanyes de fumigació o control de plagues.

El seu paper ha estat fonamental en el passat i ho és encara en l’actualitat, i explicar-ne el significat i funcions és fonamental per poder entendre i valorar l’actual paisatge de Territori de Masies.

Territori de Masies comprèn 3 ADF’s, que treballen en els següents municipis del Sud del Solsonès: Natura Viva (creada al 1980, treballa a La Molsosa, Pinós i Riner), ADF Solsonès Oriental (creada al 1987, treballa a Clariana de Cardener) i l’ADF Sol Verd (creada al 1987, treballa a Llobera i Pinell).

Plançó de Pi blanc

Alta densitat de Pi blanc

des de la Seva Gent

FRONT COMÚ I REFLEXIONS SENSATES DES DE LA TERRA Un any després del gran incendi, els veïns i veïnes afectades continuen demanant una revisió acurada de les eines de gestió i prevenció d’incendis forestals. El 17 de juliol del 1999 es reuneixen a Matamargó en un acte festiureivindicatiu on s’aprova la Declaració de Matamargó:

Ara fa un any, un gran incendi va assolar més de 27.000 hectàrees de la Catalunya central. Ara fa un any, es va apagar el gran foc després de cremar, ferotge, durant quatre dies. Però encara avui el foc és viu, perquè les conseqüències directes segueixen afectant els habitants de les zones cremades de manera inequívoca.

Els grans incendis no han calcinat només grans extensions de territori. Han cremat també una forma de vida i cultura que ja estaven ferides de mort: el despoblament rural, la pèrdua de pes econòmic del sector agrari, la tradicional manca d’inversions públiques en infraestructures i serveis, les retallades pressupostàries, l’escàs ressò mediàtic de les problemàtiques específicament rurals... són algunes de les manifestacions del grau d’abandonament que pateixen les zones rurals i que el gran incendi ha fet encara més evidents. Des de l’endemà del foc que ara recordem fins avui, no hem notat que es prenguessin mesures serioses per frenar el despoblament que dia a dia buida els nostres pobles i les nostres cases de pagès.

Pensem, però, que els grans incendis forestals no afecten només de manera negativa els habitants de les zones rurals.

L’actual distribució de la població, marcada per una concentració molt accentuada a les zones urbanes i molt minoritària a les rurals, no és una raó per pensar que una i altra poden deslligar-se. El paper que juga el món rural en l’equilibri i el desenvolupament sostenible del medi natural determina la necessitat d’una interacció entre tota la població que ha de sorgir del debat, del diàleg, de la reflexió i de l’intent de millorar situacions que a tots ens condicionen la forma de viure.

I és per això que volem manifestar que: - Considerem necessari que el conjunt de la població rural prengui consciència de les situacions de desigualtat que pateix.

- Qualsevol habitant de les zones rurals té dret a rebre uns serveis

Van ser molts els actes reivindicatius viscuts un cop passat l’incendi. Reflexions, campanyes de reflexió en torn el territori, el medi rural i els serveis existents; sobre el suport al sector silvícola i a la gestió forestal... Algunes d’aquestes reflexions es van copsar en publicacions d’alt interès, com ara “Instruccions (precises) per a quan hi ha foc al bosc i unes idees (discutibles) per a quan no n’hi ha”, de Jaume Fons; o bé “Entre dos Focs”, de Florinda Plans, que ens apropa a les vivències dels veïns i veïnes arran l’incendi del 1998.

socials, educatius i culturals pensats per a la nostra manera de viure. L’organització de l’escola, de l’assistència sanitària, de l’atenció a la gent gran, de la cultura... no es pot fer només des de la realitat urbana. Moltes de les lleis i els reglaments que s’apliquen són pensats per a poblacions mitjanes o grans i cauen sobre nostre com una gran llosa immobilitzadora.

-

Considerem necessària l’activació de mesures i actuacions específiques per al medi rural. Volem uns pobles oberts i diversos però pensem que les feines que s’han de potenciar són, sobretot, les agrícoles, ramaderes i forestals i que han de poder garantir unes rendes familiars que contemplin els costos econòmics, ecològics i socials de la producció.

-

Considerem necessàries actuacions de polítiques agràries que impliquin a les Administracions en el desenvolupament rural per gaudir d’una vida digna, per mantenir la identitat cultural i per garantir un protagonisme real dels seus habitants, amb paritat competitiva i amb una política de fixació del territori

-

Considerem necessari que el conjunt de la societat catalana entengui que totes les mesures adreçades a millorar les condi cions de vida de les zones rurals i a reequilibrar el territori, contribueixen a fer un país més habitable per al conjunt de la població. Sense acabar amb la discriminació territorial no tindrem mai un país nacionalment lliure ni socialment just.

AL DIA

RECONÈIXER

ACTUALITAT

EL PAISATGE

EINES

LECTURES

ACTIVITATS

Per a aconseguir tot això és necessària la implicació de tots els sectors socials.

Per a afrontar reptes de futur, és hora de canviar la pregunta que molt sovint ens fem: “Què s’ha de fer perquè no marxem de pagès?” per la de: “Quin projecte de món rural volem?”

Matamargó, 17 de juliol del 1999

Matamargó

XVII

Territori de Masies

Quin bosc ens queda?

L’ecologia dels nostres boscos està perfectament adaptada als incendis forestals de causes naturals i també als provocats per l’home de poca intensitat. Cal tenir en compte que el foc forestal és un recurs que s’utilitza des de fa uns 200.000 anys a la Mediterrània, ja que es tracta d’un procés natural que freqüentment actua com una part molt important dels ecosistemes on es produeix.

Però una recurrència d’incendis forestals amb una periodicitat inferior als 10 anys altera la dinàmica de la successió natural, disminuint la capacitat de rebrotar i causant importants pèrdues de sòl, especialment en zones de fort pendent, on els incendis successius poden conduir a una situació de degradació o inclús a la desertització.

AL DIA

RECONÈIXER

ACTUALITAT

EL PAISATGE

EINES

LECTURES

ACTIVITATS

Després de l’afectació d’un incendi, el bosc continua la seva regeneració per rebrot o per colonització de noves espècies que aprofiten les condicions per desenvolupar-se.

Aquesta característica es pot observar amb facilitat a la Serra de Castelltallat, on l’afectació irregular dels incendis del 94 i del 98, i les diferents condicions ambientals de després dels incendis, han produït un nou mosaic format per petites pinedes de pi blanc i restes de bosc de pinassa no afectades per l’incendi, brolles mediterrànies, i rouredes de fulla petita amb roure cerrioide (Quercus Cerrioides).

Diferents espècies, diferents resistències Als boscos de Territori de Masies trobem diferents espècies amb llavors resistents al foc (pi blanc, romaní, gatosa, estepes) amb germinació afavorida per altes temperatures, espècies que rebroten i espècies que presenten ambdós mecanismes alhora, com la farigola o timó (Thimus vulgaris).

Les espècies que germinen després del foc disposen d’un banc de llavors que resta protegit a terra durant el pas de l’incendi Les espècies que germinen després del foc disposen d’un banc de llavors que resta protegit a terra durant el pas de l’incendi, i es manté germinable durant anys (romaní, galota, estepes). Com a exemple, podem citar les pinyes del pi blanc, que contenen una resina que protegeix les llavors a l’interior. Aquestes pinyes s’obren automàticament la tardor següent a un incendi, si han suportat temperatures superiors als 90ºC. Aquesta és la causa de la forta capacitat de regeneració del pi blanc, que la fa ser una de les espècies amb major èxit durant la regeneració però que pot derivar en masses amb densitats extremadament altes com succeeix a la part est de la Serra de Castelltallat. En aquesta àrea es pot observar com les característiques de l’incendi, les condicions ambientals i la falta d’actuacions forestals després de l’incendi de l’any 94, han creat unes unitats de paisatge amb densitat molt alta de pi blanc que resulten improductives, ecològicament inestables i que generen un gran perill d’incendi forestal.

XVIII

Abans dels Gran Incendis, als nostres boscos hi predominava la pinassa amb algunes fragmentacions de pi rojalet (Pinus Sylvestris) per sobre dels 700 metres, rouredes de roure de fulla petita, alzinars, i boscos de pi blanc amb pi pinyer a les zones més baixes de la Serra de Castelltallat.

A diferència del pi blanc (que es desenvolupa en hàbitats de condicions més àrides i altituds inferiors), el pi roig, la pinassa, i algunes espècies de savines (Juniperus SP) no disposen de mecanismes d’autosuccessió tan eficients en ambients mediterranis, ja que quan es produeix el foc no acostumen a disposar de pinyes ni pinyons madurs. Cal tenir en compte que la vegetació afectada per l’incendi del 1998 no era la pròpia del territori, sinó que es tractava de pinedes que l’acció humana havia afavorit en substitució de rouredes i alzinars.

Als boscos mixtes de pinassa i pi blanc, el pi blanc passa a ser l’espècie dominant.

Als boscos mixtes de pinassa i roures, hi dominaran rouredes rebrotades.

Cada combinació té el seu resultat Així doncs, després de veure’s afectats per un incendi forestal, els nostres boscos inicien un procés de successió per sí mateixos. Aquest procés podrà modificar el paisatge després de l’incendi, en funció de les condicions del sòl, de la climatologia i de la vegetació resultants de l’incendi, i de quina sigui la intervenció humana.

Als boscos mixtes de pinassa i pi blanc afectats per incendis, el pi blanc passa a ser l’espècie dominant. Per contra, als boscos mixtes de pinassa i roures, hi dominaran rouredes rebrotades.

Finalment, en aquelles masses forestals dominades per pinasses però sense presència de pi blanc ni roures, la regeneració es veu alentida per manca de llavors, tret que es dugui a terme un projecte de restauració. La regeneració dels arbres en aquests casos no es dóna, com tampoc es dóna quan es crema una pineda de pi blanc formada per arbres joves (de menys d’uns 15 anys) que encara no han tingut temps d’acumular llavors dins les seves pinyes tancades. Aquesta situació es podria donar en el cas d’un incendi en l’actualitat, on l’alta densitat en determinades zones afecta negativament la producció de llavors.

Pinya de pinasa oberta

des de la Seva Gent

Superfície afectada pel Gran Incendi de 1998

L’afectació del Gran Incendi Forestal del 1998 no va deixar indiferent a ningú. Varen ser moltes les tensions, records cremats, projectes que van haver de canviar o reinventar-se... Però en el tràgic succés es va posar de manifest la importància de la gestió de l’entorn a partir de la col·laboració entre veïns, entre ADF’s... I també es va posar de manifest la memòria i l’estima al territori com a eina fonamental per a la prevenció i extinció d’incendis i, en definitiva, per a la defensa de la nostra terra.

En hectàrees

AL DIA

RECONÈIXER

Municipi

Calonge de Segarra

Forestal (arbrada i arbustiva)

No forestal (conreus i rostolls)

Superfície del terme municipal (ha)

Total

% Superfície municipal cremada

13

5

18

3.728

0,48

362

80

442

2.628

16,82

Sant Pere Sallavinera

1

0

1

2.195

0,05

Total Anoia

376

85

461

Aguilar de Segarra

259

139

398

5.202

7,65

Cardona

868

795

1.663

6.500

25,58

52

3

55

5.190

1,06

Sant Mateu de Bages

2.407

533

2.940

10.000

29,40

Total Bages

3.586

1.470

5.056

25

13

38

6.632

0,57

9.200

32,08

4.400

47,05

Castellfollit de Riubregós

Fonollosa

Biosca Torà

2.366

585

2.951

Total Segarra

2.391

598

2.989

Clariana de Cardener

1.450

620

2.070

829

440

1.269

2.672

47,49

91

363

454

3.889

11,67

la Molsosa Llobera Navès

9

6

15

14.580

0,10

Olius

576

923

1.499

5.346

28,04

Pinós

5.670

2.598

8.268

10.390

79,58

Riner

2.437

1.971

4.408

4.700

93,79

1.814

16,76

75

229

304

Total Solsonès

Solsona

11.137

7.150

18.287

Total incendi

17.490

9.303

26.793

15 anys després pretenem iniciar un recull de fotografies que ens permetin mantenir en la memòria aquest esdeveniment i també l’aspecte del nostre paisatge abans de l’incendi.

Per a fer-ho possible, us animem a fer-nos arribar fotografies que tingueu al vostre abast. Podeu fer-les arribar en format digital a: tmsolsones@larada.net

ACTUALITAT

EL PAISATGE

EINES

LECTURES

ACTIVITATS

Si no disposeu d’escànner, podeu contactar amb nosaltres i ens trobarem per a escanejar-les.

A les fotografies caldrà que hi anoteu: - - - - -

Municipi Paratge Any Autor I altres notes que cregueu interessants.

XIX

Territori de Masies

CUSTÒDIA DEL TERRITORI

La custòdia del territori és un conjunt d’estratègies i instruments que busquen facilitar als propietaris i usuaris del territori la conservació i el bon ús dels valors i els recursos naturals, culturals i paisatgístics del territori.

La premissa de base és que conservar la natura, el paisatge i el patrimoni cultural no és una responsabilitat que recau només en les administracions públiques, sinó que, com bé sabem al nostre territori, la població, les entitats i les empreses privades també poden i han de contribuir-hi.

Per això, a diferència d’altres instruments i estratègies amb un objectiu similar (per exemple, la

AL DIA

protecció legal d’un espai natural o la classificació d’un terreny com a no urbanitzable), la custòdia del territori requereix la implicació directa i activa de la societat civil, d’una banda, i d’aquelles persones que són propietàries o usuàries de terrenys forestals, agrícoles o urbans, de l’altra.

La Xarxa de Custòdia del Territori (XCT, custodiaterritori.org), formalitzada al 2003, és una organització sense ànim de lucre constituïda per entitats, institucions i persones que volen impulsar el desenvolupament i l’ús de la custòdia del territori al nostre país. Mitjançant acords de custòdia entre entitats i propietaris (públics o privats), les entitats de cus-

tòdia es fan càrrec tant de millores com de la conservació de paratges naturals o culturals emblemàtics. Paratges o patrimoni que tenen un valor cultural o natural reconegut i que pels motius que sigui el propietari o l’administració no se n’ha fet càrrec. És així com, mitjançant acords de custòdia entre propietaris i entitats, on es reconeixen els valors del què es pretén conservar i promocionar, es custodia un espai i es posa en valor.

Pastures pirinenques, embassaments com el de l’Alzina (a Territori de Masies), aiguamolls, fonts... són exemples d’espais naturals custodiats. Darrerament però també s’han custodiat terrenys rics en varietats locals, siguin vegetals o animals.

RECONÈIXER

ACTUALITAT

EL PAISATGE

EINES

LECTURES

ACTIVITATS

Un exemple de custòdia i espais oberts a l’Alta Garrotxa: Des del 2009, el Consorci de l’Alta Garrotxa, un organisme públic que gestiona aquesta extensa zona protegida al nord de la Garrotxa, porta a terme el Projecte de recuperació d’espais oberts, amb el suport d’institucions públiques i privades.

Amb aquesta iniciativa es volen afavorir els hàbitats associats a espais oberts i la fauna que en depèn i que està protegida per la legislació europea. L’èxit del projecte, però, requereix la implicació dels ramaders que queden a l’Alta Garrotxa i dels propietaris de les finques envaïdes pel bosc. Per aquest motiu, el Consorci ha signat onze acords de custòdia del territori. Un bon exemple d’aquests ramaders són la Dolors Roca i el Josep Nogué, matri-

XX

moni propietari d’una finca de 18 hectàrees a Sant Miquel de Pera, un petit nucli del municipi de Montagut i Oix. A la seva finca s’hi han fet treballs de desbrossada per eliminar arbustos, com l’argelaga i el ginebre, i així recuperar la jonceda, un hàbitat obert. Però hi han deixat alguns ginebres alts, perquè l’escorxador els utilitza com atalaia des d’on buscar insectes per alimentar-se.

Tots els treballs els han dut a terme persones en risc d’exclusió social de la cooperativa La Fageda.

Per als propietaris de la finca “era impensable que aquells terrenys tan inaccessibles i plens de bardisses s’acabessin netejant”. Ara ajudaran a mantenir aquests espais oberts portant-hi el seu ramat de 60 vaques, ja que “ara el bestiar hi troba aliment a l’hivern”. “Abans, en canvi, el teníem al costat de casa i l’havíem

d’alimentar amb bales d’userda”, bona mostra de com la custòdia del territori genera beneficis mutus: per a la població local propietària dels terrenys i per a l’entorn natural.

CustodiaTerritori.org

des de la Seva Gent

DECLARACIÓ D’ARBRES I ARBREDES SINGULARS O MONUMENTALS El Decret 214/1987 faculta el Departament per declarar protegits —mitjançant una ordre— aquells exemplars que, per dimensions excepcionals entre els de la seva espècie o per l’edat, història o particularitat científica, són mereixedors de mesures de protecció. Aquesta protecció implica la prohibició de tallar-los i arrencar-los totalment o parcialment així com danyar-los per qualsevol mitjà. La declaració pot fer-se d’ofici o a petició del propietari del terreny on radiqui l’arbre.

El Decret 47/1988 permet als consells comarcals i als ajuntaments declarar arbres d’interès comarcal i d’interès local respectivament. El grau de protecció és semblant al del Decret anterior. En aquests casos són aquestes administracions les encarregades de tutelar l’arbre.

El Decret 120/1989 estableix les figures d’arbreda monumental, arbreda d’interès comarcal i arbreda d’interès local. Les administracions que les poden declarar són respectivament, el Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural (DAAM), els consells comarcals i els ajuntaments. Aplicant aquest Decret poden protegir-se conjunts d’arbres en lloc d’exemplars individuals. La protecció bàsica és la mateixa que en els casos anteriors. L’única diferència és que les arbredes només es poden declarar amb el consentiment del propietari.

Arbres i arbredes del Solsonès al mòbil; una aplicació pionera El Centre Tecnològic Forestal de Catalunya (CTFC) ha desenvolupat la primera aplicació per a mòbil de temàtica forestal del país i en català.

L’aplicació, basada en el contingut del llibre resenyat en aquesta mateixa pàgina, descriu un total de 150 arbres singulars i també d’una cinquantena d’arbredes i boscos d’interès monumental de la comarca del Solsonès, a més de comptar amb més de 300 imatges del seu entorn

A Territori de Masies trobem diversos arbres declarats singulars o monumentals, com la Pinassa de la Guàrdia o el Pi de la Guàrdia, a Clariana, el Roure de Peroi, a Pinós, o el Ginebre del Solà, a Riner.

Per a saber-ne més: David Guixé, Montse Rodríguez i Rafel Rocaspana Arbres i Arbredes Singulars del Solsonès Catàleg d’arbres monumentals i singulars, arbredes i formacions vegetals d’interès natural CTFC, 2006

AL DIA

RECONÈIXER

ACTUALITAT

EL PAISATGE

EINES

LECTURES

ACTIVITATS

Pi de Viladrich

natural. El dispositiu permet localitzar la situació dels punts d’interès a través del GPS del mòbil de manera totalment gratuïta, i els usuaris d’Android i Apple ja se la poden descarregar de la xarxa (hi podeu accedir a través d’aquests codis QR).

Les fitxes aporten informació sobre el nom de l’arbre, la seva localització, de quina espècie es tracta i les seves característiques. Els seus impulsors animen les cases rurals i restaurants del Solsonès a utilitzar aquesta eina de cara als seus clients.

Pots descarregarte i accedir a l’aplicació mòbil dels Arbres i Arbredes del Solsonès a través d’aquests enllaços ANDROID

iTUNES

XXI

Territori de Masies

LECTURES RECOMANADES

Territori de Masies: Patrimoni i Cultura al Sud del Solsonès.

Patrimoni i Cultura des de la seva gent.

L’ARADA Ed. L’ARADA Preu: 15 euros 139 pàgines a tot color

www.botiga.larada.net

Després de quatre anys de treball en el projecte comunitari Territori de Masies, surt a la llum la primera publicació. En aquesta primera edició, en un primer bloc la publicació ens introdueix, de mà de veïns i entitats, als diferents poblets i parròquies del Sud del Solsonès i a la seva cultura i patrimoni. El segon bloc està dedicat a quatre moments claus i singulars de Territori de Masies: l’origen de la pagesia i la prehistòria, amb la descripció de 17 elements prehistòrics; Recórrer la Terra de Frontera; l’Edat mitjana, amb la descripció de diferents torres i cas-

tells de les contrades, i l’explicació de l’origen de molts dels nostres petits pobles i les seves viles-closes; el Barroc rural i l’expansió de la masia; i finalment les Guerres Carlines. La publicació, il·lustrada amb nombroses fotografies, pretén acostar-nos al nostre patrimoni amb la intenció de facilitar el reconeixement i descoberta entre veïns i també per visitants. Per a completar la descoberta, el llibre convida a visitar el patrimoni que s’hi descriu, i a visitar el Museu Diocesà de Solsona, que alberga gran part del valuós patrimoni de les nostres contrades.

La primera part del llibre parla dels noms de les plantes cultivades, de com es van arribar a domesticar, com es van difondre i conservar al llarg dels segles. La redacció de les dues parts restants s’ha realitzat a partir de la informació obtinguda en les entrevistes fetes als hortolans de més de seixanta cases de la zona. La segona part repassa l’entorn del Baix Solsonès i la cultura agrària relacionada amb els horts i alguns cul­tius de secà. Desco­breix com s’espavilaven els pagesos a mitjans del segle passat

per multiplicar les seves llavors, per cercar planter, per acumular aigua, per regar i també per cuinar i conservar la collita. La tercera part repassa l’origen de trenta cultius, que van des de l’albergínia fins la xirivia, tot i recollint el seu calendari de sembra i els costums, dites i receptes associades a cada cultiu o varietat. Encara hi ha força varietats conservades als horts: la col d’hivern, l’enciam orella de ruc, l’armoll, l’enciam de tres ulls... que val la pena conèixer i conservar.

AL DIA

RECONÈIXER

EL PAISATGE

ACTUALITAT

EINES

Patrimoni Agrari del Baix Solsonès.

L’hort.

Florinda Plans i Lluïsa Rosés.

Ed. L’ARADA i L’ERA. 228 pàgines a tot color.

Preu: 15,50 euros

LECTURES

ACTIVITATS

Gegants i Capgrossos del Baix Solsonès.

Inventari (CD interactiu + Cartell).

L’ARADA Ed: L’ARADA Preu: 10 euros

XXII

L’inventari neix de la motivació i del camí ja iniciat en el marc de la recuperació de cultura popular i gegantera dels membres de l’Associació Cultural de Vallmanya i dels veïns del nucli en el marc del projecte “ACTUA”, promogut i coordinat per L’ARADA. Les més de 50 figures que trobem al Baix Solsonès signifiquen, sens dubte, una important aportació per a l’imaginari i cultura popular.

La importància popular radica també de manera especial en el procés de construcció, en el què hi participa la gran majoria del poble, que hi seguirà col·laborant en les festivitats on es lluiran.

Allotjaments Alberg Cases Altes de Posada Navès casesaltesdeposada.com

Ca l’Avi Forner Llobera calaviforner.com

Cal Bernoi Clariana de Cardener calbernoi.com

Cal Gambada La Molsosa calgambada.com

Cal Mas Sant Serni calmas.net

Cal Miramunt Claret de Torà calmiramunt.com

Cal Tristany Ardèvol caltristany.com

Càmping la Ribera Clariana de Cardener campinglaribera.com

Casa d’Espiritualitat El Miracle santuarielmiracle.com

Casa Flotats Clariana de Cardener casaflotats.com

Casa Miralles Pinós casamiralles.com

Cel·les del Miracle El Miracle santuarielmiracle.com

La Torra de Llobera Llobera latorradellobera.com

Madrona Pinell de Solsonès santpetrusmadrona.es

Masia Rovira Pinell de Solsonès masiarovira.cat

Molí d’Enfesta La Molsosa molienfesta.com

Residència Infantil la Carral Riner alacarral.net

Producte Local Agroproductes del Solsonès, Bolets i tòfones Llobera -

Càtering “A taula” Solsona -

altesdeposada@hotmail.com 687 963 648 montsesole1404@gmail.com 686 830 247 - 973 480 253 info@calbernoi.com 699 194 636 calgambada@calgambada.com 608 132 940 - 973 473 037 masiacalmas@hotmail.com 676 086 185 - 973 473 581 miramuntclaret@gmail.com 973 296 008 caltristany@caltristany.es 637 437 271 info@campinglaribera.com 973 482 552 casespi@santuarielmiracle.com 973 480 045 flotats@teleline.es 608 134 787 miralles@casamiralles.com 687 866 369 hospederia@santuarielmiracle.com 973 480 002 info@latorradellobera.cat 678 434 747 - 973 481 601 santpetrusmadrona@gmail.com 628 649 325 - 686 523 845 info@masiarovira.cat 625 551 872 - 973 299 026 molienfesta@hotmail.com 610 251 470 - 938 035 824 colonies@alacarral.net 973 480 890 973 481 311 oriol@ataula.com

Ensabona’t: tallers de sabó natural Claret de Torà ensabonat.blogspot.com miramuntclaret@gmail.com

973 296 008 Forn de pa Guerres Llobera artesansdelsolsones.com i.canalcinca@gmail.com

650 943 367 Pollastres Ecològics Molí de Bonsfills Vallmanya de Pinós - molidebonsfills@centrecat.com

973 473 025 - 627 758 903 Xai de Puigpelat La Molsosa xaidecalpuigpelat.com comandes@xaidecalpuigpelat.com

973 473 284 Hosteleria Guies de muntanya del Solsonès Pinell de Solsonès tirantmilles.com guies@tirantmilles.com

660 261 683 - 664 716 465 Photologystics Solsona photo-logistics.com 638 887 681 Altres Cal Bosch Ardèvol - mmadrobau@hotmail.com

973 473 212 Cal Mestre Pinell de Solsonès calmestre.net calmestrsantcliments@hotmail.com

973 480 469 Can Solé Xic Claret de Torà calmiramunt.com miramuntclaret@gmail.com

973 296 008 Forn de Su Su hostaldesu.com elforndesu@hotmail.com

973 480 618 Hostal de Pinós Pinós - pinosrestaurant@hotmail.com

973 473 062 Hostalnou Llobera calaviforner.com montsesole1404@gmail.com

686 830 247 - 973 480 253 Restaurant Sant Ponç Riner - rstsantpons@hotmail.es

973 481 858 - 647 933 326

13 de juliol (10.oo h) El Miracle Primera Assemblea General Oberta de Territori de Masies.

Ordre del dia: - Presentació de l’Associació - Recull de sol·licituds de soci.

- Revisió d’activitats i inici d’obtenció d’informació sobre paratges emblemàtics de municipis que es vulguin arranjar.

- Torn obert d’aportacions i preguntes.

3 d’agost

Acte obert a tothom.

Es prega confirmar assistència: 938 729 709 672 491 223

Per més informació vegeu el programa propi o contacteu al telèfon:

Celebració de la segona diada festiva de Territori de Masies

938 729 709 672 491 223

Propers passos de Territori de Masies

Actualització del web www.TerritorideMasies.cat

Edició d’un nou tríptic divulgatiu.

Publicació del segon volum de Territori de Masies: Paisatge i cultura des de la seva gent.

Servei d’acompanyament en disseny de projectes i activitats relacionats amb el territori (socials, culturals, empresarials).

També s’inclou serveis de comunicació visual (disseny gràfic, disseny web, etc).

Els socis de l’associació veuran bonificats el cost dels anteriors serveis entre un 5% i un 25%.

Celebració de dues caminades de tardor.

Mediació entre parts per a la custòdia del territori

Elaboració d’un centre de recursos que reculli recerques i treballs relacionats amb Territori de Masies.

Treball en torn la pervivència dels valors culturals i el medi natural després dels Grans Incendis.

Autoria L’ARADA en el marc del projecte ACTUA. PAI (Pla d’Acció Integral) del Solsonès.

En aquesta primera edició s’ha comptat amb la col·laboració i participació de Jaume Fons, la Revista La Fornal (Prades de la Molsosa), i amb l’assessorament tècnic de Jordi Tobajas, enginyer de forests.

TSAcat