Butlletí Trimestral núm. 1 - desembre 2009
blats antics EL BLAT GROS
E
ntre les mostres de blats que cap allà la dècada dels 50 del segle passat va recollir el Manuel Gadea, n’hi havia de blat gros de Solsona. En el seu llibre Trigos Españoles ens diu que aquest blat era productiu però no era gaire bo per a fer pa. No és estrany perquè pertany a l’espècie Triticum turgidum, ben diferent del blat panif cable, com seria per exemple la xeixa, que és de l’espècie Triticum aestisvum. Del blat gros se’n deia, també, pisana. En aquells anys de la posguerra la pisana era el substitut de l’arròs en les cases que no es podien permetre de comprar-ne. Un cop pelat, o escairat, s’afegia a les escudelles o
es guisava com si d’arròs es tractés. Durant els hiverns de la posguerra es va menjar molt blat pelat. En el procés d’escairat el que es fa és eliminar l’embolcall extern del gra de blat, el segó. Tal com es feia de manera tradicional, la pell no s’eliminava mai del tot: quedava un blat una mica integral.
LA PELADORA DE PLEIXATS En l’època que el Manuel Gadea es va passejar pel Solsonès encara funcionaven la majoria de molins fariners que hi havia a totes les rases i rius. Per exemple, a la rasa de Matamargó trobem els molins de Fornells, Pleixats, i Torrescassana, alguns dels
quals van funcionar f ns als anys 70. En ells s’aprof tava el salt d’aigua per moldre farina, fer anar moles d’esmolar i també, en el cas del molí de Pleixats, per fer anar una peladora de gra. La peladora de Pleixats tenia capacitat per pelar tandes de 30 Kg de blat. La pisana s’havia de posar a estovar el dia abans. L’endemà s’escorria i es posava a la peladora. El moliner cobrava la feina en espècie. Es podia quedar entre un 2 i un 3% del producte f nal o a vegades ja hi havia una mesura establerta per sac. La mesura solia ser com una paella d’aram. A més dels mecanismes per fer voltar el corró, hi havia un rasclet de fusta que servia per redistribuir el gra.
Fotos de peces de la peladora i el molí de Pleixats
Roda hidràulica o rodet
Base de la peladora (amb torreta de decoració)
Corronet cònic
Anella que posada sobre la base retenia el gra.
Què saps de les varietats antigues de blats i altres cereals? Tens alguns papers que recullin rendiments, preus, comptes, ... referits al cultiu de cereals durant els anys 50-70? Potser en algun racó de casa guardes un ramet d’espigues velles? T’agrairíem que ens ho fessis saber.