LA SOBRETAULA
“Cal una mirada territorial a l’àrea de joventut”
Entrevista a Martí Serrat, tècnic de joventut al Lluçanès
LA COLUMNA
Aigua, foc i vent de Ramon Besa
L’accés a l’habitatge al Lluçanès continua tensionant-se
· El 35% d’habitatges són segones residències, d’ús turístic o estan buits
· 3 de cada 10 anuncis d’Airbnb al Lluçanès presenten irregularitats
Oristà celebra la seva quinzena més festiva
PRIMERS
Caneló de peix o de rostit de Nadal
Sopa de marisc amb entrebancs
Ous farcits de festa o gratinats
PRESSUPOSTOS
Els ajuntaments aproven els números
Prats, Olost i Perafita han aprovat inversions pel 2025
COMARCA
La Mancomunitat es reuneix amb la Generalitat
S’han reunit amb el director de la DGAL i la delegació del govern
PATRIMONI
Es digitalitzen llibres sacramentals
Són documents de Prats i Merlès d’alt valor històric
SALUT MENTAL
Acaba la 3a edició de CulturaMent
El projecte vetlla per la gent gran i els cuidadors
RECONEIXEMENT
Els Estelladors, grup de l’any
Adifolk guardona el grup de bastoners de Prats
SEGONS
Melós de vedella amb salsa de ceps
Cloïsses marinades | Vieires farcides al forn
Canapès variats
Escudella de Nadal
Albergínia vestida de festa
Barques d’ensaladilla i gamba
Amanida de peu cruixent
Pop a la Gallega
Carpaccio de vedella, bacallà i gamba
Musclos al vapor o amb picadillo
Gamba salada aperitiu
Pastís fred de Nadal
Pastís de tonyina o escalivada
Tàrtar de salmó
Pollastre de pagès
Calamars farcits
Suquet de rap
Orada, llenguado o lluç al forn
Bacallà amb allioli i
parmentier de patata
Ànec amb peres
Caragols guisats
Peu de porc estofat
Pollastre farcit
Cuixes de pollastre farcides
Llenguado amb salsa Ciscu
Sèpia amb mandonguilles
Pollastres o costelles a l’ast
Sarsueles!
La classe d’spinning, dirigida per oristanencs,
EDITA_
Associació LaRella, iniciatives socioculturals del Lluçanès. 621 276 429 larellallucanes@gmail.com
Avinguda Pompeu Fabra, número 5 - L’Espai Prats de Lluçanès - 08513 www.larella.cat
Distribució gratuïta. 3.000 exemplars.
DIPÒSIT LEGAL_ B-31.541-2001 ISSN_ 3020-4909
REDACCIÓ_
Lluc Corominas Peraire, Ferran Vila Cabanas, Jordi Borralleras Estruch, Marta Giravent Crespiera, Nerea Sánchez Moreno, Miquel Casadevall Franquesa, Xavier Vilella Antonell, Roger Torrents Boy, Clàudia Molina Catalan, Xènia Ballús Vila, Guillem Sucarrat Anfruns i Jordi Bruch Abad.
DISSENY I EDICIÓ_ Pol Asensi Turigas
PUBLICITAT, CONTINGUTS_ Carolina Font Usart
COL·LABORA_ Pere Cors, Pere Bruch, Francesc Comes, Xavier Davins, Jordi Camps, Ramon Baucells, Ton Baucells i Albert Altarriba Subirana
LLAVÒRENS
Des de LaRella convidem els lectors a compartir les seves fotografies antigues. Les publicarem en aquesta secció i contribuiran a millorar la memòria històrica del Lluçanès
621 276 429 edicionslarella@gmail.com
FOTO: Sebastià Roma
ANY: Anys 50
LLOC: Carrer Vell, Sant Bartomeu del Grau.
El municipi de Sant Bartomeu del Grau fou un disseminat de masies fins que entre els segles XVII i XIX es començà a formar un nucli de població a l’indret del serrat de Puig-Giró, prop d’un antic hostal situat al costat del camí ramader. Aquest nucli, constituït especialment pel que avui es coneix com el Carrer Vell, seguí pràcticament intacte fins als anys 70 del segle passat, quan amb la construcció de la fàbrica es modificà radicalment la fesomia del poble. En aquesta imatge s’hi pot veure, en primer terme, Cal Monells, i al fons, el campanar traient el cap.
LaRella cobreix la informació dels tretze municipis del Lluçanès: Alpens, Lluçà, Olost, Oristà, Perafita, Prats de Lluçanès, Sant Agustí de Lluçanès, Sant Bartomeu del Grau, Sant Boi de Lluçanès, Sant Feliu Sasserra, Sant Martí d’Albars, Santa Maria de Merlès i Sobremunt.
LaRella és un mitjà independent editat per una entitat sense ànim de lucre.
La redacció de la revista no comparteix necessàriament les opinions dels articles que no vagin signats per la redacció o els membres d’aquesta, ni els continguts dels anuncis publicats a les seves pàgines.
Amb el suport de: Revista membre de:
El magatzem de la brigada, l’Escola
Lluçanès i l’Orient,
part
de les inversions
El pressupost municipal de Prats per al 2025 és de més de quatre milions d’euros,1.267.000 d’aquests estan destinats a inversions
POLÍTICA
La Mancomunitat es reunieix amb el
director de la DGAL
El ple de l’Ajuntament de Prats va aprovar, el passat 30 de novembre, el pressupost municipal per aquest 2025 que serà de 4.199.697 euros, que representa un increment de l’1,2 % respecte al pressupost de l’any passat. El pressupost es va aprovar amb els vots a favor dels regidors de Junts i ERC (que formen l’actual equip de govern), per la seva banda, Movem Prats hi va votar en contra, com ja ho va fer l’any passat.
Una de les partides amb major dotació pressupostària és la d’inversions reals, amb més d’1,2 milions d’euros assignats, el que representa gairebé el 30% del pressupost.
Entre les inversions previstes aquest 2025 pel consistori pradenc destaquen els 150.000 euros destinats a la millora del magatzem de la brigada, on es canviarà la teulada i s’hi instal·laran plaques solars.
del sorral del centre. A més, també destinaran 18.000 euros en pintar l’escola i l’institut.
El pressupost de Prats per aquest 2025 serà de 4.199.697 euros
L’Escola Lluçanès, que celebrarà el cinquantè aniversari aquest 2025, també rebrà part de les inversions del consistori pradenc. Per una banda, s’hi instal·laran plaques solars, amb un cost de 70.000 euros, per altra, es digitalitzarà el sistema de climatització del centre, pel qual han destinat 81.000 euros. Per tal que l’escola Lluçanès esdevingui un refugi climàtic es buscarà la manera per cobrir una part de la pista i
Pel que fa a les vies públiques el pressupost aprovat preveu destinar 90.000 euros a arranjar diferents carrers i places del poble, com la plaça Perot Rocaguinarda, on s’arreglarà el terra i s’ampliarà la zona de pas o la finalització de la mitjana de l’avinguda Pau Casals, on es posarà paviment i s’hi instal·laran tanques i jardineres. També destaquen les obres que es faran al carrer Doctor Joaquim Trullàs, des de la cantonada del passeig Lluçanès fins a arribar al carrer Major. En aquest tram es traurà l’actual vorera per crear un espai per
als vianants més ampli, fent que quedi tot al mateix nivell, tal com es va fer al carrer Major.
El teatre Orient té una partida assignada al pressupost de 70.000 euros per l’adquisició de diferents equipaments i material d’escenotècnia. Per primera vegada es destina una partida per a la programació d’espectacles, que preveuen començar al llarg d’aquest 2025.
El pressupost preveu una partida per iniciar la programació al Teatre Orient
Durant el ple del pressupost, Jordi Bruch, alcalde de Prats, va destacar que gràcies a la installació de plaques fotovoltaiques a diferents espais s’ha pogut reduir la despesa en consum elèctric del municipi i en conseqüència s’han pogut destinar els diners a altres recursos.
Bruch va explicar que una part de l’increment del pressupost està lligat a la modificació de les ordenances fiscals d’aquest 2025.//
La primera reunió de la Mancomunitat del Lluçanès ha estat amb el director de la direcció general de l’Administració Local (DGAL), Francesc Josep Belver, i la cap de gabinet de la delegació del Govern a la Catalunya Central, en substitució de la delegada, Elia Tortolero, que no ha pogut ser-hi per motius de salut.
A la reunió, que s’ha celebrat a Alpens aquest dimecres 4 de desembre, hi han estat presents els representants dels municipis de la nova comarca a excepció d’Olost i d’Oristà que han al·legat motius d’agenda, tal com expliquen des de la Mancomunitat.
Durant la trobada, que ha durat gairebé una hora i mitja, s’han tractat diferents temes, tal com explica Ramon Padrós, president de la Mancomunitat. Padrós destaca que els dos representants del Govern han donat el seu suport a la comarca i han escoltat les peticions del territori. Com per exemple, l’ampliació del servei de Mossos d’esquadra o l’augment de la freqüència de pas de transport públic, alhora que també han demanat que s’estudiï l’ampliació de les rutes internes.//CFU
SERVEIS
La Generalitat inicia el servei de banca mòbil
El servei de banca mòbil impulsat per la Generalitat de Catalunya va arribar aquest passat dimarts, 3 de desembre, al Lluçanès. Els primers municipis a rebre’l van ser Sant Bartomeu del Grau, Sant Boi de Lluçanès i Sant Agustí de Lluçanès i la primera entitat a prestar servei va ser CaixaBank. El 18 de desembre el servei tornarà però amb Caixa d’Enginyers. Aquests dos bancs van ser els guanyadors del concurs públic i aniran alternant-se.
A partir de la setmana que ve, el servei de banca mòbil arribarà a la resta de municipis del Lluçanès, excepte Prats.
Aquest servei se suma al servei de caixers mòbils de la Diputació.// RED
PRATS DE LLUÇANÈS
Per_ Carolina Font Usart
Tram del carrer Doctor Joaquim Trullàs d’on s’anivellarà vorera i calçada.// FOTO: NSM
RECONEIXEMENT
Els Estelladors de Prats reben el premi “Grup de
l’Any” d’Adifolk
Adifolk, l’entitat que dinamitza i difon la cultura popular de Catalunya, ha reconegut als Estelladors de Prats de Lluçanès com a “grup de l’any”, a la 7a Gala d’Adifolk, que es va celebrar el passat 23 de novembre a Móra d’Ebre.
El reconeixement valora la trajectòria dels grups, la seva activitat al llarg de l’any, així com la participació en el 36è Aplec Internacional de cultura popular catalana que Adifolk organitza anualment en una ciutat europea diferent. Enguany, es va celebrar a la ciutat de Presov, a Eslovàquia, la primera setmana d’agost. Aquest esdeveniment va reunir grups de diferents àmbits per gaudir i donar a conèixer la cultura popular catalana. Els Estelladors de Prats de Lluçanès, que enguany hi van participar, hi han pres part fins a quatre vegades.
En definitiva, com destaca l’entitat, el guardó mostra la feina ben feta al llarg dels anys amb el suport dels bastoners, músics i familiars que any rere any ho fan possible.
La gala també va servir per escollir els premiats a “Federació de l’any” i “Personalitat de l’any”.// XÈNIA BALLÚS VILA
BEQUES
El Consorci ofereix beques de Mobilitat contra l’abandonament escolar
El Consorci del Lluçanès va obrir una convocatòria el passat 26 de novembre per sol·licitar beques de 100 euros pel transport, destinades a tots els i les alumnes d’estudis postobligatoris, és a dir, Batxillerat, cicles formatius, Certificats de professionalitat, Programa de Formació i inserció i Itineraris Formatius específics que estudiïn fora del seu municipi de residència.
Aquesta iniciativa sorgeix de voler evitar l’abandonament escolar que es dona entre els estudis obligatoris i postobligatoris per manca de recursos i es presenta com una eina per crear una mobilitat més equitativa per a la població i facilitadora de l’accés al coneixement i les oportunitats de futur derivades de cursar estudis superiors.
Aquestes beques es podran sol·licitar fins al 15 de desembre directament al Consorci del Lluçanès o als ajuntaments de cada municipi. Des del Consorci asseguren que es continuarà treballant en els propers mesos en aquesta línia d’actuació.// CMC
Es digitalitzen els documents més importants de la parròquia de Prats
Es poden consultar en línia d’una forma més àgil i senzilla
PRATS DE LLUÇANÈS
Per_ Redacció
Des de finals d’estiu, s’han digitalitzat diferents llibres sacramentals i altres documents cabdals per a la història d’algunes parròquies del Lluçanès. Concretament, s’ha digitalitzat part de la informació que s’albergava a la parròquia de Sant Vicenç de Prats, i que principalment fa referència a la mateixa parròquia, però també de la parròquia de Sant Martí de Merlès, i més testimonialment, algun document de la parròquia de Sant Martí d’Albars i de Santa Creu de Jutglars. Són llibres de baptismes, confirmacions, matrimonis, defuncions, visites pastorals, una consueta i alguns manuals.
Des del punt de vista històric, aquests llibres contenen informació única i és molt important preservar-los en bon estat i ferlos accessibles. És per això que aquesta iniciativa suposa un canvi de paradigma per a les persones que necessitin consultar aquesta informació, ja que, fins ara, s’havia de tramitar la petició personalment a cada parròquia o desplaçar-se fins a l’Arxiu Episcopal de Vic, on es conserven ara. D’aquesta manera, accedint al
PREMIS
web de l’Arxiu Biblioteca Episcopal de Vic es podrà accedir a la informació d’una forma més àgil i senzilla. Pel que fa a la informació digitalitzada de la parròquia de Sant
La idea és que es pugui digitalitzar tot l’arxiu i les altres parròquies del Lluçanès també s’hi sumin
Vicenç de Prats, aquesta conté de l’assoliment de l’església com a parròquia, l’any 1788, fins ben entrat al segle XX. Pel que fa a la informació de la parròquia de Sant Martí de Merlès, són do-
Betara rep sis premis al World Cheese Awards
Ramon Berengueras a la seva explotació.//
La formatgeria Betara ha tornat a ser guardonada al World Cheese Awards, un certamen que decideix quins són els millors formatges del món. Aquest any hi han participat un total de 4.786 formatges provinents de 47 països diferents. Aquesta vegada, Betara ha rebut 6 medalles, una d’or pel formatge de cabra farcell, dues de plata pel formatge de cabra amb cervesa i el formatge d’ovella farcell; i tres de bronze pels seus formatges blanc, l’ecològic de cabra, i el formatge amb castanya de cabra. Betara és la formatgeria més guardonada de tot Catalunya en aquest certamen internacional, ja que, durant deu anys, ha acumulat un total de 68 medalles. // CMC
cuments des de l’any 1612 fins al segle XX. De la parròquia de Sant Martí d’Albars, és el llibre de visites pastorals des del 1720 fins al 2011, així com el mateix llibre de la pàrroquia de Santa Creu de Jutglars, dels anys 1941 fins al 2016.
La parròquia de Prats ha iniciat i finançat aquest projecte amb l’objectiu d’aconseguir la digitalització de tots els seus documents sacramentals, i amb l’esperança que la resta de parròquies del Lluçanès s’hi vulguin sumar. El finançament ha anat a càrrec de la mateixa parròquia, tot i que es demana la collaboració de l’administració per poder continuar fent aquest procés.//
TURISME
El futur del turisme
de la comarca, en boca de tothom
El Consorci del Lluçanès va llençar una enquesta en format en línia a tota la població de la comarca a través de diversos mitjans de comunicació, com les llistes de difusió dels ajuntaments, per conèixer la seva opinió sobre el turisme actual que es rep al territori i el futur d’aquest.
Un total de vint apartats per respondre a preguntes com què aporta el turisme al Lluçanès, o si aquest es considera negatiu, així com quins són els principals reptes que s’enfronta la comarca o a quins esdeveniments es recomanaria assistir, entre d’altres. Així mateix, estarà oberta a rebre respostes fins al 20 de desembre.
Aquesta acció s’emmarca dins del projecte de revisió i reformulació del Pla de Màrqueting creat el 2018, per continuar treballant i millorant l’experiència del fet turístic, tant de les persones que hi viuen com les que venen. Tota aquesta empresa s’està realitzant amb el suport de l’Ajuntament de Prats de Lluçanès i la Diputació de Barcelona.// CMC
Alguns dels llibres de la parròquia de Prats que s’han digitalitzat.//F: XAVIER CORTADA
Jordi Pujol, president dels Estelladors, quart per l’esquerra, recolint el guardó.//
La transició ecològica centra les inversions de l’Ajuntament d’Olost
OLOST
Per_ Carolina Font Usart
El ple de l’Ajuntament d’Olost va aprovar, el darrer ple de novembre, un pressupost de 2.290.000 euros per aquest 2025. Aquest representa un increment de poc més del 6% respecte al de l’any passat.
Gil Salvans, alcalde d’Olost, explica que un dels capítols amb major dotació pressupostària és el d’inversions, que té una partida de gairebé 600.000 euros. Salvans destaca que les principals inversions que es duran a terme a Olost aquest any seran en aspectes vinculats a la transició ecològica.
Per una banda, la creació d’un petit parc solar de 300kW, amb un pressupost de 300.000 euros. I per altra, la recuperació d’un pou de Santa Creu i estudiar el pou de Ca l’Argimon, amb un pressupost de 140.000 euros. En aquest mateix sentit, Salvans explica que també tenen previst instal·lar un dipòsit d’acumulació d’aigües pluvials a les piscines, amb una inversió prevista
d’uns 40.000 euros. Una altra de les inversions previstes és la redacció d’un projecte executiu per fer el camp de gespa artifical, amb un pressupost de
El pressupost inclou la creació d’un parc solar i la recuparació d’un pou a Santa Creu de Jutlgar
8.000 euros. La redacció del projecte és el pas previ per poder optar a subvencions per poder tirar endavant l’obra.
Però Salvans ja avança que
aquest pressupost s’incrementarà a partir del gener, quan es farà una modificació per incloure els 600.000 euros que tenien per actuacions d’aigua en baixa previstos per aquest 2024 i que, com que no s’han executat, passen al pressupost del 2025.
Una altra de les inversions previstes pel 2024 era la retirada de fangs del pantà. Finalment, no s’ha pogut dur a terme, ja que quan van tenir l’autorització, va ploure. En aquest cas la inversió, que era de 200.000 euros, era fruit d’un crèdit demanat a la Diputació, que no s’ha acabat fent efectiu.//
Perafita construirà una àrea d’aportació de residus única tancada
El pressupost aprovat per aquest 2025 és d’1.086.058
PERAFITA
Per_ Carolina Font Usart
El ple de l’Ajuntament de Perafita va aprovar el passat mes d’octubre el pressupost municipal per aquest 2025. El pressupost, d’1.086.058 euros, representa un increment de gairebé el 20% respecte al de l’any anterior. Una de les partides que més ha crescut és el capítol 6, destinat a les inversions, on enguany s’hi destinen una quantitat de 480.180 euros. Gairebé dos-cents mil euros més que el pressupost de l’any passat.
Entre les principals inversions que preveu fer el consistori perafitenc destaca la creació d’una àrea d’aportació de residus. Joan Compta, alcalde del
municipi, explica que la idea del consistori és construir una àrea d’aportació única per tot el municipi, amb accés restringit, és a dir, només per al veïnat. Afegeix que també estan estudiant quines alternatives o solucions poden oferir als veïns que per edat o mobilitat no puguin portar els seus residus a la nova àrea.
Aquesta està previst que s’ubiqui als terrenys municipals que hi ha a la zona del pavelló.
L’altra gran inversió de Perafita és l’arranjament de canonades d’aigua en baixa, per la qual han rebut una subvenció de l’ACA de 261.741 euros, que representa gairebé la totalitat del pressupost de l’actuació.//
LA COLUMNA
BESA i CAMPRUBÍ
Aigua, foc i vent
“El foc té senyor, però l’aigua no”
Atrapats per la tecnologia i pels llibres d’autoajuda com a remei als nostres mals, trobo molt a faltar aquells consells dels avis, pous de saviesa que ens ensenyaven a relacionar-nos amb la vida i la natura. A mi sempre m’havia fet molta por el foc, tot i que havia ajudat a apagar més d’un incendi amb alguna galleda d’aigua. Va ser aleshores, un dia que cremava una pallissa, que una àvia em va dir: “Encara que no t’ho sembli, el foc té aturador, que l’aigua no”. Ho recordava aquests dies amb els aiguats que hi ha hagut a diferents pobles de València i que han deixat més de 200 morts.
Si se sap des de sempre que no sap ploure i que les riuades s’ho emporten tot, costa d’entendre que els polítics i administradors no sabessin gestionar la situació i evitar tanta desgràcia com hi ha hagut. A vegades penso que els manuals, els protocols i les competències – per no parlar de les renyines entre els que manen – ens ha atrofiat aquell sentit comú que havíem après de petits i havíem desenvolupat de grans per saber anar per la vida. Era tota una cultura rural que als nanos de poble ens ajudava a funcionar enfront de la cultura urbana quan arribàvem a la ciutat.
Alguns van aprendre a nedar als gorgs de la riera de Merlès – no hi havia pas les piscines que hi ha ara al Lluçanès –, i sovint anaven a pescar barbs als Sorreigs. L’àvia sempre m’advertia del risc que suposava desafiar l’aigua i m’aconsellava mirar la seva fondària. El mateix respecte tenia pel bosc quan hi anava a buscar herbes remeieres i bolets o acompanyava als caçadors quan encara hi havia perdius, conills i llebres i no porcs senglars o cabirols. Aprenies a orientar-te i, a més, coneixies els camins que portaven a totes les cases de pagès, algunes amb una bona bassa. Aquell ritual aparentment rutinari feia que amb el temps acabessis per estimar el territori, tinguessis un sentiment de pertinença, talment com aquells pioners de l’excursionisme que varen redescobrir el país durant la Renaixença. Va ser segurament amb aquelles escapades al bosc i al riu que vaig prendre consciència del Lluçanès i també d’una comarca lliure, sense límits, disposada a ser mestressa i no esclava, conscient dels serveis que necessitava i interessada a cuidar la seva gent més gran i més sàvia.
Hauríem de procurar no perdre aquells bons costums i confiar també en les escoles per no oblidar mai que ens convé tenir una bona relació amb la natura i, per tant, amb l’aigua, el foc i també el vent, més que no pas explicar teories sobre el canvi climàtic. Hem fet moltes bestieses i ens hem oblidat del medi ambient i que el foc té senyor, però l’aigua no. A València es tractava de cuidar els vius i no haver de plorar els morts. El fang no deixa de ser res més que l’expressió de les nostres misèries.//
Espai on està previst que es construeixi la nova àrea d’aportació de residus.//
Terreny on es contruirà el parc solar d’Olost// FOTO: PAT
Ramon
CulturaMent, tres anys vetllant per la salut mental dels més grans
El
CulturaMent d’enguany ha
PRATS DE LLUÇANÈS
Per_ Clàudia Molina
El Centre de Dia (SAIAR) Bonasort de Prats de Lluçanès ha estat l’espai on s’ha acollit una nova edició del CulturaMENT, un projecte que, des del 2022, té la missió de vetllar pel benestar i la salut de la gent gran i les persones cuidadores. Enguany, s’han combinat dues disciplines per assolir el binomi equilibrat de cos i ment. Per aconseguir-ho, s’han realitzat per una banda, els tallers d’expressió i moviment; i per altra, l’artteràpia.
Han estat un total de sis sessions d’expressió i moviment, on han experimentat amb disciplines artístiques com el clown, entre d’altres, amb la missió de treballar la consciència de grup i els vincles entre les persones participants i les persones que les cuiden, a través de l’expressió artística del cos, i les connexions
treballat tant el cos com la ment
que es generen derivats del moviment i la comunicació. Una activitat inclusiva i adaptada a totes les realitats que tindrà continuïtat durant el primer trimestre del 2025 amb sessions de manteniment mensuals.
nal a través de la cultura, entenent aquesta com una eina potent de transformació social. D’aquesta manera, es pretén trencar la barrera de l’aïllament a través de la participació d’una activitat cultural.
En aquesta edició, s’han realitzat tallers de moviment i d’artteràpia
Pel que fa a l’artteràpia, l’activitat s’ha desenvolupat en dos grups al llarg de quatre sessions cada un. A través de l’art, en un espai cuidat i segur facilitat per una artterapeuta professional, han treballat les emocions per entendre’s i superar bloquejos. S’han servit de diferents tècniques artístiques com el dibuix, el collage o la dansa. D’aquestes sessions han resultat un collage i un escrit, Records d’una vida plena. L’arteràpia és una eina eficaç per vetllar pel benestar emocional. CulturaMENT és un projecte que va sorgir de la detecció i necessitat d’acompanyar la gent gran en aquesta etapa de la seva vida i d’aportar benestar emocio-
Els ens que han impulsat aquest projecte són l’Ajuntament de Prats de Lluçanès, el Consorci del Lluçanès, l’EMAL, el SAIAR Bonasort i la Diputació de Barcelona.//
Records d’una vida plena
Era un temps diferent, un temps en què una nina de serradures era motiu de festa. Recordo com si fos ahir el dia que la meva nina, amb aquell vestit senzill i el cabell de palla, es va fer un tall a la cama. De mica en mica es va anar buidant, deixant un rastre de serradures que semblaven petites estrelles caient al terra. Però, en aquell temps, fins i tot una nina trencada es convertia en una aventura més, i la vida continuava amb la mateixa alegria de sempre.
Quan jo era petita, la vida girava entorn del poble. Anàvem a col·legi caminant, trepitjant els camins que ens portaven fins a Teulats. I cantàvem diferents cançons com ara aquella que deia:
Quan jo n’era petitet
Festejava i presumia Espardenya blanca al peu I mocador a la falsia Adeu, clavell morenet Adeu, estrella del dia... A la tornada, sovint ens trobàvem amb el meu germà, i de camí a casa fèiem alguna trapelleria. Hi havia dies que fèiem els deures a dalt, on hi havia un sac de sucre amagat. I ens cruspíem el sucre a grapats, com si fos el millor dels caramels. Una tarda, el nostre germà gran ens va descobrir i, espantats perquè ho va dir a la mare, ens vam amagar sota el llit. No volíem sortir ni per sopar, però al final vam reunir el valor per enfrontar-nos a la mare. Ens va renyar, sí, però no ens va clavar cap mastegot. Aquell dia vam aprendre que els pecats més dolços no sempre tenen conseqüències amargues.
Els dijous, tota la colla de nens del poble fèiem via cap a la Font de la Codina. A la vora de la font, entre rialles i jocs, fèiem la xarranca i jugàvem a fet i amagar. També passàvem les tardes a la vora del foc, sobretot a l’hivern, amb tota la família reunida. Hi havia una màgia especial en aquelles tardes; el crepitar de la llenya, el caliu de la família, i les històries que els grans explicaven. El temps semblava aturar-se quan estàvem
tots junts. A la tornada cap a casa passàvem per diferents cases del poble com podia ser : La Rovira, Cal Ginestet..., a vegades havíem arribat als Alboquers i tot!!!
Els diumenges a la tarda, no necessitàvem gaire per ser feliços. Amb els amics de Merlès, jugàvem fins que es feia fosc. No teníem cotxe, però una bicicleta compartida entre nou germans era més que suficient per sentir la llibertat del món als nostres peus. Quan arribava la festa major, el 15 d’agost, el poble s’omplia de música i ball. La plaça habitualment tranquil·la s’omplia de vida, i la gent compartia rialles, històries i records. Un dels moments més esperats era Pasqua, quan anàvem a cantar caramelles amb el tractor. Tota la comunitat es reunia, i sovint fèiem teatre amb mossèn Damià. Recordo amb afecte aquelles representacions, quan tota la gent del poble participava i es respirava un sentiment d’unitat que, per a mi, ho significava tot.
La vida al poble era senzilla, però plena. No teníem gaire, però compartíem tot el que teníem. Els veïns es coneixien i s’ajudaven mútuament. És un goig viure en un lloc on sempre tens algú a prop, algú que t’escolta, que t’ajuda, que et fa sentir part d’un tot més gran. Aquesta vida, plena de records i moments especials, és la que vull viure fins a la mort.
Ara, amb el pas del temps, entenc que el major plaer de la vida és fer allò que diuen que no pots fer. La vida és tot; sense vida, no hi ha res. Ens ofereix oportunitats constants per créixer, per ser, per gaudir. I la vida, si es té salut, és un regal. Quan estàs bé, pots fer grans coses. Però quan la salut falla, la vida canvia radicalment, i ho sé bé. Per això, val la pena viure cada dia amb plenitud, fer les coses bones que es puguin fer i cuidar de tothom qui ens envolta. La vida és el més important que tenim, i mentre estiguem aquí, hem d’aprofitar-la al màxim, perquè cada moment compta.//
EL RACÓ DE LA FEINA
» AUXILIAR ADMINISTRATIU a l’Ajuntament d’Oristà. T: 607 15 95 11 o 682 70 95 28 (XALOC R584/01)
» OPERARI DE NETEJA a l’Ajuntament d’Oristà. T: 607 15 95 11 o 682 70 95 28 (XALOC R584/02)
» OPERARI DE SERVEIS a l’Ajuntament d’Oristà. T: 607 15 95 11 o 682 70 95 28 (XALOC R584/03)
» AUXILIAR DE L’OFICINA DE TURISME de l’Ajuntament de Prats de Lluçanès. T: 607 15 95 11 o 682 70 95 28 (XALOC R584/04)
» APARELLADOR/A a Olost. T: 607 15 95 11 o 682 70 95 28 (XALOC R584/05)
» AUXILIAR D’EDUCACIÓ ESPECIAL per atendre alumne adolescent a Prats de Lluçanès. 13,5h a la setmana. T: 607 15 95 11 o 682 70 95 28 (XALOC R584/06)
» CAMBRER/A per ajudar a servir a totes les tasques de bar restaurant. T: 617 805 120 (R584/07)
» PEDAGOGA per l’Espai Aixopluc de Prats. Correu a: xparedeig@gmail.com (R583/15)
» TERAPEUTA OCUPACIONAL a residència d’avis de Sant Boi. Jornada completa, no substitució. Horari a convenir. T: 687 083 081 (R583/01)
» TREBALLADOR/A SOCIAL a residència d’avis de Sant Boi. No substitució. T: 687 083 081 (R583/02)
» GEROCULTOR/A a residència d’avis de Sant Boi. Jornada completa, no substitució. T: 687 083 081 (R583/03)
El Racó de la Feina de LaRella! Necessites algú per treballar? Busques feina?
621 276 429 larellallucanes@gmail.com
FESTA MAJOR SOLIDARITAT FIRES
Ja és aquí la Festa Major de Santa Eulàlia
S’acosta la Festa Major de Santa Eulàlia de Puig-oriol que enceta el dijous 5 i durant quatre dies més es podran viure activitats de tota mena: concerts i balls emplaçats la nit del dijous, divendres, dissabte i diumenge a la tarda. Actes de divulgació de la fauna dels nostres boscos amb una triple activitat (xerrada, taller de rastres i sortida familiar) que girarà al voltant del gat fer, la inauguració de l’exposició “Músic de tot cor” i la mostra infantil de diorames.
El partit anual entre Santa Eulàlia i Alpens, el divendres; i el torneig de botifarra, dissabte tarda.
El matí de diumenge està reservat pel petit mercat de productes artesans i de proximitat i la fireta per a la canalla, aquest és el primer any que s’organitza a la plaça Major. També, dins de les activitats dominicals de la plaça hi ha programat un espai per les tradicionals Dansetes. A més a més, els gegants sortiran a ballar i es podrà gaudir de menjars de germanor, en tots els formats.// CMC
Fem-hi + torna als escenaris per La Marató
El col·lectiu Fem-hi + tornarà als escenaris per sumar-se a La Marató del 3Cat, que enguany està dedicada a les malalties respiratòries.
Des de Fem-hi + han organitzat un concert molt especial per recaptar fons el pròxim dissabte 14 de desembre a la sala Polivalent de Prats. El concert el farà un grup de versions inèdit, que s’ha creat expressament per l’ocasió. Des del col·lectiu expliquen que el grup està format per músics i cantants d’arreu de la comarca que fa mesos que assagen per fer xalar de valent al públic que els vagi a veure.
Abans del concert han organitzat una botifarrada perquè, qui vulgui, pugui carregar les piles abans de ballar i gaudir amb el nou grup de versions. Els beneficis recaptats els donaran a La Marató del 3Cat que enguany arriba a la 33a edició i està dedicada a les malalties respiratòries. Aquestes poden afectar a tothom, però tenen una especial incidència en la infància i en la gent gran.// CFU
Setzena edició d’Itineràncies a la Fira de Sta. Llúcia
La fira de Santa Llúcia omplirà Prats d’artesans, firaries i bestiar, el diumenge 15 de desembre. D’uns anys ençà a la Fira l’acompanya el Festival Itineràncies, que arriba a la 16a edició. Enguany es podran veure cinc propostes entre dissabte i diumenge. Ada Vilaró, directora del Festival explica que “aquest any hem tornat una mica a les arrels” i la primera proposta així ho demostra. Desfem nusos és una peça creada juntament amb els infants de cicle superior de l’escola Lluçanès i es podrà veure a davant la Sala La Fogaina. Just després, la Cia. Pau Palaus portarà Embolic a la mateixa sala.
El diumenge una creació feta per a l’ocasió de la mà de Ramon Villegas, obrirà el segon dia de festival. Villegas farà un homenatge, a través de la figura del seu pare Manel Villegas, a l’ofici de tractant de bestiar. El festival el tancaran la Cia. La Côte Folle, Entre bous i vaques, on les acrobàcies i els equilibris seran els protagonistes, i Sílvia Capell, amb Pols.// CFU
OFEREIXO FEINA
Finalitza el termini per adequar els accesos a la gasolinera de Sant Martí
Més enllà dels accessos, encara hi ha dos recursos contenciosos administratius presentats per l’Ajuntament d’Olost pendents de resolució
SANT MARTÍ D’ALBARS
Per_ Carolina Font Usart
Els accessos de l’Estació de Servei de Sant Martí d’Albars són 20 metres més curts del que obliga la normativa. El maig del 2022, amb l’estació de servei ja en funcionament, els serveis territorials de carreteres van informar la propietat que disposaven de 24 mesos per tal d’executar les obres necessàries per adequar els accessos a la normativa i poder legalitzar l’estació.
A punt de finalitzar el 2024, amb els terminis exhaurits i les obres sense fer, caldrà veure quines mesures es prenen.
Des del Departament de Territori no donen una resposta clara al que passarà i es limiten a dir que estan recopilant informació.
Per la seva banda, des de l’empresa diuen que no han rebut cap informació referent a la finalització del termini d’execució de les obres.
Per altra banda, Ramon Padrós, alcalde de Sant Martí d’Albars, diu que des de la Generalitat no
els han informat d’aquest fet. Però afegeix que la ubicació on s’han de fer aquests accessos es troba actualment en mig d’un litigi dels límits dels termes municipals d’Olost i Sant Martí. I afegeix, que és la Generalitat qui ha de decidir on es marcaran.
Cal tenir en compte, que l’ampliació d’aquests accessos s’ha de fer dins el terme municipal d’Olost, i fins ara l’Ajuntament no ha donat el permís d’obres per executar-los.
Pel que fa a l’Ajuntament d’Olost, Gil Salvans, alcalde del municipi, explica que més enllà dels accessos, també hi ha dos
recursos contenciosos administratius pendents de resolució que va interposar l’Ajuntament d’Olost. El principal és contra el Departament de Territori per la concessió de permisos i llicències. Salvans explica que aquest ha entrat en fase de prova, és a dir, que ara els tècnics començaran a buscar les proves que puguin avalar o rebatre els fets que va denunciar l’Ajuntament d’Olost.
Un cop hi hagi la sentència, Salvans explica que segurament es resoldrà l’altre procés, que van interposar contra l’Ajuntament de Sant Martí.//
Dues derrotes consecutives del Prats
El partit de la jornada 6, els pradencs visitaven el camp de l’Atlètic Català, rival que va provocar la primera derrota, amb un resultat de 3 a 2. El partit va començar molt igualat entre els dos equips, però van ser els locals que van aconseguir avançar-se al marcador al minut 18, arribant a la mitja part amb aquest resultat. A la segona meitat, el Futsal Prats va sortir decidit a aconseguir capgirar el marcador i emportar-se els tres punts, però tan sols tres minuts van servir perquè l’equip local tornés a moure el marcador. La reacció visitant va ser immediata, ja que ràpidament van marcar el 2 a 1. Després d’un gran esforç de tot l’equip i de molts intents, quan només quedaven 4 minuts pel final del partit, els pradencs van aconseguir igualar el marcador i forçaven l’empat, però una desafortunada jugada va provocar un gol en pròpia porta que seria el 3 a 2 final. La setmana següent, el Futsal Prats tornava a jugar de visitant, aquest cop al camp del Palau Oriol Costa, on només començar el partit, els locals s’avançaven al marcador. Tot i la patacada inicial, el Futsal Prats va intentar aixecar el resultat i capgirar el marcador, però no va aconseguir-ho.
Els locals no van afluixar, i van continuar marcant gols, fins que van acabar sentenciant el partit amb un 6 a 0 al marcador. El proper partit de l’equip serà contra l’Union Llagostense, al pavelló municipal de Prats de Lluçanès.// GUILLEM SUCARRAT ANFRUNS I JORDI BRUCH ABAD
FUTBOL SALA
Els accessos a l’Estació de Servei de Sant Martí.//
Miquel Casadevall
Lluçà
Consulteu aquest QR per accedir al Portal de recursos d’emancipació per a joves de municipis rurals del Consell Comarcal d’Osona
MARTÍ SERRAT
TÈCNIC DE JOVENTUT
DEL LLUÇANÈS
“Cal una mirada territorial perquè les polítiques de joventut
tinguin incidència real”
EXPERIÈNCIA I EMPENTA
“El que m’agrada més de la meva feina —m’explica—ésqueésunacomarca, petita, i per tant té moltes possibilitats de fer mil coses. Tothom es coneix, i l’ambient és proper i familiar. I crec que en termes de joventut podem arribar a crear projectes que siguin referents”.
Penso que aquesta frase resumeix força bé el tarannà amb el qual en Martí s’agafa el repte que té per davant. Tan sols fa un any i mig que treballa al Lluçanès, i en fa tres que hi viu, però en conversar-hi, de seguida transmet que es coneix força bé les particularitats del territori. Potser és per l’empenta amb la que treballa, o potser és per l’experiència que porta al darrere, però amb poca estona de xerrada m’ha parlat, pel cap baix, d’una desena de projectes o idees que, de poder-se implementar, de ben segur que aportarien coses positives al territori.
En destacaria, per exemple, l’aposta per a l’autogestió d’alguns casals de joves (el de Santa Eulàlia ja funciona!), el coneixement de recursos molt interessants (feu un cop d’ull al del codi QR) i el suport a les iniciatives que surten de la pròpia població.
Per exemple, m’explica que algunes famílies s’estan movent per crear una Escola de Medi Natural al Lluçanès (o dit d’una altra manera, un esplai), i fa una crida al jovent: feu-vos-en monitors, ell us donarà un cop de mà!
COM ARRIBES A FER AQUESTA FEINA?
Va ser fa aproximadament un any i mig i una mica de casualitat. Portava temps treballant en temes de joventut, sobretot en el món dels CRAEs, i una mica cansat d’estar a les trinxeres vaig decidir ficar-me a unes altres trinxeres, que és l’administració pública. Va sortir el procés per tècnic de joventut compartit del Consell Comarcal d’Osona (CCO) i just en aquell moment en Luca, l’antic tècnic del Lluçanès, va plegar. A mi em va anar com anell al dit perquè, tot i ser de Vic, ja portava un temps vivint a Sant Boi de Lluçanès.
QUÈ VAS TROBAR EN ENTRAR?
Per mi era un món completament diferent perquè venia de l’atenció directa, i a l’Administració els processos són diferents i costa una mica apamar-ho tot plegat. S’estaven fent moltes coses. Hi havia molts projectes i vaig necessitar uns mesos d’adaptació per entendre’ls i valorar com s’estaven fent. Ho vaig trobar ben ordenat, però amb el temps he trobat mancances que cal solucionar.
QUINES MANCANCES?
Per exemple, gairebé no hi havia projectes destinats a l’accés a l’habitatge. També penso que alguns projectes portaven massa anys funcionant de la mateixa manera i necessitaven que se’ls donés una volta. Penso que una alenada d’aire fresc d’algú nou al territori va anar bé per poder analitzar els recursos que hi tenim i buscar una manera d’aprofitar-los millor.
TREBALLEU EN XARXA AMB ALTRES DEPARTAMENTS DEL LLUÇANÈS?
Jo estic contractat pel CCO, però una part del meu sou la paga el Consorci del Lluçanès. En aquest sentit, em coordino tant amb gent
Segons estableix l’Administració, la joventut és una etapa que avui dia comprèn dels 12 als 35 anys. Una franja prou àmplia i amb prou etapes internes perquè hi hagi persones encarregades de planificar i desenvolupar polítiques específiques per aquest col·lectiu de la població. És el cas d’en Martí Serrat, que treballa de tècnic de joventut compartit entre alguns municipis d’Osona i el Lluçanès, essent aquest segon territori on destina la major part del seu temps. Com a tal, s’encarrega de gestionar alguns projectes que s’han anat consolidant, com el Pujalbús o el casal d’estiu, però també de reinventar-los quan convé, sempre amb la mirada a les necessitats que el propi jovent reivindiqui o que ell i la resta de professionals detectin. Ens ho explica en aquesta entrevista.
d’un ens com de l’altre. Sobretot, treballem amb Educació, Igualtat i Esports. A més, hem creat una taula territorial on ens trobem diferents professionals que treballem en joventut per, bàsicament, poder-nos coordinar i no solapar feines. Som una comarca petita, cal aprofitar-ho i no fer la mateixa feina dos cops; sovint treballem amb els mateixos joves, i hem de parlar per no doblar recursos.
AIXÒ PASSA DE MANERA FREQÜENT EN ENTORNS RURALS O PETITS?
Pel que sé, aquesta taula territorial és força inusual i s’està prenent com a referència a altres territoris. En llocs més grans és més difícil coordinar-se, però és molt important. En termes de joventut, generalment hi ha pocs recursos, i no els podem malgastar solapant les feines. I això passa per falta de coordinació o per no conèixer bé el territori. Al Lluçanès tenim l’avantatge que som pocs i podem coordinar-nos millor.
EL PERFIL DE JOVES AL LLUÇANÈS ÉS HOMOGENI O ÉS DIVERS?
Hi ha molta diversitat. No tanta a com a grans ciutats, però no és homogeni. Cada persona té la seva pròpia situació. Tot i així, hi ha problemes comuns, sobretot que aquí costa molt arrelar. Quan ets més gran, acabes marxant perquè no acabes trobant el que necessites aquí. Després de l’institut, molta gent marxa a estudiar a fora i ja en perdem el seguiment.
QUÈ FEU PER A REVERTIR AQUESTA SITUACIÓ?
QUINS PROJECTES ES PODEN
DESTACAR?
En termes d’habitatge estem treballant amb una prova pilot de masoveria urbana (vegeu reportatge). Pel que fa a l’orientació, hem ampliat la franja destinatària, que abans era entre l’alumnat de 3r i 4t d’ESO, als joves d’entre 12 i 16 anys. Es tracta d’orientació i acompanyament integral; hi ha dues psicòlogues que treballen l’acompanyament, sobretot emocional, per poder després encadenar l’orientació laboral i acadèmica. Intentem donar-li una mirada molt universal i incloem també tallers sobre temes de motivació o gestió emocional, treballant conjuntament amb l’Institut Castell del Quer, i amb intervencions diferents, com les d’Ocell de Foc o les de Joc de Clown.
Treballem amb tres fronts clau: habitatge, mobilitat i orientació
I DE MOBILITAT?
Justament ara hem començat a arrencar les beques obertes de mobilitat per a joves empadronats al Lluçanès, que estudien postobligatòria fora del seu municipi. A part d’això, estem començant a redactar una proposta de mobilitat sota demanda. Actualment això només existeix en línies de bus fixes, i estem valorant una opció que sigui flexible, que es pugui sollicitar amb temps de marge i que l’autobús et pugui venir a buscar i deixar-te on hagis demanat.
PENSES NOMÉS EN AUTOCARS?
De moment, autobusos petits o taxis. En un futur es podria pensar en mecanismes per a compartir cotxe, però això s’hauria de treballar bé i potser aniria més enllà de joventut. Per ara, no està plani-
Tenim tres grans fronts clau: l’habitatge, l’orientació i acompanyament als joves, i la millora de la mobilitat. Son temes que s’han tractat poc perquè sovint, des de l’administració, la joventut ha estat molt infantilitzada, i sempre s’han fet projectes a nivell de dinamització d’activitats (anar a Port Aventura, fer tal joc o tal activitat...). Cal trencar una mica amb aquests tòpics i aprofundir més. Un ideal de felicitat: Aquell moment de despertar-te i veure que encara tens unes hores per a dormir
Un retrat en tres pinzellades
Un lema: Intolerant amb els intolerants
Una afició: Gaudir d’un bon àpat
ficat. En qualsevol cas, estem donant voltes al tema de la mobilitat perquè creiem que és vital.
L’INSTITUT ÉS EL NEXE D’UNIÓ PEL JOVENT DEL LLUÇANÈS?
Per una part important, sí. En certs projectes, és un avantatge que gran part de l’alumnat, almenys fins a 16 anys, estigui en un mateix punt. Per això és un agent clau en la taula territorial que et comentava. Hi ha municipis on els alumnes van a altres centres. En aquests casos, no participen d’alguns proejctes que fem, però igualment estem en contacte amb els referents dels seus instituts.
I COM ELS ATENEU?
Els tenim en compte a l’hora de planificar i desenvolupar projectes per abordar temes com la mobilitat o l’habitatge. També en la dinamització d’activitats. I encara que no es beneficiïn del servei d’orientació de l’institut, poden fer-ho d’altres projectes del CCO (com les jornades Càpsula o el projecte Intaboo). Una de les meves tasques és descentralitzar aquests serveis i dur-los també al Lluçanès. Penso que cal una mirada territorial per a poder desenvolupar polítiques de joventut reals i amb incidència.
COM HA DE SER UN TÈCNIC DE JOVENTUT?
Ha de desenvolupar polítiques de joventut, i ha de ser una persona polifacètica. Que sàpiga treballar amb una visió de territori, amb consciència i amb habilitats suficients per a planificar projectes comunitaris i treballar en xarxa. Fer-ho de manera ordenada i a mitjà o llarg termini. No hem de treballar any a any i gastar-nos totes les partides per obtenir resultats immediats, sinó que cal tenir una visió de futur. Sovint es cau en aquest error, però si es volen projectes que incideixin realment en la vida dels joves, els resultats no són immediats. Està bé fer sortides a Port Aventura, però cal anar més enllà. Alhora, és important ser proper amb els joves. //
VIURE AL LLUÇANÈS: LA CRISI DE
La crisi de l’habitatge és un afer transversal que s’ha anat accentuant arreu del país en els darrers anys. Si bé des de LaRella hem publicat de forma periòdica alguns articles que aprofundien en certs aspectes d’aquesta conjuntura (vegeu reportatges als números R557, R558 i R559), l’escalada d’aquesta problemàtica i el malestar social que arrossega en motiva una actualització. En aquest reportatge, fem una revisió d’alguns serrells que presenta la situació de l’habitatge actualment al Lluçanès.
LLUÇANÈS
Per_ Miquel Casadevall Franquesa
EL PAPER DELS HABITATGES DE NOVA CONSTRUCCIÓ
Com al conjunt de Catalunya, la construcció d’habitatges d’obra nova al Lluçanès va experimentar un punt d’inflexió a partir de la crisi immobiliària del 2008. Concretament, entre el 1990 i el 2007, la mitjana d’habitatges iniciats per any al Lluçanès era de 56, mentre que del 2008 ençà és de 10. L’any 2006 s’hi van arribar a construir 201 habitatges nous.
En els darrers 5 anys, els municipis on s’han construit més habitatges han estat Prats i Olost, amb 20 llars iniciades a cadascun d’ells. Per contra, Merlès, Sobremunt i Sant Agustí serien els últims de la cua, ja que no s’hi ha iniciat cap habitatge nou en els últims 5 anys.
EL PREU MITIJÀ DEL LLOGUER
SUPERA ELS 500 € MENSUALS
Continua creixent el preu dels lloguers al Lluçanès, si bé es manté assequible en comparació amb zones més tensionades del país. La mitjana dels lloguers fou de 487€/mes l’any 2023, i se situaria a 504,12€ en el primer semestre del 2024. Són dades facilitades pel Servei d’Estudis i Documentació d’Habitatge, segons les quals seria la primera vegada que se supera el topall dels 500 euros mensuals al territori. Continua, doncs, la tendència a l’alça del preu dels lloguers a la comarca, que ja hauria pujat un 36,5% respecte el 2016, (l’últim any en el que el lloguer era més baix que l’anterior). Pel que fa al nombre de contractes de lloguer firmats al Lluçanès, fou de 78 durant el 2023, força menor dels 108 de l’any anterior. Durant el primer semestre del 2024 se n’han signat 39, el que fa pensar que la tendència anual serà similar. Tot i així, és difícil establir un patró constant en el nombre de contractes signats durant els darrers anys, ja que és una dada força irregular. D’altra
banda, el preu mitjà de les compraventes d’habitatges que hi ha hagut al Lluçanès el 2024 és de 1.124€/m2, també força per sota dels sòls més cars de Catalunya. En definitiva, malgrat la tendència creixent del preu del lloguer o de la compra d’habitatges, aquest cost no seria tant problemàtic per l’accés a l’habitatge com la falta d’oferta.
NOMÉS UN 65% DELS HABITATGES DEL LLUÇANÈS SERIEN HABITATGE PRINCIPAL
Segons les dades del Cens d’Habitatge del 2021, publicat per l’Instituto Nacional de Estadística (INE) l’any passat, només un 65% dels habitatges al Lluçanès s’utilitzen com a habitatge principal, és a dir que estan ocupats durant la major part de l’any com a residència habitual o permanent.
En conseqüència, pràcticament un 35% dels habitatges de la comarca fan la funció de segona residència, d’habitatge d’ús turístic, o, senzillament, estan buits.
Tot i ser dades que ja tenen 4 anys i que, per tant, poden haver-se vist lleugerament modificades, són la conclusió estadística més recent i més fidedigna actualment publicada. D’aquesta publicació, se’n poden extreure altres conclusions significatives: per exemple, que a Sant Agustí, Alpens o Sobremunt hi ha més habitatges d’ús no principal que habitatges d’ús principal. L’índex de percentatge d’habitatges principals en el conjunt de Catalunya se situa al 78%, 13 punts per sobre del Lluçanès.
MÉS DE MIL SIS-CENTES
PLACES TURÍSTIQUES
Els habitatges destinats a l’ús turístic també estan a l’alça al Lluçanès. Les dades que publica la Generalitat mostren que les dues grans tipologies d’allotjaments al Lluçanès continuen en augment. A finals del 2023 hi havia registrades 40 cases de turisme rural i 58 habitatges d’ús turístic, mentre
Els factors que dificulten l’accés a l’habitatge continuen tensant-se al Lluçanès
HABITATGES D’ÚS TURÍSTIC AL LLUÇANÈS
FONT: Elaboració pròpia a partir de les dades de la
que enguany ja en són 46 i 60, respectivament. Per contra, els apartaments han passat de 7 a 2 en aquest mateix període. Tot i així, la quantitat total d’edificis turístics ha augmentat de 110 a 113, i tenen capacitat per allotjar fins a 1015 persones. Sumant-hi les places dels dos càmpings del Lluçanès (606), el nombre total de places turístiques seria de 1621.
ALMENYS 16 ANUNCIS AMB IRREGULARITATS A LA PLATAFORMA AIRBNB
Alguns dels litigis més importants entre l’Administració i les plataformes d’allotjaments turístics les ha protagonitzat l’empresa americana Airbnb
Aquesta start-up, que va néixer com un intermediari entre hostes i amfitrions, ha esdevingut una escletxa on sovint s’escolen ofertes irregulars, fraudulentes o que no compleixen alguns requisits
legals. En el cas del Lluçanès, també hi ha indicis de pràctiques irregulars. Després d’una recerca exhaustiva, LaRella ha detectat 16 anuncis (de 59) que incomplirien el Decret 75/2020 de Turisme. Quatre d’aquests correspondrien a allotjaments de Perafita referenciats amb una llicència d’un edifici de Barcelona. Dos més, a allotjaments que referencien una llicència inexistent, també a Perafita. Tres més correspondrien a allotjaments d’ús turístic que s’oferten com a habitacions separades (la qual cosa la llei prohibeix expressament). La resta, anuncis que no incorporen el número de llicència turística de l’allotjament, un fet que també és il·legal. LaRella no pot determinar si aquestes irregularitats són producte d’una negligència per part dels propietaris, de la plataforma, o simplement es tracta d’errors a l’hora de registrar els anuncis.//
Generalitat de Catalunya.
DE L’HABITATGE ENS AFECTA?
ANÀLISI D’ALGUNS FACTORS CLAU
MASOVERIA URBANA:
UNA
SOLUCIÓ A DUES BANDES?
Un dels grans actius en termes d’habitatge que tenim a les zones rurals són les masies. Al Lluçanès, es calcula que n’hi podria haver entre 600 i 800, una part important de les quals estaria actualment en desús.
Les masies, en tant que edificis d’antiga construcció que van ser concebuts per acollir famílies extenses així com desenvolupar-hi activitats agrícoles i ramaderes, presenten alguns condicionants que en dificulten el manteniment i l’ocupació: solen ser habitatges grossos, a vegades aïllats, i cars de mantenir o de rehabilitar.
Les dinàmiques socioeconòmiques actuals han transformat el sector primari, que ha tendit a monopolitzar-se, i hi ha menys persones que es dediquin plenament a l’agricultura o a la ramaderia. La suma d’aquestes circumstàncies, juntament amb l’existència de grans tenidors que, en alguns casos, tenen diverses masies en propietat, provoca un encallament en l’ús d’aquests habitatges que sovint els condemna a l’abandonament i el deteriorament, essent
complicat recuperar-los.
Anys enrere, el sistema de masoveria solia fer front a aquestes dificultats: els masovers podien viure a les masies i treballar-ne les explotacions agrícoles, mentre la propietat se n’enduia una part del benefici.
Actualment, aquest sistema ha
anat desapareixent, però per contra, n’ha sorgit la seva versió moderna: la masoveria urbana.
La masoveria urbana neix a les ciutats, i funciona amb una filosofia semblant: la propietat cedeix l’ús de la finca als masovers, que enlloc de pagar un lloguer, es comprometen a rehabilitar-la i mantenir-la, revaloritzant així l’immoble (normalment s’esdevé en habitatges que porten molts anys buits i que s’estan degradant).
Seria possible aplicar aquest sistema al Lluçanès, sigui en masies o en cases de poble?
De moment, el Consorci ha fet un primer pas a partir d’una pro-
Un dels problemes que presenten les masies a l’hora de plantejar-ne una rehabilitació és que solen estar situades en sòl no urbanitzable. Moltes masies que no s’han abandonat, han hagut de reinventar-se fins al punt de canviar-ne l’ús: des de transformar-les en cases de turisme rural o en restaurants fins a subdividir-les en varis habitatges que es puguin registrar com a llars independents al cadastre. El problema d’aquestes intervencions majors és que, en tractar-se de sòl no urbanitzable, no es poden autoritzar a la lleugera, sinó que requereixen d’un Pla Especial d’Actuació, que l’ha de sol·licitar el propietari i que, a més d’una llarga espera, sol implicar un cost econòmic afegit important. Per tal de fer front a aquest fet i incentivar la recuperació i rehabilitació de les masies abandonades, la llei d’urbanisme contempla la creació d’una eina que en facilita els tràmits: el catàleg de masies.
El catàleg de masies és un Pla Especial conjunt per a totes les masies d’un municipi. En concret, les construccions que es poden catalogar són: masies i cases rurals, altres construccions anteriors a l’entrada en vigor del primer instrument de planejament general i construccions rurals en desús respecte les que calgui corregir el seu impacte ambiental o paisa-
va pilot engegada des de Joventut i amb el suport de l’Oficina Jove del CCO.
En considerar l’accés a l’habitatge com una de les problemàtiques clau del jovent de la comarca, s’ha destinat una primera partida de 3000 euros al desenvolupament d’un projecte que perseguiria l’objectiu d’aparellar propietaris que necessitin rehabilitar les seves finques amb llogaters decidits a fer de masovers urbans.
De moment, el propòsit es troba en una fase inicial en la majoria de municipis, en la qual s’ha plantejat la idea als ajuntaments i s’està desenvolupant una primera diagnosi per detectar propietats susceptibles d’entrar en el projecte. La segona fase consistiria en contactar amb els propietaris, i posteriorment, s’encarregaria un estudi a tercers que determinés quines actuacions caldria dur a terme, quin cost tindrien, i amb quants anys d’arrendament s’amortitzaria aquest cost. Un cop fet l’estudi, el Consorci facilitaria la redacció d’un contracte entre propietaris i masovers així com un assessorament en el procés.
El projecte compta amb el suport de la cooperativa Coopdera, especialistes en arquitectura rural. De moment, s’ha contactat amb 16 propietaris, però tal com explica Martí Serrat, tècnic de joventut, “s’han mostrat poc interessats a participar-hi”.//
EL CATÀLEG DE MASIES, UNA EINA MÉS
gístic negatiu. D’aquesta manera, cada ajuntament pot redactar el seu pròpi catàleg, on inclouria les edificacions pertinents, i on establirà els criteris que considera oportuns en l’ordenació d’aquests edificis, sempre sense ultrapassar les restriccions establertes per la pròpia llei d’urbanisme, i considerant la necessitat d’un altre PEA per casos específics. En el cas del Lluçanès, la majoria de municipis disposen de catàleg de masies, tot i que no tots el tenen penjat al web.
Oristà i Alpens de moment no l’han plantejat, mentre que Sant Agustí, Sobremunt i Sant Boi estan en procés de redactar-lo (aquests dos últims acaben d’aprovar la seva creació). La tramitació d’un catàleg de masies, des que s’especifica la proposta inicial, s’exposa al públic, s’emeten els informes sectorials on cada organisme es pronuncia sobre les seves competències (ACA, Medi ambient, carreteres, etc.), s’admeten al·legacions i s’acaba aprovant el text definitiu, pot trigar uns 4 anys.//
Una masia del Lluçanès en desús.// F: MCF
Festa Major de Sant Andreu · Oristà
El tast de vins (foto), la cronoescalada a Sant Sebastià o el concert amb l’orquestra Rosaleda, van ser alguns dels actes de la festa.// FOTO: COMISSIÓ
Les dansetes de Festa Major davant l’església · Lluçà
Lluçà també ha viscut aquests dies la Festa Major, que va acabar amb l’aplec a Sant Climent de la Riba i la visita a les tines d’aglans.// FOTO: COMISSIÓ
Entre l’àrab i el català, desmuntant el colonialisme · Lluçà
Dilluns, a la Primitiva, Mohamad Bitari va presentar la seva editorial i Rasha
Omran i Olga Molina van intercanviar un diàleg poètic.// FOTO: NSM
El Lluçanès cap als 100 acaba la temporada · Perafita
Una caminada conjunta, amb més de 80 participants, va tancar la temporada del programa que fomenta l’hàbit de caminar amb la gent gran.// FOTO: CONSORCI
Per la fira, esmorzar del Bandoler · Oristà
Tot i que va ploure durant el matí del diumenge 24, es van poder fer la majoria d’actes de la fira, com l’esmorzar per la Marató.// FOTO: JOAN CAPDEVILA
El MNACTEC bus visita el Lluçanès · Prats de Lluçanès
L’autobús del Museu de la Ciència i la Tècnica de Catalunya visita aquests dies el Lluçanès. Aquesta setmana serà a Oristà i Olost.// FOTO: AJ PRATS
Presentació d’Un cel ple d’estrelles · Prats de Lluçanès
El Soler de n’Hug va acollir la presentació, el dissabte 23, del llibre de Carme Martí, un recull de 24 històries familiars.// FOTO: @SOLERDENHUG
El Lluçanès commemora el 25N · Sant Bartomeu del Grau
Fins el dia 12 de desembre, es pot visitar l’exposició d’homenatge a les dones grans de Sant Bartomeu, als exteriors de l’Ajuntament.// FOTO: CONSORCI
L’Olost
s’encalla
contra els de la Vall del Ges
Al futbol qualsevol instant és decisiu i, d’un dia per l’altre, la classificació pot capgirar-se. Si fa quinze dies l’Olost ocupava les primeres posicions de la lliga, ara l’equip verd-i-blanc ha baixat a mitja taula sent desè del grup. Tot plegat, després d’enrocar-se contra el Sant Vicenç i el Sant Pere de Torelló, el primer duel a casa i el segon, de visitant. Ambdós partits es presentaven com a duels importants, ja que els dos conjunts de la Vall del Ges també lluiten per ser a la part alta de la classificació: el Sant Vicenç és segon, i el Sant Pere, després de vèncer l’Olost, 8è. El primer dels dos enfrontaments, contra el Sant Vicenç a casa, es va saldar amb un 1-4 a favor dels blanc-i-blaus. Malgrat fer una primera part sòlida i on inclús l’Olost s’hagués pogut avançar en el marcador, la segona meitat del partit la van dominar els del Ges, que un cop van obrir la llauna al minut 60, van encadenar la resta de gols, aprofitant alguns desajustos defensius dels d’Illamola, llançats a l’atac.
A Sant Pere de Torelló, però, el guió va ser molt diferent. Palanques va avançar els olostencs al minut 3 del partit, i de fet, als vint minuts de joc els d’Illamola guanyaven per 2 a 0. Tot i això, la Santperenca va aconseguir igualar el matx i els dos equips arribaven empatats a la mitja part. L’empat va dominar el partit fins a vint minuts del final en què els locals van aconseguir batre la porteria lluçanenca. Amb tot, una derrota per la mínima que col·loca l’Olost a mitja taula. Amb aquestes dues últimes ensopegades, ja en són quatre de consecutives de l’equip olostenc, que a la jornada vinent rebrà la visita del líder: el Roda de Ter.// LCP
Ratxa positiva del Pradenc abans de Nadal
El passat 23 de novembre, el Pradenc disputava a fora de casa un partit importantíssim per seguir augmentant la ratxa positiva. El Pradenc s’enfrontava al Santa Eugènia de Berga. Els visitants van començar amb un joc molt intens, i després d’un seguit d’ocasions, el davanter Jordi Camprubí va aconseguir marcar un doblet, donant així una calma i avantatge important a l’equip blaugrana. Ja a la segona part, però, tot i tenir el partit controlat, el Pradenc no va poder evitar que els locals empatessin el marcador.
El segon partit d’aquesta quinzena, el Pradenc el va disputar a casa contra el Torelló. Va ser un partit molt treballat i guanyat justament. El partit, va iniciar amb un nou sac d’honor en motiu del centenari del club, que en aquesta ocasió, va servir per homenatjar els diferents delegats anteriors del club. El partit va ser còmode per l’equip local, que en tot moment en va portar el pes del joc, avançant-se amb un gol de Camprubí. A la segona part, el Pradenc seguia exercint un clar domini davant els rivals. Tot i això, el Torelló va aconseguir posar l’empat al marcador.
Seguidament, però, el Pradenc va produir una resposta clara i contundent, marcant així un segon gol i fins i tot un tercer, aquest últim a mà de Jordi Bartrons.
Després d’aquests dos partits, l’equip blaugrana, se situa a la part més alta de la classificació.// GUILLEM SUCARRAT ANFRUNS I JORDI BRUCH ABAD
Continua la gran ratxa del Sant Feliu
El Sant Feliu continua amb una gran ratxa de punts, tot i l’empat a l’últim partit de lliga. El 24 de novembre, el Navarcles, líder de la lliga en aquell moment, visitava el camp del Sant Feliu. Els locals van sortir molt endollats i en el primer minut de joc van aconseguir avançar-se al marcador. Tot i això, el Navarcles no posaria en dubte la gran temporada feta i igualaria el marcador en el minut 12. El Sant Feliu va reaccionar ràpidament i amb tan sols 2 minuts, va tornar a avançar-se. El partit va continuar igualat poc temps, ja que el Sant Feliu va ajudar-se de l’empenta del segon gol i va acabar de sentenciar el partit a la primera part, amb dos gols al minut 22 i 34 respectivament, arribant a la mitja part amb un 4 a 1 favorable.
La segona meitat va estar més igualada tot i l’expulsió d’un dels jugadors locals per doble targeta groga al minut 73. El Sant Feliu va aconseguir aguantar el marcador i mantenir l’avantatge de 4 a 1. El següent partit dels santfeliuencs va ser al camp del Callús, rival de la part baixa de la classificació. El partit va començar molt bé pel Sant Feliu, aconseguint avançar-se en els deu primers minuts, però amb una gran reacció els locals van igualar el marcador. El Sant Feliu va tornar a avançar-se just abans d’arribar a la meitat del partit. A la segona part, el Callús va empatar de nou, i el partit es va accelerar: en una constant d’anades i vingudes pels dos equips, el marcador final es va tancar amb un 4 a 4. El proper partit serà a casa contra el Vilada.// GUILLEM SUCARRAT ANFRUNS I JORDI BRUCH ABAD
Constituïda la Mancomunitat del Lluçanès, construïm plegats la comarca CARTA
Laia Oliver Frauca
Núria Cabré Gensana
La Torre d’Oristà i
Sant Martí d’Albars
El passat 12 de novembre es va constituir formalment la Mancomunitat del Lluçanès. Una vegada enllestit aquest tràmit, la comarca del Lluçanès finalment disposa de l’òrgan administratiu que haurà de liderar el procés de consolidació de la futura comarca, abans de ser substituït pel Consell Comarcal.
El camí per arribar fins aquí ha estat lamentablement llarg i tortuós, però la determinació per esdevenir una entitat territorial jurídicament reconeguda ha aconseguit driblar els obstacles, superar les baixes i continuar endavant malgrat els escepticismes, els abandonaments i les renúncies.
De tretze municipis, en quedem vuit (un dels quals, Olost, amb ganes d’agafar els trastos, apartar-se del projecte i tornar al lloc d’on venia). Considerant la situació, té sentit continuar amb una comarca de set municipis? Tenim el convenciment que sí. Defensar i fer valdre l’estat de reconeixement assolit, siguem tretze, siguem vuit o siguem set, manté tot el sentit.
A part de les qüestions d’identitat, històriques i culturals, ser comarca significa tenir l’oportunitat de gestionar les necessitats del nostre territori i de la nostra població des de la proximitat i l’autoconeixement. Vol dir poder disposar de més eines de negociació institucional pròpies, deixar de ser el «pati del darrere» de les comarques veïnes i passar a tenir major capacitat de presa de decisions. En definitiva, en l’àmbit comarcal, significa poder deixar de ser perifèria per esdevenir centrals.
IMMEDIATES:
• Organitzar un esmorzar o un dinar popular que tingui per objectiu convocar els veïns i veïnes dels nostres pobles, per presentar la Mancomunitat del Lluçanès i donar a conèixer la feina feta fins ara, els reptes de futur i els objectius plantejats com a comarca (acte conjunt i organitzat entre l’administració pública i les entitats del territori).
• Promoure el Lluçanès com a comarca, subratllant-ne la pròpia identitat, ressaltant el valor natural, paisatgístic, històric i cultural del nostre territori, ampliant més enllà del nostre perímetre la difusió dels actes i les activitats programades, promocionant els nostres productes i serveis sota un segell de qualitat.
• Consolidar una agenda única amb tots els actes populars programats al llarg de l’any als diferents municipis del Lluçanès (festes majors, fires, esdeveniments culturals i esportius...), amb la voluntat de fer arribar la informació arreu i no coincidir les propostes dels diferents municipis.
• Promoure descomptes pels veïns i veïnes en els preus de les entrades dels actes i esdeveniments celebrats a la comarca (fires, concerts, teatre, activitats esportives...).
• Vetllar perquè no es produeixi cap retallada dels serveis d’atenció sanitària i assistencial a la comarca, tant al CAP de Prats de Lluçanès com als consultoris locals.
Ser comarca significa gestionar les necessitats des de la proximitat i l’autoconeixement. Deixar de ser perifèria per esdevenir centrals
Davant d’aquest repte, ara que han estat designats els càrrecs polítics de la Mancomunitat, la nostra intenció és compartir reflexions i propostes constructives, idees concretes, viables i molt pensades que podrien, al nostre entendre, contribuir molt positivament en la funcionalitat i la cohesió de la comarca (més enllà del vessant estrictament administratiu) i en la millora de la qualitat dels serveis, l’atenció a les persones i les tasques dels ajuntaments dels nostres pobles. Convidem la Mancomunitat del Lluçanès i els representants dels ajuntaments de la comarca a considerar-les.
PROPOSTES I MESURES
PROPOSTES I
MESURES A CURT TERMINI:
• Oferir, des de la Mancomunitat, un servei de suport tècnic que atengui les necessitats dels ajuntaments de la comarca i permeti reduir les despeses de contractació de professionals especialitzats (principalment, la figura d’un comptable i un arquitecte municipal).
• Repensar la xarxa de transport públic col·lectiu regular que actualment dona servei al Lluçanès, de manera que permeti millorar la connectivitat amb les capitals de comarca properes (especialment amb Berga, Vic i Manresa) i satisfer amb major eficiència les demandes de mobilitat dels veïns i veïnes.
• Implementar un servei de transport públic a demanda inspirat en el de la comarca del Berguedà, que complementi l’oferta de transport públic col·lectiu i permeti atendre els nuclis sense servei regular.
• Reclamar al Departament de Sa-
lut de la Generalitat de Catalunya la disposició d’una ambulància medicalitzada amb base fixa al CAP de Prats de Lluçanès, amb un servei de 24 h els 365 dies de l’any exclusiu per a la comarca. Actualment, la comarca no disposa d’un servei d’ambulància propi. Aquest fet implica que la velocitat de resposta enfront dels casos d’urgència depengui de la disponibilitat d’un servei d’ambulàncies extern que proporciona atenció a un ampli territori.
• Organitzar de forma periòdica cursos pràctics de reanimació cardiorespiratòria i d’utilització d’equips de reanimació cardiopulmonar (RCP), en diferents municipis per a adults i infants.
PROPOSTES I MESURES A MITJÀ
TERMINI:
PROPOSTES I MESURES A LLARG TERMINI:
• Estudiar i executar la construcció d’una piscina comarcal coberta, que pugui ser utilitzada durant tot l’any.
• Rehabilitar l’espai dels antics vestidors de la piscina municipal de Prats de Lluçanès per poder disposar d’un petit gimnàs públic comarcal, on es puguin programar activitats per a totes les edats, sense que calgui disposar de maquinària esportiva.
• Mirar d’establir una programació estable de teatre i cinema al Lluçanès, que tingui per escenari espais amb valor històric o patrimonial, com l’Orient o el Casino d’Alpens (entre d’altres).
• Crear una ràdio comarcal, aprofitant l’espai del Cafè Orient.
L’objectiu és fer del Lluçanès una realitat administrativa i funcional que sigui acollidora i atractiva, que cuidi el territori i les seves activitats, que vetlli pel benestar dels seus habitants
• Implementar una xarxa de menjadors escolars autogestionats, amb productes de proximitat, que esdevingui un motor de dinamització comarcal i circular. Un sistema de menjadors que s’abasteixi dels productors locals (d’horta, cereal, carn, ous, làctics...), que incorpori processos de compostatge dels residus orgànics i el tractament dels olis, de manera que aquests productes de rebuig puguin ser recuperats i convertits en recursos. Tots els centres d’educació infantil i primària haurien de poder tenir accés a aquest servei, així com els estudiants de l’institut de secundària.
• Recuperar l’atenció mèdica continuada a la comarca, amb servei d’atenció presencial urgent 24 h cada dia de la setmana. Garantir la possibilitat de ser atès al CAP de Prats de Lluçanès entre les 20:00 h i les 08:00 h de dilluns a divendres, i també entre les 14:00 h i les 08:00 h els dies festius i els caps de setmana, com ha de correspondre a una capital de comarca.
• Impulsar un projecte de salut comunitària que promogui accions educatives i formatives orientades a millorar el benestar de la població, reforçar els vincles i la cohesió social, i potenciar les capacitats d’acció i reacció individual i col·lectiva.
• Facilitar l’accés a cotxes elèctrics d’ús compartit mitjançant un acord amb la cooperativa sense ànim de lucre Som Mobilitat, sobretot de cara a l’enduriment de les condicions per poder circular per les zones de baixes emissions (ZBE) d’un nombre creixent de ciutats catalanes. Un servei obert, al qual poguessin tenir accés les institucions i les entitats, i també els veïns i veïnes del Lluçanès.
Tot un repte. La feina no és poca i la llista és llarga, però no podem menystenir l’oportunitat de construir, des de bon principi, una comarca que sigui tal com nosaltres la vulguem. Ara és el moment de projectar-la i de treballar per fer-la realitat entre tots qui en formem part i tingui ganes d’implicar-s’hi: la Mancomunitat del Lluçanès, els ajuntaments, les entitats locals i les associacions populars, els veïns i veïnes... En aquest sentit, és necessari subratllar la importància que tots els pobles ens sentim partícips d’aquest procés de construcció. Reforçar la capitalitat de Prats de Lluçanès perquè la comarca pugui ser un ens orgànic i realment funcional és alhora necessari i desitjable, però en aquesta empresa no es pot descuidar la conveniència de vetllar perquè la distribució territorial dels serveis i equipaments sigui relativament equilibrada. Dins de les possibilitats del nostre context municipal i demogràfic, evitar la formació de noves perifèries és una qüestió estratègica perquè el Lluçanès sigui una comarca cohesionada.
Només resta demanar que la Mancomunitat del Lluçanès, com a institució, no sigui gelosa en l’exercici de la seva funció de lideratge polític i tècnic, i que incentivi la participació i la collaboració de les entitats i la ciutadania en el procés de construcció de la nova comarca.
L’objectiu final és fer del Lluçanès una realitat administrativa i funcional que sigui acollidora i atractiva, que cuidi el territori i les seves activitats, que vetlli pel benestar dels seus habitants i contribueixi a reforçar els sentiments de pertinença. En fi, una comarca on vulguem viure i d’on no vulguem marxar, on les necessitats de la població siguin escoltades i ben ateses. Amb aquesta perspectiva, els que avui som set, potser no deixarem de ser vuit i finalment serem tretze. És un horitzó de futur factible, no trobeu?//
La “marca” Alpens
Joan Iborra Plans Alpens
Els que ja tenim una edat recordem perfectament l’època en la qual els mitjans de comunicació parlaven insistentment de la “Marca Barcelona”.
En un article de l’any 2013, l’alpensí, Oliver Sutton, explicava com aquest concepte es va desenvolupar a partir de l’any 2000 a imitació de les imatges corporatives creades per grans empreses multinacionals com Apple, Google o Virgin. D’aquesta manera es convertia a la ciutat en un producte per vendre. No en va, el concepte el van desenvolupar diferents acadèmics del camp del màrqueting i la promoció urbana: l’objectiu era projectar una imatge i una identitat no sols a l’exterior de la ciutat, fent-la atractiva pel turisme i als grups inversors, sinó també a l’interior, condicionant el comportament i l’actitud dels ciutadans. El problema és que la “marca” ha reconfigurat la percepció dels objectius principals de la ciutat que ha estat (tradueixo de l’article d’Oliver Sutton) “governada per a la comoditat d’aquells que tenen interessos financers, en lloc d’orientar-se a la ciutat de tots”.
han governat l’Ajuntament de Barcelona ho han fet també a la Diputació de Barcelona. Com és sabut, la feina de les diputacions és “fonamentalment donar suport tècnic, econòmic i tecnològic als ajuntaments”. Per poc que es miri, es veu clarament que la Diputació de Barcelona s’ha dedicat a exportar el concepte “marca”:
La marca expropia i treu rendiment dels espais de vida, físics i simbòlics, urbans i afectius
Per exemple, el 2011, la campanya de la Diputació, “Barcelona és molt més”, en un intent d’atreure turistes a la resta del territori, llença les marques territorials “Costa Barcelona”, “Paisatges Barcelona” i “Pirineus Barcelona”. O sigui que, segons aquesta campanya, tot Catalunya es converteix en una mena de barri de Barcelona. Suposo que l’intent d’organitzar uns “Jocs Olímpics d’hivern” a Barcelona també anava per aquí.
els objectius de la jornada. També, pel que fa als “micropobles” des de la Diputació s’explica als alcaldes i regidors que cal mostrar l’atractivitat del territori als agents econòmics, per a promoure la instal·lació de noves empreses, afavorir un turisme d’excel·lència... en definitiva, per vendre la “marca”.
Hem normalitzat tant aquests conceptes que se’ns fa difícil pensar que la política municipal pugui ser de cap altra manera.
Salvant, naturalment, les distàncies, el concepte “Marca-Barcelona” s’ha exportat fins a condicionar també les polítiques municipals d’altres ciutats, dels pobles i fins i tot, dels micropobles com Alpens.
Les mateixes forces polítiques que
Per citar un altre exemple, l’any 2023 la Diputació va organitzar una “Jornada sobre comunicació municipal”, dirigida a càrrecs electes i tècnics dels ajuntaments. Aquesta jornada va dedicar un capítol important al tema “La creativitat” impartit pel publicista Lluís Bassat i un altre capítol dedicat a “La marca ciutat, mirall cap enfora” que impartia el també publicista Aleix Satorras, conseller delegat de l’empresa Evil Love, responsable (segons es pot llegir a la seva web) de campanyes de publicitat com la del Carnet Jove, campanyes de Caixabank, o la campanya corporativa de l’empresa de cases de joc Rank España, entre moltes d’altres. Tot un símptoma de quins eren
On es veu clarament la voluntat de convertir els pobles en marques i, per tant, en productes a vendre, és en la política de subvencions que la Diputació atorga als projectes municipals, ja que una bona part de les ajudes són per a “promocionar” i vendre la imatge dels pobles, la seva “marca”: la conseqüència d’aquesta política ha sigut una autèntica allau de festivals, fires i actes que es dediquen a teatralitzar, representar i promoure trets que els diferenciïn dels altres pobles. Per centrar-nos en els casos més propers, hem vist com apareixien la “Fira de les Bruixes”, la “Fira d’en Rocaguinarda”, la “Fira de la Natura i Muntanya”, la “Fira de la Transhumància”, la “Fira del Bolet”, la “Fira del Formatge de pastor i de llet crua”... entre d’altres.
Potser seria interessant començar a preocupar-nos menys per la imatge que donem del poble de cara a fora i, en canvi, fer-ho molt més per les necessitats que tenim de cara endins
“Museu al carrer de la Forja”. També podem incloure en la llista d’actes dedicats a “promoure el poble d’Alpens”, el Festival “Pixa’t de riure”, la “Cursa de les 3 Comarques”, o el Festival de Folk “Ni Flauers”. (Si bé aquest últim no l’organitza l’Ajuntament, sí que aquest hi posa a disposició totes les seves instal·lacions). Fins i tot podríem parlar d’actes com la Festa Major i el Festival de Teatre de Tardor o fins i tot el “Concurs de Pessebres a la finestra” que a vegades s’organitzen més per a “fer venir gent de fora” que no pas pensant en els alpensins i alpensines. No voldria ser mal interpretat, no estic fent una crítica a l’ajuntament: jo mateix he col·laborat i col·laboro amb alguns d’aquests actes. També soc conscient que les coses no són blanques o negres i que hi ha matisos en tot. Només constato com, de manera conscient o inconscient, hem estat treballant tots plegats per a promoure la “marca” Alpens.
En el cas d’Alpens s’ha aprofitat la “Fira del Jovent” per a “tematitzar” la Batalla d’Alpens entre carlins i lliberals, o per a convertir el poble en un
Els resultats, a Barcelona, d’aquestes polítiques supeditades al concepte “marca” són per tots coneguts, especialment pel col·lapse turístic i pels preus desorbitats de l’habitatge, que han buidat de barcelonins, a barris sencers. Marina Garcés, l’any 2017, ho resumia així: “La marca Barcelona ni ens fa millors ni ens representa. (...). La marca expropia i treu rendiment dels espais de vida, físics i simbòlics, urbans i afectius. La marca converteix la ciutat en un espai per a la circulació (de béns, de capitals i de persones) on cada cop es fa més difícil i més car poder-hi arribar, arrelar i construir una vida.”
Tornant a Alpens, i novament salvant les distàncies, “Viure en una postal” com deia un documental italià de l’any 2021 (“Vivere in una cartolina” de Christian Nicoletta) no és cap panacea. Més aviat tot el contrari, es paga molt car. Esperem que en un futur no ens penedim d’haver omplert el poble de “turisme rural”, de cotxes, motos i autocars de visitants que venen, miren i se’n van.
Potser seria interessant començar a preocupar-nos menys per la imatge que donem del poble de cara a fora i, en canvi, fer-ho molt més per les necessitats que tenim de cara endins. Penso, per citar només un parell de coses, en l’assistència sanitària, cada dia més degradada, que ens obliga a anar als pobles veïns per qualsevol futilesa. O podríem treballar per a millorar de veritat el transport públic. Com a poble petit potser tenim poc pressupost per aquests temes, però sí que, potser, podríem incidir, insistir, reclamar, exigir, que les institucions superiors dediquin més els seus esforços a les nostres mancances i no tant a la nostra “marca”.//
CARTA
LA VINYETA, de la Caruca Ballesteros
MANDONGUILLES DE SOBREMUNT
INGREDIENTS
» 500gr de carn de porc
» 500gr de carn de vedella
» Farina o pa ratllat
» 2 cebes i 1 pebrot vermell
» Sal, pebre, all, julivert, canyella i ametlles
» Pa, llet, un ou i una galeta
» Tomàquet fregit
» Caldo o aigua
» Vi blanc
PREPARACIÓ
1. Comencem fent les mandonguilles barrejant en un bol les carns, l´ou, un all picat, i la molla de pa remullada amb la llet. Salpebrem la barreja al gust i hi afegim un polsim de canyella, amassem de nou.
2. Escalfem una mica d´oli en una cassola.
3. Fem boles, apretant-les bé i seguidament les enfarinem. Les fregim per tal de sellar-les. Un cop enrossides les reservarem.
4. Per fer la salsa sobregim la ceba i quan ja estigui una mica cuita hi afegim el pebrot. Tapem i deixem caramelitzar.
5. Afegim dues cullerades de tomàquet fregit i el vi blanc, i esperem que s’evapori.
6. Incorporem el caldo i les pilotilles i tapem, deixant-ho coure uns 30 minuts.
7. Preparem la picada posant en el morter una galeta, el julivert, un gra d’all i unes quantes ametlles. Ho matxoquem tot i ho repartim per sobre de les pilotilles. I ja ho tenim... per llepar-se’n els dits!
GRUP DE TREBALL DE LA MEMÒRIA SANT MARTÍ DE SOBREMUNT
FARMÀCIES DE GUÀRDIA
De 9 a 20:30h De 20:30 a 9h
5 dj ST.BARTOMEU URGELL
6 dv F.EURAS-VIC EURAS
7 ds F.ALIBERCH-VIC ALIBERCH
8 dg F.BARNOLAS-VIC BARNOLAS
9 dl ST.BARTOMEU AUSA
10 dt OLOST POU
11 dc PRATS PORTAL DE QUERALT
12 dj ST.BARTOMEU YLLA-CATALÀ
13 dv OLOST TANYÀ
14 ds F.VILAPLANA-VIC VILAPLANA
15 dg F.ATLÀNTIDA-VIC ATLÀNTIDA
16 dl PRATS BARNOLAS
17 dt OLOST TERRICABRAS
18 dc PRATS FARGAS
19 dj ST.BARTOMEU ARUMÍ
Els caps de setmana i festius, tant al matí com a la nit, faran les guardies les farmàcies de Vic.
Les farmàcies del Lluçanès continuen amb l’horari habitual d’obertura dels dissabtes al matí. Diumenge al matí, la Farmàcia Viver de Prats també obre.
DESEMBRE
SANT FELIU SASSERRA_ EXPOSICIÓ DE DIORAMES. En horari de biblioteca, al vestíbul.
OLOST_ EXPOSICIÓ “FLORS I PAISATGES”. En horari de biblioteca, a l’Espai Perot Rocaguinarda.
SANTA EULÀLIA DE PUIG-ORIOL_ EXPOSICIÓ DE DIORAMES DE INFANTILS DE PLAYMOBIL. Del 5 al 10 de desembre, al Telecentre.
DIJOUS 5 DE DESEMBRE
SANT BARTOMEU DEL GRAU_TALLER DE NADAL PER INFANTS EN FAMÍLIA “LA BOLA CAPRITXOSA”. A 2/4 de 6 de la tarda, a l’Escola Monjoia.
OLOST_ CLUB ATRAPALLIBRES. A les 5 de la tarda, a la biblioteca.
SANTA EULÀLIA DE PUIG-ORIOL_ TAVERNA BASCA. A les 8 del vespre, al local social. Tot, seguit, concert amb els Rustick’s de Vallcebre.
DIVENDRES 6 DE DESEMBRE
SANT BOI DE LLUÇANÈS_ SOPAR I BINGO SOLIDARI PER LA MARATÓ. A 2/4 de 9 del vespre, al local social.
SANTA EULÀLIA DE PUIG-ORIOL_ INAUGURACIÓ DE L’EXPOSICIÓ “MÚSIC DE TOT COR” JOAN TOMÀS I PARÉS (1896-1967). A les 12 del migdia, al Centre d’estudis i recursos de la Transhumància. PARTIT DE FUTBOL SANTA EULÀLIA-ALPENS, a les 4 de la tarda al camp de futbol. EL PUB DE LA COMI, a les 11 de la nit, al local social.
DISSABTE 7 DE DESEMBRE
LA TORRE D’ORISTÀ_ VISITA GUIADA A PUIG CIUTAT. A les 11 del matí, a Puig Ciutat.
SANTA EULÀLIA DE PUIG-ORIOL_ ACTIVITAT “EL GAT FER. EL FELÍ DELS NOSTRES BOSCOS”. A partir de 2/4 de 10 fins 2/4 d’1, al local social. Tot seguit, BALLADA DE EGANTS I VERMUT MUSICAL AMB KEEP.CALM-BET MESTRE. CAMPIONAT DE BOTIFARRA, a les 4 de la tarda. A partir de les 12 de la nit, NIT JOVE AMB FETUS I DJ RUTXO, al local social.
DIUMENGE 8 DE DESEMBRE
SANTA EULÀLIA DE PARDINES_ MISSA EN HONOR A LA PATRONA, a les 2/4 d’11 del matí. CAMINADA CIRCULAR, a 2/4 d’1 del migdia. DI-
NAR DE VEÏNS I EXVEÏNS, a les 2 del migdia.
SANTA EULÀLIA DE PUIG-ORIOL_ MERCAT I JOCS DE FIRA. A partir de les 10 del matí, a la plaça Major. A les 12, DANSETES. CAGADA DEL BURRO, a les 4 de la tarda, al camp de futbol. A partir de les 6 de la tarda, BALLS DE SALÓ AMB XANDRI, al local social. I a les 8 del vespre, SOPAR POPULAR, a les 9 de la nit. Tot seguit, ÚLTIMS BALLS.
DILLUNS 9 DE DESEMBRE
OLOST_ TALLER DE TINTURA DE SALZE. A les 5 de la tarda, a la biblioteca.
DIMARTS 10 DE DESEMBRE
ALPENS_ CAMINADA “EL LLUÇANÈS CAP ALS 100”. A 2/4 de 4 de la tarda, al davant del Casino.
SANTA EULÀLIA DE PUIG-ORIOL_ ESMORZAR POPULAR I ESTIRADA DE CORDA. A les 9 del matí, al camp de futbol.
DIJOUS 12 DE DESEMBRE
OLOST_ CLUB ATRAPALLIBRES. A les 5 de la tarda, a la biblioteca.
DIVENDRES 13 DE DESEMBRE
SANT FELIU SASSERRA_ HORA DEL CONTE ESPECIAL NADAL. A 2/4 de 4 de la tarda, a la Biblioteca. CLUB DE LECTURA “CABELLS DE GEBRE”. A les 7 de la tarda.
SANT BARTOMEU DEL GRAU_ ENCESA DE LLUMS I CANTADES DE NADALES AMB EL COR DEL GRAU. VENDA DE XOCOLATA I COCA PER LA MARATÓ. A 2/4 de 7 de la tarda, a la plaça Dr. Girera.
PRATS DE LLUÇANÈS_ FIRA DE SANTA LLÚCIA. INAUGURACIÓ “MIRADES: ELOIS 365 DIES L’ANY. A les 12 del migdia, a Cal Bach. XERRADA-AUDIOVISUAL AMB MAR SELLARÉS. A 2/4 de 8 del vespre, a l’Espai.
OLOST_ XERRADA “BERLANGA I LA CENSURA”. A les 5 de la tarda a l’Espai Perot Rocaguinarda. PARTIDES D’ESCACS , a les 7 de la tarda, a la Biblioteca.
LLUÇÀ_ CONCERT DE JOANA CASANOVA, al vespre a La Primitiva.
DISSABTE 14 DE DESEMBRE
PRATS DE LLUÇANÈS_ SOPAR I CONCERT solidari per la marató del
fem-hi més, a les 8 del vespre, a la sala Polivalent.
ALPENS_ ESCENA DE TARDOR: “M’ESPERARÀS?”. A les 7 de la tarda, a la Sala Teatre El Casino.
DIUMENGE 15 DE DESEMBRE
SANT MARTÍ D’ALBARS_ XERRADA SOBRE “MALALTIES RESPIRATÒRIES”. A 2/4 d’1 del migdia, al local social. A 2/4 de 2,DINAR. A continuació,RIFA SOLIDÀRIA PER A LA MARATÓ.ORISTÀ_ TEATRE “LA MORT D’EGIVAT”. A les 6 de la tarda, a la sala polivalent.
SANT BARTOMEU DEL GRAU_ “VINE A BUSCAR EL TIÓ!” GIMCANA AMB PISTES PER TROBAR EL TIÓ. A les 5 de la tarda, a la plaça Nova.
SANT AGUSTÍ DE LLUÇANÈS_ TASTET DE GOSPEL - GSPELSTORY A ¾ de 12 del migdia, al Santuari de la Mare de Déu dels Munts OLOST_ OLOST AMB LA MARATÓ. CAMINADA I ESMORZAR SOLIDARI, a les 9 del matí. BALL, MÚSICA I BINGO SOLIDARI, a partir de les 5 de la tarda, al Casal d’Olost i Santa Creu.
DILLUNS 16 DE DESEMBRE
SANT BARTOMEU DEL GRAU_ TALLER DE DECORACIÓ CENTRE DE TAULA PER NADAL. A partir de les 6 de la tarda, al local d’entitats.
DIMARTS 17 DE DESEMBRE
SANT FELIU SASSERRA_ TALLER INFANTIL DE NADAL. A 2/4 de 4, a la Biblioteca.
DIMARTS 17 DE DESEMBRE
PRATS DE LLUÇANÈS_TORRONADA I CONCERT DEL GRUP CALIDAE. A les 5 de la tarda, a la sala Polivalent.
AGRAÏMENT
1.750€ per la Marató
Comissió de l’esmorzar del Bandoler Oristà
En la 30a fira d’Oristà que vam celebrar el passat diumenge 24, a l’esmorzar del bandoler a benefici de La Marató de TV3, es van recaptar 1.750 €. Tot i que la pluja ens va acompanyar, és la xifra més alta que hem aconseguit. Volem agrair a tothom qui ha fet possible aquesta fita. Agraïment a l’Ajuntament d’Oristà, Queviures Ordeig, a la Mari del Magatzem Josep Canal de Vic i a tots els donatius que ens han arribat a part. Moltes gràcies a tothom!//
Masia Verda
RESTAURANTS·BARS·HOSTALS
CELEBRACIONS
ALIMENTACIÓ
ELS ENCANTS
ES VEN
» RENTADORA BEKO, 7 kg de càrrega,1200 revolucions. Només ha servit tres mesos. 250€. T: 682 547 526 (R584/10)
» BICICLETA DE GRAVEL CUBE “Nuroad Race”. Talla 53, de 1,68 a 1,78m aprox. Com nova. T: 630 913 760 (R584/11)
» TERRENY URBÀ actualment apte per tenir-hi cavalls. 1.919m2. PMU-2. La Coma- Bona Sort. A Prats de Lluçanès. 160.000€ negociable. T: 638 10 24 74 (R583/10)
» UNA SANTA ESCENA I UN QUADRE DE GUIX sobre fusta de Sant Josep amb el nen. Una mesura, una màquina d’ensulfatar, una romana, dos o tres porgadors del blat, una forca i material antic de treball a pagès.T: 93 822 86 47 (R581/04)
» Estufa de pèl·let Piocuadro Calore, model F551A. Tubs inclosos. Es pot venir a veure, preu a negociar. T: 678 50 24 32. (R581/05)
» DUES MÀQUINES DE COSIR amb motor i en molt bon estat, amb el seu moble de fusta: 350 €. Maria. T: 629 374 419 (R583/11)
» 2 PARELLS DE BOTES DE COUNTRY seminoves. Home, talla 43, de pell i sola de cuir de color marró. Dona, talla 35, de pell i sola de cuir. Les dues, per 150 €. Maria 629 374 419 (R581/07)
» TANC DE GASOIL de 700 litres. En bones condicions. Preu a convenir. T: 692 814 873 (R581/08)
» RADIADORS ELÈCTRICS de baix consum seminous. Preu: segur que ens posem d’acord. T: 659 311 566 (vespres). (R581/09)
» HABITACIÓ DE MATRIMONI de color cirerer seminou i en molt bon estat. Consta de: capçal de llit, dues tauletes, un tocador, un mirall i un somier de 135 cm. Preu: segur que ens posem d’acord. T: 659 311 566. (vespres) (R581/10)
ES LLOGA
» LOCAL a Olost. T: 679 49 63 72(R582/03)
» PLAÇA D’APARCAMENT a Prats de Lluçanès, carrer Reforma, 10. T: 699 429 840 (R581/11)
ES REGALA
» TRANSPORTÍ PER A GOS/GOSSA: 75 cm de llargada per 50 cm d’amplada per 58 cm d’alçada. En molt bon estat. T.: 616 438 536 (R584/12) Envia
ES TRASPASSA
LES FOTOS DEL TEMPS
Boira a la carretera de Prats a Lluçà, el passat 24 de novembre.// F:
NATURA KM 0
hola conca al ramon no fa lascrit al fare io que soc la valentina i sara dels animals ce surten al fret pero ia un problema ques que cazi tots estan ivernan.fi
Fa uns anys tot caminant per un bosc de rajolets (Pinus sylvestris) del Lluçanès em vaig adonar que alguna cosa especial hi passava, una sensació molt agradable transmetia aquell bosc i no aconseguia saber per què. Vaig estar-hi passejant tot el matí gaudint del cant dels tudons (Columba palumbus) i els tords (Turdus philomelos). De sobte em va sorprendre el vol ràpid i àgil de l’Astor (Accipiter gentilis) intentant atrapar algun d’aquells cantautors de la boscúria. I també de sobte em va venir al cap, ja ho
Boscos
entenia. Aquell bosc era especial perquè era pla! I com de difícil n’és de trobar un bosc extens i pla al Lluçanès, de fet aquell era l’únic que jo coneixia. I dic coneixia perquè com tots els altres també ha desaparegut i no precisament per cap incendi. Els arbres grans es tallen per fusta, els de diàmetres petits s’amunteguen en immenses piles per biomassa, després les màquines arrenquen soques i pedres, les enterren en algun rost i ho tapen tot amb terra. Al cap d’unes setmanes i molt petroli cremat allà hi tenim camps on
comença la roda: purins, estripar, sembrar, herbicides, fungicides, insecticides, més purins, segar, estripar i tornar a començar... Quan plou, els boscos amb pendent no capten tanta aigua, ja que aquesta s’escola avall i no penetra cap a dins la terra que normalment hi té poca profunditat. Per tant, tenim boscos que pateixen més les secades i quan hi arriba el foc hi puja a gran velocitat fent impossible aturar-lo. Volem protegir els boscos dels incendis, però els hem arraconat als pitjors llocs.
Sortim doncs a buscar els últims boscos plans del Lluçanès i gaudim-los. I no us descuideu els prismàtics!// VALENTINA I RAMON BAUCELLS
Lurdes de Prats, sota un cel rogent, el passat 21 de novembre.// F: @PEP_EGEA70
@GOMIS_FOTOGRAFIA
Un tractor adobant un camp d’Olost.// F: @JOSEP_M_RUBIO
Primera glaçada de l’any a Oristà, el dia 28 de novembre.// F: PERE CORS
Boira al pantà de Santa Creu de Jutglars, el 24 de novembre.// F: @MANUTORRASSOLER
L’Olla de Núria, Vallter i un corb, des de Perafita, a les primeres llums del dia 23 de novembre.// F: EMILI VILAMALA
SORTIDA I POSTA DE SOL LLUNES
08:08 h - 11 de desembre - Sant Bartomeu del Grau
17:20 h - 11 de desembre - Sant Bartomeu del Grau
15 de desembre 31 de desembre
LLUÇÀ
19,30 ºC · dia 11
3,40 ºC · dia 23
10,90 ºC
41,8 km/h · dia 21
28,50 L · 7 dies 742,40 L 9,00 L · dia 5
PRATS DE LLUÇANÈS
19,90 ºC · dia 5
0,90 ºC · dies 28 i 29 10,85 ºC
39,6 km/h · dia 21
21,10 · 9 dies 723,40 L 7,00 L · dia 6
De l’1 al 30 de novembre
Temperatura màxima
Temperatura mínima
Temperatura mitjana
Dia de més vent
Pluja mensual i dies amb precipitació
Pluja anual
Dia de més pluja
ALPENS
20,70 ºC · dia 29
2,40 ºC · dia 22 10,60 ºC 61,2 km/h · dia 13 35,80 L · 10 dies 931,00 L 20,40 L · dia 6
PERAFITA
19,30 ºC · dia 1 2,00 ºC · dia 22 9,93 ºC
43,9 km/h · dia 21 19,30 L · 16 dies 674,80 L 5,90 L · dia 6
OLOST (MAS LLISCÀS) 21,20 ºC · dia 3 -1,40 ºC · dia 28
ºC
km/h · dia 13
L · 6 dies 834,00 L 16,80 L · dia 6
ORISTÀ
21,90 ºC · dia 6
-0,80 ºC · dia 28 10,90 ºC
km/h · dia 13
L · 6 dies 725,40 L 31,40 L · dia 6
EN RECORD A PERE BRUCH
El dia 29 ens va deixar, vençut per una llarga malaltia, en Pere Bruch i Mayans, observador meteorològic d’Olost, col·laborador de LaRella des del primer dia, amic i referent de tots els aficionats a la meteorologia. Trobarem a faltar la seva bonhomia, qualitat humana i el valor i precisió de les seves observacions meteorològiques i fenològiques. Una pèrdua dolorosa i irreparable.
Poques setmanes abans del seu decés, la directora del Servei Meteorològic de Catalunya, Sarai Sarroca, li va adreçar una sentida carta, que com a homenatge i record al Pere us reproduïm tot seguit. Aquesta carta va emocionar al Pere, el va fer feliç. Un reconeixement ben merescut. Descansa en pau, Pere.
Barcelona, 24 d’octubre de 2024
Benvolgut,
Rebem amb tristesa la notícia que la teva malaltia no et permet continuar la tasca de col·laboració amb el Servei Meteorològic de Catalunya a través de la Xarxa d’Observadors Meteorològics (XOM) i la Xarxa Fenològica de Catalunya (FENOCAT), on hi has estat col·laborant des del seu origen.
El motiu de la present carta és ferte arribar el nostre agraïment més sincer per la teva feina ininterrompuda de suport a aquestes xarxes de voluntariat meteorològic i fenològic, ajudant-nos a conèixer l’impacte del canvi climàtic al teu municipi d’Olost.
EL TEMPS DEL NOVEMBRE
SANT BOI
19,60 ºC · dia 3 0,10 ºC · dia 27 8,90 ºC 37,0 km/h · dia 21 47,20 L · 9 dies 954,80 L 23,20 L · dia 6
OLOST (TRASSERRA) 20,00 ºC · dia 3 3,60 ºC · dia 23
ºC
km/h · dia 13
L · 8 dies
L
L · dia 5
Més informació:
Acabat el novembre, a les portes de l’hivern, és hora de fer balanç de les dades del mes i de la tardor. Hem tingut un novembre molt més càlid del que és habitual. Les dades ho fan evident. A Prats, per exemple, la temperatura mitjana ha estat 3,3 °C per sobre la mitjana (10,85 °C, mitjana 7,55 °C), a Perafita 2,62 °C (9,92 °C, mitjana 7,30 °C) o a Oristà 2,48 °C (10,89 °C, mitjana 8,41 °C). Hem tingut unes màximes moderadament altes, però les mínimes han estat clarament per sobre les esperades. Només hem tingut temperatures negatives als observatoris situats a les parts més fondes de la comarca (inversió tèrmica), la mínima més baixa va ser a Olost (558 m) el dia 28 amb -1,4 °C (aquell mateix dia a Trasserra, també a Olost, però a una altitud superior, 740 m, la mínima va ser de 5,8 °C) i a Oristà els dies 28 i 29 amb -0,8 °C. La resta d’observatoris no varen tenir mínimes negatives quan la mitjana a Prats és de 7,33 dies o a Perafita de 6,0 dies.
També ha sigut un novembre més sec del previsible. A Oristà és on va ploure més, 56,20 mm (mitjana 62,62 mm) i a Perafita on ho va fer menys, 19,3 mm (mitjana 56,0 mm). La manca de pluja es va compensar per humitats molt altes (Olost mitjana de 87,42%, Trasserra mitjana del 86,44%, Alpens mitjana del 86,03% o Lluçà mitjana del 81,18%) i força dies de boira, a Prats, per exemple, n’hi va haver deu dies (mitjana, 6,18 dies).
Amb el novembre també tanquem la tardor meteorològica (setembre, octubre i novembre). En general, hem tingut una tardor ben definida i amb els estàndard genèrics. Una mica més plujosa del normal (Olost, 287,8 mm, mitjana 221,86 mm) i lleugerament més càlida (Olost, 13,78 °C, mitjana 13,43 °C). En referència a la precipitació, l’octubre va ser molt plujós i el setembre i el novembre secs. Respecte a la temperatura, el setembre va ser fresc, l’octubre lleugerament càlid i el novembre, com s’ha comentat, força més càlid.// FRANCESC COMES
Gràcies a la teva dedicació com a observador de la XOM has contribuït a millorar el coneixement de la climatologia de la comarca amb prop de 50.000 dades meteorològiques introduïdes a la base de dades (temperatura, precipitació, gruix de neu, estat del cel, entre d’altres), i havent informat de 294 situacions meteorològiques de perill. Aquesta feina completa la ja incansable tasca d’observació iniciada el 1986, per la qual cosa Olost disposa d’una valuosa sèrie de trenta-vuit anys de cobertura. Igualment, apreciem la teva desinteressada dedicació diària a l’observació fenològica, monitorant quinze espècies vegetals i animals (l’alzina, el saüquer, l’arç blanc, la farigola, la rosella, el cirerer, la pomera, el
cep, l’oreneta vulgar, el falciot negre, el cucut, el rossinyol, la puput, l’oriol i la guatlla), que ha comportat una millora considerable en el coneixement fenològic a Catalunya, i en particular al teu municipi. Per al teu coneixement, des de 2013 i fins al dia d’avui, aquest monitoratge s’ha traduït en l’aportació d’un total de 35.988 dades d’observació fenològica, per la qual cosa tens tot el nostre reconeixement.
Per tot plegat, des del Servei Meteorològic de Catalunya et fem arribar una forta abraçada.
Atentament.
Sarai Roca i Cervelló
Directora del Servei Meteorològic de Catalunya
