R585 i Lluçanès a Taula

LA SOBRETAULA

“Creem vincles imprescindibles pel futur”

Entrevista a Alícia Gonzàlez i Jordi Giralt, família d’acollida

LA COLUMNA

El Lluçanès, contra la banalitat De Xevi Pujol i Molist

Les 15 empreses que facturen més sumen 160 milions d’euros

· Hi ha 293 empreses amb seu fiscal al Lluçanès · Les quinze empreses amb els ingressos d’explotació més alts tenen mig miler de treballadors

L’Itineràncies omple d’art la fira de Santa Llúcia

Les entitats farceixen la tradicional fira de Santa Llúcia de Prats a les portes de Nadal

COMARCA

La Mancomunitat aprova el primer pressupost

És de 450.000 € i ara es concursarà la gerència

PRESSUPOSTOS

Els ajuntaments fan números pel 2025

St. Martí, St. Boi, Lluçà, Sobremunt i St. Bartomeu han aprovat els comptes

PATRIMONI

Ocupen el castell de Perafita

No consta que la propietat hagi presentat denúncia

ESPORTS

El Club BTT Triatló, campió de lliga

Un any més, son el millor equip de Catalunya

SUPLEMENT EL

EDITA_

Associació LaRella, iniciatives socioculturals del Lluçanès. 621 276 429 larellallucanes@gmail.com

Avinguda Pompeu Fabra, número 5 - L’Espai Prats de Lluçanès - 08513 www.larella.cat Distribució gratuïta. 3.000 exemplars.

DIPÒSIT LEGAL_ B-31.541-2001 ISSN_ 3020-4909

REDACCIÓ_

Lluc Corominas Peraire, Ferran Vila Cabanas, Jordi Borralleras Estruch, Marta Giravent Crespiera, Nerea Sánchez Moreno, Miquel Casadevall Franquesa, Xavier Vilella Antonell, Roger Torrents Boy, Clàudia Molina Catalan, Xènia Ballús Vila, Guillem Sucarrat Anfruns i Jordi Bruch Abad.

DISSENY I EDICIÓ_ Pol Asensi Turigas

PUBLICITAT, CONTINGUTS_ Carolina Font Usart

COL·LABORA_ Pere Cors, Pere Bruch, Francesc Comes, Xavier Davins, Jordi Camps, Ramon Baucells, Ton Baucells i Albert Altarriba Subirana

LLAVÒRENS

Des de LaRella convidem els lectors a compartir les seves fotografies antigues. Les publicarem en aquesta secció i contribuiran a millorar la memòria històrica del Lluçanès

621 276 429

edicionslarella@gmail.com

FOTO: Comissió del llibre “Olost, Santa Creu i la seva gent”

ANY: 1962

LLOC: Olost

Imatge de la gran nevada que va caure a Olost, i a Catalunya en general, pel Nadal i Sant Esteve de 1962. Van caure uns cinquanta centímetres que van deixar el poble del tot incomunicat durant uns quants dies. La mateixa gent va ser la que va obrir camí a les carreteres per poder moure’s. Des de llavors no se n’ha vist cap més d’igual.

LaRella cobreix la informació dels tretze municipis del Lluçanès: Alpens, Lluçà, Olost, Oristà, Perafita, Prats de Lluçanès, Sant Agustí de Lluçanès, Sant Bartomeu del Grau, Sant Boi de Lluçanès, Sant Feliu Sasserra, Sant Martí d’Albars, Santa Maria de Merlès i Sobremunt.

LaRella és un mitjà independent editat per una entitat sense ànim de lucre.

La redacció de la revista no comparteix necessàriament les opinions dels articles que no vagin signats per la redacció o els membres d’aquesta, ni els continguts dels anuncis publicats a les seves pàgines.

Amb el suport de: Revista membre de:

La Mancomunitat del Lluçanès aprova el primer pressupost de l’ens

Aquest serà de 450.000 € perquè inclou la dotació del 2024 i la del 2025 previstes a la llei de creació de la comarca del Lluçanès

Per_ Carolina Font Usart

El ple de la Mancomunitat del Lluçanès, reunit el passat 10 de desembre, va aprovar el primer pressupost de l’ens supramunicipal. El pressupost, que serà de 450.000 euros inclou les assignacions del 2024 i del 2025, com es

El pressupost de la Mancomunitat inclou la creació de la plaça de gerent del nou òrgan

va acordar a la reunió entre la Mancomunitat i el director general de la DGAL, Francesc Josep Belver, el passat 4 de desembre. El president de l’ens i alcalde de Sant Martí d’Albars, Ramon Padrós, explica que el pressupost inclou una partida de 77.000 euros destinada a la creació de la plaça de gerent del nou òrgan. La persona encarre-

La Mancomunitat del Lluçanès

Segons la Llei 7/2023, del 10 de maig, calia constituir la Mancomunitat de municipis del Lluçanès abans del desembre del 2023. Aquest òrgan, que no s’ha constituït fins al novembre d’aquest any, té un caràcter transitori, és a dir, que es dissoldrà quan es constitueixi el consell comarcal del Lluçanès el 2027, i és l’encarregat de configurar els serveis del futur consell comarcal i crear l’estructura per poder-los proporcionar. Per fer-ho compta amb una dotació pressupostària distribuïda en anualitats. El 2024 tenia una dotació de 200.000 € i el 2025 de 250.000 €, el 2026 serà de 300.000 € i, finalment, el 2027 serà de 350.000 €.//

gada de la gerència de l’ens serà la responsable de fer el disseny tècnic de les directrius i polítiques que estableixi l’Assemblea de la Mancomunitat, per tal que el futur Consell Comarcal pugui començar a treballar un cop estigui constituït.

El pressupost també inclou una partida per la plaça de secretària i dues persones més que duran a terme tasques administratives de tresoreria i comptabilitat. I una partida destinada a l’adquisició de béns materials com ordinadors i mobiliari per la seu de la Mancomunitat, que com explica Ramon Padrós, està ubicada a Santa Creu de Jutglars, al mateix espai que el Consorci.

A la reunió, també van començar a parlar de quins seran els serveis que oferirà el futur Consell Comarcal i, tal com explica Padrós, van iniciar l’elaboració d’un cronograma per tal d’establir el calendari del traspàs de serveis entre el Consell Comar-

Es començarà a treballar en el traspàs de serveis entre els Consells Comarcals del Lluçanès i Osona

cal del Lluçanès i Consell Comarcal d’Osona.

Una de les altres propostes que va sorgir en la reunió és la creació d’una figura d’arquitecte i enginyer tècnic compartit entre els municipis que formaran part de la comarca administrativa. Però com explica Ramon Padrós, és només una de les idees en què estan treballant.//

POLÍTICA

Parés i Compta, a l’executiva de Junts a Osona i el Lluçanès

Els alcaldes de Sant Boi i Perafita, Marc Parés i Joan Compta, s’han incorporat a l’executiva comarcal de Junts. Tots dos formaven part de l’única candidatura que es presentava, amb l’alcalde d’Orís, Arnau Basco, al capdavant. Parés és alcalde des de l’any 2019, però no va fer el pas d’unir-se a les files de Junts fins les eleccions del 2023; mentre que Compta s’ha estrenat en aquesta legislatura després d’agafar el relleu a l’històric alcalde Ramon Casals. Tant Parés com Compta ja havien estat regidors de CiU en legislatures anteriors.// RED.

Cinc projectes sol·liciten els

Ajuts Leader

L’Associació per al Desenvolupament Rural de la Catalunya Central (ADRCatCentral) ha rebut la sol·licitud de cinc projectes empresarials del Lluçanès pels Ajuts Leader del 2024. Enguany, l’ADRCatCentral ha rebut un total de 32 sol·licituds, dues més que l’any anterior. Pel que fa al Lluçanès, s’ha incrementat el nombre de sol·licituds, ja que a la convocatòria anterior hi va haver una única sol·licitud. Els 32 projectes sol·licitants suposen una inversió total de 5,4 M d’euros i la partida pressupostària dels Ajuts Leader de l’ADRCAtCentral és de gairebé 600.000 euros per repartir entre els projectes que se’ls aprovi la sol·licitud.

Aquestes ajudes provenen d’un fons europeu i tenen l’objectiu de fer inversions que contribueixin en generar activitat econòmica a les zones rurals.// RED.

SANTA CREU DE JUTGLARS

L’Assemblea General de la Mancomunitat aprovant el primer pressupost.// FOTO: MANCOMUNITAT Foto de

EMPRESA

PRESSUPOSTOS

va a Sobremunt

El ple de l’Ajuntament de Sant Boi ha aprovat aquest mes de desembre el pressupost municipal per l’any 2025, que serà de 952.959 euros. Representa un increment de poc més del 15% respecte al pressupost aprovat inicialment per aquest 2024, que va ser de 817.794 euros.

Un dels capítols que ha experimentat un major creixement és el d’inversions que passa dels 29.000 euros previstos pel 2024, als 102.095 euros per aquest 2025. Marc Parés afegeix però, que estan pendents de rebre altres subvencions, que s’afegiran al pressupost un cop les tinguin.

Parés explica que aquests cent mil euros previstos en inversions, aniran destinats a l’arranjament dels camins del poble. D’entre aquests, destaca que arreglaran el camí rural que va de Sant Boi fins a Sobremunt.

Pel que fa a les inversions previstes en el pressupost del passat 2024 destaca la finalització de la segona fase de les obres del passeig Lluçanès i les obres d’arranjament de la façana de l’Església, que es troben en fase d’execució i que està previst que finalitzin abans d’acabar l’any.//CFU

PRESSUPOSTOS

L’adequació del clavegueram serà una de les inversions de Sant Martí el 2025

SANT MARTÍ D’ALBARS

Per_ Carolina Font Usart

L’Ajuntament de Sant Martí d’Albars va aprovar a principis de desembre el pressupost municipal pel 2025, que és, inicialment, de 513.514 euros. Ramon Padrós explica que és un pressupost “ambiciós i el més elevat que hem aprovat d’ençà que soc alcalde”. El que suposa un increment del 43 % respecte a l’aprovat inicialment l’any passat que va ser de 360.000 euros.

Una de les partides amb més dotació pressupostària és la d’inversions, que ara mateix té una dotació d’aproximadament 400.000 euros. Una part d’aquests aniran destinats a la instal·lació de plaques fotovoltaiques a la coberta de la pista. Aquesta actuació té un pressupost aproximat de 150.000 euros.

L’altra gran inversió que durà a terme l’Ajuntament aquest any, serà per la creació d’una xarxa de clavegueram als nuclis de Beulaigua i Sant Martí, amb un pressupost de més de 250.000 euros. La instal·lació del cla-

vegueram és la condició prèvia que ha de complir l’Ajuntament de Sant Martí d’Albars per tal que l’ACA construeixi una nova

Al llarg d’aquest any preveuen canviar més de 3 quilòmetres de canonades de la xarxa d’aigua

depuradora al poble. Segons el projecte, aquesta farà servir el sistema de llacunatge i s’ubicarà darrere la planta potabilitzadora

de Sant Martí. Padrós afegeix que estan pendents d’una subvenció de més de 400.000 euros, que afegiran al pressupost tan bon punt la rebin, destinada a canviar més de 3 km de canonades d’aigua, que també inclou la que puja de la captació de la Gavarresa fins a l’ETAP. En darrer lloc, Padrós explica que també estan buscant finançament per ampliar el tram de carretera entre Beulaigua i Sant Martí. Per una banda, perquè hi puguin passar dos cotxes amb normalitat, i per altra, per construir una via ciclista.//

Sant Bartomeu del Grau crearà un refugi climàtic al Casal

Per_ Carolina Font Usart

El ple de l’Ajuntament de Lluçà ha aprovat aquest mes de desembre el pressupost per l’any 2025, que serà de 572.242 euros. El que representa un increment del 40% respecte a l’aprovat per aquest 2024. Un dels capítols on més s’incrementa la dotació és el d’inversions, que passa dels 88.000 euros del 2024 als 180.434 euros previstos per aquest 2025.

Glòria Colom, alcaldessa de Lluçà, explica que una de les principals inversions que durà a terme el consistori aquest any serà el manteniment i arranjament dels camins del municipi. Aquesta inversió es finança a través d’una subvenció de la Diputació de 90.343 euros.

Per altra banda, invertiran aproximadament 90.000 euros en millores vinculades a la xarxa d’aigua en baixa. Com la instal·lació de grups de pressió, dotada amb un pressupost de 46.959 euros i també instal·laran un sistema de tele-lectura als comptadors de l’aigua, que compta amb un pressupost de 43.131 euros.//CFU

El ple de l’Ajuntament de Sant Bartomeu del Grau ha aprovat aquest mes de desembre el pressupost municipal per aquest 2025, que serà de 1.569.000 euros.

Entre les principals inversions que preveu fer el consistori aquest any destaca la construcció d’un refugi climàtic a l’edifici del Casal on instal·laran una refredadora d’aire. Puig explica que també tenen previst posar més arbres a la plaça Dr. Griera, per aconseguir més ombres.

Una altra de les principals inversions serà la millora de la cuina de l’escola La Monjoia. El pressupost també inclou dues partides per als Sunsets i el

Graufest, dues de les apostes culturals impulsades per aquest consistori, i que tal com explica Puig “volem assegurar la continuïtat, encara que no rebem subvenció per fer-les”. Un dels canvis que hi haurà al poble l’any que ve, serà la creació d’àrees d’aportació de residus tancades i amb accés exclusiu pels

veïns. Està previst que se’n construeixin quatre: a l’àrea d’aparcament del carrer de Vic, a la zona del Roc-Llarg, a la Codina i una al centre del poble, de la que encara s’està estudiant la ubicació. Aquest any també es reubicaran els horts municipals i hi instal·laran un dipòsit d’aigües pluvials pels usuaris.//

SANT BARTOMEU DEL GRAU

Es posaran plaques fotovoltaiques a la coberta de la pista poliesportiva.//

El pedró de Sant Baldiri al camí cap a Sobremunt.//

Es plantaran més arbres a la plaça Doctor Griera.//F: CFU

El Consorci aprova el pressupost i augmenta l’aportació dels municipis

Invertirà 12.000 euros en millores a la formatgeria col·lectiva

El Consell General del Consorci va aprovar el passat octubre el pressupost per aquest 2025, que serà d’1.108.608 euros. Un pressupost, com explica Jordi Bruch, president del Consorci, “totalment continuista respecte al de l’any passat”. L’únic que s’ha modificat és la quota que aporten els ajuntaments que formen part del Consorci que, enguany, serà de 29 euros per habitant, i això

suposa, aproximadament, uns 230.000 euros. Aquesta aportació, fins ara era de 28 euros per habitant i feia quatre anys que no es modificava, detalla Bruch,

El pressupost del Consorci serà d’1.108.608 euros

i afegeix que la modificació “era necessària i servirà per mantenir l’estabilitat pressupostària

de l’ens”.

El pressupost del Consorci d’aquest any, d’1.108.608 euros, és un 6,3% superior al del passat 2024, que va ser d’1.043.229 euros. Tanmateix, l’òrgan ha tancat l’any amb un pressupost final d’1.221.995 euros, per dues modificacions pressupostàries que s’han fet gràcies a diferents subvencions rebudes. Aquest és un fet habitual en els pressupostos municipals.

Jordi Bruch afegeix que el Consorci és un ens finalista, és a dir que la seva funció és prestar serveis als ciutadans. Per aquest motiu, a diferència dels pressupostos dels ajuntaments, el capítol d’inversions és més baix. En el pressupost d’aquest any la partida destinada a les inversions és de 13.500 euros. D’aquests, 12.000 euros estaran destinats a fer millores i diferents adequacions a El Quall, la formatgeria col·lectiva del Lluçanès, ubicada a Alpens. Els 1.500 euros restants aniran destinats a adquirir equips informàtics, tal com explica Bruch.//

PRESSUPOSTOS

Sobremunt

farà millores en els equipaments d’aigua

L’Ajuntament de Sobremunt va aprovar a principis de desembre el pressupost municipal per aquest 2025, que enguany serà de 290.099 euros.

Aquest és molt inferior al de l’any passat on van rebre una important subvenció de gairebé 150.000 euros per arreglar les estructures viàries ubicades fora del nucli urbà, com són les del Sorreig i Santa Llúcia.

Enguany, en el capítol d’inversions només hi han imputat les inversions de les quals ja tenen la subvenció atorgada i així se’ls hi ha notificat, explica Ester Ordeig, alcaldessa de Sobremunt.

En aquest sentit, han inclòs en el pressupost una subvenció destinada a les millores de les vies públiques de camins veïnals.

L’altra subvenció rebuda és per a millores en equipaments de la xarxa d’aigua.//CFU

SANTA CREU DE JUTGLARS

Per_ Carolina Font Usart

Un curs al Quall, la formatgeria col·lectiva i l’obrador comartit del Lluçanès.// F: CONSORCI

Els camins veïnals també es milloraran.// F: CONSORCI

LA COLUMNA

Xevi PUJOL i MOLIST

El Lluçanès, contra la banalitat

L’arxiconeguda faula del ratolí de camp i el ratolí de ciutat d’Isop contraposava ja a l’antiga Grècia el món rural amb el món urbà. Un bon grapat de segles més tard, aquest contrast encara es compta entre les nostres maneres de capir (bé que simplificadament) el món, i, de fet, un hom es pot permetre de pensar que el Lluçanès encaixaria d’allò més bé en aquest esquema com a terra natal del rosegador campestre. És a dir, que el Lluçanès és un país rural. Eminentment rural, fins i tot, gosaria dir algú. I potser hi afegiria que, malgrat l’activitat empresarial de fora del sector primari que el tardocapitalisme porta sota el braç i reparteix arreu sense excepcions, al territori lluçanès, efectivament, hi predomina la ruralia. Només cal veure quant tros de bosc i de camp tenim en comparació amb el que no ho és. I, a l’altre costat, més enllà dels nostres confins, hi ha la pàtria del ratolí urbanita, la Babilònia sòrdida, desaforada dels nails studios i del ramen de neó, la quinta essència dels no-llocs, de l’espera, de la massa i de l’anonimat. A ciutat, espera’t que el semàfor es posi verd, espera l’ascensor, espera’t que t’atenguin, espera’t per pagar. I fes cua, fes una cua civilitzada i gens angoixosa amb tot de caríssims congèneres per a qualsevol cosa. Val a dir, no obstant, que a cal ratolí de camp les coses no són pas tot flors i violes; ja se sap que a poble, a vegades, les cotilles estrenyen. Però, deixant aquests clixés de banda, és clar que el ruralisme és, avui, un bé molt més amenaçat i, de retruc, preuat que no pas la cosa urbana. Les masies, autèntics focus ordenadors del territori i de la ment, són avui, força sovint, atròfies que, amb la pèrdua de les activitats agropecuàries, han perdut també una part del seu sentit primigeni, i que, en el pitjor dels casos, s’han convertit en aquesta mena d’extensions postalesques de la ciutat que anomenem cases de turisme rural. Uns establiments de dubtosa estètica pseudorústica del gust de la metròpolis fets perquè els que hi habiten tinguin una sucursal al camp on poder anar quan necessiten «desconnectar». Les cases de pagès, doncs, encara avui elements potentíssims i singulars que duem incrustats als mapes de la pell i de l’inconscient, corren el risc de banalitzar-se, igual com tota la resta d’elements que defineixen el Lluçanès com a territori rural, com a lloc singular, nostre, que ens diu qui som. Si la ciutat va prolongant-se cada cop més fins a nosaltres, la banalització d’aquest lloc que és ca nostra anirà prenent cos. I potser escau recordar que la banalitat també s’anomena lloc comú.//

Renovar el gimnàs guanya els pressupostos participatius d’Olost

A Santa Creu s’escull fer millores al Parc i l’espai de pícnic

OLOST

Per_ Carolina Font Usart

L’opció escollida pels veïns d’Olost en els pressupostos participatius d’enguany ha estat renovar l’equipament del gimnàs municipal gestionat pel Club excursionista Via Fora. La proposta, amb un pressupost de 5.000 euros, ha rebut 266 vots de 111 persones. En segon lloc, amb 186 vots de 84 persones, hi ha quedat la proposta d’instal·lar una estructura de fusta al Parc infantil de l’Escola Terra Nostra, on es destinaran 10.000 euros

Aquestes són les dues propostes guanyadores de les 12 que es van presentar, entre aquestes hi trobem propostes tan variades com la millora la neteja de la riera i el torrent d’Olost, la installació d’equips de fitness a l’aire lliure, la renovació del vestuari per la Fira d’en Rocaguinarda o la creació d’un espai de cotreball al centre cívic.

Des de l’any passat, al pressupost participatiu d’Olost s’hi

escullen dues opcions que es reparteixen el pressupost total de la partida, que són 15.000 euros. Pel que fa a la participació a Olost ha augmentat lleugera-

Hi han participat 250 persones, un 22,33% del cens

ment respecte a la passada edició, enguany han votat 250 persones, el que representa un 22,33% del cens total. Tot i això, no ha estat l’any amb més participació.

En el cas de Santa Creu, la partida que destina l’Ajuntament al pressupost participatiu és de 5.000 euros. De les quatre propostes presentades, la guanyadora, amb 103 vots de 50 persones, ha estat la millora del Parc i de l’espai de pícnic. Les altres propostes eren la creació d’un parc per la gent gran amb mobiliari esportiu, la creació d’un circuit permanent d’Orientació i la creació d’un parc de cal·listènia. Pel que fa a la participació, només ha votat un 4,46% del total de votants.//

El gimnàs d’Olost es troba al Centre Cívic.//F: PAT

Prats instal·larà càmeres de control de matrícules als accessos

És el projecte guanyador dels pressupostos participatius, que han fet un nou rècord de participació

PRATS DE LLUÇANÈS

Per_ Ferran Vila Cabanas

L’Ajuntament de Prats de Lluçanès destinarà 30.000 euros a instal·lar càmeres amb lector de matrícules a les entrades del poble. Aquesta ha estat la proposta guanyadora de la quarta edició dels pressupostos participatius, que ha comptat amb els vots de 453 majors de 16 anys. Això suposa una participació del 18,8%, la més alta de totes les edicions.

L’opció guanyadora s’ha emportat 196 vots i la segueixen a poca

distància les millores a l’Espai Social de la gent gran (180) i l’adequació del parc infantil del Passeig (173). Amb els 30.000 euros, l’Ajuntament preveu instal·lar unes càmeres que no faran un control directe de qui entra o surt del poble, però es podran connectar amb la base de dades dels Mossos per alertar-los si hi ha moviment d’alguna matrícula que consti, per exemple, com a robada.

Després d’haver-se estès cada cop a més pobles, els ajuntaments del Lluçanès ja havien plantejat l’opció d’incorporar-ne en punts com ara la sortida de l’Eix Trans-

versal cap a l’Eix del Lluçanès, però el projecte ha quedat guardat en un calaix per les reticències d’alguns ajuntaments. En les edicions anteriors, els pressupostos participatius han servit per construir un camí educatiu i zona de lleure a l’avinguda Pau Casals, per il·luminar el camí de Lurdes i per instal·lar una tirolina i dues minideixalleries, a davant de Cal Bach i a la plaça U d’Octubre. La d’aquest any ha estat l’edició amb més diners destinats a aquesta iniciativa, que a partir d’ara s’organitzarà cada dos anys perquè s’hi puguin presentar projectes que, com el d’enguany, requereixen més inversió. El regidor de Participació, Heribert Grifell, ha ressaltat l’augment de participació en les votacions i ha agraït la implicació dels pradencs i pradenques, perquè “les opcions presentades esdevenen per a l’equip de Govern una font d’informació que permet saber els interessos i necessitats de la ciutadania i atendre’ls en la mesura del possible”.//

COMMEMORACIÓ

Sant Bartomeu del Grau commemora el Dia dels Drets Humans

Per segon any consecutiu, les campanes de Sant Bartomeu del Grau van repicar amb motiu del Dia dels Drets Humans, el dia 10 de desembre. Aquesta iniciativa, originada a Arrone, Itàlia, s’ha anat estenent a diferents països d’arreu del territori europeu.

L’objectiu de la proposta és difondre i donar suport als drets humans, sobretot visibilitzant països amb situacions bèl·liques en què aquests drets es veuen vulnerats reiteradament com al Pròxim Orient o Ucraïna.// RED.

Entrada de Prats pel camp de futbol, on s’instal·laran els aparells.// FOTO: PAT

L’església de Sant Bartomeu, quan tocaven les campanes.// F: EMILI BENITO

Grans del Lluçanès i Rotor Print encapçalen el rànquing d’empreses del Lluçanès

Hi ha 293 empreses amb seu al Lluçanès, les cinc amb més ingressos d’explotació facturen més de 120 milions d’euros anualment

LLUÇANÈS

Per_ Carolina Font Usart

Al Lluçanès hi ha 293 empreses amb seu en algun dels 13 municipis del territori, la major part d’aquestes estan dedicades al sector serveis.

A la taula només hi apareixen les 15 empreses amb els ingressos d’explotació més alts que tenen la seva seu al Lluçanès. Per tant, hi ha altres empreses que desenvolupen la seva activitat o una part d’aquesta al Lluçanès i que, tot i tenir uns elevats ingressos d’explotació, no apareixen a la llista, ja que no hi tenen la seu.

Els ingressos d’explotació són els ingressos derivats de la venda de béns o serveis que constitueixen l’objecte propi de l’activitat. Per tant, aquesta xifra no representa els beneficis nets d’aquestes empreses.

La informació disponible tampoc recull les dades de cooperatives o societats civils particulars, així com tampoc fundacions, associacions i autònoms.

Segons les dades recollides a l’Informe de l’Estructura empresarial elaborat per la Cambra de Comerç d’Osona, el teixit empresarial del Lluçanès és el més petit de la Demarcació de Barcelona, clar que també és la zona més petita.

Segons dades de l’IDESCAT, els dos municipis amb més empreses registrades són Prats de Lluçanès (83) i Olost (46), en tercer lloc, hi trobem Sant Bartomeu del Grau (27) seguit de Sant Boi de Lluçanès (26).

LES TRES PRIMERES

INGRESSEN GAIREBÉ EL DOBLE

QUE LA RESTA DE LA TAULA

Al capdavant de la llista hi trobem tres empreses que juntes tenen uns ingressos d’explotació de més de cent milions d’euros. En primer lloc, hi trobem Grans del Lluçanès. L’empresa, ubicada a Sant Martí d’Albars, té uns ingressos d’explotació de 47,17 milions d’euros i 59 treballadors, segons les últimes dades publicades, les del 2023.

Grans del Lluçanès va néixer el 1993 i després de més de 30 anys, ha esdevingut un referent del sector de l’agricultura a Catalunya. L’empresa es dedica principal-

LES 15 EMPRESES DEL LLUÇANÈS

AMB MÉS INGRESOS D’EXPLOTACIÓ DEL

2023

Empresa Municipi Ingressos d’explotació en milers d’euros

Grans del Lluçanès SL Sant Martí d’Albars 47.170

Rotor Print SL Olost 31.366

Construccions R J Molas SL Olost 23.208

Intercot SA Sant Feliu Sasserra 12.320

Bekaertdeslee Spain SL Sant Boi de Lluçanès 10.254

Forn Franquesa SL Perafita 5.368

Fustes Sola SL Prats de Lluçanès 4.672

Farmaciola SL* Sant Bartomeu del Grau 4.047

Instaltort SL Oristà 3.544

Logi-ceutics S.L. Sant Bartomeu del Grau 3.518

Graves i excavacions Castellot SA Prats de Lluçanès 3.409

Manipulacions de fusta SL Prats de Lluçanès 3.262

Manuel Puig Cabanes SL Olost 2.985

Ramadera Pla Ballester SL Sant Boi de Lluçanès 2.901

Explotacions Serrat SL Olost 2.860

Font: Elaboració pròpia a partir de les dades facilitades per l’informe trimestral de la Cambra de Comerç d’Osona i el portal Sistema de Análisis de Balances Ibéricos. * L’últim registre disponible es de l’any 2022

ment a l’emmagatzematge, selecció, envasat i distribució de diverses llavors de cereals.

En segon lloc, hi trobem Rotor Print, d’Olost. L’empresa que va obrir el 2011 a les naus de l’antiga fàbrica Turbofil, i ha anat creixent de mica en mica, fins a esdevenir una de les principals empreses de fabricació de materials per envasos flexibles a Catalunya i l’Estat espanyol, amb uns ingressos d’explotació que el 2023 van superar els 31 milions d’euros. Aquest any 2024 l’empresa cordovesa SPF n’ha adquirit la majoria de les accions. Actualment, la seva planti-

Les 15 empreses de la taula obtenen més de 160 milons d’euros d’ingressos d’explotació

lla supera el centenar de treballadors.

En tercer lloc, hi trobem una altra empresa d’Olost, Construccions R.J Molas, creada el 1996. El seu creixement al llarg dels anys li ha permès situar-se en el tercer lloc de la taula, amb uns ingressos d’explotació que l’any 2023 van ser de més de 23 milions d’euros. Segons les últimes dades publicades, l’empresa compta actualment amb 25 treballadors.

EL TÈXTIL PRENENT POSICIONS En quart i cinquè lloc hi trobem

dues empreses dedicades al món del tèxtil.

Per una banda, hi trobem Intercot, l’empresa de Sant Feliu Sasserra, especialitzada en la producció de bobines de fil de cotó i lli. Nascuda l’any 1986, actualment té una plantilla de més d’una vintena de treballadors. El passat 2023 va ingressar més de 12 milons d’euros.

En el cinquè lloc de la taula i amb poca distància de la quarta posició hi trobem, Bekaertdeslee Spain, la fàbrica tèxtil ubicada a Sant Boi de Lluçanès. Amb una plantilla de 65 treballadors, l’empresa, l’any 2023, va tenir uns ingressos d’explotació de més de 10 milions d’euros. L’empresa, que va néixer el 2016 després de la fusió de dues empreses de Bèlgica, és una de les multinacionals més importants en el sector de la fabricació de teles per matalassos.

Les empreses de la taula sumen gairebé mig miler de treballadors

FRANQUESA, L’ÚNICA

EMPRESA D’ALIMENTACIÓ AL TOP 15

El Forn Franquesa va néixer a Perafita el 1952, ara ja amb la tercera generació familiar, ha esdevingut una de les empreses amb més renom del Lluçanès. Una imatge habitual a la seva botiga de Perafita són els autobusos que, vinguts d’arreu, hi fan parada per comprar els seus productes, que van molt més enllà de la tradicional coca. Marca, Coques de Perafita, que tenen registrada des del 2013.

L’any passat l’empresa, que compta amb una plantilla de gairebé un centenar de treballadors, va tenir uns ingressos d’explotació de més 5 milions d’euros.

Aquesta és l’única empresa d’alimentació que apareix a la llista de les 15 empreses amb més ingressos d’explotació de la comarca.

Aquestes quinze empreses, que juntes ingressen més de 160 milions d’euros, tenen més de mig miler de treballadors.//

La Banca Mòbil arriba a la Catalunya Central

El Govern porta els serveis financers a una vuitantena de municipis d’aquesta vegueria que no disposen d’oficina bancària

CONTINGUT OFERT

Per_

La Banca Mòbil de Catalunya avança en el seu desplegament amb l’objectiu de garantir la inclusió financera i la igualtat d’oportunitats a tota la població. Des d’aquest mes de desembre, el nou servei itinerant de la Generalitat ja circula per les set comarques centrals de Catalunya: Anoia, Bages, Berguedà, Lluçanès, Moianès, Osona i Solsonès.

En total, 84 municipis, 69 dels quals no havien tingut mai oficina bancària, rebran la visita, com a mínim un cop al mes, de les oficines mòbils de CaixaBank i Caixa Enginyers. Tret del Solsonès, on només operarà CaixaBank. La iniciativa permetrà que els gairebé 46.000 habitants d’aquestes poblacions puguin fer tràmits relacionats amb les seves finances de manera presencial i individualitzada sense haver-se de desplaçar. Així, per primer cop, tots els municipis de la Catalunya Central podran disposar de serveis bancaris al seu terme.

Fins ara, no tenir accés als serveis financers al lloc de residència obligava els veïns i les veïnes d’aquests municipis a anar fins al poble més pròxim amb oficina bancària o caixer automàtic per fer gestions tan habituals com retirar o ingressar diners. En aquest sentit, la consellera d’Economia i Finances, Alícia Romero, subratlla que “la Banca Mòbil de Catalunya respon a la voluntat del Govern que visquis on visquis, siguis d’on siguis, puguis tenir els mateixos serveis”

ATENCIÓ PERSONALITZADA

Les oficines bancàries mòbils permeten realitzar tots els serveis propis d’una oficina bancària: retirar i ingressar diners en efectiu, domiciliar el pagament dels rebuts i els tributs als comptes bancaris, consultar moviments i saldo i obtenir extractes de comptes bancaris, entre d’altres. A més, el servei prestarà una atenció personalitzada en la gestió tant dels

comptes com d’altres productes bancaris i financers d’actiu, passiu i d’intermediació.

Sota el lema “Cap municipi sense serveis bancaris”, el projecte de la Banca Mòbil vol combatre l’exclusió financera i frenar el despoblament dels pobles més petits.

Al web bancamobil.gencat.cat, els usuaris poden trobar informació de quina entitat portarà el servei al seu municipi, quins dies i quines hores passarà, quant de temps s’hi estarà i quines prestacions s’ofereixen. El projecte compta amb la participació activa dels ajuntaments que difonen la informació entre els seus veïns i veïnes.

MÉS DE 290.000 PERSONES

BENEFICIÀRIES

Amb aquesta tercera fase del desplegament, la Banca Mòbil ja està pre-

sent a 457 municipis de Catalunya que no tenen sucursal bancària i acosta els serveis financers a més de 290.000 habitants.

El servei es va estrenar el passat 17 de setembre a Girona i arribarà a tot Catalunya abans d’acabar l’any. El mes de novembre va començar a circular per les comarques del Camp de Tarragona i el Penedès i aquest desembre ja ha arribat a la Catalunya Central, Barcelona, Lleida, l’Alt Pirineu i Aran i les Terres de l’Ebre. En total, 13 oficines mòbils prestaran el servei arreu del territori.

DESAPARICIÓ D’OFICINES

BANCÀRIES

Des del 2008 a Catalunya han desaparegut gairebé tres de cada quatre oficines bancàries, un total de 5.961. Segons dades del Banc d’Espanya, fa catorze anys hi havia 8.155 oficines i el

2022 la xifra havia baixat fins a 2.194. Es tracta d’una tendència generalitzada a tot Europa que, en el cas de Catalunya, ha estat més intensa. Mentre que el nombre d’oficines ha caigut un 41% a la Unió Europea i un 58% a l’Estat, a Catalunya el descens ha estat d’un 73%.

Per posar-hi solució, el Govern, conscient de la importància que tenen els serveis bancaris per a la ciutadania, ha posat en marxa aquest innovador sistema d’oficines bancàries mòbils equipades amb caixers automàtics i personal qualificat. Aquest servei, que no s’havia implantat mai a Catalunya, s’ofereix a 503 municipis, no només als que han perdut l’oficina bancària, sinó també a tots aquells que no n’havien tingut mai.

Més informació: bancamobil.gencat.cat

Generalitat de Catalunya

La Banca Mòbil permet realitzar tots els serveis que fa una oficina bancària.//F: DEPARTAMENT D’ECONOMIA I FINANCES

El Lluçanès, a ple pulmó per la Marató

Ajuntaments i entitats del Lluçanès s’han sumat un any més a la Marató del 3Cat organitzant actes i activitats per a tots els públics i tots els gustos. Alguns pobles, com Sant Bartomeu del Grau, des del passat novembre que estan organitzant activitats. A Sant Boi es va celebrar la 18a edició del Sopar Solidari, amb més de 160 comensals, en acabat es va fer la tradicional rifa de les paneres amb productes locals.

En total al Lluçanès s’han recaptat més de 17.000 euros per la Marató d’enguany dedicada a les malalties respiratòries.// RED.

Darrere cada joia hi ha una història i ara la pots escriure al Lluçanès

Els tallers de la Lulu joies et permeten conèixer de prop l’ofici de joier

LA TORRE D’ORISTÀ

Contingut patrocinat

Darrere la marca Lulu joies hi ha la torrenca Lourdes Freixa, qui fa uns anys va decidir instal·lar el seu taller a la Torre. La Lulu és una artesana de la joieria, a la seva web www.lulujoies.com, podreu veure les colleccions que ha creat. Però més enllà de les seves peces, la Lourdes us convida a fer les vostres a través del taller “Fes la teva joia”.

Darrere cada joia hi ha una història i, què hi ha més bonic que escriure la pròpia història amb la gent que estimes?

Qui dona el valor a la joia és qui la porta i també qui la regala

El taller està pensat per grups reduïts, de dues a quatre persones, i dura aproximadament tres hores. Ella disposa l’espai i el ma-

terial, un (a priori) simple fil de plata, A partir d’allà, esdevé la guia i acompanyant perfecta per crear la vostra pròpia joia. De manera molt senzilla, ensenya tot el procés que hi ha darrere la creació d’una joia, revalorant també l’ofici de joier. Una experiència diferent i amb un resultat únic, acompanyada a més d’un petit tast de productes de la comarca, un cop acabada la feina. Per fer el taller només cal reservar el dia i gaudir de l’experiència.//

Ocupen el Castell de Perafita després d’anys abandonat

No consta que la propietat hagi presentat denúncia i els Mossos han deixat el cas en mans del jutjat

PERAFITA

Llums de Nadal i unes boles vermelles penjades a les finestres principals i als arbres d’un jardí acabat de desbrossar donen la benvinguda, aquests dies, a tothom qui s’apropa fins als barrots de la característica porta que dona accés el castell de Perafita. Fanals arreglats, portes i finestres ben tancades, una glorieta que ha deixat d’estar colgada per la malesa, bombetes cremant dia i nit per primera vegada en anys… després d’un bon temps abandonat a la seva sort i amb visites sovintejades d’intrusos més o menys respectuosos amb el patrimoni, el Castell de Perafita ha encetat una nova etapa de la mà d’uns nous ocupants. O ocupes, per ser més precisos. Els encarregats de certificar-ho van ser la patrulla dels Mossos d’Esquadra que el passat dos de novembre va detectar que hi havia tres persones a l’interior de la finca. Ja feia temps que la policia sovintejava la zona perquè havia

rebut trucades de veïns que els alertaven de moviments sospitosos, però aquesta vegada l’escena que es van trobar va ser una altra.

Els tres homes, que no són conflictius, van assegurar als agents que feia tres dies que s’havien establert a la casa —quan fa menys de 48 hores, el desallotjament pot ser més senzill—, i els Mossos, després d’alertar-los que es tractava d’una propietat privada,

Les feines per endreçar l’edifici han anat avançant

els van identificar. Fonts de la policia catalana han confirmat a LaRella que s’han obert diligències i el cas està en mans del jutjat, malgrat que no consta que hi hagi hagut denúncia per part de la propietat de la finca.

Sobre aquest últim punt, l’alcalde de Perafita, Joan Compta, explica que ni el mateix ajuntament té clar de qui és l’imponent immoble, que està embargat pels impagaments dels últims amos.

Compta detalla que últimament hi ha hagut alguns interessats en comprar la casa, i no saben si podrien ser justament aquests els que s’han encarregat d’alertar de l’ocupació. En tot cas, “els Mossos han obert diligències, però poca cosa podran fer si no hi ha denúncia”, reconeix l’alcalde. Mentrestant, les feines per endreçar l’edifici han anat avançant, i els caps de setmana no és estrany veure-hi cotxes d’alta gamma i de matrícula estrangera aparcats dins del jardí, just a davant de la portalada principal. Lluny d’una ocupació de tipus ideològic, tot fa pensar que darrere d’aquest cas hi hauria algú que buscava un casalot on establir-se, sigui per viure-hi sempre o per anar-hi de tant en tant.

Els últims d’estiuejar-hi van ser la família madrilenya García Salmerón, hereus de l’empresa Solan de Cabras, que van haver d’entregar l’edifici al banc. Les seves peripècies van quedar ben recollides en un documental, “Muchos hijos, un mono y un castillo”, premiat internacionalment i guanyador del Goya a millor pel·lícula documental de l’any 2018. En el film, gravat per un dels fills de la família, es veia com els García Salmerón van encarregar-se personalment de la mudança, empaquetant des d’andròmines diverses fins a objectes de valor històric que eren de la casa.

L’actual Castell de Perafita data del segle XIX, és d’estil francès i es va alçar on hi havia l’antiga casa del Puig, d’on procedia Jaume Puig de Perafita, que va tenir un paper destacat en la guerra de Successió.//

Els

SUCCESSOS

bombers rescaten un vedell a Merlès

Una dotació dels bombers va rescatar un vedell que havia caigut en un marge de difícil accés al costat de la riera de Merlès. L’avís es va donar el migdia del divendres 6 de desembre i immediatament es van desplaçar els bombers acompanyats d’un veterinari, que va sedar l’animal per facilitar la maniobra del rescat. Els bombers van posar-li un arnès al vedell i amb la grua del vehicle el van extreure del marge, d’uns 5 metres d’altura.// RED.

Un cotxe s’incendia a una carretera d’Oristà

Un cotxe es va incendiar al voral de la carretera C-670 a Oristà durant la matinada del passat diumenge 8 de desembre. Malgrat que encara es desconeixen les causes de l’incendi, se sap que es va originar al motor de l’automòbil. A tres quarts de sis del matí es va donar l’avís als serveis d’emergències que van activar dues dotacions de bombers, que es van desplaçar al lloc de l’incident i van extingir el foc. Tot i que el vehicle va ser totalment calcinat, el conductor en va sortir il·lès.// RED.

Per_ Ferran Vila Cabanas

La vista del jardí del castell, des de l’exterior, amb decoració nadalenca.//F: FVC

El vedell lligat a l’arnès.// F: BOMBERS

Una dotació controlant el foc.// F: BOMBERS

L’ÀLBUM

Itineràncies celebra setze anys tornant als orígens · Prats de Lluçanès

El Festival Itineràncies va celebrar la setzena edició el passat cap de setmana del 14 i 15 de desembre, en el marc de la Fira de Santa Llúcia i ho ha fet tornant als orígens, involucrant els veïns de Prats. El festival el van obrir els nens i nenes de 5è i 6è de l’escola Lluçanès, amb una peça de creació col·lectiva que havien treballat a l’escola. La peça parlava d’aquells nusos que es posen al cor, la panxa i al cap i que costen de desfer, però ells han trobat la manera de fer-ho: xerrant, jugant, llegint, compartint... Tot d’eines diferents per anar Desfent nusos

La tarda la va tancar en Pau Palaus que va portar els seus Embolics (foto 1), a la sala la Fogaina. Un espectacle de pallasso on, amb una senzilla posada en escena, Palaus va captivar al públic que va caure rendit al seu joc i la seva tendresa. Alhora va demostrar el seu mestratge en l’ofici, adaptant-se en tot moment a les interpel·lacions que li arribaven des del públic.

Palaus és membre del col·lectiu Contaminant Somriures i enguany, al final de cada espectacle es passava una maleta perquè tothom pogués fer la seva aportació al projecte, que porta somriures a llocs on s’ha oblidat com es fa.

El diumenge al matí, el Villegas va tornar als carrers de Prats (foto 2, saludant

Nit del Fem-hi + per la Marató · Prats de Lluçanès

El dissabte 14 de desembre de 2024, a la Sala Polivalent de Prats de Lluçanès es va celebrar un esdeveniment musical organitzat pel Fem-hi+. Tots els diners recaptats en l’acte es van destinar a la Marató de 3Cat d’enguany, un gest solidari que va mostrar la implicació del poble en aquesta causa. El públic va estar molt entregat, aportant el seu gra de sorra per aconseguir l’objectiu solidari i ajudar a la recerca de noves teràpies per a les malalties respiratòries, la malaltia en que se centrava el programa aquest any.

La vetllada a Prats va començar amb un sopar que va reunir una gran quantitat de persones del poble i voltants, creant un ambient festiu que va perdurar durant tota la nit. A partir de les deu de la nit, va començar el concert a càrrec de músics locals, que van oferir un repertori de cançons de les dècades dels anys 80, 90 i 2000. Després del concert, la música i l’ambient van continuar amb una sessió de DJ dirigida per PD Salasxic.

Els organitzadors, de totes les edats, van estar molt satisfets amb l’interès del públic i van destacar la importància d’organitzar activitats culturals per dinamitzar la vida del poble. Alguns assistents van descriure l’esdeveniment com una nit inoblidable. Des de Fem-hi+ es va agrair la participació i l’organització de tots els qui van fer possible la nit.// XÈNIA BALLÚS VILA

el president del Parlament, Josep Rull), passejant des de la plaça Roca Xica fins a arribar a la Fassina. Vestit com un pinzell per enlluernar les senyores que tant li agradaven, l’homenatge del Villegas fill al seu pare va ser un viatge entre l’humor i l’amor que va fer de gaudir al públic, tant si havien conegut al pare com si no.

La segona proposta d’Itineràncies va arribar de la mà de la companyia La Côte Folle, amb el seu espectacle Entre Bous i Vaques. Fusionant la dansa i els portés, les cinc membres de la companyia, amb la col·laboració especial de Mercè Gost, van guiar al públic en un viatge entre la memòria i l’oblit. Un homenatge a la vellesa, el pas del temps i a aquells qui pateixen demència.

El punt final del festival d’enguany, el va posar la Silvia Capell amb Pols, un espectacle de perxa xinesa, on des del joc i la imaginació va convidar al públic a somiar a arribar a dalt de tot, només pel plaer de descobrir què hi havia. Capell va fer fàcil el camí per la perxa, pujant i baixant com si res, en un espectacle on va demostrar que no li calen ales per arribar tan amunt com vulgui.// CFUFOTOS: MARC MAMPEL @GUSTOAUDIOVISUAL

La mort d’Egivat, la mort des de l’humor reflexiu · Oristà

La companyia de teatre lluçanesa Faranduleros, amb seu a Oristà, però amb actors i actrius de tota la comarca, va sorprendre el públic amb un espectacle concís i de llarg abast. El tema ja s’endevinava amb el títol, La mort d’Egivat, i, en entrar, el públic s’asseia al voltant d’un taüt, com en una vetlla o enterrament.

Els actors i actrius convidaven el públic a reflexionar, amb una pregunta inicial essencial, i deixant moltes portes obertes a la cavil·lació durant tot l’espectacle. Mentrestant, a la façana d’aquests retrunys d’esperit, un guió picat i còmic explorava els tòpics mil vegades dits als enterraments, amb àgil ironia. Les rialles se sentien des del principi i amb abundància, i encara van augmentar amb l’arribada d’uns músics que haurien allargat el temps, amb delit pallasso, fins a l’eternitat. Lleugera i densa, la gran protagonista, la mort, també va fer acte de presència, personificada i amb ganes d’explicar-se.

Tot plegat, com va dir l’escriptor i director de l’obra, Tomeu Amer, en acabar l’espectacle, escenificava un any de feina, de treballar el moviment, de tècniques clown, i de reflexió sobre la mort. Es notava. Els actors i actrius van saber combinar humor i emoció amb gràcia, i tot plegat es va fer curt. De totes maneres, com va dir Amer, esperen que l’obra pugui girar i representar-se per altres punts del territori.// JFO - FOTO: JORDI PUIG

Desfermada Festa Major

Santa Eulàlia de Puig-oriol

Fetus i DJ Rutxo van protagonitzar la nit més desfermada de la Festa Major, el passat dissabte 7 de desembre. Des de dijous, però, que el poble ja estava de festa, amb la Taverna Basca, el Pub de la Comi, la xerrada del Gat Fer o el Concurs de Botifarra. L’endemà, va ser el torn de les dansetes (a la foto) la cagada del burro, el ball i el sopar.// FOTO: COMISSIÓ

La fira de Santa Llúcia, prèvia de Nadal · Prats de Lluçanès

L’exposició de bestiar, les escultures amb motoserra, o l’estrena dels Castellers van ser els atractius d’aquesta fira.// F: MARTÍ FONT - FOTOCONTRAST

Nadales amb Quim Vila · Santa Maria de Merlès

Merlès va encetar el Nadal amb un matí de nadales modernes, festives, amb ritme i amb molt d’humor, el dissabte 14 al dematí.// FOTO: AJ MERLÈS

Torna la Festa Major

Santa Eulàlia de Pardines

Pardines va celebrar el passat diumenge 8 de desembre la Festa Major. La parròquia, comptava antigament amb vint-i-vuit masies de fins a quatre municipis: Oristà, Prats, Sant Feliu i Olost.

La jornada va començar amb la celebració de la missa en honor a la patrona, que va concloure amb el repic de campanes i el recital de goigs, composicions poètiques populars cantades a la Mare de Déu.

Tot seguit, va tenir lloc una caminada popular al voltant de Santa Eulàlia que recreava l’antic camí d’anar a missa des de dues de les masies properes.

Ja amb la gana feta, una setantena de veïns i exveïns de la parròquia es van agomboiar al Soler de n’Hug per celebrar un dinar popular que va acabar amb un sobretaula amb el Trivial Parroquial.// NSM

AlÍCIA GONZÀLEZ JORDI GIRALT

“Creem

vincles imprescindibles pel seu futur: l’estem ensenyant a estimar”

ACOLLIR PER SER FAMÍLIA

Actualment, a Catalunya, hi ha 9.018 infants de 0 a 17 anys tutelats per la Generalitat, 5.276 dels quals es troben en centres residencials. D’aquests, 280 són menors de 6 anys, el 2018 n’eren 115. El que no ha canviat tant és el nombre de famílies acollidores que ha passat de les 707 a les 787.

Però, què significa acollir?

L’acolliment familiar és una mesura per a infants i joves dels que la seva família biològica no en pot tenir cura perquè passen per una situació difícil. Per tant, l’Administració busca famílies que puguin oferir a aquests infants i joves un bon entorn on créixer mentre la seva família d’origen es refà.

L’acollida és temporal i hi ha diferents tipologies: d’urgència, de curta o de llarga durada, de caps de setmana i vacances. Però ha de quedar clar que no és un pas previ a l’adopció.

Cal tenir en compte que l’objectiu de l’acolliment és que l’infant torni amb la seva família d’origen. Per això, sempre que sigui possible, l’infant acollit mantindrà el contacte amb la seva família biològica a través de trobades supervisades.

Qualsevol persona o família pot acollir, independentment dels seus membres i tipologia.

Per a més informació podeu entrar a la web de drets socials de la Generalitat.

QUÈ VOL DIR ACOLLIR UN INFANT?

A: Per mi és obrir-li casa teva i donar-li tot allò que tens. Quan aculls se suposa que la criatura té un problema, tu l’estàs traient d’aquell problema.

PER QUÈ VAU DECIDIR SER FAMÍLIA D’ACOLLIDA?

J: Jo vaig passar un càncer i era una manera de donar les gràcies a la gent que ens envoltava i poder tornar tot el que vaig rebre.

A: Jo soc mestra de formació i la canalla per mi és molt important. Quan tenia 14 o 15 anys i em preguntaven: “Que faries si et toqués la loteria?”, jo deia: “em faré una casa molt gran i acolliré els nens que no en tinguin”.

Quan ja no treballava, li vaig dir al Jordi: “no vull morir-me sense haver acollit”. I així ho vam fer.

QUÈ CAL FER PER SER FAMÍLIA D’ACOLLIDA?

A: Primer vas a una reunió on t’expliquen les diferents modalitats d’acollida i et donen uns papers que has d’omplir si decideixes seguir endavant. Un cop enviats, es posen en contacte amb tu i comencen les entrevistes amb les psicòlogues, entregues la documentació i si tot està bé, et donen la idoneïtat.

J: Quan la tens, fas un curs sobre la part més tècnica de l’acolliment, què significa la pàtria potestat i els drets de la criatura...

COM ÉS LA TROBADA AMB L’INFANT?

A: Som família d’acollida d’urgència i diagnòstic, acollim infants de 0 a 6 anys. En aquest cas, gairebé sempre el primer contacte és el mateix dia que l’han retirat de la família, per evitar que hagi de passar la nit en un centre.

L’Alícia i en Jordi són veïns de Perafita i, des de fa quatre anys, també són una de les 787 famílies d’acollida que hi ha a Catalunya.

Fins ara han acollit a tres infants, tots menors de 6 anys, ja que fan acolliment d’urgència i diagnòstic. És a dir, que acullen infants mentre l’administració valora l’evolució de la família biològica d’aquests i estableix quina és la millor opció per la criatura.

Em conviden a casa seva per parlar de l’acolliment i de la seva experiència. Aquí podeu llegir la nostra conversa.

TOTHOM POT ACOLLIR O MILLOR SI ES FA EN PARELLA?

J: Tothom ho pot fer, sigui una persona sola o qualsevol mena de parella. Només cal tenir-ne ganes i les condicions per poder-ho fer. En el cas de famílies d’acollida d’urgència, sí que cal un punt d’adaptabilitat, perquè et truquen d’un dia per l’altre i són criatures molt petites.

A: Però quan són acolliments de curta o llarga durada, les criatures són més grans i ja van a l’escola, així que no cal tanta adaptabilitat.

CAL SER PARE O MARE BIOLÒGICA PER ACOLLIR?

A: No, simplement has de tenir la il·lusió de voler-ho fer.

COM HO VA REBRE LA GENT QUAN VAU DIR QUE VOLÍEU SER FAMÍLIA D’ACOLLIDA?

A: La majoria de gent ens deia que estàvem bojos a la nostra edat tornar a tenir una criatura a casa. I després hi ha la frase que ens fa més mal “Jo no podria, quan te’l prenen jo no ho podria suportar.” Ostres! Que nosaltres també tenim cor i patim, patim molt. Però som conscients que no fem una adopció i que arribarà el moment que la criatura marxarà a casa seva.

A més, no ens prenen res. Les criatures no són de ningú.

J: Acollir ens dona la tranquillitat de saber que aquesta criatura no haurà viscut en un centre, sinó que haurà viscut en una família.

A: En el segon acolliment, el més llarg, la tècnica ens va dir: li heu donat a aquesta criatura una motxilla de coses positives per afrontar tot el que vingui a partir d’ara.

CONTINUEU VEIENT LES CRIATURES QUE HEU ACOLLIT?

A: Depèn. La família de la cria-

tura és la que decideix. Tu no tens cap dret.

Jo sempre li dic al Jordi, que hem d’estar orgullosos del que fem, però ens hem de fer la idea que al final serem un zero a l’esquerra.

COM ÉS EL PROCÉS QUAN LA CRIATURA MARXA DE CASA VOSTRA?

A: Un dia et truquen i et diuen: “Tenim família” (en el cas que sigui una adopció). T’envien un calendari amb el temps i el procés que seguireu per conèixer la família.

En el cas de la segona criatura que vam acollir, com que va estar molt temps amb nosaltres, ens van demanar com crèiem que havia de ser la seva nova família.

COM LI EXPLIQUES A LA CRIATURA QUE MARXARÀ AMB LA SEVA FAMÍLIA?

A: Com pots. En el cas de la segona criatura li vam fer un conte per explicar-li millor. Li vam dir que hi havia un papa i una mama

Tothom pot acollir, només cal tenir-ne ganes i les condicions per poderho fer

que l’estaven esperant, que tindria una nova família i una nova casa per sempre. Perquè nosaltres mai som ni el papa ni mama, per ells som en Jordi i l’Alícia.

I quan arriba el dia, li fas un petó, li dius adeu i ja està. J: I no és un període llarg de temps, t’avisen i marxen.

En el cas de la segona criatura va ser una mica més llarg perquè va arribar amb 5 dies i va marxar després de 28 mesos. Encara ara m’emociono mirant les seves fotos.

PER QUÈ NO SOU EL PAPA I LA MAMA?

A: Perquè creiem que així respectem a la família biològica.

A més, fem acollida d’urgència i diagnosi i a vegades, mentre els pares solucionen els problemes tenen dret a visites familiars. Imagina’t l’embolic per la criatura si nosaltres també fóssim el papa i la mama.

Però formarem part de la seva vida per sempre. Quan marxen els donem un àlbum de fotos i la caixeta de vida.

UNA CAIXETA DE VIDA?

A: Hi guardem tota la informació del temps que han estat amb nosaltres. No els podem deixar amb un buit de records.

J: Hi guardem les coses amb què va arribar a casa, el seu primer xumet, la seva joguina preferida...

A: I els hi faig un escrit explicant quan els va sortir la primera dent, quan van aixecar el cap, quan va començar a gatejar, quines van ser les primeres paraules... Detalls que crec que es pot preguntar quan sigui gran.

Cada sis mesos ve la nostra tècnica referent, que s’ocupa del benestar de la criatura i del nostre, i fa un recull de tots els aspectes mèdics rellevants que després rep la família de retorn.

LA TÈCNICA REFERENT US ACOMPANYA SEMPRE?

A: Sí, està sempre disponible per si necessitem qualsevol cosa. No ens hem sentit mai sols. A més, també tenim l’acompanyament d’una psicòloga, durant l’acollida i durant el dol quan la criatura marxa.

QUE LI DIRÍEU A UNA FAMÍLIA QUE ES PLANTEGÉS ACOLLIR?

J: Que és molt bonic, que ho facin. Tu ho dones tot de tu, però també ho reps tot.

A: És una experiència brutal! Només cal que pensin en tot el que li estan donant en aquella criatura.

En el cas de criatures tan petites com les que acollim d’urgència, els vincles que creen ara són imprescindibles pel seu futur: l’estem ensenyant a estimar. Com els crearia en una residència? Que els cuiden molt i molt bé, però hi ha el torn de matí, el de tarda, el de nit i el de cap de setmana. Amb qui crea un vincle?

Estem donant a un futur adolescent a un futur adult, les eines per poder ser feliç.//

EXPOSICIÓ

M. Teresa Salvans omple l’Espai Rocaguinarda amb flors i paisatges

L’exposició acull diverses obres de l’olostenca que no s’havien vist mai

L’olostenca M. Teresa Salvans exposa diverses de les seves obres de pintura a l’oli a l’Espai Rocaguinarda. L’exposició, que s’ha pogut gaudir des d’inicis de novembre i es podrà visitar fins el 22 de desembre, recull diversos quadres sota el nom “Flors i paisatges” que no s’havien vist anteriorment.

Al llarg d’aquest mes i mig hi va haver una jornada especial, el passat dimecres 11 de desembre, amb una visita guiada a l’exposició que va acabar amb un vernissatge amb te i pastes. La jornada va tenir força afluència de gent i va comptar amb la presència de la pintora.

Salvans tenia el somni de dedicar-se a la pintura des de l’adolescència, però es va acabar dedicant a brodar. No va ser fins a la seva jubilació, gairebé amb setanta anys, que va decidir fer realitat aquell somni d’infantesa i es va apuntar a classes de pintura a Vic. No li van caldre gaires classes perquè de seguida li va agafar l’aire i va començar a pintar quadres amb temàtiques florals i paisatgístiques. Algunes d’aquestes obres es van anar venent a persones que anaven a casa seva a aprendre a brodar. Ja fa uns anys que Salvans va decidir deixar els pinzells i els va regalar a la seva neta, però el poble ha pogut gaudir de les obres de l’olostenca que fins ara no s’havien pogut veure.// RED.

L’Estatut de Municipis Rurals beneficiarà dotze dels tretze municipis del Lluçanès

El text preveu canvis en lleis urbanístiques, finançament i tràmits burocràtics

LLUÇANÈS

Per_ Ferran Vila Cabanas

El Parlament ha donat llum verda a la tramitació de l’Estatut de Municipis Rurals, una llei que ha de servir perquè els 596 municipis rurals d’arreu del país tinguin més serveis i ajudar a aturar el despoblament. Al Lluçanès, la nova norma s’aplicaria a tots els municipis excepte Prats, que és l’únic poble que supera els 2.000 habitants. Com en destaquen les entitats que han format part de l’elaboració del text, la llei permetria millorar el finançament per oferir més serveis públics i impulsar incentius per fomentar l’activitat, com paquets d’ajudes als emprenedors i als autònoms.

També hi hauria canvis perquè les lleis d’urbanisme s’adaptin a les particularitats del món rural i permetin que els fills del poble puguin quedar-s’hi a viure fent-se la seva pròpia casa; i deduccions en l’IRPF per trasllat, rehabilitació o compra de la residència habitual a un municipi rural, a més de la creació d’una borsa d’habitatge.

Un altre aspecte prioritari pels impulsors de la llei és la simplificació dels tràmits administratius dels ajuntaments, que compten amb poc personal i en molts casos han d’omplir la mateixa paperassa que les ciutats. Per això, es preveu la creació d’un portal únic per simplificar i agilitzar els procediments amb l’administració.

A més, l’Estatut preveu que cada nova llei que es faci al Parlament hagi de tenir en compte obligatòriament les especificitats dels pobles

rurals, un filtre que pot servir per frenar normatives que acabarien perjudicant els pobles més petits del país.

Dels 947 municipis catalans, 596 (el 63%) tenen una població inferior a 2.000 habitants. D’aquests, 332 no arriben als 500 habitants.

La llei és fruit d’anys de negociacions entre la Generalitat i els

Un dia històric per als pobles

Poc abans del primer debat al Parlament, el 27 de novembre, el president de la Generalitat, i el president del Parlament van rebre a la cambra uns 300 alcaldes i representants d’entitats i associacions amb qui s’ha treballat l’Estatut. L’acte va servir per donar tota la solemnitat a la llei i diversos alcaldes hi van prendre la paraula per reivindicar les solucions que necessiten els pobles catalans.

representants locals, i ja l’havia aprovat inicialment el govern de la legislatura passada, però va decaure per la convocatòria d’eleccions. El nou govern ha decidit rescatar-la i, de moment, en el primer tràmit al Parlament, el text ha comptat amb un ampli suport i cap grup hi ha presentat esmenes a la totalitat.//

Rull va remarcar que aquest projecte de llei “estructura la nació”, mentre que Illa el va descriure com una “gran llei de país”. En aquesta línia, el conseller de la Presidència, Albert Dalmau, recordava que la llei haurà de servir per equilibrar els drets entre els ciutadans. “El 4% de catalans no tenen menys drets que el 96% restant. És una obvietat, però no sempre una realitat”, va destacar. Les entitats van coincidir que era “un dia històric” i han demanat que es mantingui el consens en els pròxims tràmits i “celeritat” en l’aprovació.//

Foto de família després de la visita guiada.//F: CENTRE CÍVIC

El Parlament ha donat llum verda al primer tràmit sense cap esmena a la totalitat.// F: PARLAMENT - SERGIO RAMOS LADEVESA

EL LLUÇANÈS

A TAULA

DE LLUÇÀ A BETLEM

VOLS VENIR, TU, RABADÀ?

Textos i col·laboracions de_

Clàudia Molina Catalán

Miquel Casadevall Franquesa

Pol Asensi Turigas

Carolina Font Usart

Ramon Breu Pañella

Roger Torrents Boy

Teresa Ribera Icart

Jordi Freixa Oliveras

David Gomis Solanas

Robert Tamba

Armand Safar

Stefano Bratti

Iolanda Rosell

La Llauna

Gemma Lapaz

Fiona Sabatés

Marco Terruzin

Cansu Ecem Imir

Portada i i l·lustracions de_

Joan Subirana - Subi

Som a finals de desembre, i fa dies que el món ens avisa: el dia s’escurça i ja és normal rebre’l amb el parabrisa del cotxe glaçat. Les bèsties hivernen; els ramats de bestiar baixen de les muntanyes, mentre ramats de gent omplim els carrers de pobles i ciutats enllumenats per l’ocasió, abans que la crida natural ens empenyi a saltironejar per passadissos de supermercats i centres comercials, buscant compres d’última hora a ritme de nadales.

Sí, s’acosta Nadal, i amb ell, arriba una amalgama d’elements màgics i únics, capaços de crear una atmosfera inconfusible que es mou entre la particularitat i la universalitat, entre la tradició i la modernitat, però que en conjunt, des de la singularitat de cada casa, ens condueixen a un imaginari col·lectiu preciós. Per un cantó, els calendaris d’advent, el tió, els avets i la molsa; per l’altre, les imatges de famílies senceres perdent els papers davant una càmera per celebrar la loteria. Nadal és parlar dels Pastorets i del disc de la Marató; però també és parlar de Harry Potter i de la Mariah Carey. Nadal és la sopa de galets, però també és dir “Pamplona” amb la boca plena de polvorons i veure com balcons de qualsevol indret s’omplen de ninots de Pare Noel que figura que s’enfilen façana amunt. I en aquest univers d’identitats complexes, des del nostre petit racó, ens toca contribuir amb un granet de sorra que, per LaRella, ja s’ha convertit en un clàssic: El Lluçanès a Taula.

Enguany, el Lluçanès a Taula el dediquem precisament a aquesta paradoxa nadalenca: Nadal és una època on la postmodernitat i la globalització es manifesten fervorosament, però conviuen en una harmonia curiosa amb tradicions tan arreladament primàries com són el pessebre i els pastorets. Dues representacions reposades que, més enllà de la seva connotació religiosa, ens transporten a una humanitat essencial i naïf que no sembla cabre-hi fàcilment al món frenètic d’avui dia, fora de pelegrinatges turístics de curta durada. Dues representacions d’un fet que, a tall d’experiment, reproduïm en aquest suplement: Què passaria si un grup de pastors del Lluçanès decidissin, avui, anar caminant a Betlem per adorar el Nen Jesús? Com sempre, hem volgut farcir aquest especial de cultura i gastronomia. Així doncs, hi trobareu un viatge imaginari, guiat pels micro-relats de sis autors lluçanesos ambientats en sis llocs concrets de la ruta. A cadascuna d’aquestes parades, els pastors i pastores protagonistes interactuaran amb una figura del pessebre, i descobriran alguns productes típics que utilitzarem, més endavant, per cuinar un menú de Nadal de cuina mediterrània. A cadascun d’aquests llocs hi trobareu una ruta recomanada per fer a peu i gaudir del paisatge del país en qüestió. Al llarg del suplement hi trobareu il·lustracions d’en Subi, inspirades en l’imaginari de la pagesia catalana. Per cloure el viatge, un article de l’antropòleg Armand Safar ens acompanyarà a tornar els peus a terra.

LLUQUET: — Com la faríem començar, aquesta història? Temps era temps, en un indret llunyà...

MIRACLES

Per_ Miquel Casadevall

ROVELLÓ: — No, llunyà no. Temps era temps, en un indret proper...Vaja, aquí mateix, al Lluçanès, uns pastors, sentirien un àngel que...

LL: — Un àngel?

R: — Potser no. Seria estrany, avui dia, que un àngel anunciés la bona nova, oi? Segurament seria el mòbil mateix qui ens avisaria. Sonaria una alarma d’aquelles programades pels de la Generalitat, una fressa estrident que esglaiaria a tothom i que faria aturar tota l’activitat laboral.

LL: — És clar! Quan Protecció Civil activés el pla BONANOVACAT! O potser seria una crida profètica que algun influencer llançaria per TikTok.

R: — Els àngels poden tenir formes molt variades.

LL: — Tant se val. Potser millor que d’ara en endavant mirem d’evadir les contradiccions pròpies d’intentar aplicar un fet mitològic a un context modern. Si no, aquest suplement serà impossible de llegir.

R: — Sí. Els lectors ja faran servir la imaginació per a omplir els buits lògics que deixi aquesta història. Al cap i a la fi, és un experiment literari que desafia l’espai-temps i la divisió natural entre el pla llegendari i la dimensió real, i...

ISABELÓ: — I si no, que s’hi posin paper d’estrassa, que diuen que va molt bé. Au nois, deixeu de cavil·lar i aneu per enllestir, que ens queden molts dies de caminada. Hem quedat aquest vespre a Lluçà. Farem bivac a fora el Monestir i emprendrem el viatge a trenc d’alba.

R: — Uf. Em sembla que per arribar a Betlem necessitarem encomanar l’ànima al diable.

I: — Au, va. Sou pastors del segle XXI. No em digueu que no creieu en els miracles!

130 DIES CAMINANT, PEL CAP BAIX

Comptant que caminen 8 hores al dia, el nostre grup de pastors necessitarien 130 dies per arribar a Betlem. Això vol dir que si la bona nova arribés de manera immediata (és a dir, el 24 de desembre), els pastors del Lluçanès arribarien a lloc a principis de maig (sempre que no es desviessin ni descansessin cap dia!). Un marge prou ampli per estar segurs que el nen Jesús hauria pogut refer-se, almenys una mica, del tràngol d’haver tornat a néixer en un món convuls. Però ben mirat, qui sap quan serà l’anunciació?

MÉS DE 4500 QUILÒMETRES!

Per planificar aquesta ruta, hem recorregut a aplicacions virtuals com Google Maps o Osmand Maps entre d’altres. Segons aquestes aplicacions, els nostres pastors i pastores haurien de caminar un total de 4587 km, dels quals n’hi hauria com a mínim 1667 que es farien per asfalt. La ruta es faria íntegrament a peu, excepte un petit tram entre Istanbul i Yalova, que es completaria en Ferri per optimitzar l’itinerari. De mitjana, doncs,

cada pastor hauria de renovar el calçat unes 4 o 5 vegades per arribar a Betlem.

TRAVESSAR 14 PAÏSOS

La ruta traçada pels pastors, en l’actualitat, creuaria un total de 14 països: Catalunya, França, Itàlia, Eslovènia, Croàcia, Sèrbia, Bulgària, Grècia, Turquia, Síria, el Líban, Jordània, Israel i Palestina. No obstant això, i més enllà del cas palestí, la ruta dels pastors traçaria camí per diverses regions que no són reconegudes com a estat, on habiten minories ètniques o hi existeixen moviments d’alliberament nacional. En són exemples el poble Kurd o els pobles Valacs.

MUNTANYES, VALLS I GRANS ESPLANADES

Naturalment, una ruta com la que plantegem seria un gran repte: per la llargada, per la durada, per la continuïtat... però, tot i buscar l’itinerari més accessible, els pastors i pastores no s’escaparien d’esbufegar. En total, de Lluçà a Betlem hi hauria 31273 m de desnivell positiu i 31366 de desnivell negatiu. Alguns trams, com el de Sèrbia central o com la depressió del Danubi a Bulgària, serien força planers, però en general, el recorregut implicaria desnivells importants. Els punts més muntanyosos es concentrarien al Pirineu, a Turquia i a Síria, essent prop de la frontera síria-libanesa el punt més alt per on passarien (1577 msm). Curiosament, el punt més baix es trobaria també al Pròxim Orient. A les costes del Mar Mort i del Mar de Galilea, dos mars que tendeixen a assecar-se, els pastors travessarien un punt que es troba a -298msm.

MOLTS TRAMS DE GR

Gran part de la ruta que farien els nostres pastors i pastores es podria fer a través de senders de Llarg Recorregut, com l’E7, l’E12, i l’E8.//

PRIMERA PARADA PIEMONT - ITÀLIA

21 DIES DE RUTA

Figura del pessebre: EL CAGANER

Quins productes hi trobarem?

FORMATGE GRANA TÒFONA BLANCA AVELLANES

AMB NEU, HI ANEM?

COMENÇA EL VIATGE

La primera parada que hem escollit per aquest recorregut enigmàtic tindria lloc després de tres setmanes de ruta. Els pastors i pastores del Lluçanès haurien sortit de Lluçà rumb al nord, enfilant Riera de Merlès amunt, passant pel Cobert de Puigcercós, i apropant-se al Pirineu a través de Les Llosses i de Ripoll. Uns dies més tard, emulant la ruta històrica de La Retirada, arribarien a la Catalunya Nord per Molló, s’aproparien a la Plana del Rosselló per Ceret, Trullars, i finalment Perpinyà. A partir de Perpinyà els esperaria un tram llarg i planer, pel litoral de les costes Vermella i Camarga respectivament; el qual els duria a passar per ciutats com Narbona, Besiers o Montpeller. Després de Montpeller, s’haurien de tornar a calçar amb força i preparar-se per a caminar amb convicció: els esperaria un tram especialment dur i muntanyós, que els duria a travessar els Alps i a desembocar a la regió del Piemont, coronada per la ciutat de Torí i pentinada pel traçat

LA RUTA

Via Degli Dei

En aquest cas, proposem una ruta que implicaria desviar-nos significativament de l’itinerari que segueixen els pastors. Però un cop allà, bé que valdria la pena, oi? La Via Degli Dei, que en italià significa Camí dels Déus, és una ruta especialment dissenyada per fer caminant, i seria una autèntica llàstima travessar el país a peu i no permetre’ns el luxe de transitar aquest recorregut espectacular. Es tracta d’un camí de 130 km que travessa els Apenins Toscans-Emilians, ja que comença a la Piazza Maggiore de Bolonya i acaba a la Piazza de la Signora de Florència. Té un origen històric en l’ús que tan etruscos i romans li donaven com a via comercial, però a l’època contemporània va esdevenir un camí emblemàtic per a fer-lo caminant quan un grup de bolonyesos van donar-lo a conèixer. Era un grup d’excursionistes que s’autoanomenaven Dû pâs e ‘na gran magnè (dos passos i un gran àpat), i que es dedicaven a buscar rutes per fer a peu que permetessin, també, gaudir omplint la panxa. Així doncs, aquest itinerari s’ha convertit en un símbol del fet de caminar per fer camí i gaudir de la cultura i la gastronomia. Altrament dit, de la vida activa però contemplativa.

D’aquesta manera, la Via Degli Dei, transcorre a través de cims com el Monte Adone, el Monzuno o el Monte Lunario (tots fan referència a noms d’antigues divinitats romanes, així com poblets, molins i santuaris on diuen que s’hi menja especialment bé).//

MIQUEL CASADEVALL I

MARCO TERRUZZIN

SUBFUSELL AVARIAT

Per_ Roger Torrents

Dimarts, 3 de desembre

Avui m’he llevat il·lusionat com sempre des que sé que el Messies farà el seu segon adveniment. D’ençà que va començar aquesta revelació, sembla ser que la realitat s’ha transfigurat en quelcom que de veritat fa que valgui la pena de ser viscut. Aquesta segona vinguda ens ha portat a mi i a la resta de pastors a un nou punt. Els nostres fonaments existencials estan una mica desdibuixats, ja que no acabem de capir l’abast d’aquesta bona nova. A més a més, a part d’aquest fet, s’hi podria sumar les quantitats industrials de vi, que eleven el meu esperit i fan que pugui escriure com un pijo de can fanga. Pot ser que tot plegat tan sols sigui una farsa més. En tot cas, només ens resta continuar avançant cap aquesta terra promesa, seu de matances des de temps immemorials.

Trobo a faltar el meu ramat i les postes de sol del Lluçanès; amb tot, estic content de viure noves experiències que facin mudar la meva percepció de la realitat. Normalment, quan sortim de la comarca, agafo un bon pet amb el vi barat, a part de mirar totes les dones que puc per tal de portar-les a la memòria com si d’una bella corona es tractés. Fa poc, hem travessat la frontera del nord d’Itàlia i ens trobem al Piemont. Aquesta regió em recorda una mica la part nord del Lluçanès, tot i que em sorprèn per la gran quantitat de tipus de cultius que hi ha. La seva gent desprèn un esnobisme impropi del tarannà que associem més als italians. El més rellevant que he vist en aquesta regió, són la gran quantitat de vins de tipologia diversa que hom hi pot trobar. El que m’ha complagut més d’aquesta jornada ha sigut la possibilitat de poder-me afartar de pasta arreu on he anat. Quan passàvem per Cuneo ens hem topat amb un home més aviat estirat, però que estava molt content quan ha sabut quina era la nostra missió. Després de fotre’ns el sol el cap perquè entenguéssim el separatisme existent al nord, ha començat

a parlar-nos de les grans virtuts gastronòmiques de la seva província; destacant-ne sobretot el producte local: el formatge de grana, les avellanes i la preuada tòfona blanca. Nosaltres hem fet befa de tot el que ens deia, per la qual cosa el malxinat s’ha picat tant que ens ha convidat a casa la seva àvia per tastar uns nyoquis que fa amb una salsa on hi posa una mica de tòfona blanca que ens ha fet embogir les papil·les gustatives. Li hem estat molt agraïts i ens ha omplert les cantimplores d’un vi molt ferreny que fa un amic seu. Hem hagut d’acomiadar-nos una mica a correcuita per no endarrerir-nos.

VAGI ON VAGI SEMPRE SENTO UNA VEU QUE ES REPETEIX UNA VEGADA I UNA ALTRA [...] PER QUÈ SENTO SEMPRE EL MATEIX DESIG?

Finalment, hem arribat a una zona boscosa a prop d’Asti i hem pensat fer nit. Un cop hem preparat el jaç hem fet una mica de foc i hem començat a parlar de les nostres ovelles. Allà hem compartit molts moments feliços mentre bevíem vi i enyoràvem les nostres cases. Fins que de cop m’ha vingut un rebombori de mil dimonis a l’estómac, la qual cosa només indicava que havia d’expulsar quelcom de dins meu. He anat bosc endins, enmig d’una clariana m’he trobat amb una figura familiar, de la qual només en podia observar el contorn que insinuava la seva ombra; semblava talment com un rei assegut en un tron invisible. Tanmateix, deixava anar de tant en tant uns sons semblants a un subfusell amb el silenciador avariat, presagi previ d’una detonació molt més forta i profunda. De cop i volta, la gravetat fa la seva feina, de l’ombra han sortit una espècie de punts suspensius que s’han estavellat a terra. El meu pas s’ha tornat més feixuc mentre m’hi acostava i he acabat amb un fort pes a la tova dels pantalons. Quan he tornat al campament tots s’han burlat de com he arribat escagarrinat. Això m’ha fet tocar de peus a terra. M’ha fet relativitzar totes les idees que em voltaven pel cap sobre pedanteria metafísica que atribuïa a aquest viatge, potser tan sols anem allà com podríem anar a qualsevol altre lloc. Un viatge com aquest no és cap broma. El camí és el mateix passi per on passi. El Messies. No existeix una cosa com el Messies. Que allà hi hagi el Messies és una cosa incerta, no hi ha res al final del camí. Tanmateix, vagi on vagi sempre sento una veu que es repeteix una vegada i una altra: “trobaràs el Messies”. Per què sento sempre el mateix desig?//

LA RUTA PELS BALCANS

Arribem a Bòsnia, després de travessar tota la costa de Croàcia, i entrem al país per l’oest, a 20 quilòmetres al sud de Livno. Comencem la ruta al llac Busko. Seguirem el recorregut de la coneguda Via Dinàrica, una serralada de mitja muntanya amb cims que arriben als 2.000 metres d’altitud. El paisatge és àrid i la terra que trepitgem té un gran pes històric i polític. Cal ser-ne conscients perquè la gent local ens recomana que seguim les rutes marcades, i que no ens aventurem a desviar-nos, ja que encara hi queden restes de mines antipersones de la guerra dels anys noranta. Seguim la ruta de la Via Dinàrica, passant pel llac Blidnje i en direcció el riu Neretva. Aquest és un punt que ens agradaria destacar per la seva simbologia que va tenir a la Batalla de Neretva (n’han fet pel·lícules i tot!). Continuarem caminant per la Serralada Visocica. En aquesta etapa, passem pel sud de la capital de Sarajevo.

Arribarem a un dels parcs Nacionals més destacats dels Balcans: el Parc Nacional de Sutjeska. És el parc nacional més antic de Bòsnia i Hercegovina. És famós per ser el lloc de la victòria partisana sobre les forces d’ocupació alemanyes a la cèlebre batalla de la Segona Guerra Mundial i existeixen nombrosos monuments de pedra que la commemoren.

Al parc s’hi poden trobar els dos darrers boscos primaris d’Europa, amb faigs i pins de més de 60 metres d’alt.// GEMMA LAPAZ I FIONA SABATÉS

SEGONA PARADA BELGRAD - SÈRBIA

55 DIES DE RUTA

Figura del pessebre:

LA DONA QUE FILA

Quins productes hi trobarem?

GOULASH POGATXA

CÉVAPI

Després de la visita als Alps Piemontesos, pastors i pastores creurien el Bel Paese a través de les regions de Llombardia i del Vèneto, passant per la mítica ciutat de Venècia, entre d’altres. Comptant que no es deixessin seduir en accés per la cultura i gastronomia, trigarien aproximadament dues setmanes a completar la travessa del país, per entrar directament a una altra de les més belles nacions del continent Europeu: Eslovènia. Terra de rius i de castells, esdevindria una immersió preciosa a la cultura i història eslaves, que s’aniria complementant amb consegüent sèrie de llogarrets i ciutats que els tocaria travessar en aquest tram. Llocs com Zagreb o el Parc Natural de Jelas Polje (ambdós a Croàcia). Cinquanta-cinc dies després d’haver emprès el viatge, arribarien a Belgrad (Sèrbia), en companyia del majestuós Danubi.//

...I EL CAMÍ IL · LUMINARÀS

EL SEGREST

Per_ Ramon Breu

Una gran planura verda envoltava pels quatre cantons la ciutat de Belgrad, la més gran de Sèrbia. La quietud gairebé total del paisatge només es veia alterada pels crits de les pageses a ple pulmó, just en els encreuaments de camins i quan veien arribar un viatger per oferir-li patates i pastanagues. Però quan albiraven una colla d’estrangers com ens va passar a nosaltres, substituïen immediatament les hortalisses per ampolles d’aiguardent de litre i sense etiqueta, que ens convidaven a tastar.

una mena de taverna o casa de menjars. Al costat del nom incomprensible del local i sobre l’entrada hi havia penjada una gran medalla amb el dibuix acolorir de la figura d’una vella que filava, com les que hi ha en alguns pessebres. “Bon senyal” va dir algú.

QUAN TROBÀVEM UN TRANSEÜNT

AJUNTÀVEM ELS DITS DE LA MÀ

DRETA I ELS COL·LOCÀVEM DAVANT LA BOCA AMB UN MOVIMENT INCONFUSIBLE DE VOLER ENDRAPAR

Ja a les portes de la ciutat ens vam aturar per contemplar el Sava, en el moment que és a punt de desguassar en el Danubi. Allà el riu dibuixa una àmplia i lenta corba. Gairebé hipnòtica. Quan hi vam passar era el capvespre i la superfície apareixia opaca, trenada com una corda, sempre fluint endavant cap al riu dels valsos. Vaig pensar que era la representació de la submissió d’un riu discret i obedient cap a l’aristocràtic i arrogant Danubi. No havíem menjat gairebé res durant tot el dia. La idea era procurar fer via perquè l’instint en deia que anàvem amb retard. Com ens orientàvem en una ciutat on els cartells no s’entenien per què estaven escrits en alfabet ciríl·lic? On podíem trobar un bar o una pensió per dormir? Cada cop era més fosc i els nostres budells ballaven el contrapàs. Quan trobàvem un transeünt ajuntàvem els dits de la mà dreta i els col·locàvem davant la boca amb un moviment inconfusible de voler endrapar. Tots ho entenien i ens assenyalaven cap endavant, cap endavant seguint una gran, llarga i esgotadora avinguda que va anar a parar, finalment, a una plaça monumental amb estàtua eqüestre incorporada. Era la plaça de la República. En un angle, gairebé amagada vam trobar el que buscàvem:

Dins del restaurant se sentia una olor humida, intensa, acre, com de menjar enrancit o de roba mal ventilada. Si hagués tingut un color aquella situació seria d’un verd grisós. Potser com les aigües del Sava. L’hostaler era un home rabassut, de cara vermella. Va dir quatre paraules en anglès, quatre en francès i quatre en italià per provar si encertava d’on proveníem. Li vam explicar com vam poder on era casa nostra. Va arrufar les celles. El Lluçanès no li sonava de res. De Catalunya n’havia sentit a parlar, però no sabia on parava. Com que l’home tenia una certa retirada amb l’Alberto Sordi a algú se li va acudir parlar-li en italià. En italià turístic, clar. I així, a batzegades, ens vam anar entenent.

Primer ens van servir una sopa calenta però transparent com l’aigua.

Encara sort que que després van aparèixer botifarres, un goulash picant que ens va escalfar l’ànima acompanyat de la pogatxa, una mena de pa turc que s’assembla a la focaccia. L’home es va asseure a la nostra taula per prendre cafè i ens va convidar a beure una mena de cassalla. Li vam preguntar si ell creia que fèiem tard per arribar a Natzaret per Nadal, i a peu. Quan ho va entendre va fer una cara d’estupefacció.

—Nadal? Si encara falten molts dies! —va exclamar.

Nosaltres li vam dir que no, que era a tocar Nadal. Aleshores s’aixecà, va anar darrere la barra, va despenjar un calendari i ens el va portar.

—Nadal és el 7 de gener, senyors! —feu l’home amb una riallada.

—No home, no, que el dia 7 ja han passat els Reis d’Orient! —el vam contradir amb fermesa.

I llavors ho vam entendre. A Sèrbia, com a Rússia, l’Església Ortodoxa celebra les seves festes seguint el calendari julià que porta tretze dies de retard respecte al nostre, el gregorià, acceptat per Occident des de fa més de cinc segles.

En Djordje, que així és com deia el fondista, que en català és Jordi, ves per on!, ens va acabar confessant que en realitat ells celebren dos Nadals, el que allí anomenen antic i el nou, l’occidental, el del 25 de desembre, però que malgrat la substitució de les seves tradicions per costums forans, encara continuen cometent el segrest.

—El segrest? Què vol dir, el segrest? —li vam demanar, alarmats.

NO TROBA, DJORDJE, QUE ÉS UN COSTUM UNA MICA SALVATGE?

L’Alberto Sordi/Djordje es va fer un tip de riure. Resulta que dos diumenges abans de Nadal la canalla segresta la seva mare i la lliga a una cadira per demanar com a rescat els regals de Nadal. El diumenge següent fan el mateix amb el pare. —No troba, Djordje, que és un costum una mica salvatge— selvaggio li vam dir en italià. —Ca! M’han dit que hi ha un lloc a l’altra banda del mar que els autòctons es passen la nit de Nadal atonyinant furiosament un tronc amb un pal fins que caga llaminadures i regals. No us sembla un costum encara més atroç i primitiu?

Vam quedar tan esbalaïts que no vam gosar dir que aquell indret era d’on veníem nosaltres. Vam agafar el que quedava de l’ampolla de cassalla, li vam desitjar bona nit i vam pujar a les nostres habitacions de la fonda.//

LA RUTA Likya Yolu

Likya Yolu, en turc, significa Camí Lici, i és el nom que rep la ruta que proposem en aquest apartat. Concretament, és un recorregut de més de 700 quilòmetres situat al sud-oest del país, resseguint el perfil de la costa que fa frontera amb les illes gregues com si d’un Camí de Ronda es tractés.

Tal com el seu nom indica, és una ruta que permet visitar nombrosos vestigis de l’antiga civilització Lícia, el poble que habitava la península d’Anatòlia des de temps prehistòrics i fins que va ser absorbida per l’Imperi Romà. Però no només això; i és que la zona d’Anatòlia, per ser un enclavament estratègic en tant que porta d’entrada entre occident i orient, fou històricament ocupada per moltes civilitzacions. D’aquesta manera, a través dels trams que aquesta ruta ens proposa, podem trepitjar indrets que havien estat significatius des de l’Antiga Grècia fins a l’època de l’Imperi Otomà, passant per l’Imperi Persa, el Romà i el Bizantí. En destaca la presència de nombroses ruïnes interessants que anirem trobant pel camí, com tombes esculpides a la roca o sarcòfags de la civilització Lícia, i amfiteatres grecs i romans.

A més a més, aquesta ruta perfectament marcada i organitzada ens permetrà gaudir de païsatges corprenedors amb vistes al mar fantàstiques, així com indrets boscosos i rocallosos. La ruta parteix de la ciutat de Hisarönü i s’acaba a Geyikbayırı// MIQUEL CASADEVALL I CANSU ECEM IMIR.

TERCERA PARADA ISTANBUL - TURQUIA

83 DIES DE RUTA

Figura del pessebre: EL PESCADOR

Quins productes hi trobarem?

HUMMUS IOGURT

Almenys dos mesos després d’haver sortit del Lluçanès, pastors i pastores deixarien la conca del Danubi, i sortint de Sèrbia, es dirigirien cap a l’entrada d’Orient a través de Bulgària. Allà, descobririen un país de contrastos, amb paisatges naturals espectaculars farcits de grans ciutats grises d’estètica soviètica. Els búlgars, majoritàriament de religió cristiana ortodoxa, anirien esdevenint diferents a mesura que els pastors avancessin pel país. Més tard, després de travessar ciutats com Sofia i Plóvdiv, els pastors reconduirien l’itinerari cap al sud fins a arribar a Turquia, fent abans una quarantena de quilòmetres a través de Grècia. Finalment, coneixerien la reina de les ciutats: Istanbul.//

DONCS AVANT I NO BADEM

FAM A TURQUIA

Les dues pastores no hi acaben de ser del tot. Caminen per inèrcia, però fa estona que només cavil·len. Tenen pensaments inconnexos. Rumien amb les seves ovelles, maleeixen les pedres del camí, recorden olors d’anys enrere, els ve al cap una escena d’una sèrie de Netflix —però no saben quina—, pensen en allò que els va dir un dia el seu avi —encara que no es tradueix en cap frase concreta—, imaginen com seria la seva vida si fossin mosses d’esquadra o fusteres, i tenen un somni estrany sobre dos àngels que anuncien l’arribada del salvador… No pensen, en canvi, en la gana que els regira els budells i els pensaments.

Mentre caminen, no veuen, per exemple, la pila de bales de palla petites —d’aquestes que cada cop costen més de trobar—, ni la barraca plena de llenya i totxos vigilada per un gos blanc i gros, ni una pedra en forma de porró envoltada de neumàtics, ni la silueta d’una gran ciutat que s’aproxima a elles. Fa fred. Molt fred. I és humit. I troben a faltar els xais. “Hauríem d’haver-los dut”, pensen totes dues sense dir-s’ho. I de cop, se n’adonen: potser tenen una mica de gana.

Intenten pescar algun peix en un llac llarg de poca profunditat. En tastar l’aigua, la noten salada, potser perquè connecta amb el Mar Màrmara, encara que elles només pensen a menjar, i no hi cauen. La pesca no és el seu fort. Tampoc tenen cap utensili adequat, ni esquer. De fet, l’única cosa que tenen en alt grau és Raki, una beguda d’alta graduació que els endolceix la vida a cada traguet. És semblant a l’anís, però més potent.

La nit passada, en arribar a Nakkaş, al mateix hostal on dormien, uns homes que deien ser-ne els fabricants, els en van encolomar 4 litres. Se’l van guardar per a l’endemà. No volien ni tastar-lo abans d’anar a dormir, ja que no s’acabaven de fiar dels companys de dormida…

Aquest matí, en llevar-se, no han esmorzat ni han omplert les cantimplores amb aigua, perquè volien marxar com més aviat millor. Qui els hauria dit que, en les 11 hores de caminada fins a Istanbul, no trobarien cap bar, ni cap font, ni ningú que els oferís menjar. “Devem passar per una ruta alternativa”, pensaven mentre anaven passant les hores. Poc després de sortir van intuir que passaven prop de l’aeroport, però es negaven a buscar aliments allí. De fet, ni hi van pensar. Elles anaven caminant, i quan defallien, traguet; quan pensaven més del compte, traguet; quan tenien mal de cap, traguet... I

Per_ Jordi Freixa Oliveras

així van anar fent fins que van deixar de pensar en el present i es van deixar emportar.

Ara, vuit o nou hores de caminada després, enmig de pensaments convulsos, mentre passen entre rius o llacs o mars —no ho saben pas—, veuen com una gran ciutat s’acosta a elles. “Per què?”, pensen. “On som?”. “Què passa?”. Estan abduïdes. No entenen què està passant, però continuen caminant i cavil·lant, encara que ara hi ha una idea que s’imposa a les altres: tenen gana.

I, de cop i volta, el veuen. Un jove turc es gira cap a elles, movent una pelussera negra, molt negra, i les mira amb un somriure. Porta una barba molt ben afaitada i sembla que vagi maquillat. Els recorda alguna sèrie que han vist, potser un serial turc, d’aquests de baix pressupost que fan a la tarda… Però això no té gens d’importància en aquest

LA CANÇÓ FA: SKIBIDI, DOM, DOM, YES, YES, YES I VA ACOMPANYADA D’UNA PANXA QUE REBOTA AMUNT I AVALL

moment! Han trobat una persona! I és un pescador! I ha fet un focarret per escalfar-se! “Anem-hi”, es diuen.

Les dues pastores ho veuen clar. Han d’acostar-se al jove i saquejar-lo amb els seus encants. És així com s’hi atansen. Amb molta voluntat. Veuen com el pescador les mira, amb uns ulls penetrants, escrutadors. Potser ja el tenen al palmell de la mà fent voltes?

Quan són prop seu li diuen “Günaydın Yakışıklı!” —“Bon dia, guapo”, en turc. Acompanyen la salutació d’un sanglot estrany. Feia hores que no verbalitzaven cap paraula, i els ha costat una mica fer-ho. De cop i volta, es noten poderoses, enèrgiques i intenten dir més frases en turc, encara que de seguida passen a l’anglès: “We are catalan pastores”,“How aré ju?”, “We ar hangry!”.

Elles no ho saben, però el jove turc se n’ha adonat de seguida quan les ha vist caminant de manera estranya cap a ell, i ho ha confirmat en sentir-les parlar: van borratxes. El pescador les té a un pam de la cara, i parlen molt fort. Potser esveraran els peixos

i tot. Decideix oferir-los la totalitat d’aliments que té: un bol d’hummus i dos iogurts. Ell haurà de confiar a pescar alguna cosa si vol menjar. Els ho ofereix amb un somriure, però els diu que necessita una mica de silenci posant-se el dit índex davant dels llavis.

Les pastores somriuen amb picardia. Han aconseguit menjar, i potser més tard, quan el jove turc es cansi de pescar, les acompanyarà fins a Istanbul i les guiarà per la gran ciutat, mostrant-los els llocs de més interès, i qui sap què més… S’asseuen vora el foc, mengen l’hummus amb delit, eructen un parell de cops amb delicadesa, i ho rematen amb els iogurts. Comenten la jugada i decideixen acostar-se una mica més al foc, i al seu nou amic, per conversar-hi, però ell està concentrat en el moviment de la canya. Elles també s’hi fixen…

Quan es desperten, ja només queda una mica de brasa i un pilot d’espines. Deuen ser les cinc de la tarda. Tenen mal de cap. S’han d’afanyar o es farà fosc. Troben una nota que diu: “Todo recto, una hora”. Elles no entenen per què és en castellà, si els sembla que abans d’adormir-se només han parlat en turc i en anglès. Tenen records borrosos del dia, però no obliden la cara peluda de l’atractiu jove turc. S’aixequen com poden, llencen la mica de Raki que els queda, i al cap d’una hora ja són en un dels milers de carrers d’Istanbul. La gran ciutat les embafa. Després de molts dies de caminots, pols i pedres, els sembla massa exagerada. “Quinze milions d’habitants!”, es diuen. Comencen a sentir olors i es creuen amb molta gent. S’espanten en veure com una munió d’un centenar d’homes amb el cap embenat caminen apressats cap a una estació d’autobusos. No semblen turcs. Mercenaris russos, potser? Qui sap si han volgut reconquerir la ciutat i no se n’han sortit... Les pastores continuen caminant; han menjat i han dormit una mica, però volen fer un àpat gros. Passen pel costat d’una clínica de trasplantament de cabells, d’una bonica universitat, d’una església reconvertida en una mesquita… Però no tenen ulls per res! Ja saben què volen i no pararan fins que ho trobin. Tenen una cançó i una imatge ficades al cap. La cançó fa: “Skibidi, dom, dom, yes, yes, yes” i va acompanyada d’una panxa que rebota amunt i avall. Elles la volen per a elles aquella panxa satisfeta i replena! Estan tipes de veure cuiners turcs a les xarxes socials, i molt afamades. Han de trobar un bon lloc. Es volen afartar molt fort. Molt!

QUARTA PARADA LÍBAN

120 DIES DE RUTA

Figura del pessebre:

LA PAGESA DE LES OQUES

Quins productes hi trobarem?

CARN DE XAI

FULLES DE PARRA

...LA CALOR JA LA FONDRÀ

Ens apropem al final del viatge, i el grup de caminants ja porten gairebé 3000 quilòmetres. A aquestes alçades, pastors i pastores ja haurien viscut aventures de tota mena, i de ben segur que haurien topat amb molts obstacles que haurien hagut de superar o d’aprendre a afrontar amb actitud positiva: “si el camí té neu, la calor ja la fondrà, i si la ruta és massa perillosa, caldrà buscar un recorregut alternatiu”. Sortint d’Istanbul, el grup concediria un petit descans als peus i agafaria un ferri que amb un trajecte al voltant d’una hora, els permetria arribar a la ciutat de Yalova i estalviar-se així una volta enorme per vorejar el Mar de Màrmara. A partir d’aquí, travessarien Turquia de nord a sud i entrarien a l’Àsia per la porta gran. Allà, la incertesa política i la inestabilitat menarien els seus destins, que haurien de cuidar amb peus de plom. Síria, un país que acaba de sortir d’una cruenta guerra civil, seria el corredor fins a entrar al Líban per la vall de Bekaa, un altiplà situat entre la serralada del Líban i la de l’Antilíban, semiàrid, però irrigat pels rius Orontes i Litani. Qui hi trobarien semblances amb les rieres Gavarresa i del Lluçanès...

NOMÉS 10 DIES ELS SEPARARIEN DEL DESTÍ FINAL

LA RUTA

Lebanon Mountain Trail

El Lebanon Mountain Trail (LMT) és una ruta de llarg recorregut (aproximadament 600 quilòmetres) que travessa les Muntanyes del Líban de nord a sud, i que passa justament per la zona on els nostres pastors farien estada. La ruta navega entre les serralades del Líban (que recorre tot el país de forma paral·lela a la costa mediterrània, éssent el cim Qurnat as Sawda, de 3.088 metres, el seu punt més alt) i la de l’Antilíban (que es troba a la frontera sirio-libanesa i és més salvatge i poc explorada). És la primera ruta d’aquest tipus al Pròxim Orient i passa per 75 pobles i per cinc àrees protegides, oferint una combinació perfecta de natura, història i cultura.

En aquesta ruta, podrem visitar zones emblemàtiques i precioses, com la vall de Qadisha (o Kadisha) i el famós Bosc de cedres del Líban, símbol nacional i lloc declarat patrimoni de la humanitat per la UNESCO, del qual surt la imatge que dona forma a la bandera del país. També destaquen el Parc Nacional de Tannourine, les vistes espectaculars del mar Mediterrani des de les altures i els petits pobles pintorescos com Hasroun i Ehden.

La ruta té un total de 27 seccions, tot i que es recomana fer-la amb una durada d’entre 30 i 40 dies. La durada dels trams és variada, i té alguns trams d’alta muntanya més exigents, on cal anar en compte especialment amb els canvis sobtats de clima.//

MIQUEL CASADEVALL I ROBERT TAMBA

BSHARRA, LÍBAN

120 DIES DE CAMÍ

Per_ Teresa Ribera Icart

“La vida és com un full de paper en blanc on hi podem escriure els nostres propis somnis.”

Khalil Gibran ( Bsharra 1883- Nova York 1931)

Un somni, el que vivim i escrivim, d’ençà que vam sortir del Lluçanès, la colla de pastors. Vivim en un somni de pessebre del s. XXI que comptat i debatut no deu ser gaire diferent d’aquell altre pessebre que va inaugurar la nostra era cristiana. Un imperi fragmentat i desitjat pels més poderosos del món i pels rebels que malden per continuar sent amos del seu país, han portat la guerra a Orient.

Nosaltres, pastors del Lluçanès escrivim el nostre somni en un moment convuls i quan ja gairebé estem a punt d’assolir el nostre objectiu, ai las!, ens trobem en un país en guerra.

Innocents o inconscients, refiats o prepotents. Fills del nostre temps, el món és nostre. La fe mou muntanyes i a fe de Déu que hi arribarem!

Cal dir que som aquí per casualitat perquè la Vall de Kadisha, la Vall Sagrada, no era en el nostre itinerari inicial. La nostra ruta costejava amb intenció de visitar les ciutats de Trípoli, Beirut, Biblos, Sidó i Tir, ja que ens semblava la més directa fins a Israel. I, doncs?

La guerra que ho trasbalsa tot i ens té atrapats i que quan menys t’ho esperes es manifesta amb tota la seva cruesa. Ni en aquest oasi de pau te’n pots alliberar. L’angoixa plana com una llosa damunt dels prats, de les teulades vermelles, de les esglésies, dels cedres mil·lenaris del Bosc d’Aiz el Rab, de les congestes de Qornet és Sauda.

Hem fet parada i fonda a Bsharra perquè el nostre guia de viatge ens ho suggerí, més ben dit, ens aconsellà que gaudíssim de l’estada. Ai, Senyor! Sant cristià, gaudir de l’estada!

ESCRIVIM EL NOSTRE SOMNI EN UN MOMENT CONVULS I QUAN JA GAIREBÉ ESTEM A PUNT D’ASSOLIR

EL NOSTRE OBJECTIU, AI LAS!, ENS TROBEM EN UN PAÍS EN GUERRA

I, aquí som! En un poble de la muntanya del Líban, a uns 1.300 metres d’altitud, gaudint de la pau del Senyor. El llogaret de Bsharra, la ciutat de les esglésies, trenta-set esglésies de confessió maronita, catòlica i romana amb ritus propis. El destí m’ha portat de la ciutat dels sants a la ciutat de les esglésies.

Ens va dir que visitéssim la catedral de Sant Sebas, que no ens perdéssim les celebracions litúrgiques, que sobretot ens arribéssim fins al Bosc de cedres i que féssim les nostres oracions a l’ermita, que no ens descuidéssim d’abraçar els cedres més amples i que una passejada silent per aquell bosc vell era el bàlsam i la vacuna més efectiva en una situació tan crua com la que ens tocaria viure fins a abastar el nostre somni. I abans de deixar-nos ens va regalar el llibre El profeta del poeta, filòsof i pintor local Khalil Gibran i ens va citar per al cap de dos dies a la una del migdia davant la Casa Museu de l’autor bsharrès.

Amb una certa mala consciència i sentint-nos els pastors turistes més privilegiats del món mundial, seguirem fil per randa les recomanacions del nostre guia improvisat.

Al cap de dos dies contents i plens d’energia ens trobàrem amb la senyora que passeja oques, vet aquí la nostre guia.

La pastora Caterina.//

Bones festes!

Tornem el 9 de gener als noranta punts de recollida habituals.

I l’any 2025, celebrem els 25 anys!

ARRIBADA

A BETLEM

Estic segur que aquest viatge no ens deixarà indiferents. Alguna cosa ens ha tocat, ens ha canviat… a un nivell massa profund. Massa mort i, a la vegada, la vida imponent.

Jo no havia sortit mai de Catalunya, com a molt a la Catalunya Nord. M’estimo la meva terra. Em sento molt orgullós dels pics escarpats que es retallen contra el cel blau, de les valls ufanoses i dels camps fèrtils que ens alimenten, de l’aigua que ens sadolla la set i apaivaga la calor dels nostres cossos a l’estiu. Tanmateix, ara he vist que existeixen altres terres, altres miracles i misteris… Em sento corprès de la gent que hem conegut, de les riques cultures que hem experimentat, dels paisatges meravellosos que hem travessat.

Duem els sarrons plens de menges de tots aquests indrets. Què, sinó, podem oferir?

Esperem ajudar a alimentar la Mare, que amb el seu propi cos alimenta al Fill. Esperem ajudar a alimentar al Pare, perquè pugui estar pel que és més important, la Família.

Arribem a Betlem al capvespre. Ja no som tan lleugers com al principi. Cada passa del camí és una veritable tortura. Cada metre que avancem ens fa sagnar les nafres dels peus que, sense cap respir, es tornen cada vegada més profundes. Però una determinació indestructible ens empeny. Avui és el dia, ho sentim en el més profund de nosaltres. Les nits passades han

D'AMOR AL MÓN

estat il·luminades; malauradament, no per cap estrella primigènia sinó per les bombes que creuaven els cels foscos, deixant esteles candents, cicatrius de foc en la cerca, àvida, de destrucció.

Per_ Clàudia Molina

Ens dirigim al sud, al camp de refugiats de Dheisheh. Desconeixem en quin punt serà l’Arribada, però confiem en aquell instint que ens ha guiat des del principi. Aquest és el segon camp de refugiats més gran del món. No hi ha nom als carrers, no hi ha números a les portes, però els murs contenen en forma de dibuixos, la seva sagnant història. En aquell moment, ens adonem de la impossibilitat de la nostra empresa. Hem recorregut 4.587 quilòmetres per fallar. Com d’il·lusos hem estat pensant que un senyal diví ens indicaria el camí? I la desesperança cau com una llosa sobre les nostres espatlles… Ens sentim exhausts, perduts.

I enmig d’aquesta desesperança sentim un crit femení que parteix com una fletxa el silenci de la nit. Ens mirem entre nosaltres i correm com esperitats. Deixem enrere el dolor i la derrota i busquem amb follia. Finalment, ensopaguem amb una casa baixeta, tènuement il·luminada… De

mentre el fill marxa rabent cap a la foscor. A la sala d’estar, ens rep un foc crepitant i l’home vell ens duu gots de te calent mentre ens explica, entre xiuxiuejos en anglès, que una dona s’havia posat en treball de part al seu portal i no l’havien pogut traslladar a l’hospital. Amb prou feines, havien pogut entrar a dins… El company de la noia i la seva esposa eren a l’habitació, darrere la porta tancada, atenent-la. Ben aviat, va tornar el noi jove amb una dona amb molta determinació, la llevadora de la zona, i va començar la llarga espera.

A mesura que passava el temps, la sala d’estar s’anava omplint de gent, altres peregrins aterrits de fred que havien sentit la Crida. Entre tots vam compartir el nostre menjar i ens vam relatar els periples, en una sort de celebració coronada pels crits somorts d’un part.

A trenc d’alba, quan feia hores que dormíem, el plor desesperat d’una criatura ens va desvetllar. La criatura era nascuda.

RERE LA PORTA, HAVIA SUCCEÏT UN MIRACLE, EL MIRACLE DE LA VIDA

les finestres tancades s’escapa una simfonia d’udols, grunys i sospirs.

Ens quedem palplantats davant de la porta, amb els cors bombejant furiosament esperança i els ossos cada vegada més impregnats pel fred tenaç d’un 24 de desembre. La porta d’entrada s’obre i un jove ens mira sorprès. La cara imberbe és substituïda ràpidament per una de més vella, plagada d’arrugues que expliquen moltes històries viscudes. Només amb un cop d’ull, l’home entén la situació i ens deixa entrar

Al cap d’unes hores, ens van permetre entrar, només a nosaltres afortunats, només al grup que havíem arribat primers.

Rere la porta, havia succeït un miracle, el miracle de la vida. Una dona i un nen descansaven ajaguts i un home se’ls mirava meravellat. El nadó encara tenia els ulls ben oberts, brillants com un milió d’estrelles fulgurants, profunds com l’espai infinit…

El cor em cantava i plorava alhora. L’ànima i l’esperit udolaven i reconeixien la transcendència d’aquell instant. I vaig tenir una revelació i em vaig omplir d’amor. L’amor d’una mare cap al seu fill, un amor que mou muntanyes, un amor que canvia el món…

En una nit freda d’hivern, pastors i pastores del Lluçanès varen decidir emprendre un viatge inusual. Havien vist un estel resplendent que es dirigia cap a l’est, i els semblava un senyal diví. Amb una fe que desprenia innocència i determinació, van decidir seguir-lo, convençuts que els guiaria fins al naixement d’un nou redemptor. El que no sabien és que el seu trajecte els faria enfrontar-se a una realitat dura i desconeguda: el xoc entre els privilegis de tenir un passaport europeu i les traves insalvables que vivien milers de persones a l’intent de travessar les mateixes fronteres en sentit contrari.

PRIMERA PARADA: ITÀLIA I

L'OMBRA DEL FEIXISME

Els pastors varen arribar a Itàlia sense gaires complicacions, fent camins i carreteres amb total llibertat. En un petit poble del Piemont van trobar-se un míting polític que desprenia una enorme hostilitat envers els immigrants. Després d’escoltar-lo perplexes, un jove que els va veure els explicà com els nous feixismes van guanyant terreny:

“No és com als anys trenta, ara és un feixisme social—una por col·lectiva que es manifesta en discursos d’odi contra els més febles. Els treballadors són empobrits per la crisi capitalista, i en lloc de rebel·lar-se contra qui els explota, culpen els qui fugen de la guerra i la fam”. Els pastors començaren a notar la contradicció: per a ells, seguir l’estel era un camí lliure i sense barreres. Per als immigrants que travessaven la Mediterrània, significava jugar-se la vida.

GRÈCIA I

ELS CAMPAMENTS

DE REFUGIATS

A Grècia, els pastors van veure de prop la crua realitat dels campaments de refugiats. En un assentament al nord de Tessalònica, van conèixer en Rami, un home palestí que havia fugit de Gaza amb la seva família.

“El bloqueig, els bombardejos... La vida allà és impossible. Volem arribar a Europa per donar un futur als nostres fills, però tot el que trobem són murs i policies”, va dir en Rami, mentre ensenyava una cicatriu de metralla causada per un bombardeig a l’edifici del costat de casa seva. Aquella nit, els pastors es quedaren al campament, compartint el pa i escoltant històries de supervivència. Van saber de persones del Kurdistan, del

ON DUU L'ESTEL?

Text escrit amb col·laboració de:

Armand Safar i Robert Tamba

Pakistan, de Bangladesh i de Síria, totes elles fugint de situacions que els havien robat la dignitat i l’esperança. A cada relat, la injustícia era evident: mentre els pastors podien moure’s amb llibertat, aquests refugiats eren tractats com criminals.

LES FRONTERES COM A BARRERA I PRIVILEGI

Mentre continuaven el camí cap a Betlem, els pastors varen travessar fronteres amb facilitat. A cada punt de control, mostraven els seus passaports i rebien somriures dels policies fronterers. En canvi, aquells qui feien la ruta en direcció contrària eren assetjats, detinguts o deportats.

En una frontera entre Turquia i Grècia, els pastors varen ser testimonis d’un enfrontament. Un grup de refugiats, exhausts per dies de caminada, intentava creuar sense documents. Els policies els varen interceptar amb violència, requisant les seves pertinences i colpejant-los sense pietat. Els pastors quedaren glaçats. L’estel que seguien els portava cap a l’esperança, però aquests altres viatgers semblava que no tinguessin dret a somiar.

trobaren amb ciutats i pobles devastats pels bombardejos d’aviació israeliana, realitzats amb material militar europeu i nord-americà. No obstant, les persones semblaven alleujades per l’alto el foc recentment acordat després de mesos de bombardejos incessants.

En un camp de refugiats a Saida, van conèixer una dona gran siriana, la Fàtima, que havia fugit de la guerra a Síria fa anys. Explicava que vivia en un antic camp de refugiats palestins, ara habitat també per població siriana. “La guerra ens ha arrasat les cases, però aquí també vivim en la pobresa més absoluta. No sé si mai podré tornar a veure la meva ciutat.”

ALTRES VIATGERS

SEMBLAVA

QUE NO

TINGUESSIN DRET A SOMIAR

EL PAS PEL LÍBAN: DEVASTACIÓ I RESISTÈNCIA

Quan arribaren al Líban, els pastors es

En Nabil, voluntari al camp, els explica més profundament la situació: “estem sense president, amb un govern dimissionari, i una assemblea bloquejada per Hezbollah”. També els comenta que “mentre Israel bombardeja Gaza i el Líban, està explotant una napa de petroli offshore que encara s’està discutint a quines aigües pertany. Des del 2022 el Líban pateix d’una crisi econòmica amb una devaluació de la moneda del 6.000 % i amb els bancs que han bloquejat tots els comptes. Tots els estalvis de la gent s’han esfumat i la gent que cobra amb moneda local tenen un sou amb la mateixa devaluació que la moneda.

Voltant pel camp de refugiats, els pastors exploren la realitat d’aquelles terres. Resulta que el Líban té més de 2 milions de refugiats siris que van entrar durant la guerra contra Bashar Al-Assad, qui es va mantenir al poder gràcies a Rússia i a Hezbollah. Ara que ambdós poders han perdut forces, el règim siri ha caigut, i s’obren noves incògnites: què passarà amb els refugiats siris al Líban i arreu del món? Què passarà amb el Golan, (territori siri molt fèrtil i amb reserves importants d’aigua) 0cupat per Israel fa més de 50 anys?

Els pastors varen quedar impactats per la inestabilitat del país, però també per la resiliència d’aquella gent que, malgrat tot, continuaven lluitant per sobreviure i mantenir l’esperança.

ARRIBADA A BETLEM I LA SEGREGACIÓ A PALESTINA

Finalment, els pastors varen entrar a territori històric palestí ocupat des de 1948 per l’Estat colonial d’Israel. La realitat que hi trobaren era descoratjadora: una societat segregada, on la població palestina era sotmesa a controls estrictes, checkpoints i una opressió constant per part de l’entitat sionista. A cada pas, els pastors varen veure els murs de separació, els assentaments il·legals i els rostres de desesperança dels habitants. No obstant, també varen veure resistència, en la forma de murals, protestes pacífiques i somriures. Potser era aquell, el veritable estel?

CONCLUSIÓ: UN ESTEL PER UNS, UN MUR PER ALTRES

El viatge dels pastors del Lluçanès ens recorda una realitat incòmoda: la llibertat de moviment és un privilegi reservat a uns pocs. Mentre que els habitants d’Europa poden seguir estels metafòrics cap als seus somnis, milions de persones d’altres parts del món topen amb murs, filats i fronteres hostils. Aquesta realitat no és una casualitat, sinó una conseqüència directa d’un sistema capitalista que prioritza els beneficis sobre les vides humanes. Per a Betlem, els pastors van seguir l’estel; per als refugiats, l’estel no porta enlloc. Porta a camps de detenció, a mars traïdors i a fronteres que mai no es creuen. Perquè, mentre hi hagi un sistema que explota els recursos del sud global i converteix les fronteres en eines de control, el camí cap a l’esperança serà vedat per a molts.//

INGREDIENTS

» 2 xalotes (o escalunyes)

» 1 tomàquet

» 2 manats de julivert i 4 grans d’all

» 1 bitxo (picant)

» 350 g de carn picada

» 3 fulles de pasta filo

» 100 g de iogurt turc

» 50 ml de llet

» 2 cullerades d’oli d’oliva

» un ou, sèsam negre i daurat

EL MENÚ DEL CAMÍ

ITÀLIA

STRANGOLAPRETI

Per_ Stefano Bratti

Travessant els Alps al nord d’Itàlia, en una regió de nom Trentino, on el paisatge predominaven els cims nevats, cascades d’aigua, boscos de coníferes i verds prats, vàrem arribar en una vall peculiar per la seva orientació, d’oest a est: era la Vall del Sol. Ens trobàvem un dels seus bonics poblets. Cases de pedra i cobertes fetes amb petites tauletes de fusta

INGREDIENTS

» Pa sec

» Llet

» Espinacs

» Formatge grana

» Ous

» Mantega

» Sàlvia

» Sal » Pebre

PREPARACIÓ

sobreposades denominades “scandorle”, xemeneies fumejants de les cuines de llenya, i a l’hora del dinar, en una “locanda”, un plat humil fet amb productes locals i d’aprofitament: unes pilotilles d’espinacs i pa amb salsa de mantega i sàlvia, empolvorades per sobre amb formatge “grana”. Aquella menja va ser tan bona, que vàrem prendre nota de la recepta.

PREPARACIÓ

» Pa sec trossejat i remullat amb llet per tal de tenir una massa a la qual li afegim els espinacs, lleugerament cuinats i ben escorreguts, una mica de formatge “grana”, un parell d’ous, sal i pebre.

» Ho barregem tot i amb les mans, fem unes pilotilles que cuinarem amb aigua bullent. Quan les pilotilles suren, les escorrem i les servim amb mantega lleugerament fregida amb unes fulles de sàlvia. Una vegada a la taula, més formatge “grana” per sobre. Proveu-ho!

Per cert, el plat es diu Strangolapreti, que en català tindria una traducció semblant a “Escanya Capellans”. Segons la llegenda, es cuinava aquest plat pels mossens i capellans, que ho trobaven tan bo, que corrien el risc d’escanyar-se, per la gran quantitat que en menjaven.

TURQUIA

BÖREK DE CARN (XAI I VEDELLA)

Per_Iolanda Rosell

» Tallem les xalotes a daus i el tomàquet. El julivert, els alls i el bitxo, ben petits.

» Sofregim la ceba (xalota) amb la carn picada, el bitxo i els alls, fins que es dorin; afegim el tomàquet i el julivert i deixem refredar.

» Batem el iogurt i la llet amb les 2 cullerades d’oli i l’ou, i ho pinzellem sobre les fulles de pasta filo.

» Estenem el farcit sobre la pasta i l’enrotllem (com si fos un caneló).

» Enrotllem la tira de filo sobre un motlle rodó, com si fos un caragol.

» Estirem la resta de batut de iogurt sobre la massa i ho decorem amb sèsam negre i daurat.

» Preescalfar el forn a 180º.

» Enfornem durant uns 30’ fins que estigui ben daurat. Deixem reposar dins el forn obert durant 10 minuts més i... ja està a punt per sevir!

La gastronomia turca es considera una de les cuines més grans del món, juntament amb la francesa i la xinesa. És una cuina pont entre la cuina persa, l’àrab, les cuines dels Balcans i del Caucas. Una gastronomia d’origen mediterrani, no només per geografia, sinó també per l’ús de l’oli d’oliva, les verdures, les espècies, les llavors (molt equilibrada des del punt de vista nutricional) i les tècniques culinàries.

L’hummus i el iogurt són dos productes comuns a varis països del Pròxim Orient i dels Balcans. La paraula iogurt prové del turc yoğurt , i és un producte que s’utilitza tant com a ingredient de plats principals com per fer d’acompanyament.

DESEMBRE 2024

CAMÍ DELS PASTORS

SÈRBIA

GOULASH DE VEDELLA

Per_ Foodtruck La Llauna

INGREDIENTS

» 1kg de carn de vedella

» 100 ml d’oli d’oliva verge

» Farina de blat

» 2 cebes i 2 dents d’all

» 2 fulles de llorer

» 1remolatxa i 2 pastanagues

» ratlladura de gengibre

» 2 cullerades de paprika

» 2 cullerades soperes de concentrat de tomàquet

» Aigua

» 1 got de vi negre

» Sal i pebre

» Picada d’avellanes

VULL ESMORZAR!

El Goulash és un dels plats més típics dels Balcans, essent comú a Sèrbia però també a d’altres països, com Hongria o la República Txeca. Això fa que tingui moltes variacions; es pot cuinar amb diferents tipus de carn, amb espècies diverses i també pot acabar prenent textures diferents, des d’un estofat fins una

LÍBAN * FULLES DE PARRA * Per_ Robert Tamba

Per qui ha viatjat per Grècia, Turquia o l’Orient Pròxim, o simplement ha anat a un restaurant sirià-libanès a Barcelona, el plat de fulles de parra pot arribar a ser conegut i fins i tot familiar. Aquest plat de restaurant són fulles de parra farcides d’arròs i tomàquet amb espècies servit fred i amb oli d’oliva. La

INGREDIENTS PREPARACIÓ

» 1 pot gran de fulles de parra: s’han de collir quan són tendres, a la primavera. Es poden conservar al buit o en oli. Es troben en conserva en comerços orientals. Es poden substituir per col o la part verda de les bledes.

» 300 g d’arròs

» 300 g de carn de vedella

» 2 tomàquets

» Costelletes de xai (depèn de les mides, millor petites, per cobrir el fons de la cassola on coure les fulles)

» 1 all sencer

» 2 llimones

» Caldo (opcional)

sopa. En aquest cas, es tracta d’un Goulash amb retocs de cultiu mediterrani de temporada. De la recepta original, n’hem tret els pebrots i el comí, i els hem canviat per remolatxa i pastanagues. I per acabar-hi de donar un gust especial, hi afegim la ratlladura de gengibre i la picada d’avellanes.

PREPARACIÓ

» Fem la vedella a daus, la salpebrem i l’enfarinem. Posem els trossos a la mateixa olla on farem el Goulash, amb un raig d’oli, i els dorem. Un cop daurats, els reservem a part.

» Tornem a abocar oli a l’olla di hi dorem dues dents d’all. Aleshores hi afegim les verdures, tot ben picadet, i ho deixem reduir a foc lent. Quan la ja estiguin llestes, retirem els alls del sofregit.

» Hi afegim de nou la vedella i ho barregem. Hi aboquem dues cullerades de pebre vermell (pot ser dolç o picant, però es recomana el paprika hongarès), el tomàquet concentrat, el llorer i la ratlladura de gengibre. Ho barregem bé, a foc lent i vigilant que no es cremi.

» Incorporem un vas de vi negre i esperem que redueixi i que impregni bé tota la carn. Llavors, hi aboquem aigua fins que cobreixi el contingut de l’olla.

» Ho cuinem a foc lent durant dues hores i mitja. Si veiem que s’evapora l’aigua, n’hi anem afegint a poc a poc i remenem amb una cullera de fusta. Ho retirem del foc quan prengui la textura desitjada. Abans de servir, hi afegim la picada d’avellanes.

versió casolana d’aquest plat és una mica diferent. Es menja calent, amb una salsa de iogurt o de llimona, porta carn de vedella i es cou amb costelletes de xai. És un plat típic de diumenge d’hivern, la preparació és una mica llarga, però es fa amena quan és col·lectiva.

1. Preparar el farciment barrejant l’arròs cru amb el tomàquet triturat, la carn de vedella i hi afegim oli, sal i espècies al gust.

2. Escaldar les fulles de parra (o de bledes) per paquets de deu en una paella. En el cas de la col, podeu escaldar totes les fulles separades en una olla gran.

3. En una olla gran, començar a coure les costelles a foc viu durant uns 5 m, apagar el foc i deixar reposar.

4. Posar les fulles amb la part amb relleu cap amunt, agafar una petita quantitat de farciment i posar-la de forma allargada al cantó pròxim de la fulla deixant marge a les vores.

5. Replegar les vores i enrotllar les fulles.

6. Posar les fulles enrotllades directament a sobre de les costelletes de xai a la cassola. Ordenar les fulles de forma radial. Quan heu omplert el primer pis, afegir uns quants grills d’all i continuar amb el pis següent fins a acabar totes les fulles.

7. Posar un plat a dins de la cassola, a sobre les fulles farcides. El plat serveix de pes per què les fulles no s’obrin en el moment d’afegir l’aigua (o el caldo) i ha

de ser prou ampli perquè no es desmunti el pastís de fulles a l’hora de girar l’olla.

8. Omplir l’olla d’aigua o caldo fins a cobrir les fulles i el plat, i tapar.

9. Posar a foc alt fins que l’aigua comenci a bullir, després abaixar el foc i deixar coure un mínim de 60 minuts. Anar verificant que queda aigua i afegir-ne si cal.

10. 15 minuts abans que s’acabi la cocció, afegir les dues llimones espremudes.

11. Deixar reposar i refredar una mica.

12. Amb l’ajuda d’un drap per aguantar el plat, vessar el caldo romanent en un bol i reservar-lo. Es farà servir de salsa.

13. Acabar de girar l’olla aguantant el plat per sota fins a deixar-lo sobre la taula.

14. Treure l’olla a poc a poc per deixar visible i accessible el pastís de fulles amb les costelletes per damunt.

15. Menjar regant les fulles amb el caldo de la cocció o amb una preparació de iogurt amb menta i all.

EL VI DEL CAMÍ

N'HI HAURÀ PER MI?

Per_ David Gomis Solanas

BAROLO I BARBARESC

Piemont, Itàlia

A les portes dels Alps s’hi troba una de les zones més prestigioses d’Itàlia, si parlem de vi. La situació geogràfica, el seu clima i el sòl, són ideals pel cultiu de la vinya. Piemont és sinònim d’exigència, és una de les regions amb més denominacions d’origen del país. La varietat per excel·lència de la zona és la nebbiolo , una varietat local sorgida de la boira (nebbia ) perquè sempre està instal·lada, en època de verema, a les carenes de les muntanyes. Aquesta varietat de raïm prefereix l’elegància que l’abundància, és una varietat exigent i complicada de cultivar, i s’hi produeix un dels millors vins negres del món: el Barolo i el Barbaresc.

BERMET - Sèrbia

Situat geogràficament a la mateixa latitud que les regions de Bordeus i la Vall del Roine, la vinya de Sèrbia es divideix en nou regions diferents, on donen, a totes elles, molt protagonisme a les varietats autòctones, com la prokupac i vranac , amb negre, i les welschriesling i chasselas , en blanc. Tenen la gran sort del riu Danubi, que els ajuda a moderar les temperatures tant de nit com de dia. Les explotacions de vinya són gairebé totes familiars i estan centrades en la qualitat i no la quantitat. Actualment, només exporten el 5% de la producció, però antigament els vins serbis havien travessat fronteres, fins i tot el mar Atlàntic, amb el seu bermet : un vi dolç elaborat al nord del país que va ser al menú del famós, i tràgic, Titànic.

VARIETATS TURQUES

Istanbul

Podríem identificar dos grans períodes a la història de la viticultura turca; el primer és l’imperi romà i bizantí, on el vi corria a litres i viatjava cap al nord d’Europa, i el segon va estar marcat per la caiguda de Constantinoble i l’arribada dels otomans, que en nom de l’Islam, van prohibir el vi durant cinc segles. Les vinyes van quedar només per a la producció de raïm de taula. Actualment, Turquia podria ser el cinquè productor de vi del món, però només es vinifica el 5% de raïm pel pes de la religió, que en limita la producció. A sobre, el 90% de la producció està en mans de grans productors mundials que han plantat varietats foranes com la sauvignon blanc i la sirà per fer vins comercials; però el 10% restant són petits elaboradors familiars que respecten les principals varietats del país com öküzgözü, emir o bogazkere, en negre i, en blanc, la sultanine o narince

MERWAH I OBEIDI

Líban

El Líban és un dels principals productors de raïm de taula i el més prometedor del Pròxim Orient en l’elaboració de vi. La vall de Bekaa, al centre del Líban, és el cor de la indústria vinícola. Estan a 1.000 metres sobre del nivell del mar, tenen 300 dies de sol a l’any i gairebé set mesos sense pluja i les influències de mar Mediterrani són indispensables pel bon cultiu de la vinya. El segle XVI, l’imperi otomà va agafar el control de la regió i va prohibir la viticultura menys per les pràctiques religioses, per tant, els monjos que estaven a les muntanyes del Líban van mantenir les tradicions i les terres de cultiu de la vinya. Entre el 1920 i el 1943 el país estava en mans de l’administració francesa per això les varietats que predominen són franceses, com la cabernet sauvignon, el merlot, el samsó i la cinsault, en negre, i de blanques, la chardonnay i la clairette, però de mica en mica es van fent lloc dues varietats autòctones com la merwah i la obeidi

VINS KOSHER

Betlem, Israel - Palestina

La regió pot presumir de tenir la vinya més antiga i a la vegada la més jove del món. La viticultura va aparèixer a l’antiguitat, però va caure en l’oblit gairebé mil anys abans de renéixer en mans d’alguns productors. Jerusalem, ciutat santa jueva, cristiana i musulmana, va ser i és l’epicentre de grans conflictes religiosos: des del 637 fins al final de la Primera Guerra Mundial, la regió estava dominada pels àrabs, i les vinyes històriques van ser arrencades o abandonades, però el vi continuava, i continua sent, omnipresent en el judaisme pel seu caràcter diví. Actualment, el país està dividit en cinc regions vitivinícoles, l’origen exacte del vi mai s’indica a l’etiqueta, ja que gairebé sempre es barreja el raïm cultivat a les diferents zones del país. La majoria de vins són Kosher, cosa que vol dir que compleixen amb les expectatives de la comunitat jueva de tot el món: tenir accés a un vi de qualitat i elaborat sota el ritual religiós.

El Lluçanès, portada de la revista Vèrtex d’aquesta tardor

La nova edició de la revista de la Federació d’Entitats

Excursionistes de Catalunya proposa sis itineraris a la comarca

sos de tardor i que correspon a la número 313.

El Lluçanès és el gran protagonista de l’últim número de la revista Vèrtex, la publicació oficial de la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya (FEEC). La revista hi ha dedicat la portada i un extens reportatge que ocupa les deu primeres pàgines d’aquesta última edició dels me-

Reivindicat pel seu interès històric, cultural i paisatgístic, a la portada la capitalitza una fotografia d’un ramat d’ovelles pasturant en un camí ramader proper a Olost i un titular contundent:

“Lluçanès: la comarca tradicional feta oficial”. A l’interior, un “per fi el Lluçanès és comarca” també dona el tret de sortida a un seguit de pàgines que posen

en valor, també, la pràctica de l’excursionisme a la comarca.

Al reportatge, Francesc Mas – periodista que firma el text –proposa sis itineraris que transcorren per diferents punts emblemàtics del Lluçanès i que fan valer aspectes característics de la comarca com l’art romànic (present al Monestir de Lluçà o a l’ermita de Sant Vicenç del mateix municipi), el jaciment arque-

Francesc Mas signa un un extens reportatge de deu pàgines

ològic de Puig Ciutat a Oristà, desenes de masies històriques, camins de la transhumància i miradors panoràmics excel·lents com el Santuari dels Munts. Tot plegat, unes pàgines farcides de detalls, anècdotes i inclús alguna llegenda popular que fan valer la condició de comarca del Lluçanès i l’elogien com un lloc especial i únic.//

PUBLICACIÓ

Subi presenta El gran llibre joc de Nadal

L’autor i il·lustrador ubicat a Sant Boi de Lluçanès, Joan Subirana, presenta aquestes festes El gran llibre joc de Nadal. En Subi, nom pel qual és conegut artísticament, ha estudiat dibuix, còmic, disseny gràfic i pintura i es dedica a la il·lustració infantil des de fa més de vint anys. Ha publicat més d’un centenar de llibres, molts dels quals han estat també editats a l’estranger.

En aquesta ocasió, presenta El gran llibre joc de Nadal, un conte de busca i troba que proposa diversos jocs per a diferents edats. Entre les seves pàgines, els més petits de casa podran descobrir un munt de tradicions nadalenques, que representen diferents escenaris que envolten aquestes festes, com la fàbrica de regals, la cavalcada de Reis, el mercat de Nadal, la casa del Pare Noel, el pessebre o la nit de Nadal. El pròxim dissabte 21 de desembre a les 11 del matí, la llibreria infantil El Petit Tresor de Vic acollirà la presentació del conte i un taller que girarà entorn dels llibres d’aquesta divertida col·lecció de busca i troba.// NSM

La revista Vèrtex dedicada al Lluçanès arribada a la comarca.//F: PAT

EL RACÓ DE LA FEINA

FEINA

» APARELLADOR/A a Olost. T: 607 15 95 11 o 682 70 95 28 (XALOC R584/05)

» AUXILIAR D’EDUCACIÓ ESPECIAL per atendre alumne adolescent a Prats de Lluçanès. 13,5h a la setmana. T: 607 15 95 11 o 682 70 95 28 (XALOC R584/06)

» CAMBRER/A per ajudar a servir a totes les tasques de bar restaurant. T: 617 805 120 (R584/07)

» PEDAGOGA per l’Espai Aixopluc de Prats. Correu a: xparedeig@gmail.com (R583/15)

» TERAPEUTA OCUPACIONAL a residència d’avis de Sant Boi. Jornada completa, no substitució. Horari a convenir. T: 687 083 081 (R583/01)

» TREBALLADOR/A SOCIAL a residència d’avis de Sant Boi. No substitució. T: 687 083 081 (R583/02)

» GEROCULTOR/A a residència d’avis de Sant Boi. Jornada completa, no substitució. T: 687 083 081 (R583/03)

Es presenta el Cançoner Intercultural

El

projecte pretén establir un pont intercultural a través de la

SANTA

CREU DE JUTGLARS

Per_ Nerea Sànchez Moreno

El passat dijous 12 de desembre, es va presentar al Local Social de Santa Creu el Cançoner Intercultural del Lluçanès. L’acte va ser presentat per la responsable de l’àrea d’Acció Social del Consorci del Lluçanès, que va explicar quin va ser el procés tècnic per elaborar el cançoner. Seguidament, va tenir lloc la mostra de cançons cantades per l’alumnat.

UN PROJECTE FET A TRAVÉS DELS CURSOS DE CATALÀ

Aquest projecte s’ha realitzat en el marc dels cursos de català de nivell inicial que s’imparteixen des del Consorci del Lluçanès a sis municipis de la comarca: Alpens, Perafita, Prats de Lluçanès, Sant Bartomeu del Grau, Sant Boi de Lluçanès i Sant Feliu Sasserra; i han participat en la creació del projecte fins a 55 alumnes.

LA CREACIÓ DEL CANÇONER

Les cançons van ser escollides per cada grup d’alumnes amb la premissa que fossin cançons re-

presentatives de les cultures dels seus territoris. Un cop escollides les cançons, es van traduir al català amb el suport de les professores per facilitar-ne la comprensió del públic, i posteriorment es van compartir amb la resta d’alumnes per cantar-les en la seva llengua original. El cançoner també inclou la nadala “El noi de la mare”, com a mostra de la cultura catalana. El recull, que inclou catorze cançons que provenen de fins a dotze països diferents presenta les peces escrites en la seva llengua original i en català i alguna

curiositat cultural relacionada amb cadascuna de les cançons.

UNA PETITA MOSTRA DE LA MULTICULTURALITAT DEL LLUÇANÈS

Aquest projecte pretén establir diàlegs i vincles a través de les llengües, cultures i tradicions que conviuen al Lluçanès a través d’una petita mostra que fa de testimoni de la riquesa cultural del nostre territori i que convida a explorar les cançons i a descobrir-ne els significats i orígens de cada peça.//

El Racó de la Feina de LaRella! Necessites algú per treballar? Busques feina?

621 276 429 larellallucanes@gmail.com

OFEREIXO

PASSCEBRE, de Fina Valldaura i Muns

La presentació del cançoner al local de Santa Creu.//F: CONSORCI

L’exposició del Mestre Joan Tomàs aterra a Santa Eulàlia de Puig-oriol

Unes

quaranta-cinc persones van assistir a la inauguració de l’exposició el passat 6 de desembre al Centre d’Estudis de la Transhumància

Per_ Clàudia Molina

Un dels actes de la passada Festa Major de Santa Eulàlia va ser la inauguració de l’exposició itinerant “Músic de tot cor. Joan Tomàs i Parés (1896-1967)”. Divendres 6 de desembre es van obrir les portes del Centre d’Estudis de la Transhumància per parlar de la figura del músic.

Unes quaranta-cinc persones van assistir de públic on Liliana Tomàs i Roch, comissària de l’exposició i neta del mestre, va fer un parlament sobre la vida i obra del músic, una persona que no va deixar morir cap cor, ja que era un ferm defensor de la influència positiva que tenia la música cap a les persones. I predicava amb l’exemple, perquè tenia fama de ser una gran persona.

Va estar quaranta-sis anys vinculat a l’Orfeó Català, com a cantaire, mestre i durant vint anys en la figura de sotsdirector.

Una vida dedicada a la música

El Mestre Joan Tomàs i Parés consagrà la vida a la seva gran passió, la música. Músic, pianista, compositor, professor, folklorista, mestre i etnomusicòleg… quan tenia deu anys començà els

seus estudis al Conservatori després que el seu pare s’adonés que podia interpretar les cançons que sentia d’oïda. Posseïa una qualitat anomenada oïda absoluta, l’habilitat d’interpretar notes mu-

sicals sense cap referència. Aquest fet el va lligar irresolublement a la música. Un any més tard entrà a la secció infantil de l’Orfeó Català i quan en va fer divuit, va obtenir el títol de professor de música. A partir d’aquell moment, va viure i respirar per i per a la música.//

També, va formar part de l’Ateneu Enciclopèdic Popular i més tard, al projecte del Cançoner Popular de Catalunya on va recuperar unes 10.000 cançons de música popular en 23 missions per tot el territori català. A la missió del Lluçanès feta el 1931, van recuperar 121 cançons, juntament amb el seu company Joan Amades. A més, també va fer missions de recerca fora del territori català.

En aquest sentit, Liliana Tomàs també va parlar sobre cançons de pastors, per exprés desig del CERT. Així mateix, va fer menció del Cançoner de l’Alt Empordà recollit el 1927 per Joan Tomàs i Lluís Millet, un llibre editat enguany en què es mostren 135 cançons i un dietari inèdit.

Per acabar, el compositor Jaume Arnella va cantar el Romanço de la Transhumància, encarregat per l’associació Solc Lluçanès fa vora trenta anys.

L’exposició està formada per 14 panells on es resumeixen les diferents etapes del Mestre Tomàs. Aquesta exposició va ser encarregada amb motiu del 125è aniversari del seu naixement. No és la primera vegada que es pot visitar al Lluçanès. En el passat, va estar exposada a Cal Bach, Prats i a Sant Martí d’Albars. Al CERT estarà exposada fins al 28 d’abril 2025.//

SANTA EULÀLIA DE PUIG-ORIOL

Liliana Tomàs fent la introucció de l’exposició//F: IV

LaRella

El BTT-Triatló Lluçanès campions de la lliga de duatlons de muntanya

Tot i no guanyar el campionat, s’alcen com l’equip més regular de la copa

LLUÇANÈS

Per_ Lluc Corominas Peraire

Hegemonia, un any, més del BTT Triatló Lluçanès a la lliga catalana de duatlons de muntanya organitzada per la Federació Catalana de Triatló. L’equip lluçanenc tenia el repte de revalidar el títol de vencedor de la copa – enguany de només tres proves – i no han fallat a les expectatives gràcies als bons resultats en cada una de les competicions.

La lliga, s’iniciava al 17 de novembre a Cornellà. Una prova que, a banda de ser la primera de la lliga, també s’hi disputava el campionat de Catalunya de clubs en aquesta modalitat. Tot i col·locar dos atletes a les primeres deu posicions, l’equip lluçanenc no va aconseguir revalidar aquest títol (que també ostentava) i va quedar al segon lloc del podi davant del Club Atlètic Natació Torelló, i rere el Prat Triatló 1994, que va aconseguir ser el campió de Catalunya.

Xavier Madrona, ambdós, també, dels del mallot blaugrana.

Els del Lluçanès van aconseguir un triplet, fent pujar tres corredors als graons del podi

La segona prova de la copa es va disputar a Vilobí del Penedès. Cursa, aquesta, que també era el Campionat de Catalunya individual i on els del Lluçanès van aconseguir un triplet, fent pujar tres corredors als graons del podi. El pradenc Adrià Noguera va proclamar-se campió de Catalunya en duatló de muntanya, seguit de Miquel Gaja i

L’últim duatló (i que tancava la lliga) es va disputar a Òdena a inicis de desembre. En aquest cas, el duatló també era el campionat català per categories d’edat, i els del Lluçanès van aconseguir colar algun integrant en posicions de podi en tres categories diferents. A més, també van ser el club més destacat de la prova. Amb tot, doncs, per sisena vegada consecutiva el club lluçanenc ha aconseguit ser l’equip amb millor regularitat de la lliga catalana de duatlons de muntanya

una temporada més. A banda, a nivell individual, dos dels corredors de l’equip també han aconseguit ocupar la segona i la tercera posició de la classificació general un cop ha finalitzat la lliga: Adrià Noguera i Miquel Gaja, respectivament. Alhora, David Tarrés, de l’equip, també ha quedat primer en la categoria de veterans.

Una lliga, però, que cada any té menys proves: si l’any passat en tenia quatre i ja en va perdre una, enguany només ha comptat amb tres curses aplegades en tres caps de setmana consecutius.

Han aconseguit la lliga catalana per sisena vegada consecutiva

La duatló és una disciplina que combina dos trams de córrer amb un de bicicleta de muntanya entremig, normalment dividit entre un trams de 5, 20 i 2,5 quilòmetres.//

CÓRRER

Prats torna a celebrar la Sant Silvestre, darrera cursa de l’any

La Sant Silvestre, tradicional cursa que té lloc a diferents indrets d’arreu dels Països Catalans durant el darrer dia de l’any, torna a Prats per acomiadar el 2024.

A la cursa d’enguany, hi podran participar dels més petits fins als més grans, i es dividirà en tres categories segons edat: el circuit per a infants fins a cinc anys, el recorregut per a la canalla de 5 a 10 anys i la cursa d’adults. Les inscripcions seran gratuïtes i es duran a terme el mateix dimarts 31 de desembre al passeig del poble, on tindrà lloc el tret de sortida de les curses. Per primera vegada, l’organització presenta un recorregut urbà amb un total de cinc quilòmetres i una única volta, que recorrerà els carrers del poble passant per la mítica pujada dels Llims. Com també indica la tradició, es convida a totes les persones participants a disfressar-se per buscar a l’Home dels Nassos, l’emblemàtic personatge que només es deixa veure l’últim dia de l’any.// NSM

Acabar i començar l’any al serrat Llobater de SFS EXCURSIONISME

Aquesta és la proposta que llança el Club excursionista de Sant Feliu Sasserra per acabar i començar l’any amb energia. Els Bandolers han preparat una caminada fins dalt de tot del Serrat Llobater i com a novetat, enguany es podrà triar si acabes l’any fent el cim o si el comences, ja que el 31 de desembre se sortirà del parc dels Castanyers a les 4 de la tarda, per arribar tranquil·lament a sopar. El dia 1 els més matiners es posaran en marxa a les 10 del matí.

Una sortida amb un total de 10 quilòmetres i 350 metres de desnivell, dues hores per gaudir de la natura.

Però la fal·lera dels Bandolers no s’acaba aquí i perquè tothom qui vulgui pugui gaudir de Sant Feliu Sasserra aquestes festes, han creat un mapa interactiu amb tots els pessebres del municipi. Clar que no tots estan a dins del poble, sinó que n’hi ha alguns ben amagats al bosc. Entre tots, gairebé una vintena que constitueixen una interessant ruta pel poble.// RED.

L’equip, en una competició.//F:@BTTTRIATLOLLUCANES

El Sant Feliu continua la bona ratxa amb cinc gols contra el Vilada

El Sant Feliu Sasserra CE va continuar la bona ratxa, a casa, contra el Vilada CE, cuer de la classificació. El partit va ser plàcid i llaminer des del principi, amb un domini aclaparador dels sasserrencs.

El públic va suportar l’ambient gèlid amb una bona mà de gols que va començar molt aviat, al minut 3, amb el gol de Bertrans. Va continuar quatre minuts després amb el gol de Calafell, i Ibañez va posar la cirereta de la primera part al minut 40. La segona part va continuar amb la mateixa tònica, i Pujol (minut 71) i Bou (89’) es van unir a la festa golejadora.

Amb aquesta victòria, el Sant Feliu Sasserra manté la cinquena posició amb 25 punts, i té el primer classificat, el Casserres, a només cinc punts. Les jornades vinents seran decisives, ja que abans de tancar la primera volta, el Sant Feliu haurà de jugar a casa del Sant Salvador de Cercs CF (3r) i de l’Avià (4t).// RED.

L’Olost planta cara al líder, però se li escapa la victòria

El duel entre els blanc-i-verds i el Roda es va decidir als últims minuts per un gol de penal dels visitants

Aquest passat cap de setmana l’Olost s’enfrontava a un examen de nivell a casa. Els homes de Joan Illamola rebien al municipal el Roda de Ter, primer classificat (i invictes) de la lliga. Lluny d’arronsar-se, els olostencs van aconseguir plantar cara als osonencs que, tot i ser superiors a la primera part, van haver de suar –i inclús necessitar un punt de sort – per poder superar als d’Olost, que van anar de menys a més. El matx començava a contrapeu pels locals, perquè al minut 9 de la primera part, els del Ter aconseguien avançar-se el marcador. Un marcador que van aconseguir igualar els d’Olost per obra de Pol Saéz al minut 32. Gol, però que va tenir una resposta ràpida del conjunt de Roda dos minuts més tard. I encara abans de la mitja part, van aconseguir fer l’1-3 després que Nil Fabregó – jugador

que havia militat al futbol base del Barça – transformés el primer, dels dos penals que l’àrbitre va xiular a favor seu.

La segona part el guió va canviar i l’Olost va igualar el marcador mitjançant Pau Salvans – que tornava d’un període de lesió – i Genís Palanques. L’empat a 3 es va mantenir fins a les acaballes d’un partit que va agafar embranzida. Finalment, un penal dubtós al minut 87 va salvar els de Roda que encara haguessin

pogut marxar amb empat d’Olost si l’equip d’Illamola hagués aconseguit materialitzar un xut final. Després d’aquesta jornada – i sisena derrota consecutiva dels olostencs – l’equip blanc-i-verd baixa fins a la desena posició i abandona la part alta, mentre que el Roda encara reforça més el lideratge. A la jornada vinent els del Lluçanès s’hauran de veure les cares amb el Vinyoles, equip de la part mitja-alta de la taula.//

L’esmentat premi es regirà per les següents BASES:

1) Sota el nom de “PREMI DOCTOR GRAU” al millor estudiant de Batxillerat, l’esmentada Fundació institueix un premi de caràcter anual.

2) El premi va destinat als alumnes residents al Lluçanès i que durant el curs 2024-2025 estudiïn segon curs de batxillerat.

3) L’import del premi és de 1200 euros.

4) L’objectiu del premi és guardonar el millor estudiant de Batxillerat, la nota del qual (mitjana de 1r i 2n) ha de ser de 9 o superior. Aquests resultats es comunicaran a la Fundació Doctor Grau a la finalització del 2n curs de Batxillerat, per part de la direcció del Centre.

5) En el cas que hi hagi més d’un alumne amb notes idèntiques, es tindrà en compte la valoració de la part comuna de les

Proves d’Accés a la Universitat, per tal d’adjudicar el premi definitiu. Si tot i així continua havent-hi la mateixa puntuació, la Fundació Doctor Grau es reservarà el dret de decidir com s’ha de repartir el premi. A tal efecte la Fundació comptarà amb l’assessorament d’experts en el món educatiu. Atesa aquesta circumstància, la Fundació es reserva el dret de repartir l’import del premi.

6) La Fundació Doctor Grau es reserva el dret de divulgar a la premsa i als mitjans de comunicació el resultat del premi, així com d’organitzar la celebració del lliurament d’aquest, que tindrà lloc durant els mesos d’estiu.

7) La Fundació Doctor Grau es reserva el dret de resoldre qualsevol cas no previst en aquestes bases, les quals es pressuposen acceptades per tots els participants.

Prats de Lluçanès, desembre de 2024.

OLOST

Per_ Lluc Corominas Peraire

El partit es va jugar diumenge a la tarda a Olost.//F: QUIM SAPERAS

Foto d’equip després d’un partit, l’anterior quinzena.//F: CE SANT FELIU

El Futbol Sala Prats es fa fort a casa

L’equip del Lluçanès va guanyar 3 a 2 contra l’Unión

Llagostense, el segon classificat de la lliga

PRATS DE LLUÇANÈS

Per_ Guillem Sucarrat Anfruns

i Jordi Bruch Abad

El Futbol Sala Prats va rebre, el passat dissabte 14 de desembre, el segon classificat de la lliga, l’Unión Llagostense. Va ser al pavelló municipal de Prats de Lluçanès, i aquest era el partit corresponent a la novena jornada.

Els locals van sortir amb moltes ganes d’aconseguir els tres punts a casa i tan sols començar

el partit, al minut 5, van avançar-se al marcador. Gràcies a una alta intensitat a la defensa, el pradenc va aconseguir arribar a la mitja part amb aquest avantatge, tot i les grans ocasions de marcar per part dels dos equips.

La segona meitat va començar igual d’emocionant que la primera, però els visitants van aconseguir el gol que posava l’empat al marcador només començar.

El Futsal Prats va continuar buscant la victòria i com diu la

dita, tot esforç té la seva recompensa. Així doncs, al minut 33, van tornar a avançar-se al marcador, tot i això, a tan sols 7 minuts per acabar el partit.

Tot i això, el partit no es va acabar aquí, i els visitants volien forçar l’empat amb el porter jugador. En aquest moment, però, els locals van aprofitar la falta del porter i van aconseguir el 3 a 1 al marcador.

Per acabar, i amb tot l’equip jugant a dalt, l’Union Llagostense va aconseguir rebaixar la distància i encaixar el 3 a 2 final al marcador.

Aquesta victòria significa tres punts importantíssims per continuar a la lluita del campionat

L’equip està a sis punts del líder

de lliga. Així doncs, el Futbol Sala Prats està ara mateix a 6 punts del líder. El següent partit i últim de l’any per l’equip serà a la pista del Vic Club Futbol Sala, aquest diumenge dia 22.//

Al Pradenc se

li

escapen els tres punts al final

L’equip blaugrana va disputar la dotzena jornada en un camp complicadíssim, el de Cantonigròs, un camp de gespa natural, fet que a molts equips els hi costa adaptar-se. Per aquest motiu, pocs d’ells han pogut endur-se els 3 punts.

El partit va començar amb un domini total del Pradenc, però, tot i això, els locals van aconseguir obrir el marcador. Després d’encaixar aquest gol, el Pradenc, va continuar fent seu el partit, arribant així l’empat al marcador de part d’Èric Bardolet. Ja en la segona part, l’equip blaugrana, continuava amb el partit controlat, però ja a les acaballes de l’enfrontament, el Cantonigròs va aconseguir marcar el 2-1 definitiu. Tot i aquest definitiu marcador, el Pradenc va poder olorar l’empat en dues ocasions clares fallades en el temps de descompte.

Finalment, el Pradenc, va marxar tocat després de la derrota, ja que durant tot el partit van ser superiors als locals.// JORDI BRUCH ABAD I GUILLEM SUCARRAT ANFRUNS

Documents a presentar:

1) Fotocòpia del DNI de tots els membres de la unitat familiar.

2) Fotocòpia de la declaració de la renda (IRPF 2023) de tots els membres de la unitat familiar. (Es prioritzaran les rendes més baixes)

3) Si s’escau, tots els certificats que afecten la unitat familiar (subsidi, atur, certificat de declaració de salut, d’incapacitat laboral, informe de l’assistent social en el seu cas, etc.)

4) Matrícula del curs 2024-2025 i altres documents de percepció de beques del sol·licitant (postgraus i màsters resten exclosos)

5) L’estudiant tindrà la obligació de presentar les notes del curs, havent-les superat totes, abans del 30 d’octubre del 2025 i enviar-ho a: “Fundació Doctor Grau, Apartat de correus núm. 1 de Prats de Lluçanès”, en cas contrari es desestimarà l’ajuda.

Prats de Lluçanès, desembre de 2024.

Els jugadors de l’equip rebent instruccions del tècnic.//F: FUTBOL SALA PRATS

El Pradenc jugant al camp d’herba del Cantonigròs.//F: QUIM SAPERAS

DESEMBRE I GENER

ALPENS_ GRAN PESSEBRE D’ALPENS, a l’antiga nau Sati. Obert dissabtes d’11 a 2 del migdia i de 4 a 8 de la tarda. Diumenges, d’11 a 2 del migdia. Per Sant Esteve i el dia de Reis, d’11 a 2 del migdia. Fins al 12 de gener. 12A MOSTRA DE PESSEBRES A LA FINESTRA, pels carrers del poble.

DIJOUS 19 DE DESEMBRE

OLOST_ CANTADA DE NADALES SOLIDÀRIA. A 2/4 de 4 de la tarda, al gimnàs de l’Escola Terra Nostra.

SANT FELIU SASSERRA_ ELS PASTORETS. A 2/4 de 4 de la tarda, a l’Ateneu.

DIVENDRES 20 DE DESEMBRE

SANT BOI DE LLUÇANÈS_CINEMA DE NADAL INFANTIL. A 2/4 de 4 de la tarda, a la Biblioteca. A les 7 de la tarda, TASTET DE CUINES DEL MÓN.

PERAFITA_ L’INFERN DE MAUTHAUSEN, XERRADA. A les 6 de la tarda, a la biblioteca.

PRATS DE LLUÇANÈS_ ESPECTACLE DE NADAL EMAL. A 2/4 de 7 de la tarda, Sala Polivalent.

SANT FELIU SASSERRA_ UP’S DE NADAL: SPINNING. A la sala gran de l’Ateneu.

DISSABTE 21 DE DESEMBRE

SANT BARTOMEU DEL GRAU_ PASTORETES. A les 7 de la tarda, al Casal.

PRATS DE LLUÇANÈS_ RUTA FAMILIAR PER TROBAR EL PESSEBRE DE LA UEP. A les 9 del matí, al davant de Cal Bach DONACIÓ DE SANG. De les 5 de la tarda a les 8 del vespre, a l’Espai. FESTIVAL DE

NADAL PRATSALUT. A les 5 de la tarda, Pavelló municipal d’Esports. OBRA DE TEATRE DE CREACIÓ COL·LECTIVA: “QUI TÉ POR?”. A les 9 del vespre, a la Sala Polivalent municipal.

SANT FELIU SASSERRA_ TALLER DE FANALETS. A les 10 del matí, a la planta superior de l’Ateneu.

DIUMENGE 22 DE DESEMBRE

SANT BOI DE LLUÇANÈS_CINEMA DE NADAL FAMILIAR. A les 5 de la tarda, al Local Social.

SANT BARTOMEU DEL GRAU_ PASTORETES. A les 7 de la tarda, al Casal.

PRATS DE LLUÇANÈS_ DONACIÓ DE SANG. De les 10 del matí a les 2 del migdia. A l’Espai. FEM CAGAR EL TIÓ I CELEBREM ELS 120 ANYS DEL RECULL DEL FUM FUM FUM PER PART DE JOAQUIM PECANINS. A 2/4 de 12 del migdia. A la plaça Nova. OBRA DE TEATRE DE CREACIÓ COL·LECTIVA: “QUI TÉ POR?”. A les 6 de la tarda, a la Sala Polivalent municipal. FESTIVAL DE PATINATGE, EXHIBICIÓ D’HOQUEI I DE DANSA. A les 7 de la tarda, al Pavelló municipal d’Esports. LLUÇÀ, CANT DE LA SIBIL·LA, a les 7 de la tarda al monestir.

DILLUNS 23 DE DESEMBRE

SANTA EULÀLIA DE PUIG-ORIOL_UP’S DE NADAL: SURFSKATE. A les 4 de la tarda, davant del Local Social.

SANT BOI_TALLER DE NADAL: CREA EL TEU CENTRE DE NADAL. A les 5 de la tarda, al Local Social.

OLOST_ UP’S DE NADAL: SPINNING. A 2/4 de 5 de la tarda, a la zona esportiva.

SANT FELIU SASSERRA_ TALLER: FES

UN UNGÜENT I CONTES DE BRUIXES, REMEIS I NADAL. A les 5 de la tarda, al Centre d’Interpretació de Bruixeria.

ALPENS_ UP’S DE NADAL: HIP HOP. A 2/4 de 5 de la tarda, a la Fàbrica Vella.

PRATS DE LLUÇANÈS_ UP’S DE NADAL: TIR AMB ARC. A les 11 del matí, a la zona esportiva

DIMARTS 24 DE DESEMBRE

SANT BOI DE LLUÇANÈS_MANS UNIDES: ENCÉN LA TEVA ESPELMA I PARTICIPA EN EL MOSAIC SOLIDARI. ACOMPANYATS DEL GRUP DE CANTAIRES DE SANT BOI. A 2/4 de 6 de la tarda, a la Plaça Nova. A les 7 de la tarda, A LA MISSA DEL GALL.

SANT BARTOMEU DEL GRAU_ MISSA DEL GALL. A ¼ de 9 del vespre, a l’església.

ALPENS_ CANTADA DE NADALES A CÀRREC DE CA N’ALPENS. A 2/4 d’1. A l’església.

PRATS DE LLUÇANÈS_ DISCOMÒBIL: 21È TXUPITASSU DE NADAL. A partir de la 1 de la nit. Pavelló municipal d’Esports.

SANT MARTÍ D’ALBARS_ IOGA EN FAMÍLIA. A les 11 del matí, al local de la Blava

ORISTÀ_ BAIXADA DE TORXES DE SANT SEBASTIÀ I CANTADA DE NADALES, a partir de les 6 de la tarda a la plaça de l’Església.

DIMECRES 25 DE DESEMBRE

SANT BOI DE LLUÇANÈS_ MISSA DE NADAL. A les 12 del migdia.

SANT BARTOMEU DEL GRAU_ QUINA DE NADAL. A les 7 de la tarda, al casal.

SANT FELIU SASSERRA_ MISSA DE NADAL. A les 11 del matí, a l’església parroquial. VINE A CAGAR EL TIÓ. A la plaça de l’església, a les 6 de la tarda

DIJOUS 26 DE DESEMBRE

PERAFITA_ENTREGA DE CARTES ALS PATGES REIALS. A les 5 de la tarda, a les escales de la rectoria.

PRATS DE LLUÇANÈS_ QUINTO REIAL. A 2/4 de 6 de la tarda, AL Pavelló municipal d’Esports

SANT FELIU SASSERRA_ MISSA DE SANT ESTEVE. A les 11 del matí, a la capella de Santa Magdalena. CONCERT DE NADAL, amb la Coral de Sant Feliu Sasserra les 6 de la tarda, a la sala gran.

ORISTÀ_ ARRIBADA DEL PATGE REIAL, a 2/4 de 6 de la tarda a la plaça de l’Església.

DIVENDRES 27 DE DESEMBRE

SANT BOI DE LLUÇANÈS_UP’S DE NADAL: CANOTERÀPIA. Al Local Social.

OLOST_ TALLER DE FANALETS. A les 4 de la tarda, a l’Espai Perot Rocaguinarda. “EL SECRET DE LA DETECTIVA KLAUS”. A les 5 de la tarda.

PERAFITA_ ELS PASTORETS DE PERAFITA. A les 7 de la tarda, al Pavelló.

ALPENS_ CONCERT DE NADAL AMB LA CORAL REGINA. A les 7 de la tarda, a l’església.

PRATS DE LLUÇANÈS_ ANUNCIADA DE

OLOST_ CONCERT DE NADAL. A les 7 de la tarda, a l’església de Santa Maria d’Olost.

Les dates nadalenques a Alpens destaquen pels pessebres que guarneixen el municipi. D’una banda, a la Sati s’hi pot veure el Gran Pessebre de Filemón Correa. Per altra banda, els carrers del poble llueixen la 12a Mostra de Pessebres a la Finestra, que participen en un concurs que pot votar tothom els va a veure.// RED.

LA VINYETA, de Gemma Gallorte Arregui

El pessebre monumental a la Sati.//F: CORREA

PRÈVIA

L’ARRIBADA DELS CARTERS I CARTERES REIALS. A partir de les 6 de la tarda, Pels carrers del poble.

SANT FELIU SASSERRA_ UP’S DE NADAL: IOGA EN FAMÍLIA. A les 5 de la tarda, a la planta superior de l’Ateneu.

DISSABTE 28 DE DESEMBRE

SANT BOI DE LLUÇANÈS_ARRIBADA DELS CARTERS REIALS. A les 6 de la tarda, al Local Social.

OLOST_ BINGO MUSICAL I SORTEIG DE NADAL. A les 6 de la tarda, al pavelló.

PERAFITA_ ELS PASTORETS DE PERAFITA. A les 6 de la tarda, al Pavelló.

SANT BARTOMEU DEL GRAU_ UP’S DE NADAL: HIP HOP I TIR AMB ARC. A les 5 de la tarda, al casal/aparcament.

PRATS DE LLUÇANÈS_ CINEXIC, CICLE DE CINEMA FAMILIAR: ‘LA FADA DE LES ESTACIONS’. A 2/4 de 6 de la tarda, a l’Espai.

DIUMENGE 29 DE DESEMBRE

OLOST_ VISITA DEL PATGE REIAL. A les 6 de la tarda, a la plaça Major.

PRATS DE LLUÇANÈS_ II TORNEIG DE NADAL DE VETERANES. De les 9 del matí a les 2 del migdia, al Camp de futbol municipal. ARRIBADA DELS CARTERS I CARTERES REIALS. A les 12 del migdia, a la plaça Nova.

SANT FELIU SASSERRA_ ENCESA D’ESPELMES SOLIDÀRIES. Durant tot el dia, a la plaça Major. BERENAR I SORTEIG DE LA LLUMINETA DE L’AFA. A partir de les 6 de la tarda. ARRIBADA DEL MISSATGER REIAL, a les 6 de la tarda.

LA TORRE D’ORISTÀ_ ARRIBADA DEL

PRÈVIA

Qui té por...?

Gaudir d’art, no

Aquest cap de setmana, 21 i 22 de desembre, el col·lectiu Gaudir d’Art presentarà la seva nova creació Qui té por...?

De nou, sota la direcció d’Elisa Crehuet, les dones que pugen a l’escenari demostren que elles no en tenen de por i menys a dir el que pensen o senten, ni tampoc a dir el que pensen d’allò que d’altres diuen. Sempre des de l’humor, barrejant aquell més negre i aquell més absurd, en una combinació que arrencarà els somriures del públic. Qui té por...?, és un espectacle que parla de les pors individuals i collectives, algunes més palpables i d’altres construïdes socialment. Però sobretot és un espectacle que cal anar a gaudir-lo sense gens de por.//CFU

PATGE REIAL, a les 11 del matí a la plaça de l’Església.

DILLUNS 30 DE DESEMBRE

SANTA EULÀLIA DE PUIG-ORIOL_UP’S DE NADAL: ARTS MARCIALS. A les 4 de la tarda, davant del Local Social.

OLOST_ UP’S DE NADAL: CANOTERÀPIA. A 2/4 de 5 de la tarda, a la zona esportiva.

PRATS DE LLUÇANÈS_ UP’S DE NADAL: TIR AMB ARC. A les 11 del matí, a la zona esportiva.

DIMARTS 31 DE DESEMBRE

PRATS DE LLUÇANÈS_ CAP D’ANY INFANTIL. A 2/4 de 12 del migdia, a la plaça de l’Església. CURSA DE SANT SILVESTRE. A partir de les 5 de la tarda, al Passeig. REVETLLA DE CAP D’ANY 2025. A partir de les 2/4 d’1 de la nit, amb DER DJ i DJ PDF al Pavelló municipal d’Esports.

SANT FELIU SASSERRA_ PUJADA SERRAT LLOBATER. A les 4 de la tarda, al parc dels Castanyers.

DIMECRES 1 DE DESEMBRE

SANT BARTOMEU DEL GRAU_ ARRIBADA DEL PATGE REIAL. A les 6 de la tarda, a la plaça Dr. Girera i Casal.

SANT FELIU SASSERRA_ PUJADA SERRAT LLOBATER. A les 10 del matí, al parc dels Castanyers. MISSA. A les 11 del matí, a l’església.

DIJOUS 2 DE DESEMBRE

OLOST_ OLOST PARK. A partir de les 3 de la tarda, al pavelló d’esports.

SANT FELIU SASSERRA_ TALLER DE

CUINA. A les 7 de la tarda, a l’Ateneu.

SOBREMUNT_ UP’S DE NADAL: MALABARS I JOCS. A les 5 de la tarda, al Molí DIVENDRES 3 DE DESEMBRE

SANT BOI DE LLUÇANÈS_UP’S DE NADAL: LOGA FAMILIAR. A les 5 de la tarda, al Local Social.

OLOST_ OLOST PARK. A partir de les 3 de la tarda, al pavelló municipal d’esports.

PERAFITA_ CONTE/TALLER DE NADAL. A 2/4 de 6 de la tarda, a la sala polivalent del centre de Cultura.

ALPENS_ UP’S DE NADAL: MALABARS I JOCS. A 2/4 de 5 de la tarda, a la Fàbrica Vella.

LA TRORRE D’ORISTÀ_ UP’S DE NADAL: TIR AMB ARC. A les 11 del matí, a la zona polivalent.

DISSABTE 4 DE DESEMBRE

SANT BARTOMEU DEL GRAU_ CAMPAMENT REIAL. De 5 a 7 de la tarda, als jardins de l’Ajuntament.

SANT FELIU SASSERRA_ L’ATENEUA: OKGRÀCIESIADEU. TALLER MÉS PELLÍCULA. A les 4 de la tarda, a l’ateneu.

ORISTÀ_ UP’S DE NADAL: RUTA FAMILIAR AMB BICICLETA. A les 11 del matí, davant la sala polivalent.

LA BLAVA_ MALABARS I JOCS. A les 11 del matí, al local.

DIUMENGE 5 DE GENER

SANTA CREU DE JUTGLAR_ CAVALCADA DE REIS. A partir de les 5 de la tarda, al local Social.

OLOST_ CAVALCADA DE REIS. Arribada a les 6 de la tarda, al Passeig Montserrat i seguidament a la Plaça Major.

PERAFITA_ ARRIBADA DE SES MAGESTATS REIS D’ORIENT. A les 7 de la tarda, a la plaça Sant Antoni.

SANT BARTOMEU DEL GRAU_ ARRIBADA DE SES MAJESTATS ELS REIS D’ORIENT. A les 6 de la tarda, a l’Ajuntament.

ALPENS_ CAVALCADA DE REIS. A les 7 de la tarda, carretera de Berga i el Casino.

PRATS DE LLUÇANÈS_ CAVALCADA REIAL, a les 6 de la tarda. Pel cantó de Lurdes. DISCOMÒBIL REIAL. A partir de 2/4 d’1 de la nit, al pavelló municipal d’Esports.

SANT FELIU SASSERRA_ ARRIBADA DE SES MAJESTATS ELS REIS D’ORIENT. A les 6 de la tarda, per la carretera d’Oristà.

ORISTÀ_ CAVALCADA DE REIS. I ENTREGA DELS PREMIS DEL CONCURS DEL PESSEBRES, a 2/4 de 7 de la tarda a la plaça de l’Església.

LA TORRE D’ORISTÀ_ ARRIBADA DE SES MAGESTATS ELS REIS D’ORIENT, a partir de les 6 de la tarda, a la plaça del Cementiri.

SANTA EULÀLIA DE PUIG-ORIOL_ARRIBADA DELS REIS D’ORIENT. A 2/4 de 7 de la tarda.

DILLUNS 6 DE GENER

SANT FELIU SASSERRA_ MISSA DEL DIA DE REIS. A les 11 del matí, a l’església.

ALPENS_ BALL DE TARDA I BERENAR, a partir de les 6 de la tarda, al Casino.

CARTA

FARMÀCIES DE GUÀRDIA

De 9 a 20:30h De 20:30 a 9h

19 dj SANT BARTOMEU DEL GRAU ARUMÍ

20 dv OLOST URGELL

21 ds EURAS VIC EURAS

22 dg ALIBERCH VIC ALIBERCH

23 dl SANT BARTOMEU DEL GRAU ATLÀNTIDA

24 dt OLOST AUSA

25 dc POU VIC POU

26 dj PORTAL DE QUERALT - VIC PORTAL DE QUERALT

27 dv PRATS DE LLUÇANÈS YLLA-CATALÀ

28 ds TANYÀ VIC TANYÀ

29 dg VILAPLANA VIC VILAPLANA

30 dl SANT BARTOMEU DEL GRAU ALIBERCH

31 dt OLOST BARNOLAS

1 dc TERRICABRAS VIC TERRICABRAS

2 dj SANT BARTOMEU DEL GRAU FARGAS

3 dv OLOST ARUMÍ

4 ds URGELL VIC URGELL

5 dg EURAS VIC EURAS

6 dl VILAPLANA VIC VILAPLANA

7 dt OLOST ATLÀNTIDA

8 dc PRATS DE LLUÇANÈS AUSA

9 dj SANT BARTOMEU DEL GRAU POU

Els caps de setmana i festius, tant al matí com a la nit, faran les guardies les farmàcies de Vic. Les farmàcies del Lluçanès continuen amb l’horari habitual d’obertura dels dissabtes al matí. Diumenge al matí, la Farmàcia Viver de Prats també obre.

Nadal de Sagarra

Jordi Castellet i Sala Teòleg, escriptor i professor

«Tots els camins duen a Roma, però tan sols un porta a Betlem!» Ve a dir Josep Maria de Sagarra, escriptor, poeta, qui escrigué i publicà el seu «Poema de Nadal» el 1931.

Aleshores ja era un consagrat autor, gràcies a una llarga carrera. Provinent de família aristocràtica, havia guanyat no pas pocs premis literaris. Nasqué i morí a Barcelona. Cultivà la llengua catalana prenent el relleu dels renaixentistes Bonaventura

El camí de Betlem és únic, vostre, aquell que cadascú porta a les venes, encara que no vulgui

Aribau, Frederic Soler, Jacint Verdaguer, Àngel Guimerà o Joan Maragall; treballant i publicant en una època controvertida, amb tot el daltabaix social de principis de segle XX, que havia de culminar amb les guerres espanyola i europea. Amic de Josep Pla, amant del país i admirador de la Costa Brava i de l’Empordà, sobretot, on es va refugiar el 1936 i des d’on es va exiliar fins al 1940, viatjant pel món, sobretot per les illes del Pacífic i acabant establint-se, a partir del 1939 al Conflent, dedicat a la traducció de La Divina Comèdia de Dante Alighieri. No obstant, de ben segur que el seu poema nadalenc haurà estat el que millor hagi passat a la història.

«Tots els camins duen a Roma» apel·la a l’imperi del primer segle, en què visqué el mateix Jesús. Senyal de força, de poder, de domini, quan l’emperador havia dissenyat tot de vies que unien els extrems del territori amb la seva capital. Els camins que duen a Roma estan tenyits de sofriment, de sang, de lluites i d’opressió dels uns pels altres; aquesta és la raó per la qual resulta fàcil trobar la ruta. L’afany

de poder serà sempre aquella pulsió que, sense domesticar, empenyerà la persona a buscar més i més, i encara de qualsevol manera, sense atendre a raons, ni al respecte humà dels altres, tampoc de Déu. Per aquest motiu, Jesús no va néixer a Roma, sinó a Betlem, ara que es tracta del poema de Nadal. No obstant, en aquella ciutat varen sofrir martiri els principals dels apòstols, Pere i Pau, sota el domini decadent de Neró cap a l’any 67. Aquesta fou la raó per la qual l’Església s’instaurà allí i per la qual presideix la catolicitat en la comunió; almenys hauria de ser així. Si bé sempre resulta interessant un viatge a la ciutat eterna, per visitar el seu urbanisme, els seus museus, les seves esglésies, catacumbes i excavacions subterrànies, continua éssent un focus de corrupció, d’intrigues i d’incomprensió. Encara, en els ambients eclesiàstics, se sol dir en llatí que «Roma locuta, causa finita», per indicar que un cop el papa i el seu govern s’han pronunciat, ja no hi ha res a fer. Fins i tot, davant de les sentències dels tribunals romans, cal deixar la innocència enrere, perquè «de Roma ve el que a Roma va», assenyalant que les decisions vingudes del centre eclesiàstic, primer s’han cuit a la diòcesi d’origen. Seria impossible que algú estigués al cas de tot el que succeeix a les Esglésies d’arreu del món. Per aquesta raó, s’hi han de dur les decisions ja arreglades i a punt per a ser enteses i certificades. Realment tots els camins duen a Roma. «Per anar a Betlem, només hi ha un sol camí»; la ciutat de l’ocupació dels romans en temps

El Poema de Nadal de Josep Maria de Sagarra compta amb cinc capítols, d’unes tres pàgines cada un

de Crist; la vila controlada i martiritzada en l’època moderna; vetllada per una alta muralla de formigó, amb els seus checkpoints militars, que continuen amargant la vida a la bona gent d’un costat i l’altre. «El camí de Betlem és únic, vostre, aquell que cadascú porta a les venes, encara que no vulgui», perquè s’identifica espiritualment amb el camí de la vida, el pelegrinatge iniciat amb el moment de néixer i de bolcar-se vers l’objectiu de la trobada definitiva amb el Déu del bé, de la llum i de la pau. I aquest no és el camí de Roma, sinó el de Betlem: pobre, malastruc, torturat, però carregat de veritat. I continua Sagarra: «la veritat és una brasa viva, aquella que crema els pastors, la tenen en el nas i a les orelles [...] No pregunteu res, no digueu res! Obriu els ulls immòbils i tranquils; hi ha una estrella baixa com un ciri encès.» Perquè, al cap i a la fi, del que es tracta és de reconèixer-se a la recerca de la veritat, aquella que no es pot posseir, però que es pot endevinar i identificar com a norma de la pròpia vida; aquella que, des del fons del cor i de la mateixa consciència, troba en el noi de la mare, perquè el seu poema integra diverses nadales tradicionals, ben reconeixibles.

El Poema de Nadal de Josep Maria de Sagarra compta amb cinc capítols, amb una extensió d’unes tres pàgines cadascuna. Com des de fora, muntant el pessebre, de primer crida l’estrella anunciadora de l’esdeveniment de la veritat en l’infant de Betlem. El segon assenyala els pastors, que «lluny de tothom, no tenien nom» i, en canvi, rebran l’anunci de l’àngel. El tercer indica el camí que cadascú ha de seguir per arribar a bon terme. El quart, descrivint Betlem per concloure amb un final, on la veritat s’encarna en l’infant diví. Nadal dugui llum i felicitat per a tothom!//

Família Molas - Juncà

Sant Feliu Sasserra

De part de tota la família de la Mercè Molas Juncà, volem agrair a totes les persones que d’una manera o altra ens han

fet costat durant aquests dies tan difícils. També a tothom que ens va acompanyar en el seu comiat. A totes elles, un sentiment de gratitud i complicitat per aquests moments d’incertesa i dolor compartits.//

El pròxim número sortirà el dijous 9 de gener!

CARTA

AGRARI

AGROPECUÀRIA

Si t’agrada LaRella i vols seguir llegint-la, compra a les empreses, serveis, comerços i autònoms que s’hi anuncien!

Venda de llenya a l’engròs i al detall

T. 671 093 907 tecnic@apfllucanes.cat

Plaça Nova, 20 Prats de Lluçanès, 08513

RESTAURANTS·BARS·HOSTALS

CELEBRACIONS

ALIMENTACIÓ

ELS ENCANTS

ES VEN

» MERCEDES VITO de l’any 2005. 130 cv. 275.000 km. 6 places. Amb opció de mobles camper. Té bola de remolc. T: 649 203 814 (R585/05)

» TAULA DE MENJADOR IKEA TORSBY de 185x85x75cm. Estructura metàlica i cromada i tauler de vidre en blanc. En molt bon estat. 35€. T: 654 20 10 01 (R585/12)

» BICICLETA DE GRAVEL CUBE “Nuroad Race”. Talla 53, de 1,68 a 1,78m aprox. Com nova. T: 630 913 760 (R584/11)

» TERRENY URBÀ actualment apte per tenir-hi cavalls. 1.919m2. PMU-2. La Coma- Bona Sort. A Prats de Lluçanès. 160.000€ negociable. T: 638 10 24 74 (R585/01)

» UNA SANTA ESCENA I UN QUADRE DE GUIX sobre fusta de Sant Josep amb el nen. Una mesura, una màquina d’ensulfatar, una romana, dos o tres porgadors del blat, una forca i material antic de treball a pagès.T: 93 822 86 47 (R583/04)

» ESTUFA DE PÈL·LET Piocuadro Calore, model F551A. Tubs inclosos. Es pot venir a veure, preu a negociar. T: 678 50 24 32. (R581/05)

» DUES MÀQUINES DE COSIR amb motor i en molt bon estat, amb el seu moble de fusta: 350 €. Maria. T: 629 374 419 (R583/11)

» TANC DE GASOIL de 700 litres. En bones condicions. Preu a convenir. T: 692 814 873 (R583/08)

ES BUSCA

» MASIA DE LLOGUER a llarg termini (no de temporada) amb un mínim de 5 habitacions. T: 639 17 71 66 (R585/06)

ES LLOGA

» LOCAL a Olost. T: 679 49 63 72(R582/03)

» PLAÇA D’APARCAMENT a Prats de Lluçanès, carrer de Vic. T: 658 859 517 (R585/02)

ES REGALA

» GATETS. T.: 616 448 536 (R585/03)

ES TRASPASSA

Els Encants de LaRella! Vols vendre, comprar, llogar, regales o busques alguna cosa?

621 276 429 larellallucanes@gmail.com

LES FOTOS DEL TEMPS

NATURA KM 0

Fins fa un parell d’anys per Prats i Oristà encara es podia veure un ocell molt especial per diferents motius. Primer per ser molt escàs, tant que a Prats va ser on va criar per última vegada en tot el territori d’Osona i del Lluçanès. I ho diem en passat perquè ja fa dos anys que no se l’ha tornat a veure. També és especial perquè té el costum de fer rebost d’una manera peculiar. No amaga aglans en forats dels arbres com ho fa el Gaig (Garrulus glandarius) ni porta preses al niu per anar-se-les menjant ni tampoc enterra fruits en algun forat. Aquest ocell caça rosegadors com ara musaranyes i ratolins, també petits ocells i insectes grans com ara saltamartins i llagostes i un

cop els ha capturat els guarda dins un Arç (Crataegus monogyna). Allà estan protegits dels altres depredadors més grans per les punxes i s’assegura que no es perdin travessant-los amb una punxa, empalats com olives als escuradents. D’aquest costum tan curiós li ve el seu nom: Botxí (Lanius meridinalis). Els seus parents també tenen noms ben peculiars: Escorxador (Lanius collurio) i Capsigrany (Lanius senator). Aquests dos també els tenim al Lluçanès i són més comuns, però només hi són a l’estiu.

El Botxí es va fent cada cop més rar i en trenta anys ha passat de ser un ocell comú a no criar-ne cap parella ni a Osona ni al Lluçanès. Era habitual, sobretot a l’hivern, veure’l parat en algun marge esperant el moment de llançar-se amb vol ràpid i directe sobre algun llengot o ocell despistat.

Nosaltres no hem perdut l’esperança i el continuem buscant estiu i hivern, sobretot per Prats, Sant Feliu i Oristà que són les zones on se l’havia vist per darrera vegada. Si us animeu ja podeu començar a voltar camps amb marges plens d’arços i zones obertes amb arbusts. I no us descuideu els prismàtics!// RAMON BAUCELLS Es busca...

El Fly i la neu a Sobremunt, el dimecres 11 de desembre.// F: IRENE ALONGINA

La Creu de Gurb i al fons el Matagalls nevat, el 16 de desembre des de Sant Bartomeu del Grau.// F: MCF

Enfarinada als Munts, el dimecres 11 de desembre .// F: ALEIX PRAT BRUCH

Les vaques de l’Oliver passant per davant del Casino d’Alpens.// F: MONTSE BARNIOL

Posta de sol des del Puig Martorell, amb el castell de Lluçà a davant, el 6 de desembre.// F: PAT

Envia les teves fotos del temps! 621 276 429 larellallucanes@gmail.com

SORTIDA I POSTA DE SOL LLUNES

08:08 h - 31 de desembre - Sant Bartomeu del Grau

17:20 h - 31 de desembre - Sant Bartomeu del Grau

15 de desembre

31 de desembre

LLUÇÀ

14,70 ºC · dia 2

-1,70 ºC · dia 9

5,40 ºC

64,4 km/h · dia 7 10,50 L · 5 dies 752,90 L 4,00 L · dia 10

PRATS DE LLUÇANÈS

14,60 ºC · dia 2

-3,60 ºC · dia 17

5,26 ºC

42,5 km/h · dia 7

7,50 · 5 dies 730,90 L 3,90 L · dia 10

De l’1 al 17 de desembre

Temperatura màxima

Temperatura mínima

Temperatura mitjana

Dia de més vent

Pluja mensual i dies amb precipitació

Pluja anual

Dia de més pluja

EFEMÈRIDES

ALPENS

15,40 ºC · dia 2 -2,40 ºC · dia 9 5,00 ºC 43,5 km/h · dia 12 15,60 L · 5 dies 946,60 L 6,00 L · dia 11

PERAFITA

15,60 ºC · dia 2 -1,70 ºC · dia 9 4,51 ºC 27 km/h · dia 7 10,90 L · 7 dies 685,70 L 4,00 L · dia 11

OLOST (MAS LLISCÀS) 15,60 ºC · dia 2

ºC · dia 17 4,20 ºC 38,6 km/h · dia 7

L · 5 dies

L 3,20 L · dia 11

ORISTÀ 15,50 ºC · dia 2 -4,20 ºC · dia 17 5,00 ºC

Com hem comentat en altres ocasions, en meteorologia no ens regim per l’hivern astronòmic, però és bo tenir present que aquest començarà el pròxim dissabte dia 21 a les 10:21, coincidint amb el solstici d’hivern, el dia més curt de l’any, quan el sol, respecte a l’horitzó, està més baix.

De la cronologia meteorològica que ens ha deixat en Pere Bruch, en destaquem dos desembres significatius:

ANY 2001

Ha estat un mes molt fred, amb fortíssimes glaçades, destacant la del dia 25 amb -14,8 °C éssent la més baixa des que prenc dades (1986), La temperatura mitjana del mes, 0,90 °C, també és la més baixa des que prenc dades. Cal destacar la forta nevada del dia 14 amb 18 cm i nevant amb una temperatura de -2 °C, aquestes temperatures tan baixes han fet bastants destrosses, glaçant moltes canonades d’aigua. La nevada ha estat la més bonica des de l’any 1962.

ANY 2023

Ha estat un mes sec i amb la temperatura mitjana 5,0 °C, 0,4 °C més alta del normal. Com a fet curiós i que no tenim constància que hagi passat abans i sense saber-ne el motiu, es va observar que al Lluçanès, després de mesos de molta sequera, va començar a córrer l’aigua. Primer va reomplir les goles seques i després ja van començar a córrer els recs. No hi va haver pluges ni per la zona propera ni a cap altre lloc de Catalunya. Sense saber-ne el motiu, pensem que no fos a causa d’aigües freàtiques que vinguin de zones molt allunyades.

EL TEMPS DEL DESEMBRE

SANT BOI 14,20 ºC · dia 2 -2,10 ºC · dia 5 4,20 ºC 30,6 km/h · dia 12 13,40 L · 6 dies 968,20 L 4,60 L · dia 11

OLOST (TRASSERRA) 15,20 ºC · dia 2 -0,80 ºC · dia 9

ºC

km/h · dia 7

L

Més informació:

REFRANYS

METEOROLÒGICS

A l’hivern, bona sopa i vi calent

A l’hivern cal tenir proveït el graner i el llenyer

A l’hivern, el millor amic és un bon abric

Hivern de molta gelada, molta fruita assegurada

Hivern gelat, estiu de blat

Hivern solejat, estiu ventejat

L’hivern arribat, el blat arrelat

L’hivern sempre arriba, si no d’hora, més tard

El mes de desembre ha començat una mica erràtic com, de fet, són la majoria dels desembres, encara de transició de la tardor cap a l’hivern més rigorós. Ha fet una mica de tot, però de res molt o molt poc. Tot just som a la primera quinzena (dades a dia 17) i, per tant, encara tenim molts dies al davant per poder saber i valorar les variables d’aquest mes. Estadísticament, el desembre és el mes més plujós de l’hivern, però no el més fred, ho és el gener.

De moment la precipitació ha sigut escassa, a Alpens és on n’han tingut més, 15,6 mm i a Prats on n’hi ha hagut menys, 7,5 mm. El dia 10 la precipitació va ser en forma de neu a les poblacions més altes. La nevada fou minsa i només va deixar una lleugera enfarinada a cotes superiors als 800 metres. Hem tingut molts dies amb altíssima pressió atmosfèrica (registres extraordinaris com els 1041,3 hPa a Trasserra el dia 16), humitats amb saturacions mitjanes molt properes al 100%, boires espesses i duradores, en conseqüència, radiació solar molt baixa i poc vent.

Les temperatures han estat bastant properes a les mitjanes històriques, amb desviacions, tant per la part alta com per la part baixa, poc significatives. Els observatoris amb la mitjana mensual més baixa, fins ara, han sigut Alpens i Olost amb 4,2 °C i la més alta a Trasserra i Lluçà amb 5,4 °C. La mitjana de les màximes absolutes més alta ha sigut a Oristà amb 10,94 °C i la mitjana de les mínimes absolutes més baixa ha sigut a Olost amb -0,78 °C.

Fins ara hi ha hagut pocs dies amb mínimes negatives, a St. Boi i a Olost han tingut nou dies, a Oristà set, Prats sis, Alpens cinc, Trasserra tres i, finalment, Lluçà amb només dos dies.

Quan als mesos d’hivern estem sota la influència d’un anticicló i la pressió atmosfèrica és alta, es dona el fet que les temperatures són més fredes a les zones baixes que a muntanya. El dia 16, per exemple, la mínima d’Olost (558 m) va ser de -4,9 °C i a Trasserra (740 m), també a Olost, de 2,4 °C, veiem, doncs, que l’altitud és determinant. Aquest fenomen és conegut com a inversió tèrmica. En sentim parlar sovint, és un fet habitual a la nostra comarca, però potser ens genera dubtes saber per què es produeix.

De manera genèrica podem dir que a la superfície de la terra i, per tant, a les capes més baixes de l’atmosfera, per efecte de la radiació solar, hi fa més calor i que la temperatura tendeix a baixar a mesura que ens enfilem a zones més altes. En els dies d’anticicló el vent acostuma a encalmar-se, de manera que hi ha poc moviment horitzontal de l’aire, llavors l’aire fred (més pesat que l’aire calent) es desploma i desplaça l’aire més càlid. Les dues masses d’aire intercanvien posicions i l’aire fred queda atrapat a la superfície, sota la capa d’aire més temperat a les zones altes. Les condicions idònies perquè les mínimes siguin molt baixes i apareguin boires fredes i gebradores a les planes i valls.// FRANCESC COMES