Entrevista a Lluís Suriñach, creador del web Dalpens.cat
EL RELAT Nasu
Per Miquel Casadevall Franquesa
La renda mitjana per habitant al Lluçanès és de 15.755 euros
· Alpens és el poble més ric, amb una renda mitjana de 18.466 €
· Lluçà i Sant Bartomeu són els municipis amb una renda més baixa
Més de 2.000 cigonyes fan parada a Olost
La població ha acollit el descans d’aquests ocells migratoris almenys 6 nits aquest hivern
POLÍTICA
Sant Feliu i Oristà renuncien al PUOSC 2020-2024
Ambdós municipis veuen difícil poder executar els projectes a temps
PATRIMONI
Merlès arregla la teulada de Ginebret
Ajuntament i propietat pacten una sessió del santuari per 30 anys
CULTURA
Alpens celebra el festival Poètika
El 2 de març serà el torn de la fira de Sant Bartomeu
ESPORTS
Dies de motor al Lluçanès
Membrado, el Motoclub d’Alpens i la Pujada a la Costa són protagonistes
LA PROPOSTA CULTURAL
Entre elefants africans i soldats romans
Per Letícia Caballé
EDITA_
Associació LaRella, iniciatives socioculturals del Lluçanès. 621 276 429 larellallucanes@gmail.com
Avinguda Pompeu Fabra, número 5 - L’Espai Prats de Lluçanès - 08513 www.larella.cat
Distribució gratuïta. 3.000 exemplars.
DIPÒSIT LEGAL_
B-31.541-2001
ISSN_ 3020-4909
REDACCIÓ_
Lluc Corominas Peraire, Ferran Vila Cabanas, Jordi Borralleras Estruch, Marta Giravent Crespiera, Nerea Sánchez Moreno, Miquel Casadevall Franquesa, Xavier Vilella Antonell, Roger Torrents Boy, Clàudia Molina Catalan, Xènia Ballús Vila, Guillem Sucarrat Anfruns i Jordi Bruch Abad.
DISSENY I EDICIÓ_ Pol Asensi Turigas
PUBLICITAT, CONTINGUTS_ Carolina Font Usart
COL·LABORA_ Pere Cors, Francesc Comes, Xavier Davins, Jordi Camps, Ramon Baucells, Ton Baucells i Albert Altarriba Subirana
LLAVÒRENS
Des de LaRella convidem els lectors a compartir les seves fotografies antigues. Les publicarem en aquesta secció i contribuiran a millorar la memòria històrica del Lluçanès
621 276 429
edicionslarella@gmail.com
FOTO: Arxiu de Baldiri Selva i Cunill
ANY: 1914
LLOC: Sant Boi de Lluçanès
Bonica estampa de Sant Boi mirat des de la banda de migdia, més o menys on hi havia l’era Vella. Avui hi ha ca l’Argemí o cal Guasch.Un grup d’infants ballant una sardana dirigits pel mestre Pere Crivillé Masó. L’home que porta de la mà un nen és Joan Solà de can Solà i la nena de la dreta és Roseta Sauquet de cal Tià de Pujols.En la fotografia encara no hi ha la coneguda carretera de Pujols, avui carrer de la Font de la Prada. D’esquerra a dreta es poden reconèixer perfectament les cases de ca l’Assumpta, l’antic Ajuntament, avui museu dels fòssils i sala de Pintura Joan Ferrer, a tocar, la Rectoria, i damunt l’esvelta església i campanar, el cementiri amb els característics xifrers sobre la casa de ca l’Endalet. La casa més emblanquinada és ca les Monges i més allunyat la Quintana i el Vilar on encara no hi ha els dos grans coberts que avui presenta.
LaRella cobreix la informació dels tretze municipis del Lluçanès: Alpens, Lluçà, Olost, Oristà, Perafita, Prats de Lluçanès, Sant Agustí de Lluçanès, Sant Bartomeu del Grau, Sant Boi de Lluçanès, Sant Feliu Sasserra, Sant Martí d’Albars, Santa Maria de Merlès i Sobremunt.
LaRella és un mitjà independent editat per una entitat sense ànim de lucre.
La redacció de la revista no comparteix necessàriament les opinions dels articles que no vagin signats per la redacció o els membres d’aquesta, ni els continguts dels anuncis publicats a les seves pàgines.
de:
Amb el suport de:
Els Encants de LaRella!
Si vols vendre, llogar, compartir, o regalar, escriu un correu amb l’assumpte “Encants” a: larellallucanes@ gmail.com
El Racó de la Feina de LaRella!
Si busques feina o n’ofereixes, escriu un correu electrònic amb l’assumpte “Racó de la feina” a: larellallucanes@ gmail.com
L’Agenda de LaRella!
Si vols que l’acte que organitzes hi aparegui, escriu un correu amb l’assumpte “Agenda” a: comunicaciolarella@gmail.com
L’Opinió dels lectors!
Publiquem els articles per ordre d’arribada. Mida màxima: 3.000 caràcters (espais inclosos): larellallucanes@ gmail.com
Els ajuntaments de Sant Feliu i Oristà renuncien a la subvenció del PUOSC 2020-2024
L’equip de govern de Sant Feliu Sasserra explica que renuncia al PUOSC 20202024 per evitar endeutar l’Ajuntament
I ORISTÀ
L’Ajuntament de Sant Feliu Sasserra renunciarà a la subvenció de 380.000 euros procedent del Pla Únic d’Obres i Serveis de Catalnya (PUOSC) 2020 - 2024. L’equip de govern ha pres aquesta decisió perquè no poden executar les obres abans que expiri el termini establert. El consistori santfeliuenc també haurà de retornar la part de la sunvenció invertida fins ara perquè han incomplert la normativa que establia que el setembre del 2023 s’havia d’haver executat el 60% del Pla.
El PUOSC 2020-2024 va atorgar a l’Ajuntament de Sant Feliu 380.000 euros per executar la reforma de les pistes de tenis, la instal·lació de plaques solars i l’adequació del carrer Catalunya, tal com explica Joan Ramon Domènech, alcalde de Sant Feliu. Domènech informa que han decidit renunciar a la subvenció per evitar endeutar l’Ajuntament, ja que com diu, “no tenim temps d’executar les obres que falten, i si ens arrisquem a tirar-ho endavant, deixarem l’Ajuntament amb un deute de més de tres-cents mil euros”. Domènech explica que quan ell i el seu equip van entrar al consistori, el juny del 2023, no s’havia executat cap dels projectes previstos en el PUOSC aprovat el 2020 i que només s’havien redactat els projectes de les pis-
tes de tenis i les plaques solars, però no el del carrer Catalunya. Segons Domènech “només d’arribar ja vam començar a moure’ns” i a finals del 2023 ja s’havien executat les dues primeres obres. Pel que fa al projecte del carrer Catalunya, explica que van començar a fer els primers passos per tirar-lo endavant, però denuncia la lentitud amb què responen empreses com Endesa o Telefònica. Aquest fet els va portar a demanar una pròrroga del PUOSC, és a dir, poder allargar el termini per fer les obres. Finalment, però, han decidit renunciar-hi, ja que, segons argumenta Domènech, “no tenen temps d’executar les obres”, perquè, tot i comptar amb la pròrroga, haurien d’estar acabades al setembre d’aquest any i en cas
Oristà i Sant Feliu no han pogut complir els terminis per executar les obres previstes
de no complir els terminis, s’han de retornar els 380.000 euros de la subvenció.
A més, amb aquesta decisió, ara, l’Ajuntament de Sant Feliu haurà de retornar els 100.000 euros que ja va destinar a les millores de les pistes i la installació de les plaques, ja que la normativa del PUOSC 202024 establia que el setembre del 2023 s’hauria d’haver executat un 60% d’aquest. Sense tirar endavant les obres del carrer Catalunya, no s’arriba a aquest percentatge. Davant d’aquest fet, Domènech denuncia que quan ells van entrar al consistori no s’havia executat res i afegeix que “malgrat que vam aconseguir executar dos dels tres projectes, no hem pogut complir els requisits”. L’alcalde conclou
que aquesta situació és la conseqüència de “l’immobilisme total del govern anterior.”
Des de l’oposició, Marisa Terra admet que no s’han complert els requisits però es mostra sorpresa que des de l’Ajuntament no s’hagin plantejat recórrer contra aquesta situació, ja que al seu entendre, es podria considerar un problema d’interpretació de la normativa. I pel que fa al projecte del carrer Catalunya, diu que hi hauria hagut temps d’executar-lo si l’actual equip de govern l’hagués començat a redactar quan van entrar, ara fa més d’un any i mig.
ORISTÀ TAMBÉ RENUNCIA AL PUOSC
Marc Sucarrats, alcalde d’Oristà, explica que no s’han pogut executar les obres del PUOSC 2020-2024 dins el termini previst i que per això, tal com marca la normativa, han decidit retornar la subvenció de 348.000 euros. Alguns dels projectes que van incloure en aquesta convocatòria van ser la renovació de les pistes poliesportives de la Torre i Oristà o la pavimentació de la plaça de l’Església de la Torre i del carrer Bonaire d’Oristà. D’aquestes obres, part s’han pogut exectutar recorrent a d’altres formes de finançament. Sucarrats informa que ja tenen redactats alguns projectes que volien finançar amb l’anterior PUOSC i que estan valorant si ho presenten en aquesta nova convocatòria de PUOSC 2025 -2029.//
SANT FELIU SASSERRA
Per_ Carolina Font Usart
La subvenció incloïa les obres del carrer Catalunya de Sant Feliu Sasserra.// F: PEP PUJOL
OBRES MUNICIPALS
Nou aparcament municipal a Sant Boi
El nou aparcament, ja condicionat.// F: AJ SBLL
L’Ajuntament de Sant Boi ha construït una nova zona d’aparcament municipal, a l’Era Nova, a tocar de la plaça Nova i del renovat passeig Lluçanès. L’espai, que ja està en funcionament, té capacitat per acollir una cinquantena de vehicles.
L’aparcament s’ha construït perquè des del consistori s’havia detectat una mancança d’espais per estacionar, i així ho explica Marc Parés, alcalde del municipi. L’Ajuntament i la propietat del terreny han firmat un acord de cessió d’ús de l’espai prorrogable anualment, tal com puntualitza Parés.// CFU
La Blava canvia les finestres del local social
Els nous finestrals del local.// F: AJ SMA
L’Ajuntament de Sant Martí d’Albars ha canviat les finestres del local social de la Blava per millorar l’aïllament tèrmic i acústic i també la visibilitat, ja que els nous vidres són totalment transparents. Les obres, que han acabat aquest febrer, han costat 11.448 euros. Les antigues finestres eren de principis dels anys seixanta del segle passat, quan es va construir la que llavors era l’escola nova de la Blava. Dins el mateix projecte també s’ha inclòs el canvi de les finestres de la casa de la mestra, que eren de la mateixa època.// CFU
Oristà i la Torre ja tenen àrees d’aportació de residus tancades
A finals d’aquest mes començaran a funcionar i es retiraran els contenidors dels carrers
ORISTÀ
I LA TORRE
Per_ Carolina Font Usart
L’Ajuntament d’Oristà posarà en funcionament a finals d’aquest febrer les dues noves àrees d’aportació de residus que s’han construït a Oristà, al costat del camp de futbol, i la Torre, al carrer Est (a la zona del polígon). L’activació d’aquests espais significarà la desaparició dels contenidors que hi ha actualment als carrers dels dos municipis. Alhora, amb la creació d’aquestes dues àrees, l’Ajuntament intenta limitar el cost del servei de recollida i evitar que gent de fora dels municipis aboqui deixalles als contenidors.
Ja feia temps que l’Ajuntament d’Oristà volia canviar el sistema de recollida de residus per ferlo més eficient. Tal com explica Marc Sucarrats, alcalde d’Oristà, es va decidir impulsar les dues àrees d’aportació de residus tancades perquè era més econòmic que implementar un sistema de recollida porta a porta. A finals d’aquest mes es posaran en funcionament les noves àrees i per explicar-ne el funcionament, l’Ajuntament ja ha organitzat dues sessions informatives per al veïnat de la Torre i Oristà. Sucarrats explica que les àrees han tingut bona acollida entre la majoria dels veïns, que des d’aquesta setmana ja poden passar a recollir les claus per accedir a les àrees.
La retirada dels contenidors del carrer es farà de manera progressiva al llarg de les pròximes setmanes. Sucarrats explica que l’Ajuntament garantirà la recollida de la brossa a tots aquells
1 any de porta a porta a Sant Boi
L’Ajuntament de Sant Boi de Lluçanès va començar a fer la recollida porta a porta (PAP) el 14 de març de l’any passat amb l’objectiu de millorar el percentatge de recollida selectiva, que el 2023 va ser del 57%.
A finals del 2024, nou mesos després de començar el PAP, el percentatge de recollida selectiva a Sant Boi ha augmentat fins a arribar al 75%, tal com explica Marc Parés, alcalde del poble. Parés afegeix que estan molt contents amb el canvi de sistema i els resultats que n’han obtingut.
Amb Sant Boi, ja són 4 els municipis que recullen les deixalles amb el sistema Porta a Porta. També ho fan Olost, Prats i Sant Feliu.//
veïns que no puguin desplaçar-se fins a les àrees. De moment, afegeix, ja tenen identificades quatre o cinc persones amb necessitat d’aquest suport i serà l’agutzil qui els passarà a recollir la brossa quan toqui. El fet que les àrees estiguin tancades evitarà que gent de pobles veïns aboqui les seves deixalles a Oristà i la Torre, un fet que, segons Sucarrats, és habitual. Això permetrà saber quants residus generen els veïns dels dos municipis i calcular de manera més eficient el cost del servei de recollida. En aquest sentit, Sucarrats explica que l’any que ve podran modificar les ordenances “coneixent el cost real”.
A les àrees s’hi han instal·lat nous contenidors d’orgànic, multiproducte, vidre, resta i roba, ja que com explica Sucarrats “els que teníem al carrer eren molt vells”. Pel que fa als voluminosos i els residus especials (com piles, oli, pintures, etc.), hi haurà servei de recollida i de deixalleria mòbil, com fins ara.//
L’àrea de residus tancada d’Oristà, situada a la pista poliesportiva.// F: ALEIX PRAT
Alpens és el municipi més ric del Lluçanès
· La renda mitjana per habitant al Lluçanès és de 15.755 euros anuals
· Lluçà i Sant Bartomeu del Grau, a les últimes posicions del rànquing
LLUÇANÈS
Per_ Carolina Font Usart
Alpens, Olost i Sant Martí d’Albars són els pobles més rics del Lluçanès, segons les dades de l’últim Atles de distribució de la riquesa publicat per l’INE (Institut Nacional d’Estadística), referent a l’any 2022, publicades a finals del 2024.
La renda neta mitja per habitant a Alpens és de 18.466 €, i se situa per sobre de la renda neta mitjana de Catalunya que, en el mateix període, és de 15.519 euros. Al capdamunt de la taula també hi trobem Sant Martí amb una renda mitjana de 17.272 € i Olost amb 17.238 €.
Per sobre de la renda neta mitjana de Catalunya (15.519 €) s’hi situen també els municipis d’Oristà (16.081 €), Perafita (16.003 €), Santa Maria de Merlès (15.947 €) i Sant Boi de Lluçanès (15.930 €). Per sota de la mitjana del Lluçanès, que és de 15.755 € i de Catalunya, hi estan Sant Feliu Sasserra (15.427 €) i Sant Agustí de Lluçanès (15.370 €).
El Lluçanès té una renda mitjana per sobre del Ripollès, el Bages, el Berguedà o Osona
Crida l’atenció que, exceptuant el cas d’Olost, els pobles amb més habitants se situen al capdavall de la llista: Prats de Lluçanès amb una renda neta mitjana de 15.229 € i Sant Bartomeu amb una mitjana de 14.609 €. Tot i això, el municipi amb la renda mitjana més baixa del Lluçanès és Lluçà (14.059 €). Pel que fa a la renda mitjana neta per habitant de Sobremunt, amb la nova metodologia emprada per l’INE en aquesta ocasió, els resultats es troben sota secret estadístic a causa de la poca població del municipi.
La renda neta mitja per habitant s’obté dividint els ingressos totals de cada llar entre els individus que hi viuen. Els ingressos d’una llar no només són els ingressos obtinguts de la feina — en cas de treballar per compte propi també es tenen en compte
les pèrdues —, sinó que també es tenen en compte les prestacions socials, les rendes provinents del capital o de la propietat i els resultats de la declaració de l’IRPF.
RENDA MITJANA DEL LLUÇANÈS
La renda mitjana del Lluçanès, exceptuant els habitants de Sobremunt perquè que les dades no són públiques, és de 15.755 €, un 1,52 % superior a la mitjana catalana.
Si ho comparem amb les co-
marques veïnes, de les quals tenim les dades del 2021, el Lluçanès té una renda mitjana molt semblant al Ripollès (15.128 €). Alhora, quedaria per sobre de la mitja de la resta de comarques veïnes com el Bages (14.117 €), el Berguedà (14.404 €) o Osona (14.530 €).
Cal tenir en compte, però que comprar aquestes xifres no ens dona un retrat real, sinó una aproximació, ja que les dades del Lluçanès són d’elaboració pròpia
SANT AGUSTÍ DE LLUÇANÈS 15.370 €
BARTOMEU DEL GRAU 14.606 € SANT BOI DE LLUÇANÈS 15.930 €
SOBREMUNT Sense dades
en base en la renda del 2022 publicada per l’INE i els habitants d’aquell any (segons el padró).
Les dades de les altres comarques són els resultats del 2021 i també cal tenir en compte que els pobles del Lluçanès estaven comptabilitzats dins les comarques oficials del 2022. Així i tot, amb aquestes dades, el Lluçanès seria la 2a comarca amb la renda més alta de Catalunya, només per sota del Barcelonès, amb una renda de 15.871 €.//
FONT:
Atles de distribució de la riquesa de l’Institut Nacional d’Estadística//
INFRAESTRUCTURES
Oristà
tindrà xarxa pública de fibra òptica
abans d’acabar l’any
La Generalitat de Catalunya s’ha compromès a fer arribar la xarxa pública de fibra òptica a Oristà, entre d’altres municipis, abans d’acabar l’any. La voluntat de l’executiu és que tots els municipis de Catalunya tinguin accés a aquesta xarxa abans d’acabar la legislatura.
Al llarg d’aquest any es desplegaran 1.400 quilòmetres de xarxa de fibra òptica que connectaran 121 nous municipis, arribant als 738 municipis connectats en total, el 78% dels municipis catalans. La inversió prevista pel Govern és de 91,5 milions d’euros.
L’objectiu de la Generalitat és que totes les seus públiques de Catalunya, com escoles i centres de salut, tinguin accés a la xarxa. Tanmateix, oferiran aquestes infraestructures a operadors de serveis de connectivitat privats perquè puguin fer arribar els seus serveis a zones rurals que sovint en queden excloses.// RED
L’Ajuntament de Merlès arregla la teulada del Santuari de Ginebret
Ajuntament i propietat han firmat un conveni de cessió d’ús del Santuari per trenta anys
SANT PAU DE PINÓS
Per_ Carolina Font Usart
L’Ajuntament de Santa Maria de Merlès ha finançat les obres per fer de nou la teulada de la nau principal del Santuari de la Mare de Déu de Ginebret, que feia anys que es trobava en molt mal estat fins al punt que ja es començava a filtrar aigua a l’interior. Durant les obres, també s’ha fet de nou la teulada del campanar i s’han repassat les teulades de l’absis, la sagristia i el porxo de l’entrada. Les reformes, que s’han acabat aquest mes de febrer, han tingut un cost d’uns 30.000 euros.
La manca de conservació del santuari de Ginebret i la possibilitat que la teulada caigués ha provocat que els últims tres anys no s’hagi pogut celebrar la Missa de Festa Major de Pinós. L’Ajuntament finalment ha decidit fer-se càrrec de les obres i ha arribat a un acord amb la propietat per poder-ho fer. Sara Costa, alcaldessa
de Merlès, explica que la propietat de seguida s’hi va avenir i va facilitar que es poguessin tirar
Feia 3 anys que no s’hi podia dir missa per Festa Major
endavant. A més, Costa explica que l’Ajuntament i la propietat han firmat un conveni de cessió
d’ús de Ginebret per trenta anys. L’objectiu és que l’Ajuntament pugui restaurar el santuari, però com explica Costa, això dependrà del finançament que trobin per a fer-ho.
El santuari de Ginebret, que s’esmenta per primera vegada en un llegat testamentari l’any 1169, és propietat d’Alfons d’OriolaCortada i Salvadores, comte de la Vall de Merlès.//
La teulada de Ginebret, després de les obres.// F: AJ SMM
La línia blava al costat de la carretera marca la fibra òptica.// F: DIBA
Més de 2.000 cigonyes fan parada a Olost aquest hivern
En destaca un estol de 1.243 individus que va passar la nit del 8 de febrer i van omplir totes les teulades del poble
Aquest hivern, Olost ha viscut un fenomen ornitològic excepcional: el pas de més de 2.000 cigonyes, en diferents onades migratòries. En diverses dates, des del 27 de desembre fins avui, s’han pogut observar diferents grups que han fet parada al poble. En destaca especialment, el grup que va fer nit el passat dissabte 8 de febrer, on se’n van poder comptar fins a 1.243 individus, que es van repartir per totes les teulades i punts alçats del poble.
El seguiment de la migració de les cigonyes l’ha dut a terme el Grup d’Anellament de Calldete-
nes, que des de fa anys observa els moviments d’aquestes aus. Per quantificar les aus s’aprofiten les tres estones que estan quietes: el moment que arriben i es posen als camps, a la nit quan dormen als punts elevats, o bé l’endemà quan tornen als camps. Per identificar-les, es fa mitjançant les anelles de lectura a distància. Aquest sistema permet saber d’on venen i seguir-ne els desplaçaments. Així, aquests dies, a Olost, hi han passat grups de 463, 199 i 123, a part del més destacat, de 1.243 aus. Segons les anelles d’identificació —que es col·loquen a les cries al niu quan són petites— el seu origen era sobretot d’Alemanya, però també hi havia exemplars de Suïssa, França, Holanda o Àustria.
L’actriu Mima Riera, de Sant Feliu Sasserra, es converteix en la Rosa, la protagonista de L’aranya, d’Àngel Guimerà, sota les ordres del director Jordi Prat, que ha convertit aquest clàssic de Guimerà (potser un dels menys coneguts) en una obra contemporània. Després d’estrenar-se al TNC (Teatre Nacional de Catalunya), L’aranya està de gira per Catalunya i el 30 de març es podrà veure a l’Atlàntida de Vic. A Manresa es podrà veure al Kursaal els dies 7 i 8 de juny.
L’aranya és una tragèdia romàntica que retrata els desitjos més ocults de la Rosa (Mima Riera) i en Miquel (Albert Ausellé), els seus amors i desamors, les fidelitats i traïcions d’una parella que no pot engendrar un fill. // CFU
Càsting
Cada any, les cigonyes segueixen una ruta migratòria per trobar les condicions climàtiques més bones per elles en cada moment de l’any. Tot i això, actualment, s’han alterat una mica els cicles, i els patrons migratoris s’han modificat lleugerament. Les que fan parada a Olost en aquesta època, viatgen cap al centre d’Europa, on a la primavera, començaran la cria. Per moure’s, aprofiten els corrents tèrmics, ja que les cigonyes són ocells que planegen. Pel que sembla, a Olost hi troben bones condicions, i es constata que a la ruta de pujada cap al nord, a la primavera, tot sovint hi fan parada. Per dormir, trien llocs elevats, perquè els proporciona seguretat davant els depredadors, per això és tan habitual que dormin als campanars. Durant la migració, quan arriben a un lloc on decideixen establir-se, primer pasturen els camps. Tot i això, aquestes aus no mengen herba, sinó que s’alimenten de cucs, ratolins, insectes, talpons, gripaus o el que hi puguin trobar. Després, es col·loquen en posició de dormir i l’endemà, tornen a pasturar abans d’emprendre de nou el viatge, que pot ser de centenars de quilòmetres. Quan acaben la migració, es desfà el grup i cada parella torna al mateix niu cada any, excepte les cigonyes novelles, que han de trobar parella i fer el seu primer niu.//
per a
trobar nois i noies per la nova pel·lícula d’Àlex Lora
Ha començat un càsting per buscar els personatges adolescents de la nova pel·lícula del director Àlex Lora. Estan buscant nois catalans d’ascendència nordafricana d’entre 18 i 25 anys, que coneguin la zona d’Osona, el Lluçanès i la Garrotxa. I també nois i noies caucàsics d’entre 18 i 22 anys de la mateixa zona.
A l’Instagram de l’equip de càsting Irene Roqué hi ha tota la informació i els enllaços d’inscripció, i faciliten també un telèfon de contacte per a qui vulgui més informació (675.75.79.82).
La pel·lícula està produïda per Inicia Films, productora de films com La Maternal, 20.000 espècies d’abelles, Estiu 1993 o Unicorns, aquesta última dirigida per Àlex Lora i protagonitzada per Greta Fernández, Elena Martin i Nora Navas entre d’altres.// CFU
El misteri de les rajoles eròtiques arriba al Lluçanès
“A Oristà penja un colló mig pelut i mig pelat, a Oristà, es menja rodó”. Amb aquesta inscripció, el misteri de les rajoles eròtiques que fa uns anys que intriga a tot Catalunya ha arribat al Lluçanès. Concretament, des de fa uns dies, si us passegeu per la llera de la Gavarresa, sota el pont d’Oristà, n’hi podreu trobar dues.
Als voltants de l’estiu de l’any 2023 van començar a aparèixer aquestes rajoles a la Catalunya central, sobretot, al voltant del curs del riu Llobregat. Les peces són de ceràmica, pintades artesanalment, i amb un estil propi. Totes elles tenen motius eròtics com uns pits, un penis o uns testicles, i van acompanyats de frases en forma de rodolí. Algunes, porten la inscripció de l’any que s’han col·locat, amb números romans, i res més.
A poc a poc, cada cop han set més els llocs on han anat apareixent rajoles d’aquest estil, fins a arribar a la Vall d’Aran o municipis de Tarragona. La major part de les vegades apareixen en ponts, i tot sovint, en llocs de difícil accés. Les peces s’enganxen amb ciment i fa falta una escala per col·locar-les. Tot i això, ara com ara, encara es desconeix l’autor d’aquestes obres. És un misteri.// PAT
El blat forment escairat del Mas Terricabras, finalista del concurs Aliments excel·lents
La segona edició del concurs Fet a Osona: Aliments excel·lents té entre els productes finalistes, en la categoria de productes vegetals, el blat forment escairat fet al Mas Terricabras d’Oristà. A principis de mes, al web fetaosona.com es va iniciar el termini de la votació popular dels productes finalistes, que acabarà el 23 de febrer. Els guanyadors es donaran a conèixer el Dijous Llarder a la Plaça Major de Vic. A la primera fase del concurs s’hi van presentar més d’una quarantena de candidatures. D’aquestes, només 14, seleccionades per un jurat format per professionals de la gastronomia, han arribat a la fase final. Del blat forment del Mas Terricabras en destaquen la cuidada elaboració que garanteix la integritat del gra i el seu sabor suau i dolç.// CFU
OLOST
Per_ Pol Asensi i Ramon Baucells
Les cigonyes pasturant al camp abans d’emprendre de nou el vol.// F: EMILI VILAMALA
Aquesta rajola ha aparegut sota el pont de la Gavarresa d’Oristà.// F: ALEIX PRAT
MEDI AMBIENT
Sergi Caballero, de Les Vinyes, al Parlament Europeu
La setmana passada, Sergi Caballero, veí de Sant Martí d’Albars i membre de Les Vinyes, va assistir al Parlament Europeu, a Brussel·les. Va participar en representació catalana de l’associació EARA (Aliança Europea per l’Agricultura Regenerativa), una organització independent de defensa política dirigida per agricultors regeneratius a escala europea. Caballero, com a agricultor regeneratiu, va explicar el model de la seva explotació agrícola de xai, verdura i fruita amb aquest sistema.
Durant la visita, Caballero es va reunir amb diverses granges associades, i van posar en comú les seves problemàtiques per desenvolupar aquest tipus d’agricultura. A més, va assistir a tallers impartits per especialistes en salut i gestió de l’aigua, que van destacar la seva importància dins l’agricultura regenerativa. Alhora, també va tenir l’oportunitat d’exposar a les institucions europees els principals inconvenients de les polítiques agràries actuals i va reclamar mesures que afavoreixin la biodiversitat i producció local. Tanmateix, durant les trobades també es va parlar sobre la necessitat que la PAC (Política Agrària Comuna) afegeixi ajuts per tirar endavant un model sostenible.
Juntament amb els seus companys, Caballero va demostrar que els rendiments resilients i d’alta qualitat s’aconsegueixen millor mitjançant la regeneració dels ecosistemes, que alhora beneficia la salut i prevé el canvi climàtic.// XÈNIA BALLÚS
Segona edició del festival Poètika, dedicat a la poesia i a les arts poètiques
cussió ibèrica Coetus. El plat fort de diumenge serà la caminada poètica Vers a pas, un recorregut pels volts del poble durant el qual Ton Armengol recitarà diferents poemes relacionats amb la natura. Armengol es defineix com a poeta, hortolà, viatger, excursionista, rapsode, cantaire, corredor, etc. És director de l’Escola Agrària de Manresa i autor de diferents llibres de poesia.
Per_ Joan Iborra
Després de l’èxit aconseguit l’any passat en la seva primera edició, torna a Alpens, el cap de setmana, aquest interessant festival, que començarà dissabte a la tarda amb el muntatge del grup Carrer de la Poesia, 14 titulat Més enllà d’Ítaca. És un espectacle dedicat al mar com a origen i pont entre cultures, amb poemes d’arreu relacionats amb totes les significacions que envolten el mar: la unió entre cultures, l’amor, la contaminació, la immigració... El fil conductor és el poema Viatge a Ítaca de Konstantino Kavafis i el
mite de Penèlope que, des del seu teler manual, va teixint de dia per desteixir de nit. Al vespre farà un concert Rusó Sala, cantautora de Roses que es defineix com a “artesana de cançons”. Disposa d’un bon repertori de poemes musicats i composicions pròpies. Amb quatre discs publicats, ha fet múltiples concerts, ha rebut el reconeixement de certàmens nacionals i col·labora amb diferents artistes, formant part des de 2017, de l’orquestra de per-
El diumenge a la tarda hi haurà temps pel “Micro obert” on, prèvia inscripció, tothom podrà recitar el poema que li vingui més de gust, finalitzant el festival amb la projecció de la pel·lícula El club de los poetas muertos de Peter Weir. Tots els actes tindran lloc al Teatre El Casino.
“La poesia és una eina per salvar el món”
Es concreta així aquesta interessant proposta que es fonamenta en la convicció que —en paraules de Lena Jareño, regidora de cultura— “La poesia és una eina per salvar el món, perquè juga amb les paraules i les paraules van al cor de la gent”. “Poesia i literatura —corrobora Alba Vilches, de l’organització— ens fan més àmplia la mirada per tenir més respecte pels altres, per no ser tan egocèntrics”.//
ALPENS
Un moment del festival de l’any passat.// F: LL. SURI -DALPENS.CAT
Torna la Fira de Sant Bartomeu del Grau, renovada
La
Fira se celebrarà, com sempre, el primer diumenge de març, però enguany la temàtica serà el món rural
Els Avalots s’esvaloten
La Fira de Sant Bartomeu del Grau torna el primer diumenge de març, aquest any, però canvia la natura i la muntanya pel món rural.
La nova edició de la Fira ve carregada de novetats, com els tallers de licors artesanals o de ferradures, que es faran a plaça
Poc se sap de les fatalitats que esperen a la Beatriu i en Jaume. En Bernat no els deixa tranquils, no en va tenir prou l’any passat d’amagar-se covard després de marcar-los la porta de casa que les males llengües diuen que ronda pels vorals. Però, entre avalots i esvalots, ens han robat el cor.//
doctor Griera partir de dos quarts d’onze del matí. O la demostració de bestiar, que estarà al carrer del mig, i la mostra de maquinària agrícola que hi haurà a la Plaça. Allà mateix, a les onze, començarà una xerrada sobre els oficis perduts a càrrec de Ramon Soler.
Durant la Fira es podrà visitar de nou l’exposició Dones SBG: passat, present i futur. L’exposició és un bonic homenatge a aquestes dones de Sant Bartomeu que amb les seves paraules regalen saviesa i tendresa a parts iguals. El que no canvia és la cercavila de geganters, bastoners i grallers que donaran la volta per les parades fent xalar de valent petits i grans. Que juntament amb les parades dels firaires s’han convertit en la constant de la Fira. I per segon any consecutiu, per continuar amb les constants, l’hora del vermut estarà acompanyada pels Destil·lats, que amb les seves versions posaran el toc musical a la jornada.//
Ideal per embolicar calçots, fer una paperina per castanyes o encendre el foc!
Però llegeix-la abans de donar-li un ús alternatiu..., cal saber què es cou a la comarca.
larellallucanes@gmail.com
MEDI AMBIENT
Els horts de SBG canvien d’espai
L’Ajuntament de Sant Bartomeu del Grau ha decidit traslladar els horts municipals, que fins ara estaven ubicats per la banda de sobre de l’Església Vella, un tros més avall. Aquest canvi permetrà als hortolans tenir unes parcel·les més grans. Des de l’Ajuntament expliquen que han decidit canviar l’espai principalment per l’aigua. Al nou espai s’hi instal·larà un dipòsit d’aigües pluvials, que els hortolans podran fer servir per regar. A l’espai actual només tenien accés a la xarxa d’aigua i, en època de sequera, no els podien garantir el subministrament. El projecte dels horts va començar l’any 2010, en el marc del projecte de Barris, amb l’objectiu d’oferir un espai als veïns on produir aliment per l’autoconsum, alhora que es creava un lloc on aquests es poguessin conèixer i teixir vincles. Des de llavors hi ha hagut una mitjana d’entre 10 i 15 usuaris cada any. Les sol·licituds als horts estaran obertes fins al 27 de febrer.// CFU
DETECTOR DE FUITES D’AIGUA!
Ràpid i minimitza l’obra de reparació
El sistema de detecció és efectiu per a fuites en circuits tancats, d’aigua, aire condicionat, aclefació i calderes
C/ Can Pau Raba,
Localitzador de la fuita amb nitrogen i detector
SANT BARTOMEU DEL GRAU
Per_ Carolina Font Usart
L’any passat va nevar al matí, però al migdia va sortir el sol i es van poder fer els actes.// F: ARXIU
El projecte d’horts va començar el 2010.// F: CFU
Nasu
Relat i il·lustracions:
Miquel Casadevall Franquesa
A fora, la terra s’escrostona, enrampada, com una teranyina de secor. Els panots de la vorera, inexacates, suen litres de pudor, calenta i humida, i l’asfalt de la calçada –malgrat les clapes i els esvorancs– ja fa estona que brunzeix en sanefes de calor, emulant els miratges dels deserts més inhòspits de l’espectre cinematogràfic. És estiu, i el dia engega amb força. No són ni les deu del matí, i ja fa un sol de mil dimonis. El carrer és buit, i a la finestra estant, la Mati no veu més que un vidriol que creua d’un cantó a l’altre de la via, rabent, eixut. Ha sortit de sota una torratxa situada a la lleixa d’una finestra, i com una fuetada, s’ha escorregut cap a dins una escletxa de la paret de l’edifici de davant, que segurament el conduirà a alguna cavitat interna d’aquells maons vells i robusts, on es rabejarà en la foscúria i sadollarà la seva set d’invisibilitat.
—Quina calor— pensa ella, sense apartar la vista del carrer, de l’asfalt, del sol, de l’escletxa. La Mati acostuma a deixar córrer l’estona amb la mirada perduda finestra enllà, on no mira res, però ho veu tot. El sol, avui, és realment enlluernador, i la xafogor asfixia. S’aparta del vidre, i abans que l’ardor de l’ambient sigui del tot insuportable, es disposa a feinejar una mica per casa.
La Mati té prop de setanta anys, i en fa vint-i-vuit que viu entre aquestes quatre parets. D’ençà que és viuda, viu en solitud; tan sols l’acompanya la melancolia, i el record del seu difunt marit i de totes les propostes que van quedar arraconades al calaix dels desitjos. Mentre acaricia el drap de la pols amb el polze, com si pretengués adormir-lo, recorda les converses que tingueren sobre aquell trasllat ambiciós que tant apassionava al seu home: ell volia mudar-se uns quants carrers al sud, a la zona dels xalets. Deia que hi havia un condomini modern i plàcid, amb una piscina enrajolada i amb jardí, que potser podrien permetre’s.
Les llars del seu barri no en tenen, de piscina. Ni de jardí. Són edificis modestos, antics. De parets fines i envans a discreció. Arrebossats d’un blanc grogós, amb aïllament d’amiant i canonades de plom, amb finestres dèbils, emmarcades en fusta despintada i closes per persianes enrotllables que tard o d’hora s’esbocinaran de tant resseques com estan. La majoria són cases adossades, d’una sola planta, amb un pati posterior cimentat que alguns veïns aprofiten com a traster descobert, i d’altres –com la Mati– simplement, ignoren, probablement perquè han sucumbit al poder destructor de les inclemències meteorològiques i de les males herbes.
Ella, francament, no es delia per cap condomini. No li ho digué mai, al seu marit, perquè temia desanimar-lo. Però el que realment l’hagués satisfet és un apartament més cèntric, més nou, més còmode. Un apartament que l’apropés al bullici del comerç i dels esdeveniments culturals. Un apartament que fes aixecar el cap, per contemplar-ne la façana, als turistes que es movien pel cor de la metròpoli. Si s’haguessin mudat al centre, tenia clar que sortiria a passejar-se per la plaça cada tarda de dissabte, ben vestida i enjoiada, i que aniria a comprar als supermercats ecològics i que adquiriria una assegurança sanitària a la clínica privada, on es faria visitar pels millors metges de la ciutat. Potser sí que era una mica somiatruites, però també duia una vida treballant per a assolir les projeccions que junts enfocaven.
Un cop més, la Mati torna a estar estàtica, amb la mirada buida, ensibornada pel poder de l’especulació, captivada pel verí de la nostàlgia i per la misteriosa capacitat hipnòtica del tacte d’aquell drap vell que l’atreia i la corferia a parts iguals. Un drap que nasqué, anys enrere, d’un retall extret d’una vetusta camisa que el seu marit solia vestir sovint, i que encara avui, utilitza per treure la pols.
Però de sobte, la Mati torna a tocar de peus a terra. Una fressa, aguda i pesada l’ha fetbaixar dels núvols. No suporta aquest so. Es tracta d’un aleteig insistentment parsimoniós, molest i desagradable. Una mosca grossa i repugnant ha penetrat a l’interior de la casa. Al barri hi ha moltes mosques, i a l’estiu entren sovint perquè els tancaments no són gens bons i troben moltes escletxes per a fer-ho. Alguns veïns hi conviuen resignats, però ella no les pot
veure, i sempre que les detecta les foragita de seguida. Tanmateix, absorta com estava, no s’ha adonat de la presència d’aquest tros de moscalló fins que ja era ben endins.
La mosca es mou a gran celeritat, espipellant la pols, ara d’aquí, ara d’allà, d’un vidre a l’altre, ara al sostre, ara als mobles, i ara m’amago a les cortines. Sembla que els crits de la Mati no l’espanten, com tampoc ho fan els moviments dispersius que fa amb el drap de la pols. L’insecte s’ha apropiat de l’espai i s’hi passeja sorneguerament, equalitzant l’ambient amb un brunzit permanent que cada cop és més estrident: bzzz...
—Maleïda mosca!— exclama la Mati, amb cara de fàstic, mentre es dirigeix amb decisió a l’armari de les escombres i en treu un matamosques que sol emprar en aquestes ocasions. El problema de les mosques, més enllà del brunzit, és, precisament, que són mosques. I que s’exhibeixen constantment com a tals: un símbol del barri, de la pobresa, de la brutícia, lluny del centre i de la calor, lluny dels aires condicionats dels condominis.
Sigil·losa, la Mati s’acosta a la paret del seu davant i fixa la vista en un punt negre en moviment que es bifurca cada segon en mil sanefes diferents. —Ja et tinc— pensa, quieta com un felí que aguaita la seva presa. Per fi, pren el timó i s’abraona cap a l’insecte amb un cop sec, que amb to de xurriacada, surt del seu canell i desemboca a l’extrem d’aquell mata-mosques de plàstic vermell i polsós. La mosca no hi és. Silenci. L’ha encertada?
No. Pocs segons més tard, torna a la càrrega amb un brogit més intens i més enrabiat que abans. Com se li ha pogut escapar? Aleshores, la Mati decideix agafar el brau per les banyes i focalitza tota la seva energia en resoldre la situació, provocant una escena trepidant i frenètica que bé podria estar narrada a mode de locució esportiva:
Atenció, perquè això es posa interessant. Mosca, malgrat jugar a camp contrari, ha començat molt forta i ha ensenyat les dents a la primera jugada, però Mati no està disposada a regalar res, i sembla que té ganes de contraatacar. L’estadi és completament ple i el públic coreja amb devoció. Mati es troba a la zona de mitjos, s’empatxa de coratge i amb el matamosques apunt comença a recórrer la casa. Compte, sembla que Mosca se n’adona i pretén escapar-se. Mosca corre per la banda, com esprinta, senyors i senyores, quina velocitat! Mati la segueix de prop, trepitjant-li els talons. El partit és molt físic i la jugada pren intensitat: atenció, que sembla que Mosca agafa avantatge, fa mitja volta, encara a Mati i...oh! Li acaba de trencar la cintura! Com l’ha esquivada! Quin partit, quin espectacle!
Quina ironia. Es podria dir que li està pujant la mosca al nas. La primera estocada l’ha fet enfurismar. Renoi, està suada i tot. Per què té una actitud tan desafiant, aquesta mosca? Diantre de bèstia voladora, li està fent perdre els estreps. La Mati s’està posant molt nerviosa. Sua molt, de calor i d’angúnia. No suporta aquest brunzit eixordador, rústic i brut, condemnador i avergonyint que s’ha apoderat del seu senderi, violant la seva tranquil·litat i abocant-la a una ignomí nia interior que li per fora insistentment el timpà. Per molt que ho intenti, no pot deixar de sentir-la volar. És com si burleta, la mosca es volgués riure d’ella. S’en vol desfer com sigui. Agafa aire, i amb un caminar venjatiu, torna cap a l’arma ri de les escombres. Això és la guerra. Pren l’artilleria pesant. Substitu
eix el matamosques per l’escombra de mill. Uniformada amb la bata d’estar per casa, s’immergeix en el paper i s’endinsa trinxera avall en una missió de reconeixement. El brunzit de la mosca se sent de forma contínua. On s’ha ficat? A la fi, la detecta de nou. La molt astuta s’ha refugiat a la cuina, a recer dels cops, amagada en algun dels mil racons dibuixats entre mobles i electrodomèstics, i segurament també atreta per la pestilència que supuren els cubells de brossa de sota la pica.
La Mati s’hi acosta, però aquesta vegada sense precaucions ni ambivalències. La frustració que la corroeix per dins sembla que s’ha catalitzat en una via d’escapament: carregar-se aquesta estúpida mosca. Va a totes. L’escombra retrona amunt i avall, la mosca embogeix en un volar indefinible i comença un terrabastall estrepitós que no passarà desapercebut. La Mati s’ha deixat endur per la ràbia. Irada, descarrega tot allò que guarda dins del cor i de l’estómac contra aquesta mosca fastigosa i inoportuna. Cops i trencadisses acompanyen els seus crits: —Ja veuràs, ja, tros d’instecte fastigós!— Els danys col·laterals són importants: la cafetera és a terra; la tapa del microones, trencada; els plats que s’escorrien damunt el marbre, esbocinats; han caigut rajoles de la paret i fins i tot s’ha abonyegat la porta de la nevera. La Mati esbufega, fatigada, i un silenci tens torna a envair la casa. Fa una calor que espanta, i la suor regurgita amb fervor de tots els porus de la seva pell.
Uns segons més tard, es torna a sentir: bzzz...! La mosca encara és viva, i reprèn el seu vol provocatiu. La batalla recomença, com un bucle infinit, i la Mati perd el món de vista enduta de nou per la ràbia desmesurada contra aquest insecte. Els veïns triguen poc a mobilitzar-se. No és normal que a ca la Mati hi hagi aquest merder, i per molt que la interpel·lin, ella no els contesta. Mentre el veïnat s’amoïna del terrebestall, ella està immersa en la seva lluita contra la mosca; una lluita contra la pena, contra el destí, contra les injustícies de la vida.
La gent que surt al carrer consensua advertir les autoritats que la seva veïna, molt probablement, s’està barallant amb algú. El xivarri no amaina, se senten crits, i la llista d’objectes destrossats per les batzegades de l’escombra creix de forma exponencial: el televisor, a terra; el vidre del finestral, esquerdat; les cortines, esquinçades...
Uns minuts més tard, un cotxe patrulla s’atura al mig del carrer amb la sirena a tot drap. En baixen dos agents uniformats, s’apropen a la porta i truquen incessantment el timbre. A dins, s’aturen els esgarips. La Mati, altra volta, recupera l’alè i recobra la consciència, i avergonyida, s’espolsa la suor de la cara, s’eixuga les llàgrimes que han brollat dels seus ulls per ràbia i per impotència i se’n va fins l’entrada per a respondre la crida que l’ha fet deturar-se. Esblanqueïda de neguit, obre la porta. Els agents la tranquil·litzen i li demanen explicacions. Ella, altre cop, arrenca a plorar, morta de penediment i afogada en un ridícul estrepitós. Intenta explicar-los, entre somics, els motius de les seves destrosses: —No sé què m’ha passat, ha estat culpa d’una mosca, que...
Sobtadament, però, enmig de la conversa, com una llaminadura emmetzinada, l’estúpida mosca apareix una altra vegada, i amb vol cofoi, s’atura ben bé entre les celles d’un dels agents. L’agent no s’immuta, i la mosca no sembla voler moure’s d’allà. El blanc és extremadament fàcil. La situació és tan perfecta, tan irrepetible... La Mati no se’n pot estar, i amb la intenció d’acabar d’una vegada per totes amb la mosca que li ha fet perdre els nervis, li etziba una plantofada amb la mà oberta que impacte crua i directa sobre el front del policia; fa caure l’agent a terra, qui, desprevingut com estava, no és capaç de fer res per evitar obrir-se el cap amb la vorada que té just a darrere.
Tremolant a causa dels sotracs (les clapes i els esvorancs) de l’asfalt, el cotxe patrulla parteix en direcció a comissaria. La Mati, encara mig estabornida per la reacció de l’agent colpejat i el seu company, torna a perdre la vista finestreta enllà, aquest cop a través del vidre tintat del vehicle, mentre les llàgrimes li regalimen altra vegada galta avall.
Al mateix moment, en direcció contrària, el prototip del Nasu Evictor, un model de dron d’última generació, combinació de grans innovacions en nano-robòtica i en intel·ligència artificial, se’n torna a les oficines centrals del Banc Nacional, havent complert exitosament la seva missió. Es tracta d’un aparell minúscul, rèplica exacta d’una mosca (però amb les seves capacitats motrius altament millorades) dissenyat per a provocar, de la forma més insospitada, les circumstàncies que permetin foragitar els inquilins d’aquelles propietats que cal vendre amb immediatesa: detencions, baralles, suïcidis... Qualsevol situació és vàlida mentre faciliti el desallotjament de les finques blindades per contractes de règim antic, sempre i quan la feia del Nasu passi desaparcebuda. No convé deixar estancar el mercat immobiliari.//
LA COLUMNA
Laura PRAT CANO
El dret a la calma i al dubte
Vivim en la societat de la immediatesa. Tot passa tan ràpidament que aquest tarannà s’ha infiltrat, també, en la nostra manera de relacionar-nos. Byung-Chul Han ho expressa de manera clara al seu llibre Vita contemplativa: “Com que falta temps per pensar i tranquil·litat en pensar, ja no se sospesen opinions discrepants: ens limitem a odiar-les”. Aquesta manca de pausa i reflexió no només dificulta la comprensió de l’altre, sinó que també alimenta la divisió i l’odi, tant en l’àmbit personal com social.
Si no dediquem temps a pensar i escoltar, les nostres converses es reduiran a un fil de Twitter: opinions convertides en eslògans i confrontacions superficials. Això ja és molt evident que passa en política. No em preocuparia tant si fos una cosa que es veiés només a Twitter o als bars, però aquest fenomen ja és palpable a les escoles. La manera com alguns joves expressen les seves opinions reflecteix un món saturat d’informació fragmentada i polaritzada, amplificada per les xarxes socials, i que influeix directament en la seva forma de relacionar-se. Les seves respostes davant del que desafia les seves creences són cada cop més reactives, emocionals i viscerals.
En un sistema educatiu tens pels resultats de PISA, i que busca solucions ràpides a problemes complexos, estem retrocedint cap a una lògica que prioritza els resultats immediats sobre el pensament profund. Així, dedicar temps al diàleg i al pensament crític entra en conflicte amb aquesta dinàmica eficientista i finalista. Aquesta tendència no només limita l’aprenentatge profund, sinó que també menysté aquells que es prenen el temps per analitzar amb calma.
Per trencar amb aquesta conjuntura, cal reivindicar el nostre dret al dubte i a la calma, i reapropiar-nos del temps, que és, sens dubte, el nostre bé més preuat. Tant a l’aula com a fora, hauríem de reaprendre a reflexionar més i a sentenciar menys. La veritable llibertat no es troba en la reacció impulsiva quan ens convingui, sinó en la valentia de saber aturar-se, reflexionar, dubtar. Només així podrem recuperar l’espai per a la contemplació i la serenitat, que, com afirma Byung-Chul Han, ens obre el camí per viure amb més plenitud.//
Miquel Casadevall
LLUÍS SURIÑACH
CREADOR DEL BLOG DALPENS.CAT
“Estic
satisfet perquè tenim una eina potent i amb futur”
SI LES PARETS PARLESSIN...
Em sembla que és de justícia dir que no tots els pobles tenen la sort que ha tingut Alpens. És difícil trobar un arxiu en línia i d’accés fàcil i gratuït tan complet com Dalpens.cat. I és impressionant pensar que això ha estat obra d’una persona apassionada i metòdica que, de forma meticulosa, s’ha dedicat a recollir, classificar, contrastar i publicar la informació que ha pogut espigolar per la xarxa, però també aquella que ha hagut de buscar com un caçador de tresors.
Fet i fet, però, en conversar amb en Lluís, m’adono que és la persona més indicada per aquesta gesta. Amb posat humil, m’obre les portes a tot el coneixement que desborda.
Ens trobem al Casino, un espai que traspúa tanta història com bellesa. En Lluís me n’explica anècdotes divertides: qui sap tot el que han arribat a veure aquestes quatre parets! I és que Alpens, tal com ell explica, és un indret especial: un poble on la tradició pel món del teatre i la faràndula ha anat lligada a la seva condició de lloc de pas. Una cruïlla de camins ramaders que l’ha dut a ser un antic escenari de contraband, i això ha propiciat l’esdevenir d’històries increïbles, encara que sovint atribuïnt als alpensins la fama de cràpules o bandarres.
En Lluís en sap un munt, i és que s’ha mogutmoltperestibardelfil:haarribat a contactar amb gent de Mallorca, d’Àvila o fins i tot de Califòrnia. Si us pica la curiositat, deixeu-vos perdre pel seu web i gaudireu com un nen en una botiga de dolços!
QUÈ HA CANVIAT, A LA NOVA VERSIÓ DEL BLOG “GENT D’ALPENS”?
La idea principal d’aquesta nova web és que és molt més visual, més ordenada, i s’hi pot navegar més fàcilment.
PER QUÈ HAS DECIDIT FER AQUEST CANVI?
Vaig veure que havia arribat el moment de posar ordre. La informació havia crescut molt, tant que uns articles en tapaven d’altres. A part d’això, tècnicament, hi havia formats barrejats: una cosa la tens aquí, l’altra la tens allà... Em vaig agafar un any sabàtic, per dir-ho d’alguna manera, en el qual m’he dedicat gairebé només a fer el traspàs del blog antic al nou web.
DEVIA FER ANYS QUE RECOLLIES INFORMACIÓ!
Vaig començar el 2010. Havia deixat la feina, perquè no funcionava, i va ser quan vaig tornar-me a aposentar a Alpens. Anteriorment havia estat alcalde durant vuit anys, i llavors ja havia començat a recollir dades i informació. Aleshores, se’m va ocórrer la idea de fer alguna cosa amb aquesta informació, i ja han passat 15 anys des dels inicis del blog.
AMB QUINA IDEA VAS COMENÇAR A RECOPILAR HISTÒRIES?
Sóc aficionat a la informàtica i al món d’internet. Vaig començar més que res amb la idea de recollir tot el que hi ha per internet que parli d’Alpens i concentrar-ho en un sol espai on es pogués trobar fàcilment. La idea era, i és, encara, poder respondre a la pregunta “què és el poble d’Alpens?” en un web. Vaig arrencar amb un blog, i vaig anar fent. Amb el temps, ha anat sortint molt més material, perquè es va digitalitzant moltíssim tot.
PERÒ NO TOT HO HAS TRET D’INTERNET, OI?
També he voltat per arxius diversos. He pogut trobar molta
Suriñach al costat del monument a Agustí Canellas//F: MCF
Fa unes setmanes en Lluís presentava a Alpens el seu nou web: dalpens.cat. Una presentació que no es pot entendre sense la història que hi ha al darrere: el web és l’evolució del blog que Suriñach va iniciar ara fa 15 anys, anomenat Gent d’Alpens. En aquest blog, l’autor hi va anar publicant un valuós reguitzell d’informació que ha anat recollint fent feina de formigueta: visitant arxius, consultant biblioteques, o navegant per la xarxa.
Dalpens.cat és una joia única. Una eina de navegació àgil i versàtil on trobareu més de 200 entrades, més de 100 documents adjunts i prop de 19.000 fotografies enllaçades, ja siguin de fets històrics o dels esdeveniments contemporanis del poble.
informació a les universitats, museus o biblioteques gràcies al fet de la digitalització. Ara, buscant la paraula Alpens, es pot trobar molt fàcilment una referència encara que sigui en un manuscrit de 500 pàgines. Tècnicament hi ha moltes eines de recerca. També m’hi he desplaçat físicament per aprofundir i contrastar informacions.
QUIN PROCEDIMENT SEGUEIXES PER CREAR UNA ENTRADA?
La meva feina és, primer, trobar la referència; segona, a veure si aquella referència pot ser interessant o no. Ara, amb els anys cada vegada destries més ràpid, i es nota l’experiència. Un cop recollida la referència, llavors, el primer que faig és contrastar el que vaig trobant i anar buscant més informació. Vaig guardant i buscant informació, fins que arriba un dia que em sembla que ja es pot publicar.
ANEM AL NOU WEB. QUÈ HI PODEM TROBAR?
Hi ha dos grans apartats: la web pròpiament dita, que és tot el tema d’història, i el blog, que són entrades més d’actualitat, del dia a dia d’Alpens. Deixant el blog de banda, la informació de la web es classifica en 8 grans temes. Els tres primers són personatges de renom, és a dir, fills d’Alpens que han esdevingut importants i coneguts per alguna gesta; personatges memorables, que són gent del poble que no són coneguts a fora però que són emblemàtics pels d’aquí (per exemple, la Pepeta de la fonda); i amics d’Alpens, que són gent que no són d’Alpens, però que per alguna circumstància o altra han parlat del poble: ens han vingut a veure, han fet fotografies, han fet articles, ens han mencionat en algun llibre...aquí hi trobem per exemple Josep Pla.
QUINS PERSONATGES DE RENOM DESTACARIES?
La majoria són capellans o frares. Per exemple, el Ramon de
Saguàrdia va ser l’últim templer de Catalunya i d’Europa. Va estar al setge de Miravet, i resulta que és d’Alpens. L’Isidre Serrat era un capellà fill d’Alpens, que va fer unes memòries a l’època de Napoleó. Són unes memòries molt boniques de llegir; tenen una part que expilca detalladament com era la casa on vivíen, i una altra molt interessant on explica tot el que estava passant a Europa... i això sense moure’s mai d’Alpens! Deia que les escrivia perquè “en temps veniders, si experimenteu desgràcies, tribulacions o infortunis, us animeu considerant que també els vostres avantpassats tingueren molt a sofrir”.
I QUÈ M’EN DIUS DE L’AGUSTÍ CANELLES?
És sens dubte el personat-
Ramon Saguàrdia, Isidre Serrat o Agustí Canelles són alguns dels personatges de renom d’Alpens que es troben al web
ge històric més rellevant. Hi ha un viatge molt detallat que fa a Mèxic, només amb vinti-pico d’anys, i que és una travessa de set o vuit mesos. Va aconseguir embarcar perquè era molt aficionat a l’astronomia i volia intentar trobar una fórmula per ajudar els vaixells a orientar-se.
QUINS ALTRES TEMES S’HI PODEN TROBAR?
Hi ha un apartat de cròniques de fets històrics, un altre de tradicions d’Alpens, un altre dedicat als indrets més emblemàtics del poble, un altre que és un fons fotogràfic i de vídeos amb material d’autors de renom que han passat per Alpens. I no hi pot faltar un apartat dedicat a la Guerra Carlina.
Un retrat en tres pinzellades
Un ideal de felicitat: Viure en pau amb mi mateix, amb la família, amics i comunitat de veïns amb qui convisc.
Un lema: Preservar en l’aprenentatge de cada dia
Una afició: La fotografia i la recerca de la nostra història.
PER QUÈ VA SER TAN IMPORTANT LA GUERRA CARLINA?
Va ser un fet històric molt rellevant per un poble que només tenia 400 habitants: un dia es va omplir amb més de 3000 soldats que es maten, entren a les cases, es persegueixen per dintre les cases, foten foc, fan de tot...
Però va ser tan transcendental perquè aquí van matar el general liberal més mediàtic d’Espanya. Aquest fet d’armes va trascendir a Barcelona, i més tard a tot Espanya. Això va fer que molts altres personatges s’interessessin per Alpens (i molts els trobem a l’apartat amics d’Alpens).
COM HAS FET EL TRASPÀS DE DADES A LA NOVA PLATAFORMA?
Una empresa d’informàtica de Berga amb qui ens coneixem de fa molts anys em van preparar la base del nou web. A partir d’aquí, ha set una feina d’anar fent una mica cada dia, buscant ginys, dissenyant-la, i anar volcant la informació. Cada dia hi entro una estona.
NO T’HAS PLANTEJAT MAI OBTENIR-NE UNA REMUNERACIÓ?
Sempre ho he fet com una cosa sense ànim de lucre. Tot el que penjo és sota la llicència de la Creative Commons, que senzillament diu que tothom ho pot compartir sempre i quan es reconegui l’autoria dels continguts i no s’en faci negoci. Encara que pugui semblar una cosa sense importància, això ha sigut la base per la qual, universitats o altres institucions em permeten publicar la documentació que hi trobo.
I ARA, QUÈ?
Ara estic satisfet i tranquil perquè sé que tenim una bona eina, potent, que té futur, i que no es perdrà. Si jo m’en canso, i algú altre ho entoma, es pot seguir incorporant informació de manera ordenada i coherent. Encara tinc cap a 100 carpetes obertes sobre possibles coses a parlar!//
Josep Maria Miró, en una plaça de Sants
Per _ Lluís Vila i Vilalta
¿Què pot sentir un lletraferit pradenc quan es disposa a veure una obra de teatre en família i es troba davant d’un teatre de Barcelona, de nom, tot s’ha de dir, una mica estrany, amb d’altres del seu poble envoltant un autor teatral, també pradenc, a qui havia convidat fa ja uns quants anys (sí, el 2008) a fer el pregó de la festa major de Sant Vicenç?
Us ho diré en poques paraules i és molt senzill: una sensació d’enveja i d’admiració, que continua enmig de l’abraçada i després, quan un recorda que el Josep Maria no només té en cartellera aquesta estrena — La majordoma — a Barcelona, sinó un total de quatre obres simultàniament (i una a Madrid, sí, també).
Aquest fet, que seria absolutament excepcional per a qualsevol autor, encara que no fos del Lluçanès, et porta, vulguis o no, a intentar recopilar els anys que ja fa que Josep Maria Miró estrena i té èxit —molt èxit— no només a Barcelona i Catalunya, sinó també a d’altres països del món. En una de les constants entrevistes que aquests dies li fan a tots els diaris i mitjans en general, explica ell mateix com El principi d’Arquímedes , potser la seva obra més coneguda, ha estat traduïda a divuit idiomes i té un historial de més de quaranta —sí, quaranta!— produccions arreu del planeta des de la seva estrena l’any 2012.
I davant de tot això, en què pots pensar quan te’l trobes al davant i estàs a punt d’entrar a veure un seu monòleg que tothom reconeix com d’una gran qualitat, d’un gran interès, i genialment interpretat per la Rosa Renom, que veus que va de violència rebuda i del cantó fosc, però en què també descobreixes esmentat el carrer dels Llims i algun altre símbol del seu i nostre poble?
I quan acabes de veure l’obra, enmig d’aquesta rastellera de sensacions…, on queden els innombrables premis que ha rebut, com a autor, però també com a director; les seves diverses llicenciatures, les col·laboracions a tota mena de mitjans (també a TV3), les classes com a professor universitari i de postgraus i, és clar, les seves innumerables estrenes arreu del món… Tot això i molt més hauràs d’intentar pair-ho quan tornis a ser ben arrecerat a casa teva, ara només pots pensar que acabes de veure una gran obra, una interpretació genial i que l’autor de tot això —pradenc, del Lluçanès— el tens aquí al davant poc abans de marxar cap a Madrid, i tornar el mateix dia a Barcelona, i després tornar a marxar cap a… El tinc aquí, deia, somrient, en aquesta plaça de Sants, al davant d’un teatre —el món que ha fet ben seu— de nom, tot s’ha de dir, una miqueta estrany.//
Gil Membrado comença la nova temporada amb podi a Lloret
Aquest any correrà íntegrament el Campionat de Terra i el Supercampionat d’Espanya
OLOST
Per_ Pol Asensi Turigas
Després d’un 2024 brillant, on es va consolidar com a pilot revelació en l’àmbit estatal i mostrant una bona progressió durant la temporada, el pilot olostenc Gil Membrado encara la temporada 2025.
Amb només disset anys, enguany competirà íntegrament el Subcampionat d’Espanya de Ral·lis i el Campionat d’Espanya de ral·lis de Terra. Un total de 14 proves que són els certàmens amb més nivell de l’estat espanyol. Ho farà, de nou, amb el Ford Fiesta Rally 2, un cotxe de la màxima categoria a escala nacional, i acompanyat de nou de Jandrín López a les indicacions.
A mode de test, Membrado va començar aquest cap de setmana la competició. Va ser al Ral·li Lloret de Mar. Precisament, en aquesta prova va ser on fa dues temporades, amb només quinze anys, Membrado va fer la primera participació sobre asfalt del seu historial esportiu. L’olostenc va acabar la prova, que transcorria per mítiques carreteres gironines, en tercera posició de la classificació general. El Ral·li constava de dues etapes, 11 trams i 160 quilòmetres cronometrats. A més
de la 3a posició general, el jove conductor va aconseguir el millor temps en dos dels trams (scratx).
Alhora, aquest resultat també l’ha col·locat com a líder del Campionat de Catalunya de Ral·lis, ja
Competeix amb un Ford Fiesta Rally2 i acompanyat de Jandrín López a les indiciaccions
que els dos primers classificats del ral·li de la Costa Brava el van ocupar pilots estrangers. L’objectiu de la temporada, doncs, serà continuar desenvolupant les seves qualitats en les
Trenta-tres anys després torna la pujada a Sant Bartomeu del Grau
La pujada a la costa de Sant Bartomeu del Grau tornar a disputar-se aquest diumenge 23 de febrer, després de l’última edició el 1992. Hi ha 52 inscrits i des de l’organització diuen que han superat totes les expectatives.
Entre els participants hi trobem pilots locals de gran renom com Xevi Pons, veí de Sant Bartomeu del Grau, i Carles Miró, veí de Gurb. Des de l’organització expliquen que aquest participarà amb un Selex ST3. Però no tot seran vehicles clàssics, de fet Pons hi participa amb el seu Skoda Fabia Rally 2. L’organització diu estar molt contenta amb la resposta dels participants, però també dels ajuntaments implicats i les empreses patrocinadores.
A causa de la pujada, la carretera de Sant Bartomeu quedarà tancada a l’altura del pavelló de Gurb a partir de les 8 del matí. La cursa començarà al trencant de Sant Andreu a Gurb i acabarà al revolt de la muntanyeta (SBG), però els cotxes arribaran fins on hi havia l’antiga gasolinera per poder girar.// CFU
proves estatals, on ja ostenta diversos rècords de precocitat amb la seva curta edat.
La pròxima cita del pilot serà el cap de setmana que ve, una prova del Campionat d’Espanya de Terra, a Càceres.
Membrado agraeix l’oportunitat de “poder continuar aprenent i progressant aquest 2025 amb el Ford Fiesta Rally2, i la confiança dels patrocinadors.” Aquesta temporada continuarà amb l’equip PAST, amb el qual va debutar l’any passat. També és un dels joves atletes seleccionats per Red Bull i enguany compta amb el patrocini de Hankook, Tyre Motorsport, RACC Mobility i Stream.//
La Federació de Motociclisme premia el Moto Club d’Alpens
El Moto Club Alpens ha rebut, per segon any consecutiu, el guardó que el reconeix com a millor club organitzador del campionat de Catalunya de Trial Open, en la categoria Open +50.
Pau Cruells, president del Moto Club, explica que estan molt contents d’haver rebut per segon cop aquest reconeixement i afegeix que “tot això no seria possible sense la gent del poble que s’implica en tot el que cal, des de fer els esmorzars fins als controls”. Cruells explica que aquest és el gran avantatge que tenen, la gran mobilització entre el veïnat d’Alpens que els permet ser la gent necessària allà on cal i això fa que els participants no hagin d’esperar-se més temps del necessari als controls. Al llarg d’aquest any el Moto Club d’Alpens acollirà una nova prova del COTA (Campionat d’Osona de Trial), el pròxim 23 de març, i una prova del Campionat de Catalunya de Clàssiques, el primer cap de setmana de desembre.// CFU
MOTOR
MOTOR
Membrado, en una imatge promocional de l’equip.//
El Futsal Prats aconsegueix sumar dos punts fora de casa
Malgrat la feina dels pradencs, aconsegueixen dos empats aquesta quinzena
PRATS DE LLUÇANÈS
Per_ Guillem Sucarrat Anfruns
El partit corresponent a la jornada 13 de la lliga, el Futsal Prats va visitar el domicili del Fustal 54 Mataró. L’equip local va obrir el marcador amb un matiner gol, quan tan sols s’havien jugat 5 minuts del partit. El matx seguia el seu recorregut mentre el Futsal Prats intentava igualar el marcador. Tot i això, van tornar a ser els locals el que van aconseguir ampliar l’avantatge i marxar amb superioritat al marcador a la mit-
ja part.
A la segona part, els visitants van sortir amb la intenció de capgirar el marcador, i tot esforç té la seva recompensa, ja que havent jugat només 3 minuts, el Futsal Prats va aconseguir estrenar-se en el marcador i retallar distàncies.
Tot i això, no va ser fins al minut 36, després de molta insistència sense trobar el gol, quan només quedaven 4 minuts, els lluçanesos van aconseguir fer el gol de l’empat, aconseguint emportar-se un valuós punt. El següent partit també va ser
Una de freda i una de calenta pel CE Sant Feliu
El CE Sant Feliu ha jugat aquesta quinzena les dues jornades fora de casa. El primer partit va ser contra el Montmajor. La primera part va ser molt igualada entre els dos equips i ningú va aconseguir encaixar cap gol. Després del descans, però, el Sant Feliu va sortir més fort, mostrant un bon joc, que es va traduir amb dos gols a favor seu. Al minut 60, va ser Guillem Vilarmau qui va encetar el marcador, i poc després, al minut 63, Biel Comas va marcar el segon i definitiu 0-2. Tot i això, la següent quinzena, el Sant Feliu va visitar el Puigcerdà, on no van fer un bon paper. Els sasserrencs anaven a la capital cerdana justos de jugadors, i l’equip local va dominar el matx en tot moment. A la primera part, els van encaixar tres gols, i a la segona, tot i començar amb un gol del Sant Feliu (Guillem Soldevila), els cerdans encara van fer dos gols més, deixant el marcador 5 a 1. “Partit per oblidar” comenten des de l’equip.
Amb una de freda i una de calenta, el Sant Feliu es manté 7è a la classificació. Aquest diumenge rebran la visita del Sant Llorenç de Morunys, un equip que va per sota seu a la taula. El partit serà a les 5 de la tarda al camp municipal de l’Avinyó. La següent setmana, hi ha descans i no es jugaran partits de lliga.// RED
fora de casa, a la pista del Vilamajor C.F.S. En aquest cas, el partit va començar amb un gol a favor dels visitants, tan sols en el minut 4. Tot i això, el rival no va deixar les coses gens fàcils i van aconseguir avançar-se amb dos gols gairebé seguits, als minuts 9 i 10, fent marxar el Futsal Prats amb un resultat advers a la mitja part. A la segona meitat, es va viure un gran intercanvi d’ocasions per part dels dos equips. El Futbol Sala Prats, però, van agafar la iniciativa i després de molta insistència, van aconseguir posar l’empat al marcador. No n’hi va haver prou, que tot seguit van obtenir l’avantatge al marcador al minut 29. Malgrat tot, els locals ho van continuar intentant, i quan només quedaven 5 minuts per acabar el partit, van aconseguir tornar a col·locar l’empat al marcador, forçant el resultat final de 3 a 3
Aquests dos empats posicionen al Futsal Prats vuitè a la classificació i el següent partit serà el dissabte dia 22 a les 7 de la tarda al pavelló Municipal de Prats de Lluçanès.//
El Pradenc escala amb un doblet de victòries
En els dos darrers partits disputats, el 8 i el 15 de febrer, el Pradenc ha aconseguit un ple de victòries. El primer partit va començar amb el sac d’honor en homenatge al primer equip del Pradenc que va pujar a la categoria de 1a Regional. Fet el sac, va començar un partit emocionant de principi a fi. Tot i el sobri resultat (1-0), l’equip va atacar en tot moment, però l’UE Tona no els va posar les coses fàcils. Finalment, un Pradenc molt seriós en la defensa i encertat en l’atac va endur-se el partit amb un únic gol de Jordi Pont. Al segon partit, contra el Balenyà AT, també hi va haver un sac d’honor, en aquest cas en homenatge als inicis i creació del primer equip femení del Club. El partit va estar molt igualat en tot moment, amb un Pradenc que venia amb la fletxa cap amunt, però els visitants no es va arronsar. A la primera part, el Pradenc va posar terra per mig amb un golàs de Jordi Parés i al començament de la segona, el Pradenc va augmentar distàncies amb una combinació perfecta rematada per Joan Boatella. El Balenyà va reaccionar ràpidament i 20 minuts després va empatar el partit. L’equip blaugrana no es va donar per vençut i, malgrat la remuntada, va aconseguir marcar l’últim gol del partit gràcies a Jordi Pont, acabant amb el 3 - 2 final. El Pradenc ja toca la porta als rivals del capdamunt de la classificació i està a només 7 punts del líder.// JBA
CICLISME
La Unió Ciclista Lluçanès en fa 40 i canvia de junta
El 23 de febrer del 1985, a les 9 del vespre, va néixer, al bar de Cal Toni de la Torre, la Unió Ciclista Lluçanès. Aquest diumenge, doncs, farà quaranta anys que una colla de jovent de Prats, Oristà, Olost, etc. animats pel Josep Bruch -el Pep Terrai- van posar la primera pedra a l’entitat ciclista.
I just aquesta setmana, hi ha hagut un nou relleu al capdavant de l’entitat. Pep Font, que fa trenta anys que és al Club, i dels quals els 16 darrers de com a president, i tota la junta actual, han donat relleu al capdavant de l’entitat. “Hi ha gent jove que tenen ganes de fer coses. Fem un pas al costat i estic content perquè ha sortit bona junta”, explica Font. Així doncs, a partir d’ara, Xavier Madrona serà el nou president, Just Font el secretari i Joan Riba el tresorer. “Continuarem amb el que s’ha estat fent fins ara i segur que sortiran noves idees. Tenim ganes d’unir-nos tots, tant els més petits, amb el projecte que hem iniciat de l’escoleta de trial, com amb els elèctrics”, explica el nou president. Com a primer acte, aquest dissabte els socis del Club celebraran el 40 aniversari amb un sopar.// PAT
L’Olost aprova a fora però ensopega a casa
Una de dolça i una d’amarga. Aquesta és la definició de les darreres dues jornades disputades per l’Olost. Primer una victòria 1-3 fora de casa contra el Santa Eugènia de Berga, donava aire als blanci-verds després de caure contra el Montesquiu per la mínima a casa. Ara bé, la bona sintonia es va estroncar després d’ensopegar – també per la mínima (1-2) i també a casa – contra la Ribetana el passat cap de setmana. A Santa Eugènia el conjunt de Joan Illamola va dominar el marcador des del minut 20 de la primera. Un partit més plàcid – dins del frenatisme habitual de la categoria – que no va tenir res a veure amb el matx disputat a casa contra els de Ribes de Freser l’última jornada. Si bé els olostencs van dominar la primera part amb contundència i es van avançar al marcador al minut 23 amb un gol de Pol Sáez, els del ripollès van sortir més endollats a la segona part i van dominar la segona meitat del partit. Un Olost sense idees i amb força baixes, no va saber aguantar el resultat i, dues jugades ben traçades van habilitar els davanters visitants a boca de porteria i la Ribetana va aconseguir fer-se amb els tres punts.
El pròxim cap de setmana els olostencs miraran de refer-se visitant el camp del Riudeperes, penúltims de la classificació i que els de Joanet van guanyar per 2-0 a casa a la primera volta.// LCP
L’actual i la nova junta i els socis de la UCLL.//F: PEP PERAIRE
Muntadas i Torres, en una jugada del Futbol Sala Prats, al camp del Mataró.// F: JOSEP PÉREZ
CARTA
Mariadelestrenes exposa a l’Espai
Perot Rocaguinarda· Olost
Inauguració de l’exposició Fragments, les obres de gran format amb llapis i maquillatge de Maria Peix. Es poden visitar fins al març.//
Nova sessió del consell d’infants · Prats de Lluçanès
Els vuit consellers i conselleres de les escoles FEDAC i Lluçanès i tres alumnes de 3r d’ESO celebren una nova sessió.// FOTO: AJ PRATS
L’Escola de música i arts continua amb les audicions · Prats de Lluçanès
A mig curs, l’EMAL segueix amb les audicions dels diferents alumnes. A Prats, va tocar clarinet, i una mica de piano.// FOTO: EMAL
Nova donació de sang i plasma · Olost
44 persones van donar sang o plasma el passat dimarts 11 de febrer a Olost. Aquests dies, 123 pacients se’n podràn beneficiar.// FOTO: AJO
Dibuixant la meva vellesa
Alidé Tremoleda
Sòcia treballadora de la cooperativa de cures La Rosada de Cal Janet de Prats de Lluçanès
Ens passem la vida somiant i imaginant el que farem quan tinguem temps. Planificar i responsabilitzar-nos de com volem envellir té a veure també en pensar i prendre decisions.
Com vull viure l’última etapa de la vida? Quin significat li vull donar? Com puc planificar el meu projecte vital? Com puc posar claredat a la incertesa?
Em responsabilitzo, en el meu present, i “deixo lligat” el que necessitaré quan ja no ho pugui decidir en plenes capacitats. Afrontar el fet que pot ser que hi hagi un moment en què no em pugui valdre per mi mateixa, és un acte de valentia.
Sabem que no volem acabar envellint en un entorn fred i inhòspit, on no es tinguin en compte les nostres peculiaritats i diversitats, ni els nostres aprenentatges i històries de vida.
La societat capitalista ens ha portat a acceptar que quan les persones grans ja no poden discutir les podem aparcar i esperar el dia de la seva mort.
Això ens dol i ens remou, però no hi ha conciliació familiar. Les persones que estem en edat productiva hem d’anar a un ritme i viure sota una exigència que ens fa anar apagant focs i no podem
atendre ni les nostres necessitats individuals ni amb prou qualitat a la nostra descendència, i menys, cuidar amb qualitat a les persones que ens necessiten.
La Rosada neix de l’experiència personal, neix de la reflexió de com acompanyar, donar suport i cuidar, ja que sovint hem xocat frontalment amb experiències clíniques, hospitalàries i residencials, on les persones no estan al centre, on el tracte mecanitzat, més metodològic que personalitzat i desvinculat de la persona, és el que s’ofereix.
Des de la Rosada contribuïm a aquest canvi de mirada; donem valor a allò que en té: la vida, la dignitat i la llibertat de totes i cadascuna de les persones, no només de les que podem decidir, gaudim de salut i podem reclamar els nostres drets, sinó de totes aquelles persones que no es poden alçar i demanar el que necessiten i es mereixen.
Què dirien les criatures de bressol si poguessin parlar i demanar-nos què necessiten? Què ens explicarien de les institucions on passen tantes hores al dia? Què ens dirien les persones amb demència, o les persones que resideixen a la planta d’alta dependència, si poguessin expressar i explicar el que viuen, què és el que necessiten i com els agradaria ser tractats i mirats?
Què dirien les persones migrades de les seves condicions labo-
CARTA
Que segueixi rodant
Pep Peraire Soler
Regidor d’Esports i Entitats de Prats de Lluçanès i soci de la Unió Ciclista Lluçanès
Talment com una bicicleta, la Unió Ciclista Lluçanès porta rodant des de fa 40 anys. Aquest 23 de febrer fa 40 anys que a Cal Toni de La Torre un grup de persones es va animar a constituir-se com a entitat per impulsar la pràctica de ciclisme a la comarca. 40 anys després, podem parlar d’una entitat més que consolidada, amb més de cent socis i sòcies i de persones practicants d’aquest esport.
És una de les entitats esportives més importants de la comarca, i la més important en aquesta disciplina. En aquests anys la Unió
Ciclista Lluçanès ha esdevingut pal de paller de la pràctica ciclista i, també, un agent molt important en posar esdeveniments al calendari esportiu i social del Lluçanès. Proves d’àmbit nacional i internacional, raids, pedalades populars, travesses, Opens, la pujada ciclista a Lurdes, la més que mítica Lluçanès Feréstec, hores de resistència... i obrint-se a noves modalitats tot adaptant-se al moment. Duatlons, triatlons col·leccionant títols... i ara, també bicitrial, fundant una escola per la pràctica d’aquest esport (conjuntament amb l’Ajuntament de Prats de Lluçanès). Sempre actuant amb compromís amb la comarca i al país, la UCL participant en la portada de la Flama del Canigó per Sant Joan, o col-
rals o de si tenen l’acompanyament i la possibilitat de fer una reflexió personal i professional profunda? Què dirien aquelles que cuiden si els preguntem si se senten cuidades?
La Rosada vol ser una casa, una llar, on cada una de les persones que hi visqui pugui tenir una experiència individualitzada i personalitzada; on viure’s autònoma, capaç i protagonista dels seus processos i de la seva vida, podent resignificar el concepte de vellesa; on pugui decidir i marcar el ritme, les formes i els colors de cada gest i de cada paraula, on els diàlegs siguin reals, on tothom se senti respectat, vist i reconegut; on saber que se’t respectarà la intimitat i l’espai propi; sentir un vincle amable amb qui t’acompanya i et dona suport.
Parlem de generar un espai de convivència on poder compartir projectes i idees de vida. Imaginem un espai de cures, també, per aquelles que cuidem, tant des d’un vincle personal o familiar, com des d’un vincle professional. Sostenir a qui sosté, en una societat que no sosté ni a qui necessita ser sostingut ni a qui ha de, o vol, sostenir.
Posem les cures al centre i reclamem ser mirades i tractades amb respecte en cada etapa de la nostra vida, sigui aquesta, productiva o no. En cada etapa, perquè sí, perquè estem parlant de la nostra vida.//
laborant en la creació de les rutes de BTT al Lluçanès. És gràcies al compromís de totes les persones que han format el club, les hores invertides, la gent que els ha envoltat, les administracions que els ha donat suport, que tot això ha estat i és possible. Aquests dies, no només aquest aniversari és destacable; ho és també el relleu al capdavant de l’entitat: el Xavier Madrona agafa el relleu de Pep Font. El Pep, que tantes i tantes hores hi ha deixat, ànima del Club, un fort agraïment, a ell i a tot el seu equip. I a la junta nova, carregada de joves preparats, molta sort en aquesta nova etapa. Ens teniu al costat.
Visca el Lluçanès, terra de ciclisme!//
LA PROPOSTA CULTURAL
La proposta cultural
HISTÒRIA LOCAL I GLOBAL
Per_Letícia Caballé Ardid
Quan fas recerca sobre la història del Lluçanès, sorprèn la poca informació que hi ha al respecte. En la majoria de documents que he consultat, es fa un llistat, no gaire ric en detalls, dels jaciments més antics dels quals es té notícia, com per exemple l’abric de la Bauma de les Heures a Perafita o el poblat de Generes a Lluçà. Tot seguit s’afirma que els romans no van donar gaire importància al Lluçanès, i que simplement es van dedicar a “aculturar” als ausetans que hi vivien, o com els anomena Hecateu, un autor grec del segle VI aC, Misgetes, un terme que significa barreja o mescla en llengua grega; fet que confirmaria la teoria que a la regió septentrional de la península ibèrica hi havia una barreja d’ibers emparentats amb els ceretans, i lígurs (procedents del nord-oest d’Itàlia). Però com passa sempre, si estires del fil, arribes a esbrinar coses increïbles. Us sona d’alguna cosa el nom d’Asdrúbal Barca? Potser no, però si us dic: elefants africans creuant els Alps? Segur que sí, ja que és una de les gestes militars més increïbles de la història antiga. Asdrúbal Barca era el germà petit d’Aníbal, el gran general cartaginès que va declarar la guerra a Roma.
Asdrúbal va mantenir la força cartaginesa a Hispània mentre el seu germà lluitava a Itàlia, i se-
El Lluçanès; entre elefants africans i soldats romans
gons Tit Livi, en el seu gran llibre sobre la història de Roma Ab urbe condita, Asdrúbal, aproximadament cap el 211 a. C, amb un exèrcit format per 12 mil soldats hispans, 450 genets, 1.800 soldats procedents del nord d’Àfrica i 21 elefants, va aixecar un campament situat a un lloc anomenat Lapides Atros (Pedres Negres) en territori dels Ausetans. El topònim de Lapides Atros tan sols el trobem, segons estudis cartogràfics del nord-est de la península, al golf de Roses i ja in Ausetanis, a un paratge localitzat en el terme municipal d’Alpens, molt a
Què hi feien ambdós líders romans barallantse en aquest racó perdut que era el Lluçanès?
prop de l’Alou. Un espai idoni per instal·lar un campament militar; un altiplà d’unes sis hectàrees, amb defenses naturals com el barranc del Clot de Pedres Negres i ubicat en un dels límits del territori ausetà, que comunica l’altiplà del Lluçanès amb les pastures del Prepirineu i Pirineu.
No hi ha estudis arqueològics al respecte d’aquesta atractiva hipòtesi, però quan plantes els peus en aquest indret, no costa gaire d’ imaginar els 21 elefants africans pasturant pels voltants del gran campament cartaginès.
I què em dieu del jaciment de
LA VINYETA, de Caruca Ballesteros
Puig Ciutat? On un grup de soldats fidels a Gneu Pompeu Magne; un dels polítics més poderosos de la Roma republicana, ocupa un territori abandonat o prèviament desallotjat, per controlar el pas provinent de la plana de Vic i els Pirineus, en el marc de la Guerra Civil contra el famós Juli Cèsar? Però què feien ambdós líders romans barallant-se en aquest racó perdut que era el Lluçanès, quan segons els llibres de text, la nostra comarca no va ser escenari rellevant fins el segle X de la nostra era? Puig Ciutat és un altiplà de 5 hectàrees, amb una muralla prèvia, una excel·lent defensa i un lloc privilegiat per controlar el territori; l’eix transversal que comunicava la costa i el Pirineu oriental amb la zona lleidatana i l’interior de la península. I és un jaciment únic, ja que no existeix un altre lloc a tota la península, amb indicis d’aquesta lluita entre Juli Cèsar i Pompeu, que acabaria decidint el destí de la República romana, i per extensió, de tot món conegut. És un racó que desprèn història per tot arreu. Juli Cèsar va acabar derrotant a Gneu Pompeu Magne, que va fugir a Alexandria buscant la protecció del faraó Ptolomeu XIII, i Cèsar, perseguint al seu gran rival fins la Vall del Nil, va conèixer a Cleòpatra. Però la decapitació de Gneu Pompeu, el final de la República, i l’idil·li de Cèsar i l’última reina d’Egipte, és ja una altra història que res té a veure amb la nostra bonica comarca...//
EL
RACÓ DE LA FEINA
OFEREIXO FEINA
» OPERARIS I ENCARREGAT DE NIT en planta de producció al Lluçanès. T: 652 36 49 83 (R589/04)
» FERRER amb experiència i coneixement de manteniment de maquinària industrial. Incorporació immediata. T: 606 79 85 59 (R857/05)
» INTEGRADOR SOCIAL a l’espai Kabila de Prats de Lluçanès. De dilluns a dijous, tardes. Mitja jornada. T: 607 15 95 11 o 682 70 95 28 (XALOC R589/03)
» AUXILIAR D’INFERMERIA per a residència de gent gran a Prats. Mitja jornada, caps de setmana. Horari flexible. T: 607 15 95 11 o 682 70 95 28 (XALOC R588/06)
» CONSERGE a l’Ajuntament de Prats de Lluçanès. T: 607 15 95 11 o 682 70 95 28 (XALOC R588/07)
» PERSONAL DE NETEJA a l’Ajuntament de Prats de Lluçanès. T: 607 15 95 11 o 682 70 95 28 (XALOC R588/08)
» TÈCINC MITJÀ D’IGUALTAT I JOVENTUT a l’Ajuntament de Prats de Lluçanès. T: 607 15 95 11 o 682 70 95 28 (XALOC R588/09)
» OPERARI DE JARDINERIA I BRIGADA a l’Ajuntament de Prats de Lluçanès. T: 607 15 95 11 o 682 70 95 28 (XALOC R588/10)
» PERSONAL DE PRODUCCIÓ per a les següents seccions: impressió (torn matí, tarda, nit), laminació (torn matí), tintes (torn partit de 9h a 18h), preparació de cilindres (torn nit) i magatzem (torn partit de 9h a 18h), a Olost. Correu: cv@rotorpint.com (R587/06)
» TERAPEUTA OCUPACIONAL a residència d’avis de Sant Boi. Jornada completa, no substitució. Horari a convenir. T: 687 083 081 (R589/02)
» FISIOTERAPEUTA a residència d’avis de Sant Boi. Jornada completa, no substitució. T: 687 083 081 (R589/01)
BUSCO FEINA
» Dona per fer neteja o cura de persones grans a domicili. Treballadora i responsable. T: 611 508 719 (Damaris) (R587/07)
AGENDA
MORRO I ORELLA DE PORC
INGREDIENTS
» 2 peces d’orella i 2 peces de morro
» 2 cebes, 6 grans d’all, 1 fulla de llaurer, julivert, oli, sal i pebre
» 1/4 de pebrot vermell i 1 pebrot verd petit
» 3 tomàquets (o 6 cullerades soperes de tomàquet triturat
» 250gr de panses i un grapat d’ametlles
» 4 ous i mig got de vi ranci
PREPARACIÓ
1.En una olla bulliu les peces de morro i orella durant unes 2 hores, fins que quedi ben tou 2. En una cassola, escalfeu una mica d’oli i saltegeu-hi els alls talladets. Quan “saltin”, afegiu-hi la ceba tallada petitona i el pebrot, fins que quedi la ceba daurada. Afegiu-hi el vi i tot seguit el tomàquet que haureu ratllat i la fulla de llaurer. Deixeu que es sofregeixi tot plegat i saleu al gust
3. Mentre es fa el sofregit feu bullir els ous en una olla amb aigua, uns 8-10 minuts. També podeu fer arrencar el bull a les panses perquè s’estovin
4. Quan ja està fet el sofregit, afegiu-hi l’orella i el morro de porc tallat en trossets petits. Deixeu-ho fent la xup-xup mitja horeta
5. Uns minuts abans de parar-lo incorporeu-hi les panses, i els ous durs ja pelats i partits pel mig
6. Per acabar, repartiu-hi una picada que feta amb all, julivert i unes ametlles.
Amb aquesta recepta tindreu un plat típic d’Alpens que se sol menjar per Dijous Llarder.
LES CAFETERES D’ALPENS
FARMÀCIES DE GUÀRDIA
De 9 a 20:30h De 20:30 a 9h
20 dj ST.BARTOMEU VILAPLANA
21 dv OLOST ATLÀNTIDA
22 ds AUSA AUSA
23 dg POU POU
24 dl ST. BARTOMEU FARGAS
25 dt OLOST ARUMÍ
26 dc PRATS URGELL
27 dj ST.BARTOMEU EURAS
28 dv OLOST ALIBERCH
1 ds BARNOLAS BARNOLAS
2 dg TERRICABRAS TERRICABRAS
3 dl ST. BARTOMEU POU
4 dt OLOST PORTAL DE QUERALT
5 dc PRATS YLLA
6 dj ST.BARTOMEU CONSTANSÓ
Els caps de setmana i festius, tant al matí com a la nit, faran les guardies les farmàcies de Vic.
Les farmàcies del Lluçanès continuen amb l’horari
habitual d’obertura dels dissabtes al matí. Diumenge al matí, la Farmàcia Viver de Prats també obre.
FEBRER
LLUÇÀ_ EXPOSICIÓ MÚSIC DE TOT COR, JOAN TOMÀS I PARÉS _ Fins al 28 d’abril, de dilluns a divendres de 10 a 2 del migdia. Al centre d’estudis i recursos de la transhumància.
OLOST_ ESPAI GUAITA, amb una obra de Lluïsa Serrano, en horari de la Biblioteca. EXPOSICIÓ “FRAGMENTS” de Mariadelestrenes, en horari de la Biblioteca.
SANT FELIU SASSERRA_ EXPOSICIÓ DE FOTOGRAFIA “Impactes”. En horari de la biblioteca al Hall.
DIVENDRES 21 DE FEBRER
SANT FELIU SASSERRA_ TALLER INFANTIL DE CARNESTOLTES, a les 6 de la tarda a la biblioteca Sant Pere Almató.
OLOST_ PARTIDES D’ESCACS, a les 7 de la tarda a la biblioteca.
SANT BARTOMEU DEL GRAU_ VISITA DE L’OFICINA D’ATENCIÓ AL CONSUMIDOR. De 2/4 d’11 a 2/4 de 12 del matí, a la plaça Nova.
DISSABTE 22 DE FEBRER
ALPENS_ FESTIVAL POÈTIKA. RECITAL DE POESIA I MÚSICA “Més enllà d’Ítaca”, amb el Carrer de la Poesia, 14, a les 6 de la tarda al Casino. SOPAR POÈTIC, a les 8 del vespre al casino. CONCERT AMB RUSÓ SALA, a les 10 de la nit al Casino.
SANT FELIU SASSERRA_ RAID HÍPIC. XIV Memorial Quico Yebra. Durant tot el dia al camp de l’Intercot.
LLUÇÀ_ JORNADA D’ELABORACIÓ D’OLI DE GINEBRE i esmorzar, a partir de les 8 del matí, al voltant de la Pedra Dreta.
PRATS DE LLUÇANÈS_ TEATRE “LA MORT D’EGIVAT” a càrrec de la Cia. Faranduleros, a les 8 del vespre a la Sala Polivalent.
SANTA EULÀLIA DE PUIG-ORIOL_ TALLER DE CANTS DE CARAMELLES i altres cançons del Lluçanès, a les 6 de la tarda al CERT.
ORISTÀ_ CONCERT DE L’ALUMNAT DE PIANO DE L’EMAL. A les 5 de la tarda a la sala polivalent.
DIUMENGE 23 DE FEBRER
ALPENS_ FESTIVAL POÈTIKA. CAMINADA POÈTICA “Vers a pas”, amb Toni Armengol, sortida a les 11 del matí davant el Casino. MICRO OBERT, a 2/4 de 5 de la tarda al Casino. PROJECCIÓ DEL FILM, “El club de los poetas muertos”, a 2/4 de 7 de la tarda al Casino.
SANT BOI DE LLUÇANÈS_ CINE AMB “EL 47”, a les 5 de la tarda al local social el Centre.
SANT FELIU SASSERRA_ CROS ESCOLAR, a partir de les 9 del matí. LATENEUA. Taller i projecció amb l’estrena “Guillot i llebre salven el bosc”. A les 5 de la tarda al centre social l’Ateneu.
ORISTÀ I SANT BOI DE LLUÇANÈS_ RUTA DEL PA I DEL BLAT FORMENT. Visites al Mas Terricabres i al Forn Pujals, a partir de 2/4 d’11 del matí.
SANTA CREU DE JUTGLARS_ 26A COPA OSONA DE BICI TRIAL, a partir de les 8 del matí.
DILLUNS 24 DE FEBRER
OLOST_ TALLER DE LLET DAURADA, a les 5 de la tarda a la biblioteca.
PRATS DE LLUÇANÈS_ ESCOLA DE SALUT DEL LLUÇANÈS. A 2/4 de 5 de la tarda a l’Espai Social de la Gent Gran.
PERAFITA_ ESCOLA DE SALUT DEL LLUÇANÈS. A ¼ de 6 de la tarda a la Sala Polivalent de la Casa de Cultura.
DIMECRES 26 DE FEBRER
SANT BARTOMEU DEL GRAU_ MÚSICA I MOVIMENT EN FAMÍLIA, amb l’espai Marcianet, al Casal.
DIVENDRES 28 DE FEBRER
SANT FELIU SASSERRA_ CARNESTOLTES, rua, benerar, animació familiar amb Carles Cuberes i Botifarrada Popular, a partir de les 3 de la tarda fins al vespre.
OLOST_ TERTÚLIA DEL CLUB DE LECTURA amb “La Canción de Dorotea” de Rosa Regàs, a les 6 de la tarda a la biblioteca. PARTIDES D’ESCACS, a les 7 de la tarda a la biblioteca.
DISSABTE 1 DE MARÇ
SANT MARTÍ D’ALBARS_ CALÇOTADA POPULAR, a partir de la 1 del migdia a la zona esportiva.
DIUMENGE 2 DE MARÇ
SANT BARTOMEU DEL GRAU_ FIRA DEL MÓN RURAL. ESMORZAR DE PAGÈS, a 2/4 de 10 del matí. TEATRE “AVALOTS 1623”, a 2/4 d’11 del matí. TALLERS DE LICORS ARTESANALS, FERRADURES I INFANTILS, a 2/4 d’11 del matí. XERRADA DELS OFICIS PERDUTS, a les 11 del matí. TEATRE “AVALOTS 1623”, a 2/4 d’11 del matí. CERCAVILA amb gegants, bastoners i grallers i actuació dels Castellers del Lluçanès, a 2/4 de 12 del migdia. VERMUT amb els Destil·lats, a 2/4 d’1 del migdia. Demostració de bestiar, mostra de maquinària agrícola, parades d’artesans i firaires, cursa d’orientació, tallers i activitats lúdiques, exposició “Dones de SBG: passat, present i futur, durant tot el matí.
PRATS DE LLUÇANÈS_ CARNESTOLTES , a partir de les 11 del matí.
DIMARTS 4 DE MARÇ
ALPENS_ CARNESTOLTES. Inflables per la mainada, dinar i ball. Durant tot el dia al Casino.
OLOST_ MARXA NÒRDICA PER A LA DONA, amb Rosa Garcia, d’Impulsa Vertical, a les 9 del matí a la plaça Major.
SANT BARTOMEU DEL GRAU_ SETMANA DE LA DONA. TALLER “EL VIATGE EMOCIONAL”, a les 6 de la tarda a la sala Unimm.
PRATS DE LLUÇANÈS_ BERENAR FESTIU DE CARNESTOLTES, a les 5 de la tarda a l’Espai Social de la Gent Gran.
DIMECRES 5 DE MARÇ
OLOST_ XERRADA “ETS UNA DONA EMPODERADA?”, amb Montse P. Cardona, a les 5 de la tarda a l’Espai Rocaguinarda.
SANTA CREU DE JUTGLARS_ DESCOBRIM-NOS, UNA MIRADA A TRAVÉS DE LA POESIA, amb Olga Molina. De 7 a 8 del vespre al Local Social.
» FORMIGONERA i MONTACÀRREGUES a bon preu. T: 93 856 02 89 (R589/06)
» TAULA rectangular, de superície de vidre i estructura suport d’alumini (4 potes); mida 1,30 x 80 x 75cm d’alt. Inclou tauler de fusta blanca adaptable de mides 1,80 x 90 cm, que amplia a 10 comensals. Preu: 65€. T: 607 462 000 (R589/07)
» CAVALL NAN femella molt bonic. T: 616 637 667 (R587/01)
» CUINA DE BUTÀ de 4 focs i forn que no s’ha fet servir. T: 93 822 86 47 (R587/02)
» TERRENY URBÀ actualment apte per tenirhi cavalls. 1.919m2. PMU-2. La ComaBona Sort. A Prats de Lluçanès. 160.000€ negociable. T: 638 10 24 74 (R588/01)
» VOLUMS DE LA RELLA ENQUADERNADA, especialment el número 8. T: 639 00 43 26 (R588/03)
» MASIA DE LLOGUER a llarg termini (no de temporada) amb un mínim de 5 habitacions. T: 639 17 71 66 (R585/06)
ES LLOGA
» CASA a Perafita. T: 620 117 921 (R589/07)
» PLAÇA D’APARCAMENT a Prats de Lluçanès, carrer de Vic. T: 658 859 517 (R585/02)
ES REGALA
» RELLES ANTIGUES, de la 154 a la 340, dels anys 2006 al 2013. S’han de venir a buscar. T: 690 608 223 (R588/04)
Els Encants de LaRella! Vols vendre, comprar, llogar, regales o busques alguna cosa?
621 276 429 larellallucanes@gmail.com
LES FOTOS DEL TEMPS
NATURA KM 0
Dies de febrer, a voltes hivernals i carregats de fred com a voltes primaverals i de sol insultantment calent. El temps està canviant i ens porta a un clima molt variable al que les plantes i els animals s’han d’adaptar, i ho fan. Els tudons ( Columba palumbus ) i els gamarussos ( Strix aluco ) ja pràcticament poden criar tot l’hivern. Les cigonyes ( Ciconia ciconia ) han anat retardant la seva migració de tardor cap al sud i avançat la de primavera cap al nord i pràcticament ambdues migracions s’enllacen a mig hivern. Les erugues processionàries ( Thaumetopoea pityocampa ) van guanyant alçada per la manca de fred i afecten les pinedes del Pirineu. A la
Adaptar-se o morir
natura ningú deixa passar les oportunitats i tampoc les deixen passar la col·lecció d’espècies al·lòctones (exòtiques, que han vingut d’un altre lloc) que comencem a tenir entre nosaltres. La gran majoria han arribat per quedar-se i, per tant, hem de tenir molta cura que si les volem eliminar sigui sense afectar negativament a les espècies autòctones. A la majoria d’aquestes espècies foranes els va de cine
aquest nou clima, ja que són espècies que s’adapten molt bé als canvis, normalment més que les autòctones que solen perdre la partida. És per això que la Vespa asiàtica ( Vespa velutina ), el Cranc senyal ( Pacifastacus leniusculus ), la Papallona del boix ( Cydalima perspectalis ), el Coipú ( Myocastor coipus ), la multitud de peixos exòtics que alguns pescadors han escampat pel territori i un llarg etcètera d’espècies noves formaran part de la fauna del Lluçanès, ens agradi o no. Esperem que les estimades espècies autòctones sàpiguen trobar el seu lloc en aquesta nova natura Km 0 que s’està creant.// RAMON BAUCELLS
El matí del diumenge 9 de gener va fer una bona glaçada a Olost. Al fons, Montserrat..//F: EMILI VILAMALA
Mar de boira a la plana de Vic, des de Sant Bartomeu. Treu el cap, Sant Sebastià. El passat 9 de febrer.// F: EMILI VILAMALA
Envia les teves fotos del temps! 621 276 429 larellallucanes@gmail.com
SORTIDA I POSTA DE SOL LLUNES
07:26 h - 1 de març - Sobremunt
18:43 h - 1 de març - Sobremunt
LLUÇÀ (760 m)
16,30 ºC · dia 17
0,30 ºC · dia 2 6,90 ºC
29,0 km/h · dia 11
21,50 L · 4 dies 29,50 L 15,50 L · dia 7
17,20 ºC · dia 17
-2,70 ºC · dia 4
5,60 ºC
22,3 km/h · dia 11
21,70 L · 3 dies
30,10 L 18,30 L · dia 7
ALPENS (871 m)
17,20 ºC · dia 17 -1,50 ºC · dia 9 6,20 ºC
27,4 km/h · dia 11 24,40 L · 4 dies 36,60 L 10,00 L · dia 8
PERAFITA (774 m)
16,80 ºC · dia 17
-1,80 ºC · dia 9 5,67 ºC 24,5 km/h · dia 10 16,80 L · 4 dies 26,30 L 6,80 L · dia 8
OLOST - MAS LLISCÀS (558 m)
18,70 ºC · dia 17 -5,30 ºC · dia 4 4,80 ºC 29,0 km/h · dia 8 20,60 L · 3 dies 24,40 L 9,80 L · dia 8
LA TORRE D’ORISTÀ (572 m)
18,20 ºC · dia 17
De l’1 al 18 de febrer
Temperatura màxima
Temperatura mínima
Temperatura mitjana
Dia de més vent
PRATS DE LLUÇANÈS (700 m) 18,60 ºC · dia 17 -5,20 ºC · dia 5 5,20 ºC 30,6 km/h · dia 8 21,60 L · 3 dies 24,20 L 9,80 L · dia 8
Pluja mensual i dies amb precipitació
Pluja anual
Dia de més pluja
EFEMÈRIDES
LA GRAN FREDORADA DEL FEBRER DE 1956
Fins a finals de gener d’aquell any, l’hivern havia sigut molt suau, amb dies d’ambient primaveral. En arribar el mes de febrer, però, la situació es va capgirar de manera contundent. El dia u va arribar la primera de les tres onades de fred siberià consecutives que, durant vint-i-dos dies, van fer que les temperatures fossin molt baixes. A les cotes altes del Pirineu es van arribar a temperatures rècord de -32 °C a l’Estany Gento (dies 2 i 3) o de -26 °C al Port de la Bonaigua (dies 3 i 4). A la zona litoral també va tenir mínimes mai més assolides de, per exemple, -9,5 °C al Cap de Begur (dia 2). Es considera l’onada de fred més intensa, després de la del gener de 1891, i va afectar Catalunya, la península Ibèrica i bona part d’Europa. Al Lluçanès, que tinguem constància,
ST. BOI DE LLUÇANÈS (810 m)
18,90 ºC · dia 17
-2,30 ºC · dia 9 5,80 ºC 22,5 km/h · dia 11 20,00 L · 4 dies 33,80 L 8,00 L · dia 8
OLOST - TRASSERRA (740 m)
17,20 ºC · dia 17 -0,90 ºC · dia 9 6,80 ºC 30,6 km/h · dia 10 17,60 L · 3 dies 25,40 L 8,60 L · dia 8
ORISTÀ (460 m)
-2,30 ºC · dia 3 6,00 ºC
22,5 km/h · dia 10 17,80 L · 3 dies 19,40 L 7,40 L · dia 8
les mínimes no van ser extremes, però sí la durada i intensitat de l’onada de fred. D’aquell any només disposem de dades de Prats. La temperatura mitjana d’aquell mes, va ser extraordinàriament baixa, de fet la més baixa mai registrada en un mes de febrer: -0,35 °C (mitjana històrica mensual 4,97 °C).
Els danys foren molt nombrosos. La bonança dels mesos anteriors va fer que la vegetació anés força avançada. Bona part dels arbres fruiters i oliveres van patir danys importants. Es varen glaçar canonades, basses, rieres i rius de cabal important com el Llobregat. Un testimoni de l’època ens han comentat la duresa d’aquells dies i les dificultats viscudes. Com a curiositat, i per a fernos càrrec de la intensitat la fredor, ens recorda la quantitat d’ocells, especialment tords i merles, que varen morir de fred i de set, en estar glaçada tota l’aigua superficial. També s’explica que els arbres que porten molta aigua, com els pollancres, es van glaçar i la seva fusta, malmesa, va perdre valor i qualitat.//
Més informació:
REFRANYS METEOROLÒGICS
Si la cigonya puja al febrer, no portis perxa al noguer, i si puja al març, duu perxa i cabàs
Si el febrer no fa februres, el març fa esgarradures
Sol de febrer mai dura un dia sencer
Si trona pel febrer, molt mal en ve
Si pel febrer calent estàs, per Pasqua tremolaràs
Pluja de febrer, cada gota val un diner
Pel febrer, un dia al sol i un altre al braser
EL TEMPS
EL TEMPS DEL FEBRER
A pràcticament una setmana d’acabar el mes de febrer, podem constatar que fins al dia d’avui (dades a dia 18), la precipitació ha sigut inferior a la mitjana i que la diversitat tèrmica ha estat considerable.
Per no fer-nos repetitius i tenint en consideració la provisionalitat de les dades, deixarem per la pròxima edició de la Rella (sis de març), l’anàlisi més detallada de com ha estat la meteorologia d’aquest febrer.
De manera esquemàtica, doncs, la pluviometria ha sigut, fins ara, una mica inferior a l’esperada, aproximadament un 10% per sota la mitjana. A Alpens, amb 24,4 mm, és on han tingut més precipitació i a Perafita, amb 16,8 mm, on n’han tingut menys.
Les temperatures, tampoc molt allunyades de les mitjanes mensuals, han estat a causa, una vegada més, de la inversió tèrmica, inferiors als observatoris d’Olost i Oristà, per la seva situació geogràfica més enclotada i superior a la resta d’observatoris. Fins ara, la mínima més baixa va ser el dia 4 a Olost amb -5,3 °C i la màxima més alta el dia 17 a Sant Boi amb 18,9 °C. La fenologia és la ciència que estudia la resposta dels éssers vius a les variacions del clima. Estudia les relacions entre els factors climàtics i les fases estacionals o periòdiques de les espècies com, per exemple la floració de les plantes o la migració dels ocells. Les plantes, els ocells i les papallones són sensibles al canvi climàtic. La fenologia permet, doncs, estudiar l’evolució d’aquests canvis al llarg del temps.
El Servei Meteorològic de Catalunya va crear, l’any 2013 la Xarxa Fenològica de Catalunya i al Lluçanès, actualment, tenim la sort de tenir dos observatoris que pertanyen a aquesta Xarxa: Oristà que monitora, entre ocells i vegetals, nou espècies (abellerol, cucut, puput, oreneta vulgar, oreneta cua-blanca, oriol, cirerer, ginesta i ametller) i Prats que ho fa, entre ocells, vegetals i papallones, amb vint-i-dues espècies (oreneta vulgar, oreneta cua-blanca, falciot, rossinyol, durbec, puput, cucut, abellerol, oriol, guatlla, fredeluga, farigola, cirerer, cep, blat, ordi, gira-sol, saüquer, rosella, alzina, papallona llimonera i papallona migradora dels cards).
Fins a l’any 2023 a Olost també hi havia observatori fenològic. Malauradament, i per manca de relleu, es varen deixar de fer observacions quan la malaltia de l’observador, Pere Bruch, ho va fer impossible. Aquest observatori disposa d’una llarga i interessant sèrie d’observacions, inclús anteriors a la creació de la Xarxa Fenològica de Catalunya. Des d’aquí fem una crida a qualsevol persona aficionada a la natura, no fa falta ser cap especialista ni tenir coneixements previs, per seguir aquesta tasca tan valuosa i, alhora, engrescadora.// FRANCESC COMES
