LA SOBRETAULA
“Projectem pel·lícules amb mirada social”
Entrevista ales membres de Lateneua
REPORTATGE
Taxes de residus i recollida selectiva Com el Lluçanès s’ha adaptat a la normativa europea
La població del Lluçanès continua augmentant
· Segons les darreres dades oficials del padró, el Lluçanès té 8.144 habitants
· La població augmenta des de l’any 2019, amb un increment del 6,4%
Nadal farcit d’activitats a tot el Lluçanès
Pastorets, Reis, teatre, activitats infantils, sortejos, concerts, curses, tallers, actes solidaris...
SEQUERA
S’anul·len les multes pel consum d’aigua
Almenys tres municipis del Lluçanès havien estat sancionats per l’ACA
PRESSUPOSTOS
Alpens preveu construir la piscina
També pressuposta posar plaques a la Sati i construir una nova Escola Bressol
CANVI D’ANY
Resum de l’any 2024
Retrospectiva dels fets més destacats al Lluçanès durant el 2024
ESPORTS
Torna el derbi
Olost - Prats de futbol
S’ha disputat de nou a la categoria d’aficionats
EL RELAT
Els homes bons
Per_ Eloi Arumí Sunyol
EDITA_
Associació LaRella, iniciatives socioculturals del Lluçanès. 621 276 429 larellallucanes@gmail.com
Avinguda Pompeu Fabra, número 5 - L’Espai Prats de Lluçanès - 08513 www.larella.cat
Distribució gratuïta. 3.000 exemplars.
DIPÒSIT LEGAL_ B-31.541-2001 ISSN_ 3020-4909
REDACCIÓ_
Lluc Corominas Peraire, Ferran Vila Cabanas, Jordi Borralleras Estruch, Marta Giravent Crespiera, Nerea Sánchez Moreno, Miquel Casadevall Franquesa, Xavier Vilella Antonell, Roger Torrents Boy, Clàudia Molina Catalan, Xènia Ballús Vila, Guillem Sucarrat Anfruns i Jordi Bruch Abad.
DISSENY I EDICIÓ_ Pol Asensi Turigas
PUBLICITAT, CONTINGUTS_ Carolina Font Usart
COL·LABORA_ Pere Cors, Pere Bruch, Francesc Comes, Xavier Davins, Jordi Camps, Ramon Baucells, Ton Baucells i Albert Altarriba Subirana
LLAVÒRENS
Des de LaRella convidem els lectors a compartir les seves fotografies antigues. Les publicarem en aquesta secció i contribuiran a millorar la memòria històrica del Lluçanès
621 276 429
edicionslarella@gmail.com
FOTO: Arxiu Municipal d’Alpens / Ll.Suri - dalpens.com
ANY: Mitjans segle XX
LLOC: Alpens
“Quan ens atansem a Alpens i albirem les corpentes punxegudes dels pallers afilerats a la gran era, llarga i estreta, i llancem la mirada cap a la clotada, darrera d’ells veiem, en primer lloc, l’església com una estampa enganxada en el termenal del poble. [...] La mirada atura el seu descens en els fondals bancalats de sembradura, que sospitem que són terres llaurades” Jaume Sala a Osona, Ripollès i Berguedà, Itineraris i Camins Ramaders. Citat per en Lluís Suriñach al seu blog dalpens.com
LaRella cobreix la informació dels tretze municipis del Lluçanès: Alpens, Lluçà, Olost, Oristà, Perafita, Prats de Lluçanès, Sant Agustí de Lluçanès, Sant Bartomeu del Grau, Sant Boi de Lluçanès, Sant Feliu Sasserra, Sant Martí d’Albars, Santa Maria de Merlès i Sobremunt.
LaRella és un mitjà independent editat per una entitat sense ànim de lucre.
La redacció de la revista no comparteix necessàriament les opinions dels articles que no vagin signats per la redacció o els membres d’aquesta, ni els continguts dels anuncis publicats a les seves pàgines.
Amb el suport de: Revista membre de:
La població continua creixent al Lluçanès
L’any 2023 va tornar a superar els 8.000 habitants, i el 2024 ha crescut un 0,54%
LLUÇANÈS
Per_ Miquel Casadevall Franquesa
La població dels tretze municipis del Lluçanès ha tornat a créixer respecte l’any anterior. Ja són sis anys seguits en els quals la tendència del padró és a l’alça, i de fet, aquesta tendència va suposar l’assoliment, altra vegada, de la xifra simbòlica dels 8.000 habitants a finals del 2023. I és que el 2019 va ser el punt d’inflexió de la disminució de població crònica que patia el Lluçanès, almenys, des de principis de segle. Així doncs, el 2018 es va marcar el mínim de la història recent, amb 7.657 habitants, i amb aquests sis anys de tendència a l’alça, ara hi ha 8.144 (+487) persones empadronades al conjunt dels 13 municipis, un augment de més d’un
El creixement s’ha frenat gairebé 1 punt respecte l’any 2023
6% de la població. Tot i això, encara s’està lluny de recuperar la població de l’any 2000, la xifra més alta d’aquest segle, que era de 8.330 persones, o encara més, de recuperar la població de mitjans de segle XX, que era superior als 9.000 habitants.
Enguany, les dades oficials publicades de l’últim padró (gener del 2024) ens mostren que la tendència segueix a l’alça, però el creixement demogràfic hauria frenat gairebé un punt respecte l’any 2023, en el qual l’augment de població havia estat de l’1,51% (mentre que enguany ha estat del 0,54%).
SET MUNICIPIS AUGMENTEN LA POBLACIÓ EL DARRER ANY
Si bé la població, en conjunt, ha crescut al Lluçanès durant els darrers sis anys, això no vol dir que aquesta tendència es repliqui a tots i cadascun dels municipis ni que hagi estat uniforme cada any.
Respecte les dades de l’anterior actualització del padró (2023), només la meitat de pobles han vist augmentar la seva
POBLACIÓ AL LLUÇANÈS
ESCANEJA EL CODI QR PER VEURE TOTES LES DADES DE LA TAULA
població. Destaquen, sobretot, els municipis de Sant Martí d’Albars, que ha sumat 19 habitants al padró (15,97%) i Sobremunt, que n’ha sumat 18 (18,07%).
En nombres absoluts, també s’hi sumen Perafita i Prats de Lluçanès, que han sumat 15 habitants cadascun, tot i que en aquests dos casos només representi un augment del 3,59% i del 0,57% de la població, respectivament.
Sant Feliu, Sant Boi i Merlès també haurien vist augmentar les seves xifres durant el darrer any, tot i que es tracta d’augments que en cap cas superarien el 2%.
SIS MUNICIPIS PERDEN POBLACIÓ EL DARRER ANY De la mateixa manera, els sis municipis restants han vist minvar la seva població durant l’any 2023. Tanmateix, no hi ha cap variació tant significativa
com les de Sant Martí d’Albars o de Sobremunt.
En el cas dels municipis en retrocés, la xifra més destacable és la d’Oristà, que amb 16 habitants menys ha perdut un 2,79% de població. La resta (Alpens, Lluçà, Olost, Sant Agustí i Sant Bartomeu), han perdut vora un 1% dels seus respectius censos d’habitants.
LES TENDÈNCIES MUNICIPALS DE LA DARRERA DÈCADA
Si fem una anàlisi més àmplia i ens fixem en les tendències que ha seguit cada municipi durant la darrera dècada, podem obtenir patrons demogràfics més acurats sobre les seves evolucions poblacionals.
Podem veure, per exemple, que Sobremunt s’ha anat mantenint sempre prop dels 80 habitants, i ha estat durant aquest
Set municipis han guanyat població en la darrera actualització del padró
darrer any que ha experimentat un creixement sobtat que l’ha fet superar la centena de persones. Sant Martí, en canvi, ha anat transitant una tendència creixent que li ha fet guanyar població pràcticament cada any, veient com en una dècada aquesta augmentava un 32%.
Són casos similars els de Sant Agustí o Lluçà, que malgrat haver perdut habitants durant el darrer any, experimenten tendències significativament creixents en l’última dècada, havent vist variacions del 18,68% i del 12,45% respectivament. D’altra banda, també hi ha municipis que, malgrat la tendència a l’alça de la comarca, han experimentat una evolució demogràfica negativa els últims deu anys. Es tracta de Santa Maria de Merlès, que ha passat dels 177 habitants del 2014 als 175 del 2024 (-1,13%) i d’Alpens, que ha experimentat una regressió més important: el 2014 tenia 300 habitants i actualment en té 271, perdent població gairebé cada any, amb un retrocés del 9,67%.//
SUCCESSOS
Incendi a Olost la nit de Cap d’Any
La matinada de Cap d’Any els Bombers van rebre un avís, poc després de la una de la matinada, per un incendi en un habitatge d’Olost. Al lloc dels fets s’hi van desplaçar 4 dotacions i una del SEM, que en arribar van poder comprovar que els veïns de l’habitatge estaven a fora i que cap d’ells havia resultat ferit.
Segons expliquen els veïns de l’habitatge, van arribar de sopar i es van trobar la casa plena de fum, ràpidament van avisar els bombers.
El pou de la Pixarella, la xarxa d’aigua i la piscina, principals inversions d’Alpens
El pressupost d’Alpens per el 2025 és de 1.186.251 euros
Per_ Carolina Font Usart
L’Ajuntament d’Alpens va aprovar a finals de desembre el pressupost municipal pel 2025, que serà, inicialment, d’1.186.251,56 euros.
Aquest pressupost, que és un xic inferior a l’aprovat inicialment l’any passat, compta amb una partida d’inversions de més de 630.000 euros.
Un cotxe baixa un marge de quatre metres a la Costa dels Gats
Un vehicle, un Skoda Fabia, segons informen els Bombers, va sortir de la carretera el passat dissabte 21 de desembre. El conductor va resultar ferit i va ser atès pels Sistema d’Emergències Mèdiques (SEM) que es van desplaçar fins allà.
Els Bombers van rebre l’avís poc després de les 8 del matí i van enviar una dotació, que en arribar al lloc dels fets, va veure el vehicle que havia sortit de la via i havia caigut per un marge d’uns quatre metres. Els fets van passar a la carretera BV-4341, que va de Sant Agustí fins a Santa Eulàlia de Puigoriol, més coneguda per la Costa dels Gats.// RED.
Detingut un home acusat de robar palets a Olost
Els Mossos d’Esquadra van detenir a principis de desembre un home de 52 anys, com a presumpte autor d’un delicte de robatori de palets a l’empresa on treballava, Rotor Print, a Olost.
L’empresa feia gairebé dos anys que patia el robatori d’aquests objectes i, finalment, va decidir posar en coneixement dels Mossos els fets. Les investigacions van acabar amb la detenció del presumpte autor, que ja no treballa a l’empresa.// RED.
Toni Prat, alcalde d’Alpens, explica que una de les principals inversions que vol fer l’Ajuntament és la rehabilitació del pou de la Pixarella, la principal font d’abastament d’aigua del poble. Per fer-ho han rebut una subvenció de l’ACA (Agència Catalana de l’Aigua) de més de 46.000 euros.
En aquesta línia, Prat afegeix que, també ha rebut una subvenció de més de cent mil euros, per fer millores en la xarxa d’abastament d’aigua potable.
L’altra gran inversió prevista pel consistori alpensí és la construcció de la piscina als jardins de la Torre. Prat explica que el pressupost inicial és de 432.000 euros, dels quals gairebé el 95% (410.000 euros) es finançaran a través del PUOSC (Pla Únic
Els efectius van entrar a la casa, ubicada al carrer de l’Era del Sorina, i van localitzar l’incendi, confinat en una habitació, on hi havia la caldera de la calefacció. La resta d’estances de la casa estaven plenes de fum, però no es van veure afectades pel foc. A dos quarts de dues de la matinada, es va donar el foc per extingit.// RED. PROMOCIÓ
d’Obres i Serveis) de la Generalitat, ja que, afegeix Prat, aquesta és l’assignació provisional que han rebut. La resta, 22.000 euros es finançaran amb recursos propis.
Al llarg d’aquest any també està prevista la construcció de la nova escola bressol
Amb tot, Prat afegeix que, malgrat que estigui pressupostat no vol dir que puguin executar totes les obres al llarg d’aquest any. Si això passés, aquests diners passarien a ser romanent per l’any vinent.
En aquest sentit, el pressupost d’aquest 2025 inclou un romanent d’obres no executades previstes pel 2024, i que s’executaran aquest any. Prat destaca d’entre aquestes, la instal·lació de plaques fotovoltaiques a la teulada de la SATI, que caldrà fer. Aquestes obres ja se’n va fer la licitació, i es van presentar tres empreses. Ara ha començat la fase d’adjudicació.
Una altra de les inversions previstes pel 2024 que ha passat al 2025, és la construcció de la nova llar d’infants a l’espai de l’antic consultori. Hi ha destinat un pressupost de 45.000 euros que es finançarà a través d’una subvenció de la Generalitat.//
Els productes locals, protagonistes del Calendari 2025 Comença una nova edició de l’Escola de Salut del Lluçanès
El Consorci del Lluçanès ha elaborat un any més el Calendari del Lluçanès. Aquest 2025 està dedicat als productes i productors locals, i es destaquen alguns dels productes més típics com la botifarra, el xai, el pa o la vedella, entre d’altres.
Al calendari hi ha tots els esdeveniments que tindran lloc al Lluçanès al llarg de l’any. Però, per primera vegada, l’Ajuntament de Sant Feliu no collabora en l’edició del calendari i, per tant, jo no hi figura cap de les festes del municipi, com la Festa Major o la Festa i la Fira de les Bruixes.//CFU
L’escola de Salut del Lluçanès tornarà a començar el curs aquest pròxim 13 de gener, la primera sessió serà a Santa Eulàlia de Puig-oriol. El primer mes, les xerrades estaran dedicades a les tasques de cura i estan adreçades a tota la població.
La temàtica, que varia cada mes, tracta temes d’interès per la gent gran, i té per objectiu promoure estils de vida saludables per prevenir problemes de salut.
Els ponents, com en la passada edició, seran els professionals de l’EAP Lluçanès.// RED
Imatge del vehicle i els bombers al lloc dels fets.//F: BOMBERS
“Tasta el Lluçanès” és el títol del calendari d’enguany.//F: CONSORCI Una xerrada de l’edició de l’Escola, l’any passat, a Sant Martí.//
El govern anul·la les multes per l’excés de consum durant la sequera
Almenys
3 municipis del
Lluçanès havien rebut sancions de l’ACA
LLUÇANÈS
Per_ Miquel Casadevall Franquesa
El govern de la Generalitat ha aprovat un dectret que deroga el règim sancionador per excés de consum d’aigua dels municipis durant la sequera que va assolar el país els anys 2023 i 2024, i que actualment ha minvat tot i continauar activa. Aquestes multes estaven regulades pel Pla de Sequera, que va aprovar l’anterior govern, de Pere Aragonès, durant els episodis més extrems d’aquest fenòmen.
Aquest pla es va anar actualitzant de manera recurrent amb noves mesures extraordinàries i urgents dissenyades per a palliar els efectes de la sequera. Una part d’aquestes foren restriccions i limitacions que afectaven tant al consum urbà d’aigua com a l’agrícola i l’industrial. Concretament, durant la fase més crítica de la sequera, es va limitar el consum particular a 200 litres per persona i dia, i es va instar als ajuntaments a moure fitxa per tal de controlar el compliment d’aquesta mesura. A partir d’aquí, l’ACA va començar a imposar sancions als ens que traspasseven els topalls. En el cas del Lluçanès, almenys tres municipis van rebre sancions
EMPRESA
de 2400 euros: Oristà, Sant Feliu Sasserra i Sant Boi de Lluçanès, tot i que tots tres van presentar al·legacions, al seu moment, en tant que l’incompliment de les limitacions es devia a la dificul-
Actualment, tots els municipis del Lluçanès es troben encara en fase d’excepcionalitat
tat que tenien per controlar els consums, segons declararen els respectius alcaldes. I és que tot i no haver-hi una llista pública dels municipis que han rebut sancions, s’han pogut documentar varis episodis de consums per
Rotor Print entre les 500 empreses líders en creixement empresarial
La patronal CEPYME (Confederació Espanyola de Petites i Mitjanes Empreses) elabora cada any un índex amb les 500 empreses que lideren el creixement empresarial, ja sigui pels seus resultats, per la projecció internacional o per la innovació. Per primer cop, Rotor Print, d’Olost, forma part d’aquest rànquing. La CEPYME ha valorat la seva taxa anual de creixement en vendes, que el 2022 va ser del 29,85%, que els van suposar un total de 29.219.529 euros en vendes. A més, també destaquen la inversió que realitza l’empresa per aconseguir un procés de producció més sostenible.//CFU
sobre del permès a diversos municipis de la comarca així com nombroses mesures d’àmbit local amb la intenció de frenar-los i millorar l’estalvi d’aigua. De fet, al Lluçanès s’han invertit més de 2 milions d’euros per fer front a la sequera, i és precisament aquest argument el que ha dut el Govern a prendre aquesta decisió: considerar que els municipis ja estan fent prou esforços econòmics per millorar l’eficiència dels seus sistemes d’abastiment d’aigua. Actualment, gran part del país es troba encara en fase d’excepcionalitat. És el cas de tots els municipis del Lluçanès, on el consum està limitat a 250 litres/habitant al dia, a més d’altres restriccions.//
EMPRESA
Obert el Tiquet Rural, una ajuda per crear o adquirir microempreses
La convocatòria del Tiquet Rural estarà oberta fins al 14 de febrer. El passat 2024 es va fer la prova pilot i es van presentar 103 projectes, dels quals 14 es van adjudicar a la zona de l’Agència de Desenvolupament Rural (ADR) Cat Central. I d’aquests, 3 van ser al Lluçanès.
Aquest ajut és més àgil de sol·licitar que els LEADER, i està destinat a persones físiques o jurídiques que creïn o adquireixin una microempresa en traspàs, i que no hagin estat donades d’alta d’autònoms en la mateixa activitat els últims tres anys. El Tiquet no va lligat a l’inversió, sinó a cobrir unes despeses mínimes per la creació o adquisició de l’empresa, i pot arribar fins als 35.000 euros. Pel que fa als ajuts LEADER 2025, no hi ha oberta la convocatòria, però ja es poden presentar presollicituds. D’aquesta manera, es farà la “vista de no inici” i les inversions que s’executin a partir d’aquella data es podran incloure en la sol·licitud que es formalitzarà en obrir-se la convocatòria.// RED
LA COLUMNA
Anna GORCHS FONT
És un moment sagrat del dia. D’abans d’anar a dormir. I no hi ha excusa que valgui. Ni que, pel motiu que sigui, s’hagi fet tard i anem al llit més enllà de l’hora habitual. Sempre hi ha d’haver 5, 10, 15 o 20 minuts (mai n’hi ha prou) per a una història. Algunes vegades és inventada. En altres ocasions, és un conte. Al principi, la rapsoda era només jo. Ara que ja comença a llegir, jo faig d’oient.
Ho he de reconèixer. Alguns dies, intento fer els possibles per escapolir-me d’aquest moment i anar directe a dormir.
És que, després de tot el dia amunt i avall, les meves neurones ja no estan per inventar històries i la meva paciència tampoc està per contes.
Afortunadament, quasi bé mai —per no dir mai—, me’n surto. Sense història no hi ha son. Vull dir que no deixen saltar-me aquest moment. I dic per sort perquè un cop iniciat, és màgic. Una història inventada, un llibre entre mans ens permet viatjar a mil mons, a posar-nos a la pell de personatges de tota mena i a establir una complicitat entre mare i fill que per mi val tot l’or del món.
Per si tot això fos poc, a més de passar un bon moment, aquesta pràctica té beneficis. Els experts diuen que, si vols que un nen llegeixi, el primer que has de fer és explicar-li històries. I no de qualsevol manera, sinó amb sentit i entonació. L’objectiu és aconseguir que el llibre el sedueixi. Xiuxiuejar històries al nen és fonamental per al llenguatge i perquè, en un futur, ell tot solet pugui desxifrar el que llegirà.
O sigui que primer cal aprendre a escoltar i a entendre, després a parlar —i anar adquirint el llenguatge— i d’aquí ja pot passar a llegir. Finalment arribarà l’escriure. I tot això sense presses, que sovint volem que tot sigui per ahir.
El cas és que avui en dia tothom, qui més qui menys, sap desxifrar el codi. El problema és que no sap interpretar què li han volgut dir. És el que en diuen comprensió lectora, i a Catalunya els nostres estudiants no van gaire bé en aquest àmbit, segons l’últim informe PISA. Llegim, llegim, però no acabem d’entendre el que hem llegit. I un afegitó: cada cop consumim més pantalles. Els grans i els petits.
I sembla que no ens en vulguem adonar, però aquest sobre ús ens fa més mal que bé.
O sigui que llegiu, llegiu i gaudiu. I contagieu les noves generacions d’aquest hàbit. Una inversió de futur per ser més lliures i viure amb més plenitud.//
El pantà d’Olost, sec, l’hivern passat.//F: ARXIU
Els Reis de l’Orient arriben al Lluçanès!
El Reis d’Orient acomiadant-se a Alpens.// F: LL. SURI - DALPENS.COM
Els Tres Reis d’Orient van també van omplir la plaça d’Olost./F: MARIA CASELLAS
A Sant Bartomeu, van pujar pel carrer Vell amb tractor.// F: RUBEN MORCILLO
Els Reis a la plaça de La Torre.//F: ANNA ALIGUÉ
Els Reis van arribar a la plaça de l’Església, a Oristà.//F: ALEIX PRAT
A Prats van arribar amb una llarga comitiva per Lurdes./F: MARTÍ FONT
Càlida rebuda de Ses Majestats a l’Ateneu de Sant Feliu.//F: PEP PUJOL
El rei Baltasar i els seus patges, a Perafita.//F: @FITAFESTT Melcior, Gaspar i Baltasar a l’església de Sant Boi de Lluçanès.//F: MARTA GIRAVENT
El rei Melcior saludant sobre la carrossa a la gent de Santa Eulàlia.// F: BARBARA PALACIOS
Els dimonis ho tornen a provar · Sant Bartomeu del Grau
Les Pastoretes de St. Bartomeu van tornar a lluitar entre el bé i el mal. Per 3r any, el mal va perdre, malgrat la promesa de revenja.// FOTO: EMILI VILAMALA
Nova edició del Juguem a Prats · Prats de Lluçanès
Des de fa anys, les tardes de Nadal al pavelló, s’omplen d’inflables i jocs per a la canalla. A Olost, també es fa l’OlostPark.// FOTO: AJ PRATS
Encesa d’espelmes de Mans Unides · Sant Boi de Lluçanès
El Cor de Sant Boi va acompanyar amb nadales la tradicional encesa d’espelmes solidàries amb Mans Unides.// FOTO: AJSBLL
Els patges i el Tió arriben a Merlès
El passat 22 de desembre els patges van arribar a Santa Maria de Merlès per recollir les cartes. També es va fer cagar el Tió.// FOTO: SARA COSTA
El Borrego i el Carquinyoli busquen el camí· Perafita
Les peripècies d’aquests dos pastors ja emblemàtics de Perafita es van poder tornar a viure al Pavelló.// FOTO: ELISA LLORENS
Gaudir d’art presenta Qui té por? · Prats de Lluçanès
Des de l’humor, l’espectacle va parlar de les pors individuals i també de les col·lectives, en dues sessions a la sala Polivalent.// FOTO: GAUDIR D’ART
Arriba el Bingo Reial · Olost
La comissió de reis d’Olost i Santa Creu va organitzar un bingo el passat 28 de desembre, amb un gran èxit de participació.// FOTO: COMISSIÓ
Martí Güell presenta ROJOS · Sobremunt
Cagada del Tió, caminada Crema Turrons, taller de ceràmica i l’espectacle del veí de Sobremunt “Rojos”, aquest Nadal a Sobremunt.// FOTO: COMISSIÓ
ELI TORNÉ JUDITH SAUS ELI CARBÓ NATÀLIA SALA NAILA GÓMEZ
“Projectem pel·lícules amb una mirada social.
Lluny
del que es pot trobar al cinema”
QUÈ ÉS LATENEUA?
El setè art brilla a Sant Feliu
Elles ho deixen clar des d’un principi, més enllà de totes les definicions possibles, Lateneua és un grup de mares motivades amb inquietuds culturals i, afegeixo jo, que han sabut transmetre aquesta passió als seus fills i filles.
Ens trobem amb gairebé totes les mares del grup motor i un parell més que fan de suport quan cal. Venen totes d’un taller i arriben carregades amb berenar i beure, per la seva canalla, per elles i per mi. Es nota que cuiden tots els detalls, a l’entrevista i a les projeccions.
És una associació cultural que té per objectiu promoure el setè art i la cultura audiovisual.
Projectem un cinema de qualitat, familiar, alternatiu i creatiu. I més enllà d’aquesta definició, Lateneua neix d’unes mares amb inquietuds per la cultura i per poder accedir a un cinema diferent.
QUAN VA NÈIXER I PER QUÈ VAU APOSTAR PEL CINEMA?
Va néixer el 2017. Quan vam començar no hi havia cap mena d’oferta cultural per públic familiar i vam pensar que estaria bé fer alguna cosa. Vam pensar primer en espectacles de teatre, però econòmicament era insostenible de gestionar i vam pensar que el cinema seria més fàcil.
Carolina Font Usart
Pep Pujol Salvans
Sant Feliu Sasserra
L’entrevista la fem entre jocs de canalla, alguna caiguda, algun plor i cap baralla. Els pregunto per què han vingut amb les seves criatures, la resposta és quasi a l’uníson: elles també són Lateneua. De casualitat, entra una nena a demanar una cosa a la seva mare i aprofito per corroborar (o no) l’afirmació que m’han fet. En demanar-li el seu paper dins Lateneua em detalla, al principi amb una mica de vergonya, però amb uns ulls brillants d’orgull, totes les tasques que hi fa (ella i la resta de canalla): ajudem a muntar les cadires, venem crispetes i les provem també (control de qualitat en diuen), a més també ajudem a fer els tallers
Aquest grup de mares no només ha sabut crear un cicle que, de mica en mica, es va fer un forat dins el món del cinema infantil. Sinó, que també estan ensenyant a una nova generació la força de l’autoorganització.//
COM ESCOLLIU LES PEL·LÍCULES QUE PROJECTEU?
Nosaltres treballem amb dues distribuïdores, Rita & Luca Films i Pack Màgic, i per tant estem una mica limitades en el sentit que oferim el que tenen en catàleg i aquest es va acabant, per això també apostem per les estrenes. Evidentment que hi ha més cinema en català, però no és el que nosaltres volem projectar. A darrere del que fem sempre hi ha un missatge.
FALTA CINEMA EN CATALÀ DE QUALITAT?
Sí, i tant. A veure, al final el cicle de Lateneua són cinc pel·lícules i hem d’estar pendents de les estrenes.
Clar, podem trobar més cinema en català, però no aquest tipus de cinema més cuidat i amb valors i adreçat a un públic infatil.
EL CICLE ESTÀ PENSAT NOMÉS PEL PÚBLIC INFANTIL?
Bé, no, també hem projectat alguna pel·lícula per a més grans.
LA SOBRETAULA
El cicle de cinema infantil Lateneua naixia el 2017 amb la voluntat d’acostar la cultura i un cinema diferent del comercial. Vuit anys després, el cicle de cinema Lateneua ha esdevingut un referent al Lluçanès i a les comarques veïnes, les seves projeccions atrauen públic d’arreu.
Enguany, el cicle va començar el 17 de novembre i arriba a la meitat de camí
Per exemple, la projecció, del 4 de gener, està pensada per a adolescents.
I no és la primera que fem, però les altres no eren dins el cicle, sinó que van ser per la Festa Major i al juny en el marc de la jornada LGTBI.
Però al final, quan fem les projeccions venen nanos de totes les edats, també d’ESO. Perquè encara que siguin pel·lícules infantils, són molt boniques i tothom les pot gaudir.
ÉS MÉS DIFÍCIL TIBAR PÚBLIC ADOLESCENT?
És que tampoc hem prioritzat aquest públic, que ja té més oferta. Hem fet alguna cosa, però tampoc ens ha acabat d’anar bé.
A veure com va la pel·lícula del dia 4 de gener. En aquesta una noia de Sant Feliu va passar per les classes de l’Institut a explicar que fèiem aquesta projecció que tracta el tema de la pèrdua auditiva.
En aquest cas la temàtica ens toca de prop, ja que un dels nostres fills té pèrdua auditiva. Ell està molt content que fem aquesta pel·lícula, ja que diu que així entendran millor el seu problema i perquè alça més la veu
MÉS ENLLÀ DE LES PEL·LÍCULES TAMBÉ FEU TALLERS?
Sí, els últims anys ha canviat i a part del cinema sempre muntem alguna activitat relacionada amb la temàtica de la pel·lícula.
PER QUÈ VAU DECIDIR FER ELS TALLERS?
Perquè va arribar la Natàlia, que ve del món del cau. I li agradava treballar tots els temes de manera més dinàmica.
Al principi fèiem els tallers el divendres a la biblioteca, però veiem que només venia gent de Sant Feliu. Ara els fem els diumenges abans de la pel·lícula, i així pot venir més gent.
COL·LABOREU AMB ALTRES ENTITATS DE SANT FELIU?
Sí, amb l’escola, per exemple. Abans de les projeccions fan activitats pedagògiques a classe i també fan murals o manualitats que exposem el dia de la projecció. I si no ho poden fer pre, ho fan post Però l’important és aquest treball en xarxa.
QUANTES PROJECCIONS HEU
FET FINS ARA?
D’ençà que vam començar, uf... potser portem més de 30 pellícules projectades fins ara. Comptant les dels cicles i les que fem a l’estiu.
Actualment, Lateneua comença al novembre i s’acaba al març i fem 5 projeccions.
ESTEU OMPLINT UNA
MANCANÇA?
Sí, al món rural falten moltes ac-
amb un èxit d’assistència. Queden tres projeccions: el 26 de gener, el 23 de febrer i el 23 de març.
Fins ara tot el cicle s’ha autogestionat a través de les entrades, les crispetes i l’aigua que venen a cada sessió, el públic pot comprar la cantimplora reutilitzable que han dissenyat o bé llogar-la per una sola sessió.
D’ença que vam començar hem projectat més de 30 pel·lícules
tivitats pensades per a famílies. I més a l’hivern. Aquest cicle no tindria el mateix èxit a l’estiu.
Anar al cinema si vius en un poble petit no és tan fàcil, implica un desplaçament, l’entrada, tot. Nosaltres hem decidit apropar el cinema a qualsevol infant, per això també apostem per uns preus populars.
I a més, anem canviant la temàtica de les pel·lícules, sempre amb una mirada social, i que s’allunya d’allò que pots trobar ara al cinema a Vic o Manresa, per exemple.
QUÈ VOL DIR UN PREU SOCIAL?
Ara l’entrada val 3 euros. Fins ara, però en valia 2 i era autogestionat. L’Ajuntament ens cedia els espais, a partir d’ara també collaboraran econòmicament. Així i tot, mantenir aquests
Un retrat en tres pinzellades
Un ideal de felicitat: Un món rural amb espais inclusius, de cultura crítica i creativitat per la infància.
Un lema: Lateneua, el cinema familiar que volem viure.
Una afició: Fer activitats amb valors pels infants.
preus és impossible, les pel·lícules s’han encarit molt, i també cal comptar el material dels tallers.
QUAN COSTA PROJECTAR UNA PEL·LÍCULA?
Ara paguem uns 160 per una pel·lícula, 220 euros si és una estrena. Quan vam començar pagàvem 90 euros.
D’ON VE EL PÚBLIC DE L’ATENEUA?
De Sant Feliu, però cada cop més de fora: d’Avinyó, Manresa, Calders... Això és que ja hem arribat força lluny. Tenim un públic fidel.
QUANTA GENT HI HA DARRERA DE LATENEUA?
Ara mateix, el nucli dur som 5 persones que gestionem el cicle amb tot el que comporta: mirar prèviament les pel·lícules, fer els cartells, la difusió, preparar els tallers i el material que farem servir,...
Però que el dia de la projecció sempre hi ha qui ens ve a donar un cop de mà, a muntar la sala, fer les crispetes, a dinamitzar els tallers. I sovint aquestes mans són les nostres criatures. Que també són les encarregades de provar si un taller funcionarà o no. Nosaltres tenim la idea i després juntes la fem, així veiem si és fàcil, si serà massa complicat, o si serà avorrit. Volem que participin en tot això i esperem que el dia de demà, també ho vulguin continuar fent.
ÉS LA MANERA QUE HO VISQUIN TAMBÉ COM A PROJECTE PROPI?
Sí, volem que s’ho sentin seu. No que diguin allò d’“Ostres, la meva mare es passa hores organitzant això”, que a vegades passa.
Sovint tenim tendència a apartar les criatures de la part més organitzativa, aquí no. Volem transmetre també aquests valors de col·laboració.
Així van aprenent que si volen alguna cosa que no existeix, es poden ajuntar i crear-la elles mateixes.//
Documents a presentar:
1) Fotocòpia del DNI de tots els membres de la unitat familiar.
2) Fotocòpia de la declaració de la renda (IRPF 2023) de tots els membres de la unitat familiar. (Es prioritzaran les rendes més baixes)
3) Si s’escau, tots els certificats que afecten la unitat familiar (subsidi, atur, certificat de declaració de salut, d’incapacitat laboral, informe de l’assistent social en el seu cas, etc.)
4) Matrícula del curs 2024-2025 i altres documents de percepció de beques del sol·licitant (postgraus i màsters resten exclosos)
5) L’estudiant tindrà la obligació de presentar les notes del curs, havent-les superat totes, abans del 30 d’octubre del 2025 i enviar-ho a: “Fundació Doctor Grau, Apartat de correus núm. 1 de Prats de Lluçanès”, en cas contrari es desestimarà l’ajuda.
Prats de Lluçanès, desembre de 2024.
L’esmentat premi es regirà per les següents BASES:
1) Sota el nom de “PREMI DOCTOR GRAU” al millor estudiant de Batxillerat, l’esmentada Fundació institueix un premi de caràcter anual.
2) El premi va destinat als alumnes residents al Lluçanès i que durant el curs 2024-2025 estudiïn segon curs de batxillerat.
3) L’import del premi és de 1200 euros.
4) L’objectiu del premi és guardonar el millor estudiant de Batxillerat, la nota del qual (mitjana de 1r i 2n) ha de ser de 9 o superior. Aquests resultats es comunicaran a la Fundació Doctor Grau a la finalització del 2n curs de Batxillerat, per part de la direcció del Centre.
5) En el cas que hi hagi més d’un alumne amb notes idèntiques, es tindrà en compte la valoració de la part comuna de les
Proves d’Accés a la Universitat, per tal d’adjudicar el premi definitiu. Si tot i així continua havent-hi la mateixa puntuació, la Fundació Doctor Grau es reservarà el dret de decidir com s’ha de repartir el premi. A tal efecte la Fundació comptarà amb l’assessorament d’experts en el món educatiu. Atesa aquesta circumstància, la Fundació es reserva el dret de repartir l’import del premi.
6) La Fundació Doctor Grau es reserva el dret de divulgar a la premsa i als mitjans de comunicació el resultat del premi, així com d’organitzar la celebració del lliurament d’aquest, que tindrà lloc durant els mesos d’estiu.
7) La Fundació Doctor Grau es reserva el dret de resoldre qualsevol cas no previst en aquestes bases, les quals es pressuposen acceptades per tots els participants.
Prats de Lluçanès, desembre de 2024.
La taxa mitjana de residus al Lluçanès és de 153,5 €
La majoria dels municipis del Lluçanès assoleixen l’objectiu del 55% de recollida selectiva
LLUÇANÈS
Per_ Carolina Font Usart
La taxa de residus és una de les taxes obligatòries que han d’establir tots els ajuntaments. A partir d’aquest 2025 i tal com estipula la llei 7/2022, de 8 d’abril, de residus i sòls contaminants, els costos de gestió dels residus, com la recollida, el transport i la gestió, els hauran d’assumir els ciutadans. És a dir, que els ajuntaments ja no poden destinar recursos econòmics a cobrir una part del servei, com passava fins ara.
153,50 EUROS, LA MITJANA DE LA TAXA
AL LLUÇANÈS
Entre el 2024 i el 2025, gairebé la totalitat de municipis del Lluçanès ha incrementat la seva taxa de residus per adaptar-se a la normativa que, malgrat aprovada el 2022, establia el 2025 com a data límit per executar-se. Ara mateix, la taxa mitjana al Lluçanès és de 153,50 euros per habitatge dins el nucli urbà, el que representa un increment de sis punts percentuals respecte a la de l’any anterior.
Aquesta mitjana és el preu per habitatge dins el nucli urbà, ja que a la majoria de pobles del Lluçanès les ordenances estableixen diferències entre nucli o disseminats.
Aquest 2025 alguns muncipis han incrementat més d’un 20% la taxa de residus
LES TAXES COMERCIALS
Cal tenir en compte que a les ordenances també s’estableixen uns preus diferents per a residus d’indústries i serveis, en aquest cas, però la comparativa és més complicada, ja que cada ajuntament pot establir els epígrafs que consideri oportuns. Així en alguns municipis, per exemple, distingeix entre bars i restaurants i en d’altres no; o bé estipulen un preu per a tots els negocis igual. En alguns casos, la taxa supera els 600 euros anuals.
A més moltes empreses, pel tipus de residus que produeixen, estan obligades a tenir plans de residus propis.
ELS PRINCIPALS INCREMENTS DEL 2025
Aquest 2025 sis ajuntaments del Lluçanès han incrementat les seves
taxes respecte a les de l’any anterior.
Destaca el cas de Sant Bartomeu del Grau, on l’increment ha estat del 27,88%, passant dels 139 euros que es pagaven fins ara, als 179 euros.
Un dels altres municipis que també ha augmentat la taxa de residus és Sant Martí d’Albars, que passa dels 105 euros, als 130 euros, el que representa un increment de més del 23%. Malgrat tot, la taxa de Sant Martí se situa per sota la mitjana del Lluçanès.
Els altres ajuntaments del Lluçanès que han augmentat les taxes aquest any són Prats de Lluçanès amb un increment del 20% respecte a l’anterior i Sant Boi de Lluçanès (10%), Olost (8%) i Lluçà (7%).
D’aquests municipis, Olost i Prats també van incrementar les seves taxes el passat 2023, per tal de complir amb l’objectiu establert per la llei de residus.
FISCALITZAR LA NORMA
La llei de residus i sòls contaminants estableix també que els municipis hauran de comunicar les seves taxes així com els càlculs que han utilitzat per elaborar-les a les autoritats competents.
Aquest fet obre la porta a què hi pugui haver auditories al llarg d’aquest any o els següents que puguin fer incrementar les taxes.
OBJECTIU 2025, LA RECOLLIDA SELECTIVA AL 55%
lunya de l’any 2023, la majoria de municipis del Lluçanès ja han assolit aquest objectiu.
Les úniques excepcions són
Perafita i Sant Bartomeu on el percentatge de recollida és del 48% i el 51%, respectivament.
Aquests dos municipis tenen previst instal·lar al llarg del 2025 àrees d’aportació de residus tancades, amb accés
Fregant el 55% previst per aquest 2025, hi trobem els municipis de Sant Martí d’Albars (55,25%) i Sant Boi (57,61%). En el cas del primer, el percentatge de selectiva s’ha reduït dos punts respecte al 2020, que va ser del 57,36%.
Sant Feliu Sasserra, Prats de Lluçanès i Olost són els pobles que més reciclen del Lluçanès
Seguint allò que estableix la normativa europea, aquest 2025 el percentatge de recollida selectiva a tots els municipis hauria d’arribar el 55%.
Segons les darreres dades publicades per l’Agència de Residus de Cata-
El cas de Sant Boi, el percentatge de selectiva ha anat augmentant, i cal estar a l’espera dels resultats d’aquest 2024, ja que ha començat el sistema de recollida porta a porta i l’experiència d’altres municipis demostra un increment important en el percentatge de recollida selectiva.
En aquest sentit, destaquen els casos de Sant Feliu Sasserra, Prats de Lluçanès i Olost, on des de fa uns anys hi ha implementat el sistema de recollida porta a porta. Els seus percentatges de recollida selectiva són els més alts del Lluçanès. //
RESUM DE L’ANY 2024
El 2024 ha estat un any marcat pel clima. La DANA, i sobretot la sequera: tot i arrossegar-la des de finals del 2020, enguany s’han assolit episodis crítics i aquests han marcat, en certa mesura, les agendes municipals i les inversions en equipaments públics. Al Lluçanès ens ha tocat de prop.
Segueix viva la guerra a Ucraïna, i el conflicte bèl·lic al Pròxim Orient ha emprès una escalada que fa feredat. Encara que la inflació ha disminuït, la inestabilitat política
GENER
» El Lluçanès torna a superar els 8.000 habitants. El 2019 va canviar la tendència de pèrdua de població, i al 2023 es va superar de nou els 8.000 habitants, fet que no passava des del 2012.
» L’atur se situa en un mínim històric al Lluçanès: 6,58%.
» Comencen les obres de la variant de Sagàs, el tram pendent d’acabar de l’Eix del Lluçanès (C-62).
» La sequera marca el pressupost de l’Ajuntament d’Olost. S’han de pagar camions cisterna i es busquen nous pous d’aigua.
» L’editorial Alpina presenta un nou mapa del Lluçanès.
» Neix el cicle de xerrades de l’Escola de Salut del Lluçanès.
» L’empresa d’Olost, R.J. Molas, al rànquing d’empreses amb millors expectatives segons la Confederació Espanyola de Petites i Mitjanes Empreses.
» FEBRER
L’ACA sanciona Oristà, Sant Feliu Sasserra i Sant Boi de Lluçanès pel consum d’aigua.
» S’aproven els estatuts de la Mancomunitat del Lluçanès. Hi van votar a favor els regidors de tots els municipis, excepte els d’Olost, que es van abstenir.
» Finalitzen les obres dels miradors dels Munts i del Roc Llarg.
» Comencen les obres del teatre Orient de Prats de Lluçanès.
» Mar Pujol presenta Cançons de Rebost.
» Els pagesos alcen la veu: La Revolta Pagesa també es viu al Lluçanès.
» 18 incidències en només mig any al repetidor de cobertura d’Alpens
» Denúncia per l’acumulació de deixalles a la carretera de Prats a Sant Feliu.
MARÇ
» Sant Boi de Lluçanès comença la recollida d’escombraries Porta a Porta. El Lluçanès recicla el 67% dels residus domèstics, una de les comarques amb més bona xifra.
» Les pluges es comencen a notar i es comencen a reduir els camions cisterna que han fet falta a Olost, Sant Agustí i Sant Martí.
» El mostreig del Grup de Defensa del Ter revela, un any més, fonts contaminades
s’ha estès, igual que les forces d’ultradreta. Figures com Trump o Elon Musk han tornat a guanyar rellevància. Salvador Illa ha esdevingut president de la Generalitat. A nivell local, destaquen la constitució de la Mancomunitat del Lluçanès, els 25 anys de Bruixes o la consulta d’Olost. També el bon estat de l’esport: curses de muntanya, d’orientació o d’hípica han estat protagonistes juntament amb l’Olost i el Pradenc, que han celebrat el seus centenaris.
per nitrats i cada cop més eixutes.
» Cuidem Lluçanès inicia una nova etapa.
» Sant Bartomeu del Grau modifica una part del POUM per blindar l’entorn de l’església.
» Nou èxit del Fem-hi + 3.0 amb la representació de La Llàntia màgica i el musical de l’Institut.
» El govern reparteix productes menstruals gratuïts a les farmàcies.
» Salut ratifica la decisió de traslladar les urgències nocturnes a l’Hospital de Vic.
» La Sant Isidret d’Olost, passada per fang, obra la temporada de curses de muntanya del Lluçanès.
» Prats acull Le Centaure, una prova internacional d’orientació i resistència amb cavall.
ABRIL
» La meitat de municipis del Lluçanès encara no tenen depuradora d’aigües residuals. L’ACA preveu inversions pels tres anys vinents a gairebé tots els pobles.
» Alpens decideix, a través d’una consulta, impulsar una piscina municipal.
» Al Lluçanès hi ha una piscina per cada 55 habitants.
» El Govern inclou Prats a la llista de municipis de mercat de lloguer tensionat i s’hi aplica un topall en el preu.
» Es presenta el llibre Roser Fluvià, una pradenca a Ravensbrück, de Roser Reixach i Anna Gorchs.
» Finalitza la temporada de caça amb 1.386 porcs abatuts.
» Prats de Lluçanès acull el campionat de Catalunya de Curses d’Orientació.
» Eleccions al Parlament de Catalunya: l’independentisme resisteix al Lluçanès. Junts s’imposa clarament, a molta distància d’ERC. El PSC queda tercer i Aliança Catalana entra amb la quarta posició i supera la CUP.
» Al Lluçanès hi ha més de 1.500 cobertes amb amiant. L’ARC atorga una línia de subvencions per substituir-les i instal·lar plaques solars. Benito Urban, de Sant Bartomeu, és la segona empresa del país que rep més diners per a les naus del Puigneró. A tot el Lluçanès, es reben 2 milions d’euros.
» La sequera afluixa, després d’una
MAIG
primavera generosa en pluges. El Lluçanès haurà destinat més de 2 milions d’euros per afrontar el desabastiment d’aigua.
» Els ajuntaments suspenen en transparència als webs municipals.
» Els caixers mòbils de la Diputació arriben al Lluçanès.
» El Lluçanès decideix els campions de ciclisme de Gravel de Catalunya.
» Se celebra la cursa 3 comarques d’Alpens i la Via Castrum de Santa Eulàlia.
JUNY
» Eleccions europees: Junts revalida la victòria, però la participació és només del 43%.
» La prohibició de banyar-se a la riera de Merlès es consolida. Aquest any hi va haver informadors, també al Sorreigs.
» Sobremunt, Sant Feliu i Oristà construeixen franges de protecció d’incendis al voltant dels nuclis.
» Santa Eulàlia posa a lloguer la casa dels mestres.
» Olost celebra un segle de futbol al poble. Es presenta un documental sobre la història del club i s’anuncia que es recupera l’equip de futbol.
» 200 persones participen al repte el 7 del Serrat: pujar set dies al serrat Llobater de Sant Feliu Sasserra.
JULIOL
» El Cantilafont torna a Olost, aquest cop als desconeguts jardins del Castell. La Iaia, la Ludwig Band, l’Oriol Sauleda o
les Cançons de Cop van ser algun dels artistes o espectacles que s’hi van poder veure i sentir.
» Es confirmen els primers casos de llengua blava al Lluçanès.
» Un ramat de cabres torna a fer tot el camí de Marina, passant pel Lluçanès.
» Esports amb valors fa la trobada de cloenda a Prats.
» Els Bitllajuvi de la Torre guanyen el campionat de Bitlles Catalanes del Lluçanès.
» Nova secció del temps a LaRella, amb més dades i informació.
AGOST
» Els pous de Vilaseca no es recuperen tant ràpidament i Perafita, Sant Agustí, Sant Boi, Sant Bartomeu i Sant Martí d’Albars tornen a necessitar cisternes d’aigua puntualment.
» El saldo migratori positiu compensa el decreixement natural dels pobles del Lluçanès. Així ho explica el nou Índex Socioeconòmic Territorial.
» L’església de Santa Eulàlia de Puig-oriol, clausurada per l’estat de la teulada.
» Els Estelladors de Prats actuen a Presov, Eslovàquia.
» El Lluçanès viu amb intensitat i varietat d’oferta les festes majors d’estiu.
SETEMBRE
» El Lluçanès comença el curs escolar amb
1.038 alumnes.
» Amb el PSC al capdavant de la Generalitat, Montse Barniol i Isaac Peraire surten del govern.
» El Pradenc celebra 100 anys en una vetllada memorable.
» Puig Ciutat finalitza les excavacions de l’any 2024 i ho exposen.
» 28.000 persones han visitat la Riera de Merlès aquest estiu.
OCTUBRE
» Olost escull en una consulta iniciar els tràmits per sortir de la comarca del Lluçanès. Hi participa el 50% del cens i el “sí” a sortir rep el 52% dels vots.
» La planta de compostatge de Fumanya sol·licita un canvi per tractar productes envasats.
» Participada 3a edició de la trobada de cultura popular del Lluçanès, enguany a Sant Martí d’Albars.
» La cinquena trobada d’escoles del Lluçanès aplega més de 300 persones a Olost.
» Neix el Graufest, una mostra de música emergent i de proximitat a Sant Bartomeu del Grau.
» Sant Boi comença l’última fase de les obres de remodelació del passeig Lluçanès.
NOVEMBRE
» Es constitueix la Mancomunitat del
Lluçanès, amb Ramon Padrós de president.
» Es dissol el PAP de Perafita després de sis anys d’activitat.
» La Fira de les Bruixes de Sant Feliu Sasserra arriba a la 25a edició.
» Finalitzen les obres d’ampliació de la carretera entre La Blava i Santa Eulàlia.
» Sant Boi arregla la portalada de la façana de l’Església.
» El Lluçanès s’organitza per ajudar a les poblacions del País Valencià afectades per les riuades.
» Merlès celebra la primera fira de Sant Martí.
DESEMBRE
» Les 15 empreses que facturen més del Lluçanès sumen 160 milions d’euros.
» L’accés a l’habitatge al Lluçanès continua tensionant-se. Es detecten irregularitats als anuncis d’Airbnb del Lluçanès.
» La Mancomunitat es reuneix amb la Generalitat i aprova el seu primer pressupost, de 450.000 €
» Es digitalitzen els documents més importants de la parròquia de Prats
» Finalitza el termini per adequar els accessos a la gasolinera de Sant Martí.
» Instal·lar càmeres de control als accessos de Prats guanya els pressupostos participatius.
» Ocupen el Castell de Perafita, després d’anys abandonat.
Torna Sant Antoni a La Torre d’Oristà
Un any més, la Torre d’Oristà celebra Sant Antoni del Porquet. Enguany, el dia principal coincidirà amb la diada del Patró, 17 de gener, que arrencarà amb un bon esmorzar i la missa. A les 12, no hi faltaran les bitlles i a les 4 arrencarà el concurs de truc.
Serà a partir de 2/4 de nou del vespre que al veïnat de la Torre, i tothom qui hi vulgui, se’ls farà la boca aigua amb el sopar de Sant Antoni, que es farà a la Sala Polivalent, i que compta amb la col·laboració de Cal Trumfo, que ha preparat un menú d’escudella amb pilota i costelló de porc. Per fer baixar, què hi pot haver millor que unes ballarugues al ritme d’Albert Lario & el Sobrino del Diablo Band?
L’endemà, el ritme el posarà Set de So amb la seva mini discomòbil que ajudarà a pair la coca i xocolata del berenar.// RED.
I Sant Vicenç a Prats de Lluçanès
La Festa Major de Prats arrancarà el dia de Sant Antoni, amb el repic de campanes al migdia i el pregó al vespre, que anirà a càrrec de Natàlia Franch i Raurell, exdirectora de l’escola Lluçanès. També s’anunciarà la persona homenatjada durant la Trencadansa, que es balla per Sant Vicenç.
Un dels reclams de la Festa Major d’enguany serà el concert de la Ludwig Band el dissabte 18, del que ja es poden comprar les entrades. La mateixa nit actuarà el grup Brou i Dj Karnales Sound.
Pels més xics, el diumenge serà el seu dia amb l’espectacle Peti qui Peti! del grup AMBAUKA.
El que tampoc faltarà a la festa serà el ball de gala, amb l’Orquestra Maravella el dia 21, qui farà la Lluïda Serenata a l’Espai, el dia 22.// RED.
Publicitat LaRella!
Si et vols anunciar a les pàgines de la revista, posa’t en contacte amb nosaltres a: comunicaciolarella@gmail.com Bona Festa Major!
La Trencadansa a la plaça Vella.// F: ARXIU
L’espectacle infantil de l’any passat.// F: ARXIU
FUTBOL CÓRRER
Prats i Sant Bartomeu fan córrer Sant Silvestre
Un any més, el passeig Lluçanès de Prats es va omplir de corredors, xics i grans, que volien participar la cursa de Sant Silvestre. Aquest va ser el primer any que l’organització feia un circuit urbà. La Sant Silvestre va arribar per primer any a Sant Bartomeu amb una gran acollida entre el veïnat que es va reunir a veure les curses i els corredors que es van animar a participar.//
Les veteranes del Pradenc guanyen el torneig
La segona edició del Torneig de Nadal de veteranes, celebrat el passat diumenge 29 de desembre, el va guanyar l’equip de veteranes del Pradenc. En una final molt disputada i que va acabar amb un empat 1 a 1, les veteranes del Pradenc es van imposar a les d’Avinyó a la tanda de penals.
Aquest és el segon any que les veteranes del Pradenc organitzen el Torneig, amb el suport del Club, i estan molt contentes de la resposta rebuda per part dels equips participants. Enguany, es van inscriure vuit equips, però un va ser baixa d’última hora i van acabar sent set.
Al torneig també hi col·laboren altres empreses de Prats, que han cedit els seus productes per donar als primers equips classificats, així com el trofeu pels dos primers equips.
Les veteranes del Pradenc estan en un bon moment, i això també es reflecteix en els seus resultats a la lliga de veteranes del Consell Esportiu d’Osona, ja que van primeres del seu grup. // RED
Primer Enduro Country al Lluçanès
La Torre acollirà la segona cursa de la Copa Catalana d’Enduro Country, el pròxim diumenge 19 de gener. En l’Enduro Country el ritme de la carrera és inferior que a l’Enduro habitual. Com explica Marc Sucarrats, del Moto Club La Torre d’Oristà “és com una mena de resistència” però afegeix que en “aquest estil s’hi barreja una mica de tot, trail, cross...”. Habitualment, els terrenys per on discorren les carreres poden ser diferents entre si, obligant els pilots a adaptar-se a cadascun d’ells. Alhora que els hi exigeix una forma física on la capacitat de resistència esdevé un dels principals pilars.
A la Torre es faran tres curses, una de 45 minuts per les categories més petites i una de 90 minuts per les categories superiors. A més, també hi haurà una tercera cursa per la categoria dels Aficionats i del Clàssic Open.// RED.
FUTBOL
Olost i Pradenc s’enfronten de nou
Després d’anys sense celebrar-se, el derbi més competitiu del Lluçanès s’ha tornat a esdevenir. El retorn dels blanc-i-verds i la creació d’un nou equip d’aficionats per part del Pradenc han permès que el derbi es tornés a viure, aquest cop a la Lliga de Futbol Aficionat d’Osona. Després d’un primer ajornament per pluja, el partit es va acabar celebrant el passat 21 de desembre al camp de l’Olost. Els locals es presentaven al matx amb moltes baixes, però calia reprendre l’esdeveniment abans de finalitzar la primera volta. Per això, l’empat a un es va viure, per part de l’Olost, gairebé com una victòria. El derbi va estar caracteritzat pel bon ambient i per la seva amistositat, tot i que ambdós equips necessitaven competir, ja que se situaven als dos últims llocs de la classificació i això els convertia en rivals directes. Una rivalitat que recordà als vells temps, però que enguany enfronta els jugadors més veterans de la lliga d’aficionats. El partit de tornada es disputarà al març al camp del Pradenc.// RED
El Pradenc organitza un campus de Nadal
Durant aquestes festes de Nadal, el Futbol Club Pradenc ha organitzat els entrenaments d’hivern, on nens i nenes d’entre 6 i 15 anys han pogut gaudir d’un Nadal guarnit de futbol. Aquest campus de Nadal ha tingut lloc entre el 23 de desembre i el 3 de gener, a excepció dels dies festius. Durant aquests dies, uns 50 nois i noies han pogut practicar varis entrenaments, conduïts per un total de 7 entrenadors, i que han combinat la tecnificació amb diferents jocs i tornejos. Així doncs el campus d’hivern del F.C.Pradenc s’ha consolidat entre les ofertes que tenen les famílies com a activitat durant aquestes festes nadalenques. Un cop acabat, el club ja està pensant en els entrenaments d’estiu, esperant que tinguin una acollida igual o millor que el campus d’hivern.// JORDI BRUCH ABAD I GUILLEM SUCARRAT ANFRUNS
Les Veteranes del pradenc aixecant el trofeu.//F: MARTA HOMS
Foto dels participants a la 1a Sant Silvestre d’SBG.//F: RUBEN MORCILLO
Ambient abans de la sortida a Prats.//F: ISAAC PERAIRE
Participants del campus de Nadal del Pradenc/ F: FC PRADENC
Una jugada del partit entre l’Olost i el Pradenc.//F: F.C.PRADENC
CARTA
EL RACÓ DE LA FEINA
» EDUCADOR/A SOCIAL per a caps de setmana i festius alterns a Sobremunt. T: 607 15 95 11 o 682 70 95 28 (XALOC R586/01)
» PERSONAL ADMINISTRATIU a l’Ajuntament de Prats de Lluçanès. Programa Primera Experiència. T: 607 15 95 11 o 682 70 95 28 (XALOC R586/02)
» APARELLADOR/A a Olost. T: 607 15 95 11 o 682 70 95 28 (XALOC R584/05)
» CAMBRER/A per ajudar a servir a totes les tasques de bar restaurant. T: 617 805 120 (R584/07)
» TERAPEUTA OCUPACIONAL a residència d’avis de Sant Boi. Jornada completa, no substitució. Horari a convenir. T: 687 083 081 (R583/01)
» TREBALLADOR/A SOCIAL a residència d’avis de Sant Boi. No substitució. T: 687 083 081 (R583/02)
» GEROCULTOR/A a residència d’avis de Sant Boi. Jornada completa, no substitució. T: 687 083 081 (R583/03)
La comarca: un projecte il·lusionant
Antoni Iborra Plans Alpens
Últimament hem assistit, entre estupefactes i consternats, com el Lluçanès, comarca històrica i natural, es desmembrava als ulls de tothom, fruit de polítiques curtes de mires i de maniobres incomprensibles.
No és culpa de ningú, però potser és culpa de tothom. Que els polítics no han estat a l’altura, sens dubte. Que es podia haver fet més, i molt millor, és inqüestionable. Però som on som.
Ja l’any 1979, poc després de les primeres eleccions democràtiques, es va fer una reunió de regidors de la comarca a Alpens, on es va posar de manifest que calia treballar conjuntament per la creació de la comarca del Lluçanès. N’hi havia de quasi tots els pobles, molts dels quals ara continuen formant part, per voluntat pròpia, de la comarca d’Osona. Fins i tot alguns que ara són d’Osona i, sota aquesta bandera, volen promocionar el mirador dels Munts (amb un innegable vincle simbòlic amb el Lluçanès) o la Fira de l’Hostal del Vilar.
Què ha passat?
No és un problema de manca de població suficient o de senyes d’identitat o de gruix històric. N’hi ha. I de sobres, especialment des que el segle XVII es va crear la sotsvegueria del Lluçanès, amb seu a Sant Feliu Sasserra. Hi ha una clara diferenciació geogràfica i natural, amb límits naturals ben marcats, respecte de les altres comarques. Hi ha fins i tot una manera de parlar diferenciada.
sorprenentment, a la presidència del Consell Comarcal d’Osona, deixant així en via morta les aspiracions comarcals del Lluçanès. De fet, sempre hi ha hagut, soterradament, una eficaç i mantinguda oposició al fet comarcal del Lluçanès des de les files dels partits històrics, amb seus a Osona, que controlaven la majoria del Consell Comarcal d’Osona assegurant-se el control dels ajuntaments del Lluçanès. Parlo de l’extinta Convergència i Unió. Però no hi ha dubte que en el bàndol opositor al Lluçanès s’hi han afegit també, recentment, notables personalitats d’ERC.
Cal actuar amb fermesa i donar-li una nova embranzida, per tal d’il·lusionar la gent, la jove especialment
No hi ha tampoc una planificació conjunta en temes mediambientals: ja sigui per la prevenció d’incendis, pel reciclatge de residus, o per la prevenció contra les plagues de la fauna o de la flora (des del cranc americà fins al seneci, que s’implanta i s’estén sense ni parlar-ne, ni de moltes altres). Tampoc hi ha una política conjunta en contra del despoblament i per a l’accés dels joves a l’habitatge, o per lluitar contra la plaga dels habitatges convertits abusivament en pisos turístics.
Per què? Per què, en el fet comarcal del Lluçanès, a diferència del que ha passat al Moianès, han estat notables els malentesos i les polítiques personalistes o de campanar?
El desencís envers el Lluçanès no ha fet desaparèixer en cap cas el neguit ni la preocupació per a trobar solucions a problemes conjunts
Caldria analitzar-ne acuradament les raons, perquè també és obvi que cap oposició des d’Osona podria fer trontollar el fet comarcal del Lluçanès si hi hagués un projecte esperançat i il·lusionant que el fes bategar, que omplís el desig comarcal d’empenta i saba nova. No hi ha hagut però un projecte, ben entès i explicat, que resultés il·lusionant.
Parlo només d’alguns dels aspectes que jo personalment considero importants, però no hi ha dubte que cal una planificació i voluntat engrescada d’actuar conjuntament, ja que el desencís envers el Lluçanès no ha fet desaparèixer en cap cas el neguit ni la preocupació per a trobar solucions a problemes conjunts, diferenciats dels altres existents en les comarques veïnes.
El Racó de la Feina de LaRella! Necessites algú per treballar? Busques feina?
621 276 429 larellallucanes@gmail.com
Potser hi ha hagut alguns errors de gran volum, quan un alcalde del Lluçanès va accedir,
Potser jo estic despistat, veient-ho des de fora, però jo crec que no hi ha un projecte cultural conjunt i suficient (el cicle Solc dorm el son dels justos) i tampoc hi ha un debat animat sobre les polítiques conjuntes que cal desenvolupar-hi. No hi ha un projecte clar de millores de les comunicacions cap a la capital. Tampoc en temes de seguretat.
Per tant, si es vol que la idea del Lluçanès com a comarca es reviscoli, no hi ha dubte que cal actuar amb fermesa i donar-li una nova embranzida, per tal d’il·lusionar la gent, la jove especialment, en un projecte que no ha mort, però que està passant una crisi que podria ser irreversible. I no hi ha dubte que les esperances en el futur del territori i dels seus pobles depenen enormement de l’èxit del projecte comarcal.
Des d’aquí es pot fer un comentari i poc més, però és a la gent jove lluçanenca, especialment a aquests, és a qui els toca de prendre la paraula.
Per cert: el projecte cultural del Lluçanès més reeixit es troba en la revista que teniu a les mans. Llarga vida a LaRella!
NOUS AL DIRECTORI D’EMPRESES DEL LLUÇANÈS
OFEREIXO FEINA
Els homes bons
Eloi Arumí Sunyol
Il·lustració: @malvedell
Sí, la cabra hi era. Però no ocupava gaire espai de l’habitació, ni feia nosa ni cap soroll. Es podria dir que gairebé no feia olor de cabra o d’animal. Era una cabra neutra, amable, distant en alguns aspectes. No sabíem d’on havia sortit però al final no cal plantejar-se tot el que passa en una casa tan gran. Hi havia habitacions que encara no havíem visitat i per molt que volguéssim no podríem mai, els esbarzers tapaven algunes portes; en altres hi havia homes ferrenys que no ens deixaven passar. Coses.
Semblava que el mas s’havia aixecat cap al segle passat abans que s’acabés el segle d’ara, el segle bo, el segle de les descobertes en aquells camps tan diversos. No hi havia tampoc modernitats ni modèsties, només el just i necessari: cabra i homes ferrenys. Gairebé mai no coincidia la cabra amb els homes; no cal posar massa elements en una habitació, és necessari tenir un cert criteri i una certa predisposició a respectar el fengshui però sense passar-se de volta, pot resultar desagradable per la cabra. Potser. No ens ho ha dit.
La intenció primera era sempre seguir dins l’era de primavera: no deixar caure fulles ni engroguir parets. Però en el món de la masia sempre hi ha lloc per la fantasia, la juguesca sincera i respectuosa amb els veïns de les habitacions. Potser quatre fulles i una paret ennegrida pel sutge, amb una brasa de guaret fora prou adient. La compravenda d’immobles atrotinats és encisadora, un bàlsam per a la memòria històrica de la primera meitat del segle d’abans. Es repararen les façanes i es referen les corts; s’establiren estables estables per establir establers estables. Tot es feia per la repoblació i l’estabilització de la població que ens poblava els voltants i ens feia de veïna i protectora.
natural i perpètua i els homes ferrenys i la cabra es cansaven més que abans. Es començaven a queixar. La cabra volia seure i els homes volien herba, a vegades fins i tot els homes volien seure i la cabra volia herba. I els hiverns són freds, per molt que els colors càlids i la brasa intermitent fan les delícies de la mainada tremolosa cansada d’esporgar els plàtans del camí.
No hi havia la percepció del ruralisme que se’ns havia promès. No es veien prou tractors ni prou padrines assegudes en cadires de vímet als portals de les cases
Pel que fa al veïnat, era el que no s’espera. No hi havia la percepció del ruralisme que se’ns havia promès. No es veien prou tractors ni prou padrines assegudes en cadires de vímet als portals de les cases, a peu de carrer, enfilant i desenfilant, teixint jerseis gruixuts per quan arribi el sembrar i les boires fossin espesses i pixaneres. No es pot tenir tot. No es pot forçar les àvies a serho ni els veïns a no ser-ho. La vida rural autèntica, sense parcs d’atraccions ni paradetes de formatges de pobles i ovelles inventats. Quatre vaques per aquí enllà, això sempre fa el fet, però mai dins la casa. A la casa la cabra i els homes. No en va, per donar més sensació d’espai obert, els anys fan la seva feina
proposta cultural
INICIATIVES I EFEMÈRIEDES
Per_Miquel Casadevall Franquesa
Segurament seria força adequat encetar aquesta proposta cultural amb algun dels tòpics corresponents al gener: any nou, vida nova, nou camí. Per exemple.
I és que la metàfora del camí és, en el fons, molt encertada. Perquè si el que volem és aprofitar l’embranzida d’un canvi consagrat com l’entrada d’any per a fer efectius aquells canvis personals que tant arrosseguem, l’únic que ens cal és començar a caminar. I un cop engeguem, ja ens anirem situant. Perquè, posats a tirar de tòpics, caminante no hay camino, se hace camino al andar.
Anem tirant, i el propi camí ens permetrà sortir d’allà on no volem ser. Però més enllà de la dimensió metafòrica d’aquesta acció tan primitiva, la intenció de la pro-
posta cultural que teniu entre les mans és reivindicar, precisament, l’essència literal del verb; l’acció de caminar com un fet essencial en el nostre fet cultural. Caminar, lògicament, ens dota del principi més bàsic de la termodinàmica: moure’ns. Però sembla que a dia d’avui és un mecanisme una mica obsolet, o si més no, passat de moda. En un món fet per anar ràpid i arribar lluny, automòbils i aeronaus són els reis de la mobilitat, i al seu darrere, metros, trens i autocars competeixen amb bicicletes i patinets elèctrics per erigir-se com a primers ministres, i desban-
I tot passa, cada vida té el seu continuar lluny de les fresadores i les margenades. Cal passar el testimoni a aquells que surten de les carreres amb il·lusions trempades. S’ha de tornar al poble el que és del poble; fer refranys nous, jugar a paraules noves. I, potser, donar als masovers el que és dels masovers. El gir final, la mossegada del gos que s’atrapa per fi la cua: la reparació històrica absoluta. Ara sí, amb la mirada ben clara sabent que hem tornat l’esperança a uns morts de gana, a una gent que no tenia res i ara ho té tot: els espais, la cabra, els homes, les parets de sutge groc. Podrem morir sabent que hem viscut per la terra i hem mort per la llibertat de la gent que necessi tava l’alliberació d’una presó que desconeixia. Els hem donat espe rança i els hem obert els ulls. No serien res sense nosaltres, sense el nostre coneixement del que està bé, del que s’ha de fer per viure bé. Ho hem fet molt bé. Hem salvat el poble. Marxem.//
Res més bell que el “nar” a peu
car els primers sota la bandera de la descarbonització.
No hem pas de renunciar a moure’ns lluny, ràpid i ecològicament. Però de tant en tant, està bé deixar-se enlluernar per iniciatives que posen en valor una de les accions més simples que sabem fer. Iniciatives sorgides fora de l’esfera estètica-esportiva. La transhumància en seria un exemple. La de la foto, un altre: un club de caminadors. Es tracta d’una foto feta a un local del barri Brick Lane de Londres dedi-
cat a la salut holística i a la teràpia psicològica, que fa una crida a la gent que tingui ganes de trobar-se per caminar. Textualment, diuen: és com un club de runners, però per a gent que no són grans fans del running. Una proposta agosaradament serena que convida a desconeguts a fer un volt, a peu, per xerrar, conèixer-se, i simplement, caminar una estona. Una autèntica revolució. La tercera iniciativa que vull mencionar va tenir lloc, com cada any, el passat 7 de gener. És el Dia Internacional dels Caminars Estúpids (International Day of Silly Walks), i està inspirat en un esquetx dels Monty Python. Un esquetx que cada any és replicat per algú o altre que, a alguna part del món, ret un homenatge romàntic i sarcàstic a l’anar a peu. No us el torneu a perdre.//
La
ALBERGÍNIES FARCIDES
INGREDIENTS
» 4 Albergínies
» 500 g de carn picada barrejada (vedella i porc)
» 1 ceba, 2 tomàquets, 1 pebrot verd, mig pebrot vermell i 2 grans d’all
» Formatge per gratinar
» Oli d’oliva, Sal i Pebre
PREPARACIÓ
1. Talleu les albergínies per la meitat i coeu-les al forn uns 30 minuts a 180º, fins que quedin toves.
2. Un cop fredes, retireu la part interior de les albegínies i reserveu-la.
3. Piqueu la ceba, el pebrot i l’all petit i peleu i talleu els tomàquets.
4. Feu el sofregit posant oli en una paella i començeu coent la ceba a foc lent. Un cop estigui una mica daurada, afegiu-hi el pebrot, l’all i els tomàquets. Ho deixarem coure uns minuts més.
5. Salpebreu la carn picada i afegiu-la a la barreja, deixant-ho al foc fins que es vegi cuit.
6. Afegiu-hi la polpa de l´albergínia picada o tallada i deixeu-ho 5 minuts més al foc, assegurant-vos que quedi ben barrejat tot. Rectifiqueu de sal.
7. Farciu les albergínies amb la barreja preparada, disposeu-les en una plata, afegiu-hi formatge ratllat a sobre i gratineu-les uns 10 minuts a 180º.
I ja estarà per llepar-se´n els dits!
GRUP DE TREBALL DE LA MEMÒRIA PRATS DE LLUÇANÈS
FARMÀCIES DE GUÀRDIA
De 9 a 20:30h De 20:30 a 9h
9 dj ST.BARTOMEU POU
10 dv OLOST PORTAL DE QUERALT
11 ds YLLA - VIC YLLA
12 dg CONSTANSÓ - VIC CONSTANSÓ
13 dl PRATS EURAS
14 dt OLOST ALIBERCH
15 dc PRATS BARNOLAS
16 dj ST.BARTOMEU TERRICABRAS
17 dv OLOST FARGAS
18 ds ARUMÍ - VIC ARUMÍ
19 dg URGELL - VIC URGELL
20 dl ST.BARTOMEU CONSTANSÓ
21 dt PRATS VILAPLANA
22 dc OLOST ATLÀNTIDA
23 dj ST.BARTOMEU AUSA
Els caps de setmana i festius, tant al matí com a la nit, faran les guardies les farmàcies de Vic.
Les farmàcies del Lluçanès continuen amb l’horari
habitual d’obertura dels dissabtes al matí. Diumenge al matí, la Farmàcia Viver de Prats també obre.
GENER
ALPENS_ 12A MOSTRA DE PESSEBRES A LA FINESTRA I GRAN PESSEBRE D’ALPENS. Fins al 12 de gener, als carrers d’Alpens i a l’antiga Fàbrica SATI, oberta els dissabtes d’11 a 2 del migdia i de 4 a 6 de la tarda i el diumenge només matí.
LLUÇÀ_ EXPOSICIÓ MÚSIC DE TOT COR, JOAN TOMÀS I PARÉS. Fins al 28 d’abril, de dilluns a divendres de 10 a 2 del migdia. Al centre d’estudis i recursos de la transhumància.
PRATS DE LLUÇANÈS_ EXPOSICIÓ 30 ANYS DE DANSA I TRADICIÓ: Mostra dels balls i danses de Prats de Lluçanès i dels àlbums amb fotos i activitats de l’associació. Del 17 de gener al 2 de febrer, de dilluns a divendres de les 10 a les 2 del migdia, dimecres fins les 7 de la tarda, i els cap de setmanes i festius, de 10 a 2 del migdia. A la sala de Cal Bach.
OLOST_ ESPAI GUAITA, amb una obra de Maria de les Trenes, en horari del Centre Cívic.
DIVENDRES 10 DE GENER
PERAFITA_ CICLE DE PROJECCIONS I XERRADES DE VIATGES PEL MÓN. Irlanda, l’Illa Verda, amb Jaume Asensio. A les 7 de la tarda, a la Biblioteca.
OLOST_ CURS DE CINEMA CLÀSSIC, amb El Toc Lubitsch, a càrrec de Ramon Breu, a partir de les 5 de la tarda a l’Espai Rocaguinarda. PARTIDES D’ESCACS, a partir de les 7 de la tarda a la Biblioteca.
DIUMENGE 12 DE GENER
PRATS DE LLUÇANÈS_ 10A TROBADA DE CORALS DEL LLUÇANÈS. A 2/4 de sis de la tarda, a la Sala Polivalent
DILLUNS 13 DE GENER
SANT BARTOMEU DEL GRAU_ ESCOLA DE SALUT. Parlem de cuidar. A ¼ de 6 de la tarda, al Casal d’avis.
SANTA EULÀLIA DE PUIG-ORIOL_ ESCOLA DE SALUT. Parlem de cuidar. A ¼ de 4 de la tarda a la Biblioteca.
Els Encants!
Si vols vendre, llogar, compartir, busques o regales alguna cosa, escriu un correu amb l’assumpte “Encants” a:
larellallucanes@ gmail.com
OLOST_ TALLER DE XAROP DE PLANTATGE, amb el Grup d’Estudi de Plantes, a partir de les 5 de la tarda a la Biblioteca.
DIMECRES 15 DE GENER
OLOST_ ESCOLA DE SALUT. Parlem de cuidar A 2/4 de 6 de la tarda al Casal d’Olost
DIJOUS 16 DE GENER
SANT MARTÍ D’ALBARS_ ESCOLA DE SALUT. Parlem de Cuidar. A les 5 de la tarda, al local social de La Blava.
DIVENDRES 17 DE GENER
LA TORRE D’ORISTÀ_ FESTA MAJOR. ESMORZAR, a 2/4 de 10 del matí. MISSA, a 2/4 de 10 del matí. TIRADA DE BITLLES individuals, a les 12 del migdia. CONCURS DE TRUC, a les 4 de la tarda a la sala polivalent. SOPAR I CONCERT amb Albert Lario i El Sobrino del diablo band, a partir de 2/4 de 9 del vespre, a la sala polivalent.
SANT FELIU SASSERRA_ PRESENTACIÓ TREBALLS RECERCA de batxillerat. A les 6 de la tarda, a la biblioteca Sant Pere Almató.
PRATS DE LLUÇANÈS_ FESTA MAJOR DE SANT VICENÇ. REPIC DE CAMPANES DE FESTA MAJOR, a ¾ de 2 del migdia. PREGÓ a càrrec de Natàlia Franch i Raurell, a 2/4 de 9 del vespre a l’Espai. TEATRE AMB IMPROSHOW, a partir de les 10 del vespre al pavelló, i FESTA AMB DJ FRESH, DJ KAKATUS I DJ PONTMETRALLA, seguidament al Pavelló.
OLOST_ PARTIDES D’ESCACS, a partr de les 7 de la tarda a la Biblioteca.
DISSABTE 18 DE GENER LA TORRE D’ORISTÀ_ FESTA MAJOR. SET DE SO: mini discomòbil amb confeti, a les 5 de la tarda a la sala polivalent.
PRATS DE LLUÇANÈS_ FESTA MAJOR DE SANT VICENÇ. CONCERT amb la Ludwig Band, Brou i DJ Karnales Sound, a partir de les 11 de la nit al pavelló municipal.
El Racó de la Feina!
Si busques feina o n’ofereixes, envia un correu amb l’assumpte “Racó de la feina” a: larellallucanes@ gmail.com
DIUMENGE 19 DE GENER
LA TORRE D’ORISTÀ_ ENDURO COUNTRY DEL LLUÇANÈS. Durant tot el matí, tres curses.
SANT BARTOMEU DEL GRAU_ CROS ESCOLAR. Entrega de dorsals, a les 9 del matí al camp de futbol.
PRATS DE LLUÇANÈS_ FESTA MAJOR DE SANT VICENÇ. ESPECTACLE PARTICIPATIU Diversitat de carrer, a carrec de la companyia Les Mireles, a 2/4 de 12 del migdia, al mercat. INAUGURACIÓ DE L’EXPOSICIÓ 30 anys de Dansa i Tradició, Mostra dels balls i danses de prats de lluçanès i dels àlbums amb fotos, a 2/4 d’1 del migdia a la Sala Cal Bach. ESPECTACLE MUSICAL FAMILAR amb Ambauka, a les 5 de la tarda al pavelló.
DILLUNS 20 DE GENER
PRATS DE LLUÇANÈS_ FESTA MAJOR DE SANT VICENÇ. ACTUACIÓ DE LES BANDES ESCOLARS i ballada de la Trencadansa per part de l’alumnat i tothom qui s’hi vulgui afegir. A partir de les 4 de la tarda als jardins de Cal Bach.
DIMARTS 21 DE GENER
PRATS DE LLUÇANÈS_ FESTA MAJOR DE SANT VICENÇ. BALL DE GALA amb l’Orquestra Maravella, a les 10 del vespre al pavelló.
DIMECRES 22 DE GENER
PRATS DE LLUÇANÈS_ FESTA MAJOR DE SANT VICENÇ. FORMACIÓ DEL SEGUICI, a les 11 del matí, a l’Ajuntament. OFICI SOLEMNE, cantant per l’Associació Coral de Prats de Lluçanès i cant dels Goigs de Sant Vicenç, seguidament a l’església. BALLADA DE GEGANTS I RECORREGUT FINS A LA PLAÇA VELLA, sortint de missa. TRENCADANSA I BALLETS DE SANT VICENÇ, sortint de missa, a la plaça Vella. BRINDIS DE FESTA MAJOR, als Jardins de Cal Bach, en acabat. CONCERT DE FESTA MAJOR I SARDANES, amb l’Orquestra Maravella, a partir de 2/4 de 6 de la tarda al pavelló. SERENATA, a càrrec de l’Orquestra Maravella, a les 10 del vespre a l’Espai.
L’Agenda!
Si vols que l’acte que organitzes hi aparegui, escriu un correu amb l’assumpte “Agenda” a: comunicaciolarella@ gmail.com
L’Opinió!
Publiquem els articles per ordre d’arribada. Mida màxima: 3.000 caràcters (espais inclosos): larellallucanes@ gmail.com
AGROPECUÀRIA
Si t’agrada LaRella i vols seguir llegint-la, compra a les empreses, serveis, comerços i autònoms que s’hi anuncien!
T. 671 093 907 tecnic@apfllucanes.cat Venda de llenya a l’engròs i al detall
Plaça Nova, 20 Prats de Lluçanès, 08513
RESTAURANTS·BARS·HOSTALS
CELEBRACIONS
ALIMENTACIÓ
EL TEMPS
ELS ENCANTS
ES VEN
» PERDIUS I FAISANS. T: 665 213 238 (R585/03)
» BICICLETA PER A NENS (6-8 anys). Rockrider ST 900. T: 680 224 087
» MERCEDES VITO de l’any 2005. 130 cv. 275.000 km. 6 places. Amb opció de mobles camper. Té bola de remolc. T: 649 203 814 (R585/05)
» TAULA DE MENJADOR IKEA TORSBY de 185x85x75cm. Estructura metàlica i cromada i tauler de vidre en blanc. En molt bon estat. 35€. T: 654 20 10 01 (R585/12)
» BICICLETA DE GRAVEL CUBE “Nuroad Race”. Talla 53, de 1,68 a 1,78m aprox. Com nova. T: 630 913 760 (R584/11)
» TERRENY URBÀ actualment apte per tenirhi cavalls. 1.919m2. PMU-2. La ComaBona Sort. A Prats de Lluçanès. 160.000€ negociable. T: 638 10 24 74 (R585/01)
» UNA SANTA ESCENA I UN QUADRE DE GUIX sobre fusta de Sant Josep amb el nen. Una mesura, una màquina d’ensulfatar, una romana, dos o tres porgadors del blat, una forca i material antic de treball a pagès.T: 93 822 86 47 (R583/04)
» DUES MÀQUINES DE COSIR amb motor i en molt bon estat, amb el seu moble de fusta: 350 €. Maria. T: 629 374 419 (R583/11)
» TANC DE GASOIL de 700 litres. En bones condicions. Preu a convenir. T: 692 814 873 (R583/08)
ES BUSCA
» MASIA DE LLOGUER a llarg termini (no de temporada) amb un mínim de 5 habitacions. T: 639 17 71 66 (R585/06)
ES LLOGA
» LOCAL a Olost. T: 679 49 63 72(R582/03)
» PLAÇA D’APARCAMENT a Prats de Lluçanès, carrer de Vic. T: 658 859 517 (R585/02)
ES REGALA
» GATETS. T.: 616 448 536 (R585/03)
Els Encants de LaRella! Vols vendre, comprar, llogar, regales o busques alguna cosa?
621 276 429 larellallucanes@gmail.com
LES FOTOS DEL TEMPS
Envia les teves fotos del temps! 621 276 429 larellallucanes@gmail.com
tres
NATURA KM 0
Comencen els dies bons per trasplantar arbres i arbusts i tant si tenim una finca de pagès com un jardí o un balcó podem fer que plantar sigui un bon gest cap a la natura que ens envolta. Sempre mirarem d’escollir una espècie autòctona o en tot cas mai una espècie invasora. Sense haver de renunciar a l’objectiu pel qual volem plantar podem escollir una espècie interessant per la fauna. Com es tradueix això? Doncs posarem alguns exemples. Si volem un arbre per fer ombra en comptes de plantar una Morera (Morus alba fruitless) podem posar-hi un Til·ler o Tell de fulla gran (Tilia platiphyllos) que a finals de primavera farà unes
Parc Natural de Casa Meva
flors que atrauen molts insectes i que podem assecar per ferne infusions. Si volem un arbre decoratiu, podem plantar un fruiter que a la primavera també farà flors on podran alimentar-se insectes i posteriorment en podrem collir els fruits. Si el que necessitem és fer una pantalla i tenim espai suficient, en comptes de plantar alguna espècie exòtica, podem plantar alzines que amb el tronc tallat arran rebrotaran agafant for -
ma d’arbust. Si el que volem és una planta per una jardinera de balcó, serà ideal un Espígol (Lavandula angustifolia) o una Sàlvia (Salvia officinalis) , que necessiten ben poca aigua i fan una florida molt maca. Tenim la sort de viure en una part de món amb una gran diversitat de flora i tenim un munt de plantes per triar que són molt més interessants que les espècies exòtiques, que normalment plantem per desconeixement. Escollint plantes Km0 començarem a crear un bon ecosistema al nostre voltant i de ben segur cada vegada hi tindrem més fauna. Comença a crear el Parc Natural de Casa Teva!// RAMON BAUCELLS
Matí fred i assoleiat a Alpens, però emboirat a la part baixa i les valls de la comarca.// F: @CIM_A_CIM
Dues o
desenes de cigonyes van fer parada, el passat 27 de desembre, als campanars d’Olost.// F: NÚRIA COMA
Glaçada el matí del 17 de desembre, amb la lluna gairebé plena, a Olost.//F: MARIA TERESA SANTANACH
Cel rogent a l’albada, el passat 19 de desembre, a Santa Eulàlia de Puig-oriol.// F: TERESA ERRA
Última posta de sol de l’any des de Perafita, amb vistes a Ensija, el Pedraforca i la serra del Cadí.// F: XAVI BONETE
Circumpolar amb l’aurora Sar, la passada nit del 2 de gener, a Sant Bartomeu del Grau.// F: EMILI VILAMALA
SORTIDA I POSTA DE SOL LLUNES
08:17 h - 15 de gener - Sant Feliu Sasserra
17:45 h - 15 de gener - Sant Feliu Sasserra
13 de gener 29 de gener
LLUÇÀ
14,70 ºC · dia 2 -1,70 ºC · dia 9
6,10 ºC
64,4 km/h · dia 7
10,50 L · 5 dies
756,90 L 4,00 L · dia 10
PRATS DE LLUÇANÈS
14,60 ºC · dia 2
-3,60 ºC · dia 17
5,11 ºC
54,0 km/h · dia 23
8,50 · 6 dies 731,90 L 3,90 L · dia 10
De l’1 al 17 de desembre
Temperatura màxima
Temperatura mínima
Temperatura mitjana
Dia de més vent
Pluja mensual i dies amb precipitació
Pluja anual
Dia de més pluja
EFEMÈRIDES
ALPENS
15,40 ºC · dia 2
-2,40 ºC · dia 9 5,70 ºC
80,5 km/h · dia 23 17,00 L · 6 dies 948,00 L 6,00 L · dia 11
PERAFITA
15,30 ºC · dia 2 -2,70 ºC · dia 21 4,98 ºC
49,0 km/h · dia 23 11,00 L · 7 dies 685,80 L 4,00 L · dia 11
OLOST (MAS LLISCÀS)
15,60 ºC · dia 2 -5,40 ºC · dia 30
3,50 ºC 69,2 km/h · dia 23 11,40 L · 5 dies 851,60 L 3,20 L · dia 11
ORISTÀ
16,40 ºC · dia 29
-5,10 ºC · dia 30 4,40 ºC
35,4 km/h · dia 19 9,40 L · 2 dies 813,10 L 4,40 L · dia 12
Enguany fa quaranta anys de la gran fredorada del gener de 1985. El fred intens es va allargar dotze dies, del 5 al 17, resultat de la invasió de dues tongades d’aire fred siberià. És considerada la segona onada de fred més important del segle XX, després de la del febrer de 1956. Al Lluçanès i bona part de Catalunya l’inici del fred va coincidir amb una nevada, curta però intensa, la nit de reis, que va deixar gruixos de 5 a 10 cm i va continuar amb un fred intens, amb mínimes històriques els dies 15 i 16 (mínima de -20,0 °C ambdós dies a Prats, per exemple). La intensitat i durada del fred va causar nombrosos danys en l’agricultura i infraestructures, malmetent subministraments d’aigua i electricitat.//
Comparteix els teus records meteorològics, efemèrides i fenòmens extrems viscuts
621 276 429
larellallucanes@gmail.com
SANT BOI
15,50 ºC · dia 29 -3,50 ºC · dia 21 4,70 ºC
57,9 km/h · dia 23 13,80 L · 6 dies 968,60 L 4,60 L · dia 11
OLOST (TRASSERRA) 15,30 ºC · dia 29 -0,90 ºC · dia 21 6,10 ºC 61,2 km/h · dia 23 9,80 L · 5 dies 780,20 L 3,60 L · dia 11
EL TEMPS DEL 2024
Tot just encetant l’any nou, acabades les festes de Nadal i Reis, és hora de fer balanç de l’any que hem deixat enrere.
De passada, cap al resum, deixar constància que el desembre va ser poc plujós, sense entrar al detall i generalitzant, aproximadament un 60% menys de la mitjana. També va ser una mica més càlid de l’habitual, a excepció dels observatoris situats a menys alçada geogràfica, Oristà i Olost, que a causa dels molts dies d’inversió tèrmica, va ser lleugerament inferior.
Més informació:
REFRANYS
METEOROLÒGICS
Cap d’Any gelat, molt pa assegurat
Cap d’Any serè, tot l’any va bé
De l’aigua de gener, ni una gota se’n fa malbé
Gener amarat, mig any assegurat
Gener nevat, estiu regalat
Glaçades de gener la terra estoven bé
Neu de gener omple el graner
Vàrem començar l’any 2024 esperançats de deixar enrere tres anys de sequera intensa. Les pluges del gener i la primavera convidaven a ser optimistes en aquest sentit. Una mica amb l’ai al cor perquè l’arribada de l’estiu no capgirés aquesta tendència, les pluges estivals, bastant regulars, i una tardor ben regada, varen confirmar que, per fi, començàvem a deixar enrere la sequera. Per primer cop des de l’any 2020, no tan sols s’assolien les mitjanes històriques a tots els observatoris, sinó que en alguns casos se superaven àmpliament. A St. Boi es varen recollir 968,2 mm, Alpens 948,0 mm, Olost 851,6 mm, Oristà 813,1 mm, Trasserra 780,2 mm, Lluçà 756,9 mm, Prats 731,9 i, finalment Perafita 685,8 mm. Les temperatures també varen ajudar a fer que l’any, en general, fos benèvol i profitós. Malgrat que la temperatura mitjana, la majoria dels mesos, fos superior a l’habitual, no hi va haver onades de calor intenses, amb temperatures extremes. El dia més càlid va ser el dia 30 de juliol, amb, per exemple, 39,9 °C a St. Boi, 39,7 °C a Oristà o Olost 39,10 °C, quan sabem que temperatures superiors als 40 °C no són excepció els estius més càlids. Tampoc va ser un any amb temperatures mínimes molt baixes, la nit més freda va ser la del 9 de gener amb, per exemple, -9,3 °C a Oristà, -7,9 °C a Olost o -6,5 °C a Prats, que no són valors excepcionals. Sí que hi va haver força nits càlides a l’estiu, anomenades nits tropicals (mínimes >= a 20,0 °C) a Lluçà varen tenir-ne 20 i a Trasserra 9.
La temperatura mitjana anual, en tots els casos dels quals disposem de registres històrics, va ser superior a la mitjana i aquest patró, en el context de crisi climàtica global, es repeteix any rere any, tot i que és cert que l’any 2024 no va ser, al Lluçanès, el més càlid dels últims anys. A Oristà la mitjana anual va ser de 14,23 °C (mitjana 13,8 °C, 0,41 °C per sobre) a Prats 13,7 °C (mitjana 12,42 °C, 1,28 °C per sobre) i Olost 13,31 °C (mitjana 12,81 °C, 0,5 °C per sobre).
Per aquest any 2025, que estem d’enhorabona perquè LaRella celebra els seus primers vint-i-cinc anys, esperem que la tendència positiva de l’any anterior es confirmi, tant en el que respecta al règim de precipitacions com en l’absència de temperatures extremes. Desitgem que la meteorologia no sigui notícia per causa de fenòmens violents o devastadors i ho sigui, en positiu, per la temperança. Per a l’observació meteorològica del Lluçanès, també tenim unes expectatives molt falagueres. El passat dia 30 es va posar en marxa la nova estació automàtica de la Torre d’Oristà i molt aviat se’n posaran en marxa algunes més. Des d’aquesta secció ho celebrem i ho agraïm perquè d’aquesta manera podrem tenir unes dades més generals i representatives de tot el nostre territori. Per aquest any també tenim altres projectes engrescadors, ja us n’anirem informant des d’aquesta secció. Ens fa especial il·lusió de poder recuperar i treballar les dades històriques d’Alpens i St. Boi, el que millorarà sensiblement la qualitat i perspectiva de les sèries climàtiques d’aquestes poblacions.// FRANCESC COMES
