B R E U GAT OPÈ DI A I L·LUS T R A DA
• Zoraida Zaro
Zoraida Zaro Breu Gatop猫dia il路lustrada
Títol original: Breve Gatopedia Ilustrada © del text: Zoraida Zaro, 2016 © de les il·lustracions: Zoraida Zaro, 2016 © Lata de Sal Editorial, 2016 www.latadesal.com info@latadesal.com © de la traducció: Silvia Negre Mascaró © del disseny de la col·lecció i la maquetació: Aresográfico ISBN: 978-84-944698-8-6 Dipòsit legal: M-6707-2016 Imprès a Espanya A les pàgines interiors s’ha fet servir paper offset de 160 g i s’ha enquadernat en cartoné plastificat mat, en paper de 150 g sobre cartró de 2,5 mm. El text s’ha escrit en Eames Century Modern. Les seves dimensions són 210 × 297 mm. I gràcies a en Logan i en Chasis sabem que el saber felí sí ocupa lloc. El del nostre cor.
LA GATA DE B I B LI O T E C A
I
nsisteix el senyor Teixell (nét i avi de bibliotecaris,
respectat membre de la comunitat, amic dels seus amics i despistada molèstia dels seus enemics) a parlar de l’existència
de la misteriosa Gata de Biblioteca, molt menys coneguda que la seva homòloga rosegadora i, en teoria, responsable directa de les boles de pèl que rodolen per les lleixes més altes de les prestatgeries, entre els tractats de física quàntica i les tesis de zoologia descriptiva. Conviu pacíficament amb la Rata de Biblioteca, perquè els seus interessos alimentaris són purament literaris i sembla ser del parer que la rata, tot i ser sonora, és tipogràficament pobra. Coneix la teoria del caminar elegant dels felins de la sabana, l’agilitat dels felins selvàtics i el hieratisme dels felins egipcis, però prefereix, de bon tros, adoptar la postura de rosca invertida damunt de qualsevol prestatge, assegurant-se que un raig de sol li acaricia el llom alhora que projecta ombra sobre el llibre que llegeix en aquell moment, en un complicat exercici de contorsionisme bibliòfil que executa aparentment sense esforç.
EL M . I . A . U .
T
ots els gats neixen amb un carnet del M.I.A.U. (Moviment
d’Intercanvi Astronòmic Universal). N’estan molt orgullosos, i amb raó, i per això cada vegada que se’n recorden ho proclamen als quatre vents i tot són crits de «miau, miau, visca el M.I.A.U.». El carnet del M.I.A.U. els dóna dret per naixement felí a unes quantes estrelles petites. Quan els venç la curiositat, es posen en contacte amb un altre membre i en fan un intercanvi, per veure com són les dels altres. Les regles són simples: poden jugar amb les estrelles, però no rosegar-les, i les han de tornar abans que es faci de dia. Per gaudir de les seves estrelles, els gats duen a terme misteriosos tràmits que tan sols ells coneixen. Probablement tenen relació amb aquells moments en què contemplen absorts el cel nocturn al mateix temps que emeten llargs roncs en veu baixa. El que és segur és que les seves demandes sempre són ateses unes quantes nits després. Les estrelles no arriben per correu, elles mateixes troben el camí per reunir-se amb els gats. Els gats, per la seva banda, així que es queden sols comencen a obrir les finestres, les trapes, els armaris i fins i tot la tassa del vàter. Qualsevol lloc és bo perquè entrin les estrelles. A l’hivern el nombre de peticions augmenta, perquè les estrelles desprenen una escalforeta deliciosa, com totes les coses petites. De tant en tant succeeix quelcom extraordinari. S’ajunten uns quants socis i fan una reserva d’estrelles col·lectiva. Si arriben a un nombre estipulat, poden reservar la Lluna per a ells solets durant unes quantes hores. I a això se li diu ‘eclipsi’.
E LS P E I XO S G AT
E
l tema de conversa preferit dels gossos llop de mar són
els peixos gat: felins sirènids de naturalesa esquiva amb una clara predilecció per les aigües càlides que gaudeixen rosegant meduses i provocant desbandades sobtades entre els bancs de tonyines, i que són responsables directes de l’aparició de taules de fusta esgarrapades a la vora de les platges. El millor mètode d’albirament de peixos gat consisteix a llançar un cabdell de llana lligat a una canya de pescar mentre es diu, en veu no gaire alta, «bsbsbs», preferiblement en un dia càlid a l’hora de la migdiada.
EL G A llet
L
a frase «Alto, o premo el gallet!», un clàssic de les
pel·lícules de l’Oest, ha evolucionat de la frase original «Alto, o premo el gatet!», i no sempre ha fet referència al mateix. Abans que s’inventessin les armes de foc, les persones ja coneixien el poder de persuasió dels gatets originals, que no eren res més que els gatets més petits i revoltosos de les ventrades. El gatet és diminut, però la seva mida contrasta amb la seva naturalesa explosiva. Prémer un gatet (suaument a la panxa o amb un lleuger pessic a la cua) sol tenir com a conseqüència que surti disparat, emportant-se com a mínim un gerro de l’àvia, dos fotos emmarcades i un nombre d’objectes fràgils francament variable. És impossible tenir bona punteria quan premem un gatet, perquè la seva trajectòria és totalment imprevisible (malgrat que, amb certesa, si hi ha res que es pugui trencar, acabarà trencat). Prémer un gatet és quelcom que val més no fer, per això la frase d’advertència «Alto, o el premo» solia funcionar. Amb l’edat, els gatets acostumen a tornar-se més lents
i a encallar-se, tot i que alguns conserven part de la seva fogositat i es disparen sols.
• Zoraida Zaro Reuneix per primera vegada els millors llibres il·lustrats sobre gats amb una selecció que deixarà una empremta. Llibres d’arreu del món amb protagonistes enigmàtics, curiosos, independents, elegants… Per miolar d’emoció. Són llibres per a les teves set vides. I S B N 978-8 4-94 4698-8- 6
www.latadesal.com
B R E U GAT OPÈ DI A I L·LUS T R A DA
Col·lecció Gats