Avis, eviteu fer aquests errors amb els pares

Per consentir massa als nets els avis acostumen a desautoritzar als progenitors provocant conflictes.

Els avis són un gran ajut pels pares i juguen un paper important en l’educació i creixement dels nets, ja que són una figura cabdal per la vida dels infants. Però els seus comportaments i actituds no poden passar mai per davant dels progenitors. Hi ha certs límits que no es poden sobrepassar si no es vol provocar un conflicte amb els progenitors.

Un primer problema es podria produir a l’hora d’escollir el nom del bebè. Es tracta d’una experiència molt personal que segurament els pares ja han parlat entre ells i entorpir aquesta decisió, suggerint o tractant d’imposar un nom, és del tot inapropiat.

Un altre conflicte molt comú és desautoritzar als pares en les seves decisions. Sovint els avis, a fi i efecte de complaure els nets i guanyar-se el seu efecte, els permeten fer coses —veure la televisió, menjar llaminadures, jugar amb determinades joguines...— que els pares no permeten. Fent això els progenitors poden perdre l’autoritat i és l’avi el qui té la darrera paraula quan en realitat hauria de ser a l’inrevés.

També és dolent l’efecte contrari, és a dir considerar que els pares són massa laxes i tolerants i els avis imposen uns límits molt més rígids. Aquí s’entra en un altre conflicte que és la crítica a l’estil de criança establert pels pares. Agradi o no, els pares són els qui han d’educar als seus fills de la manera que considerin oportuna, sempre és clar, que es respectin els drets fonamentals del nen.

Aquestes situacions sovint deriven en un altre problema, parlar malament dels pares davant dels nets, ja sigui criticant al mateix fill o filla o a la seva parella. Això no s’ha de fer mai perquè pels infants les persones més importants de la seva vida, les que admiren, estimen i les veuen com un exemple a seguir, són els pares, i als menors els dol molt aquest tipus de crítiques. El menjar i l’excés de regals són altres dues fonts de conflicte. Són els progenitors el qui han de marcar les directrius de l’alimentació dels infants i si els pares no volen que els nens mengin, per exemple, patates fregides cada dia o que no prenguin llet de vaca, cal respectar-ho.

La sopa de la iaia sempre serà més bona que la de la mama, però això ha de ser un fet excepcional i no pas recurrent perquè si no el net voldrà sempre menjar a casa dels avis perquè se’l consent més o se li ofereix allò que més li agrada.

A l’hora de fer regals és important consultar-ho amb els pares perquè molts han establert unes normes sobre quines joguines poden tenir o no els seus fills, i en aquest llistat s’inclouen telèfons mòbils, tauletes, videoconsoles i altres productes cars que els progenitors poden considerar innecessaris.

Els avis també han d’evitar parlar malament d’altres persones, especialment dels amics dels seus nets, fent-los creure que ells són millors. Amb això no s’aconsegueix enfortir l’autoestima del net perquè en realitat els nens no volen ser millors que els altres sinó que simplement desitgen formar part d’un col·lectiu on se sentin estimats i acceptats. I una darrera font de conflicte pot venir provocada a l’hora de voler imposar als nets les mateixes creences i conviccions. Han de ser els pares qui marquin aquestes línies.

L’excés de regals, la permissivitat en el menjar, criticar als pares, voler imposar-los idees polítiques i religioses i interferir a l’hora d’escollir el nom del bebè són altres fonts de conflicte

Les inquietuds i esperances del jovent d’avui dia són molt similars a les que la gent gran teníem de joves

Fa uns anys que a la Facultat Pere Tarrés coincideixen alumnes de diferents generacions. D’una banda hi ha els estudiants de grau, majoritàriament alumnes joves que es formen per ser educadors/es o treballadors/es socials i, d’altra banda, hi ha els estudiants del Programa Universitari per a Gent Gran (PUGG), tots ells majors de 55 anys amb ganes d’aprofundir en matèries de caràcter social i humanístic. A proposta d’un alumne del PUGG, es van organitzar unes sessions comunes entre els dos cicles per intercanviar punts de vista sobre les diferents etapes de la vida. Recollim en aquesta entrevista les impressions conjuntes de 7 dels alumnes del programa sobre aquesta trobada.

Què vau poder aprendre d’aquesta trobada intergeneracional?

Des de la perspectiva dels alumnes grans, pensem que va ser una molt bona pensada el fet de trobar-nos amb aquest jovent que té un munt d’inquietuds, de projectes i energia per a poder plantar cara al futur incert que els espera. Ens va agradar constatar que la majoria tenen unes personalitats fortes i molt aptes per a les carreres que han triat.

Als grans ens va sorprendre gratament la transparència de la majoria dels joves: s’expressaven directament i obrien els seus sentiments amb naturalitat (la majoria de nosaltres a la seva edat no gosàvem ser així o no ens estava permès).

A l’entrar al “cos a cos” amb les seves argumentacions i explicacions, era fàcil caure en donar-los consells donada la nostra experiència vital. Però mica en mica, ens adonàvem que érem nosaltres qui teníem molt a aprendre d’ells. Sobretot en com saber gestionar els sentiments i l’esperit desinhibit d’expressar-se.

Vau descobrir que el grup de més de 55 anys i el dels joves compartíeu inquietuds, desitjos i pors comunes?

El grup jove es veu acabant les seves carreres universitàries, intentant ser autònoms, adquirint coneixements i experiència, viatjant, agafant-se temps sabàtic, i no es veu encara formant una família ni a curt ni a mig termini.

Les seves pors giren al voltant de no aprofitar el temps al màxim, de deixar-se coses per fer, i també la por universal de la mort de les persones que estimen. Per ells, també és molt important sentir que formen part de un grup, que no estan sols.

Hem trobat joves inquiets, canviants, contradictoris, que experimenten contínuament. Senten la necessitat de trencar amb el món dels adults del seu entorn.

Els grans volem seguir com fins ara: continuant aprenent, gaudint del present, ampliant relacions, intercanviant experiències i transmetent els nostres coneixements. Que la nostra experiència ajudi als joves a tenir més confiança en ells mateixos. Tots tenim molta predisposició a compartir coneixements. Les pors dels grans no va tan lligada a la mort sinó a la pèrdua de capacitats mentals i físiques.

Què teniu en comú el jovent d’ara i el d’abans?

Fent exercici de fer memòria i recordant quan teníem la seva edat, quan estudiàvem i treballàvem al mateix temps, bàsicament els nostres objectius eren diferents perquè la societat en general era diferent a la d’avui, sobretot en el camp laboral (hi havia més oportunitats). Prioritzàvem el fet d’assolir una bona posició laboral que ens donés una bona estabilitat econòmica i formar una família. Sí que teníem somnis i ganes de viure i viatjar, però generalment no teníem les facilitats que hi ha ara (Erasmus, etc.).

Alumnes del Programa Universitari per Gent Gran

FUNDACIÓ PERE TARRÉS

T. 93 415 25 51 infofacultat@peretarres.org

www.peretarres.url.edu

Com evitar que els infants es facin adults abans d’hora

L’adultització pot provocar en els menors l’aparició de diversos trastorns psicològics

Fer-se adult abans d’hora és contraproduent perquè pot fer que els infants siguin massa autoexigents, infeliços i immadurs, facilitant l’aparició de trastorns com l’ansietat i la depressió.

Es tracta d’un fenomen a què ens veiem arrossegats per la societat actual. Les sèries de televisió infantils amb continguts d’adults, internet i les xarxes socials, marques de moda que busquen concretament al públic més menut per vendre’ls productes de gent gran o joguines que recreen el món dels adults amb tot luxe de detalls i accessoris, la manca de temps lliure de què disposen, les nombroses activitats diàries amb l’escola, extraescolars i deures, la hipersexualització, la pressió per l’excel·lència i la concepció de l’oci com a font d’aprenentatge i preguntes del tipus «què vols ser quan siguis gran?», «tens xicot/a?», en són alguns exemples.

Estudi

Segons una enquesta de la Fundación Multiópticas, tres de cada quatre espanyols consideren que ara als infants se’ls exigeix i s’espera d’ells actituds i comportaments que no són propis de la seva edat. Un de cada dos nens passa més temps en companyia d’adults que amb altres nens. Un 66% dels enquestats reconeixen que habitualment tracten als seus fills com si fossin més grans, tendència que ha incrementat amb el confinament i la pandèmia. Dos terços dels pares opinen que a la societat espanyola hi ha pressió per créixer i en concret un 82% creu que en el futur acadèmic és on es reflecteix més aquesta pressió per fer-se adult i un 52% que també afecta el futur amorós i relacional. Tractar als infants com a «petits adults» pot tenir conseqüències en la seva salut i desenvolupament. Amb aquests estímuls adultitzants el que s’aconsegueix és estressar-los, desmotivar-los, i que siguin infeliços i més immadurs, sense possibilitats de desenvolupar un pensament lògic. Tot plegat pot derivar en l’aparició de trastorns com la depressió, l’ansietat o els atacs de pànic.

Pautes

Per evitar el sorgiment d’aquests trastorns, els experts recomanen seguir algunes pautes com ara ser assertius, és a dir posar límits als desitjos dels fills, i cercar altres pares que comparteixin opinions i gustos perquè els infants puguin compartir jocs i activitats amb altres nens i nenes.

És important també desenvolupar hàbits familiars que siguin actius i divertits com ara viatjar, anar a la muntanya, a esquiar, al cinema o sortir en bicicleta. Aquest tipus d’activitats d’oci familiar poden ser un bon paraigua en què l’infant es pugui refugiar i acollir quan tingui les primeres decepcions o desenganys i el seu estat d’ànim es vegi afectat.

Cal també no anticipar l’allunyament de l’entorn familiar. És del tot natural que acabin sortint amb el seu grup d’amics, però això s’ha de fer a l’edat adequada, quan la seva personalitat estigui més formada i sigui menys vulnerable al gregarisme propi de l’adolescència. I és molt important seleccionar els programes de televisió, videojocs, xarxes socials i pàgines web adequades a la seva edat. Si no es controla, s’exposen a models poc adequats i han d’assimilar emocions — violència, sexe...—, impròpies de la seva edat. Un altre dels perills és que es converteixen en receptors passius, provocant falta de motivació i un rebuig cap a altres maneres d’accés a la informació, com ara els llibres, que els suposen un esforç addicional que no els compensa. És bo fomentar el diàleg sobre els programes que veuen, de manera que en ells es desenvolupi una capacitat crítica que els eviti caure en el consumisme o l’agressivitat. I cal també controlar els temps dedicat a la televisió i pantalles digitals, perquè gran quantitat d’estudis relacionen l’obesitat infantil amb un excés d’hores de televisió.

Segons un estudi de Fundación Multiópticas, un 66% dels enquestats reconeixen que habitualment tracten als seus fills com si fossin més grans, tendència que s’ha incrementat amb el confinament i la pandèmia.

din la seva innocència i es facin grans abans d’hora, la Fundación Multiópticas ha engegat la campanya «¿Qué quieres ser de pequeño?», una pregunta que molt pocs adults fan als nens i nenes del seu entorn.

L’entitat també ha editat un llibre solidari amb el títol de la campanya que té una doble lectura: una llegible a simple vista i una altra visible només amb les ulleres màgiques que s’inclouen al final del llibre. La publicació té també una doble finalitat: conscienciar als adults de les conductes que puguin accelerar l’adultització i recordar als menors la importància de viure el present per gaudir plenament de la seva infantesa.

Universo Montessori: Desde la mirada de los niños

¡Bienvenidos a Universo Montessori! Somos una escuela basada en la filosofía y pedagogía Montessori, un sistema educativo destinado a favorecer la espontaneidad del niño en un ambiente preparado especialmente para acompañarlo en su desarrollo.

Nos sentimos orgullosos de afirmar que Universo Montessori es mucho más que una escuela. Nos gusta hablar de un proyecto educativo comprometido con el desarrollo integral de los niños y enfocado a sus necesidades físicas, emocionales e intelectuales. En este sentido, hemos creado nuestro Kids Center donde, a través de diversas actividades, tus hijos podrán introducirse en la pedagogía Montessori.

Los niños, protagonistas

En grupos reducidos y en un entorno completamente adaptado a sus necesidades. En Universo Montessori disponemos de amplios y abiertos espacios de trabajo en los que todos los elementos tienen su razón de ser en el proceso de aprendizaje.

La mejor escuela para su autorrealización

Un lugar amplio y abierto, ordenado, estético, simple y real. El ambiente está creado a la medida de los niños, con estanterías bajas y distintas medidas de mesas y sillas donde se sientan los niños individualmente o en grupos. El aula está subdividida en áreas temáticas con sus materiales correspondientes.

Dos ambientes

Nuestra escuela se divide en dos ambientes:

Comunidad Infantil: destinada a niños de 1 a 3 años.

Es un espacio intermedio entre la casa y la escuela, un ambiente preparado para infantes de 1 a 3 años, en donde se les ofrece la posibilidad de absorber el conocimiento mediante la exploración de su medio, logrando con esto que adquieran las bases para su desarrollo.

Casa de Niños: para niños de 3 a 6 años.

Maria Montessori llamó al ambiente de niños de 3 a 6 años, Casa dei Bambini (Casa de los niños). Es un espacio de trabajo diseñado en función de sus necesidades, donde tienen la oportunidad de vivir experiencias de aprendizaje significativo con materiales y actividades que despertarán su deseo natural por aprender.

A través de la pedagogía Montessori los niños experimentan a través de actividades de la vida real, trabajan la independencia y la autoeficacia; manipulan objetos para proporcionar experiencias sensoriales, exploran con todos los sentidos, consolidando el refinamiento de sus movimientos y las percepciones sensoriales que dan como resultado el desarrollo del lenguaje y las matemáticas, entre otras habilidades acordes a su edad.

En Universo Montessori trabajamos con guías Montessori oficiales y bilingües (idioma inglés y francés).

Nuestra directora

La dirección de la escuela Universo Montessori está a cargo de Maria Elena Villarreal, guía Montessori con más de 15 años de experiencia en el aula y especializada en dificultades de aprendizaje.

Su deseo de contribuir en el desarrollo integral de la infancia la ha llevado a tener una amplia formación en distintas áreas, entre las que se incluyen psicomotricidad, grafomotricidad, TDAH, TEA, trastornos de la conducta, además de yoga y mindfulness infantil.

Escuela para padres

Universo Montessori es además de una escuela un proyecto educativo destinado a difundir la pedagogía Montessori a toda la comunidad. Para ello, contamos con la Escuela para padres donde se les introduce, mediante conferencias y charlas educativas, a las estrategias Montessori para su aplicación en el hogar y la vida diaria.

En 2021, Universo Montessori en el barrio de Sarriá, en Barcelona, se convierte en una realidad: un centro escolar para niños de uno a seis años por las mañanas, kids center con actividades para niños por las tardes y formación basada en la pedagogía Montessori para padres y profesores, como la misión de vida y vocación de su fundadora.