3 minute read
Una carta d’una fugitiva dels nazis surt ara a la llum
El castell de Cardona és el tercer millor d’Espanya segons una enquesta que ha fet la guia de viatges Lonely Planet en la seva comunitat d’Instagram i en la que ha rebut més de 60.000 respostes. El de Cardona era l’únic català dels 16 que hi havia a la selecció.
Advertisement
El més bonic
El castell guanyador, i per tant el més bonit d’Espanya, és el de Loarre a Osca. En segona posició ha quedat l’Alcázar de Segòvia. En tercera lloc s’ha situat el Castell de Cardona, seguit en quarta posició pel de Butrón, a Biscaia, i el de Manzanares a Madrid, en cinquè lloc.
També formaven part de la llista els castells de Morella (Castelló), Belmonte (Conca), Medina del Campo (Valladolid), Coca (Segòvia), Almodóvar del Río (Còrdova), Javier (Navarra), Bellver (Mallorca), Trujillo (Càceres), Olite (Navarra), Peñafiel (Valladolid) i Ponferrada (Lleó).
El castell de Loarre a Osca i l’Alcázar de Segòvia han precedit al castell de Cardona en una votació a través d’Instagram en la que s’han rebut més de 60.000 respostes.
El castell de Cardona
Transformat en un hotel de la xarxa de Paradors Nacionals de Turisme, el castell de Cardona és considerat una de les fortaleses medievals més importants de Catalunya. Situat dalt d’un turó, disposa d’excel·lents vistes a la vall del Cardener. A Lonely Planet es pot llegir que “el castell va assolir el seu zenit sota els senyors de Cardona, que van arribar al segle XI i van construir els edificis del palau i l’elegant Canònica de Sant Vicenç. (...) Té bells frescos dels segles XII i XIII que adornen la seva entrada porticada i una cripta amb volta dedicada a Sant Jaume, que és un punt de parada per als pelegrins que recorren el Camí de Santiago”.
La Torre De Barcelona
Una carta d’una fugitiva dels nazis surt ara a la llum: de Sort a Tel-Aviv
Una carta escrita el 1944 per una jove jueva que havia fugit del nazisme a través dels Pirineus va caure l’any 2017 en mans de l’historiador Josep Calvet.
La carta, que estava amagada entre la documentació que guardaven els propietaris d’un antic hostal de Sort, anava dirigida a la seva germana bessona resident a Tel-Aviv i, quan va ser enviada, va fer el viatge d’anada i tornada, per ser oblidada durant set dècades. Una notícia espectacular que va donar a conèixer la CCMA el passat abril.
Separades pel nazisme
joria jueves, van creuar els Pirineus i van arribar fins a Sort fugint del nazisme. Si ho aconseguien, els registraven a la presó que encara ara es conserva al centre del municipi com a immigrants il·legals. A alguns els tancaven allà i a uns altres els permitien que s’allotgessin a una de les pensions de Sort.
Durant els anys 40, més de 3000 persones, la majoria jueves, van creuar els Pirineus i van arribar fins a Sort fugint del nazisme.
Carta retornada
Calvet ha volgut recollir en un llibre la història de Fanny Gewurz, que va arribar a Sort després de malviure cinc anys amagada per França. Fanny tenia una germana bessona que havia pogut fugir a Tel-Aviv i, des de Sort, li va escriure una carta per comunicar-li que estava viva i que aviat es podria reunir amb ella.
Calvet explica que no entenen per què la carta va ser refusada i va ser tornada a Sort, a la fonda Martín Cases, on el propietari la va guardar durant aquests 75 anys.
