Els fantasmes del metro

– DESCOBREIX –

Estacions fantasmes

A Barcelona hi ha molts indrets que són extremadament misteriosos. Les estacions de metro abandonades sovint guarden histories d’un passat marcat per la tragèdia.

És molt probable que mai t’hagis adonat de l’existència de cap d’aquestes estacions, ja que les presses pels matins fan que no t’adonis del que tens al voltant. No et preocupis, en aquest article descobriràs una estació fantasma de Barcelona que posa els pèls de punta.

Hi ha qui diu que hi succeeixen autèntics fenòmens paranormals o que es poden fer troballes esgarrifoses. Parlem de l’antiga estació de Ferran.

Estació de Ferran

La història de l’estació de Ferran, ubicada entre el carrer del mateix nom i el pla de la Boqueria, té el seu origen en la prolongació de la llavors línia I del Gran Metropolità de Barcelona, la primera línia de metro que va entrar en servei a la Ciutat Comtal, per a la qual es va aprofitar el túnel de maniobres de l’estació de Liceu. Els treballs per a la seva construcció, que es van realitzar amb rapidesa, es van iniciar el 26 de novembre del 1945 i va començar a funcionar el 15 d’abril de 1946 amb molta discreció i sense cap acte públic d’inauguració. Va entrar a formar part de la llista d’estacions de metro fantasma a Barcelona a partir de 1968. En aquest any la van clausurar per a prolongar la línia 3 fins a Drassanes. La van tapiar perquè ningú pogués accedir a ella. Ara

només queden vestigis i molt poques imatges que retratin el seu passat. Això ho converteix en un dels llocs més misteriosos del suburbà. La Torre de Barcelona ha tingut l’oportunitat de parlar amb alguns vigilants del metro, els quals prefereixen romandre sota anonimat. Expliquen que en alguna ocasió han sentit sorolls estranys i fins i tot ombres aterridores en el que seria l’antiga estació Ferran.

Ferran és un lloc intrigant però no és el més esgarrifós de tots. Hi ha estacionis fantasma i en actiu que donarien material per a uns quants programes de televisió. Una d’elles és la de Rocafort. Fa anys es va produir una onada de suïcidis que va sorprendre tant el personal com als mitjans. Els operaris van començar a no voler treballar aquí a les nits quan va córrer la història que les càmeres de vigilància havien captat a persones caminant entre les vies.

En aquest article descobriràs una estació fantasma de Barcelona que posa els pèls de punta.

El Raval, el barri xinès de BCN

– LOCAL –

Orígens

La fama del barri del Raval mai ha estat massa bona. De fet, el mateix nom prové de la paraula “arraval”, que té el seu origen etimològic en la llegua àrab i significa barri o suburbi.

En el cas de Barcelona, el barri del Raval té els seus orígens a mitjans del segle XIV, quan als seus carrers es va començar a concentrar la població malalta o marginal de la ciutat.

Marginalitat

Aquesta mateixa marginalitat és el que, d’altra banda, va cridar l’atenció i fascinar la classe bohèmia del segle XX, que trobava en aquesta barriada una font d’inspiració per parlar sobre els temes més foscos de l’ànima humana. Va ser en aquesta època on se’l va començar a conèixer com el “Barri Xinès” de Barcelona, una etiqueta que va causar rebuig i por entre els barcelonins fins ben bé entrada la dècada dels 90.

El nom de Barri Xinès va sorgir en una data molt concreta, el 22 d’octubre de 1925, quan Francisco Madrid, periodista i dramaturg, va batejar el barri amb aquest sobrenom en un article de la publicació El Escándalo. L’autor, que va escriure una sèrie de relats titulada “Los bajos fondos de Barcelona”, va fer una analogia del barri del Raval amb el barri xinès de Nova York i, des de llavors, el nom de Barri Xinès va servir per referir-se al barri més fosc de la ciutat.

Mil i un dies són més que tres anys de vida

La Caterina arriba a l’Escola el primer dia de classe. Porta una motxilla vermella penjada a l’esquena i la seva cara mostra una il·lusió sorprenent; els altres infants arriben gairebé tots plorant. La Caterina fa un petó a la seva mare i un altre al seu pare. Camina cap a la Natàlia, la seva mestra, per donar-li la maneta. Amb cara d’estranyesa passa el matí mirant els altres nens i nenes sense perdre de vista mai la mestra; busca la seva complicitat, comparteix joguines amb ella i vol jugar. Admet sense dificultats que la Natàlia se li acosti per conèixerla. Els altres companys de moment no poden fer-ho, no volen notar la proximitat ni el caliu que la mestra els ofereix. No la volen perquè la Natàlia és la persona que ha posat distància entre ells i els seus pares. Passen els dies... La Caterina va ser la llum d’un començament. El seu somriure veraç i la seva mirada neta van ser un alè d’energia que va encoratjarnos a seguir endavant en aquesta gran aventura que tot just acaba de començar i que plegats anirem construint.

Aquest relat que acabeu de llegir –real i escrit per vosaltres– és part de la història dels primers dies d’adaptació a la Llar d’Infants dels nens d’un any del nostre centre, l’Escola BetàniaPatmos, que inaugura el curs 2021-2022 amb el tòpic del Conte, és a dir, la importància d’explicar contes.

El cervell humà està preparat per rebre relats de qualsevol mena, per escoltar-los i gaudir-los, viure‘ls i transmetre’ls tant si som infants com adults. L’experiència d’explicar contes és altament gratificant. Submergeix els vostres fills i filles, els nostres alumnes, en mons diferents despertantlos la curiositat i ensenyantlos altres formes de veure i viure en el món. La clau màgica de la lectura obre la porta del coneixement. Però també és el vincle que crea el lector –el pare, la mare, l’àvia o el germà– amb l’infant arraulit al seu costat, sense oblidar la força que té per generar l’hàbit d’escolta atenta i l’atracció pel silenci. Són molts els estudis que demostren que el desenvolupament cognitiu dels nens i les nenes depèn en bona part de les interaccions amb altres infants i adults, ja sigui a través de la conversa quotidiana, el relat de rondalles o altres activitats pedagògicament enriquidores que es desenvolupen en entorns confortables i estimuladors com els que ofereix la nostra Llar d’Infants. En aquests espais de descoberta els més menuts experimenten bàsicament dues coses. D’una banda, a sortir d’ells mateixos, és a dir, aprenen a conviure i a relacionar-se amb els altres. De l’altra, a desenvolupar el coneixement, aquella actitud humana que s’interroga encuriosida sobre el món i busca respostes a propòsit d’allò que passa al seu voltant.

En aquestes edats, el joc constitueix l’element bàsic en la vida de l’infant, que encaixa peça a peça el seu desenvolupament per crear una estructura sòlida, una arquitectura que afavorirà la creativitat, les habilitats físiques i mentals, la cooperació i els hàbits. Per aquest motiu a l’Escola no deixem passar ni un sol dia sense explicar un conte i sense jugar. Estem segurs que vosaltres també ho feu a casa durant mil i un dies, que són més que tres anys de vida, però, per la seva importància, podem afirmar que en són més. Per tot plegat ens atrevim a dir que el retorn de la inversió educativa que tindrà efectes a llarg termini és màxima quan es fa en els infants de zero a tres anys!

Pilar Pérez Álvarez Directora pedagògica

ESCOLA BETÀNIAPATMOS

C. Montevideo, 13 08034 Barcelona T. 932 521 900 info@betania-patmos.org

www.betania-patmos.org