36
|
EL PUNT AVUI DISSABTE, 18 D’OCTUBRE DEL 2014
Ciutats
Miquel Sàmper, cap de llista de CiU a Terrassa
El degà del Col·legi d’Advocats i independent substituirà Josep Rull
Urbanisme Mig segle del polígon de pisos més gran de Catalunya
Bellvitge compleix 50 anys
Obres amb la grua a la via, protesta per la neteja el 1945 i el parc de Bellvitge ■ E. PÉREZ / CELH / S. BESTRATEN
HABITATGES El polígon més gran de Catalunya va servir per absorbir la immigració a l’Hospitalet LLUITA Una promotora privada hi va construir 9.860 pisos, però va oblidar els equipaments, aconseguits per la reivindicació veïnal Rosa M. Bravo L’HOSPITALET DE LLOBREGAT
L’imaginari col·lectiu assimila Bellvitge a la munió de polígons que es van aixecar en l’època de Franco per allotjar-hi famílies amb pocs recursos. I, si bé és veritat que va servir per absorbir la gran onada migratòria que va arribar a l’Hospitalet als anys seixanta –la ciutat tenia 120.000 habitants el 1960 i 240.000 el 1970–, hi ha unes característiques que el fan peculiar. “És un polígon de construcció privada, amb pisos d’entre 68 m² i 105 m², molts espais oberts i una gran qualitat constructiva”, explica Sandra Bestraten, arquitecta que comparteix estudi amb Emilio Hormías en aquest barri hospitalenc. I en destaca, sobretot, el robust moviment veïnal que va aconseguir serveis i equipaments i que continua viu. Ja fa 50 anys que es va començar a construir el primer bloc. Mig segle després, no hi ha ni una fissura als pisos, segons l’arquitecta. Però tampoc en el teixit social: en 50 anys poca gent ha marxat i els pisos han passat de pares a fills. Per donar una idea, la mitjana d’immigració a
La frase
—————————————————————————————————
“El problema és que Bellvitge es va deixar tot en mans privades. Hi van fer pisos, però no pas equipaments” Manuel Domínguez
PRESIDENT DEL CENTRE D’ESTUDIS DE L’HOSPITALET
La xifra
—————————————————————————————————
9.860
pisos es van construir entre el 1965 i el 1975, repartits en 66 blocs de 14 plantes i 11 gratacels de 18 plantes.
l’Hospitalet és del 24% i a Bellvitge és del 15%. El barri era en el passat la zona agrícola més gran de l’Estat. “Però era més rendible el sòl residencial”, segons Manuel Domínguez, president del Centre d’Estudis de l’Hospitalet. En el pla comarcal que el govern de Franco va dissenyar el 1953, es decretava que a Bellvitge hi hauria habitatge. “El pla no estava mal pensat; planificava el creixement d’una manera similar al pla Macià de la Segona República”, assenyala aquest historiador.
“El problema va ser que en concretar els plans parcials algú es va inventar, el 1956, un polígon a Bellvitge”, afegeix Domínguez. Va aparèixer aleshores una immobiliària, Ciudad Condal, que va comprar les terres als pagesos i “es va oferir” a executar l’obra, segons Domínguez. Interessava construir molt i molt ràpidament, i l’empresa va comprar una patent francesa per aixecar els blocs amb mòduls prefabricats. “Es tractava de grans peces de formigó armat, de 8 metres per 2,30, que es feien en una fàbrica a peu d’obra”, explica Bestraten. Les grues es movien sobre unes vies que es muntaven al voltant dels blocs, i la construcció va ser veritablement ràpida: cada dia s’aixecava l’estructura d’entre quatre i vuit pisos, amb un sistema d’encofrat en què s’escalfava el ferro dins del formigó perquè es forgés ràpidament. “Com que s’havia d’endurir molt de pressa, s’havia de posar més ciment i això va provocar que fossin obres de més qualitat”, destaca l’arquitecta. Entre el 1965 i el 1975 es van aixecar 9.860 pisos repartits en 77 edificis, dels quals 66 tenen 14 plantes i 11 són gratacels
Actes per celebrar l’aniversari ———————————————————————————————————————————————————————————————————————
El teixit associatiu s’ha unit en el projecte Bellvitge 50, que està preparant, des de fa dos anys, una varietat d’activitats amb què es recordarà el mig segle de vida del barri. Sandra Bestraten, Emilio Hormías i Manuel Domínguez estan recopilant informació per editar un llibre sobre la construcció del barri. Els membres de Bellvitge 50 estan fent entrevistes a veïns per editar un vídeo, i s’estan recollint fotos de l’època per fer una exposició. Un grup de mestres està elaborant un
conte infantil i activitats pedagògiques per a les escoles. També s’estan preparant lones amb retrats de gent nascuda al barri fa 50 anys per ser exposades. El col·lectiu LaFundició recrearà, amb una obra teatral, algunes manifestacions dels anys setanta i està treballant en el desenvolupament d’un joc de rol sobre la història de Bellvitge en col·laboració amb l’associació Necronomicon’s. Part d’aquest material ja es pot veure en el blog http://bellvitge2015.blogspot.com.es/.
de 18 plantes. “En un principi havien de ser blocs de sis plantes. Però es va decidir redistribuir els pisos en blocs més alts per alliberar espai”, explica Bestraten. Entre els blocs hi ha edificis de dues plantes on es concentren comerços i negocis. “Hi ha 1.100 unitats productives de 50 m² on hi ha de tot: gestories, perruqueries, fotògrafs, advocats... Bellvitge no és una ciutat dormitori, hi ha activitat econòmica”, destaca Bestraten. Bellvitge, el polígon més gran de Catalunya, és alhora un barri amb el 90% de la superfície lliure. A tall
| Ciutats | 37
EL PUNT AVUI DISSABTE, 18 D’OCTUBRE DEL 2014
L’APUNT
Sacsejada a Alcanar Lurdes Moreso
Un any després de la crisi sísmica a Alcanar provocada per la injecció de gas al Castor, i el mateix dia que el Congrés ratificava el reial decret de tancament de la instal·lació amb una indemnització de 1.350 milions d’euros per a la constructora ACS, de Florentino Pérez, l’Ajuntament i una vintena de petites empreses de la construcció d’Alcanar van ser escorcollades per la
Guàrdia Civil a la recerca d’una trama organitzada de delicte contra l’administració pública. El balanç final, però, després de més de 14 hores d’inspecció, no deixa cap imputat i el jutjat no ha trobat cap indici de delicte. No podien demanar la informació a l’Ajuntament sense tant dispositiu policial? O es pensaven que, com fa Madrid, la resposta seria no?
“Jo d’aquí no marxo”
IL·LUSIÓ · Emili Salas va estrenar pis el 1966 al tercer bloc que es va fer a Bellvitge MANCANCES · Recorda els inicis difícils, sense metge, ni escola ni transport
Emili Salas, a la façana del primer bloc on va viure, el 39 d’Ermita de Bellvitge ■ R.M.B.
R.M.B. L’HOSPITALET DE LLOBREGAT
“V d’exemple, un passejant pot caminar sense topar amb cap cotxe durant 775 metres lineals. Aconseguir això va ser una veritable lluita, ja que la immobiliària preveia aixecar 37 blocs més en els espais ara lliures. El veïnat es va rebel·lar tant que, a banda de manifestar-se al crit de “prou blocs, serveis sí”, boicotejava les obres. “Les dones van tenir un paper molt important en aquest sabotatge, en què es desmuntava de nit l’encofrat que s’havia fet durant el dia”, assenyala Bestraten. Atribueix una lluita tan organitzada al fet que la immobiliària va anar
a fàbriques com Seat i la Seda a la recerca de clientela. “La lluita sindical de les fàbriques es va traslladar a Bellvitge”, precisa. Hi van sorgir dues associacions de veïns i els capellans hi van jugar un paper important. I és que la promotora privada havia aixecat 9.860 pisos, però cap equipament. Tampoc havia urbanitzat els carrers i hi faltava de tot: ni clavegueram, ni asfalt, ni escoles ni ambulatoris. “El moviment veïnal va ser fortíssim i va aconseguir moltes millores”, precisa el president del Centre d’Estudis. I va
aturar la construcció dels 37 blocs. Els serveis van arribar amb la democràcia. Avui, 50 anys més tard, Bellvitge desperta fascinació entre molts veïns. Des del seu estudi, Bestraten convida a escoltar: “No se sent ni un cotxe.” Ara, de mancances, sempre n’hi ha: “Bellvitge té ara els problemes de la classe treballadora, tot i que la xarxa associativa esmorteeix els efectes de la crisi”, considera Domínguez. Alguns dels reptes són ara evitar que s’edifiqui als camps de Cal Trabal i aconseguir fer subterrànies les vies de Renfe. ■
aig entrar l’Antònia en braços, com mana la tradició, malgrat que estàvem en un vuitè pis, l’ascensor encara no funcionava i no havien donat d’alta la llum.” Emili Salas recorda la il·lusió que li va fer, el 4 de setembre del 1966, estrenar el vuitè primera del número 39 del carrer de l’Ermita de Bellvitge. Salas era un tapisser de Sants que buscava un pis per encetar una nova vida amb la seva dona, i a Sants els preus estaven per sobre de les seves possibilitats. “Vam anar a la immobiliària Ciudad Condal perquè hi havia bons preus. Vam aconseguir el pis a temps per a la boda, tot i que encara no hi havia llum ni ascensor. Teníem el més bàsic: el menjadoret, l’habitació, la rentadora i la nevera. La resta va arribar amb el temps.” També els fills. I el barri també es va moblar amb els anys. “Quan hi vam arribat no teníem el barri muntat. El meu va ser el tercer bloc, el primer estava ocupat per treballadors de la Seda i el segon, per gent del Butano. Faltava de tot, però nosaltres teníem prou si
podíem comprar un pis i treballar.” El transport era un dels grans problemes, recorda Salas, que explica que s’havien de plantar davant de l’autobús “perquè venia ple del Prat i no s’aturava”. Sortir de Bellvitge era un problema. “Amb el temps van posar una nova línia i si volíem agafar el tren havíem d’anar a l’avinguda Carrilet creuant els camps.” També ho eren l’escola i el metge, ja que en els primers anys no hi havia cap equipament al barri. Els veïns de Bellvitge havien d’anar al centre de la ciutat per terrenys sense urbanitzar, veritables fangars quan plovia. “Només hi havia voreres al voltant dels blocs, la resta eren descampats i els gossos no deixaven caminar”, rememora. Recorda les mobilitzacions veïnals encapçalades per les dues associacions de veïns, les de Bellvitge Nord i Bellvitge Sud. “Vam aconseguir l’ambulatori manifestant-nos fins a l’ajuntament. Així vam tenir escola i sanitat. Però la lluita més important que recordo va ser perquè no hi fessin més pisos.” Salas es mostra molt content de viure a Bellvitge, on ensenya català i a ballar sardanes. “És un barri fantàstic per passejar i parlar amb gent, tot i que hi falten atractius per al jovent. Però jo estimo aquest barri, d’aquí no marxo”, sentencia. ■
L’operació de la Guàrdia Civil a Alcanar acaba en no res LLIURES · Sense càrrecs l’alcalde i el regidor d’Urbanisme després de 14 hores de detenció
MEDIÀTIC · Esquerra critica l’operació del cos policial, que qualifica de desproporcionada
JUTJATS · El jutjat que porta el cas havia emès una resolució contra la imputació dels polítics
L’alcalde, Alfons Montserrat, sortint de l’ajuntament, acompanyat pel secretari general adjunt d’ERC, Lluís Salvadó ■ JUDIT FERNÀNDEZ
Octubre del 2014
Dipòsit legal: B20.249-1976
Amb el suport:
P36,37
4 4
Bellvitge, en una imatge d’aquesta setmana ■ ORIOL DURAN
4 2 7 9 5 5
1 0 0 0 2 9
1 821164-1091766A
Aquest mes fa mig segle que va començar la construcció del barri de Bellvitge de l’Hospitalet, de 9.860 pisos, un polígon que va tenir equipaments gràcies a la mobilització
2 6
50 anys del polígon d’habitatges més gran de Catalunya
8
URBANISME
www.elpuntavui.cat · @elpuntavui
P40
JUDICIAL
18
GIRONA: Santa Eugènia, 42. 17005. Tel. 972 18 64 00 BARCELONA: C/Diputació, 284, 4t. 08009. Tel. 93 227 66 00
Ciutats
Dissabte