6 LA VANGUARDIA
V I U R E
DILLUNS, 4 ABRIL 2016
LLEURE
Enric Sierra
Les xinxes de la Model
É
La cantant Sílvia Pérez Cruz en el rodatge de Cerca de tu casa, del director Eduard Cortés
La varietat de localitzacions, menys conegudes que les de Barcelona, atreu a la segona ciutat de Catalunya rodatges de pel∙lícules, videoclips, anuncis i sèries
Llums, càmera... l’Hospitalet JOSE POLO L’Hospitalet de Llobregat
C
ada vegada és més habitual veure de cua d’ull els alts edificis de la plaça Europa de l’Hospitalet en diversos anuncis de cotxes. O iden tificar els carrers amb vida d’algun dels barris de la segona ciutat de Catalunya en sèries o pel∙lícules espanyoles que busquen escenaris diferents. Només l’any passat es van realitzar 220 rodat ges a l’Hospitalet, ciutat que es va con solidar així com el segon municipi de Catalunya en capacitat d’atracció d’en registraments de cinema, televisió i pu blicitat, únicament superada per Bar celona. Van ser cinquanta gravacions més que el 2014, una tendència que va a l’alça any rere any. La llista de films que s’han rodat du rant els últims mesos a la ciutat és llar ga: Secuestro, de Mar Tarragona; Rum bos, de Manuela Moreno; The invisible guest, d’Oriol Paulo... i, per descomptat, Incidències de Juan Cruz i José Cor bacho, que van mostrar fa onze anys l’Hospitalet com mai no ho havia fet ningú fins aleshores en la pantalla gran a través de la seva òpera prima, Tapas. “Per què no rodar a l’Hospitalet?”, es pregunta Loris Omedes, de Bausan Films, la productora que ha realitzat Cerca de tu casa, la pel∙lícula d’Eduard Cortés protagonitzada per la cantant Sílvia Pérez Cruz. “És una localització
magnífica i ofereix un tracte personalit zat”, afirma el productor. “Quan bus quem lloc per rodar intentem que la lo calitzacióagradialdirector,peròtambé que resulti pràctic per als membres de l’equip tècnic i que alhora sigui un lloc
Fàbriques abandonades, edificis moderns i paisatges urbans resulten atractius per allotjarhi tota mena de filmacions
pròxim i accessible”, afegeix després de gravar a la plaça Europa, l’entorn del mercat de Santa Eulàlia i la parada de Ferrocarrils de la Generalitat de Sant Josep, entre altres llocs. “L’Hospitalet té localitzacions molt boniques i no tan conegudes com les de Barcelona”, sen tencia. A la ciutat es poden trobar atrac tius emplaçaments: des de fàbriques abandonades fins a edificis d’estètica futurista passant per tota mena de pai satges urbans atractius per a la càmera, la qual cosa permet allotjarhi rodatges molt variats. Les produccions televisives de TV3 també tenen la segona ciutat de Catalu nya com a localització habitual. La sèrie Nit i dia, dirigida per Manuel Huerga, situa la seva acció a la Ciutat de la Justí cia. També s’hi van gravar escenes de Cites i Sé quién eres, totes dues de Pau Freixas. Un altre exemple destacat és el de la productora Fitzcarraldo Films, formada també per hospitalencs. La imatge de la ciutat és l’escenari de nom brosos videoclips d’artistes de primera línia. No obstant això, el sector amb més demanda és la publicitat. El creixent ús de l’Hospitalet com a escenari “no és fruit de la casualitat, és un element treballat”, indica el regidor de Cultura, Jaume Graells. Ja fa temps que des de l’oficina Film Comission L’H es garanteix “un bon servei” a les pro ductores. “Ho fem fàcil: posem a la seva disposició tota mena d’equipaments i localitzacions”, afegeix Graells.c
Potenciar la marca de ciutat ] “És un objectiu estratègic
fomentar la nova economia”, descriu Graells, que creu que d’aquesta manera s’aconsegueix “millorar la marca de la ciutat i situarse al mapa”. “Treballem molt la indústria cultural i tenim vocació de centralitat a l’àrea metropolitana”, afegeix. “Estem molt convençuts que la tendència continuarà in cres cendo els anys vinents”, remata el regidor. També des d’entitats com l’escola Plató de Cinema
.
s’ideen iniciatives que potencien aquesta indústria. Un exemple és el Saló del Cinema i les Sèries a La Farga, que va atreure 20.000 visitants en la seva primera edició celebrada el mes de gener passat i que ja prepara la segona. En l’horitzó, el gran projecte del districte cultural, amb el qual es volen reconvertir unes 25 hectàrees de velles fàbriques en desús en factories de creació artística a l’estil Brooklyn.
s una vergonya. La promesa de tancar la presó Model de Bar celona, reiteradament incom plerta durant els últims 40 anys, ha passat de la fase de broma de mal gust a la d’escandalós insult. Dues generacions de veïns de bona fe que cre ien en els seus dirigents polítics han vis cut amb l’esperança que un dia obririen la finestra i veurien clausurada la vella presó central de la ciutat. En lloc d’això, anem camí de sumar una tercera gene ració a aquest desengany. Partits de tots els colors carreguen quilos de plom a les seves ales pels seus falsos compromisos sobre aquest tema. Les dues administra cions responsables, Generalitat i Ajunta ment, fa dècades que emboliquen la tro ca, que firmen convenis en paper mullat i que es fan ridícules fotos en simulacres d’enderrocs de la presó com els protago nitzats pel president José Montilla i l’al calde Jordi Hereu fa sis anys o pel presi dent Artur Mas i l’alcalde Xavier Trias l’any passat. Recentment, l’equip d’Ada Colau s’ha incorporat a aquest culebrot perquè desaprova l’acord firmat pel govern lo cal anterior, segons el qual l’Ajuntament assumia el cost de construcció d’un dels dos centres que substituiran la Model i cobraria un lloguer a la Generalitat pel seu ús. “No és competència municipal construir una presó”, diuen. Però tam poc no ho és la línia 10 del metro i el go
La presó es podria tancar demà mateix, perquè la resta de centres catalans ja en poden assumir els interns vern local invertirà en aquesta obra mili onària perquè entén que beneficia els veïns de la Zona Franca. Per tant, aquest argument és vàlid també per als veïns de la Model amb qui, a més, l’Ajuntament ha adquirit un compromís llargament ajornat. L’alcaldessa de Barcelona té davant una gran oportunitat per demostrar que representa l’anomenada nova política. És a les seves mans posar fi a un deute pendent de la ciutat. En un moment en què els gestos estan tan valorats, pot pas sar a la història com l’alcaldessa que va tancar la Model i que va eliminar un ne fast símbol de l’opressió. Mentrestant, la situació de la Model és precària. Amb tants anuncis sobre la se va clausura, aquesta presó ha deixat de ser prioritària i es deteriora. Les últimes obres de manteniment importants es re munten a l’època de la consellera Tura, quan va ordenar arreglar les goteres de les cel∙les. La presó està sumida en una provisionalitat eterna i ara les xinxes i les rates comparteixen l’espai amb els reclusos, la majoria d’ells preventius. És a dir, persones que esperen judici sense saber si seran innocents o culpables. M’expliquen alts funcionaris coneixe dors de la instal∙lació que la Model es podria tancar demà mateix, perquè la xi fra d’interns s’ha reduït tant en el últims anys que la resta de presons catalanes es podrien fer càrrec de tots els reclusos de Barcelona. Ja no depèn de la construc ció de nous centres. Es tracta d’una decisió política. I hi afegiria que és una obligació moral i, ara, una exigència sanitària.
2 LA VANGUARDIA
SUMARI
DILLUNS, 4 ABRIL 2016
LA SEGONA Màrius Carol
ELS SEMÀFORS
DIRECTOR
Sophie Kasiki
EDUCADORA FRANCESA
El llamp que no cessa
U
N dels contes curts d’Augusto Monterroso diu així: “Hi havia una vegada un llamp que va caure dues vegades al mateix lloc; però va trobar que ja la primera havia fet prou mal, que ja no era necessari, i es va deprimir”. Si un miracle (o un atac de pànic) no hi posa remei, anem a unes noves eleccions, malgrat que en els últims dies ha semblat que alguna cosa es movia. Anar una altra vegada a les urnes és el més semblant al fet que un llamp caigui dues vega des al mateix lloc. El mal ja està fet, de manera que només queda que el llamp (i els electors) es deprimeixin, perquè no canviarà res. L’enquesta de Metroscopia per a El País publi cada ahir posa de manifest que la fotografia electoral amb prou feines s’ha mogut. És com si els ciutadans volguessin dir als seus representants que, com que ells no canviaran, hauran de ser els partits els qui variïn d’actitud. De fet, les dues terce res parts dels consultats volen que els partits cedeixin perquè sigui possible formar un govern, sense tornar a les urnes.
Kasiki (33) va caure a la v xarxa de propaganda de
L’única cosa que s’aprecia en l’enquesta és que Ciutadans tendeix a créixer i Podem tendeix a baixar, com si es volgués premiar la voluntat de pacte dels uns i castigar la poca flexibi litat dels altres. Tornar a la casella de sortida és el pitjor que els pot passar als participants del joc de l’oca o als candidats a guanyar uns comicis. Però sembla que estem condemnats a tornar a co mençar. Ningú no sembla treure lliçons d’aquesta situació, per més que el Banc d’Espanya hagi advertit que aquest pa norama està castigant l’economia: es creix menys i es crea menys ocupació. Ahir a la nit, Mariano Rajoy va tornar a apostar per la gran coalició davant de Jordi Évole a Salvados, “perquè donaríem un missatge de tranquil∙litat, seguretat, estabilitat i consoli daríem la recuperació”. El més estrany és que no hagi desplegat una estratègia per aconseguir ho. Ell confia més en el llamp.
l’Estat Islàmic i se’n va anar a Sí ria. Se’n va penedir de seguida, va aconseguir fugir i tornar a França. Ara ho explica en un lli bre útil per als pro grames de desradi calització. PÁGINA 6
Dolors Guillen
PROMOCIÓ ECONÒMICA DE MATARÓ
Europea de v L’Associació Ciutats amb Indústria Tèx
til ha presentat a Mataró les di rectrius del projecte Reimagine Textile, que mobi litzarà inversions directes de 5 mi lions per potenciar el sector a Catalu nya. PÀGINA 58
Joan Bertran
CONSELLER DELEGAT DE CEBIOTEX
ÍNDEX Internacional Política Opinió Tendències Necrològiques Cultura Cartellera Esports Anuncis classificats Economia
3 11 18 24 28 30 38 42 56 57
PÀGINES
80 SUMARI
INTERNACIONAL
El relleu de Berlusconi
La dreta italiana viu un intent d’assalt populista protagonitzat pel jove líder de la Lliga Nord, Matteo Salvini, i pels seus aliats d’arrels postfeixistes. PÀGINA 8 POLÍTICA
Sa llengua de ses illes
El Govern balear fa caure l’úl tim contrafort que resistia de la política lingüística del PP i estableix que el català torni a ser un requisit per accedir a una plaça de funcionari a la comuni tat autònoma. PÀGINA 17
L
EDITORIALS
CULTURA
El manifest del Grup Koiné, que advoca per declarar el català única llengua oficial de Cata lunya; i l’enorme pèrdua que suposa la mort de l’hongarès Imre Kertész per a les lletres europees. PÀGINA 18
La galeria Mayoral inaugura Cuixart. Geometria experimen tal, una mostra sobre Modest Cuixart, un dels membres més rellevants del grup Dau al Set, que romandrà oberta fins al 26 de maig. PÀGINA 33
La matèria de l’art
Els temes del dia
OPINIÓ
La capital radiant
L’escriptor portuguès Gabriel Magalahães descriu Madrid: “Madrid és una ciutat de desit jos encesos. Totes les altres metròpolis de la península Ibè rica estan ben casades: amb la Mediterrània, en el cas de Bar celona; amb el riu Tajo a punt de ser oceà, respecte a Lisboa. Madrid anhela sense parar una cosa que no té. A tot estirar podem dir que manté un festeig antic amb el seu cel”. PÀGINA 22 TENDÈNCIES
Èxode científic
Un biòleg madrileny aconse gueix una beca per doctorarse per la Universitat de Princeton, als EUA, després de ser rebutjat deu vegades per centres espa nyols. PÀGINA 26
Una ciutat fotogènica Cada vegada és més habitual veure els alts edificis de la plaça Europa de l’Hospitalet de Llobregat en algun anunci o identificar els animats carrers d’un dels seus barris en sèries o pel∙lícules espa nyoles, i és que la segona ciutat de Catalunya s’ha consolidat com un gran plató per al cinema i la televisió.
L’origen d’una estrella Un llibre reve la els secrets del rodatge de la pel∙lícula Kramer contra Kramer, que va llançar a la fama Meryl Streep.
ESPORTS
Un punt d’altura
Després del gol inicial de Pape Diop, l’Espanyol més pragmàtic s’emporta de La Rosaleda un empat que podia haver estat una victòria si no fos pel penal dubtós que l’àrbitre va concedir al Màlaga. PÀGINA 46 ECONOMIA
El teixit industrial basc
La multinacional Arcelor Mittal ha fet saltar totes les alarmes a Euskadi en mantenir parada de forma indefinida la seva planta de Sestao, a Bizkaia, i sobretot en anunciar el cessa ment –que els sindicats temen que sigui definitiu– de la facto ria de Zumarraga, a Gipuzkoa, on la companyia ofereix un pla per recol∙locar els més de 300 treballadors. PÀGINA 59
PEL FORAT DEL PANY
PENSEM QUE...
Els mediadors
El gran repte de la UE
es creixents tensions entre Convergència (CDC) i Esquerra Republicana (ERC) en el si del grup par lamentari de Junts pel Sí, per les seves diferències estratègiques i la relació que han de mantenir amb la CUP, han obligat alguns dels referents de l’independentisme a la Cambra catalana a intervenirhi per evitar que la dispu ta vagi a més. En aquest equip de mediadors d’urgència destaquen el paper protagonista de la presidenta del Par lament, Carme Forcadell, i del diputat i cantautor Lluís Llach. Però la coalició sobiranista no és l’única del Parla ment que necessita ajuda per controlar les turbulències internes. Al grup parlamentari de Catalunya Sí que es Pot les disputes entre els diputats de Podem i d’Iniciativa per Catalunya han saltat aquest cap de setmana a Twitter. Després d’una discussió entre Albano Dante Fachin i Joan Coscubiela, aquest últim va escriure al seu compte: “A la vida, un es troba amb adversaris polítics empàtics. I com panys de partit o sindicat amb els quals no empatitza”.
A
quest matí la UE té previst tornar a Turquia els refugiats i immigrants entrats de forma irregular en territori grec, un polèmic pla amb el qual pre tén aturar la crisi migratòria que va esclatar aquest estiu i evitar que centenars de persones continuïn posant la seva vida en mans de traficants i llançantse al mar dià riament. A poques hores que la complexa operació es posés en marxa, ahir tot eren incerteses: qui serien els retornats, quants, des d’on i –sobretot– quin tractament rebrien a Turquia. Els defensors dels drets humans, començant per l’ONU, adverteixen que Europa no està respectant el dret d’asil dels que fugen de la guerra. Turquia ja ha dit que només els sirians rebran tractament de sol∙licitant d’asil i que iraquians i afganesos seran expulsats automàticament als seus països, malgrat que allà també hi ha guerra. A Grècia, el temor de la depor tació imminent ha disparat la tensió. La Unió Europea s’hi juga molt i no ho està fent gens bé.
constituïda el 2013 v Cebiotex, ambelsuportdeSantJoande Déu i la UPC, desenvolupa una membrana tèxtil biodegradable per aplicar tracta ments contra el càn cer. Ara llança una ronda d’1,8 milions, oberta al microfinan çament. PÀGINA 63
Donald Tusk
PRESIDENT DEL CONSELL EUROPEU
UE té previst iniciar avui v Lala devolució forçosa a Tur
quia dels refugiats que han arri bat a Grècia. Tusk (58) hauria d’haver posat els mitjans per complir amb aquest polèmic mandat, però ahir tot era caos i impro visació. PÀGINA 3
Jacob Zuma
PRESIDENT DE SUDÀFRICA
Jacob Zuma (73) va fer ser v vir diners públics per ampli
ar la seva residència de descans i vadesatendrelaDefensoradelPo ble quan li va dema nar que els tornés. Ara el Constitucio nal l’obliga a ferho. El seu prestigi està sota mínims. PÀG. 10
EI web de NOTÍCIES Pintades racistes contra els re fugiats a Sabadell. Elteatrequevaprecedirelcine ma Comèdia torna a la tardor. BIG VANG El GPS pot atrofiar el teu sentit de l’orientació. LOCAL La ‘pole position’ de la recupe ració (I): Sant Cugat. VIATGES Com podem viatjar a destina cions cares per pocs diners.