© El Periódico de Catalunya. Tots els drets reservats. Aquesta publicació és per a ús exclusivament privat i es prohibeix la seva reproducció, distribució, transformació i ús per a press-clipping.
36
DIMECRES 26 DE MARÇ DEL 2014
Connexió a internet: http://www.elperiodico.cat
Coses de la vida
gran barcelona
Els equipaments públics urbans
Un oasi a la ciutat més densa d’Espanya
Basseg
oda
Trav. de les Corts
DISTRICTE 2
Santa Eulàlia
La Torrassa
nca
L’HOSPITALET DE LLOBREGAT
s nt
Sant Josep
ZONA AMPLIADA
Sa
Un dels espais familiars de l’antic cine Romero, la setmana passada.
Les Planes
Riera Bla
L’HOSPITALET DE LLOBREGAT
BARCELONA
Rambla Catalana
La Florida Collblanc
ANTIC CINE ROMERO
Mare de Déu dels Desemparats
300 M
BARCELONA
Goya
Riera Blanca
DARRERE DE TORONTO
Mas
Montseny
100 M
Rosselló
la història
L’equipament del districte de Collblanc-la Torrassa, a punt per a l’estrena.
Ro del nda Mig
L’
Hospitalet és la ciutat més densament poblada d’Espanya. Les medalles de plata i bronze se les emporten en aquesta competició Barcelona i Badalona, respectivament. Però l’Hospitalet no té el primer lloc en la classificació per barris com Bellvitge (sinònim de gueto als 70 i ara resulta que el seu urbanisme d’àmplies avingudes és una benedicció), sinó per districtes com Collblanc-la Torrassa, on en menys d’un quilòmetre quadrat de superfície hi viuen més de 51.000 habitants. Els veïns estan d’enhorabona. Aquest cap de setmana s’hi inaugurarà un equipament municipal. En euros ha costat 2,65 milions i, en paciència, molta més, perquè era un projecte que estava previst en la llei de barris de la Generalitat que, com tantes altres necessitats socials, va caure de la llista d’inversions del Govern. El gener del 2012 es van suspendre les obres que havien començat només uns quants mesos abans. L’Ajuntament de l’Hospitalet de Llobregat va decidir en aquell moment el que sembla que és comú des de fa un temps, ser el prestamista de la Generalitat, i va reprendre els treballs a compte del pressupost municipal i de confiar que algun dia cobrarà el que li deuen. A l’edifici li han posat un nom llarg: Equipament Municipal d’Oci Antic Cine Romero. Queda molt clar, doncs, que en aquell solar hi havia un dels grans cines de barri de l’Hospitalet, el Romero, una sala amb més de 1.000 butaques que havia estat construïda el 1931 i en què es va veure de tot, des de vetllades de boxa fins a mítings de Federica Montseny i del primer màrtir anarquista de la CNT, Francisco Ascaso. Però allò va ser en temps del blanc i negre. El cine Romero va tancar el 1981 tal com aleshores eren les sales de projecció de barri, amb un bon programa doble en el qual no faltava una mica de destape. L’última pel· lícula exhibida va ser La isla de los
hombres peces, i ves per on, en alguns cercles ha acabat sent un producte 100% de sèrie B actualment considerat de culte. Aleshores, fa més de 30 anys, a Collblanc i la Torrassa es feia servir una expressió que, recordada ara, resulta graciosa. «Anem a l’Hospitalet». Això deien en aquell moment els veïns quan anaven al centre del municipi. En el fons no era més que un senyal que el barri tenia identitat pròpia i, segons Carme Morro, coordinadora de la Comissió d’Entitats de Collblanc-la Torrassa, encara és així. La comissió la formen 30 associacions, que per a un districte d’un quilòmetre quadrat no està gens ÚLTIMA SESSIÓ 3 El cine Romero va tancar malament. Coneixen bé les necessitats veïnals, de mael 1981 amb tot un clàssic de la sèrie B. nera que quan es va abordar a què s’havia de destinar el nou equipament aviat hi va haver acord amb el regidor del districte, Jesús Husillos. «Aquesta era abans una zona envellida, però aquests últims anys la mitjana d’edat ha baixat», retrata el responsable municipal. La natalitat va repuntar abans de la crisi i la piràLA CLASSIFICACIÓ mide de població dóna símptomes J L’Hospitalet potser no seria la per aquest motiu d’una sana recupeciutat més densa d’Espanya si ració per la base. L’arbre sembla que no fos per les dues vegades en ha fet arrels. què per ordre governamental (el 1920 i el 1933) va haver de cedir D’AQUÍ UNA SETMANA / Una bona froma part de les seves terres a d’explicar la importància de l’equiBarcelona. A canvi, Alfons XIII li pament és explicar què hi tindrà lloc va donar el títol honorífic de a partir de la setmana que ve. A la priciutat. Era un intercanvi injust, mera planta hi ha un parell de sales segur, que ha comportat que en molt interessants. Una serà un espai la llista de barris i ciutats més familiar per a nens de zero a tres densament poblats del món, el anys. Malgrat que té un cert aire de districte de la Florida aparegui guarderia infantil, no ho és. És un en el lloc número 37 i el de punt de trobada per a famílies que Collblanc-la Torrassa en el 41. no volen o no poden portar els seus És una classificació copada al fills a una guarderia infantil convencapdavant per ciutats de l’Índia, cional, però que no volen renunciar Bangla Desh i Kenya. La primera als avantatges que els petits de la caurbs del primer món que apareix sa (com diuen els experts en la matèa la llista és un barri de Toronto, ria) socialitzin amb altres nens de la Sant James. La segona, seva edat. l’Hospitalet. Que es tracta d’un edifici a la car-
i Julià
CARLES COLS L’HOSPITALET
L’equipament s’aixeca al solar del cine Romero, del qual agafa el nom
Doctor Mar tí
L’Hospitalet vertebra la vida de Collblanc-la Torrassa amb un centre social per a joves
© El Periódico de Catalunya. Tots els drets reservats. Aquesta publicació és per a ús exclusivament privat i es prohibeix la seva reproducció, distribució, transformació i ús per a press-clipping.
37
DIMECRES 26 DE MARÇ DEL 2014
LLL JOAN PUIG
L’Hospitalet paga la ronda L’ajuntament anota un nou deute de la Generalitat, que ja suma 14 milions C. C. L’HOSPITALET
El districte 2
DENSITAT habitants per km2
Barris de la Torrassa i Collblanc
Districte 2
SUPERFÍCIE
0,95 km2
54.363
L’HOSPITALET
Districte 4
55.618
L’HOSPITALET
21.040
L’Hospitalet
HABITANTS
15.867
51.645
Barcelona
EDAT MITJANA
Eixample
DISTRICTE MÉS DENS DE BCN
Lalbagh
DISTRICTE MÉS DENS DEL MÓN
41,42 anys % DE POBLACIÓ ESTRANGERA
33,46%
DACA, BANGLA DESH
Manila
FILIPINES
JOAN PUIG
35.556
CIUTAT MÉS DENSA DEL MÓN
ta es nota en els detalls. Les parets de les sales infantils de la primera planta són en realitat pissarres infantils, des del sostre fins al terra. Ahir estaven immaculades. El més interessant (fotogènic, fins i tot) serà veureles d’aquí uns quants dies. FORMIGUER D’ACTIVITAT / L’edifici dispo-
sa d’aules d’informàtica, wi-fi, sales per a jocs de taula i un auditori polivalent, potser no gaire gran, però suficient. Tot això no trigarà a ser un formiguer d’activitat. Es tracta en la major part dels casos de serveis que actualment ja es presten en instal· lacions més precàries del barri. El que és realment més innovador serà el destí de la planta baixa. Batejada com La Claqueta, en homenatge al mètode amb què abans se sincronitzava el so i la imatge en els rodatges cinematogràfics. Serà una sala oberta a peu de carrer els set dies de la setmana perquè serveixi de punt de trobada per als adolescents
168.151 42.857 del barri. Els joves solen ser els grans oblidats de l’urbanisme de les grans ciutats. Sempre hi ha lloc per a un parc infantil (davant de l’equipament, per exemple, n’hi ha un que s’acaba d’estrenar), però els arquitectes municipals poques vegades se’n recorden dels adolescents. Això, a Collblanc-la Torrassa és doblement urgent, perquè és un districte amb molt poques places públiques. La Claqueta serà un lloc on, amb la seguretat que es tracta d’un sostre municipal, es podrà quedar per conversar, per jugar al futbolí, per tenir una taula i unes cadires i que la imaginació faci tota la resta... En resum. Allò que es va planificar en la llei de barris serà per fi realitat aquest cap de setmana. Arriba tard, sí, però podria haver estat molt pitjor. H
Vegeu el vídeo d’aquesta notícia amb el mòbil o a e-periodico.cat
El districte que formen els barris de Collblanc i la Torrassa no és, per poc, el més densament poblat de l’Hospitalet. Aquest rècord l’ostenta la Florida, amb 55.618 habitants per quilòmetre quadrat. Allà va ser inaugurat el gener del 2013 un centre cívic reclamat durant 40 anys per les entitats veïnals. Porta el nom d’Anabel Díaz Rico, la dirigent veïnal a qui la mort li va arribar abans de veure feta realitat la seva reivindicació d’aquesta millora per al barri. El pressupost no podia ser més ajustat. Un milió d’euros. Com ara a Collblanc-la Torrassa, aquella inversió s’havia de pagar entre tots, però la Generalitat va suggerir posposar-la. També aleshores l’Ajuntament de l’Hospitalet no va estar d’acord a ajornar les obres a l’espera de temps financerament millors i va recórrer al seu propi pressupost. Total, que entre unes coses i les altres, la Generalitat ja deu un total de 14 milions d’euros a la segona ciutat de Catalunya. ¿Són gaires diners? La xifra és alta si es té en compte, per exemple, que per cada euro que l’Hospitalet pot dedicar a un ciutadà, l’Ajuntament de Barcelona disposa de dos euros. La riera Blanca és, des d’aquest punt de vista, molt més que una línia imaginària que traça la frontera entre dos municipis. Constitueix una autèntica serralada d’aquelles que predeterminen on plou abundantment i on hi ha sequera.
Teixit associatiu ¿S’equivoca l’Ajuntament de l’Hospitalet a l’assumir deutes imprevistos en temps de crisi? Els veïns que reclamen aquests equipaments és lògic que diguin que no, que és un encert tirar endavant els projectes encara que sigui a costa de ser el banc de la Generalitat. Però hi ha opinions encara més qualificades. El 22 de febrer passat, EL PERIÓDICO va publicar les conclusions preliminars d’un estudi portat a terme per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) titulat Barris i crisi. Aquell treball de camp revela que els barris populars de Catalunya amb un teixit associatiu més espès resisteixen més bé la crisi que aquells en què aquesta xarxa social està esfilagarsada. L’estudi prenia com a exem-
ple positiu precisament un barri de l’Hospitalet, Bellvitge, però serviria probablement també per a Collblanc-la Torrassa. Són moltes les iniciatives que hi ha posat en marxa la comissió d’entitats. Per exemple, un dels plans que més rutllen és el Projecte clau. El nom ho diu tot. Els nens de la clau són, en llenguatge de serveis socials, aquells que amb independència de l’edat porten a la motxilla la clau de casa seva perquè els pares treballen a la tarda i quan els nens tornen a casa no hi ha ningú que els ajudi a preparar-se el berenar, a fer els deures o, simplement, que jugui amb ells. A l’equipament que aquest cap de setmana s’inaugurarà a l’an-
La Florida va obrir fa un any el seu centre cívic. L’ajuntament va assumir-ne el pagament Els barris amb un espès teixit social resisteixen millor l’embat de la crisi, segons la UAB tic cine Romero hi aniran, entre altres, els nens de la clau gràcies al treball que porta a terme en aquesta línia l’Entitat per a Infants Ítaca. «Ens encarreguem d’uns 190 nens cada tarda», explica Felipe Campos, director general d’aquesta associació. El cap de setmana que ve, els representants de la Comissió d’Entitats de Collblanc-la Torrassa hi estaran presents amb l’objectiu d’inaugurar el nou Equipament Municipal d’Oci Antic Cine Romero. I també, segons fonts municipals, hi anirà el conseller de Territori, Santi Vila. De fet, hi participarà encara que la Generalitat no hagi satisfet el pagament de la part que deu. Constitueix un acte de cortesia institucional convidar-lo, però també una manera de subratllar que si alguna vegada en el futur la rica Barcelona pogués i decidís renunciar a part de les factures pendents de la Generalitat, l’Hospitalet aquesta quitació no se la podria permetre. H