L'Hospitalet Glamur industrial

Page 1

52 LA VANGUARDIA

Cultura

DIUMENGE, 30 MARÇ 2014

El creador de la Ivanow posa en marxa la Nau Mistral’H mentre galeristes de Barcelona sospesen si s’hi traslladen

L’Hospitalet Glamur industrial

La segona ciutat de Catalunya busca una nova mutació oferint espais fabrils per fer-hi art i cultura

Arranz Bravo

anca ilafr V . v A

Mistral

Plaça Europa

ta

le t

Godó i Trias

Gr an

Vi

ad

eL ’H

os

pi

rio on tu M de

Av. Amèrica

Sòl industrial

l

t rrile

Av. Vilanova

Ca Av.

Freixas

Tecla Sala

Cosme Toda

rcí s

V

olem ser un petit Brooklyn”. La idea de seguida va aixecar la cella… fins que entrem en detalls. L’Hospitalet, segona ciutat de Catalunya (267.000 habitants), separada dels seus municipis veïns per passos zebra, s’ha proposat un gir estratègic, i el primer que té és el lema: vull ser Brooklyn. O Friedrichshain, el districte de Berlín que després de la caiguda del Mur va començar a atreure joves i artistes en gran part perquè tenia un preu assequible. Una cosa semblant passa a l’Hospitalet, municipi a l’ombra d’una Barcelona on passa el contrari. Algunes de les galeries d’art més emblemàtiques de la capital estan veient com els lloguers se’ls multipliquen... per deu! N’hi ha una que aquests dies negocia amb el propietari que el preu del local no passi de 3.000 euros a 30.000. En el context actual, inassumible. Què s’hi pot fer? L’Hospitalet s’ha adonat d’aquestes circumstàncies, però s’ha adonat també que totes aquelles naus que un dia van allotjar indústries difícilment recuperaran el tric-trac dels tallers. També s’ha adonat que és al camí de l’aeroport de Barcelona, i per tant té un paper estratègic, i també que l’actual Gran Via reuneix a banda i banda alguns esdeveniments estratègics. Fira, empreses, hotels, hospitals... I que té institucions que fan d’avançada: la biblioteca Tecla Sala, la fundació Arranz Bravo... Per tot això, i més enllà de la xerrameca institucional, l’Hospitalet vol oferir els seus metres a la cultura, entesa en un sentit ampli. En els últims mesos ha creat un equip, amb qui fins al juliol va ser director general del Gran Teatre del Liceu, Joan Francesc Marco, ara comissionat de planificació estratègica, dependent de l’alcaldessa, Núria Marín, i mà a mà amb el regidor de Cultura, Jaume Graells. Per a aquesta reflexió, van convocar l’expert en desenvolupament urbà Greg Clark i Josep Ramoneda, que durant vint anys va dirigir el CCCB. Clark i Ramoneda van elaborar diversos documents on diagnostiquen què pot fer la ciutat per aquests objectius.

Una aposta estratègica a l’ombra de Barcelona

Na

IGNACIO OROVIO RAÚL MONTILLA L’Hospitalet

FONT: Google Earth

UN ALTRE MODEL ÉS POSSIBLE

Freixas: escultors i planxistes ]L’anomenat edifici Freixas és el que l’ajunta-

ment local posa com a exemple de model a seguir. Un propietari privat que s’estima més llogar-lo a preus accessibles que no pas tenir-lo buit esperant un boom immobiliari. A l’edifici Freixas hi conviuen tallers tradicionals (ferreria, planxistes) amb noves empreses (de leds) i artistes (escultors, ceramistes) que es retroalimenten i creen junts.

LA VANGUARDIA

Ramoneda suggereix aprofitar el veïnat d’“una de les ciutats més atractives del món”: sense por d’associar-se al seu nom, sense resignar-se a un paper subsidiari i aprofitant-se, subratlla, que “Barcelona està perdent potència cultural, amb unes polítiques menys ambicioses –i més idiosincràtiques– que en altres moments”. Ramoneda suggeria, a més, aprofitar “la renúncia a ser lloc de descobriment de talents per part d’institucions com el Macba” per potenciar la ciutat com a centre de creació artística. L’objectiu no és utòpic. N’hi ha algunes experiències. En un recorregut a petició d’aquest diari es visita l’edifici Freixas, on conviuen velles indústries amb nous artistes. El bloc és un formiguer creatiu, on ferrers i xapistes conviuen amb ceramistes i escultors o empreses d’alta tecnologia. El lloc més emblemàtic en aquest sentit, tot i això, és el concessionari de cotxes desballestat Mistral, que el promotor cultural Xavier Basiana està començant a convertir en la nova Nau Ivanow; aquesta es va crear el 1998 com a taller de tota classe d’arts, i avui

està plenament consolidada. Tant, que l’inquiet Basiana ha buscat un altre lloc, que serà aquest edifici, en desús des de fa quinze anys i avui refugi habitual d’okupes o indigents. Basiana ja l’ha batejat com a Nau Mistral’H, i amb un pressupost d’uns 25.000 euros comença a condicionar-lo aquesta setmana. “No necessitem gaire”. Es tracta sobretot de netejar (els grafitis no), de tancar d’alguna manera part de l’espai, d’instal·lar-hi cent cadires, un projector potent… “Jo funciono una mica al revés, m’estimo més fer el mínim imprescindible i estar a dins que no pas intentar la gran reforma i que tot s’endarrereixi”, afegeix. “Cada dia tinc trucades de gent que busca llocs per assajar, crear o representar, així que això s’omplirà de seguida d’activitat”, explica. Els propietaris han cedit l’espai. El prefereixen actiu que no pas ple de brutícia, encara que no en treguin rendiment, expliquen els amos, Sol i Cristina Turró. L’edifici annex és la vella fàbrica Cosme Toda, una imponent mola manchesteriana, amb milers de metres quadrats pendents d’una operació d’intercanvi urbanístic que el convertirà en un any en municipal. Un espai increïble, comparable a la Fabra i Coats, que Barcelona va convertir en Fàbrica de Creació. Però “aquí, sigui pel que sigui, caldrà buscar complicitats”, apunta Graells, perquè no hi ha diners. Procurant aquestes simbiosis, l’Hospitalet ha contactat també amb galeristes de Barcelona, que es veuen expulsats pels preus de la capital, per oferir diverses opcions: naus com la Cosme Toda o la Godó i Trias o bé l’adequació


#tuitsdecultura

LA VANGUARDIA 53

CULTURA

DIUMENGE, 30 MARÇ 2014 Ante la polémica: nunca un gobierno ha tenido una política cultural tan nefasta. Nunca se ha gestionado peor el cine español.

Si en lloc d’entrades es venen butlletes per a un sorteig, i a final es sorteja un boli, les localitats als teatres tindran un IVA del 10%, oi?

En fi, serà divertit veure com acaba tot això dels votants pakistanesos. A favor del del Bismillah haig de dir que el xauarma el fa molt bo…

El còmic del moment és #Baluard1714 i els seus responsables són @celspinol i @alexsantalo.

@pperezf Pedro Pérez Productor

@PepG_P Pep Garcia-Pascual Director teatral

@senyorforns Albert Forns Escriptor

@jordisellas Jordi Sellas Ferrés Dir. Gral. Empr. Cult.

LA NOVA NAU MISTRAL’H

Millor cedit que okupat ]Els propietaris del vell concessionari de cotxes Mis-

tral han arribat a un acord amb Xavier Basiana, l’impulsor a la Sagrera de la Nau Ivanow, per crear en aquest edifici, sense activitat comercial des de fa més d’una dècada i niu d’okupes i indigents des de fa uns sis anys, una nova versió d’aquell espai d’art. Es dirà Nau Mistral’H i Basiana aspira a obrir-lo a començaments de maig. Les feines de neteja i desenrunament haurien de començar aquesta setmana. Com a la Nau Ivanow, hi haurà art, teatre, música, performances...

FOTOS: LLIBERT TEIXIDÓ

de naus que van ser industrials a la zona que queda entre la Gran Via i l’avinguda del Carrilet; en naus d’aquest i d’altres sectors avui floreixen –a l’ombra sobretot de l’activa Sala Salamandra, dedicada a la música en directe i l’enregistrament de discos– els locals d’assaig i gravació. Però tornem a les galeries barcelonines. Set van fer una reunió divendres per analitzar la conveniència de traslladar-se fora del tradicional epicentre de Consell de Cent, sigui a l’Hospitalet o a una altra banda. N’hi ha que hi estan d’acord i n’hi ha que hi veuen els riscos de no al bell mig de l’epicentre. Hi ha un pioner. Al maig farà un any a la zona proposada pel

municipi es va instal·lar la galeria Espacio 120, que passa per ser, amb 2.500 m2, la més gran d’Europa. “Això és diferent, els espais són gegants. S’hi pot instal·lar obra gran o petita, les obres es poden veure amb tranquil·litat, es pot aparcar, costa una tercera part que a Barcelona amb el triple d’espai, s’hi arriba amb metro... És perfecte. Ah, i qui ve és perquè li interessa, no és el client d’una sabateria que passava per aquí, entra a tafanejar i et fot la tarda enlaire”, explica el propietari. “Però res de plorar, que si l’IVA, que si el Govern. Si vols que la gent vingui t’has d’arremangar, no pas apujar la persiana i a veure què passa”.c

L’ENCANTADOR MAÓ DE COSME TODA

Loft amb grans possibilitats ]La vella fàbrica de ceràmica Cosme Toda,

construïda a finals del XIX –immenses parets de maó vist, finestrals ‘gòtics’ de quatre metres d’alçària– i en desús des dels cinquanta, és una de les joies. Deu anys enrere s’hau-

ria plantejat una operació com la que al seu dia va fer de la Tecla Sala una biblioteca pública gegant (i activíssima), amb una gran inversió pública i l’ajuda d’Europa. Però avui no serà possible. L’Ajuntament estudia com afrontar la reconversió d’un espai fabulós, on els coloms fan la seva entre prototips i restes de ceràmica decorativa i funerària.


2 LA VANGUARDIA

DIUMENGE, 30 MARÇ 2014

LA SEGONA Màrius Carol

ELS SEMÀFORS

DIRECTOR

Pere Navarro

PRIMER SECRETARI DEL PSC

c

La perseverança de l’eriçó

D

E les poques satisfaccions que ens aporten els anys és que aprenem a reconèixer més fàcilment les persones fiables. Passa una cosa semblant amb els diaris: els lectors veterans saben perfectament en quins columnistes dipositar la confiança a l’hora d’interpretar els esdeveniments. Quan abans-d’ahir em va arribar a les mans el llibre La hora del erizo, d’Alfredo Pastor, vaig pensar que li havia de donar prioritat, perquè aquest economista que col·labora a La Vanguardia és un home intel·ligent, prudent, rotund. Aquesta obra, que per no despistar porta el subtítol Economía en tiempos de crisis, aborda la crònica d’un lustre carregat d’incerteses, d’indignació i d’angoixes. Per cert, la referència a l’eriçó és clarament metafòrica: Pastor és com aquest animal de pues: prudent (per les seves limitacions), perseverant (per obligació), humil (per les seves escasses habilitats) i resistent (perquè coneix les seves fortaleses).

El llibre recupera articles, i n’hi ha un, publicat en aquestes pàgines fa un any, que sembla escrit ahir. Hi explica que un component del malestar és l’absència d’un horitzó. Pastor subratlla que en aquest context ha pres cos a Catalunya el projecte d’Estat propi “que potser és, si voleu, un somni, una bogeria, una cosa impossible; però fins i tot els qui no el compartim hem d’admetre que és capaç de canalitzar les energies dels ciutadans i de donar-los un objectiu per perseguir”. Mentrestant, el Govern espanyol sembla que no té res a oferir, i es refugia en la interpretació de la Constitució sense anunciar quin país volem ser. L’editorial d’avui demana no només diàleg amb Catalunya, sinó també concrecions. Es tracta de cedir, però també de convèncer. D’acordar, però igualment d’il·lusionar. Fins i tot als eriçons.

El líder del PSC firma avui amb Artur Mas un acord que permet desbloquejar el projecte de BCN World i fixa bases de col·laboració amb el Govern des de l’oposició a favor de la recuperació econòmica de Catalunya. PÀGINA 21

Xavier Basiana

PROMOTOR CULTURAL

c

L’arquitecte Xavier Basiana es va inventar el 1998 la Nau Ivanow en una fàbrica en desús a la Sagrera. Ara, amb el centre plenament consolidat, comença un projecte semblant a la Nau Mistral’H, a l’Hospitalet. PÀGINA 52

Carlos Marques-Marcet DIRECTOR DE CINEMA

ÍNDEX Internacional Política Opinió Tendències Necrològiques Cultura Cartellera Loteries Esports Economia

PÀGINES

3 19 32 40 48 52 68 73 74 88

176 SUMARI

INTERNACIONAL

L’Anglaterra invisible

Viatge a Birmingham, una de les ciutats més deprimides d’Anglaterra, on els pobres viuen en blocs d’habitatges subvencionats i reben ajuts públics que només arriben per sobreviure en una espècie d’exili econòmic. PÀGINA 10 POLÍTICA

La margarida de Rajoy

El president del Govern esgota el temps per decidir el candidat del seu partit a les eleccions europees. PÀGINA 27

EDITORIALS

CULTURA

“L’hora de la veritat”, un únic editorial que comença a la portada i que planteja la necessitat d’un veritable diàleg en el debat sobre la proposta catalana de referèndum que es debatrà al Congrés el pròxim 8 d’abril. PÀGINA 32

El crític d’art J.F. Yvars recorre la mostra Alberto Giacometti. La scultura, que reuneix mig centenar d’obres a la Galleria Borghese de Roma. PÀGINA 61

Giacometti a Roma

El tema del dia

OPINIÓ

‘Que les ayude tu alegría’

Carme Riera té un record per a José Agustín Goytisolo, autor del cèlebre poema Palabras para Julia. Uns versos senzills que encara estan carregats de futur: “Un hombre solo, una mujer, / así tomados, de uno en uno, / son como polvo, no son nada”. I afegeix Riera: “Units, per contra, tal vegada podem canviar el món o almenys intentar-ho”. PÀGINA 33 TENDÈNCIES

L’hora del planeta

El petit gest d’apagar el llum durant una hora que han fet moltes ciutats del món intenta encendre les consciències i donar un impuls a la lluita contra el canvi climàtic. PÀGINA 42

Pastors d’extraradi Entre els polígons industrials i la trama urbana difusa de l’extraradi, als descampats que deixa lliure l’embolic de carreteres i autopistes de l’àrea metropolitana, creix l’herba que alimenta els ramats dels pastors 2.0, que són exactament com els d’abans, tot i que porten telèfon mòbil.

Angela Lansbury, al West End La protagonista de S’ha escrit un crim torna a Londres, on interpreta una pitonissa en una obra teatral.

ESPORTS

Ascensió a Montjuïc

Els quatre segons d’avantatge que té Joaquim Rodríguez sobre Alberto Contador fan molt difícil que al corredor de Parets se li pugui escapar la Volta 2014. Però Purito sap que el ciclista madrileny lluitarà fins a l’últim metre de la jornada d’avui, que acaba a les rampes de Montjuïc. PÀGINA 85 ECONOMIA

Bombolla a Alemanya?

Encara que el totxo no ha assolit a Alemanya el pes que va tenir a Espanya en el moment àlgid de la bombolla immobiliària, els preus de l’habitatge s’estan disparant. El país té una sòlida tradició de lloguer, però cada vegada es venen més pisos, un fet que fa apujar els preus, aquest any una mitjana del 5%. PÀGINA 93

PEL FORAT DEL PANY

PENSEM QUE...

Reivindicació de Zapatero

Primàries imperfectes

E

l desè aniversari de la primera victòria electoral de José Luis Rodríguez Zapatero, el 14 de març del 2004, va passar sense pena ni glòria en el PSOE. L’expresident va aprofitar per anar-se’n uns dies a Nova York, on va participar en la seva mitja marató, mentre en el comitè federal del PSOE del passat 15 de març només els seus exministres Carme Chacón i Juan Fernando López Aguilar ho van voler recordar de forma expressa. A la direcció del PSOE asseguren que la proximitat de la commemoració de l’11-M va desaconsellar cap celebració. I també neguen que vulguin amagar Zapatero o menystenir el millor del seu llegat. Prova d’això, insisteixen, és que l’expresident serà un dels convidats d’honor al gran acte de presentació de la candidatura socialista per a les europees que se celebrarà avui a Madrid. A més, Elena Valenciano compartirà amb Zapatero, el 26 d’abril, un acte centrat en la igualtat, coincidint amb la seva presa de possessió com a president fa deu anys.

S

ens dubte, el PSC va arriscar molt quan va decidir organitzar unes eleccions primàries per decidir quin serà el candidat a l’alcaldia de Barcelona que s’enfrontarà a Xavier Trias. També és indubtable que es tracta d’un exercici de participació democràtica i d’obertura a la societat que és just reconèixer. Tot i això, la votació d’ahir va demostrar que encara cal perfeccionar moltes coses en el funcionament de les primàries. Les acusacions de vot fraudulent o la possibilitat que votin persones més afins a altres partits demostren que l’experiment comporta riscos. Aquestes no són unes primàries internes, sinó obertes a tots els ciutadans, fet que exigeix un plus de correcció per part del partit, dels candidats i dels ciutadans. Falta cultura democràtica, però només mitjançant iniciatives com a aquesta o similars s’aconseguirà que els partits modifiquin les seves actituds i procediments, amb l’obertura de les seves estructures i decisions als qui han de servir a tota hora.

c

La pel·lícula catalana 10.000 km, del director Carlos Marques-Marcet, es va imposar ahir en la XVII edició del Festival de Cinema de Màlaga, on va obtenir cinc premis, entre els quals el de millor pel·lícula i millor direcció. PÀG. 55

Stefan Kreuzpaintner

DIR. DE LUFTHANSA A ESPANYA

c

L’aerolínia alemanya Lufthansa tindrà vuit vols diaris entre Barcelona i Frankfurt, una de les seves rutes europees més rendibles. La companyia preveu un creixement del 12% del trànsit al Prat aquest any 2014. PÀGINA 89

Recep Tayyip Erdogan PRIMER MINISTRE TURC

c

Recep T. Erdogan (60) es juga el seu futur polític en les eleccions municipals que celebra avui Turquia. Immers en un escàndol de corrupció, la seva carrera patiria un cop dur si l’AKP perdés les alcaldies d’Ankara o Istanbul. PÀG. 8

EI web de ELS GOLS Vegeu les millors jugades dels partits disputats ahir. FÓRMULA 1 Seguiu, minut a minut, el relat del Gran Premi de Malàisia. VIDEONOTÍCIA Així es va viure anit el resultat de la primera volta de les primàries del PSC de Barcelona. ESTRENES DE CINEMA Vegeu tots els tràilers. BLOG Entrena l’ànima, per D. Pérez.


Turn static files into dynamic content formats.

Create a flipbook
Issuu converts static files into: digital portfolios, online yearbooks, online catalogs, digital photo albums and more. Sign up and create your flipbook.