.
SUCCESSOS PÀG. 4
Batuda antifrau fiscal a Tarragona Factures falses en compravenda de cotxes a Alemanya
TRADICIONS PÀG. 5
La Gran Calçotada acaba en vòmits Diversos concursants van tenir indigestió
GENT PÀG. 8 i 9
SEGURETAT PÀG. 7
Bona nota en seguretat ‘The Economist’ valora Barcelona al seu rànquing
Sarkozy, 60 anys i amb l’agenda plena Més esport i règim i menys xocolata
Dijous, 29 de gener del 2015
La Granvia renovada arribarà al riu
c El soterrament parcial d’un tram de la C-31 permetrà transformar un milió de metres quadrats RAÚL MONTILLA L’Hospitalet de Llobregat
Quan es va donar per acabada la transformació de la Granvia des del barri de Bellvitge de l’Hospitalet fins a la frontera amb Barcelona, oficialment el 2007, va que-
dar pendent el que ja es preveia com la segona fase del projecte: la prolongació del bulevard fins al Prat de Llobregat. I així va quedar fins ahir, fins que el conseller de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat, Santi Vila, i l’alcaldessa de l’Hospitalet, Núria Ma-
JORDI PLAY
Acabar el projecte. Comença la segona fase de la reforma, un quilòmetre de carretera que es vol convertir en contínuum urbà
rín, van presentar a la tarda el Pla Director Urbanístic (PDU) que afecta aquesta zona de tan sols un quilòmetre de longitud de carretera, però que engloba a un sector de 99,4 hectàrees. “Prop d’un milió de metres quadrats”, va remarcar Santi Vila.
La C-31, coneguda com l’autovia de Castelldefels, se soterrarà en l’àrea compresa entre l’hospital Duran i Reynals i Bellvitge. Just al costat d’aquest primer centre, on ara hi ha les cotxeres de TMB, es concentrarà la majoria de les noves edificacions. S’es-
pera omplir-les d’empreses i institucions que es dediquin a la investigació i a la biomedicina. En aquest tram no hi haurà cap plaça Europa. La cirereta de pastís serà un parc metropolità, el de CONTINUA A LA PÀGINA SEGÜENT >>
2 LA VANGUARDIA
V I U R E
DIJOUS, 29 GENER 2015
LA NOVA GRANVIA ARRIBARÀ AL RIU GRANS PROJECTES PER A LA SEGONA CIUTAT DE CATALUNYA
Terrenys per a la biomedicina i per al lleure
t rrile el Ca d a gud Avin
do ar on Le
Sant Josep
ci Vin Da
u me Ro
D
urant anys, la idea va ser que la carretera del Mig, l’àrea industrial que queda entre els barris Sant Josep, Bellvitge i Santa Eulàlia de l’Hospitalet de Llobregat, es convertís
en una àrea industrial neta, versada en l’ecologia i en la societat del coneixement. Al final, ha guanyat la cultura. L’Ajuntament ha projectat en 25 hectàrees d’aquest sector un nou districte, on s’espera aglutinar creadors de tot el món i també facilitar espais
ÀREA D’ACTUACIÓ
el iqu M
RAÚL MONTILLA L’Hospitalet de Ll.
preses i investigadors biomèdics. Aquest serà el sector més urbà, per bé que també hi haurà noves zones verdes. El segon sector és el de Can Trabal i integra els terrenys que queden compresos entre la C-31, la ronda Litoral, la frontera amb Cornellà, el centre transformador Fecsa-Endesa i la Feixa Llarga. Suma 41,58 hectàrees, en les quals estan previstos usos terciaris, industrials, comercials i hotelers. El sòl edificable es concentrarà a l’extrem sud-oest, a la façana de la Granvia. Segons el PDU es preserva completament la zona agrària de Can Trabal, no es construirà on ara hi ha els camps de cultiu i es recuperaran
res Fra
Un barri cultural per a l’Hospitalet
veuen tres edificis nous, encara que la majoria de noves construccions –de fet, de tot el projecte– es concentraran on ara hi ha les cotxeres de TMB i el seu voltant. Allà hi podrien anar deu torres i tres edificis no tan alts, just davant de l’hospital de Bellvitge. La idea és recuperar el vell projecte de Biopol’H i concentrar-hi em-
ls de ra Rie
al talent local. El projecte sorgeix d’una iniciativa de participació ciutadana que per desenvoluparla té el suport del filòsof Josep Ramoneda i l’arquitecte Miquel Espinet. Tallers d’artistes, sales d’exposicions, àrees de cotreball, indústries culturals, llibreries, espais de lleure i de restauració... “Les indústries culturals facturen a la ciutat uns 300 milions d’euros anuals. Actualment, hi ha unes 200 empreses que donen feina a més de 1.500 persones. Per nosaltres són estratègiques i volem que siguin un dels eixos de futur”, manifesta l’alcaldessa de l’Hospitalet, Núria Marín. Al febrer s’instal·larà una oficina a la zona (és la pastilla que queda entre l’avinguda Carrilet, la rambla de la Marina, la travessia Industrial i l’avinguda Vilanova) per informar sobre el pla. “Si el posem en marxa és perquè hem detectat que hi ha un interès creixent”,
On ara hi ha les cotxeres de TMB es concentrarà gran part de les noves edificacions
lt oba el C d r re Car
a
La ciutat planteja destinar a artistes i creatius 25 hectàrees al costat de la carretera del Mig, on ara hi ha magatzems i naus industrials
Can Trabal. Es tracta d’un projecte que necessitarà almenys uns deu anys per tirar endavant. Només per rebaixar la Granvia, construir-hi les calçades laterals, fer vials nous i urbanitzar tota la zona farà falta una inversió d’uns 150 milions d’euros. “La resta, la construcció dels edificis previstos, serà inversió privada”, va explicar Marín, que va recordar que la crisi i l’espera perquè el Ministeri de Foment soterrés les vies de tren –cosa per a la qual no hi ha data– havia paralitzat la prolongació de la Granvia. “Però no podíem continuar esperant. És un projecte es-
d ga
tana de Barcelona, preveu tres sectors de planejament. El primer afecta una superfície de 42,82 hectàrees. Es tracta de la pastilla triangular de terreny que queda entre la ronda Litoral i la línia de tren de Vilanova. És el sector de l’hospital Duran i Reynals, el del tanatori municipal o les cotxeres de TMB i els solars que té a l’entorn immediat. En aquesta àrea està previst cobrir la Granvia i construir calçades laterals. Serà l’àrea més semblant a la resta de l’actual Granvia. El cobriment farà que millori la connexió amb l’hospital de Bellvitge i el barri guanyi centralitat. A l’extrem més pròxim on s’acaba l’actual Granvia es pre-
re ab aF ud ing Av
tratègic per a la ciutat i per a Catalunya”, va afegir. A favor del desenvolupament d’aquest nou tram hi ha el fet, van explicar, que la majoria de propietaris dels terrenys són administracions públiques: Ajuntament de l’Hospitalet, Consell Comarcal del Baix Llobregat, Transports Metropolitans de Barcelona, Generalitat, Ministeri de Foment... Sumen el 70% del total. “Hi ha moltes reserves per a possibles nous vials. Crec que podrem arribar a acords fàcilment perquè és un projecte molt important”, va dir el conseller de Territori. El PDU, que ja ha estat aprovat inicialment per la comissió d’urbanisme de l’Àrea Metropoli-
>> VE DE LA PÀGINA ANTERIOR
El projecte preveu recuperar velles masies
Rosalía de Castro
JORDI PLAY
El soterrament del primer tram de la Granvia a l’Hospitalet va permetre urbanitzar la plaça Europa
Mig del a r e et al Carr tri us d In sia es v Tra
Superfície: Total: 266.366 m2 Parcel·les: 198.222 m2 Edificada actualment: 325.195 m2 FONT: Ajuntament de l’Hospitalet
m
0
100
LA VANGUARDIA
LA VANGUARDIA 3
V I U R E
DIJOUS, 29 GENER 2015
MUNICIPAL
L’aeroport és una de les zones amb més potencial de l’àrea metropolitana
DAVID AIROB
El Disseny Hub acull una mostra del territori més ric i més poblat de Catalunya
JORDI PLAY
les masies. Aquí és clau la negociació amb el concessionari de cotxes, que continua sent propietària de part d’aquests terrenys. En negociacions anteriors, ja fa gairebé quatre anys, s’havia plantejat crear-hi un dels seus principals establiments. El PDU preveu, en aquesta àrea, set construccions d’alçades molt diverses. Finalment, el tercer sector és l’àrea que queda just al costat de la carretera del Mig i el carrer d’Arquimedes, a la frontera de Cornellà, amb el nou districte cultural de l’Hospitalet. Aquestes 5,8 hectàrees es destinaran a equipaments municipals existents, a usos terciaris, comer-
afegeix l’alcaldessa de la cuitat. Fins ara la idea de districte cultural s’havia fet amb el posicionament d’espais concrets: el centre cultural Tecla Sala (iniciativa municipal), l’edifici Freixas (iniciativa privada) o l’antiga nau Mestral (espai impulsat per Xavier Basiana, creador de la Nau Ivanow)... El projecte que ara planteja el Consistori és destinar-li tot un sector, on més del 60% de l’espai l’ocupen vells magatzems (36%) i naus industrials (32%). Una àrea central on l’activitat econòmica ha caigut durant els últims anys. “Hem estudiat diferents districtes semblants de tot el món. Una de les diferències és que la majoria són fora de la ciutat; aquí passa al contrari, fins i tot està ben connectada per mitjans de transport”, apunta Ramoneda. “Aquest nou ús es pot aconseguir amb petites actuacions, és una àrea que ja existeix”, afegeix
cials i dotacionals. “En tot el projecte no hi ha previstos pisos, però hi podria haver zones amb un ús residencial i hi haurà hotels, hi poden haver residències”, va manifestar l’alcaldessa de l’Hospitalet. La resta d’hectàrees, fins arribar a les 99,4 que es transformaran, seran viaris. El Consorci per a la Reforma de la Granvia, integrat per l’Ajuntament, la Conselleria i l’Institut Català del Sòl, enguany acabarà de desenvolupar el projecte, delimitant continguts i celebrant concursos d’idees, per exemple per al parc de Can Trabal, on, a més de preservar la zona agrària, també es vol crear un centre d’interpretació del passat agrari.c
Espinet. A favor seu també hi juga que la zona està envoltada d’habitatges i que a més a més a dins del sector hi ha immobles i altres àrees qualificades de residencials. “És una àrea que pot tenir ús de forma immediata”, ressalta l’alcaldessa. El projecte passa per convertir el carrer Cobalt en un eix central i construir una zona verda a l’espai que queda al costat de les vies del tren i que donaria lloc al parc de les Arts. L’actual carrer Miquel Romeu, entre naus industrials, passaria a ser per als vianants, i al carrer Leonardo da Vinci es programaria un mercat ambulant d’art. “Farem una política innovadora al terreny impositiu municipal bonificant l’IAE i l’IBI a empreses culturals”, explica Marín. Fins i tot s’ha plantejat crear petits vivers cultural que estiguin impulsats per l’Ajuntament en un futur.c
L’àrea metropolitana busca el seu propi relat
JAUME V. AROCA Barcelona
V
ivim un moment pessimista, és cert, però si el mirem amb atenció veurem que hi ha moltes oportunitats en aquest territori. Només ens falta el consens per ferles”. Joan Busquets, una de les eminències de l’urbanisme –la seva vida passa entre Barcelona i Harvard– resumeix amb el seu habitual to pausat el sentit de l’exposició que avui inaugurarà l’alcalde de Barcelona al Disseny Hub de la plaça de les Glòries. Una exposició, de la qual ell ha estat comissari, tan densa com el territori que vol representar: l’àrea metropolitana de Barcelona. Aquí hi viuen més de tres milions d’habitants –prop de la meitat de la població catalana– que genera el 50% de l’activitat econòmica de Catalunya i la meitat dels llocs de treball; amb una història urbana comuna que comença abans de la Guerra Civil, quan les fronteres entre ciutats veïnes es van començar a esborrar, fins a convertir-se, amb el desarrollismo i la immigració interior fluint cap aquest territori, en un continu urbà avui només separat per les fronteres administratives –l’àrea està integrada per 32 municipis–. El mercat comercial i laboral, l’oferta cultural i formativa de l’àrea metropolitana, els punts de connexió global com l’aeroport o el mateix paisatge litoral de l’àrea metropolitana, pel qual diàriament corren milers de persones indiferents al terme municipal en els quals baten les seves pròpies
MARC ARIAS
El litoral metropolità ignora les fronteres entre municipis
marques, fa anys que ignoren diàriament aquestes fronteres administratives. Metròpolis Barcelona, que així es diu l’exposició produïda per La Central de Projectes, és el primer intent conegut de
L’exposició ‘Metròpolis Barcelona’, que s’inaugura avui, és el primer intent de fer visible la regió l’administració metropolitana per guanyar-se una certa visibilitat pública i crear un cert relat de qui són i de què formen part els ciutadans de l’àrea metropolitana. “És cert –admet Busquets– que a aquest territo-
ri li falta una certa poètica” per arribar a resultar atractiu. L’exposició, si se li pot fer algun retret, és que, en aquest sentit, és poc estimulant. És una exhibició molt saberuda. Però en un cert sentit té lògica. De fet, aquesta mostra conclou els debats que al llarg dels dos últims anys ha organitzat l’equip que està treballant en la redacció del nou pla director urbanístic de l’àrea metropolitana que dirigeix el mateix Busquets i que ha de substituir el ja antic pla general metropolità que ha definit les regles de joc urbanístic de la regió des del 1976. La redacció del pla director s’haurà d’acabar durant el proper mandat. Serà interessant veure, ara que les places es tornen a omplir de política, com es resol aquest debat.c