amigues” Mariana Velasquez i Naranjo

“Les aventures de les millors amigues”

Mariana Velasquez i Naranjo / 3r A LLENGUA CATALANA_PROSA

Hi havia una vegada dues nenes que es deien Paula i Karina. Vivien a My City, eren millors amigues i sempre els passava pel cap viure moltes aventures... com per exemple anar a un bosc màgic, a l’espai, anar volant fins als núvols, pujar a la muntanya més alta del món, descobrir un nou planeta... Però el que més volien era anar fins al fons del mar. Un dia van anar al mar i es van posar a bussejar, però no s’acostaven ni de prop al fons del mar! Totes dues van dir: - Ja estem cansades que no ens passi cap aventura, ni una de sola! I tan fort i amb tantes ganes ho van dir que, de sobte, van aparèixer a dins d’un submarí. - On som? – va dir la Paula. - Crec que en un submarí! – va contestar la Karina. I van començar a explorar una mica per dins del submarí. - Per a què serveix, aquest botó vermell? – va preguntar la Karina. - No el toquis! – va respondre la Paula. Però ja era massa tard. La Karina el va clicar i... ding, ding, ding!!! Se sentia pertot arreu i sense parar! - Què has fet! – va dir molt enfadada la Paula. Però la Karina no li va respondre res. Quan la Karina tenia por, no es mossegava les ungles, sinó que es pintava els llavis. I així ho va fer. De sobte van tancar i obrir els ulls i duien posat l’equipatge de bussejar. No sabien per què ni com, però sense dir-se res es van posar a explorar. - Vine, aquests peixos parlen! – va dir la Paula. - Impossible! – va contestar la Karina, una mica burleta. Al final, però, la Karina va anar-hi i era veritat: els peixos parlaven, i les van veure. - Hola! Ens diem Lili, Mark i Santi – van dir els peixos. - Ella es diu Paula, i jo soc la Karina – van respondre.

44 - Sabeu com podem tornar a My City? – van dir la Paula i la Karina. - Ho sentim, no ho sabem, però podeu anar-ho a preguntar als peixos blancs. - Adéu! – van dir les nenes. I se’n van anar cap on eren els peixos blancs... - Toc, toc – van fer les nenes. - Hola! – van dir els peixos. - Hola, sabeu com anar a My City ?– van dir la Paula i la Karina. - No, però podeu anar a veure els peixos blaus i us ho diran – van contestar els peixos blancs. I això va durar molta estona... fins que finalment només quedava anar a veure un pop molt savi. - Toc, toc – van fer les nenes. - Hola! – va dir el pop amb una veu aguda. - Saps com anar a My City? – van tornar a dir les nenes. - Sí! Us dono un mapa – va contestar el pop. - Gràcies! – van dir les nenes. El mapa deia que havien de fer tres passes a l’esquerra, quatre a la dreta i 16 cap endavant! La Paula i la Karina així ho van fer i quan van acabar de seguir les instruccions van trobar una cova, s’hi van ficar i... ja eren a My City! Van arribar a casa seva i totes dues van dir als seus pares: - No us creureu el que ens ha passat! I catacric-catacrac, aquest conte s’ha acabat!