4t A “L’últim ou de dinosaure” Martí Guàrdia i Calonge

“L’últim ou de dinosaure”

Martí Guàrdia i Calonge / 4t A LLENGUA CATALANA_PROSA

L’Èric, un explorador de 30 anys molt conegut al seu país, és un noi que li encanta la història i la muntanya. Avui estava passant el dia a la muntanya amb en Pol, el seu amic més simpàtic, i en Toni, el seu germà petit, de 25 anys. Al cap d’una bona estona de caminar, l’Èric va veure una casa de fusta no molt gran i tots van decidir d’anar-la a veure. Van entrar-hi amb molt de compte. Els nois hi van trobar de tot: un martell, una bossa amb pedres, una capsa de llumins sense llumins, etc. Van seguir buscant i remenant fins que van trobar un llibre molt antic i ple de pols. L’Èric en va treure tota la pols, però n’hi havia tanta que els tres nois van tossir. En Pol va dir que semblava que allò estigués allà des del segle V a C, i la veritat és que ho semblava. En Toni es va adonar que de dins el llibre en sobresortia un paper. L’Èric va obrir el llibre per la pàgina del paper, i tots van quedar sorpresos: el paper era un mapa. En Pol va agafar el mapa, el va girar i tots els nois van saber a què conduïa aquell mapa: a l’ÚLTIM OU DE DINOSAURE! Es van començar a fer preguntes: Des d’on hem de començar a buscar? A quin lloc hem d’anar? La pols del llibre encara els voltava i no paraven de tossir. Van confiar en el fet que les preguntes les anirien resolent sobre la marxa. Els nois van decidir sortir de la casa, per la porta del darrere. De sobte tots van haver de tirar-se enrere, semblava un somni. Ja no eren a la muntanya d’abans, eren en un lloc que ningú no coneixia (bé, al menys ells no el coneixien). En Pol va notar que feia molta calor i tenia set. Va obrir la motxilla i només hi va trobar mitja xocolatina. L’Èric li va dir: - Ai, Pol, no sé com et pots descuidar les coses més indispensables per anar a la muntanya, ets un cas com un cabàs! Sort que he portat una ampolla d’aigua, una barreta energètica i un plàtan per a cada un! Quan tots van haver esmorzat i reposat, amb molta energia van continuar amb la marxa i van seguir les indicacions del mapa, amb moltes ganes de trobar l’últim ou de dinosaure del món.

52 Quan ja havien seguit pràcticament totes les indicacions del mapa es van trobar en un lloc ple de roques gegants pel mig del camí, i van haver de fer grans esforços per passar-les totes. Fins i tot van acabar amb alguna rascadeta a les cames. Només pensar que cada cop eren més a prop de l’ou de dinosaure els feia deixar els mals enrere, perquè això era molt excitant. Al cap d’unes passes més, quan gairebé eren a la creu marcada al mapa, van trobar uns animals que els tallaven el pas. Els tres nois van avançar fins a plantar-se cara a cara amb els animals. Van intentar passar, però l’intent no va tenir èxit. També, van intentar de dir als animals si es podien apartar i, òbviament, no van tenir èxit. Només els quedava una opció: escalar un arbre molt alt i saltar al darrere dels animals. Atrevits, van saltar de l’arbre. Per sort, no els va passar res, però quan van ser darrere els animals, els animals els van perseguir. Els nois van sortir corrents. Quan ja portaven corrent molt tros van trobar una paret amb una porta al mig d’enlloc, i hi van entrar. Van fer encara no vint passes i ja havien trobat...l’OU! Tots tres van plorar d’alegria i van agafar l’ou de dinosaure. Van obrir la motxilla de l’Èric i hi van col·locar l’ou. Van tornar a la porta, la van obrir i encara hi havia els animals. Per tant, no els quedava res més que córrer fins a la casa on havien trobat el mapa, i van sortir. Ara eren a la muntanya, per tant, van agafar l’ou i el van portar amb ells fins al poble on vivien. Quan van ser allà, van portar l’ou a l’ajuntament, i ...

RRRRRRIIIIIINNNNNNGGGGGG! L’Èric s’acabava de despertar i estava al·lucinant pel somni que acabava de viure! Ara s’havia d’arreglar i anar-ho a explicar a en Pol i en Toni.