6 _4t C “La Caputxeta mandrosa” Quintí Jordi Foguet i León

“La Caputxeta mandrosa” Quintí Jordi Foguet i León / 4t C LLENGUA CATALANA_PROSA_1r PREMI

Avui us explicaré una història que molts coneixereu: “La Caputxeta vermella”. Però no aquella falsa que tots coneixeu, sinó la real, la que va passar de debò. La Caputxeta no era aquella nena alegre que porta menjar a l’àvia, sinó una maleducada i mandrosa. Tenia els cabells negres i llargs, era bastant baixa i no li agradava res. Vivia enmig d’una gran ciutat, però seria millor que no hagués estat així, perquè no deixava de molestar els veïns amb els seus xiscles, que espantarien qualsevol persona valenta. Malgrat tot, la Caputxeta havia sigut una nena molt maca. I us preguntareu: “Com és que ara és així?” Doncs un dia a finals d’agost, la mare, una persona esportista, jove i valenta, li va dir: -Pots anar a portar menjar a l’àvia? Ho faria jo, però estic acabant el disseny d’un edifici. La Caputxeta li va respondre que d’acord, però que abans passaria per casa en Jordi, el seu millor amic. En Jordi era un nen més… com explicar-ho? Raret. Sobre el tema de l’aspecte no era ni alt ni baix i tenia els cabells d’un marró indefinit. Quan va arribar a casa d’en Jordi, se’l va trobar mirant la pantalla de l’ordinador com si estigués hipnotitzat. Li va haver de dir hola diverses vegades, i ell no va treure els ulls de la pantalla ni un moment. Estava jugant a un joc de guerra, i la Caputxeta es va fixar que en un vèrtex de la pantalla hi havia la llista de morts i era llarguíssima. -De veritat t’agrada jugar a això? -va preguntar la Caputxeta. -És clar que sí, si no, no hi jugaria! -va respondre en Jordi amb veu irritada. -Va, prova el joc, que segur que t’agradarà! -hi va afegir en un to més amistós. La Caputxeta va cedir. Quan va començar a jugar, no va poder parar. Era mitjanit i la Caputxeta seguia amb els ulls fixats a la pantalla de l’ordinador. Semblava que hi estigués enganxada. La seva mare li va trucar, però ella ni tan sols va moure el cap. La mare, a l’altra punta de la ciutat, estava molt preocupada. No en sabia res des de feia vuit hores! Mentrestant, la Caputxeta, despreocupada com ella sola, no havia portat res a l’àvia, ni tan sols havia pensat en ella.

56 La mare havia intentat de tot, però res. No hi havia manera de localitzar-la. Només hi veia una solució: havia de trucar al Llop! Curiosament, el seu número era 9011 (llop al revés). El Llop va respondre amb veu de son, però la mare, amb veu ferma, li va explicar que no trobava la Caputxeta i que necessitava que ell la tragués d’aquell embolic. Li va donar la direcció de casa en Jordi i van quedar allà. El Llop tenia el pelatge marró fosc i els ulls del mateix color. També era famós per treure d’embolics la gent, sobretot d’aquells que ni tu ni ningú no se’n podia sortir. La mare i el Llop es van trobar a casa en Jordi. Es van saludar i el Llop li va dir: -Què? -Què de què? Que obris la porta, home, què vols fer, si no? -va respondre la mare amb veu arrogant. El Llop, sense dir res, va obrir la porta d’un cop de pota i van entrar. Van trobar en Jordi dormint al sofà. [...] Van anar a l’habitació i hi van trobar la Caputxeta encara amb els ulls fixats a la pantalla. El primer que va fer el Llop va ser ensenyar-li les dents, però res. Després la va agafar ben fort amb les seves urpes, i res. Finalment, la va apartar de la pantalla i li va preguntar: -De veritat que t’agrada jugar a això? És horrible! La Caputxeta no es va molestar ni a respondre. -Ei! Ho-la! -va fer el Llop, apartant-li el cap de la pantalla. No va servir de res perquè el va tornar a girar. La Caputxeta semblava hipnotitzada. El Llop, irritat, va apagar l’ordinador i, ara sí, la Caputxeta va queixarse. -Para! Què fas? Ja havia matat 999.999 jugadors! El rècord mundial! -va cridar la Caputxeta, enfadada. El Llop la va plantar davant la mare. - No li tornis a encendre una pantalla mai més! -va dir, ben enrabiat. La mare no va tornar a encendre cap pantalla davant la Caputxeta i mai no ho farà. Des d’aquell dia la Caputxeta va començar a mostrar-se maleducada i mandrosa, i fins a dia d’avui, segueix maleducada i mandrosa. Tot i així, la mare, però sobretot l’àvia, la segueixen estimant molt.