4t D “Una aventura inoblidable” Bruna Molera i López

“Una aventura inoblidable”

Bruna Molera i Lopez / 4t D LLENGUA CATALANA_PROSA

I aquí les notícies d’en Marc Molera! -Marc! A sopar! -CALLEU, QUE ESTIC FENT NOTÍCIES! -Marc, para de fer ximpleries i vine d’una vegada. En Marc és el nostre protagonista, a qui li agrada molt fer notícies i viatjar pel món. En Marc tenia una germana gran, la Mar, que tota l’estona li estava recordant que no podia ser periodista, i que això era feina de noies. Però en Marc no li feia cas. Un dia, en Marc estava avorrit (cosa que no era gaire normal) i estava sol a casa, i va dir: -I per què no em gravo fent una entrevista per als de TV3, a veure si m’accepten? -Va ser una pregunta trampa, perquè igualment ho va fer. -Ding-Dong! -Ah! Ja han arribat! Va baixar a obrir a la seva mare i a la seva germana. -Hola! -va dir en Marc. -Hola, tontet! -va dir la Mar, fent-li passar una mala estona. -Mar! Para de fer enfadar el teu germà! -Però, mama! -va dir la Mar. -Però res! Ves a la teva habitació! -va contestar la Montse, la mare de la Mar i en Marc. Mentre la Mar pujava per les escales, en Marc li feia ganyotes. Bé, ara m’he desviat del tema. Després d’una setmana, quan en Marc estava fent deures li va arribar un correu, però no un correu qualsevol, sinó un correu de TV3! I no sabeu què… l’havien acceptat! Però hi havia un petit problema: havia de marxar a la selva per gravar. En Marc estava emocionat i nerviós, perquè sabia que ho havia de dir a la mare. Però després de pensar, pensar i pensar, se li va ocórrer una cosa. Va baixar a baix a veure la seva mare i li va dir: -Mama, me’n vaig de casa perquè la Mar sempre em molesta! -Però, Marc, on aniràs a viure? Va, no diguis bestieses -va dir la Montse. -Doncs a casa l’Anna -(la millor amiga d’en Marc)-! -Va, no diguis ximpleries i ajuda’m a fer el sopar.

58 -No! -va dir en Marc, i va pujar a dalt en un obrir i tancar d’ulls. Al cap de mitja hora, una hora, en Marc va baixar amb les maletes i se’n va anar a casa de l’Anna, on ella ja l’esperava. -Hola, Marc!- va dir l’Anna alegrement. -Hola! -va contestar en Marc. -I aquí el meu periodista preferit! Visca! Visca! -va dir l’Anna. -Anna, vas llegir el meu correu? -Sí, tranquil, ja sé què fer-. “Ding-Dong!” Van anar tots dos a obrir; eren els seus amics: l’Abril, en Martí (el millor amic d’en Marc) i en Ferr (Ferran). Els van saludar i van pujar cap amunt. L’Anna els va explicar el pla i tots van dir que els semblava bé. Al cap de molts dies va arribar el dia de marxar. Van pujar a l’avió i quan van arribar van començar a explorar.

De cop i volta es va sentir un soroll molt fort, i en Marc va agafar la càmera i va dir: -Hola, nois i noies! Avui, el primer dia de la selva, hem sentit un soroll molt fort i ens hem cagat de por. Seguiu-me per a més aven… -Marc! Però què et penses que estàs fent?! -el va tallar l’Anna. Van seguir avançant i,tot espantat, vull dir, i tot plegat, es va sentir el mateix soroll que abans, però aquest cop més a prop i més a prop, fins que es van trobar amb un monstre. Alt, alt, alt, pelut, pelut, pelut i amb uns peus i unes mans molt petits i petites. En Ferr va dir amb prou feines: -Co… corr… CORREU! Van córrer, córrer i córrer fins que el van perdre, però després de mirar enrere 300 cops es van adonar que eren sobre d’un ou d’estruç gegant, enorme, i, un altre cop, a fugir a correcuita! Van arribar a un lloc silenciós, i tots sense alè. -Aquesta selva ens té mania -va dir l’Abril, tan dramàtica com sempre. -Que no! -va dir en Martí, sempre intentant mantenir la calma. Es van quedar allà durant setmanes, i fins i tot s’hi van construir una cabanya. Un dia, en Martí va preguntar: -I els de TV3, Marc? -Doncs no ho sé, la veritat… Van passar més setmanes i més cops que en Marc documentava, però un dia van començar a volar tot d’estruços. Un d’ells va baixar i els va dir: -Perdó per allò de l’altre dia, és que mai no he tingut un amic, i el meu fill és com un amic. -No passa res -va dir l’Anna. -Nosaltres no tenim cap intenció de fer-te mal, ni a tu ni al teu fill! -va continuar en Marc.

-Sí, a més tots som amics de tots i el que més ens agrada és fer-ne de nous -va seguir l’Abril. -Gràcies, nois, ara em ve de gust ser la vostra amiga. -Síííí!!!-van dir tots plegats. -Voleu pujar a sobre meu? -És clar -van dir tots. Quan van tornar a casa no s’ho podien creure. Van obrir el canal de TV3, van veure totes les documentacions i es veu que tot això era un muntatge! En Marc va arribar a casa, va veure la seva mare i la seva germana amb la boca que els tocava a terra! Van mirar en Marc i van dir: -PER MOLTS ANYS, MARC! -Estic orgullosa de tu -va dir la Montse, abraçant-lo. -Felicitats, petitó! -va dir la Mar, movent-li els cabells. I és un gat i és un cavall, ai, un gos!, aquest conte ja s’ha acabat, ai, fos!