6è C “La millor xocolata del món” Ignasi Mas i Genís

94 “La millor xocolata del món”

Ignasi Mas i Genís / 6è C LLENGUA CATALANA_PROSA_1r PREMI

–Mira!– vaig cridar, excitat!

Estava assegut a la cuina prenent una tassa de xocolata calenta amb l’Helena i l’avi. Començaven a caure els primers flocs de neu a Jiufen, i això significava que ja havia arribat l’hivern i podríem baixar per les muntanyes nevades amb trineu a tota velocitat. A més a més, els pares marxaven una setmana de vacances i jo em quedava sol amb l’avi. Visca!

Quan em vaig acabar la xocolata, vaig agafar guants, casquet i bufanda i vam sortir a fora amb l’Helena. Volíem jugar a alguna cosa, però no teníem pilota, perquè l’avi l’havia perduda l’última vegada que vam fer un partit de futbol amb ell. La va xutar tan fort que no l’hem tornada a veure mai més.

Per cert, em dic Jordi i tinc dotze anys, i la meva millor amiga és l’Helena. Cap dels dos no ens podem resistir a la xocolata calenta que ens prepara l’avi cada tarda en sortir de l’escola. L’avi en realitat es diu William, però jo i l’Helena li diem Willy, perquè pensem que li queda més bé. Quan els pa res van tenir les maletes fetes i estaven a punt de portar-me a casa d’en Willy, els vaig suplicar que l’avi s’instal·lés a casa, perquè així ens podria ajudar a mi i a l’Helena a fabricar el trineu.

Com cada any, a principis d’hivern s’organitzava a Jiufen una competició de trineus des de la muntanya més alta de tota la vall. Havíem de fabricar-nos un trineu per poder participar-hi. Jo, l’Helena i en Willy vam anar al taller del pare a veure què hi trobàvem. L’últim any que vam participar-hi vam quedar segons perquè el nostre trineu es va estavellar contra un avet gegant i ens va caure tota la neu a sobre. Vam perdre uns quants minuts intentant treure el trineu d’allà sota. Aquest

any hem de millorar el trineu perquè vagi més fi i no ens passi com l’any passat.

Mentre construíem el trineu, l’avi ens anava explicant una història que la seva àvia li explicava quan era petit. En Willy, de petit, era un nen molt feliç, perquè la seva àvia cada tarda li preparava una xocolata calenta, encara que fos estiu i fes molta calor. Ara ja sabeu d’on ha tret la recepta en Willy de la millor xocolata calenta del món: de la seva àvia. Vam estar treballant durant tres dies i al final ens va quedar un trineu espectacular. L’avi havia participat molts anys a la cursa quan era jove, i ens va ensenyar com construir un bon trineu. Ja se sap, els avis són un pou de ciència. L’Helena estava convençuda que aquest any quedaríem primers i que ens enduríem el primer premi: un viatge a Tòquio! Va arribar el dia de la cursa. L’avi ens va portar fins a dalt de la muntanya i ens va dir que ens esperaria a la línia d’arribada. Ens va donar uns quants consells més i ens va desitjar tota la sort del món.

La veritat és que amb aquell trineu guanyar la cursa va ser bufar i fer ampolles. Quan vam arribar a baix el primer que vam fer va ser buscar l’avi per celebrar-ho, però en Willy no era enlloc. Com que havíem estat els desens a baixar, potser s’havia cansat d’esperar-nos. Que estrany! Vam agafar el premi i vam anar corrents cap a casa. En entrar per la porta, l’olor de xocolata calenta envaïa tota la casa. Ara ja sabíem per què en Willy no ens havia esperat: perquè volia celebrar la victòria a casa amb la nostra xocolata. En sentir-nos a arribar, els pares van aparèixer a la cuina. En veure’ls em vaig posar content, perquè vaig pensar que havien arribat abans del viatge per celebrar-ho tots junts. Però hi havia alguna cosa a la seva cara que no era habitual. De seguida em vaig adonar que passava alguna cosa. Abans que poguéssim demanar què passava els pares ens van fer seure a mi i a l’Helena i ens van explicar que en Willy havia mort, però que ens havia deixat una nota: “Estic segur que haureu guanyat la cursa. Competíeu amb el millor trineu. Us he deixat una xocolata preparada. Gaudiu-la com vosaltres sabeu fer-ho. A la prestatgeria de casa trobareu un llibre de receptes antic. Allà hi ha la recepta d’aquesta xocolata màgica, perquè pugueu preparar-la per a tots aquells a qui estimeu”. AVI WILLY.