1 minute read
2n de Batxillerat “Retrobament” Helena Parareda i Delgar
228 “Retrobament”
Helena Parareda i Delgar / 2n de Batxillerat LLENGUA CATALANA_POESIA_2n PREMI
Advertisement
I avui després de tot ja tornes d’orient, germà; i en els meus ulls, també color moreu com els teus, possiblement pel feliç record d’aquella infància, però sobretot per posar fi a l’estranya temença d’un enyor encara més intens, dolorós i insuportable, s’encén la flama de l’afecte. I una gran felicitat traspua en l’abraçada immensa que esperava tant.
Sí, i els records de les batalles en aquell glaçat paratge on el sol segueix naixent inevitablement, faran que el temps s’aturi per sempre més en aquest emotiu retrobament. És un retrobament per tornar a l’abans i no anar enlloc. Com de proper i llunyà és tot alhora quan m’imagino caminar amb el fusell entre les mans cap a l’atzucac de l’horitzó. I encara sort, germà meu, que la teva veu inconfusible és ara per a mi, gairebé orb, l’empremta del teu ser.
Lluny he sabut com s’escapa de cop la vida i per això ara no vull perdre’m cap més detall d’aquesta nostra història que fou, és i serà encara, tot i que finarà tard o d’hora. Expirarà esperant només que algú la vulgui rellegir. Si era desert el meu cor, no ho podia ser pas la memòria per evocar les antigues i entranyables converses i poder-les expressar en aquestes modestes estrofes.
Ningú, ni tan sols jo, t’havia dit mai que t’enyorava tant i que gairebé vaig esquinçar el cel per tornar a veure’t. El desig de la teva tornada era com un fortuït arrap d’arços replens d’aranyons d’un bell morat de quaresma. Són de fa temps, aquests versos que t’esbosso, i no d’avui. Són per demà, perquè qui sap si et faran melosa companyia.
Les nits van ser molt més equívoques que melangioses, I per tan fosques, en l’explosió se’m perdé la mirada. Quan desesperat vaig salpar cap a un orient massa incert, i tu, sempre tan prudent, vas regressar al nostre casal, vaig advertir d’immediat, estimat germà meu, que seguiríem camins diferents i potser mai més trobaríem el secret dels nostres ulls, perquè brillaven plorant.
