Llibret AC Falla El Portal 2022 by AC Falla El Portal Sueca

“El present llibret ha participat en la convocatòria dels premis de la Generalitat Valenciana per a la promoció de l’ús del valencià”. “El present llibret ha participat en la convocatòria dels premis per a la promoció de l’ús del valencià de la Regidoria de Promoció Lingüística de l’Excm. Ajuntament de Sueca”.

“Este llibret participa en els Premis de les Lletres Falleres”. L’AC Falla El Portal no s’identifica necessàriament amb les opinions dels articles d’aquest llibret.

EDITA Associació Cultural Falla El Portal

DIPÒSIT LEGAL V-657-2004

TIRADA 275 exemplars

DIRECCIÓ I COORDINACIÓ Josep Osca López Núria Navarro Girbés

DISSENY I MAQUETACIÓ Núria Navarro Girbés

EQUIP DE LLIBRET Raquel Blanch Claver Anabel Calderón Martorell Lucina González Domínguez

FOTOGRAFIES Joan Imprevist Fotografia Espai Joan Fuster Col·laboradors literaris

PORTADA Núria Navarro Girbés

IMPRESSIÓ Digiprint

CORRECCIÓ DE TEXTOS Núria Navarro Girbés Josep Osca López

GESTIÓ PUBLICITÀRIA Escarlata Fortea Ferri Josep Osca López

AGRAÏMENTS Empreses anunciants Família Planells-Pérez Enric Alforja Carbonell Mireya Usó Montalbán

COL·LABORADORES I COL·LABORADORS

LITERARIS

Enric Alforja Carbonell

Edith Llop Roselló

Vicent Baldoví Martínez

Jordi Martínez Gutiérrez

Francesc Bayarri Moreno

Andrea Martínez Villena

Anabel Calderón Martorell

Vladimir Micó Soler

Marta Chabrera Fuentes

Jose Moreno Fernández

Alicia Falcó Aguado

Salvador Ortells Miralles

Joan Falcó Andrés

Daniela Osca Iborra

Josep Franco Martínez

Josep Osca López

Salvador Ferrís Cerveró

Daniel P. Grau

Escarlata Fortea Ferri

Àfrica Ramírez Olmos

Xavi Fos Colomer

Julián Sáez Vercher

Lucina González Domínguez

Jorge Vayá Savalls

Rubén Gregori Bou

Amparo Vendrell Fos

Paloma Gutiérrez Muñoz

Salvador Vendrell Grau

Vicente Llàcer García

ÍNDEX GENERAL

Joan Fuster ORTELLS, L’ASSAGISTA SUECÀ

LA FESTA INCOMBUSTIBLE, LES FALLES

102

El nostre combustible PER A FALLES

JOAN FUSTER ORTELLS,

l’assagista suecà

ÍNDEX

«Quan escric, no puc evitar els però...» - SALVADOR VENDRELL GRAU Fem-lo viral! - XAVI FOS COLOMER Joan Fuster i el teatre - VICENT BALDOVÍ MARTÍNEZ La bomba sempre ve - FRANCESC BAYARRI MORENO Joan Fuster i la Falla King-Kong de València - ENRIC ALFORJA CARBONELL 2022: Any Fuster - VLADIMIR MICÓ SOLER L’Espai Joan Fuster - ANABEL CALDERÓN MARTORELL «No em guany el jornal a Sueca. Sinó a Madrid i a Barcelona: però des de Sueca» ÀFRICA RAMÍREZ OLMOS La vigència de ‘Nosaltres, els valencians’ - SALVADOR ORTELLS MIRALLES Fuster a l’infern - JOSEP FRANCO MARTÍNEZ Joan Fuster: cent anys - DANIEL P. GRAU

12 15 18 23 26 30 34 38 42 50 54

Joan Fuster Ortells (1922-1992) és, sense dubte, una de les personalitats més rellevants del panorama literari en la nostra llengua del segle XX. L’autor d’obres com Nosaltres, els valencians i El País Valenciano (1962), Diccionari per a ociosos (1964), Combustible per a falles (1967) o L’Albufera de València (1970), entre d’altres, fou un intel·lectual que va defendre sempre un pensament en gran des d’una xicoteta localitat, Sueca, on va nàixer, viure i morir. I des de la casa número 10 del carrer Sant Josep, van eixir cap a la resta del país assaigs, poemes, articles d’opinió i milers de cartes manuscrites.

“La nostra Pàtria és la nostra llengua” J.F.

Trenta anys després de la seua mort –en matèria, que no en essència– i coincidint amb el centenari del seu naixement, el món de la cultura valenciana i catalana s’han bolcat en aquesta efemèride. A més de tot el projecte que articula l’Any Fuster, cal fer memòria, llegir i redescobrir –en la majoria dels casos– tot Fuster. Perquè, tants anys després, el seu llegat continua estant estigmatitzat i gran part de les noves generacions desconeixen la seua existència. Aquest any cal homenatjar a Fuster, és clar, però també cal revisar, reivindicar i potenciar –més si cap– el seu bast llegat, ja que trenta anys després, les seues reflexions continuen vigents i vives. Perquè com ell bé deia: “la meua posteritat serà de paper”. Cal anar a les arrels d’allò que diu Fuster, replantejar-nos les preguntes que el mateix Fuster va deixar en l’aire però amb una visió carregada de responsabilitat històrica. Extraure el seu pensament i nodrir-nos d’ell, deixant a banda altres elements superflus –o secundaris– i reflexionar de forma col·lectiva. Fuster fou un home amb inquietuds culturals i literàries, obsessionat per la vida i destí del seu poble; mirant sempre el País des d’una perspectiva crítica. Va crear el seu propi estil, el fusterià, el qual era una barreja entre la reflexió, la cultura, la intel·ligència i la capacitat crítica. Es va convertir en el gran intel·lectual del segle XX per mèrits propis: amb total llibertat de pensament i amb una aguda reflexió il·lustrada i moderna, sense perdre mai de vista la memòria històrica i el civisme col·lectiu del poble valencià. Les paraules que va dir Josep Pla (1897-1981) en referència a Joan Fuster, són la millor forma de descriure’l: “Representa una nova mentalitat. No és un valencià estricte, ni un català de València, ni un valencià catalanitzat. Fuster és un element normal de la totalitat de la nostra àrea lingüística”.

«Quan escric, no puc evitar els però...» J

oan Fuster no va ser només l’autor de

Nosaltres, els Valencians. És un dels assagistes més importants en llengua catalana que va

escriure sobre tots els temes que preocupen

l’ésser humà: amor, guerra, xenofòbia... I també sobre els nostres clàssics, sobre l’art i els artistes,

Salvador Vendrell Grau Escriptor

sobre les maneres de llegir, sobre les pautes que ha de seguir un bon escriptor, sobre la condició

humana i la vida... Li agraïm, sobretot, que ens ensenyara a expressar-nos sense cap voluntat d’assentar

càtedra,

sense

cap

engruna

dogmatisme. Que escriure assaig ha de ser una manera d’examinar-se, de reflexionar amb la més absoluta fidelitat a les regles de joc del gènere

literari: “Quan escric, no puc evitar els però, els tanmateix, els em sembla, els em fa la impressió que, els si no recorde malament...”.

Nosaltres, a banda de les reflexions escrites, vam

que no llegeixen més que el que els reconforta en

sense cap tipus de censura —autocensura, millor

biblioteca de ma casa”, ens deia.

poder gaudir de les reflexions orals, en directe, dit— que d’una manera o altra sempre imposa el

els propis prejudicis. Són els fanàtics”. “Teniu la

paper destinat a la impremta. Fuster no parava de

I a escriure: “Autoanàlisi literària? Literària?

Sobre llegir: «Temeu l’home d’un sol llibre», deia

en el DNI, perquè al capdavall, em guanyo la

parlar i no deixava cap tema on posar cullerada.

—segons diuen— sant Agustí. A mi també em fa por la gent d’un sol llibre, o d’un sol diari, aquells

Evidentment, sóc un escriptor: així ho tinc inscrit vida escrivint. És «literatura» el que jo faig? Per

mi, sobretot, és un ofici: un treball. En aquestes

Joan Fuster va fer escola des de les xerrades que cada nit se celebraven en sa casa. Imatge: arxiu Espai Joan Fuster.

latituds ha de ser inevitablement un treball

amb addicions del 1968, la qual cosa li dóna

opinar. No sóc poeta, ni novel·lista, ni dramaturg.

hi ha cap intimitat en el Diari. El seu diari és

irregular, aleatori, mal pagat. Escriure, per mi, és I opinar és ensenyar el cul cada dia.”

Crec que va ser Antoni Martí Monterde, en La paraula assaig, qui va dir que llegir Fuster t’ajuda

a construir una teoria de l’assaig per acostar-te a qualsevol assagista europeu i et converteix en

lector de molts altres autors: Montaigne, Pla... I sempre et fa recordar que la primera obligació d’un escriptor és fer-se llegir i la segona posar

damunt la taula altres autors. Fuster aconsegueix les dues coses.

Molts pocs han llegit un llibre sencer de Fuster,

com a molt han intentat llegir Nosaltres, els valencians o els pamflets, de circumstàncies, que va

haver d’escriure en un moment

determinat. Per cert, pamflets d’una qualitat

literària innegable. Però qui ha llegit el Diari? Un clar exemple d’escriptura d’indagació lliure

i suggeridora reflexió, encara que alguns textos ja s’havien donat a conéixer en altres llibres

com Figures de temps, Indagacions possibles o

Diccionari per a ociosos... Moltes entrades del Diari, que estan datades, són complementades

sentit a l’assaig en matisar-lo o revisar-lo. No un instrument de treball que li és útil per fer reflexions lliures i, com hem dit, provisionals i on

tracta qualsevol qüestió sobre qualsevol tema del seu interès.

En definitiva, cal llegir Fuster. Tot Fuster.

Fem-lo viral! L

legir Fuster és cosa de majors. Perdoneu-me

la contundència, no m’agradaria estar d’acord

amb aquesta sentència. Tampoc ha estat teixida des de l’animadversió cap a l’autor (ni de bon

tros), ni tampoc des de la condescendència rebel d’un prisma jove descontent.

La societat suecana centra els esforços a fer de la seua obra un plaer adult i erudit. I bé, és cert

que el seu tipus d’assaig i els temes que tracta,

en molts casos, tenen un caràcter dens i profund digne

d’un

estudi

filosòfic-intel·lectual,

però

XAVI FOS COLOMER President del Consell de la Joventut de Sueca

tampoc podem desmeréixer la riquesa literària d’aquell altre material accessible i universal.

Aquest any, aprofitant que fa un segle que va

nàixer el nostre prolífic veí, les institucions valencianes i catalanes han volgut incloure’l en

les seues agendes culturals. L’any Fuster, que

així s’ha declarat, haurà de ser una justa excusa

seues visites exprés? A la biografia del seu perfil,

a una joventut, tan allunyada generacionalment

marxandatge, això no, encara que segur que

per projectar-lo des de la transversalitat i encantar del seu període actiu, a la seua lectura.

Sembla que aproximar-lo als espais virtuals està sent una de les principals campanyes que s’està

portant a terme per reivindicar-lo. També és cert que és una mesura rendible en el que és econòmic

tindria una tenda en línia? No crec que venguera

tindrien molt d’èxit les tasses de cafè amb frases

cèlebres seues o les samarretes amb dissenys minimalistes del seu rostre. El que sí que oferiria serien les seues obres de forma independent, no li agradaria això d’estar arrelat a editorials.

i adequada en el fet sanitari, ja que conviure amb la perpètua pandèmia ha aguditzat les possibilitats

que les xarxes socials ens poden oferir. Em sembla una idea encertada i actualitzada, tot siga dit, perquè és darrere de les pantalles brillants on interactua la població jove.

Les xarxes socials no poden ser enemigues de

la literatura. Els escriptors més contemporanis les utilitzen de reforç o inclús de via de promoció. Les xarxes socials no poden ser enemigues de

Fuster, per tant, perquè potser Fuster haguera hagut d’enregistrar-se en alguna per poder exercir d’escriptor en aquests temps.

I posant-nos a imaginar, com seria un Instagram

portat per ell? Posaria stories d’un café a un bar del barri Gòtic de Barcelona en una de les

Quina foto de perfil tindria Fuster a les seues xarxes socials?. Imatge: arxiu Espai Joan Fuster.

On no tinc cap dubte que Joan Fuster seria

d’entendre que no podem contraposar els

els aforismes són tuits del segle XX. Pel que

autor. No haurien de ser oxímorons; els reels

un il·lustre influencer és a Twitter. Al cap i a fi, parlàvem de l’any Fuster, a aquesta xarxa han

fet un compte amb els seus aforismes i sembla tindre bastant èxit. Però crec que la seua fama radicaria en l’acidesa dels seus tuits, la ironia

termes de la joventut amb la lectura del nostre i els aforismes; els hashtags i els assajos; els mems i la seua ironia; els joves i nosaltres, els valencians.

i la crítica. Seria un hater de manual, dur amb

Les Comissions Falleres a Sueca són un motor

premsa amb els seus ‘nyas, coca!’ i tuits virals.

la nostra població. En altres municipis potser son

la classe política i protagonitzaria titulars de

Per contrapartida, no me l’imagine a Tik Tok. No és massa el seu estil; no me’l veig fent el ball

trend del mes ni tampoc fent el challenge del tag de l’amic amb Sanchis Guarner. Ell seria més de retuitar filòsofs francesos, era més bohemi.

cultural que aglutina tot l’espectre demogràfic de

les festes patronals les que ho facen, però no ens equivoquem, a Sueca ho són les falles de bon tros . El paper d’elles en l’empresa de reivindicar

a Fuster i a la lectura és clau per universalitzarla i apropar-la a les noves generacions.

Potser els lectors habituals de Fuster no han

És gràcies a la xarxa fallera, a les seues

dos paràgrafs anteriors. Aquest fet no provoca

escriure sobre el nostre benvolgut autor en

entés gairebé res del que s’ha exposat en els altra reacció que la de reiterar-me amb la idea (de la que ens hem de desprendre) que llegir

Fuster és sols cosa de majors. I no, no hauria de ser així, seria injust per a la bona literatura (encara que dir ‘bon dia’ també semble ser-ho).

pràctiques i costums que aquest any podem aquest Portal. I com he dit abans, aquest any és també una meravellosa excusa per a reviure com eren unes falles abans de la pandèmia (tant

de bo) però també per a reviure a un dels autors més importants de la literatura valenciana.

M’agradaria que aquesta afirmació envellira

mal amb el temps i perquè això passe, hem

Joan Fuster i el teatre Q

uan et diuen que has d’escriure sobre Joan

Fuster, tens la sensació que qualsevol cosa que

digues ha de ser escrita amb tota la meticulositat possible, ja que parlem sobre l’escriptor més rellevant del segle XX i una de les persones més

importants de la cultura, la història i el pensament crític sobre el País Valencià.

VICENT BALDOVÍ MARTÍNEZ Actor en l’obra La bona nova a Maria de Paul Claudel i traduïda per Joan Fuster

Sense arribar a conéixer a la persona he tingut l’ocasió d’interessar-me per la seua obra des de

fa alguns anys. Llegir Fuster no és fàcil, però a mesura que vas aprofundint en la seua vida i obra, t’adones de l’extraordinària influència en el món intel·lectual i arribes a entendre les dificultats que

va viure en l’època que van transcórrer les seues

obres més “critiques” i més rellevants, a més de tot al que va haver d’enfrontar-se amb els poders fàctics d’aquell temps.

Podríem parlar de tantes coses, de la gent que he

la crítica en aquell moment, era que es feia un ús

i odi cap al personatge, del reconeixement que té

i d’anar per casa. D’ací la idea de fer una obra

conegut gràcies a Fuster, de les mostres d’estima fora del nostre territori i tantes i tantes coses més, que necessitaríem un llibre sencer per contar tot el que he viscut en els quatre anys que vaig estar de regidor de Cultura de l’Ajuntament de Sueca

i en una xicoteta part, responsable de la casa museu que es va inaugurar en 2017.

literari del valencià en un registre massa col·loquial

que dignificara el teatre en valencià perquè no

podia ser només això del sainet. Estaven un poc

farts. Davant les circumstàncies en què estava la cultura i la llengua, van tractar de dignificar-la,

deixar enrere el sainet i entrar en altres gèneres que semblaven més avantguardistes.

Però em centraré en el tema que em toca, la

En 1952, en la celebració d’uns actes religiosos,

no es va dedicar al teatre amb la mateixa intensitat

coronació canònica de la Mare de Déu de Sales,

relació de Fuster amb el teatre. Encara que Fuster que va mantenir amb altres gèneres literaris, les

seues reflexions són molt interessants. En alguna de les seues obres fa referència al teatre del segle

XIX i sobretot al seu paisà Josep Bernat i Baldoví. Joan Fuster publicà entre el 30 de juny i el 4 de juliol de 1959, cinc col·laboracions en castellà

al diari Jornada, on va atribuir la situació teatral valenciana a la llarga crisi de renúncies per part

dels autors i a la incapacitat de reformar un gènere que reclamava un gir en allò que estava succeint.

L’oferta teatral en valencià es nodria de sainets. El sainet, que tenia gran acceptació, era l’única manera de congregar a 100 o 200 persones, però

solemnes i també literaris que celebraven la patrona de la ciutat de Sueca, Fuster va escriure Les idees religioses i l’existencialisme en el teatre

modern, un assaig extens i molt interessant, crític i complet, on abordava elements clau d’una etapa decisiva en l’evolució del teatre occidental

contemporani, en els canvis ideològics i estètics del moment, i en el qual deixava patent el seu coneixement i domini de l’obra de Claudel,

Jean Paul Sartre, Bernard Shaw, Albert Camus i d’un llarg etcètera d’autors de la més rabiosa contemporaneïtat soviètica.

europea,

nord-americana

Va ser aleshores quan es reuniren tres amics.

El dramaturg, polític i periodista, Francesc de

l’assaig sobre l’existencialisme en el teatre als

obres de teatre, un jove Fuster i Fermí Cortés,

censura que podria suposar, Fuster planteja la

Paula Burguera, que ja havia escrit algunes un col·laborador imprescindible perquè el fet arribara a bon port, ja que amb la seua dialèctica

va convéncer el grup de Teatre de Càmera de

Jocs Florals. Aconsellat que no ho fera per la possibilitat de fer un circuit amb l’adaptació pels pobles, però sobretot, fer-la a València.

Sueca perquè s’il·lusionara amb la representació

Aprofitant les mateixes festes en les quals

dur a terme l’escenificació.

organitzar una vetllada teatral. Al capdavant

i va aconseguir els permisos necessaris per a

La bona nova a Maria escrita per Paul Claudel,

havia sigut traduïda al valencià per Fuster i com era habitual no va estar exempta de polèmica, ja que la intenció del de Sueca era presentar

s’honrava a la Mare de Déu de Sales, van

del grup de teatre local estava Francesc de Paula Burguera que dirigia l’obra triada. La

representació es va dur a terme a la placeta Fonda un 11 d’octubre de 1952. Va ser un èxit i va anar molta gent. La novel·la

i les possibles representacions

de l’obra es detenen en el dia posterior a la

representació a Sueca. Es va prohibir. Fer teatre en valencià en ple franquisme, a Sueca,

comportava una sèrie de dificultats, però encara va ser possible. Fer-la a València hauria sigut massa i per ací no passaven.

En la traducció, Fuster sintetitzava molts dels El quadre artístic que va representar La bona nova a Maria l’any 1952. Imatge: autor desconegut.

diàlegs, s’atreví a eliminar escenes senceres i a afegir xicotets diàlegs que propiciaven la

comprensibilitat. Fuster fugia de realitzar una

traducció literal i optà per fer una adaptació assequible per al gran públic, amb un llenguatge fàcil d’entendre.

Bastants anys després, l’obra, que es donava per perduda, es descobrí en la Biblioteca Valenciana

el 13 d’octubre del 2013. A punt de llançar la

tovallola, Agustí Colomer, Secretari General de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, buscava

altres documents a la Biblioteca Valenciana Nicolau Primitiu i van trobar l’adaptació Fuster de l’obra de Paul Claudel que es va representar a

Sueca. Allí estava el text de La bona nova a Maria, que finalment va publicar Denes en la col·lecció

Rent, amb un estudi introductori de Francesc Pérez Moragón on comentava les circumstàncies que van envoltar la representació el 1952.

Santi Vallés i Agustí Colomer presenten el 5 de

febrer de 2016 en la casa Fuster dos treballs

inèdits de Fuster: l’assaig Les idees religioses i l’existencialisme en el teatre modern i la traducció de l’obra de Paul Claudel, La bona nova a Maria.

Seixanta-quatre anys després, el 29 de desembre de 2016, el Taller Municipal de Teatre de Sueca

Cartell de l’obra realitzat per Carles Royo per a la representació de 2016. Imatge: Carles Royo.

de la mà de Carles Royo porta a escena la representació de La bona nova a Maria al Centre Cultural Bernat i Baldoví de Sueca.

Alícia Martí, Vicent Baldoví, Sandra Gisbert, Àngels

Vendrell,

Félix

González

Adam

Rubio, dirigits per Carles Royo donaren veu i

Rent va editar, es va poder tornar a representar a Sueca seixanta-quatre anys després.

interpretaren aquella obra que un jove Fuster

Enguany es compliran cent anys del naixement

Sueca va fer una magnífica labor de rescat. Un

de les institucions per honorar a “l’homenot” de

havia adaptat i traduït. El Taller de Teatre de rescat que és mereixedor de donar-se a conéixer en altres indrets.

Aquell text que la censura franquista impedí representar a València i emetre per la Cadena

SER, aquell text que s’extravià i que la col·lecció

de Fuster, de segur que les activitats i els actes Sueca es multiplicaran. També es compliran

setanta anys de l’estrena de La bona nova a

Maria i no hi hauria millor homenatge al mestre, des del Taller Municipal de Teatre de Sueca, que tornar a representar-la.

Actors i actrius del Taller Municipal de Teatre de Sueca que representaren l’obra el 2016. Imatge: Juan Sanz.

La bomba sempre ve E

n octubre del 1981, Joan Fuster va publicar

un article en Diario de Valencia que es titulava

Bomba va i bomba ve. Un text en què fixava la seua posició sobre l’atemptat terrorista que havia

patit en la matinada de l’11 de setembre anterior.

L’escriptor deia: «Amb dos amics –Jaume Pérez Montaner i Vicent Salvador– allargàvem una plàcida conversa sobre qüestions literàries. Al

primer esclafit vam eixir al carrer d’una manera

instintiva: jo visc en una planta baixa. Uns

moments després, quan havíem tornat a entrar en

FRANCESC BAYARRI MORENO Autor del llibre Matar Joan Fuster (i altres històries)

casa entre el fum i la polseguera, féu explosió el

segon artefacte. Ja hi havia acudit gent. Fou un miracle que ningú en sofrís els efectes previstos: qualsevol ferida, la mort».

Joan Fuster sabia que havien anat a matar-lo. Els artefactes del 1981 no eren aquell «petardo» del

1978, com ell mateix l’havia qualificat, que també li

Fuster continuava aquell article afirmant: «Sort

2. Més en concret, de dos cilindres de dinamita. El

sí. Però l’episodi, intrínsecament, era maligne:

va ser destinat. Ara es tractava de dinamita Goma primer, d’un quilo, tallat amb la metxa més curta, que pretenia atraure la víctima al lloc de l’explosió.

El segon, de dos quilos, amb la metxa més llarga. Tot calculat per a sorprendre l’escriptor mirant els desperfectes de la primera bomba i causar-li la mort amb la potència criminal de la segona.

en vam tenir, ben mirat. Pogué haver estat pitjor, d’uns propòsits calculats no tan per intimidar-me

o per causar uns desperfectes en l’edifici, com per veure si, de passada, s’hi produïa una poca –o una molta– sang. La primera vegada que em vam obsequiar amb una pirotècnia similar, l’any

1977 [sic], la cosa no semblava tenir un abast tan

Francesc Bayarri sent entrevistat a l’Espai Fuster. Imatge: Anabel Calderón.

dràstic. No sé si els promotors de la broma són

jutge instructor com una falta de danys. Però

s’ha sabut mai. Siga com siga, es veu que tenen

cas va ser la Brigada Regional d’Informació,

els mateixos, o de la mateixa corda: ni ho sé, ni una idea fixa».

Han passat més de 40 anys des d’aquells fets.

En el seu moment, una acció clarament terrorista (com sempre ho és un assassinat –en aquest cas en grau de frustració– per raons d’odi ideològic, religiós, ètnic...) va ser qualificada pel

paradoxalment, el grup policial encarregat del

l’encarregada de les accions terroristes. A més, els policies qualificaven els fets com «atemptat» en uns informes que no varen arribar mai al jutjat.

En 2022, Any Fuster, i en tots i cadascun dels 41 anys anteriors, tampoc els sistemes judicial, policial, governamental o administratiu han pres la iniciativa de reparar la injustícia declarant aquells

fets com un acte terrorista. I, en conseqüència, de considerar Joan Fuster com una víctima de la violència política que es va viure durant el període anomenat la Transició. Més una

encara,

quan

historiadora,

algú

posem

–un

per

periodista

cas–

reclama

documentació arxivada sobre aquell atemptat, la resposta va del rebuig sense contemplacions a la mirada paternalista.

No. Aquelles bombes de la Transició, en el cas del

País Valencià, sols circulaven en un sentit: venien. Bayarri posa davant de la porta de ca Fuster amb el seu llibre Matar Joan Fuster (i altres històries). Imatge: Miguel Lorenzo.

Mai anaven. 40 anys més tard, ara en forma d’indiferència institucional, continuen circulant en sentit únic.

Joan Fuster i la Falla King-Kong de València “A

Joan Fuster no li agradaven les falles”.

Aquest és un dels molts tòpics, com veurem a continuació sense fonament, que sobre Fuster continuen escoltant-se en l’actualitat.

És possible que no li agraden les falles a algú

Enric Alforja Carbonell Tècnic del Centre de Documentació de l’Espai Joan Fuster

que va escriure sobre elles al llarg de més de

trenta anys? Des de la dècada dels cinquanta fins a principis de la dels vuitanta del segle XX els

articles fallers de Fuster es publicaren en diaris

i revistes com Festividades, Levante o Jornada,

així com en llibrets de comissions de Sueca, Gandia o València.

En 1967 apareix Combustible per a falles, un recopilatori d’alguns d’aquests escrits on

qualsevol pot veure com Fuster tracta aspectes diversos de la festa, la gastronomia, la música,

la pólvora, el foc o els ninots, per posar alguns

exemples. Sempre amb sàtira i ironia, com el tema requereix, però sense cap rastre d’hostilitat.

Na Germana, coneguda popularment com a Falla King-Kong.

D’on ve, aleshores, el tòpic? A finals dels anys

setanta, i principis dels vuitanta, trobem alguns

dels escrits més crítics de Fuster –possiblement són aquests articles els que alimenten el tòpic–

però no són contra la festa fallera, sinó contra el control i la politització que aquesta havia patit pel règim franquista. La majoria d’ells es publicaren a

la revista Qué y dónde. En el titulat “Falles folles...” al número 160, del 6 al 12 d’abril de 1981, escriu:

“La suposada ‘sàtira’ fallera, ben al contrari, té una certa propensió a ser reaccionària” i en “La cendra” número 107, del 31 de març al 6 d’abril

de 1980, es lamenta: “No podran ser les falles

una altra cosa? Ser ‘progressistes’, per exemple.

Com, menys o més discutiblement, ho van ser al principi”.

Però en aquests convulsos anys de la Transició

no tots els aspectes que veu Fuster en les falles són negatius, també comencen a obrir-se algunes

escletxes cap a un futur diferent per a la festa fallera, com per exemple la creació, en 1977, de

la comissió dels carrers Jacint Benavent - Reina

Portada del llibret de la Falla King-Kong 1979. Imatge: arxiu Espai Joan Fuster.

Aquesta comissió va tindre una vida molt curta, només els tres exercicis de 1977 a 1979, però

des del primer moment va lluitar contra aquests

elements reaccionaris que tant criticava Fuster, advocant per unes falles populars allunyades

de l’asfixiant control de la Junta Central Fallera.

Varen vindicar grups com Al Tall o Els Pavesos, encapçalats pel polifacètic Joan Monleón, a més,

foren dels primers a renegar del vestit negre per als homes, conegut com a “de panderola” i

imposat per la Junta Central Fallera, en favor de la indumentària tradicional, que aleshores no es reconeixia com a vàlida.

Per als seus llibrets comptaren amb il·lustradors

com Manel Gimeno, Micharmut o Sento, i

en els texts, a més de Fuster, també hi varen col·laborar, per exemple, Josep Vicent Marqués

“Un futur confiat per a les Falles” fou el text que Fuster va escriure per aquesta comissió. Imatge: arxiu Espai Joan Fuster.

Els monuments eren obra dels mateixos fallers;

Com no podia ser d’altra manera Fuster es va

acabaria donant-li el nom popular a la comissió,

comissió: reivindicació de la música en valencià,

o Vicent Franch.

el primer va ser un enorme King-Kong, el qual

mentre que altre any es feren tres piràmides de diferents mides, la més gran, amb espai per a actuacions, la xicoteta tenia rodes per dur-la a les cercaviles, i la mitjana estava buida i oberta

sentir molt identificat amb els principis d’aquesta de la indumentària tradicional, de l’estoreta

velleta, d’elements com la sàtira i la crítica social, o apropar la festa als veïns i al barri.

per la part superior, de manera que els veïns

En el llibret de 1978 va aparéixer un escrit de

volgueren cremar.

originàriament publicat en castellà al Levante,

podien llançar-hi qualsevol “estoreta velleta” que

Fuster “Pros i contres de les falles”, article

en l’especial de falles de 1957, i també inclòs en

estímul d’autoconscienciació. Dit en termes més

Serà en 1979 quan Fuster escriga un article

on també planten falles– de trobar-se identificat

l’esmentat recopilatori Combustible per a falles expressament per a la Falla King-Kong, en “Un futur confiat per a les falles” elogiarà la manera que tenen d’entendre-les:

“Recuperar el sentit de “festa” indòcil, d’explosió

vital, de peculiar carnestoltes multitudinari, serà

el futur de les falles. Una festa on el carrer i la gent siguen els protagonistes descarats,

càustics, somrients. Una festa que arribe a convertir-se, a través de les seues peripècies divertides, en canal d’un autoalliberament i un

planers: l’oportunitat del poble valencià –i d’allà

amb ell mateix, sense pautes administratives, sense la fascinació, eterna fascinació de la classe

dominant, sense xenofòbies ni neofòbies. Que el foc siga una excusa de joc, i no una mala llet inquisitorial dirigida.

Jo crec que així serà. La falla King-Kong –que duu un nom insolentment faller– ja ha trencat el gel.”

Però, entre els expedients oberts per la Junta Central Fallera i els furibunds atacs de l’extrema dreta –alguns fallers patiren agressions al casal i una fallera major va rebre amenaces telefòniques–

finalment, després de només tres anys de vida, desaparegueren. En 1981 es va crear una nova

comissió, en el mateix emplaçament, però amb un esperit molt diferent.

A Joan Fuster no li agradaven les falles? Després de llegir molts dels seus articles sobre la festa jo

pense que sí, però no qualsevol, sinó unes falles

populars, de barri, crítiques, reivindicatives; on la tradició no ens impedisca mirar endavant. Trenquem ja el tòpic. Part final de l’escrit, on està present la fotografia de l’assagista de Sueca. Imatge: arxiu Espai Joan Fuster.

2022: Any Fuster S

’apropen les Falles del 2022 i amb elles es

compagina un esdeveniment molt important per a

Sueca com és l’Any Fuster –declarat pel Consell el 2022–, per haver fet 100 anys del naixement de l’escriptor suecà.

Vladimir Micó Soler Regidor de Cultura de l’Ajuntament de Sueca

Joan Fuster es pot relacionar amb les Falles per les seues col·laboracions en alguns llibrets

de falla, o per tenir la imatge de Sant Josep a la

façana de sa casa, on deixava que les diferents comissions de Sueca anaren a ofrenar les seues

corones els dies grans de la festa josefina. Però

Fuster, igual que les nostres estimades Falles, comparteixen una cosa: que tant l’escriptor com la nostra festa són sinònims de cultura.

L’Ajuntament de Sueca té molts projectes en ment i altres que ja estan desenvolupant-se per a l’Any

Fuster. El primer que farem serà presentar el llibre

que hem editat anomenat Joan Fuster i Sueca, un llibre realitzat pel director del museu, Salvador

Com deia el mateix Fuster en un aforisme: “un bon llibre sempre és una provocació”.

Ortells Miralles, i pel director honorífic i assessor

Es tracta d’una publicació molt bonica, amb

amb la seua col·laboració de forma desinteressada

estar en la biblioteca personal de totes les cases

Francesc Pérez Moragón, de qui sempre comptem en pro del Museu Fuster i de la ciutat de Sueca.

moltes imatges que, sincerament, crec que deu de Sueca, ja que formarà part de la bibliografia bàsica de la nostra cultura.

El primer acte de l’any Fuster: la presentació del llibre Joan Fuster i Sueca. Els ponents foren Vladimir Micó, Dimas Vázquez, Dolors Pedrós, Francesc Pérez i Salvador Ortells. Imatge: Anabel Calderón.

També tenim una exposició que ja avancem que

no podem deixar de visitar-la, des del meu punt

de vista és molt recomanable, ja que es mostrarà

artistes com Andreu Alfaro, Joan Miró, Josep Renau o el suecà Alfredo Claros.

la col·lecció privada d’art que va atresorar

A més a més, recentment s’ha realitzat una

col·lecció que no està exposada a l’Espai i que

va cofundar i codirigir junt amb l’escriptor José

seu contingut. Dintre d’aquesta destaquen les

l’any passat, s’engloba dins dels actes en honor

Fuster al llarg de la seua vida. Es tracta d’una es podrà veure de forma inèdita en el 99% del

mateixes peces d’art, en alguns casos molt valuoses –i úniques– que li regalaven a l’autor

digitalització de la revista Verbo, revista que

Albi; una digitalització que, malgrat presentar-se a Joan Fuster i l’any de la seua efemèride.

De forma conjunta amb la Direcció General

Joan Fuster rep de mans d’Alfredo Guillem, alcalde de Sueca, la medalla d’Or de la ciutat el 21 de desembre de 1984. A la dreta de Guillem està Joan Lerma, President de la Generalitat Valenciana; a l’esquerra de Fuster esta Ciprià Císcar, Conseller de Cultura, Educació i Ciència de la Generalitat Valenciana i Vicent Vera Chaqués, posterior alcalde de la ciutat. Imatge: arxiu Espai Joan Fuster.

d’Innovació Educativa hem inaugurat l’Aula Infantil

Hem d’estar orgullosos dels nostres il·lustres

vindre i gaudir a la seua manera de la cultura

el mapa cada dia, a banda de la seua qualitat

de 0 a 3 anys perquè els més menuts puguen i de l’Espai Fuster; i que els pares, al mateix temps, puguen visitar el centre cultural mentre les menudes i els menuts estan fent el curs.

Per últim, i no menys important, tenim el curs “La crítica cultural de Fuster” amb el CEFIRE de Gandia, uns cursos de formació que oferim cada any al mateix museu i que aquest any no podia faltar una relació entre l’autor suecà i la cultura.

Cal destacar que hi ha més projectes que encara

no han vist la llum i que, a poc a poc, anirem

revelant. El que sí que puc dir és que ens espera

i Joan Fuster és un dels que situa a Sueca en literària per la qual ja hàguem d’enamorar-nos de l’autor.

Només em resta dir una cosa, com deia Fuster i a més fent referència al llibret i l’obra que fa la Falla del Portal de Sueca:

“Els llibres no supleixen la vida, però la vida tampoc supleix els llibres”

El 2022 sempre serà l’Any Fuster.

un any de molta cultura al voltant de la casa núm. 8 del carrer Sant Josep.

Jo, com a Regidor de Cultura, estic molt content i feliç perquè m’ha tocat viure l’Any Fuster des de

dins, en primera fila, i és tot un honor. Es tracta de molta feina, però el museu compta amb un equip

humà molt capaç, amb moltes ganes i amor per la

seua feina i tots els projectes es portaran a terme amb èxit.

L’Espai Joan Fuster E

l Museu Joan Fuster va obrir les portes el 25

de gener del 2017, vint-i-cinc anys després de

la mort de Joan Fuster el 21 de juny de 1992, per fi inauguraren un lloc per a fer memòria de

l’escriptor. L’Espai Joan Fuster està ubicat en dues cases –els números 8 i 10– al cèntric carrer Sant

Anabel Calderón Martorell Gestora del Museu Joan Fuster

Josep. La casa núm. 8 coneguda pels suecans

com la casa de Pasqual Fos o dels Messeguers i la casa núm. 10, en la qual va viure l’escriptor des dels 7-8 anys fins a la seua mort.

Allí, en la planta baixa, trobem tres parts museïtzades de la casa de l’assagista i trobem una representació del seu llegat. Aquest es divideix en

tres temàtiques: vida, obra i treball. En la vitrina de vida trobem documentació original exposada com

fulls de tasques, el resguard de la universitat quan

va estudiar Dret, algunes agendes, papers amb

llistes de tasques, el currículum quan es presentar

que ha quedat original de la casa que li fa el seu

després d’haver estudiat Filologia Catalana...

a despatx d’advocat que va exercir durant pocs

per a treballar en la Universitat de València

Quan ve el visitant destaquem una agenda de telèfon que ell l’utilitzava per a catalogar la seua biblioteca personal.

pare quan eixe espai era el seu lloc de treball com

anys fins que decideix que la seua professió siga l’escriptura.

Després, unim aquesta vitrina comentant el mecanoscrit de la seua biblioteca per relacionar-

lo en la segona vitrina de cartes, on podem trobar correspondència amb persones influents de la

cultura valenciana i catalana. Al costat d’aquesta

vitrina trobem una imatge de la finestra després de l’atemptat que va patir l’11 de setembre de

1981, mostrant els danys ocasionats. A les parets hi ha algunes fotografies simpàtiques de quan era

menut i altres instantànies de diferents edats fins als seus últims anys de vida. Una del seu pare esculpint una imatge religiosa, la Verge de la Magdalena, que es troba a l’església de Sollana;

una fotografia explicant Fuster a una classe de

El Museu Joan Fuster va obrir les portes en 2017, vint-icinc anys després del traspàs de l’assagista suecà. Imatge: Anabel Calderón.

col·legi de Cervantes una exposició del pintor

Continuant

col·legi Politècnic on el pare donava classes de

representació de la llibreria de Joan Fuster: la

Alfredo Claros, altra fotografia d’una classe del dibuix, sent company de treball del pintor Claros.

I acabem assenyalant, per aquells despistats que no han alçat el cap, el sostre de talla i la decoració

l’espai

museístic,

apleguem

a l’apartat obra, on ens trobem amb una primera columna hi ha llibres d’obra pròpia amb

les seues diferents edicions –en vida va escriure 62 llibres i després de la seua mort s’han publicat

altres llibres com la correspondència on ja duen

les col·laboracions de Fuster quan va participar

llibres on Fuster junt amb el seu amic i hereu

digitalitzada

14 volums–, en la segona columna trobem Josep Palacios traduïen llibres d’altres idiomes al valencià, a continuació els llibres on ell va

participar escrivint el pròleg, ja molts escriptors

valencians i catalans el tenien en tanta admiració

en la revista Verbo –revista que es pot trobar a la pàgina de l’Espai Joan

Fuster–, on recalcem els dibuixos que va fer per

aquesta, i la revista L’Espill, la qual encara edita la Universitat de València i d’on ell fou director.

que era un honor que ell poguera participar. Va

Malgrat que a Joan Fuster el coneguem com

per exemple en algun llibret de falla.

se sustentava gràcies als articles d’opinió que

col·laborar en llibres d’obra col·lectiva, posant

En la part de baix de la segona columna hi ha

catàlegs d’art on Fuster va participar amb el text; a canvi d’aquesta feina li regalaven una peça d’art, per això ell tenia una col·lecció d’art

escriptor, durant molt de temps la seua economía va publicar en revistes i periòdics a escala

autonòmica i nacional. Per aquest motiu en el museu hi ha un panell amb les capçaleres dels mitjans més importants on va publicar.

important d’artistes de meitat del segle XX.

El tercer espai, treball, està ubicat en el lloc més

la gran amistat o admiració que tenien aquests

seues tertúlies, on ell va escriure tot els seus

Algunes peces que també tenia Fuster era per

artistes com Andreu Alfaro, Manolo Boix, Joan Miró o Josep Renau, entre altres.

A la tercera columna de la llibreria trobem discos

i entrevistes en les que va participar i, a la

part del mig, una prova de com Fuster des de la seua mort és investigat, ja que cada any es presenta algun llibre que versa sobre la figura

de l’assagista. De l’última columna destaquem

emblemàtic de l’edifici, on es realitzaven les

manuscrits i mecanoscrits. En la vitrina trobem en mecanoscrit original de la primera edició de

Nosaltres, els valencians, un tros de criatura

dolcíssima, centenars de fixes de lectura, quan va participar de jurat, guions de quan va participar en la conferència de Josep Pla a Bellreguard i el guió d’una classe que va impartir

quan era professor de la Universitat de València.

En la zona del rebost trobem discos dels Pavesos, Rosita Amores o Raimon, la placa de quan ell

va exercir d’advocat i dalt de la llar el Premi

9 d’Octubre i el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes. Al lloc on ell passava la major part temps hi ha una pantalla amb un audiovisual on

es recrea amb imatges com era la casa quan ell vivia amb la seua veu.

L’altra part visitable per al públic quan ens visita el

museu és el claustre on es realitzen exposicions

temporals i actes culturals, tertúlies, concerts, conferències, actuacions teatrals... i on el visitant

Anabel Calderón, gestora del Museu, juntament amb un grup de xiquets i xiquetes que visiten l’Espai Fuster. Imatge: Anabel Calderón.

sempre comença la visita amb un audiovisual recordant-nos la trajectòria de l’escriptor suecà.

Al primer pis de l’immoble trobem el Centre de

Documentació, on està guardat tot el llegat de Joan Fuster i que per qüestions de conservació, no és un espai visitable.

Per a poder completar la visita al Museu Joan

Fuster es pot realitzar la Ruta Literària Joan

Fuster i Sueca on, a través dels mateixos textos de Joan Fuster, es pot conéixer el context històric de Sueca.

Al segon pis s’ubiquen les dues aules on rebem

als alumnes en l’Aula Didàctica de Cultura

Contemporània on l’alumnat pot fer un dels huit

tallers que hi han preparats per als diferents cursos, des de primer de primària fins a segon de batxillerat.

«No em guanye el jornal a Sueca. Sinó a Madrid i a Barcelona: però des de Sueca» E

l 23 de novembre d’enguany es complirà un

segle del naixement de Joan Fuster (1922-1992)

un dels intel·lectuals valencians més destacables i influents de segle XX. Com apunta el sociòleg Toni Mollà, autor d’una extensa bibliografia sobre

l’escriptor, Fuster fou “un intel·lectual europeu de

Àfrica Ramírez Olmos Editora de Balandra Edicions i Presidenta de l’Associació d’Editorials del País Valencià

Sueca, un home que es va fer a ell mateix, un autodidacte amb capacitat d’esponja per assumir i

impregnar-se de totes les lectures. Capaç, també, d’intervenir i contradir els pensadors europeus”.

Aprofitant l’ocasió dels seus cents anys, la Generalitat Valenciana va aprovar el passat mes de novembre declarar el 2022 com a “Any

Joan Fuster” sota el lema Cent de Fuster. País, paisatge, paisanatge 1922-2022. Un “any” de celebracions que se suma a altres “anys” que la Generalitat Valenciana ha dedicat a diferents

personalitats valencianes com Vicente Blasco Ibáñez o Luis García Berlanga.

Les primeres accions que s’han dut a terme és la presentació de la imatge gràfica que servirà

Joan Fuster. El comité executiu estarà integrat per un comissionat, Francesc Pérez Moragón, un comissionat adjunt, Salvador Ortells Miralles, i quatre persones pertanyents a la comissió.

d’insígnia identificativa, obra del dissenyador

Se’ns presenta per davant tot un any d’exposicions,

institucionals. La comissió commemorativa serà

una gran oportunitat per a recuperar i actualitzar la

Dani Nebot i la constitució de diferents comissions presidida per Presidència de la Generalitat, la vicepresidència primera recaurà en la Conselleria

d’Educació, Cultura i Esport i el Ministerio de Cultura y Deporte, ocuparà la vicepresidència

segona. A aquesta comissió també formaran part la Secretaria Autonòmica de Cultura i Esport, el Consell Valencià de Cultura, l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, la Direcció general

espectacles i actes culturals i acadèmics que seran

figura de Fuster i fer-lo més conegut (o conéixer-

lo). Hi haurà, per tant, temps i poques excuses per a no rellegir (o llegir per primera vegada) la

seua obra i també una gran oportunitat per al poble que el va veure nàixer, viure i morir que

tindrà (o almenys hauria de tindre) un important protagonisme.

de Promoció Institucional, la Direcció general

Al llarg dels anys, l’obra i la figura de Joan Fuster

Valencià de Cultura, la Càtedra Joan Fuster de

preveure l’eixida de nous llibres que completen i

de Cultura i Patrimoni, la Direcció de l’Institut la Universitat de València. El Comité d’Honor

estarà integrat per representants de les Corts, el Ministeri de Cultura i Esport, el Consell Valencià de Cultura, l’Acadèmia Valenciana de la Llengua,

la Universitat de València-Estudi General, Xarxa

Vives d’Universitats, l’Ajuntament de Sueca,

Institució Alfons el Magnànim, Institut d’Estudis Catalans, Institut Ramon Llull i els hereus de

ha estat objecte d’una extensa bibliografia i és de

amplien, o en altres casos donen a conéixer, les

seues aportacions des de diferents punts de vista. En la vida de qualsevol escriptor són rellevants els llibres perquè són el mitjà necessari i atemporal per a difondre la seua obra.

Encetem el 2022 amb la publicació de Fuster i Sueca; al meu entendre un llibre rellevant i

necessari, dedicat a fer palés la relació del

Joan Fuster. Un volum molt ben editat que a

com diuen els autors al pròleg “La qüestió era

gràfic bellament tractat pel dissenyador de

pensador amb la seua Sueca natal perquè tal

aquesta: es pot conéixer realment l’obra de

Fuster, calibrar-la, endinsar-se en tots els sentits i registres que conté, que són tan diversos, sense acostar-se a Sueca? Creiem que no i aquest volum procura facilitar-ne l’operació”. El llibre forma part del catàleg d’Edicions 96 i en

aquesta ocasió ha comptat amb la col·laboració de l’Ajuntament de la Ribera Baixa i l’Espai

més d’un text acurat conté un magnífic material l’editorial Pau Àlvarez López. Els autors són dos especialistes molt qualificats en l’obra del pensador valencià: el director d’honor i assessor

extraordinari i l’actual director de l’Espai Fuster,

Francesc Pérez Moragón i Salvador Ortells Miralles, respectivament. Garantia que el llibre és una joia d’imprescindible lectura i a la que cal prestar l’atenció que mereix.

La relació entre Joan Fuster i Sueca ha estat

prolífera i molt present tal com hem pogut comprovar amb la lectura dels seus textos. L’historiador suecà Antoni Furió ho va demostrar

en el llibre publicat el 1993 Elogi del meu poble, un

recorregut pels escrits apareguts, entre el 1945 i el 1991, en diversos mitjans de comunicació i on

Fuster tracta temes directament relacionats amb el seu poble tal com història local, festes, la Mare

de Déu de Sales, la Muntanyeta dels Sants, el concurs de paelles, personatges com l’escriptor Joan Fuster Ortells, l’assagista suecà, treballant a sa casa. Imatge: arxiu Espai Joan Fuster.

Josep Bernat i Baldoví o el periodista Francisco Peris, aspectes socials, gastronòmics...

Els autors de Fuster i Sueca insisteixen, des d’un altre vessant, en aquesta estreta i íntima

vinculació i han dividit el llibre en quatre capítols.

Pla, i allí es mantenien tertúlies inacabables sobre

la seua relació amb Sueca, una descripció de

que sense dubte han contribuït a construir (o a

Una breu biografia de l’escriptor, una visió de

l’Espai Joan Fuster i finalment, una ruta literària per la ciutat, relacionant escrits i llocs urbans o del

política, vida, país, literatura... unes converses imaginar com podia ser) el nostre País.

terme que tenen una especial relació amb la seua

Jo no vaig conéixer a Fuster i mai vaig participar

el parlament que Joan Fuster va fer a l’Institut

vaig anar, amb un grup de companyes de la meua

vida i obra. El llibre el completa un annex amb d’educació secundària, després que el centre va rebre el seu nom.

Una menció destacada mereix l’Espai Fuster, del què Sueca pot estar ben orgullosa i que caldria

que aprofitara també per a donar a conéixer la

ciutat. Des d’allí es fa un magnífic treball que té com a objectiu principal, encara que no és l’únic,

eixamplar i projectar la seua figura al món. Un

arxiu de documentació que conta, a més, amb una biblioteca i un museu que és un espai de

referència no només per a l’estudi i conservació del llegat del fill més internacional de Sueca,

sinó que també s’està convertint en un lloc de “peregrinació” –com també ho era sa casa– on es

programen visites guiades i nombroses activitats

culturals. Està ubicat a la casa de l’escriptor al

carrer Sant Josep número 10. A aquesta “catedral” de la cultura acudien cada nit una legió d’“amics,

coneguts i saludats”, una classificació de Josep

en aquestes tertúlies, però si recorde un dia que

classe, a sa casa. A nosaltres ens havien explicat que Fuster era una persona molt important però poc més, i van voler convidar-lo perquè fora jurat d’un concurs literari que l’escola de l’Encarnació

havia convocat. Tocarem a la porta, no ens obria ningú, esperarem i, de tant d’insistir, la porta es va obrir tímidament i va aparéixer un home major amb

ulleres i un batí de quadres. Què voleu?, ens va

dir. I nosaltres li contestarem: som de l’Encarnació i volem que vosté siga jurat d’un concurs literari.

Va ser curta la conversa, es va sorprendre, va somriure lleument i va acceptar. Mai més tornarem a veure’l no obstant ens queda l’anècdota de què

el seu nom apareguera, junt amb altres escriptors,

com a membre il·lustre del nostre jurat. L’escriptor degué pensar... bé realment no sé què degué

pensar, encara que com era sarcàstic m’ho puc imaginar, però és millor que cadascú imagine el que vulga, veritat?

Vigència de ‘Nosaltres, els valencians’ P

er quin motiu es reedita de manera

continuada

llibre?

pregunta,

naturalment, no admet una única resposta. Si, per exemple, la contestàvem des d’un punt de

vista mercantilista, diríem que perquè existeix

SALVADOR ORTELLS MIRALLES Director de l’Espai Joan Fuster

una demanda prèvia. Però, si anàvem un pas

més enllà i ens preguntàvem per quin motiu

es genera aquesta demanda, la complexitat

de la resposta se’ns faria evident de sobte, de manera impensada, perquè mai no se sap ben cert per què generacions renovades

de lectors mantenen un llibre amb vida. O

potser sí. Deu haver-hi multitud de teories al respecte que desconec. En qualsevol

cas, si hagués de citar un sol factor que ha contribuït poderosament a la pervivència de Nosaltres, els valencians diria que ha estat la

vitalitat de les seues propostes, que encara són

no fins ara. Nosaltres, els valencians no fou una

La redacció d’aquest assaig interpretatiu sobre

què aparegué, però aconseguí agitar consciències

matèria d’anàlisi. D’això, en diuen un «clàssic».

els avatars del País Valencià, des de la creació

del regne per Jaume I, en el segle XIII, fins a la

obra esperada ni previsible en el context social en ben d’hora, des de l’inici del seu periple editorial.

Segona República espanyola, ha esdevingut un

«Esgotada de fa mesos la primera edició

reflexionaren –i continuen reflexionant– sobre la

mercat encara en demana més exemplars, i es

element primordial perquè milers de valencians

seua identitat nacional a partir d’una nova manera d’entendre els fets històrics que els defineixen.

Ja des de la seua aparició, i per la voluntat de Joan Fuster en concebre’l, el llibre estava dotat d’una projecció que s’ha fet visible en les

d’aquesta obra, els editors han cregut que el

proposen de repetir-ne el tiratge. Si tenim en

compte els costums del nostre petit món cultural, sembla que això –ben poca cosa, al cap i a la

fi– hauria d’ésser considerat com un autèntic “èxit

de llibreria”.» Així començava Fuster el pròleg

a la segona edició de Nosaltres, els valencians,

dècades posteriors. Sense la seua presència,

dos anys després d’aparéixer-ne la primera, el

vida valenciana en l’últim tram del franquisme,

aniversari de la seua publicació, es pot afirmar

tal com assenyala Francesc Pérez Moragón, «la durant la Transició i en els temps actuals, hauria

estat distinta i probablement molt més passiva.» La reflexió que suposa aquest assaig sobre els

valencians és un fet insòlit, un autèntic tour de force per a analitzar de manera global i coherent la

identitat dels valencians a través de la complicada

trama de la història d’un poble nacionalment ambigu i socialment inconnex. Ningú no ho

havia intentat abans amb la clarividència i la

determinació de Fuster. Tampoc després, si més

23 d’abril de 1962. Encara ara, en el seixanté que aquest èxit inicial de vendes s’ha mantingut de

manera sostinguda en el temps, com testimonien les més de trenta edicions i reimpressions que se n’han fet –incloent-n’hi quatre en castellà–,

malgrat les dificultats imposades per la censura

franquista entre 1964 i 1977. Aquesta vitalitat editorial és un signe inequívoc de la seua permanència en l’ordre de les vigències actuals i una conseqüència directa i positiva del propòsit de

Fuster d’interpretar la història sense pretensions

arqueològiques, sinó amb la mirada posada en

que entren en joc en una valoració d’aquest

interpretatiu de base històrica com aquest ha

la seua projecció en el temps és que continua

el futur. Tot i que, com és ben lògic, un assaig estat reexaminat, discutit o esmenat per estudis puntuals –fonamentalment històrics, sociològics i econòmics.

Certament, mesurar en termes exclusivament numèrics la vigència d’una obra comporta el

risc de no considerar la multiplicitat de factors

tipus, però potser la manifestació més clara de tenint lectors molt després de la mort de l’autor.

Vist així, no són dades trivials el nombre de reedicions efectuades, com tampoc no ho

són els estudis i els debats que ha suscitat. I encara caldria parar esment a la proliferació de

citacions i de referències que ha produït i a la quantitat ingent d’articles i d’intervencions en

Diferents edicions del llibre Nosaltres, els valencians, des de la seua publicació en 1962. Imatge: Anabel Calderón.

congressos i jornades d’estudi que han contribuït

exclusiva i excloent de l’autor amb aquest assaig,

com a mostra l’apreciació d’Ernest Lluch, que

la visió de la resta del bosc. Convé advertir, en

a erigir el llibre en un referent inexcusable. Valga

afirmà que aquesta obra oferia la primera visió estructurada de la realitat del País Valencià fins al punt de separar «la història de la prehistòria» dels

valencians. I també la de Josep Iborra –menys hiperbòlica que la de Lluch, i tal vegada per això

més precisa i subtil–, que establia una analogia

entre Nosaltres, els valencians i el Discurs del mètode de Descartes, per la qual cosa implica una ruptura radical amb la tradició historiogràfica anterior.

Siga com siga, la present reedició no es deu –o

no es deu solament– a una reacció immediata

davant una fita commemorativa. També hi té un pes específic l’interés continuat i renovat que desperta entre el públic lector. És innegable, per

tant, el gran ressò que ha merescut el treball de

Fuster, des de la perspectiva de la raó cívica i de les polítiques de reivindicació, tant des d’una

dimensió estrictament valenciana com des d’una de més àmplia, vinculada a un espai nacional

que ell anomenava «Països Catalans». En canvi,

com ocorre sovint, l’èxit aclaparador de Nosaltres, els valencians ha propiciat la identificació quasi

com si fos un arbre imponent que impossibilita aquest sentit, que l’espai dedicat a la «qüestió nacional» en la bibliografia fusteriana és inferior al

que recull la imatge més tòpica de l’assagista, que

es distingia per una vasta amplitud d’interessos. I

si bé és cert que Nosaltres, els valencians era el llibre que més s’estimà respecte a la seua tasca

d’anàlisi sobre el país, Diccionari per a ociosos i Consells, proverbis i insolències eren per a ell els més representatius del seu pensament.

Amb tot, Nosaltres, els valencians no és en absolut una excursió eventual, sinó producte d’una

preocupació permanent per la realitat històrica i

política del País Valencià, una preocupació en tot

cas anterior a l’escriptura del present assaig. La indagació i l’actitud davant de la identitat nacional provenia de finals de la dècada de 1940, i fou

plasmada per primera vegada, el 1950, en una

col·laboració a La Nostra Revista, la publicació de l’exili que Fuster escollí per a encetar la seua

trajectòria com a assagista i per a establir les relacions inicials amb la cultura catalana de fora

del País Valencià. Fou en resposta a una petició de Vicenç Riera Llorca que va escriure l’article

«València en la integració de Catalunya», un

editorial, Edicions 62. Segons Max Cahner,

i prohibicions– a intel·lectuals i polítics del

obra marcaria el futur de l’editorial, que aviat

text programàtic adreçat –ençà i enllà d’exilis Principat. En els anys successius, es proposà d’aportar arguments sòlids per a engegar el

procés de reconstrucció d’una consciència nacional unitària, amb atenció especial a la

identitat dels valencians, més afeblida i, per tant, necessitada d’una dedicació més peremptòria.

Aquest treball apassionat quallà finalment en

Nosaltres, els valencians, per bé que l’autor

mitificà la imatge segons la qual el feu per encàrrec i amb «l’ajuda de Tabacalera i la casa

Soberano» en un parell de mesos –en concret,

que la fundà amb Ramon Bastardes, aquesta aconseguí figurar entre les més importants en llengua catalana. Fuster i els editors aspiraven

a trencar el caràcter conservador imposat per la censura franquista a la producció editorial. Així,

Cahner li demanà un llibre «en la línia de Notícia de Catalunya, de Vicens Vives», i fins i tot li’n

proposà el títol, «inspirat en el de Nosaltres els catalans que havia d’haver dut el de Vicens.»

Definitivament, 1962 fou un any decisiu en la

vida personal i literària de Fuster, un annus mirabilis en què, a més, donà a la impremta El

entre desembre de 1961 i març de 1962. Si

País Valenciano, Poetes, moriscos i capellans

covat que anava prenent forma en un incessant

escrivia, pro panem lucrando, per a El Correo

així fou, es tractava d’un projecte llargament procés de compilació de dades i d’informacions

diverses, un procés de difícil execució si es té en consideració l’escassesa de materials documentals i bibliogràfics a l’abast en aquells anys.

Al cap i a la fi, Nosaltres, els valencians, el llibre

més emblemàtic de Fuster, fou un encàrrec i alhora un repte que s’imposava ell mateix.

El volum iniciava les activitats d’una nova

i Qüestió de noms, a banda dels articles que

Catalán i Destino, entre altres mitjans. O siga, un treball herculi que revela la fragilitat laboral de qui no pertanyia a la redacció de cap diari ni

disposava d’una altra font d’ingressos. Ell mateix, de fet, s’autodenominava com un «jornaler de la

ploma». És a dir, treballava, cal no perdre-ho de vista, per encàrrec i amb urgència.

Tot i tractar-se d’un encàrrec urgent, Fuster manifestava certa satisfacció d’haver escrit

aquest assaig. Hi havia, sobretot, un imperatiu ètic

l’ambient d’aleshores, deia Fuster, no permetien

de llibre que «hauria preferit de veure escrit per

l’aparició

que l’esperonava. Era, deia ell mateix, la mena algú que hi posés en joc més competència i més

intenció: un historiador, o un sociòleg, o, millor encara, un oportuníssim centaure d’historiador i de sociòleg». Però, al marge d’aquesta consideració,

se sentia impel·lit a escriure’l per una necessitat

tan objectiva com apressant: tractar d’aclarir l’entitat del poble valencià, un poble abandonat

a la desídia i als mimetismes estèrils, pres d’una barreja de localisme i conformitat provinciana que el menaven sense remei a la depauperació social.

Fuster el va escriure per a explicar-se la seua

perplexitat, motivat per una constant inquietud personal i fruit d’una reflexió íntima davant la situació d’anormalitat del País Valencià.

El cert és que Nosaltres, els valencians tingué una recepció immediata i favorable. De seguida que

es posà a la venda, en van aparéixer comentaris elogiosos a la premsa per part de noms de prestigi

com Josep Pla, Joan Sales, Josep Maria Espinàs i Llorenç Villalonga, entre molts altres. D’altra banda, a València hi hagué una forta reacció local,

prenent com a excusa no Nosaltres, els valencians

sinó El País Valenciano. Les circumstàncies i

res més que això. Fonamentalment, hi mancà de

«contraopinants»

amb

voluntat

d’establir un diàleg constructiu i profund capaç d’obligar-lo a introduir-hi esmenes o rectificacions. No

obstant

això,

Fuster

havia

deixat

una

poderosa empremta com a historiador, per bé que, quan exercia com a tal, no deixava d’operar

metodològicament com a assagista. Aquest és,

sens dubte, un dels trets més característics de la seua producció historiogràfica. No hi ha un tall insalvable entre la seua literatura d’idees i la

dedicada a temes històrics. La finalitat última de Fuster és examinar la consciència que ell mateix

té de qualsevol tema i així ho feu en Nosaltres, els valencians. En aquest sentit, no hi ha solució de continuïtat entre l’escriptor i l’historiador o el

referent cívic. Ni tampoc entre la visió de Fuster de la problemàtica local o nacional i la diguem-ne

general o universal. Fuster assaja igualment quan

escriu aforismes o determinats poemes, quan escriu un article d’opinió o un text sobre història

o crítica cultural. Fuster assaja quan escriu sobre

temes locals i, també, sobre generals. Així, en Nosaltres, els valencians, interroga la història per

a donar una resposta aproximativa –defugint la

formulació de tesis incontestables– o per a obrir

noves línies d’investigació. Per aquest motiu

academicista.

treballs l’etiqueta d’estudis històrics, encara que

seua obra– Fuster no pot encabir la totalitat dels

sempre es mostrava reticent a posar als seus en tingueren l’aparença. Aquest recel, quasi

instintiu, ja fou comentat pel professor i crític Antoni Comas quan expressà que, en matèria d’història, Fuster «s’abrigava abans de ploure».

Això no vol dir, en absolut, que es posava a

escriure sobre un tema especulant des del buit, sinó que dissimulava l’erudició sota un estil

desimbolt i penetrant. De fet, els inevitables

defectes dels seus treballs sobre temes històrics no són majors que els que hi ha en obres de

professionals i acadèmics i, en general, tenen l’avantatge de ser més enginyosos i amb una

comprensió més àmplia de la complexitat i l’abast dels problemes.

Al darrere de Nosaltres, els valencians hi ha el buidatge pacient de centenars de referències bibliogràfiques

transcrites

acuradament

fitxes de treball. Tota una demostració de sagacitat i habilitat inquisitiva reflectida en una

eficaç combinació de reflexions extretes de l’observació de la realitat i de cites erudites

destrament inserides en un discurs vivaç

i amé, diametralment oposat a l’esterilitat

Sembla,

tanmateix,

que

Nosaltres, els valencians –i en general, en la

seus coneixements. No soc el primer a constatar que l’escriptor està per damunt de l’obra. La complexitat de l’associació de conceptes i de les constants digressions en l’eix temporal de la narració –perquè aquest assaig no deixa de

ser, en el fons, una narració– per a relacionar

dades, episodis i argumentacions així ho

fan veure. Escriu acuitat per la necessitat de condensar tota la informació de què disposa

i no té altra alternativa que emprar el que

Josep Palacios ha anomenat feliçment una adjectivació «salomònica», capaç de liquidar

sobtadament una digressió o argumentació que

podria allargar-se. Bescanvia, diguem-ho així, la lucidesa i l’enlluernament de l’estil incisiu per

l’exhaustivitat carregosa. A més, els seus escrits –tal vegada per la deformació professional de l’articulista que ha d’atraure diàriament

l’interés dels seus «clients»– estan concebuts per a mantenir l’atenció continuada de qui els

llegeix. Així es pot comprovar, per exemple, en la distribució capitular del llibre, similar a una

novel·la en tres actes amb final obert, un final que correspon d’escriure a la societat a la qual

interpel·la. El primer capítol, «Fets», situa sobre el

Tot Nosaltres, els valencians és una incitació al

quals el poble valencià ha restat inactiu. I aquesta

ser llegida com una font de reflexió i no com un

mapa de la història els esdeveniments davant dels

mancança de respostes –«Les indecisions», que

és el títol del segon capítol– ha generat una sèrie

de dilemes –«Els problemes» del tercer acte– sobre els quals cal prendre una «decisió de futur»

per tal de resoldre’ls. En definitiva, pretén corregir l’evolució històrica del País Valencià, que no és sinó involució o dimissió.

Per sistema, Fuster posa el dit a la nafra, no tant per regirar-la com per constatar-ne l’existència. I ho fa amb una deliberada actitud antixovinista, denunciant la inutilitat del «provincianisme» i

del «provincialisme», això és, de la «mentalitat

sucursalista» i de l’«autosatisfacció localista».

De vegades, ho fa amb sarcasme, però mai no gratuïtament, sinó amb rigor i a les ordres d’una intencionalitat claríssima. Just per això

no s’acontenta amb interlocutors aquiescents, perquè es mostra partidari de la dissidència saludable i constructiva que eludeix l’immobilisme

i el dogmatisme. Al capdavall, anhela transformar la societat mitjançant l’escriptura, que en ell és

sempre acció, desvetllament i projecte de canvi, i no simple contemplació o diagnosi inactiva.

debat i la revisió d’idees, una obra que demana

text fundacional, ja que fou elaborat en unes

coordenades històriques molt concretes. Té el

valor, reitere, de qui no es conforma a emetre un diagnòstic sinó de qui, a més, proposa una

«decisió de futur» o un «full de ruta» a seguir,

sense messianismes ni essencialismes. Fuster, en escriure, obre un diàleg, una conversa, amb qui el llegeix. No indica cap punt d’arribada;

més aviat, després de determinar l’origen i la genealogia de l’anomalia dels valencians com a

poble, marca el punt de partida d’un camí que cal

recórrer per a transformar la realitat. Aquesta és la disjuntiva que planteja: «A l’una banda, hi ha

aquells qui afirmen que ja estem bé com estem, que vivim en el millor dels mons possibles, i que

la “província” claudicada, la dimissió lingüística i

les ficcions fòssils són ideals desitjables; a l’altra banda, els qui ens refusem a la vergonya d’una trista alienació nacional, els qui creiem que els valencians podem ésser un poble sa i coherent.»

Encara avui, quan hom gira l’última pàgina

d’aquest brillant assaig, sent la necessitat de prendre partit contra la paràlisi i l’apatia del seu poble. Encara avui.

Fuster a l’infern J

oan (de la Creu) Fuster i Ortells va nàixer

a Sueca el 23 de novembre de 1922, en una caseta del popular carrer de la Punta, al si d’una

modesta família de llauradors, de tradició catòlica i carlina, vinculada durant molts anys a una de les

nissagues arrosseres més il·lustres i significatives

de la ciutat: els Fos. Joan Fuster, pare, i Maria

Josep Franco Martínez Escriptor

Ortells ja havien tingut un altre fill, que va morir quan encara era un xiquet de bolquers.

L’adolescència de Fuster, fill únic, va transcórrer en un ambient familiar condicionat per la tradició rural suecana, on hi havia un lloquet per a la política

o, potser, per a la nostàlgia que caracteritzava el

carlisme. I també hi havia una certa estima per la cultura o, almenys, per la cultura local que, en aquella època, va produir al nostre poble uns

quants espècimens curiosos, com ara el mestre

José Serrano, el pare Amat de Crist Burguera,

que va ser autor d’una curiosa història de Sueca

i després d’haver-se dedicat a penes uns mesos

grecs –no vull fer comentaris fàcils al respecte–, o

va classificar en “putes, pobres i parents”, Fuster

que emparenta directament els suecans amb els el químic Conrado Granell, inventor dels filtres de ceràmica Sinaí, que eliminaven la calç i d’altres impureses de l’aigua i que els nostàlgics encara

poden comprar ara, cars, al Corte Inglés, que en va adquirir la patent...

Per això no és estrany que, ja abans d’anar a

València a estudiar Dret, el jove Joan Fuster haguera mostrat un notable interés per la lectura...

a fer d’advocat, amb una clientela que ell mateix havia començat a donar-se a conéixer més enllà

de les fronteres valencianes, sobretot mitjançant la correspondència que mantenia amb alguns intel·lectuals catalans a l’exili.

Després, el mateix any que Raimon es va donar a conéixer amb les quatre primeres cançons del

seu vastíssim repertori i The Beatles gravaren

els seus primers singles, Joan Fuster, en plena

Però després va esclatar la guerra i ja sabem

maduresa creativa, va publicar quatre llibres que

després de la victòria del general Franco i dels

de la seua obra. Qüestió de noms forma part

com van acabar les il·lusions dels joves suecans seus còmplices.

L’any 1943, en plena postguerra autàrquica,

representen perfectament els temes recurrents

dels pamflets de divulgació ideològica; Poetes, moriscos i capellans és un magnífic exemple

d’història de la cultura; Nosaltres, els valencians

Joan Fuster es va traslladar a València i la vida

és un clàssic de la reflexió social i El País

aquella època, mentre Fuster escoltava per a

lúcida però sempre crítica, que Fuster tenia de

a la capital amplià els seus horitzons. Durant

aprendre, la seua actitud silenciosa i atenta es va fer tan proverbial que els amics l’anomenaven

el mut. Però el mut va trencar el silenci ben prompte, amb una sèrie d’articles apareguts en la controladíssima premsa valenciana d’aquell

temps. Uns anys més tard, ja llicenciat en Dret

Valenciano és el paradigma de la visió, amena i

la realitat valenciana. Una realitat que estimava apassionadament, com no podria negar ni el

més acèrrim dels seus detractors, sempre que conserve alguna neurona activa.

No deixa de ser curiós que fóra, precisament, el

llibre més lleuger de Fuster fins aquell moment,

que culminà amb la cremà d’un ninot que

el més personal, el més informatiu, il·lustrat,

representava l’escriptor en un acte públic que es

Ramon Dimas, el que provocara més reaccions

falles, per aquell temps, desfilaven uniformades

a més, amb unes fotografies magnífiques de virulentes entre els lectors hipotètics d’un País Valencià que a penes acabava de superar les

va assemblar massa a un auto de fe perquè les i marcant el pas.

conseqüències de la guerra d’Espanya, a les

Un article “anònim” aparegut al Levante el dia 2

Mundial. Com a conseqüència de la publicació

de l’article, que no era gens anònim, era Diego

quals caldria afegir les de la Segona Guerra

de El País Valenciano, el setembre de 1962, la premsa de la capital va iniciar una campanya

contra Fuster i les seues tesis; no es tractava d’un debat necessari per a aclarir postures, sinó d’una campanya de desprestigi personal

de febrer de 1963 va iniciar la campanya. L’autor Sevilla, catedràtic de Dret Polític a la Facultat de Dret i consejero nacional del movimiento... Tot fa pensar que els ideòlegs del franquisme encara no havien tingut temps per a llegir el llibre ni per a

digerir les opinions de Fuster, però ja sabien que

El ninot de Joan Fuster va ser cremat a les portes de l’Ajuntament de València per fallers i falleres que no havien llegit mai la seua obra. Imatge: arxiu Espai Joan Fuster.

la censura s’havia deixat marcar un gol. L’endemà,

fotografies i d’estar escrit en castellà, estic segur

del Levante, una altra circumstància impensable

majoria de la població era analfabeta en la pròpia

Las Provincias va reproduir íntegrament l’article en els nostres dies i una prova de les virtuts de la

literatura fusteriana, capaç de posar d’acord els dos diaris més importants de la capital.

El dia 9 de març de 1963, un mes després d’haver-

se iniciat els atacs i mentre Fuster passava un parell de setmanes a Barcelona, per motius de treball, el món faller celebrava la Cavalcada del

que havien llegit molt poques persones. Perquè la llengua i ben poc destra en la imposada i perquè, en cas d’haver llegit el llibre, supose que haurien

trobat també alguna virtut en aquell volum que,

per primera vegada, trencava el tòpic del Levante feliz i mostrava, en la mesura en què ho permetia la censura, una realitat que no va agradar gens ni miqueta a les autoritats del moment.

Ninot i la comissió de la falla Peu de la Creu-

L’any 1967, Fuster va saber traure profit de

pantomima que portava el títol de El mundo

les falles, anteriors i posteriors a l’auto de fe, en

Don Juan de Vilarrasa hi va participar amb una

de los infiernos. Diverses pàgines de El País Valenciano, ampliades, eren contestades pels articles apareguts en la premsa local i una falleta

que reproduïa el perfil inequívoc de l’escriptor

suecà i que tancava la comitiva, va ser cremada davant la tribuna del jurat, situada a la plaça de

l’Ajuntament, presidida, aleshores, per la famosa

estàtua eqüestre del general Franco que va ser

retirada amb nocturnitat, molts anys després, per uns funcionaris amb passamuntanyes.

Tot ben innocent, si bé es mira, però massa poc espontani per a tractar-se d’una reacció “popular” davant d’un llibre gros que, a pesar de dur moltes

l’anècdota en recopilar els seus escrits sobre un llibret deliciós, ple d’informacions curioses

i de respecte, que no puc deixar de recomanar:

Combustible per a falles, reeditat per Edicions Bromera i, per tant, fàcil de trobar a les llibreries. Enguany, quan els valencians i les valencianes

commemorem el centenari del naixement de Joan

Fuster, els fallers i les falleres de Sueca teniu la possibilitat de deixar ben clar que sou molt

diferents d’aquelles falles franquistes i, en compte

de condemnar Fuster als inferns i de cremar-lo, sense “males intencions”, podeu demostrar que

esteu agraïts a la seua faena, a tot allò que, des del nostre poble, va fer per nosaltres, els valencians.

Joan Fuster: cent anys Ja coneixeu el cèlebre aforisme grec: «Joan Fuster és la mesura de totes les coses». I morir deu ser deixar d’escriure

Joan Fuster, Consells, proverbis i insolències

a ja una pila d’anys vaig sentir un comentari a

Josep Franco que em va colpir. Amb to d’humor, però ben convençut, el magnífic narrador suecà

Daniel P. Grau Departament de Traducció i Comunicació de la Universitat Jaume I

afirmava en la presentació d’un llibre seu que

qualsevol escriptor ha d’aspirar a ser, com a mínim, el millor del seu poble. Això si no has nascut

a Sueca, on, a tot estirar, t’has de conformar a ser el millor escriptor del teu carrer… I a la que

et despistes, has de canviar de carrer. Crec que, òbviament, en l’hipotètic rànquing de qualitat

d’escriptors suecans, Franco no considerava

Joan Fuster. Perquè Fuster no és només el millor escriptor del carrer de Sant Josep o el millor

escriptor suecà de tots els temps, Fuster és, sens dubte, un dels nostres millors escriptors. Fuster és un escriptor de talla europea, universal.

El 23 de novembre de 2022 Joan Fuster hauria

d’El País Valenciano: ja en vaig parlar fa uns anys

d’arribar als setanta. Fuster, de Sueca estant —

que, si no vaig errat, també corre per internet,

fet cent anys. Va morir el 1992, mesos abans sempre de Sueca estant, al principi per tenir cura dels pares ja grans i després perquè, segurament,

s’hi havia acostumat—, va dedicar tota la seva

vida a la cultura. Durant un temps va fer versos, uns versos que, tot i que ell se’ls mirava amb una bona dosi de displicència, tenen una qualitat més

en un article publicat en un espai similar a aquest, per si algú el vol localitzar. El ventall de l’obra

fusteriana és, doncs, bastant ampli i permet que el lector s’hi acosti des del vessant que li resulti

més atractiu. Sempre hi trobarà, això sí, un nivell de qualitat que ratlla l’excel·lència.

que respectable. Ben aviat, però, es va adonar

En aquest sentit, i respecte als textos més

conrear en molts dels vessants que presenta.

entrevista que li va fer per a la revista Serra d’Or

que el seu hàbitat natural era l’assaig, i el va

breus, més de consum periòdic, quotidià, en una

Des de la reflexió intel·lectual absoluta a l’article

l’any 1965, Baltasar Porcel deia de Fuster que «si

literari, des de la descripció del territori a la

lo una estona cada dia, l’obligués a fer un article

o la monografia sobre algun autor o algun període

plasmació de la seva concepció política del país, des de l’anàlisi de la realitat més immediata al

repàs de la nostra història… I aforismes, també va escriure molts aforismes, que són aquelles petites píndoles, sovint amb una càrrega irònica, que encapsulen en pocs mots una reflexió que

pot arribar a ser molt profunda. Fins i tot va analitzar el fenomen de les falles, en una sèrie de

textos que es van aplegar en un llibret encisador: Combustible per a falles —abans d’això havia

estat el centre d’una polèmica amb una trista repercussió fallera el 1963 arran de la publicació

el propietari d’un periòdic aconseguís de tancarsobre l’actualitat sociopoliticocultural i després el pogués publicar en primera plana, seria disparar

una canonada cada matí: augmentarien els lectors

i els embolics». I Francesc Pérez Moragón, en una antologia de textos fusterians que va preparar

en homenatge al mestre pocs mesos després del

seu traspàs, citava els mots de Porcel i afegia, referint-se als seus estudis d’història cultural:

De la mateixa manera, el lector té dret de preguntar-se què hauria passat si un promotor intel·lectual hagués tancat efectivament Fuster,

la seua biblioteca i els seus arxius —amb canals exteriors pròdigs en l’arribada dels materials informatius demanats pel presoner—

dedicar el 1962 —i que Pla, fidel al seu exquisit

estil plagiari, hi va reproduir textualment—, hi ha els mots següents:

i l’hagués obligat a fer, cada any, cada dos anys, durant l’espai de temps que calgués, un

Soc un gran treballador i, com que l’afirmació

estudi sobre un o altre clàssic, un panorama

és una veritat literal, no vull que me la neguin, i

d’un moment determinat de la nostra literatura,

l’única cosa que lamento és que la necessitat de

una revisió de cada paràgraf de Nosaltres, els

guanyar-se la vida a força d’escriure em deixi

valencians…

ara tan poc temps per a llegir. Llegir és l’única cosa que m’ha divertit sempre. I no voldria

El rigor analític i el sentit comú de Fuster, que, com ell mateix afirmava, era el menys comú dels sentits, queden plasmats en cadascuna de

les seves aportacions i, en certa manera, com

afirmaven tant Baltasar Porcel com Francesc Pérez i Moragón, no deixaven indiferent ningú.

morir-me sense haver deixat en funcionament i «en forma» al País Valencià, uns quants equips d’intel·lectuals i de no intel·lectuals capaços de remoure —o almenys d’intentar-ho— aquesta societat en perpètua somnolència digestiva…

Fins i tot les seves cartes personals —un altre

L’afirmació inicial és ben certa: Fuster va ser

general de la seva correspondència— són

deixat un llegat intel·lectual monumental en

suecà, el professor Antoni Furió, és l’editor petites obres d’art que fa goig de llegir. Com dic,

el lector té on triar, sobretot si, mentre llegeix i després, té ganes de pensar.

Per continuar permeteu-me, ara i ací, una reflexió sobre la nostra realitat actual vista en clau

fusteriana. Entre els materials que va fer arribar a Josep Pla perquè elaborés l’homenot que li va

un gran treballador i gràcies a això ens ha

forma de llibres, opuscles i articles. I pel que fa al desig que hi expressa, a mi m’agrada

pensar que el va més o menys aconseguir. Si mirem alguns dels equips d’investigadors que

hi ha a les universitats valencianes, sobretot en departaments de filologia, història, economia o sociologia, haurem de concloure que molts són

fills intel·lectuals —directament o indirectament,

amb ell o contra ell— del pensador de Sueca. És

més, aquest país nostre no seria el que és sense

Fuster, tot i que segurament no és com a ell li hauria agradat que fos. Però això ell —sempre escèptic—, de ben segur, ja sabia que passaria.

Enguany, l’Acadèmia Valenciana de la Llengua

l’ha nomenat escriptor de l’any i la Generalitat

Valenciana ha declarat el 2022 Any Fuster. Són dues decisions que cal aplaudir. De fet, em

sorprenen gratament: estava convençut que cap de les dues institucions no s’hi atreviria perquè,

com diu Furió en una entrevista recent que li feia

un diari de la ciutat de València, Fuster encara resulta incòmode, cosa que li agrada perquè és

una demostració que el seu missatge continua

viu i potent, «un Fuster incòmode i irreverent continuaria essent necessari encara avui», afirma.

Jo em conformaria que l’efemèride servís perquè els joves s’acostessin amb ment oberta a l’obra de Joan Fuster i que els no tan joves que el van llegir

carregats de prejudicis s’hi reconciliïn. Perdoneu-

me l’escepticisme —fusterià—, però ho dubto —i

voldria, amb totes les meves forces, equivocar-

Joan Fuster és, sense dubte, un escriptor de talla europea. Imatge: arxiu Espai Joan Fuster.

me.

La festa incombustible, les FALLES

ÍNDEX

Salutació del President - JUANJO LÓPEZ ORTELLS Fallera Major - IRENE GRAU PIQUERES Fallera Major Infantil - LAIA TOMÁS ESCRIVÁ Premis 2021 Portaleretes i Portalerets Monument Infantil Monument Gran Junta 2022 Comissió i Cort d’Honor Cort d’Honor Infantil i Comissió Infantil Actes en imatges

Programa d’actes - FALLES 2022

66 70 72 74 75 76 78 82 84 88 90 94

“Però el foc –el foc de les falles– mereix una consideració més profunda. En realitat, és una variant de l’eterna foguera ritual, que la humanitat de l’ample món reitera des dels seus temps més antics” J.F. La nostra festa ha perdurat al llarg dels segles per la seua transmissió de generació en generació. L’origen de les Falles està relacionat amb els focs rituals de l’equinocci de primavera, però en l’actualitat són una “evolució” de les celebracions que organitzaven els fusters de València en homenatge al patró del gremi. La festa tal com la coneguem es configura durant la segona meitat del segle XVIII, desenvolupantse al llarg del segle XIX, fins a convertir-se en un element identitari dels valencians i les valencianes. Les Falles és una de les manifestacions festives més esteses i conegudes del territori valencià, tenint una gran tirada turística, ja que any rere any rebem gent de tot el món que venen a gaudir del nostre art i de la nostra festa. Són llum i color, pólvora i cadafals, bunyols i paelles. Les Falles són una expressió viva i popular del poble valencià; una festa d’origen veïnal que ha anat evolucionant, perfeccionantse i adaptant-se a les vicissituds al llarg dels segles, sent una manifestació artística, satírica i cultural digna de menció. Som els fallers i les falleres qui inculquen als seus fills i filles l’estima per aquesta festa. Aquest caràcter generacional ha estat un dels elements clau per declarar-la Patrimoni Immaterial de la Humanitat, màxima distinció que pot rebre qualsevol manifestació cultural. Un component cultural tan arrelat que podem afirmar que les falles són agents culturals.

JUANJO LÓPEZ ORTELLS PRESIDENT

stimada Família Fallera, aquest any tinc

a la comissió. En temps durs i en situacions molt

estimada comissió. Des de ben menudet he viscut

a un col·lectiu que mai ha tirat la tovalla, tot açò

l’honor i gran responsabilitat de presidir la nostra

l’amor per aquesta Falla; moltes voltes he somiat en arribar a presidir la comissió, somiava desfilar

junt a tots vosaltres i gaudir de les orquestres i xarangues al nostre cau. Ha arribat el moment de complir i gaudir d’aquest somni, sols espere estar a l’altura i que tot puga eixir com en els meus somnis.

Han estat anys complicats, on aquesta pandèmia

que estem patint ens ha llevat el que més estimem els fallers i les falleres: trobar-nos al cau

i fer d’aquest la nostra segona casa. També ens ha negat poder gaudir de les nostres cercaviles,

engalanant i alegrant els carrers, mudats de valencians i valencianes i escoltant la nostra volguda i enyorada xaranga.

És molt difícil d’explicar com hem estat al peu del canó sense obtenir res a canvi, si alguna volta haguera d’explicar allò que és ser faller i

fallera seria l’exemple ideal el com hem recolzat

complicades hem seguit tirant avant i pertanyent em fa pensar que les Falles, en general i la nostra

en particular, estan més vives que mai i que com cada 20 de març sempre renaixen de les cendres per erigir-se més altes i fortes que l’any anterior.

Abans d’acomiadar-me, vos demane a totes i tots que formem aquesta gran comissió que afrontem

aquesta situació maleïda que ens ha tocat patir, amb la cautela i les mesures necessàries per a

portar-la endavant. De segur tot anirà bé i que,

tots units com fins ara, tornarem a omplir els carrers de llum, colors i música, tornarem a alçar i plantar el nostre monument, tornarem a gaudir al cau dels menjars tan bons que ens preparem els

nostres cuiners, tornaran les rialles i converses a les matinades, en general tornarem a viure la

festa fallera amb més ganes i més força que mai. QUE VISQUEN LES FALLES I QUE VISCA LA FALLA EL PORTAL.

Portaler de naixement i faller immillorable, lluitador per la festa i amb un historial irreprotxable Des de molts anys enrere et feia molta il·lusió ser la màxima autoritat dins la teua comissió Dus la falla pel bon camí i ho demostres dia a dia amb els teus savis consells que confirmen la teua veterania Comparteix cada minut amb la teua comissió volguda i gaudeix de la presidència que la tens ben merescuda. Jorge Vayá

IRENE GRAU PIQUERES FALLERA MAJOR Bonica com un clarejar, simpàtica i riallera que són les qualitats perfectes per a ser una gran fallera Hem viscut dos anys difícils, però això ja està passat i ara l’únic que importa és gaudir del teu regnat Seràs la joia més brillant en cada passa-carrer perquè la teua elegància més perfecta no pot ser I la Falla El Portal en ple et desitja el millor i ens sentim orgullosos que sigues la nostra Fallera Major. Jorge Vayá

LAIA TOMÁS ESCRIVÁ FALLERA MAJOR INFANTIL Guapeta per dins i per fora joieta que tenim a El Portal, la que sempre ens ha demostrat tindre un coret com una catedral Sempre als teus peus ens tindràs a tota la comissió, perquè a majors i menuts ens has donat una bona llisó Perquè no existeix al món cap pandèmia que puga aconseguir, que una gran fallereta perga la il·lusió de regnar Gaudeix de cada moment i oblidat d’allò que hem passat, que de segur viuràs les falles que sempre havies somniat. Jorge Vayá

PREMIS

2021

“QUI NO ARRISCA NO PISCA” 29é premi a la Promoció de l’ús del valencià de la Generalitat Valenciana 1r premi a l’ús del Valencià en el Llibret Faller de l’Ajuntament de Sueca

PORTALERETES I PORTALERETS

Aran Cuenca Alonso

CARMEN SANTORO OSCA

PAULA CUENCA BLANCH

Hugo Talens Medina

ESBÓS

MONUMENT INFANTIL

LEMA

“PORTALERS PEL MÓN” quest any hem preparat

un viatge virtual

per a tots els menudets de la Falla El Portal.

Per a conéixer la fauna

que tenim al nostre planeta

ARTISTA

DAVID CLARI CHIRIVELLA

AUTOR

JORGE VAYÁ SAVALLS

i ha sigut una experiència interessant i boniqueta.

Els llocs que hem visitat

en aquest fabulós viatge són la Selva Amazònica i tota l’Àfrica Salvatge.

Hem pogut veure cocodrils, hienes, lleons i panteres, tigres, búfals i lleopards

i moltíssimes altres feres.

El lleó és en la selva

l’animal que més mana

perquè com és fort i poderós fa el que li dóna la gana.

I no hi ha cap animal per allí al qual no tinga atemorit

perquè quan es creua en algun li ataca sense pietat.

Hi havia moltes mones

Però hem pogut gaudir moltíssim

i hem vist unes girafes

anant tots junts de safari

que en nosaltres volien jugar més altes que un campanar.

convivint amb la natura i fent alguna travesura.

ESBÓS

MONUMENT GRAN

LEMA

“En quin segle vivim?”

ARTISTA

DAVID CLARI CHIRIVELLA

AUTOR

JORGE VAYÁ SAVALLS

PRIMERA ESCENA - DAMA D’ÈPOCA

SEGONA ESCENA - CARAGOLS

Aquesta dama ens demostra Sueca

“-Què passa?

mentre tot el món prospera

I, en efecte, això és el que passa”.

en l’època en què s’ha quedat,

aquest poble s’ha quedat estancat Per culpa de 4 polítics

curtets de coneixement

que no fan res pel poble ni per atraure a la gent

No creen llocs de treball

i el polígon està abandonat i per culpa de tot açò

molta gent jove ha emigrat No tenim cap centre d’oci

per als suecans poder gaudir

i quan vols divertir-te una estona has de pegar a fugir

La gent s’obliga a anar-se’n i sols és ciutat dormitori

i l ambient dels seus carrers

és més trist que un cementeri.

-El temps.

Joan Fuster, 1922-2022

TERCERA ESCENA - RELLOTGE DE PARET

Ara en compte de banderetes

pengem rellotges en els casals per si t’encantes ballant

i el detenen els municipals Hi ha veïns que s’entretenen mirant la tele o raonant,

i hi han enganxats al mòbil i es passen la nit tocant

Primer a la Policia Local,

després a la Guàrdia Civil

dient que la gent d’eixa falla està salvatge i serril

Però com tenim permís

tenim la consciència tranquil·la i un remei si es posa nerviós,

Nosaltres que som més llestos el rellotge em atrasat i aixina tenim excusa

per a quan ve l’autoritat I gràcies a eixe truc

que nosaltres hem aplicat

hi ha voltes que la discomòbil a les 4 encara no ha parat. QUARTA ESCENA – XINESES

Molta Unió Europea,

molt d’agermanament,

però a l’hora de la veritat ací no compra ni Déu

Que si taronja d’Israel, que si arròs xinés

i el camp valencià, mentrestant ben abandonat

I quan toca pagar

ho fan amb el puny ben tancat pressionant, pressionant

no siga cosa que l’empresari haja de tancar.

és que es prenga una til·la

QUINTA ESCENA – SIGNES HOME I DONA

SEXTA ESCENA – GAT I FORMATGE

En aquests signes reivindiquem

En Sueca ja fa temps

cosa que estem aconseguint

perquè mira si hi ha rates

que lluitem per la igualtat a la nostra societat.

que no se’n veuen de gats que els tenien espantats.

I demostrar que una dona

Hi han 4 solars perduts

tal vegada igual o millor

i les ties s’ho passen en gran

pot fer qualsevol funció que la pot fer un baró.

plens de brossa i deixalles

com si fóra nosaltres en falles.

I ja està bé de discriminar

Hi ha que són xicotetes

que no deixen de tindre sentiments

però hi ha que les veus galopar

a transsexuals, gais i lesbianes ni de ser persones humanes.

que no fan por a una mala

i pareixen tigres de bengala.

I ho cridarem als 4 vents

No és qüestió d’un troset de formatge

i al que tant li agrada criticar

hi ha samarra que en un bocao

perquè tota la gent ho sàpiga que es clave la llengua on li càpiga.

i el que dic és ben cert

es fotrà una peça de camembert.

Que estem al segle XXI

Té igual que passes per La Canal,

i que deixen de costat a eixa gent

pel carrer vas esquivant-les

i vivim en democràcia

no ens fa gens de gràcia.

Barri Indio com La Coronació o se te n’entren pel pantaló.

Les iaies més majors

caminen espaiet amuntó

però quan se’n veuen una de cara les veus córrer més que meló.

Si l’ ajuntament no posa solució açò acabarà malament

perquè si no ho tallen prompte acabaran elles en la gent.

JUNTA 2021-2022 PRESIDENT: Juanjo López Ortells Assessor Presidència: Josep Blai Tomás Pérez SECRETARIA Secretari: Jorge Vayá Savalls

Vicesecretari: Julio Guarinos Belenguer

Delegats JLFS: Alfredo Planells Benedito, Paula Nieves Nieves

Bibliotecari arxiver: Julián Sáez Vercher ÀREA ECONÒMICA Tresorera: Geno Castelló Soriano

Vicetresorera: Eva Martínez Atanasio Comptadora: Inma Giner Chisvert

Comptadora cartons: Marta Navarro Benedito Cartoneres: Ylenia Boix Sanfélix,

Carla Redondo Martorell, Lidia Vidal Ferrando

ÀREA CAU FALLER Vicepresident: Oscar Tomás Pérez Delegats: Paco López Benadero, Roge Sancho Bolufer

Delegats Cau: Gema García Valdés,

Encarna Sancho Budiel, Pepe Sapiña Bravo

Delegats Manteniment: Ángel Calzado Sigüenza, Ivan Ribera Arnau

ÀREA CULTURA Vicepresident: Josep Osca López

Delegat Teatre: Joan Vicent Soriano Torremocha Delegats Playbacks: Geno Castelló Soriano, Josep Osca López

Delegades Llibret: Raquel Blanch Claver, Anabel Calderón Martorell,

Lucina González Domínguez, Núria Navarro Girbés Delegada Xarxes Socials: Elena Villagrasa Serra

ÀREA LOGÍSTICA INTERNA

ÀREA FESTES

Vicepresidenta: Manola Sánchez Bosch

Vicepresident: Pio José Lledó Ferrando

Pascual Ferrando Climent, Jordi Martínez Gutiérrez,

Rafa Giménez Tornero, Ángel Calzado Llopis

Delegats Cuina: David Clari Chirivella,

Víctor Palacios Martí, Josevi Peiró Matoses, Ramón Viadel Bayo

Delegada Compres: Manola Sánchez Bosch ÀREA INFANTILS Vicepresidenta: Isabel Osca López

Delegades: Vanesa Blasco Llodrá, Andrea Burguera Brines, Yasmina Guarinos Sánchez, Ana Julio Bosch ÀREA PROTOCOL

Delegats: Gema López Ortells,

Delegat Xaranga: Ivan Ribera Arnau ÀREA ACTIVITATS DIVERSES

Vicepresident: Juan Buatista Ortells Montón Delegats: Robert Guillem Melero,

Vicent Moncho García, Ximo Vernia Baldoví Delegat d’Esports: Nacho Viadel Antón Delegat Banderes Barriada: Cristian Guarinos Sánchez

Vicepresident: José Daniel López Martínez Delegades: Pilar Antón Andrés,

Almudena Ferrer Calzado, Paula Grau Girbés, Finita Ortells Pérez

Delegats Cercavila: Santiago Figueres Sapiña, Saül Porcar Olegario

Portador Estendard: Juan José Galán Alafarga

COMISSIÓ P R E S I D E N T: J U A N J O LÓ P E Z O R T E L L S

Josep Daniel Aguilar Campins

Alexis Gorris Celda

Josep Alarte Rebull

Miquel Grau Benedito

David Alabau Carbó

Marcos Almazán Moreno Paco Almor Mauro

Jaume Aznar Sarrión

Juan Burguera Claver Àngel Calzado Llopis

Àngel Calzado Sigüenza

Jose Manuel Caplliure Piera Álvaro Catalá Capellino David Clari Chirivella

Emilio Dauden López

Pascual Ferrando Climent Santiago Figueres Sapiña

Roberto Forquet Doménech Pau Franco Badenes

Rafa Giménez Tornero

Joaquín Gómez Moreno

2021-2022

José Luis Grau Campins Carles Grau Piqueres

Julio Guarinos Berenguer

Cristian Guarinos Sánchez Robert Guillem Melero

Pio José Lledó Ferrando Paco López Benadero

Josep Daniel López Martínez Francesc López Ortells Juanjo López Ortells

Jordi Martínez Gutiérrez Mario Matoses Llopis

Vicent Moncho García Antoni Montón Tomás Joan Muñoz Esteve

Ignasi Navarro Canet Paco Navarro Cano

Juan Antonio Navidad París

Donovan Sapiña Guarinos

Juan Bautista Ortells Montón

Vicent Solves Laserna

Gerard Ortells Batalla Josep Osca López

Víctor Palacios Martí

Xavier Pedralva Ortells Josevi Peiró Matoses Xavier Pérez Fenoll Ivan Pina García

Alfredo Planells Benedito Saül Porcar Olegario

Jesús Ramírez Rodelgo Ivan Ribera Arnau

Ivan Rodríguez Planells

Pedro Ramón Rodríguez Colmán Julián Sáez Vercher

Marcos Salvador Roselló

Alexey Semionov Boyko Iker Soriano Colomer

Joan Vicent Soriano Torremocha Daniel Talens Beltrán

José Blas Tomás Pérez Oscar Tomás Pérez Sergi Tomás Pérez

Jorge Vayá Savalls

Manolo Vázquez Catalá Manolo Vázquez Pons

Vicent Carles Vercher Lledó Ximo Vernia Baldoví Nacho Viadel Antón

Ramón Viadel Bayo

Rogelio Sancho Bolufer Pepe Sapiña Bravo

CORT D’HONOR FA L L E R A M A J O R : I R E N E G R A U P I Q U E R E S

2021-2022

Tere Alapont Molinero

Nerea Clari Rubio

Lucina González Domínguez

Sales Almudever Dazán

Desireé Castañer Ferrando

Sari González Llopis

Maria Alarte Ripoll

Lorena Alonso Campello Pilar Antón Andrés

Mª José Arlandis Pascual

Arantxa Barquero Moreno

Inmaculada Beltrán March Sari Benedito García

Raquel Blanch Claver

Inmaculada Blanco Sierra Vanesa Blasco Llodrá Ylenia Boix Sanfélix

Eva Bolufer Cuquerella

Andrea Burguera Brines Ana Burguera Pons

Carmina Burguera Pons Marta Cabedo Astruells

Anabel Calderón Martorell

Carmen Carlos Vázquez Marian Castañer Ferri

Geno Castelló Soriano Cristina Colechá Arce

Lorena Colomer Llopis Patricia Escrivá Sala

Chavela Ferrando Cuevas Laura Ferrando Cuevas Érica Ferrando León

Sonia Ferrando Llopis

Aitana Ferrando Muñoz

Almudena Ferrer Calzado Escarlata Fortea Ferri Tere García Rostoll

Gema García Valdés

Inmaculada Giner Chisvert Teresa Girbés Atienza

Lucia González Llopis Paula Grau Girbés

Maria Grau Marqués

Marta Grau Marqués

Yasmina Guarinos Sánchez Carmina Ibáñez Oltra Ana Julio Bosch

Jessica Llopis Benedito Lorena Llopis Martínez Lluna López Martínez

Verónica López Martínez Gema López Ortells

Beatriz López Ramírez Ade Martí Blasco

Carmina Martí Ventura

Belén Martín San Miguel Eva Martínez Atanasio

Marta Medina Sanjuan

Maria Planells Pérez

Zaida Meliá Piqueres

Maria Pons Barberá

Itziar Meliá Piqueres Julia Montón Martí

Alicia Navarro Arnau

Marta Navarro Benedito Noemí Navarro Benítez Núria Navarro Girbés Paula Nieves Nieves Gema Olmos López Finita Ortells Pérez

Patricia Ortiz Llopis Isabel Osca López

Irene Pasamontes Alberola Silvia Pedralva García

Anabel Pedralva Ortells Sari Pérez Martí

Marta Pina García

Mónica Piqueres Mateu

Paloma Piqueres Montón

Mireia Planells Sancho

Mª José Villagrasa Ribes Elena Villagrasa Serra

Mª Carmen Pons Penadés Mª Jesús Pons Penadés

Carla Redondo Martorell Carmina Ripoll Ferrer Laura Ripoll Modesto

Júlia Rodríguez Alapont Dolores Rubio Escrivá Tania Sáez López

Manola Sánchez Bosch Encarna Sancho Budiel

Candela Sánfelix Garrigós Aitana Tomás Escrivá Paula Torres Romans Clara Vendrell Fos

Mª Carmen Vernia Baldoví Andrea Vernia Beltrán Lidia Vidal Ferrando

CORT INFANTIL FA L L E R A M A J O R I N FA N T I L : L A I A T O M Á S E S C R I V Á

2021-2022

Valeria Aguilar Olmos

Júlia Fernández Julio

Sofia Peiró Ferrando

Berta Alegre Martínez

Mar Forquet Torres

Yulia Piqueres Bastida

Asia Albacete Viel

Claudia Almazán Villagrasa Daniela Almazán Villagrasa Aida Almor Martí

Aitana Asolas Colomer

Mara Astillero Burguera

Alicia Bernardo Navarro Mara Cabedo Astruells Ingrid Cantó Cuenda Julia Cantó Cuenda

Martina Caplliure Vendrell Paula Cuenca Blanch Rosa Chordá Soler

Gema Colechá López Aitana Dauden Ortíz Laia Egea Vendrell Ona Egea Vendrell

Yaiza Figueres Guarinos Mireia Forquet Torres

Olivia García González Ainhoa Grau Blasco

Eider Grau Guarinos

Emma Guarinos Camilleri Nora Llopis Grau

Sara López Castelló Vera López Castelló

Aina López Martínez Inés López Segura

Abril Matoses Claros

Vega Matoses Claros Leire Merino Beltrán

Zoe Moreno Hernández Emma Muñoz Llopis Iraida Muñoz Llopis

May Piqueres Bastida Blanca Porcar Grau Marta Ribera Giner Laia Ribera Giner

Daniela Roselló Alba

Ares Rodríguez Alapont

Júlia Rodríguez Alapont

Aynara Sanfélix Arlandis Carmen Santoro Osca Laia Tomás Escrivá

Amaia Tomás Galve

Mia Vázquez Piqueres Ariadna Vives Ortells

COMISSIÓ INFANTIL

2021-2022

Pep Alarte Rebull

Roger Guillem Fortea

Sergi Sáez Romaguera

Arnau Aliaga Calzado

Josep López Castanyer

Roger Sancho Castañer

Adrià Aliaga Calzado

Luca Almazán Crespo Gerard Almor Martí Ian Beltrán Martí

Miquel Burguera Artal

Kenai Cabedo Guzmán Ferran Calzado Grau Eric Colechá López

Marc Cuenca Alonso Aran Cuenca Alonso Pablo Dauden Ortíz

Alejandro Fernández Martínez Asier Franco Martín Maël Franco Martín Eric Gómez Codes

Unai Gómez Codes

Asier González Grupeli

Francesc López Castanyer Iván Maestro Planells

David Méndez Gómez

Rubén Méndez Gómez

Ferran Moreno Piqueres Héctor Niclós Navarro Ignacio Ortells Blanco

Daniel Salvador Ortells

Bruno Sales Calvet

Mateo Selva Calderón Daniel Simó Cuevas

Diego Talens Medina Hugo Talens Medina Josep Tomás Carlos Didac Vives Ortells

Pasamontes

Nicolás Antonio Ortells Pasamontes

Yael Palacios López

Daniel Pascual Medina Pablo Pascual Medina Arnau Porcar Grau

Diego Ramos Serra

Raúl Sáez Romaguera

ACTES FALLERS 2021-2022 EN IMATGES

PROGRAMA D’ACTES

FALLES 2022

FEBRER 5 febrer, 19:30h: PRESENTACIÓ 2022

24 febrer: II MOSTRA DE TEATRE INFANTIL

9 al 18 febrer: Concurs Sainets JLF

JLF

11 febrer, 20:30h: SAINET “Dos toreros de

25 febrer, 20:00h: GALA PREMIS SAINET i

segona mà”

TEATRE INFANTIL

12 febrer, 21:00h: FALLERS D’HONOR

26 febrer, 12:00h: CONCURS DE PAELLES DE

13 febrer, 12:30h: CRIDA

LA JLF

18 al 27 febrer:

27 febrer, 11:00h: REPARTIDA DE LLIBRETS I

- 20:30h Inauguració de l’EXPOSICIÓ

DE DETALLS ALS ASSOCIATS (CARTONERS/

DEL NINOT JLF.

ERES).

febrer,

21:15h:

PRESENTACIÓ

DEL

- 12:00h: CRIDA a EL PERELLÓ

LLIBRET 2022

- 14:00h: DINAR i ENTREGA DE

19 febrer, 12:00h: GERMANOR amb Poble Vell

RECOMPENSES JCF

HUMORÍSTIC,

- 19:00h: LLIURAMENT DE BUNYOL

RAL·LI INFANTIL i GLOBOTÀ. LLIURAMENT

D’OR I BRILLANTS AMB FULLES DE

JOCS DE TAULA I ESPORTS.

LLORER i ESPIGUES D’OR.

febrer,

08:00h:

RAL·LI

Nota: La comissió es reserva el dret a poder realitzar qualsevol canvi de dates i horaris.

MARÇ

4 març: 1ER TORN D’ALBADES 5 març, 19:00h: CAVALCADA DEL NINOT i Macrodiscomòbil

6 març, 18:00h: CAVALCADA DEL NINOT INFANTIL 7

març,

15:00h:

GASTRONÒMICA

SETMANA

8 al 11 març, 18:00h: JOCS INFANTILS al cau 10 març: PLANTÀ DE L’ESTORETA VELLETA 11

març,

19:00h:

FESTA

INFANTIL

LA PLANTÀ DE L’ESTORETA i 2on TORN D’ALBADES

12 març, 08:00h: PLANTÀ DEL MONUMENT - 14:00h: TORRADETA DIÜRNA - 17:00h: CONCERT XARANGA

- 20:00h: FESTA DE LA MISTELA I

- 08:00h: DESPERTADA i ESMORZAR

- 11:00h: VISITA A LA RESIDÈNCIA SANT JOSEP

- 14:00h: MASCLETADA en la Plaça de

l’Ajuntament

- 14:00h: DINAR

- 18:00h: MISSA a l’ESGLÉSIA DEL CARME i VISITA A L’ASIL D’ANCIANS - 22:00h: SOPAR i BALL al cau

18 de març

- 08:00h: DESPERTADA i ESMORZAR - 11:00h: CERCAVILA per la barriada

- 14:00h: MASCLETADA en la Plaça de

l’Ajuntament

L’ALADROC

- 14:00h: DINAR

- 10:30h: ESMORZAR INFANTIL

MONUMENTS FALLERS

13 març, 09:00h: DESPERTADA INFANTIL - 12:00h: CAVALCADA INFANTIL per la

barriada

- 14:00h: DINAR

- 16:00h: ENTREGA DE BRUSSONETS - 17:30h: ENTREGA DE RECOMPENSES JCF i BERENAR INFANTIL

15 març, 23:30h: V FESTA JOVE 16

17 març

març,

6:30h:

SALUDABLE

VISITA

CORTESIA

- 12:00h: LLIURAMENT PREMIS ÚS DEL VALENCIÀ

- 21:00h: SOPAR FM

- 18:00h: VISITA DE CORTESIA ALS - 22:00h: SOPAR i BALL al cau

19 de març

- 08:00h: DESPERTADA i ESMORZAR

- 11:00h: OFRENA DE CORONES DE LLORER als fills il·lustres de Sueca

- 14:00h: MASCLETADA al monument i DINAR

- 18:30h: OFRENA DE FLORS A LA MARE DE DÉU DE SALES

- 21:30h: CREMÀ INFANTIL - 23:30h: CREMÀ

El nostre COMBUSTIBLE per a Falles

103

ÍNDEX Elogi definitiu de les Falles: fer Falles a Andorra - DANIELA OSCA IBORRA Mort i resurrecció del ninot: foc i flama - RUBÉN GREGORI Mort i resurrecció del ninot: l’incombustible dels representants 2022 ALICIA FALCÓ AGUADO Humor i sàtira en els papers fallers: els monuments fallers JORGE VAYÁ SAVALLS Parlem de bunyols: com a plat gastronòmic faller JORDI MARTÍNEZ GUTIÉRREZ Parlem de bunyols: el Bunyol, l’orgull - ESCARLATA FORTEA FERRI Les falles i el pasdoble: l’obra Falles de Sueca JOAN BAPTISTA FALCÓ ANDRÉS Reflexions d’un ninot de falla: ser Faller Major - AMPARO VENDRELL FOS Jugar amb foc: la contaminació de la Cremà i les falles sostenibles LUCINA GONZÁLEZ DOMÍNGUEZ

104

108 112 115 120 122 126 130 134 138

Risc i ventura de l’artista faller: la situació dels artistes fallers durant i després de la pandèmia - SALVA FERRÍS CERVERÓ Les Falles, tema de falla: ser Faller Major - VICENTE LLÀCER GARCÍA Les Falles, tema de falla: els somnis es compleixen PALOMA GUTIÉRREZ MUÑOZ Gràcia i justícia per a Bernat i Baldoví: el futur del sainet JOSE MORENO FERNÁNDEZ Les falles després de la riuada, de la pantanada i de la pandèmia JOSEP OSCA LÓPEZ Geografia de les Falles: les festes josefines a Borriana MARTA CHABRERA FUENTES Geografia de les Falles: Elda, ciutat fallera - ANDREA MARTÍNEZ VILLENA Un altre article sobre Falles: les Falles i els mitjans de comunicació, una relació idíl·lica a Sueca - JULIÁN SÁEZ VERCHER Un altre article sobre Falles: regalem paraules? - EDITH LLOP ROSELLÓ

146 150 154 158 164 170 174 178 183 105

Amb les Falles expandint-se al llarg de la ciutat de València i de la mateixa comarca, Joan Fuster va publicar en 1967 Combustible per a falles, un llibre on recollia vint articles –els més emblemàtics, en va escriure molts més– seus sobre la festa fallera i que foren publicats en la premsa local entre 1954 i el mateix 1967. La gran virtut d’aquesta obra fou el plantejament crític i reflexiu que Fuster va impregnar en ella i la voluntat de fer visibles dues realitats: que la festa fallera s’havia constituït com un complex sociocultural essencial en la història recent del territori valencià i que, a través del seu estudi, es podien analitzar millor els trets, les característiques i les transformacions de la moderna societat valenciana. Però, malgrat no ser un atac a la festa fallera, Fuster fou dilapidat pels fallers i falleres de l’època sense aplegar a llegir aquesta obra.

“A fi d’evitar equívocs imprudents i innecessaris, convindrà que el lector sàpiga, ja des d’ara, que aquest llibre no és, precisament, un pamflet contra les falles” J.F.

Des d’aquell llunyà 1967 i seguint amb el títol dels articles originals de Combustible, hem fet una actualització a temes actuals des de diferents punts de vista, creant una polifonia de veus en El nostre combustible per a Falles plural, crítica i reflexiva sobre els diferents aspectes que conformen la nostra festa.

107

Elogi definitiu de les Falles: fer Falles a Andorra A

questa és una xicoteta part de la meua

vivència fallera; sóc Daniela Osca Iborra i vos relataré una història que ni en un milió d’anys, mai

m’havia passat pel cap que seria jo una de les

Daniela Osca Iborra Representant Infantil 2019 de Fallers Pel Món

protagonistes principals.

Tot començà el de 2 de juny de l’any 2018, quan,

un poc confusa, vaig acudir a un sopar a la seu

de Fallers Pel Món. Sense saber molt bé el que passava, em van nomenar representant infantil per al 2019 juntament amb Pablo, l’acompanyant

infantil, Helena, la representant, i José Amores, el president d’aquesta associació.

Aquesta associació es dedica a dur la nostra tradició fallera per tot arreu del territori nacional,

108

donar a conéixer de què tracta la nostra festa i

Després d’acudir a molts actes com presentacions,

artistes fallers, perquè la gent de tota Espanya

Pasqua del 2019 i, amb ella, el dia en el qual la

ensenyar la nostra indumentària i els nostres vega de primera mà que fem els valencians i les valencianes en Falles realment.

Normalment, s’anuncia la ciutat que albergarà aquestes

“Falles”

quan

fan

Presentació

dels representants, i realment, abans d’aquest

esdeveniment molt poca gent sap el destí final. Aquesta no va ser l’excepció: un 14 de setembre,

no molt més tard de les 22:30, ens desvelaren

que anàvem a celebrar la nostra festa a la ciutat d’Andorra la Vella.

misses, cercaviles... finalment arribà la segona caravana de persones que fiquen i fan molta faena

perquè isca tot endavant, els representants, les respectives corts i els membres de l’associació enfilen cap al destí. Sempre van dos dies abans per

assegurar-se de què tot està preparat per a quan arriben les altres persones. Aquest any, ni més ni menys, anaren de tota la Comunitat Valenciana unes 1200 persones a gaudir d’aquests dies de Falles a Andorra!

Eixirem amb l’autobús a la nit. Jo, clarament, no podia dormir, estava emocionada i a més a més

Els representants de Fallers Pel Món 2019 juntament amb les Falleres Majors d’Alzira i Sueca a Andorra la Vella. Imatge: Dolors Ortells.

109

les meues amigues, que vaig tindre la sort que

Els primers dies van estar plens d’emocions

compartir l’experiència amb mi, no em deixaven

tendes i centres comercials; ens convidaren a

pogueren formar part de la meua cort i pogueren

dormir. De sobte em vaig despertar i ja havíem passat la duana camí cap a Andorra la Vella.

En arribar a la ciutat, em vaig sorprendre molt, ja que al contrari del que allò que em pensava,

aquesta era una ciutat molt cosmopolita i

estàvem envoltats de tendes, grans carrers i centres comercials.

i activitats: férem una cercavila per diferents veure com és fan els perfums en una cadena

de perfumeries molt típica d’allí. També ens convidarem a la TV per explicar que anava

a passar en la ciutat, i vam ser rebudes a l’Ajuntament per fer la Crida. Fou durant el primer dia quan em vaig adonar de l’envergadura

de la situació, ja que vaig poder veure a tota la gent allí baix esperant que donarem l’eixida de la festa.

La veritat és que traure les falles fora de València sempre crea unes emocions per a les persones que les veuen per primera vegada que són d’admiració, o almenys, eixa és la sensació que vaig tindre jo.

Des del primer dia que entrarem dins l’hotel, els

treballadors i les treballadores començaren a

gaudir de totes les nostres tradicions: de sobte d’un ascensor eixien tres fallers, després tres Els representants infantils, Daniela i Pablo, amb la Cort Infantil després d’assistir a la presentació de l’AC Falla El Portal. Una de les components d’aquesta, Mara Cabedo, és membre la nostra comissió. Imatge: arxiu família OscaIborra.

fallers, després apareixia una xaranga a la porta de l’hotel. Allò que un primer moment pareixia un

poc surrealista, a poc a poc s’adonaren que els valencians i les valencianes eren molt divertits i els agradava molt la festa.

110

Plantar la falla també va ser una part molt bonica

també saber que estàs traslladant una tradició

una ciutat i planta, la temàtica del cadafal versa

arreu.

de l’experiència. Quan Fallers Pel Món arriba a de les coses més típiques d’allà on anem. La gent

que és tan nostra i donant-la a conéixer per tot

preguntava si de veritat anàvem a cremar-la o ens

Com tot somni faller aquell també va acabar, com

haver de contestar moltes preguntes d’aquestes.

que era l’estoreta amb la història de l’inici de les

la tornàvem a endur de nou cap a València. Vaig

Cada acte que féiem –ja que fem unes xicotetes falles,

és

dir,

férem

cercavila,

l’ofrena,

despertada, una gran mascletada–, era una foto

contínua; tots volien quedar-se un xicotet record

no, cremant la falla, cremant la meua falleta infantil

Falles. El recinte estava ple de gent, gent que va gaudir d’uns focs d’artifici i es quedà sorpresa de què finalment allò que havien muntat acabara convertint-se en cendres.

d’allò que durant tres dies els va envair la seua

He estat una privilegiada per formar part de la

vestit de fallera i les vegades que vaig haver

les fronteres del territori espanyol, i agraïsc a

tranquil·litat, les vegades que vaig explicar el d’alçar-me el faldar perquè veieren de què estava

format aquella estranya indumentària que mai havien vist.

L’acte més important i emocionat per a mi va ser l’ofrena, però si he de ser sincera tots i cadascun d’ells els guarde com un bon record, tots tingueren

primera vegada que les Falles es trauen fora de cadascuna de les persones que ho va fer possible

en aquell moment. Vos anime que, almenys, un any gaudiu de l’experiència, segur que no vos

quedareu indiferents i tornareu amb una sensació

d’haver dut un trosset nostre més enllà de la nostra terra.

alguna part que em va fer traure un somriure i, per

Agraïsc també l’oportunitat que m’ha donat l’AC

Puc dir, que encara que estigues a molts

faller participant en el llibret, aportant la meua

descomptat, alguna llagrimeta.

quilòmetres de València, les Falles es viuen en

igual intensitat o més, és molt emocionant formar

part dels actes que és fan, i és molt emocionant

Falla El Portal de poder formar part d’aquest any

experiència i acostant a la gent tot el que fa l’associació Fallers Pel Món.

111

Mort i resurrecció del ninot: foc i flama Q

ue el foc té un element captivador no ho dubta

ningú. És comú, especialment entre la xicalla, quedar-se embovat davant la xemeneia observant les llengües de les flames besant l’escorça de les

branques. El crepitar de la llenya cremant-se i el ball de les flamerades bressola a tot aquell que

Rubén Gregori Doctor en Història de l’Art

ho contempla i genera una connexió ben estreta entre el foc i l’espectador. D’això en saben molt els

fallers, que cada any, el 19 de març, commemoren una antiga festivitat en honor a l’equinocci de

primavera disfressat sota una celebració cristiana a sant Josep.

Aquest és el pare putatiu de Jesucrist, el qual

fou forçat a casar-se amb la Verge Maria i haver d’encarregar-se de la manutenció i educació del

Fill de Déu quan ja tenia una edat avançada.

Durant els primers segles del cristianisme sant

112

Josep fou un personatge secundari que a les

antics, amb diverses festivitats paganes en les

una persona extremadament vella i, a voltes,

Amb el cristianisme, aquestes celebracions no

imatges quedava arraconat a un segon pla com

decrèpita. El motiu pel qual es procedia així, era

per a constatar que, efectivament, Jesús no era fill seu, sinó de Déu. Per això, el pare putatiu havia de rebre una menor atenció i quedar palesa

la seua fragilitat, per remarcar que no era el seu progenitor. Al segle XVI la concepció que es tenia

quals es festejava el renaixement de la naturalesa. desaparegueren, sinó que, arrelades com estaven

a la ment col·lectiva de la societat, foren assolides

com a pròpies i s’advocaren a diversos sants, que, com ja s’ha dit, en el cas de l’equinocci de la primavera, l’escollit fou sant Josep.

del sant començà a variar gràcies a la defensa

D’aquesta manera, com que les festivitats paganes

llavor com a protector i mantenidor de la Verge

cristianitzaren, també ho feren els actes que

que santa Teresa de Jesús feu d’ell, lloant la seua

i Crist. Sant Josep es guanyava la vida com a fuster i aquest fou l’ofici que va ensenyar a Jesús. Per això mateix, gràcies a la renovació que de la

seua figura es feu, acabà per convertir-se en el

patró dels artesans, en concret dels fusters. Amb el temps, el seu culte s’associà a la figura paterna i a l’equinocci de primavera.

Aquest fenomen estacional ocorre entre el 20-21 de març i el fet especial que té, és que el dia i la nit duren el mateix, atés a què els dos pols del globus

terraqüi es troben a la mateixa distància del sol. A l’hemisferi nord, a partir d’aquest punt s’inicia la

primavera, mentre que al sud s’enceta la tardor. El

canvi estacional es commemorava, des de temps

que commemoraven el fenomen estacional es

se celebraven. Un d’aquests era la crema de fogueres, la qual no solament es mantingué, sinó

que anà transformant-se. Dels feixons de llenya primerencs, s’acabà per crear ninots de palla i

drap, cartó, paper i fusta. Actualment, s’utilitzen altres materials més lleugers, però nocius per al

medi ambient, que tenen els dies comptats. I és que, com ja sabrà el lector, la finalitat d’aquests

ninots és morir pel foc i la flama, convertir-se en

cendra. Els protoninots serien els anomenats

“parots”, xicotetes estructures de fusta on els fusters penjaven els cresols per a poder treballar fins tard, quan ja no hi havia sol. Amb l’arribada de la primavera i l’allargament del dia, ja no servien

i acabaren formant part de les fogueres; amb el

113

temps anaren vestint-se i configurant formes

distinta, la seua mateixa essència de sempre”.

pròpiament. Quan se’ls cremava, no s’havia

perpetu en el qual el foc i la flama són autors i

recognoscibles fins a derivar en els ninots

d’entendre com un acte de condemna, sinó com un purificador.

Al foc se l’atribueixen una sèrie de qualitats,

entre les quals destaca, en el vessant espiritual,

la seua faceta de purificació. De fet, en contra del que es puga creure, els condemnats de la

Inquisició a morir entre les flames ho eren no

per la crueltat del càstig, sinó per buscar la purificació de la seua ànima a través del foc.

De la mateixa forma, els ninots eren cremats per a simbolitzar un nou començament, la fi de l’obscuritat de l’hivern i l’inici de la llum

primaveral. La mort del ninot pel foc esdevenia

simbòlicament en la resurrecció de la terra, que havia quedat ensopida durant els mesos

hivernals i, per extensió, el renaixement de

la vida. Encara que actualment part d’aquest simbolisme s’ha difuminat, el romanent espiritual encara perdura en la mateixa celebració de la

festa: en la creació i crema de les falles. Així

mateix, com deia Fuster, dotze mesos després de la consumació de les flames, el ninot reviurà

i “tornarà a encarnar, en una escenografia

114

De nou morirà i de nou ressuscitarà en un cicle deutors de l’essència fallera.

Mort i Resurrecció del ninot: l’incombustible dels representants 2022 S

í, m’ha tocat: ser Fallera Major en aquest

2020. I dic aquest perquè tot i que l’any ja

va acabar, seguim tenint molts capítols seus pendents de tancar. Que aquesta situació s’haja prolongat en el temps fa que en algunes ocasions

em pregunten allò de: “i no estàs cansada?” Ací la meua reflexió...

En els temps que corren està molt “de moda” la creació de noves paraules, ho hem viscut en aquesta pandèmia i ho visquem en el dia a dia:

noves tecnologies, tendències socials... Quan

Alicia Falcó Aguado Fallera Major de Sueca, El Perelló i el Mareny de Barraquetes 2020-21-22

sentim la necessitat o la diversió per inventar conceptes entorn d’un tema és perquè no sols és

una afició, joc o passatemps, és més aviat una forma de vida, per tant, busquem vocabulari per a

donar sentit a molts aspectes que la conformen.

I nosaltres, els fallers, tendim a fer-ho, a inventar

115

expressions o mots, perquè de vegades aquelles

vida als records, i encara que sone contradictori

la perfecció tot el nostre sentiment, o els nostres

i el motiu per tirar endavant. Un privilegi del qual

que ja existeixen no aconsegueixen descriure a

esdeveniments, la nostra manera de relacionarnos, la nostra forma de vida...

ens hem unit com mai per fer de les falles la força vaig formar part i que va fer la meua estima per les falles més gran, si cap.

Un exemple de mot “creat” que m’encanta és

Un altre exemple de mot creat és el d’afegir el

fallerio”, “hui portem molt d’estall preparant el

o intensificant així el seu sentit. En aquesta

“Fallerio”. “Estem de fallerio”, “venim de comprar fallerio”. És una paraula que potser no és digna

d’un premi de literatura, ho sé, però ens agrada

gastar-la. A més, el seu ús aplega a resultar-nos imprescindible en alguns contextos (o almenys per

a mi). El “Fallerio” com a concepte que engloba tot el relatiu al món de les falles. És la unió de diversos conceptes en un sol.

Durant aquestes peculiars falles de pandèmia

hem aprés moltíssimes formes de “fer fallerio” o “d’estar de fallerio”. Hem corroborat que la que més ens agrada és la de passar el dia junts al

cognom “falles” a qualsevol paraula, canviant

modalitat, el meu preferit és el “somriure faller”. És el dibuix que se’t fa el rostre quan estàs davant d’un monument faller, quan s’apropa la xaranga,

quan entres al casal, quan et poses la brusa, quan

és març, quan és divendres de reunió... quan són falles els 365 dies de l’any. Potser no t’adones que la teua cara dibuixa eixe somriure, però hi ha

imatges que ho demostren i no és un somriure qualsevol. Et brillen els ulls, et canvia la cara, les

ganes de fer comboi augmenten, tot et sembla genial. I si és vertader, no té data de caducitat.

casal o vestits de fallers, falleres, fer comboi,

La dificultat ens ha ensenyat que un somriure

baix les espurnes del foc millor... però, sobretot,

somriure sincer no és aquell que es dibuixa per a

reunir-nos i si pot ser al ritme d’una xaranga o

hem aprés que en la distància també sabem fer

falla i transmetre sentiment faller. A la força, però

ho hem fet. I no ha estat malament. Hem donat

116

no desapareix perquè no puga veure la llum. El

ser exhibit, sinó que és una expressió espontània de l’alegria de l’ànima i mentre hi haja una emoció

que el gènere naixerà tantes vegades com motius

tinga. El somriure faller forjat per un sentiment

l’àmbit faller. La il·lusió entesa com a sentiment

cap mascareta l’ha pogut amagar.

moment, iniciativa i en cada dificultat que afecta

sincer mai s’ha cansat ni es cansarà de brillar,

I per últim, per a reflexionar sobre la pregunta

d’entusiasme o alegria està present en cada el món faller, és (part de) la seua raó de ser.

inicial, m’agradaria introduir altre concepte: el

Perquè la il·lusió s’apague ha d’haver-hi un

“falles” i sense ser invenció, té molt de sentit dins

ni ningú extern pot apagar-la, perquè és com

d’“il·lusió”, que així a seques, sense el cognom

consentiment del titular d’aquest sentiment. Res

El “somriure faller” del “fallerio” en estat pur. Imatge: HYSH.

117

l’energia interna que et mou i com que naix de

altres sentiments molt potents han tingut molt de

infantils, presidents, presidents infantils... cadascú

tu, sols pot morir en tu. No ha estat fàcil, perquè pes en aquest període i han pogut apagar-la, però

els fallers som de naturalesa persistents lluitadors

o dit més clar... som cabuts. I hem lluitat, com des de fa anys hem fet, per mantenir el nostre patrimoni intacte i per eixir de cada dificultat

il·lesos i, dic més encara, amb un gran somriure... i això és una lluita moguda per la il·lusió, que cap pandèmia ha pogut parar. Ho hem demostrat.

Efectivament i per si queda algun dubte, no sempre

ni per a tots és fàcil fer falla. Ser la mostra d’art més bonica del món comprimida en tan sols tres

alguns

ens

tocat

aquest

any

ser

representants: falleres majors, falleres majors ho ha portat com ha pogut, perquè no dir-ho. En el meu cas concret soc Fallera Major de la meua

ciutat. El càrrec, és cert, implica un sacrifici en l’àmbit personal i és un compromís adquirit que comporta obligacions i dedicació; però és un acte

voluntari fet des de la més primitiva il·lusió, que

implica la felicitat de família i amics, una felicitat que és compartida amb la teua família fallera: cort

d’honor, junta local, amics, fallers... com queixar-

me per estar vivint un somni compartit? Com cansar-me de complir un desig?

dies a l’any, ser patrimoni, cultura, compromís,

És cert que l’encant i la gràcia de ser Fallera Major

i perllongat en el temps. Tot i això, el nostre

que aquesta fugacitat que sol caracteritzar al cicle

festa, solidaritat... és un treball de moltes i molts positivisme natural ha fet que mai ens haja pesat,

els resultats sempre ens ho han compensat. Però 2020 ens ha posat davant la prova d’esforç

i resistència més dura a la que mai ens hem

afrontat. Confinats fora de la nostra casa de març, amb tota classe d’obstacles, mil i un “tornem a començar” i alguna baixa que lamentar... però sempre mirant cap avant i amb l’ànim ben alt.

118

resideix, en part, en la fugacitat. Podria semblar anual faller està convertint-se en eternitat, però realment el temps no ha deixat de ser fugaç i la vida ens ha llevat fragments sencers d’un any que

en realitat en son tres. És per això que no puc dir,

perquè no ho sent, que aquest regnat estiga fent-

se llarg, està fent-se diferent, prolongat, intens a trams, amb pauses per a respirar, reflexionar i tornades que et permeten viure les falles com mai

abans. Aquest regnat m’ha regalat l’oportunitat

d’assaborir més cada acte, de conéixer millor

llarg de tota la història, si cap adversitat els ha

moments amb la meua gent de falles... podria,

qui era jo per a apagar el meu somriure? No

cada racó amb falles, de gaudir més dels fins i tot, considerar-me una afortunada.

A més, soc això, una representant. El meu col·lectiu és el mirall on jo em mire, soc el

reflex del què a mi m’ensenyaren a ser. La

doblegat ni mai ningú els ha aconseguit parar... podria, no puc, ni vull. Són elles i ells la meua

incombustible font d’energia. Mentre hi haja un sol faller, una sola fallera amb ganes de fer falla, hi haurà un somriure faller que l’acompanye.

meua energia prové de la seua il·lusió, el meu

somriure faller és el resultat de la seua estima i de la meua admiració cap al seu treball; el meu

“fallerio” sols té sentit quan elles i ells en formen

part. Així que aplegat el moment de posposar, anul·lar o com li vulguen cridar, jo no vaig poder

fer altra cosa que tornar-los l’energia, les ganes

i la felicitat que m’havien donat. Cansar-me? D’això res. A mi m’han ensenyat que les falles no

ens les regalen, ens les guanyem i això tocava fer. El

meu

objectiu

era

escriure

sobre

l’“incombustible” dels representants 2020, que

també 2021 i que, esperem per fi, 2022... però al final un representant és això, la cara visible d’uns quants més que hi ha al seu costat (que no per davall ni per darrere) i si els meus fallers i les

meues falleres no s’han cansat ni s’han rendit al

119

Humor i sàtira en els papers fallers: els monuments fallers L

a sàtira és una de les característiques més

coneguda dels monuments fallers. Els seus ninots

i les seues escenes solen ser crítiques –moltes d’elles en forma de burla– cap a assumptes o

personatges d’actualitat, molt sovint de la classe política.

Jorge Vayá Savalls Faller de l’AC Falla El Portal

A Sueca, encara que en menor mesura que passa amb els monuments del cap i casal, els

monuments fallers també arrepleguen sàtira i

humor. Com sempre ocorre, hi ha cadafals –o més

aviat podríem dir artistes fallers– que s’esforcen

més que altres en transmetre eixos missatges i lligar-los amb temes d’actualitat. Mentre alguns demostrem més enginy i gràcia –altra de les característiques

festa

fallera–,

altres

recorren a emprar típics o tòpics de tota la vida.

120

La sàtira als monuments fallers són un reclam

més a l’hora de ser visitades. Una falla pot ser bonica, però si a més uneix la bellesa amb l’humor

i la sàtira graciosa, sempre rebrà millor crítica que altre cadafal que descuida un o ambdós d’aquests aspectes.

La sàtira, també a Sueca, pot tractar temes locals, nacionals o, fins i tot, internacionals. Tot i havern’hi, moltes vegades passa desapercebuda.

I és que mentre a València sí que s’informa en

publicacions com El Turista Faller o a pàgines web especialitzades d’on poder trobar un monument

amb una bona crítica satírica, a les localitats fora del cap i casal, el visitant se les troba de casualitat o, en el millor dels casos, la informació li arriba del

El ninot de la Falla Cronista de Torrent representant al còmic suecà Eugeni Alemany. Imatge: diari El Meridiano (Article: El “talismán” de Eugeni Alemany en la falla Cronista de Torrent - 05/09/2021)

Siga com siga, l’humor sol estar present a la gran

la corrupció política o els programes televisius. Els

de poble o de capital. Cal no perdre de vista mai

són, han de treure’ns un somriure a la nostra vida

‘boca a boca’.

majoria de monuments, més grans o més xicotetes, la sàtira. A una falla no hauria de faltar-li mai una

caricatura en ninots que representen personatges

famosos –recorde el de l’any passat del nostre conciutadà Eugeni Alemany a la comissió de

la Falla Cronista Vicent Beguer de Torrent–, ni

monuments fallers, a banda de mostrar l’art que quotidiana encara que siga sobre assumptes dels

quals som afectats directes com la desocupació, la pujada d’impostos o les retallades en sanitat i educació.

tampoc una paròdia sobre temes d’actualitat com

121

Parlem de bunyols: com a plat gastronòmic faller Q

uan parlem de la nostra festa, les Falles,

ens venen a la ment diversos elements com la pólvora, la indumentària, els monuments, entre d’altres. Però no podem pensar en les Falles sense oblidar-nos d’un dels plats gastronòmics

per excel·lència d’aquesta festa: els bunyols de carabassa –acompanyats, o no, de xocolata–.

Jordi Martínez Gutiérrez Tècnic superior en Direcció de Cuina

Es creu que l’origen del bunyol està unit a les tradicions d’elaboració de dolços àrabs de

l’Espanya del segle XVI. I és que els bunyols van lligats a la història de les Falles des dels inicis

d’aquestes quan els fusters cremaven els seus

sobrants de fusta, mobles i trastos vells. Era precisament al voltant d’aquest foc on, les dones dels fusters, col·locaven uns bidons de ferro que empraven com a fogó i feien amb llenya bunyols

que degustaven al llarg de tota la nit. Abans les

dones els solien acompanyar amb anís mentre que els homes ho feien amb aiguardent. Cal dir

122

que, en un primer moment, els bunyols solien

ser de vent, és a dir, sense la carabassa. Serà

més tard quan es va començar a introduir els bunyols de carabassa, els quals eren més dolços

acompanyats de xocolata calenta per a suportar el fred d’aquestes dates.

Actualment, durant els dies grans de la nostra

festa, els bunyols de carabassa estan molt presents independentment del moment del dia

RECEPTA DE BUNYOLS DE CARABASSA Ingredients (per a 20-25 bunyols)

–per a desdejunar, esmorzar, a les postres del dinar, berenar–, els trobem a tots els llocs eh –a les cases, als locals de restauració, al cau faller–

500 grams de carabassa rostida.

d’un.

Mig got d’aigua tèbia.

i, encara que no volem, acabem menjant-nos més

250 grams de farina de força. 25 grams de llevat fresc. Oli per a fregir. Sucre per a servir i, en defecte d’això, per a afegir a la massa si es considera que

es volen més dolços o si la carabassa no està prou dolça.

Els bunyols, i la bunyolera, són imatges indivisibles de la nostra festa. Imatge: Cendra Digital.

123

Elaboració Per a l’elaboració cal seguir els següents passos:

1 2 3 4 124

Amb la carabassa rostida i ja en fred, l’afegirem a un bol i la

xafarem molt bé, fins a fer-la puré, amb les nostres mans o amb un morter.

A continuació, haurem de dissoldre el llevat amb l’aigua tèbia i

la incorporem al puré de carabassa. Mesclem fins a obtenir una pasta homogènia (ací incorporem el sucre si la carabassa no és molt dolça).

Continuarem incorporant la farina a la pasta de la carabassa i el llevat, mesclant amb les mans fins que quede tot integrat.

Una vegada formada la massa en el bol, amb color i textura homogènia, la deixarem reposar una mitja hora perquè fermente i cresca de grandària gràcies al llevat.

El següent pas serà calfar en un perol l’oli.

Es posa a foc no gaire fort per a no cremar l’oli i quan porte un parell

de minuts i aquest estiga calent, ens enfarinem les mans o ens les banyem lleugerament amb aigua (tíbia) per a poder formar els bunyols

i que no se’ns peguen a les mans. Prendrem quantitat suficient amb

5 6

una mà com si fora una xicoteta pilota o la quantitat d’una cullerada

sopera, i amb la mateixa mà farem amb el dit polze un xicotet forat per

a deixar caure la massa en l’oli.

Una vegada en l’oli, anirem amb compte que no es cremen massa; una vegada tinga una mica de color li donem la volta amb una

escumadora, quan aquest presente un color homogeni el retirem de

l’oli en una safata amb paper.

Per últim, sols cal assenyalar que, una vegada es gelen una

mica els passem per sucre i... a gaudir!

125

Parlem de bunyols: el Bunyol, l’orgull E

nguany he tingut l’honor de rebre el màxim

guardó com a fallera que atorga la Junta Central Fallera de València: el Bunyol d’Or i Brillants amb Fulles de Llorer.

Aquesta distinció per a mi representa dedicació,

Escarlata Fortea Ferri Fallera de l’AC Falla El Portal

passió, estima, identitat i un fum de sentiments més. Sempre he vist que la gent que el rebia era molt fallera –abans anaven a recollir-lo a València

de les mans de la mateixa FM–; els mirava amb admiració i somniava que un dia em tocaria a mi.

Des de fa uns anys –no se exactament si des de finals dels noranta o ja al segle XXI– aquestes distincions les donen a la nostra ciutat i davant

de la nostra gent, fent-nos sentir molt orgullosos i, a més a més, ens l’imposa la Fallera Major de la nostra localitat.

126

Soc fallera des de menuda i malgrat que no vaig

estar, per eixir a una cercavila. De treball, perquè

pila perquè la meua padrina ha sigut sempre molt

del que no–, de patir son per no voler perdre cap

nàixer en una família fallera, crec que em ve de fallera i ella en va regalar el primer vestit que vaig tindre, fent realitat el meu somni.

a la falla hi ha molt de treball –del que es veu i

moment perquè, fins l´any que ve, no tornem a gaudir de la nostra setmana fallera.

Hi ha gent que no entén la bogeria d’estimar i viure

Els que som fallers vivim la festa tot l’any, alguns

de diners, d’energia, per compartir feina, família i

ens porta a diferents situacions, feina, família...

la falla amb tanta passió. Passió de la despesa moltes obligacions com anar al cau a ajudar, per

anys més vinculats, altres un poc menys, la vida però mai ho perdem de vista, sempre la portem

Escarlata rep de mans d’Alicia Falcó, FM de Sueca 2021, la màxima recompensa en el món faller: el Bunyol d’Or i Brillants amb Fulles de Llorer. Imatge: Escarlata Fortea.

127

al cap i al cor. I sempre esperant l’acte que

Cuidar cada detall de la indumentària és altra de

falles; viure les presentacions, el nomenament,

carrer allò que és part de la nostra identitat. En

vindrà. Esperant tot un any per a les pròximes la proclamació, tot el procés del llibret, el dia

de la plantà; preparar les disfresses per a la cavalcada, mudar-nos per als fallers d’honor. Molts actes i a la fi, la setmana fallera.

les meues passions i és l’essència de traure al

aquest vessant soc un poc intensa, el que em coneix sap del què parle. Pense que hauríem de tenir més cura en elegir allò que elegim com a indumentària, però, ací hi ha molt que tocar.

Els cinc fallers i falleres guardonats amb aquesta distinció, en la Gala 2021. Imatge: Escarlata Fortea.

128

Han passat els anys molt de pressa i a la fi, m’he vist dalt d’un escenari replegant la màxima distinció que s’atorga a les falleres i als fallers i

no m’he adonat de la rapidesa del temps; de les persones que he conegut gràcies a la falla, de les

vivències, rialles, complicitats, anècdotes, moltes alegries i alguna tristor.

Per a mi, ha sigut molt bonic rebre aquesta recompensa juntament amb als meus companys, David Alabau, Marc Salvador, Pau Franco i Jose Aguilar, perquè encara que en els temps que

estem vivint –que són complicats i a més, de veritat–, es va fer una celebració molt encertada per part de la JLF de Sueca i a l’altura de les

circumstàncies, convertint l’esdeveniment un acte molt bonic que ens va fer sentir molt especials a tots els que estàvem allí.

129

Les Falles i el pasdoble: l’obra “Falles de Sueca” J

oan Falcó va iniciar els seus estudis musicals

amb 10 anys a l’escola de la Societat Unió

Musical. Poc després, amb 13 anys, va ingressar al Conservatori Superior de Música de València on

va aconseguir els títols de professor de percussió i el títol superior de tuba. Durant el curs 1992-

Joan Baptista Falcó Andrés Músic i compositor

93, aconseguí el títol de professor de trombó en

el Conservatori Òscar Esplà d’Alacant. Aquests estudis es complementen amb cursos de direcció

–sota la batuta de diferents professors– i amb cursos en informàtica musical.

Les seues primeres passes com a professor són a l’Escola de Música José Serrano de la seua

localitat natal, Sueca, on anys després assumirà la direcció del cor d’aquesta. La seua tasca en

aquesta escola el va portar a treballar en altres de nombroses poblacions.

130

L’any 1985 suposa un punt d’inflexió en la seua

Que caracteritza al pasdoble Rosa

trajectòria professional: estrena batuta amb la

Maria Aguado?

Sella i la de la Unió Musical de Xeresa. També

Aquesta obra és un pasdoble clàssic de concert,

de metall greu; des d’aleshores i fins a l’actualitat

ja que el vaig fer pensant en Rosamari, la meua

direcció de la Banda Unió Musical de l’Aurora

obté per concurs/oposició la plaça de professor exerceix com a professor del Conservatori Lluís Milan de Xàtiva, compaginant-ho amb classes als conservatoris d’Ontinyent i d’Alacant.

Al llarg de la seua trajectòria –i de forma paral·lela

amb el seu càrrec al conservatori de Xàtiva– assumeix la direcció de bandes com la Unió

Musical d’Ondara, l’Associació Amics de la Música de Favara i l’Associació Musical Canalense.

A la seua tasca com a professional de la música, cal sumar-hi la composició de quatre pasdobles, sent un d’ells des de l’inici de la dècada dels 2000,

el pasdoble de la Junta Local Fallera de Sueca, la seua ciutat natal: el pasdoble Falles de Sueca.

on sempre estan presents els temes valencians, dona, i en el sentiment faller tan arrelat que té ella i tota la seua família. Després

d’estrenar-se

aquest

l’any

2000, com ha estat que la peça s’ha convertit en el pasdoble Falles de Sueca?

Després d’haver-lo fet, en escoltar-lo, vaig pensar que podria ser representatiu de les Falles, en

un sentit més ample, no sols de l’àmbit familiar.

Vaig contactar amb Kiko Ortolà per mostrar-li la gravació d’aquesta peça i exposar-li la meua

idea; Kiko em va contactar amb Vicent Carlos, l’aleshores president de Junta Local Fallera. Vaig

proposar per a l’obra el nom de Falles de Sueca i així es va dur a terme.

131

D’aquesta composició cal destacar els

motius i girs melòdics del folklore valencià, els quals estan molt presents. Com va sorgir

la idea d’introduir la melodia “Ja ve Cento de

A més d’aquesta melodia, quins altres

temes populars estan presents en l’obra Falles de Sueca?

ca la novia”?

Cal escoltar la peça per a reconéixer les melodies

Dels diferents temes que anava provant com a

realitat, més que pensar en el nom dels temes,

contracant a la melodia del tema del fort final, aquest és el que millor la complementava, aportant a la vegada un caràcter alegre i la força

i les seues evolucions en cada moment. En el que vaig fer va ser utilitzar-los per recrear l’ambient faller que tenia al cap per a l’obra.

necessària que li dona el so dels trombons.

Pasdoble dedicat a Alicia, la seua filla. Imatge: Joan B. Falcó

132

El pasdoble protagonista d’aquesta

entrevista, Falles de Sueca, té lletra? En cas

contrari, en un futur –esperem que no molt llunyà– en tindrà?

de la meua vida professional– la dedicatòria

fou per a la seua directiva, amb el títol JUAN FEMENÍA.

De tots ells, l’obra Alícia està dedicada a

Recentment he fet un text, però aquest no és

la teua filla, qui a l’hora és màxima representant

història fallera, que va des del moment de la cremà

de Barraquetes. Podria aquesta convertir-se

el definitiu. Però el text està plantejat com una del monument fins a l’Ofrena de l’any següent.

A part d’aquesta peça musical, que

altres composicions has realitzat?

He realitzat un total de quatre pasdobles. ALÍCIA va ser el primer; tot seguit vaig fer JOAN JOSEP, després ROSA MARÍA AGUADO, i ja fora de l’àmbit familiar, en deixar la direcció de la banda d’Ondara –on vaig gaudir de la millor experiència

de les Falles de Sueca, El Perelló i el Mareny en el pasdoble Fallera Major de Sueca?

És una cosa que no m’he plantejat. En el moment de realitzar el pasdoble sobre la meua filla, Alícia

era molt menuda i mai m’haguera esperat que algun dia traguera la vena fallera tan pronunciada.

Però, les característiques d’aquesta peça, pel

contingut dels temes utilitzats, no tenen res a veure amb el que representa el càrrec a què fa referència al títol esmentat.

ESCANEJA I GAUDEIX:

PASDOBLE “ALÍCIA”

PASDOBLE “FALLES DE SUECA”

133

Reflexions d’un ninot de falla: ser Faller Major L

a Falla Plaça Cervantes de Sueca sempre

ha demostrat tindre inquietuds culturals i també

històriques. Per eixe motiu amb la finalitat de donar més prestigi a la Nit del Faller d’Honor,

va voler crear la figura del FALLER MAJOR. En cap moment aquest càrrec tenia com a objectiu

Amparo Vendrell Fos Mestra i Fallera

suplantar el càrrec de la Fallera Major, ni volia

trencar un estereotip de gènere. Simplement era una festa més, on al Faller Major se li feia la

imposició del brusó i faixí en el sopar de gala de la Nit del Faller d’Honor. Les persones escollides per al càrrec eren persones lligades al món de l’art i de la cultura.

Era el divendres 13 de març de 1992 quan es va nomenar Faller Major al periodista Luis del

Olmo i Marote. Eixe dia al matí, en directe i des de Sueca, al Centre Bernat i Baldoví, per a tota

134

la cadena Onda Cero i Ràdio Inter, el nom de Sueca i de la Falla Plaça Cervantes, va sonar per

tota Espanya, en el programa Protagonistas, en

Meseguer (1994) i el futbolista Antoni Puchades (2000).

un especial SUECA que l’equip de Luis del Olmo havia preparat.

A la nit, abans del sopar, Luis del Olmo va visitar l’Ajuntament de Sueca per a saludar a l’alcalde

Vicent Vera, acompanyat per membres de la comissió fallera. A les 22:00 hores a la Sala Kino’s

de les Palmeres, es va fer el sopar i després el nomenament de Faller Major 1992 a Luis del

Olmo. El faller Fermín Baldoví li va imposar el

faixí i brusó. El President, Jesús Soldado, li va fer entrega d’un quadre pintat per Conrado Meseguer

acreditant el títol de Faller Major 1992. En honor al Faller Major es va preparar com a obsequi als

Conrado Meseguer, Faller Major 1994, imposa el faixí a Fernando Ónega, Faller Major 1995. Imatge: arxiu familiar Ruiz-Vendrell.

Fallers d’Honor, un aparell de ràdio d’època fet amb fusta.

Al llarg dels anys, el càrrec de Faller Major ha recaigut en periodistes com Luis del Olmo (1992)

i Fernando Ónega (1995); en actors com Antonio Ferrandis (1999), Pepe Sancho (1996) i Arturo

Fernández (1998); humoristes com Luis Sánchez

Polack (1993), més conegut com a Tip i Arévalo (1997); suecans il·lustres com el pintor Conrado

En l’any 2009, la Falla Plaça Cervantes celebrava

el 50 aniversari i va voler que el càrrec de Faller

Major, fora per al President de la Generalitat Valenciana, Francisco Camps, que no va poder assistir al sopar del Faller d’Honor. Uns quants

components de la comissió es van desplaçar fins al Palau de la Generalitat per a fer la imposició

del brusó i faixí junt a la insígnia i un quadre.

135

persones que destaquen i es desviuen treballant i col·laborant per la falla, que no s’han d’allotjar en cap hotel ni en cap Parador.

Actualment tenim informació d’homes que volen

ostentar el càrrec de Faller Major 2022, com és el cas de Víctor Belinchón i Monje de la falla

La Marina del Port de Sagunt juntament amb la Presidenta Eva Maria Cayuela. Per què un home

no pot ostentar el càrrec de Fallera Major? O, per què una dona no pot ser Presidenta d’una comissió o de la Junta Local Fallera? La polèmica Obsequi per als Fallers d’Honor de la comissió del 1992. Imatge: Amparo Vendrell.

està servida. Cal trencar els estereotips fallers de gènere.

Camps va agrair la distinció rebuda. Eixe any

Açò ens fa reflexionar i cal mirar ben de prop el

serigrafiada de l’artista local Conrado Meseguer.

València d’avui no és la València de fa cent anys.

l’obsequi per als Fallers d’Honor era una làmina

Els Fallers Majors que es desplaçaven des de Madrid o altres localitats, s’allotjaven en un hotel

o un parador a càrrec de la comissió i això no

agradava a molta gent fallera perquè repercutia

signe dels canvis que el temps ha imposat. La Les falles d’ara pateixen una pila d’interferències

molt delicades, que, vulguem o no les persones

falleres, van donant a la festa una orientació que semblava imprevisible.

en les despeses de la falla.

Fa uns quants anys en la Junta Local Fallera,

Els anys següents la figura del Faller Major canvia

han moltes dones en la JLF que treballen molt i

per un President d’Honor, càrrec que recau entre

136

tots els membres eren homes. Actualment ja n’hi dediquen el seu temps a la festa fallera.

les primeres dones que es van atrevir a portar pantalons era un desgavell, però ara també

podríem trobar dones vestides amb indumentària

masculina per més comoditat, encara que ens agrade molt lluir el vestit de fallera. Per acabar sense discutir, escric una bona reflexió de Joan Fuster:

«Però no t’oblides que discutir és un intent de veure

la llum; a més a més és un exercici intel·lectual molt adient per a mantindre’s en forma».

Pepe Sancho, “El estudiante”, ballant amb la Fallera Major 1996 Mariam Ruiz. Imatge: arxiu familiar Ruiz-Vendrell.

Està clar que les falles van evolucionant i van

canviant molts aspectes com banda de fallera,

SÍ, o banda de fallera, NO. Molts canvis que en aquest temps de pandèmia hem vist evolucionar

fins al punt de celebrar falles en setembre o en

el mes d’octubre. Encara veurem més canvis,

137

Jugar amb foc: la contaminació de la Cremà i les falles sostenibles Contaminació de la cremà

uan es parla de contaminació ambiental, es fa

referència a la presència en l’ambient de qualsevol

agent (físic, químic o biològic), en formes o

Lucina González Domínguez Fallera de l’AC Falla El Portal

concentracions que poden resultar nocives per a la salut, el benestar de la població o perjudicials per a la vida vegetal o animal.

La contaminació atmosfèrica produïda per la cremà ve donada fonamentalment pels materials que conformen la falla. A partir de la dècada de

1990 (fins a l’actualitat), començà a utilitzar-se un material derivat del petroli anomenat

poliestirè

expandit, que pel seu menor pes permetia fer

monuments més alts. Aquest poliestirè expandit,

també anomenat suro blanc o EPS, té els seus

138

avantatges i els seus inconvenients. Segons Joan

la seua composició i característiques pròpies.

ambiental, des de fa anys se’n denuncien els

Per

universitaris,

variabilitat de formes que pot adquirir ja que és

Francesc Álvarez, químic i tècnic en educació efectes nocius del poliestirè per part d’experts Acció

organitzacions

Ecologista-Agró,

entitats.

ecologistes

col·lectius

com

diverses

El suro blanc és un plàstic derivat del petroli que

durant la combustió, a més de ser molt ràpida, allibera productes nocius i un fum negre, dens

i amb cendres de carbó, llevant-li vistositat a la cremà, impedint la visió de la mateixa i disminuint l’espectacle, ja que la falla queda reduïda en pocs

minuts a una massa viscosa a l’asfalt, llevant l’emoció de veure caure les diferents parts de la

una

altra

banda,

des

d’altres

sectors

s’assenyalen els beneficis del suro, com la

molt fàcil tallar i polir, també de pintar o apegar. El poc pes del suro blanc junt a una bona resistència

mecànica, la qual cosa permet fer un monument

més alt que amb altres materials. El baix cost també és un avantatge del poliestirè. A més a

més, l’EPS redueix molt el cost de construcció de la falla, ja que a l’estalviar temps en el modelatge, la pintura i l’acabament de la falla es disminueixen

moltes hores de feina i nombre de treballadors, baixant la despesa total del monument.

falla a mesura que avança la cremà.

Per últim, la capacitat del suro blanc per a repel·lir

A més, tot el poliestirè que sobra dels tallers dels

front a un episodi de pluges o forts ruixats. A

artistes fallers hauria de ser arreplegat i portat a plantes de reciclatge per a la creació de nou

suro blanc reciclat o a plantes de recuperació

energètica on es fa una crema controlada i completa que sols originaria diòxid de carboni i

vapor d’aigua, però aquestes sobres d’EPS són

portades a abocadors convencionals, sent la degradació d’aquest material molt difícil degut a

l’aigua fa que la falla puga resistir en millor estat

banda de lo anteriorment anomenat, les persones que estan a favor del poliestirè expandit rebutgen

la qüestió del fum negre que provoca aquest

material durant la cremà, al·legant que un bon

pirotècnic pot controlar la formació de fum negre si domina la temperatura de combustió del suro.

Per a poder estimar la contaminació ambiental

139

generada tant per la cremà com per les Falles

en general, s’han realitzat diversos estudis, com l’elaborat pel grup TICs contra el Canvi climàtic de la Universitat Politècnica de València

i l’empresa Geminis Tools, en el qual també

està col·laborant la Falla Convent Jerusalem-

Matemàtic Marzal . Per a realitzar els càlculs s’ha realitzat una simulació en la plataforma

SITE de Geminis Tools, en la qual s’han tingut en compte el número de comissions falleres de la ciutat de València (quasi 400) i el seu volum en funció de la secció en la que concursen.

L’estimació que va sorgir d’aquest estudi abocà que les Falles emetien unes 4400 tones de CO2

a l’any. Un segon estudi, realitzat en 2005 per Consell Superior d’Investigacions Científiques

(CSIC), publicat en la revista científica “Journal of Hazardous Materials” i com a autora principal,

entre altres, Teresa Moreno, Directora del

Institut de Diagnòstic Ambiental i Estudis de

L’aigua (IDAEA), CSIC, anomenat Episodis Les mascletades són el clar exemple de contaminació acústica. Imatge: Joan Imprevist Fotografia.

recreatius

contaminació

atmosfèrica:

partícules metal·líferes inhalades dels focs artificials, va posar en relleu l’augment important de la contaminació durant els dies en el que es produïa la festa de les Falles.

140

Aquest

segon

estudi

presentava

mostres

d’aerosols recollides durant les Falles de València

junt a altres dades comparatives també de

mostres d’aerosols atmosfèrics contaminats amb focs artificials i fogueres ajuntats en altres llocs d’Espanya (Barcelona, L’Alcora i Borriana) i durant les celebracions de “Guy Fawkes” a Londres.

Aquestes dades arreplegades indicaren que

durant els actes oficials de les Falles, sobretot a

la mascletà, castells de focs artificials nocturns

El suro blanc, emprant des de la dècada dels 90 en la construcció dels cadafals, allibera durant la combustió fum i productes nocius tant per a l’ésser humà com per al medi ambient. Imatge: autor desconegut.

i a la cremà, hi hagueren pics de contaminació

amb partícules suspeses, gasos com òxid nítric (NO) i diòxid de sofre (SO2) i la creació i dispersió d’un núvol d’aerosols enriquida amb una sèrie

L’estudi

concentracions d’aquestos elements metàl·lics

durant les falles tant de naturalesa pirotècnica

d’elements metàl·lics. Durant els dies de festa les augmentaren

notablement

alguns

exemples

d’aquest augment són: el potassi (K) que passà 500 a 5900 nano grams per metre cúbic d’aire

(ng/m3), l’alumini (Al), com a Al2O3, augmentà de 600 a 2200 ng/m3 o el titani (Ti) que passà de

200 a 700 ng/m3. L’augment dels gasos com el l’òxid nítric i el diòxid de sofre, eren el resultat de les combustions originades a la cremà i els pics de pujades de les concentracions dels elements

metàl·lics eren produïdes pels diferents actes de

conclogué

afirmant

que

aquestes

emissions produïdes pels diferents actes oficials

com durant la cremà, són capaços d’induir

efectes negatius a curt termini sobre la salut, ja que les partícules són lo suficientment fines com per a ser inhalades en l’entorn pulmonar profund i es consideren responsables de la majoria dels

efectes nocius per a la salut tant a curt com a llarg termini, associades a la inhalació de partícules, podent provocar problemes cardiovasculars i atacs asmàtics severs en individus susceptibles.

focs artificials.

141

Actuacions directes per a reduir la contaminació en Falles

Reduir la contaminació acústica

Utilitzar una flota de vehicles elèctrics Reduir les emissions

Fomentar l’estalvi energètic Reduir el consum d’aigua

Reduir residus i incrementar la separació

142

Tancar alguns jardins i zones verdes durant els dies de Falles

Fomentar la informació i temes sobre medi ambient als llibrets i monuments fallers

L’ús de paper reciclat

Falles sostenibles

a sostenibilitat és satisfer les necessitats

del present sense comprometre les de les

generacions futures, aconseguint així un equilibri

entre el creixement econòmic, la cura del medi

ambient i el benestar social. Més concretament, la sostenibilitat ambiental accentua principalment la conservació de la biodiversitat, sense que per això

s’haja de renunciar al progrés econòmic i social. S’ha d’aconseguir així, una consciència global on tingam clar que les nostres accions repercuteixen al nostre entorn.

Els diversos sectors que estan implicats a les

Falles, cada vegada s’involucren més per a aconseguir que aquesta festa siga més sostenible.

Ja a les III Converses Les Falles a La Nau activitat convocada per el Fòrum de Debats de la

estes converses. Una d’aquestes propostes era la de fer un estudi científic profund de tots els aspectes ambientals

que es veurien afectats per totes les activitats de la festa, nos sols a la setmana de Falles, sinó durant les activitats falleres que es desenvolupen

al llarg de l’any. Aquest estudi consistiria en fer una auditoria ambiental de tota la festa i així, conèixer quins són els impactes ambientals concrets que

comporten els diferents actes fallers, establint una sèrie de paràmetres que funcionarien com a guia

per a concretar estos impactes. Els paràmetres serien els següents: producció de residus, consum

energètic, consum d’aigua, consum de matèries

primeres i elaborades, contaminació acústica, emissions a l’atmosfera, implicacions de la festa

a nivell mèdic, destrucció de patrimoni urbà i informació i conscienciació dels fallers i ciutadans.

Universitat de València, la Junta Central Fallera, el

Una vegada ajuntades les dades aportades per

de l’Associació d’Estudis Fallers, es tractà aquest

podrien determinar unes actuacions directes que

Gremi Artesà d’Artistes Fallers i amb la coordinació

tema donant veu als diferents sectors vinculats directament a la festa. Respecte a la sostenibilitat

ambiental i les falles, es van fer una sèrie de

propostes a càrrec dels diferents assistents a

diverses entitats, i concretats els resultats, ja es es podrien dur a terme per reduir la contaminació

com per exemple, fomentar l’estalvi energètic utilitzant sistemes de baix consum i establint

condicions, horaris i dates per a l’encesa de les

143

fos d’una manera responsable, amb contenidors

de reciclatge als tallers artesans, amb una bona

cremà ben preparada per pirotècnics especialitzats i utilitzant suro blanc reciclat.

Altra alternativa de material poc contaminant per a fer la falla seria el limonè, aquest és el resultat d’uns

estudis fets a la Universitat de Cornell als Estats Units, on han descobert com es pot fer plàstic a partir de cítrics i diòxid de carboni. Aquest plàstic ecològic és similar al suro blanc, amb l’avantatge

que és natural, 100% biodegradable, no prové del petroli i a la nostra terra tindríem matèria primera de

sobra, ja que aquesta seria la pell de les taronges.

A més, és una solució a la temuda falta de petroli i els seus derivats i permet capturar diòxid de carboni (principal gas culpable de l’efecte hivernacle), ja que quan es crema no suposa una aportació addicional Des de fa uns anys, l’ús d’elements menys contaminants és un dels elements clau del cadafal de la falla municipal de València. Imatge: Cendra Digital.

il·luminacions. Reduir les emissions emprant

materials per als monuments que siguen menys contaminants, com optar per retornar a les velles

tradicions de la fusta, les teles i el cartró pedra o si

es tria seguir utilitzant el suro blanc, procurar que

144

de CO2.

Unes altres alternatives al poliestirè expandit serien

un plàstic ecològic que prové de la dacsa, també la pell de l’arròs (segó d’arròs) és utilitzada per

algunes empreses valencianes per a fer estructures de plàstic ecològic per al cultiu de peix i marisc i per

últim, a partir del midó de la creïlla també es pot fer un plàstic ecològic del qual ja es fan bosses de

plàstic per a la compra, 100 % biodegradables.

relacionats amb el medi ambient en els llibrets

Altra actuació directa per a augmentar la

foment de la protecció del medi ambient, utilitzant

sostenibilitat de les Falles seria reduir residus i incrementar la separació, instal·lant contenidors

per al reciclatge als casals, obligant a separar els

i en els monuments fallers creant un premi al així a les falles com un mitjà per a l’educació ambiental dels fallers i la gent en general.

residus a les festes i barres falleres, separant i

Tenint

utilitzant les cendres de la cremà (sempre que siga

falles sostenibles sí són possibles, sempre i quan

reciclant l’oli de les xurreries i residus de l’ofrena, possible) per a material d’obra o reutilitzar alguns

materials per a la construcció del monument. Una

quarta actuació seria reduir la contaminació acústica limitant els decibels de les revetles i

prohibint l’ús d’alguns artefactes pirotècnics de manera incontrolada i fora de les hores permeses.

Reduir el consum d’aigua seria una altra

proposta per a fer més sostenible la nostra festa, fomentant els sistemes de baix consum als casals

compte

les

diverses

alternatives

exposades anteriorment, es pot afirmar que unes es tinga en compte que aquesta és una tasca de

tots, fallers, administracions públiques, artistes fallers, etc i que es pot dur a terme amb la visió global de que totes les nostres accions, encara que ens pareguen menudes i de poca importància,

repercuteixen d’una manera molt destacada al nostre entorn, tant de forma positiva com també de negativa.

i instal·lacions de la Junta Central Fallera.

També utilitzar una flota de vehicles elèctrics per part de les diferents juntes, tant la Central, com les Locals, afavorir l’ús de paper reciclat i ecològic

en els llibrets i altres publicacions de falles i JCF,

tancar alguns jardins i zones verdes durant

els dies de Falles per a protegir-los i per últim, fomentar la presència de la informació i temes

145

Risc i ventura de l’artista faller: la situació dels artistes fallers durant i després de la pandèmia L

luny queda ja el soroll de la séquia vorejant

aquella nau atrotinada del Molí de Passiego on s’ubicava aquell taller en el qual vaig donar les meues primeres passeres en l’ofici de les Falles.

Salva Ferrís Cerveró Artista faller i dissenyador gràfic

L’olor peculiar de la séquia i el soroll constant

inundava tota aquella estança de dos espais, el principal i més gran a dues aigües i el més menut

recaient on justament desaiguava el canal que es feia servir per als diversos mecanismes del Molí.

Hi havia diverses andanes on s’amuntonaven

diferents peces de cartó de ninots grans i menuts i altres peces decoratives, com no empolsegades,

esperant el seu torn per formar part d’alguna falla. A l’exterior del taller on hi havia l’hangar

amb alguna segadora i diversos estris rovellats

146

s’amuntegaven motles d’escaiola que restaven ja inservibles en trobar-se exposats a la intempèrie.

Recorde perfectament aquell primer dia de contacte en aquell taller i el que vaig fer baix les

indicacions de l’artista que em va acollir com un més a la seua família.

Tenia molt clar que la meua vocació era la d’artista

faller i, després d’alguns tombs per l’escola d’Arts i Oficis de València, convingueren els meus pares en què provara d’entrar d’aprenent en el taller de

Josep A. Ibor –més conegut com a Pansa–, el qual per aquells anys s’encarregava de plantar la falla a la qual pertanyíem la meua família i jo.

En aquell temps l’ofici s’aprenia treballant al taller,

tot i que sempre et redirigien als estudis superiors de Belles Arts tan bon punt deies que allò que

Plantant Tens un missatge per a la demarcació de Plaça de la Mercé 2019. Imatge: arxiu Salva Ferrís.

volies ser era artista faller, però l’avidesa per fer cadafals fallers era molta i la paciència per passar alguns anys més estudiant poca.

En aquells anys noranta hi va haver un intent per reglar l’ensenyament de l’ofici, però es va quedar

en una mera branca de la xarxa d’escoles taller

dependents de la Diputació de València, tot i que

la majoria dels joves que vàrem accedir buscàvem

un ensenyament més específic el qual no hi trobarem a aquelles aules. Unes aules, per altra

147

banda, que formaven part d’un flamant edifici

és a dir, un artista faller, que dona treball a

València i el seu museu.

despeses, impostos, sous.

el qual albergava el Gremi d’Artistes Fallers de

més persones i que ha de pagar una sèrie de

Avui en dia existeix ja el mòdul que permet als

Si l’aigua ja vessava el got, han aplegat les

és tot un avanç per tal de perpetuar l’ofici, tot

materials s’han elevat, en pocs mesos, a nivells

joves obtenir el títol d’artista faller; veritablement i que els problemes als quals s’ha d’enfrontar

aquest canvien molt ràpidament: costos, volums, materials…

L’arribada de la COVID-19 a nou dies de la nostra

últimes gotes per revessar-lo. Els preus dels els quals resulten vertaderament escandalosos

i que han quedat fora dels pressupostos, els

quals són els de fa, almenys, any i mig a causa de la COVID-19.

festa gran ha fet trontollar la fràgil estabilitat

Un altre factor clau del problema són els volums,

que s’ha instal·lat en el nostre dia a dia, ha

constant i que presenta difícil solució; ja que

d’aquest

sector

professional.

incertesa

fet tremolar els fonaments de molts tallers que han vist com molts dels seus artistes han hagut de diversificar el seu treball o, en el pitjor dels

casos i lamentablement, buscar una altra eixida laboral a causa de la postergació inevitable de les festes falleres.

Malgrat que el problema ve de temps enrere, la situació socioeconòmica del moment està

agreujant, més si cap, la precària situació

professional del nostre sector. Els cadafals fallers són el producte que realitza una empresa,

148

assumpte del qual els artistes tenen una brega és difícil dilucidar quin volum correspon a quin

pressupost. La competició –és a dir, els premis– sempre tindrà l’última paraula, i no són poques

les reunions en les quals hem intentat buscar un consens sense arribar a una conclusió final.

Els materials suposen un problema almenys interessant, el qual no deixarà de ser-ho fins que

es trobe amb una matèria sostenible, ecològica i suficientment econòmica que permeta reduir la combustió de plàstic derivat del petroli –com el suro blanc, entre altres materials.

Si abans de 2020, la muntanya de sorra ja era

En plena voràgine vírica d’un implacable Òmicron

ací dalt –i encara m’he deixat parlar de la imparable

de Passiego, edifici que, a poc a poc, recupera

considerable, després de tot el que vos he relatat pujada de la llum fins a preus estratosfèrics–, que passarà després de cremar les anhelades Falles del 2022?

i tancat al meu humil taller, recorde aquell del Molí

el seu aspecte original i aquells dies viscuts a Sueca.

Quin és el futur que els oferirà als artistes fallers després de les Falles 2022?. Ferrís rematant el cadafal infantil 2011 per a Pintor Andreu d’Alzira. Imatge: arxiu Salva Ferrís.

149

Les Falles, tema de falla: ser Faller Major J

o soc Vicente Llàcer i soc el Faller Major de

la Falla Barri d’Onda de Borriana; sí, Faller Major per a l’any 2022, i vos contaré tota la història de la meua vida relacionada amb el món faller i com vaig arribar a complir el meu somni de ser faller.

Vicente Llàcer García Primer Faller Major de les Falles de Borriana

Des de ben menut i fins hui he viscut les falles com a part de la meua vida, no era capaç de perdre’m

cap any les Falles, tant de la meua ciutat, com al cap i casal o altres ciutats falleres si s’ha adonat l’oportunitat d’anar.

El pitjor que els pot passar als fallers o falleres

de sentiment és nàixer a una família on les festes falleres els són indiferents, sí, aquest és el meu cas, de menut els vaig demanar als meus pares

ser faller, i com no? La resposta sempre era “NO”, així que a poc a poc em vaig fer a la idea que mai

150

anava a poder ser faller o, almenys, de xiquet. Després de molt de temps, vaig aplegar a una edat amb la qual ja podia accedir a una comissió fallera i amb l’ajuda d’una tia meua vaig accedir

a la falla del meu barri, una comissió amb molta

història, menuda, humil, il·lusionada, festera, però sobretot treballadora.

Passaven els anys a la comissió i amb el temps jo cada vegada tenia més ganes de ser faller adult,

sense importar-me el càrrec, tan sols poder ser representant de la meua comissió, així que ho comentàvem al meu grupet de la falla i era com

que tots teníem una xicoteta il·lusió, traslladantho als presidents. A ells no els pareixia mala idea,

però sempre es quedava en l’aire; com que mai ocorreria de manera que jo seguia insistint però,

ja sabent el que anava a passar–comentar-ho, fer-me il·lusions i després tornar a casa.

Ho portava bé perquè ho tenia assimilat, malgrat

que la idea cada vegada tenia més força, era

conscient que segurament no arribaria mai a

Vicente Llàcer i Marc Pescador, primers Fallers Majors de la història de les Falles de Borriana. Imatge: Juanjo Gimeno.

complir el meu somni. Però, quan aquesta idea

apartat el tema; ara sols ens preocupava a totes

pandèmia de la COVID-19. Al meu cap es quedava

qual passàvem. Les Falles, a l’igual que la resta

estava agafant més força, es va declarar la

i tots com fer front a aquesta crisi sanitària per la

151

d’activitats quotidianes, s’havien paralitzat i tot quedava en un parèntesi.

Després d’estar un any sense cap activitat

fallera, tot tornava a poc a poc a agafar forma, tot pareixia que podia tornar a celebrar-se però clar

no tot anava a ser normal, de forma que el tema de ser faller es quedava a banda. Un dia, les dues falleres de l’any 2020-21 em van proposar anar

a dinar i a la nit anar al pa-i-porta que es feia a la

falla, cosa que jo accepte i em pareix bé. El dia

va passar bé i, inclús, vam fer un poc de festa a la

vesprada i tot. Passada la vesprada ens n’anem a la falla i en arribar al pa-i-porta veig prou gent,

per a ser un pa-i-porta després de pandèmia hi

havia com quatre taules de deu persones i jo

pense: “que cosa més poc habitual”, però més estranys encara era que la Fallera Major 20202021 necessitava que estiguera la Fallera de la

Cort d’Honor per a dir unes coses. En aplegar

aquesta i després d’un breu discurs fet per la Fallera Major en el que jo no entenia res del

que estava passant, s’alcen les dues falleres i agenollades amb una caixa i una mini banda de

Els Fallers Majors Vicente i Marc amb les Presidentes Claudia Pescador i Berta Hernández i el President Sergio Navarro. Imatge: Viente Llàcer.

152

“Faller Major” em proposen que siga “el rei” –és

meua vivència i la història de com havia passat

no sabia què fer ni que dir així que l’únic que puc

Al cap i a la fi a la nostra falla enguany tenim

a dir, ser FM– per a l’any següent. Jo, incrèdul, fer és riure i amagar-me al meu colze pensant-me que era una broma però elles seguien preguntant:

“això és un sí o un no? Alçant el cap vaig dir: “a mi

si em deixen sí”, i em diuen: “has de contestar tu”, així que jo accepte immediatament i tots venen a donar-me l’enhorabona. Fou en aquest moment

tot.

Faller Major i Faller Major Infantil, Marc Pescador Selma, un xiquet d’allò més faller que ve d’una

família molt fallera, i a banda dos xics i un xiquet que viuran junt amb altres xiques l’any com a Cort d’Honor.

quan vaig preguntar :“açò és broma, no?” i em

Temps després de tot açò, es van presentar

Faller Major per al 2022, tots en la falla ho sabien

s’incloïa als fallers, tant infantils com majors, al

contesten que no, que no era cap broma, era el menys jo, era una sorpresa i les falleres junt amb els presidents ho havien menejat tot.

Les primeres reaccions tardarien poc a aplegar.

esmenes al ple faller realitzat a l’Ajuntament on

reglament faller de JLF de Borriana per a així tots

tindre les mateixes oportunitats, aprovant-se per majoria.

En primer lloc la meua família, em van manifestar

Al remat, pense que representar a la teua falla no

fallers, estaven amb mi i que si era el que volia

que tingues per la festa i per la tradició. Cap

que tenia tot el suport encara que ells no són molt

doncs endavant. També la meua comissió, on

tots els components em donaven tot el suport tan cara a cara, com amb cridades i per missatges; la regidora d’Igualtat també i la gent del món

va lligat a cap gènere sinó al sentiment i l’estima persona pel simple fet de nàixer dona o home haja

de tindre un càrrec ja estipulat al món faller, tots tenim el dret de poder ser el càrrec que desitgem.

faller de Borriana per xarxes socials. Als dies

Des d’aquestes línies donar les gràcies per tot

per part dels mitjans de comunicació on volien

la meua experiència com a Faller Major. Moltes

següents començaven les cridades telefòniques donar visibilitat al tema i per finalitzar diverses

comissions falleres d’altres ciutats per a contar la

el suport rebut i per comptar amb mi per contar gràcies.

153

Les Falles, tema de falla: els somnis es compleixen E

ncara recorde aquell setembre de 2010 quan,

sent un bebé, vam veure juntes per televisió una altra nit màgica a la Fonteta en la qual 26 xiquetes i joves iniciaven el seu somni. Sara tenia

tan sols uns dies de vida però, des d’aleshores, i fins al màgic 2 d’octubre de 2021, han sigut

Paloma Gutiérrez Muñoz Mare de Sara Sellés Gutiérrez, Cort d’Honor de la Fallera Major Infantil de València 2022

innombrables les ocasions al llarg dels anys en

les quals hem compartit les emocions d’eixa

nit que per a nosaltres sempre va ser realment especial. No vaig necessitar inculcar-li des de

bebé totes les meravelloses sensacions que

se senten al voltant d’aquesta festa que des de xicoteta em va captivar i a la qual no he pogut, ni volgut, renunciar mai. Quin privilegi poder viure-

la, també, gràcies al col·lectiu faller de Sueca, des d’una altra perspectiva! Gràcies a vosaltres, tant Sara com jo, hem pogut sentir i gaudir de les Falles com feu els fallers i falleres de Sueca,

154

amb tanta estima i dedicació. També diversió i

patir molt) i, malgrat haver gaudit de cada prova

vam poder sentir l’emoció de realitzar una ofrena

per primera vegada, trepitjava l’escenari de la

germanor, això mai vos falta. Gràcies a vosaltres a la Mare de Déu de Sales; i ens sentim unes autèntiques privilegiades per haver pogut viure

aquesta experiència, tant a Sueca com a València.

posterior, i d’aquella nit de 2019 en la qual,

Fonteta, la fortuna no va voler que Sara fora una de les triades.

Recorde els primers pensaments que vaig tindre quan em vaig assabentar que anava a tindre una

xiqueta: com m’agradaria que visquera les Falles

amb la mateixa intensitat amb què les vivim a casa! I no em vaig equivocar perquè, en eixes

qüestions, Sara ens ha superat a tots. Somiàvem amb el seu any de Fallera Major Infantil, i tot el

viscut va superar amb escreix les expectatives. Com vam gaudir de cada instant, fins que, a poc a poc, sense adonar-nos, l’any s’acabava i

solament ens quedava un últim acte: representar

Sara, emocionada en escoltar el seu nom, sent una de les 13 elegides. Imatge: Armando Romero.

a la seua Falla en la preselecció a Corts d’Honor

i Fallera Major Infantil de València 2020. Això

eren paraules majors per a nosaltres. Va ser un

Però el destí és capritxós i, de vegades, encara

Palau de la Música. Eixa nit Sara brillava d’una

arriben sense esperar-les en absolut. Després

14 de juliol de 2019, en el llit del riu junt amb al

manera especial. Era la seua oportunitat de convertir-se en tot allò amb què havia somiat des

de ben xicoteta. Vam tindre la fortuna d’escoltar el seu nom en primer lloc (el jurat no ens va fer

que es resisteix, les coses irremeiablement d’una pandèmia mundial i totes les conseqüències

que va provocar, la nostra comissió es quedava sense candidata en 2021 i es va proposar a Sara,

de nou, en la preselecció del nostre sector. No

155

cal dir que ella va acceptar l’encàrrec encantada

És cert que l’experiència és un grau i crec que,

a deixar escapar l’oportunitat tan fàcilment.

més major, en aquesta ocasió es va enfrontar

i molt segura que aquesta vegada no anàvem

Recorde l’admiració que li causaven totes aquelles xiquetes que havien tingut el privilegi

de ser triades en anys anteriors; com les mirava embadalida quan desfilaven; com véiem cada any per televisió la telefonada de l’alcaldessa,

la Proclamació i la Crida. Eren cites obligades a

casa i, ara, de nou, se’ns presentava l’ocasió de tornar a intentar-ho.

per eixe motiu, i perquè Sara s’havia fet un poc

a l’acte de la preselecció, el passat 11 de

setembre, molt més serena. Quina sort vam tindre en tornar a escoltar el seu nom en primer lloc! Alguns membres del jurat ens van comentar

després que va triomfar en l’entrevista prèvia

que les van fer a totes les candidates. Crec que el fet d’haver passat per tot el procés amb anterioritat li va donar la seguretat i confiança

d’enfrontar-lo sense dramatismes. I, de nou, ens vam presentar al mes de setembre amb dues setmanes per davant plenes de proves davant un nou jurat. En aquesta ocasió, malgrat la bogeria que comporten eixos dies (perruqueries, horaris

a complir, requisits per a cada prova, disfresses,

indumentària, roba de particular, etc...) vam gaudir moltíssim de tot el procés, nerviosos, però amb l’esperança que, aquesta vegada sí, pogueren conéixer a Sara i que ella poguera

demostrar que no els anava a defraudar si la

triaven. Per a tota mare la seua filla és la millor, Les 26 xiquetes i joves seleccionades a la Fonteta, entre elles la suecana Sara Sellés Gutiérrez (la sexta d’esquerre a dreta). Imatge: Armando Romero.

però he de dir que, quant a responsabilitat, dedicació i passió per aquesta festa, la meua filla complia tots els requisits.

Els dies anaven passant i l’emoció es va fer més

156

palesa que mai l’últim dia de proves. El procés

d’Honor; de moltíssims amics i amigues; i, per

de moltes xiquetes meravelloses i de les seues

bolcat amb nosaltres.

arribava a la fi i era el moment d’acomiadar-se

famílies, amb les quals probablement no anàvem

descomptat, de Sueca i la seua gent, que s’han

a tornar a coincidir. I així, sense adonar-nos,

Sempre recordaré com un dels moments més

altra nit d’infart... Fins que la secretària de Junta

Sueca li va brindar a Sara, i a totes les seues

tornàvem a trepitjar la Fonteta per a viure una Central Fallera va pronunciar el nom de Sara en

sisé lloc i, en eixe moment, les 23.25 hores, em va envair un sentiment d’absoluta felicitat i agraïment que es quedarà per sempre amb mi. Vaig tornar a

la meua infantesa, als moments en els quals jo

mateixa somiava a viure tot allò. Vaig tornar a les nits enfront del televisor amb el meu bebé sense perdre detall. Però en aquesta ocasió era més real

que mai. Érem allí, vivint-ho en directe, i Sara, la meua Sara, era una de les afortunades!!!

Vull agrair les immenses mostres d’afecte que vam començar a rebre des d’eixe precís instant en

què es va sentir el seu nom a la Fonteta. Quanta gent seguint-ho tot per televisió en directe des

de les seues cases! Ens sentim tremendament agraïts per les mostres d’estima que hem rebut

emotius de tot aquest somni la rebuda que companyes, el dia de l’Exaltació d’Alicia i Helena.

Em quede sense paraules per a agrair tant d’afecte espontani de totes les persones que es

trobaven al Centre Municipal Bernat i Baldoví. I vull agrair en nom de Nerea, Carmen i les seues

corts d’honor, perquè així m’ho han manifestat, que se sentiren tan acollides i volgudes a Sueca,

un lloc que per a elles sempre serà especial. Per

a mi era molt important poder unir la nostra passió

per les Falles de València amb l’afecte immens que li tenim al col·lectiu faller de Sueca, i eixa nit

va poder fer-se realitat. Sé que molta gent se sent orgullosa que una xiqueta suecana haja arribat on

ho ha fet, però sapieu que per a aquesta suecana i la seua família, suposa també un enorme orgull representar a la seua ciutat.

des d’aquell dia, tant de la família; de la meua

Vos desitgem de tot cor unes molt felices Falles.

en directe, ens van preparar una emocionant

somni, perquè, si ho desitges amb força... tot és

Comissió que, reunits tots en el casal per a veure’l

benvinguda quan vam tornar de la Fonteta per a

celebrar que Sara, com a mínim, ja era de la Cort

Que res ni ningú ens impedisca viure aquest possible!

157

Gràcia i justícia per a Bernat i Baldoví: el futur del sainet H

ui en dia ningú no pot dir que s’avorreix: si

no és Netflix és HBO; si no és el derbi BarçaMadrid és el Betis-Sevilla; si no és la Switch és

Jose Moreno Fernández Historiador de l’art i director del grup de teatre de l’AC Falla El Canet de Cullera

la PlayStation; i si no és À Punt és Antena 3. L’entreteniment de l’actual societat de masses

és magníficament divers i intensament complex. És una mostra de la polifacètica característica de la col·lectivitat humana, que permet consumir de

forma immediata milers de continguts tant a la televisió com a les xarxes socials o Internet per tal de compensar l’estrés i l’ansietat que genera l’estil de vida globalitzat, la informació dels quals

és tan veloç i frenètic que sovint no som capaços

d’assimilar-los tots o, almenys, no de manera correcta.

158

A diferència del present, els nostres avantpassats

durant els segles vinents, inserint crítica social o

entreteniments més accessibles i que més èxit

o de revista com ocorre a les obres de Tomás

no tenien ni Internet ni televisió, i uns dels tenien eren els sainets, també anomenats joguets o peces còmiques. Aquests eren un tipus d’obra dramàtica, normalment d’un sol acte i de durada

breu que, amb to jocós i humorístic, retractava el caràcter costumista i popular d’un context i època concreta. Aquest producte propi del nostre territori nasqué com a un gènere menor dins del

teatre, ja que es representava durant l’intermedi o

al final d’una obra teatral major, substituint així a

l’entremés barroc del segle XVIII amb autors com Luis Moncín o Juan Ignacio González del Castillo. En la seua gènesi aquestes obres –que en un

primer moment foren representacions orals que a

intencionalitat política als seus arguments febles Luceño o Javier Burgos. Fins i tot, a finals del segle

XIX la seua durada augmentà fins als 45 minuts, el que impedia exhibir-se durant les pauses dels

actes i promovia una escenografia pròpia per ser

representada. I no serà fins al segle XX, després d’una certa decadència a l’inici de segle on el

gènere en si s’identifica més amb la sarsuela

o el melodrama, quan es revitalitza amb autors

com els germans Álvarez Quintero, arribant fins a altres parts del món com a Argentina, anomenantse “grotesco criollo” en el qual s’afegeix un component dramàtic i sinistre.

poc a poc anaven sent recollides per escrit– es

Però, si cal destacar un “subgènere” dins del

culturals, socials i lingüístics de certs territoris,

gènere per excel·lència que ha persistit fins als

caracteritzaven pel fet de reproduir els costums

representant així conflictes amorosos, parodiant escenes costumistes (o inclús literàries, com fa el nostre Bernat i Baldoví) i descripció de situacions còmiques en contextos carnavalescs.

A més a més, aquest tipus d’obres tan seguides per les capes més populars de la societat, evolucionaren i s’adaptaren als nous temps

mencionat, aquest és el sainet valencià, el nostres dies de millor o menor manera, permetent entendre la cultura i la forma de vida valenciana

del segle passat, i un clar exemple són obres

tan reconegudes com El virgo de Vicenteta i L’alcalde de Favara de Bernat i Baldoví (1845) o Bufar en caldo gelat d’Eduard Escalante (1869). Valga dir que el sainet valencià és el teatre per

excel·lència de la nostra llengua, ja que com a

159

característica base aquest gènere contempla

podem descobrir en obres com Nit d’albaes

a través del valencià, i sols el castellà amb

milacre de Ortín Benedito (1927). A més, la

a personatges populars que es comuniquen

incorreccions és reservat per als personatges forans i la classe alta. D’altra banda, l’argument

de les obres continuarà temàtiques diverses com l’amor, l’erotisme, l’engany, el poder o la

sàtira costumista, però sempre amb personatges propers a les classes baixes i populars, cosa que

permetrà la identificació social dels assistents

que es troben com a casa. Exemple d’açò ho

de Guzman Guallar (1900) o El dimoni fa un seua crítica social, la seua moralitat i el seu predomini sociolingüístic serà el punt distintiu

fins a l’arribada de la dictadura, on aquests components minvaran fins a quasi desaparéixer.

No obstant això, el seu to burlesc i satíric es mantindrà esquivant part de la censura durant

la restringida oferta teatral del moment –ja que el feixisme no considerava cap amenaça en

La Falla Rei En Jaume de Cullera està apostant pels sainets de nova confecció. Escena del sainet Que el senyor ens pille confessades, interpretat en 2021. Imatge: Fernando Navarro.

160

els seus arguments amb mancança de contingut

sent un gènere denigrat? La resposta és que

més notorietat i fama.

a gènere teatral i que, per descomptat, ja no li

polític–, mantenint-se com a un dels gèneres amb

Això i tot, el sainet passarà per un moment de desprestigi total, pel fet que durant els anys vint els empresaris apostaran pel sainet còmic i produiran

moltíssimes obres de caràcter còmic, però un fil argumental molt feble i que sols buscarà la complaença del públic atret per l’assegurança de

viure un moment de distensió i humor a mansalva

que procuraven un oblit de les dificultats presents; això juntament amb la ja indicada tirania franquista

que reduirà la crítica, seguint un clixé costumista i disminuint la lingüística valenciana, marginant el

gènere per complet fins al moment. Així i tot, durant

la segona meitat del segle XX, autors com Fuster, Sanchis Guarner o els germans Sirera, defendran la renovació profunda del gènere teatral valencià,

específicament del sainet que s’havia quedat

estancada tant en producció com en qualitat argumental, i proposaran vies d’investigació i

coordinaran forces per a dur endavant el seu estudi i la seua reconeixença.

Tanmateix, què ocorre amb el sainet actual? Té el mateix interés que fa uns segles? Continua

hi ha poca producció, que està maltractat com prestem la mateixa atenció que fa dècades. El gènere no gosa de molt bona salut: la comèdia

teatral valenciana dels últims anys ha apostat per l’adaptació d’obres exitoses castellanes, italianes

o franceses i, encara que no demostra tant d’interés per la confecció pròpia, existeixen autors brillants com Juli Disla o Carles Alberola, les obres dels

quals continuen representant-se en els teatres valencians. A banda d’això, el sainet contemporani

és altre món: pocs autors es dediquen a la seua

confecció, com per exemple José Cedena al sainet castellà o Miquel Fernández al valencià,

però falten autors que creen obres més properes a les noves generacions, entitats que actualitzen

el format –com el cas de les mostres de teatre a Manises o Cullera, els concursos de sainets com el de Sueca o els premis Bernat i Baldoví que des de 2018 està aportant el seu granet d’arena– i,

sobretot, gent interessada que puga anar a veure les representacions.

La resiliència del sainet valencià és gràcies, en

gran manera, a les falles que encara representen

obres tant de nova confecció com els clàssics

161

del segle passat, encara que continua persistint

dramàtiques. Superant una pandèmia, aquesta

moral dels seus arguments; un problema, ja que

i cada vegada són més les falles del poble que

temàtiques properes al masclisme o la falta de molta gent, avui en dia, per desgràcia no sap

encara diferenciar entre realitat i ficció. De fet, hi ha moltes falles que, englobat o com a precedent de l’exaltació o qualsevol altre acte divers –a

saber, presentacions de llibrets, proclamacions,

etc.– utilitzen un sainet per donar cos i sentit a l’acte, bé siga original o alguna adaptació

en concret, com és el cas de la falla l’Albufera de Catarroja, que cada any estrena un sainet a la seua exaltació de Falleres Majors amb

obres com Les cinc proves del Butoni (2022) o Albufera 1979 (2019), la primera inspirada en la història d’Hèrcules i la segona en la pel·lícula de Regreso al futuro.

Però si he de mencionar algun cas concret i

proper de resistència sainetera, aquest és el cas de la mostra de sainets organitzada per la Junta Local Fallera de Cullera i que aquest any ha dut a

terme la seua IV edició. Aquesta mostra va nàixer davant la falta de sainets proposats al concurs

de teatre de la mateixa entitat, ja que cada vegada eren més les falles que abandonaven

el sainet per endinsar-se en peces còmiques o

162

mostra continua fent el seu esforç any rere any hi participen, amb obres pròpies o clàssiques.

Un exemple és la falla Rei En Jaume, que

aquest 2021 ha dut endavant un sainet de

nova confecció, elaborat per l’autor Francisco

Fernández Ruiz anomenat Que el senyor ens pille confessades (2021), i que va ser finalista al premi Bernat i Baldoví al Millor Sainet en un

Llibret de Falla de les Lletres Falleres. Aquest

autor també va quedar finalista amb Una cita a cegues (2021), però en aquest cas va ser una obra confeccionada per a la Falla El Canet de Cullera, i que demostra que el sainet no és cosa

del passat afegint a aquest sainet components contemporanis, ja que en l’argument els jóvens

de la família cerquen parella per Internet. El Canet, en canvi, en les dues ocasions que ha

participat en aquesta mostra s’ha decantat per fer obres clàssiques, però sempre adaptades

als nous temps, evitant sempre el component masclista que dista bastant dels valors de la

societat contemporània (o que almenys, es

vol transmetre): El fantasma de sant Telm d’Emmanuel Marriera (2021) i El nou servidor dels ja mencionats germans Álvarez Quintero

(2020), on es va afegir el component de diversitat

tal que ens continuen servint per a l’estudi, però

manifestaren el seu desig sexual com a parella,

d’entendre el seu argument “passat de moda”,

de gènere fent que les dues protagonistes encara que fora en una època precedent.

Per tant, com serà el futur del sainet? Esperem una major investigació i, sobretot, una major producció teatral, on les institucions i no sols les

falles donen suport a aquest gènere tan nostre. I de les obres passades, hem de conservar-les per

a l’hora de representar-les, hem de ser capaços amb carència de valors actuals i el seu masclisme

ocult; si no és el cas, hem de saber adaptar-les

als nous tems, veure més en enllà del seu text i sobretot, fer-les que concordar en l’actualitat

present. Sols així, el gènere perviurà i no serà transformat en la comèdia actual.

La diversitat de gènere va estar present en el sainet El nou servidor interpretat pel grup de teatre de l’AC Falla El Canet en 2020. Imatge: Fernando Navarro

163

Falles després de la riuada, de la pantanada i de la pandèmia 14

d’octubre de 1957. Malgrat que a València

el cel està calmat, per les zones interiors –Camp del Túria, Foia de Bunyol, la Plana de Requena–

Josep Osca López Historiador de l’Art i vicepresident de Cultura de l’AC Falla El Portal

fa dies que plou. Durant tot el dia 13 el cel roman

tancat, però no plou a la ciutat de València. Sí que s’observa, però, l’augment del cabdal del riu, el

qual ha crescut considerablement al seu pas per la ciutat sense alarmar a les autoritats.

Les dues avingudes d’aigua incomunicaren al cap

i casal: la primera suposà la sorpresa per part

dels veïns i veïnes i causà els morts –xifrats en 81, encara que popularment es creu que hi van

ser molts més–, mentre que la segona riuada

va portar amb ella la destrucció de la ciutat. Les

164

zones més afectades són Marxalenes, Campanar,

Les “Falles de la Gratitud” foren encunyades pel

es va viure als Poblats Marítims, on l’aigua va

gest, és bo per a donar les gràcies a la resta de

Les Tendetes i El Carme, però el veritable infern

romandre fins i tot tres dies després, quedant incomunicats de la resta de ciutat.

L’aigua va afectar de forma desigual a la ciutat: mentre que la zona de la Catedral s’alliberava de

l’aigua, al carrer Doctor Olóriz la marca de l’aigua

assenyalava els 5 metres. El que si fou igual per a

govern valencià, on cada esdeveniment, cada

l’estat. Aquesta gratitud es veurà representada en la mateixa Cort d’Honor de la Fallera Major:

aquesta estaria formada per una representació

de totes les regions d’Espanya. A més, cada una d’elles lluirà el seu vestit més típic o representatiu de la regió representada.

tota València fou el fang i el tarquim, els quals es

Malgrat que la celebració d’aquestes Falles era

L’olor d’aquests va marcar a tota una generació i,

octubre, les reivindicacions de Tomás Trénor,

quedaren després que l’aigua aplegara a la mar.

sense dubte, continua present en la vida de moltes de les persones que van viure aquella tragèdia.

l’oportunitat d’agrair l’ajuda rebuda des del passat

alcalde de València, davant del govern franquista

Poc després i una vegada la normalitat començava a restablir-se a la ciutat, l’arquebisbe de València,

Marcelino Olaechea va afirmar que la riuada fou

un castic de Déu per celebrar les festes josefines en dies quaresmals. Malgrat les pressions i els dubtes de si celebrar falles o no en març de 1958,

finalment es va optar per celebrar la festa dintre

de les limitacions que se sofreixen: molts artistes fallers, tendes i comissions no han sobreviscut a la riuada.

La Fallera Major 1958, Sonia Amorós, juntament amb la seua Cort d’Honor, formada per joves de tot el territori espanyol. Imatge: llibre Falleras Mayores de Valencia 1931-2005.

165

central, no són escoltades. L’ajuda promesa

a aplegar a la mar Mediterrània. Des de Tous

al govern aplegaren, fins i tot, en el dia més

total de 53 quilòmetres. Sumacàrcer, Gavarda

per Franco no aplega mai. Les crítiques cap assenyalat de la nostra festa: l’Exaltació de la Fallera Major. El mantenidor de l’acte, el director

del diari Las Provincias Martín Domínguez, va fer públiques les deficiències en les ajudes

i la posició crítica cap al govern central en un

discurs que va acabar tenint títol propi: “Cuando enmudecen los hombres, hablan las piedras”.

Tant Domínguez, com el mateix Conde Trénor,

foren destituïts per Franco i reemplaçats per personalitats més afins. Finalment, les Falles de 1958 se celebraren en una relativa normalitat,

sent un dels exercicis més recordats pels veïns i les veïnes de València.

20 d’octubre de 1982. La Ribera mira amb temor cap a la Presa de Tous, després de dies i dies

plovent. A penes passats 10 minuts de les 19 hores d’aquell dia, els riberencs i les riberenques

escoltaren les següents paraules pel transistor: “Nos llega un flash de urgencia breve que dice lo siguiente: la presa de Tous ha reventado”.

L’aigua embassada –un total de 120 milions de

metres cúbics– va assolar tota la Ribera fins

166

fins a Cullera, la llengua d’aigua abasta un

i Beneixida, les poblacions més immediates

al pantà, foren les que sofriren els danys més elevats a causa de la força de l’aigua en aquest

primer tram. Els veïns de Sumacàrcer –a escassos dos quilòmetres – en sentir l’esclafit del col·lapse de la presa, abandonen la localitat

cap a la muntanya, buscant la població veïna de

Navarrés, on són acollits. Gavarda i Beneixida

pràcticament desapareixen del mapa, erigintse únicament sobre els 8 metres d’aigua que inundaren els pobles els campanars d’aquestes

localitats. Beneixida és arrasada totalment; la força de l’aigua fa inservibles les cases i paralitza el rellotge del campanar a les 19:50

hores d’aquell 20 d’octubre del 82. Gavarda

queda tan mal ferida, que ambdues localitats decidiran posteriorment reubicar-se en zones

més elevades. En l’actualitat de Beneixida només resta en peu l’església –hui en dia, ermita– i a

Gavarda romanen uns quants veïns i veïnes que no han volgut deixar el poble original, malgrat que és quasi una localitat fantasma.

Antella, Càrcer, Rotglà, Massalavés, Alcàntera,

Benimuslem i Cotes tampoc se salvaren, fins a

escollir Falleres Majors de la ciutat. No obstant

ciutats afectades, on la quota màxima va aplegar

cadafals en ells; únicament es va plantar una

aplegar a Alzira i Carcaixent, les dues grans als 6 metres d’altura. L’aigua va seguir desbordant el riu Xúquer cap avall de la Ribera, inundant

Algemesí, Polinyà, Benicull, Riola, Fortaleny, Corbera, Sollana i Cullera. La ciutat de Sueca, sabedora de la gravetat de la situació, va moure cel i terra per aconseguir l’aprovació de l’alcalde

de València per dinamitar la xarxa del ferrocarril

i que l’aigua buscara l’Albufera. La intervenció

va salvar a aquesta localitat d’una més que assegurada tragèdia. Aquella nit fou la més llarga per als habitants de la Ribera, molts d’ells estaven

incomunicats, als terrats de les cases banyant-se per la pluja, sense aliments i sense llum.

La popularment coneguda com a pantanà –i no riuà, com molts volgueren vendre– va condicionar

la vida d’aquestes localitats anys després de

la tragèdia. També, la nostra festa, la qual fou suspesa per les conseqüències que va tenir la tragèdia en el teixit socioeconòmic de Carcaixent

i d’Alzira, gran feu faller. La suspensió de les Falles de 1983 fou una decisió unànime de totes

les comissions falleres d’Alzira, on els càrrecs del 82 es van mantenir en el 83, però no es van

això, la festa es va celebrar al carrer, però sense falla feta de mobles destrossats per l’aigua i pel fang a la demarcació de la falla Plaça Major. La veïna Carcaixent va plantar un cadafal faller

durant els dies grans de la festa, però tampoc hi hauria actes. Malgrat que les circumstàncies

i les conseqüències foren diferents, Sueca si

va celebrar Falles amb normalitat, malgrat que els censos de les comissions existents baixaren considerablement: algunes falles van aguantar sol amb vint o vint-i-cinc homes –que eren els que

en aquell moment aportaven el gos econòmic a les comissions.

Desgraciadament, entre els dies 3 i 5 de novembre de 1987 i a causa d’una gota freda – igual que en 1982–, el Xúquer es desborda i torna

a colpejar a diverses poblacions afectades cinc

anys abans: Sollana, Cullera, Algemesí, Albalat, Beneixida –que va haver de ser evacuada– i les

mateixes Alzira i Carcaixent. Els danys foren considerables, sobretot a les últimes dues ciutats, les quals hagueren de suspendre la celebració de

les Falles 1988. Des de 1989, les festes josefines s’han pogut celebrar amb tranquil·litat després de

167

la reconstrucció de Tous i els actuals sistemes meteorològics.

10 de març de 2020. Els fallers i les falleres, al

cau. Al matí hem plantat els monuments, estem en la recta final de la nostra festa. Preparant la taula per a sopar, xarrem animats i preparant els

pròxims esdeveniments. Ja a taula, comencem a menjar les albergínies farcides, quan a les

nostres televisions fa acte de presència el

President de la Generalitat Ximo Puig. Entre

nosaltres ens mirarem, estranyats, d’allò que anava a passar, però els rumors que s’havien

estés es confirmaven amb les paraules “... hemos acordado, siguiendo las instrucciones del Ministerio de Sanidad, aplazar la celebración de

las fiestas de las Fallas y de la Magdalena en toda la Comunidad Valenciana”. De l’estranyesa inicial vam passar tots a l’estupefacció.

No feia ni deu hores que la grua pujava cap al

cel el remat del nostre cadafal faller, i ara la

festa havia d’ajornar-se. Al matí, a més de la plantà, també havien eixit els premis a l’ús del valencià en els llibrets fallers de la Generalitat

Valenciana, on havíem sigut guardonats. A migdia, continuàvem amb la nostra tradicional

setmana gastronòmica i després els més menuts omplien el cau per gaudir dels jocs infantils. La

maquinària fallera

quedar

aturada,

almenys, fins juliol del mateix any, quan es va acordar celebrar les Falles i tancar el cicle del

2020. Eren moments de desabastiment en els El nostre cadafal faller va haver de ser “desplantat” pocs dies després de l’ajornament de les Falles. Imatge: arxiu Josep Osca.

comerços, dels carrers buits, de “desplantar” els cadafals fallers i, inclús, d’incinerar aquells

que no podien ser desmuntats. El que ningú

sabíem és que, aquell confinament que havíem

168

de fer durant quinze dies, la situació s’agreujara

de les millors pel·lícules de ciència-ficció, però

pandèmia mundial. Els grups de WhatsApp i les

Falles del 2022, ja que ens enfrontem a l’enèsima

fins al nivell de declarar la COVID-19 com una

videotrucades per qualsevol app especialitzada

es convertiren en el canal idoni per celebrar reunions falleres debatent sobre el que fer amb quotes, pagaments, monument, representants...

A poc a poc, les opcions anaven reduint-se: les

continua existint una certa intranquil·litat sobre les ona de contagis a les portes dels dies grans de la

nostra festa. A més d’això, arrosseguem des de març del 2020 una situació crítica dintre del sector

fester que està perjudicant molts treballadors i treballadores d’aquest àmbit.

Falles de juliol se suspenien definitivament i

La festa de les Falles s’alimenta de persones que

la situació sanitari existent en gener del 21 ens

la festa. I és aquesta estima intergeneracional la

esperaríem a març de 2021 per tancar cicle; però va portar de nou a un confinament sever i les Falles havien d’esperar sense data exacta per a

la seua celebració. La incertesa va començar a desaparéixer quan les comissions del cap i casal

votaren el SI a les Falles a setembre. A partir d’aquell moment, les altres ciutats on se celebra

la nostra festa començaren a confirmar els seus plans de tancament d’un cicle que s’havia allargat

més de dos anys. Encara que fora de València, els resultats foren dispars: a la Ribera sols plantaren Alzira i Sueca, però amb escasses comissions.

transmeten de generació en generació l’estima per

que ha fet possible la seua transmissió i, sobretot, la resiliència que ha presentat el col·lectiu faller davant

tantes

situacions

adverses

com

aquestes tres abans esmentades, les quals han marcat els posteriors exercicis fallers i que sempre estaran gravades en la memòria de les persones

que ho van viure. És per això que, sempre que

la situació sanitària ho permeta, la nostra festa tornarà –i aquesta vegada per a quedar-se– amb

tota la força d’un col·lectiu que estima cada part de la seua festa.

En l’actualitat, podem dir que hi ha una certa

“normalitat” dintre d’aquest escenari tret d’una

169

Geografia de les Falles: les festes josefines a Borriana B

orriana és un municipi de la Comunitat

Valenciana, situat al sud-est de la província de

Castelló, en la comarca de la Plana Baixa, de la que és capital. La primera referència que es

té documentada de les Falles a la província es

Marta Chabrera Fuentes Falla Quarts de Calatrava de Borriana

remunta a 1774, però no és fins a 1848 quan es poden trobar publicacions continuades sobre

la nostra festa. En canvi a la nostra ciutat, van arribar molt més tard.

Fou en 1928 i gràcies a Carlos Romero Vernia,

un aventurer que, junt amb els seus amics, es llançaren a plantar la que seria la primera falla,

seguint l’exemple de València. Pocs anys abans

en la capital de la província, Castelló, es va

intentar instaurar aquesta gran festa, però no va culminar entre els seus habitants. Molt al contrari

170

del que va passar ací, ja que amb la primera falla,

Ací també és important la cort d’honor –no tota

vuit comissions. Podem afirmar que les falles de

ja que són les encarregades d’acompanyar a

en menys de deu anys ja es trobaven més de Borriana són les que més importància tenen en la província de Castelló.

Malgrat que el sentiment faller i la festa és el

mateix que el de la resta de localitats on està

arrelada la nostra festa, a Borriana trobem una

aquesta, sinó algunes senyoretes o xiquetes–,

l’FM durant el seu regnat. Cal destacar que, per primera vegada en aquest exercici faller 2022, les falles de Borriana tenen homes en els càrrecs de

màxims representants, sent un jove i un xiquet els Fallers Majors de la Falla Camí d’Onda.

sèrie de trets que fan que les falles de la nostra població siguen especials.

Durant els primers anys, existia “La Panderola”, el tramvia més famosos del poble. Aquest recorria les ubicacions dels diferents monuments durant el dia de Sant Josep i a la nit repetia circuit per

portar a la gent a veure la cremà. Inclús en aquest pujava gent de tota la província per a gaudir de la nostra festa fallera.

Pel que fa a l’organització dels representants de

cada comissió, tenim una gran peculiaritat, ja que seguim l’exemple d’Alacant o Castelló i no el

de València. Normalment en tots els pobles que

Exaltació de la Reina Fallera de Borriana 2019, la senyoreta Mar Zamora Fenollosa. Imatge: Marta Chabrera.

viuen les falles, en cada comissió hi ha la figura de

Una altra peculiaritat que tenim és la diferència

i cort infantils–, com a representants de la falla.

i falles de societat. I pensareu, quina és la

President i Fallera major –presents en la comissió

entre els tipus de comissió: hi ha falles de barri

171

diferència? En la pràctica, cap. La ciutat està

falleres: mentre que altres tenen l’ofrena els

existir una comissió que representa a aquesta

Josep la missa, ací la missa es fa la setmana

dividida per barris –com qualsevol altra–, on sol

porció de la ciutat, les falles de barri previs dies

grans van casa per casa a repartir banderetes per a adornar els balcons del barri i passar el

cabàs perquè tot aquell veí i veïna que vulga

dies 17 i 18 de març i celebren el dia de Sant

prèvia als dies grans i l’Ofrena és el 19 de març,

culminant amb un acte ben emotiu la nostra setmana fallera.

col·laborar ho faja. Pel que fa a les falles de

L’Exaltació és un dels actes més esperats pel

altre barri de la ciutat, compartint així carrers o

que agrada a les falles de Borriana és reunir-

societat, no tenen un barri i se situen dins d’un places amb altres falles de la ciutat.

Però sense dubte, la característica més única i que crida l’atenció de molta són les Dames

Antigues, figura que va aparèixer en 1947 per a acompanyar a la Reina Fallera –en la resta

de localitats es coneguda com Fallera Major–,

màxima representant de la nostra ciutat. Les dames compleixen la funció de representar a la dona borrianera antiga de l’època, amb els seus

vestits de gala, sent una figura única de la cort de la màxima representant de Borriana; per any només hi ha quatre xiquetes i quatre joves amb tals vestits.

La nostra festa fallera també presenta diferències

amb el programa d’actes d’altres localitats

172

col·lectiu faller, ja que si hi ha alguna cosa

se. Aquest acte es celebra a la vegada per les 18 comissions existents a la localitat. Les comissions compten amb dos exaltacions, però la Reina Fallera de Borriana només una. Al

novembre es guarneix el nostre Teatre Payá per a reunir a tot el col·lectiu faller, amics i amigues

per presentar a la màxima representant de

Borriana. Posteriorment a aquest acte i fins els dies grans de Falles, cada comissió realitza la seua Exaltació “privada”. El lloc on realitzem la

majoria dels nostres actes és “El Fallero”, una nau adaptada a les comissions. Una vegada

s’acaba l’acte de torn, es converteix en una pista de ball, on dissabte rere dissabte podem

compartir nits d’orquestra i discomòbil amb la resta de comissions i poder fer unió entre nosaltres.

Al maig, una vegada finalitzada la setmana fallera,

I per concloure, al setembre celebrem la Batalla de

veritable competició amb l’atorgament de premis

que no usem flors sinó paperets de colors, fent

es realitzen les Creus de Maig, convertint-se en una

a les millors creus. No es valora sols muntar una creu, sinó la idea que presenta aquesta, la seua

forma i el jardí que l’acompanyarà; sense dubte és

un treball minuciós, ja que estan fets per la gent de la comissió i realment es fan treball increïbles.

Flors, igual que València, però amb la diferència

així la nostra cavalcada encara més única per a la resta de municipis, ja que són molts els que

acudeixen per a poder viure-ho amb nosaltres. A més a més, les carrosses tenen un gran treball realitzat pels fallers i falleres de cada comissió,

grans escultures amb paperets de seda tallats en

redó i simulant flors que, unint-se una al costat d’una altra, fan que es mostre un gran resultat.

En definitiva, les Falles és viuen de forma diferent en cada municipi; però espere que les Falles en

la meua ciutat continuen per molts anys més, ja que sense dubte són una festa meravellosa amb

molta tradició i història; festa que ens fa únics als valencians i les valencianes.

El jardí preparat per la Falla Quarts de Calatrava per a les Creus de Maig 2017. Imatge: Marta Chabrera.

173

Geografia de les Falles: Elda, ciutat fallera E

stimat lector, estimada lectora.

Estàs a punt de submergir-te en la història de les

Falles d’Elda. A través d’aquestes línies pretenc

descobrir-te una festa de més de noranta anys.

Andrea Martínez Villena Fallera Major d’Elda 2017

Encara que són moltes les relacions que uneixen a Sueca amb Elda, segur que algú encara no havia sentit parlar de la peculiaritat d’aquesta ciutat.

La història que et contaré comença allà pel 1929. Com a herència d’antigues tradicions lligades

a la ciutat d’Elda es plantaven falles a part de

fogueres en la nit de Sant Joan. Aquestes falles

eren creades per part dels veïns i veïnes que,

amb trastos vells, formaven una estructura que seria devorada pel foc finalment. Amb l’esclat de la Guerra Civil, les Falles d’Elda van patir una

174

aturada que es reprendria l’any 1949. A partir d’ací

la festa de Falles començaria a prendre forma fins a arribar al que coneixem hui en dia.

Va ser en 1958 quan es va formar la primera Junta Central de Falles. En aquells dies denominada

Junta Gestora i a més, en honor a Sant Pere. En 1959 es va nomenar la primera Reina de les Falles i en 1963 a la primera xiqueta que ocuparia

el càrrec de Reina Infantil. Un total de 26 Reines

Majors i 23 Reines Infantils formen part de la història de les Falles d’Elda. Entre els anys 1965 i 1985 també estaria present el càrrec de Bellesa del Foc.

Va ser en 1985 quan el càrrec de Reina de les

Falles va passar a denominar-se Fallera Major

d’Elda, coneixent amb aquest nom a les màximes

representants de les festes del foc eldenc. En l’actualitat, al costat de les Falleres Majors d’Elda,

Malgrat que el càrrec s’anomena Fallera Major, la vestimenta adoptada és el vestit d’alacantina. Imatge: arxiu Andrea Martínez.

són triades també quatre Dames d’Honor, dos infantils i dos majors.

Com us he dit abans, les Falles d’Elda se

celebraven en honor a Sant Pere. Doncs bé, us

contaré una xicoteta anècdota. Corria el mes de juny de 1973, quan entrava la imatge de

l’Apòstol Sant Pere a l’Església de Santa Anna, en

finalitzar la processó del Sant, la imatge va tindre

la desgràcia de caure, trencant-se contra el sòl, deixant les Falles òrfenes de patró. Arran d’això i després d’una adaptació al calendari laboral,

175

es va decidir canviar la celebració d’aquesta

Una altra de les curiositats que més ens

els germans Sant Crispí i Sant Crispinià, patrons

falleres eldenques vestien de valencianes,

efemèride de juny a setembre i anys més tard, dels sabaters, passarien a ser els Sants Patrons de les Falles d’Elda.

Encara que coste de creure, heu llegit bé, la

festa del foc arriba a Elda el mes de setembre, la qual cosa ens fa ser els últims a tancar el calendari faller de celebracions de la mateixa i sent la localitat més al sud on es planten falles.

identifica és la indumentària. Antigament, les

caracteritzades pels rodets. Actualment, hem adoptat com a nostra la indumentària alacantina.

Amb ella es manté el vestit de segle XVIII per a les comissionades, canviant únicament el pentinat, en el qual se suprimeixen els rodets. Però, sens

dubte el vestit característic de les Falles d’Elda és el vestit de núvia alacantina, compost per una mantellina emmidonada amb set canelles que es

posa al cap i sempre acompanyada per una flor

Malgrat existir diferències entre les localitats que celebren la nostra festa, el fi és el mateix: la cremà. Imatge: arxiu Andrea Martínez.

176

del taronger. Totes dues peces se situen al cap,

Les Falles d’Elda també són Patrimoni Immaterial

taronger adornant l’inici del cabell, en el qual es

2020 van ser declarades Festes d’Interés Turístic

la mantellina a manera de diadema i la flor del realitza un monyo menys elaborat que el del segle

XVIII, sense adornar amb adreços. El cosset de

de la Humanitat per la UNESCO i a més, en Autonòmic.

color negre és ajustat, de mànega llarga i la seua

Després de llegir aquestes curiositats, ja coneixeu

blanca. El davantal, a diferència del vestit del

dubte, la millor manera de conéixer-les és visitant-

terminació és en ‘destral’, adornada amb punta

segle XVIII és de color negre, a conjunt amb els brodats de la mantellina i subjecte a la cintura amb una llaçada, i les sabates són salons negres

realitzats d’ant, ras o tela brocada. La resta del vestit (falda i peces d’interior), es correspon amb

una mica més sobre les Falles d’Elda. Però, sens nos. Ara ja sabeu que al setembre podeu veure falles plantades a Elda i que les nostres màximes

representants van vestides de núvia alacantina, encara que es denominen Falleres Majors.

el del segle XVIII.

Per a acabar, vull aprofitar aquesta oportunitat

La indumentària eldenca té la particularitat de

Sueca. En 2017 vaig ser Fallera Major d’Elda i,

tractar-se de la mateixa que l’alacantina, amb la gran diferència de la denominació de la màxima

representant: la Fallera Major. Elda va conviure amb indumentària valenciana i alacantina, fins que

finalment va adoptar aquesta última per tractar-se d’una ciutat de la província d’Alacant. No obstant això, van voler mantenir la denominació de les

per a saludar als meus amics i amigues de gràcies a això, vaig poder conéixer a persones

meravelloses amb les mateixes ganes que jo de

gaudir d’aquesta bonica tradició. Em recorde molt de tots els moments que vam poder viure. Una abraçada per a totes i tots vosaltres.

seues màximes representants com a Falleres, de manera que estigueren d’acord amb la seua festa i això aporta peculiaritat a la celebració eldenca.

177

Un altre article sobre Falles: les Falles i els mitjans de comunicació, una relació idíl·lica a Sueca D

es de menut soc faller de la falla El Portal.

Tot i que últimament pel casal em veuen poc el

pèl, en tots els anys que estic de faller he fet

Julián Sáez Vercher Periodista i faller

moltes coses a la falla: des de presentar actes

o fer de mantenidor fins a passar el cartonet

pel veïnat. I tot ho he fet molt a gust. Ara, l’amic Josep em proposa escriure en el llibret de la falla, tot un honor per a mi i encara més després de comprovar tota l’estima i cura que Núria, Anabel

i ell mateix estan posant en aquesta tasca any rere any. Sense anar més lluny, l’any passat vam aconseguir el guardó número 29 en els premis a l’ús del valencià en el llibret de falla que atorga la Conselleria d’Educació.

178

Supose que per la meua professió, els companys i

Si parlàrem d’aquests mitjans hauríem de fer-ho

sobre la relació entre els mitjans de comunicació i

de promocionar i difondre la investigació al voltant

companyes de la falla m’han proposat que escriga

la festa fallera. La comanda en qüestió m’agrada,

de fet és un tema que he viscut en primera persona

i el qual ja he tractat en altres ocasions. Sota

eixe epígraf de ‘Mitjans de comunicació i Falles’ podríem escriure sobre multitud d’aspectes.

Podríem fer-ho sobre el que alguns s’han encarregat

de batejar com la ‘fallermajorització’ de la festa i de la immensa majoria dels mitjans (premsa

escrita, ràdio, televisió i Internet), que només

també del pol oposat, de les revistes que tracten de les Falles, que publiquen treballs originals

relacionats amb aquesta i altres festes valencianes o del foc, elaborats des de qualsevol perspectiva de les ciències socials o humanes. A publicacions

com Cendra, Pensat i Fet o la Revista d’Estudis

Fallers, que l’Associació d’Estudis Fallers edita

des de 1994, es poden trobar eixos articles que

abans déiem no tindre tanta venda, glamur ni xafardeig.

s’encarreguen de difondre una allau d’actes que

També podríem escriure de com alguns mitjans

les Corts d’Honor: nomenaments, proclamacions,

fallera segons interessos comercials, polítics i

giren al voltant de la Fallera Major –i de l’Infantil– i

presentacions, exaltacions, gal·les, inauguracions,

visites oficials, homenatges, visites entre corts, sopars i més sopars… Aquests mitjans deixen en un segon pla altres aspectes de la festa que, tal

vegada, no tenen tanta venda ni, per descomptat, tant de glamur i xafardeig. Els mitjans de la ‘fallermajorització’, com li vaig llegir una vegada a

Gil-Manuel Hernández, promocionen una imatge

de la festa excessivament cohesionada per la promoció d’una determinada manera de veure el paper de la dona en ella.

de comunicació construeixen la realitat de la festa ideològics. Podríem abordar el buit que va deixar

en les Falles el tancament de RTVV i com altres emissores privades tractaren d’aprofitar-se fins a l’arribada novament del canal públic, ara sota el

nom d’À Punt. Es podria tractar l’estacionalització de la informació fallera en els mitjans generalistes, la proliferació i utilitat dels mitjans digitals fallers, el

tractament que reben les Falles per part de RTVE en comparació a altres festes nacionals com ara

els Santfermins de Pamplona, la Setmana Santa de Sevilla o el Carnaval de Cadis…

179

Els mitjans de comunicació i les Falles donen

Conec bé la festa fallera del meu poble. Més de

és un esdeveniment que interessa al públic

També, més per sort que per desgràcia, conec

per a molt. La festa valenciana per excel·lència i, per tant, també interessa als mitjans de comunicació. Localitzarem l’article, doncs, en la nostra benvolguda Sueca.

trenta anys censat com a faller tenen la culpa. els seus mitjans de comunicació.

En l’àmbit local, la premsa escrita, les emissores de ràdio i de televisió, i Internet, han fet des de

sempre un gran esforç per dotar a les Falles de Sueca del protagonisme que elles mateixes han reclamat.

Un servidor va crear, l’any 2006, la primera publicació local dedicada exclusivament a les

Falles de Sueca. Falles tot l’any es va convertir en una revista mensual i gratuïta que, com el seu propi nom indicava, mantenia la informació de la

festa fallera durant els dotze mesos d’un exercici faller. Tot i que la publicació tampoc escapava a

la ‘fallermajorització’ de la festa i dels mitjans, sí

que és cert que va fer molts esforços, durant els La revista Falles tot l’any fou un referent en la premsa fallera suecana. Imatge: Julián Sáez.

dos anys que va mantenir la seua ‘autonomia’,

per publicar articles referents a altres aspectes com ara la labor del gremi d’artistes fallers, el paper dels músics en la festa, la riquesa de la indumentària valenciana o les relacions de les

comissions amb el veïnat de les barriades, entre molts altres.

180

Falles tot l’any va ser absorbida l’any 2008 per

programa Temps de Falles va prendre el relleu a

Suheca.com, una nova publicació d’informació

aquelles entrevistes radiofòniques de la dècada

temàtica fallera a les seues pàgines, dins d’una

any, pel cèntric plató de l’edifici dels Porxets,

general que passava a incorporar les notícies de secció pròpia nomenada ‘El Racó Faller’.

Molt abans de la creació d’aquell Falles tot l’any, la referència del món faller de Sueca eren els

dels 90. Totes les falles passaven, any rere en un programa que, amb el pas dels anys, es

va reinventar, adquirint formats diferents del de pregunta-resposta en l’estudi.

programes especials que emetia l’emissora Ràdio

Sueca Televisió va ser un revulsiu també per

fou, durant molts anys, la finestra oberta que

encara emet íntegrament per a gaudi de molts

Ribera. A través del 105.5 de l’FM, Ràdio Ribera

disposaven les comissions falleres per mostrar-se a Sueca i a la resta dels pobles de la comarca. Pels

seus estudis del carrer Pepe Montó passaven,

any rere any, els representants de les falles, presidents i falleres majors que s’exposaven a les preguntes del presentador en rigorós directe.

També Ràdio Ribera cobria in situ alguns dels

als concursos de playbacks i els de sainets, que suecans i suecanes. La tele del poble continua

cobrint, també dins de les seues limitacions, totes les activitats falleres, algunes d’elles inclús

emetent-les en directe, com és el cas de la Presentació de les Falleres Majors de Sueca i les seues Corts d’Honor.

esdeveniments de la festa, com ara el concurs de

En un poble que no arriba als 30.000 habitants,

seues possibilitats, dels actes programats.

de comunicació locals i les Falles sempre hi han

paelles, i feia un complet seguiment, dins de les

Però el que, sens dubte, va suposar un impuls

molt important per a les Falles de Sueca va ser la irrupció al poble de la televisió local. Amb l’arribada

de Sueca Televisió, a les darreries de l’any 2000,

la festa fallera va créixer en repercussió. El

amb 16 comissions falleres censades, els mitjans mantingut el seu particular idil·li. La premsa escrita, encapçalada pel sempitern setmanari Sueca i a la

que des de fa poc s’ha incorporat també la revista mensual Estil, mai dona l’esquena a les Falles.

Més aviat tot el contrari. Interessen i, per tant, hi tenen cabuda.

181

D’un temps cap ací, a més, els mitjans digitals

Els mitjans digitals arriben on no poden fer-ho els

també aprofitar el gran potencial de les xarxes

través de la gran quantitat de material fotogràfic

han guanyat en importància. Aquests han sabut

socials com a eines de difusió. En aquest sentit, són les mateixes comissions falleres les que, amb la seua web o el seu blog, han assumit el

paper de mitjà de comunicació, informant del

dia a dia dels col·lectius. Ací trobe a faltar una web com cal del màxim organisme faller local, la

Junta Local Fallera, com sí que tenen a pobles com Alzira, Gandia, Xàtiva, Torrent o Dénia.

mitjans impresos. El coneixement de les Falles a o de vídeos de hui en dia, per citar-ne només un exemple, només pot fer-se amb l’ordinador.

Revistes, diaris, emissores de ràdio, televisions, publicacions digitals… A qualsevol lloc podrem

trobar informació fallera si de veritat ens ho proposem. Siga com siga, per a mi el millor mitjà de comunicació faller continua sent aquest que

tens entre les mans, el que va inventar un suecà, Josep Bernat i Baldoví, allà per l’any 1855.

Altre mitjà de comunicació essencial ha estat Sueca Televisió, i més concretament el seu programa Temps de Falles. En la imatge, la nostra col·laboradora Paloma Gutiérrez entrevistant al President de la JLF, Vicent Carlos, i a l’FM de Sueca 2006, la nostra fallera Gema López, i la seua Cort d’Honor. Imatge: arxiu Falles tot l’any.

182

Un altre article sobre Falles: regalem paraules? 4

de juliol de 2019.

Una data. Un “Fins després”, ja que els “Adéus” no m’agraden… Un últim article després de molts anys de redacció i treball.

Eixe dia, el Blog de la Falla Avinguda d’Espanya tancava

momentàniament

les

seues

portes

virtuals. Tot i que han passat ja més de dos anys d’aquella data, no descartem la possibilitat de reanimar-lo en algun moment; per la passió i la

Edith Llop Roselló Dissenyadora Gràfica i Web

tossuderia que ens caracteritza.

Tot va començar un 25 de gener de 2006, com un projecte d’una sola persona. Un projecte dirigit

a la penya dels xics de la nostra comissió. Un projecte pioner entre el col·lectiu faller de Sueca.

Un projecte que prompte obriria més el seu camp,

183

per convertir-se en el blog de tota una falla. Amb el pas dels anys, se sumarien dos redactors

assidus més, tot i que no ens faltava gent que

col·laborara amb les seues línies. Gent fins i tot fora de la nostra comissió o aliena al món faller.

Una època d’esplendor, en la que no estaven tant en

auge altres xarxes socials o l’habitual WhatsApp. A banda de les reunions dels divendres, el blog

es convertiria en el nostre mitjà de comunicació. I no tan sols això, entre comunicació i comunicació, intercalàvem articles d’altra tipologia. Les típiques

felicitacions als fallers i falleres, i que amb tant

Recull de premsa del diari Las Provincias publicat el 14 de març de 2007 on es fa referència a l’impacte dels blogs fallers suecans. Imatge: Llibret 50 aniversari Falla Avinguda d’Espanya.

de nerviosisme esperava la persona afectada.

com als articles. I no tan sols persones, sinó

falleres i no falleres, i que alguna d’elles ens

per escriure amb una identitat desconeguda. De

Articles d’opinions sobre les últimes notícies, ha costat un toc d’atenció. Carrusels esportius amb els resultats dels campionats fallers i una

explicació detallada dels partits. Entrevistes a gent fallera, per veure el seu punt de vista d’aquesta

festa. Jocs, naixements, endevinalles, reflexions, concursos, col·laboracions literàries, i un munt de coses més.

Un blog obert, en el que qualsevol persona podia

aportar el seu gra d’arena, tant als comentaris

184

també personatges que varen nàixer tan sols segur que més d’una de les que esteu llegint avui

aquestes línies ha pensat: “A mi em varen buscar per escriure…” o “Jo deixava la meua aportació sempre que podia…”.

Articles diaris que es publicaven de dilluns a

divendres (fins i tot algun dissabte) abans de les

9:00, i si et retardaves un poc, ja tenies el típic missatge: “Avui no escriviu al blog??!!”. Un espai cibernètic que donava vida a la comissió fora de les

parets del cau. Que ens unia durant uns minuts

necessari,

separava. Com nosaltres l’anomenàvem: “la

col·laboració, quina seria eixa persona a la qual

des de casa, malgrat la distància física que ens nostra finestra virtual”.

Un projecte que implicava una feina darrere,

la recorde com si fora ahir: l’últim divendres

de cada mes, tocava el que nosaltres déiem “programació”. Amb un calendari mensual a la mà i un raconet de la barra, el “trio la-la-là”

distribuíem els articles per a cada dia. I, si era

des

d’aquell

punt

control,

fixàvem quin seria el nostre proper objectiu de li diríem “Escriuries alguna cosa per al blog?”.

Intentàvem que hi haguera de tot i no deixar-nos

res del que contar o informar, ens distribuíem els articles per tenir el mateix volum de feina… I encara que de vegades bufàvem, després valia

la pena fer eixe esforç. De fet, després de més de dos anys, moltes vegades ho trobe a faltar… Digueu-me masoquista.

Els representants 2016 atorgant un detall als tres artífexs del blog per motiu del desé aniversari. Imatge: blog ARA-VINC.

185

Pas

pas,

anàvem

sumant

paraules

experiències. Fins i tot, vàrem arribar a celebrar el desé aniversari com si es tractara d’un gran

viva l’essència de la nostra benvolguda falla i segona família, la Falla Avinguda d’Espanya.

esdeveniment.

Moltes gràcies de tot cor… Xuso, Edith i Pauet

Però les obligacions familiars i personals, l’arribada

Però el que realment no sabien és que el regal

la falta de temps, entre altres circumstàncies, va

nostre treball desinteressat.

de noves xarxes socials i mitjans de comunicació,

fer que aquest projecte s’agafara una temporada de descans. Una època un poc estranya al principi,

ja que semblava que ens faltava alguna cosa.

Però, com l’au Fènix, tinc la petita esperança que algun dia ressorgirem de les nostres cendres, i

més després d’haver recordat tots aquells temps que han remogut sentiments i emocions.

De moment, em quede amb aquestes paraules que ens va dedicar la nostra comissió l’any del desé aniversari:

Per què no provar de regalar paraules?

Paraules escrites per 3 grans fallers que han

dedicat 10 anys a portar endavant un projecte

replet de sentiments. Han redactat els millors

moments viscuts a la falla. Han dedicat temps felicitant els membres de la comissió pel seu

aniversari… Però sobretot, han sabut mantindre

186

ens l’estàvem fent a nosaltres, seguint dia a dia el

La Comissió d’aquesta Falla agraeix la col·laboració de totes les entitats que s’han anunciat en aquest llibret. Gràcies a la seua participació ha estat possible la publicació del llibret.