Llibret AC Falla El Portal 2021

SUECA CIUTAT ARROSSERA AC FALLA EL PORTAL

2021

EDITA Associació Cultural Falla El Portal DIPÒSIT LEGAL V-657-2004 TIRADA 100 exemplars DIRECCIÓ I COORDINACIÓ Núria Navarro Girbés Josep Osca López

Instagram

FACEBOOK

BLOG

El present llibret ha participat en la convocatòria dels premis de la Generalitat Valenciana per a la promoció de l’ús del valencià.

DISSENY I MAQUETACIÓ Anabel Calderón Martorell Núria Navarro Girbés PORTADA Núria Navarro Girbés IMPRESSIÓ Digiprint

El present llibret ha participat en la convocatòria dels premis per a la promoció de l’Ús del Valencià de la Regidoria de Promoció Lingüística de l’Excm. Ajuntament de Sueca.

CORRECCIÓ DE TEXTOS Núria Navarro Girbés Josep Osca López

Este llibret participa en els Premis de les Lletres Falleres.

GESTIÓ PUBLICITÀRIA Escarlata Fortea Ferri Josep Osca López

L’AC Falla El Portal no s’identifica necessàriament amb les opinions dels articles d’aquest llibret.

AGRAÏMENTS Empreses col·laboradores

INDEX

Fallera Major Infantil: Laia

2 6 10 14

Explicació del monument gran

19

President: Pio Fallera Major: Irene President Infantil: Carlos

Explicació del monument infantil Junta Comissió i cort adulta Comissió i cort infantil Portalerets i portaleretes Bunyol d’Or amb Brillants i Fulles de Llorer Espigues d’Or Premis 2020 Actes fallers en imatges Part literària

21 23 25 27 30 31 32 33 34 39

PIO JOSÉ LLEDÓ FERRANDO PIO josé LLEDÓ FERRANDO PRESIDENT Un any més, i ja van quatre, que tinc l’honor de dirigir-me a totes i tots vosaltres.

Un any molt dur, on la pandèmia de COVID-19 va paralitzar el món el 10 de març de 2020, hores després d’aixecar amb tota la il·lusió el nostre monument. Un dia ple de comboi, de feina i de germanor per les Falles va quedar marcat per l’ajornament – i posterior cancel·lació – de la festa josefina i per les llàgrimes dels màxims representants i d’altres membres de la comissió.

Terme de Sueca al mes d’abril. Imatge: Anabel Calderón

El món faller ha demostrat ser un col·lectiu resilient, que cada març renaix de les cendres per començar un nou any. Tornarem a gaudir de les Falles, com sempre ho hem fet i on Irene, Laia i Carlos puguen acabar el seu regnat i veure complit el seu somni. Sols em queda dir: Visca la Falla El Portal i els seus fallers i falleres!!!

2

PIO JOSÉ LLEDÓ FERRANDO PRESIDENT

Portaler i faller incansable sempre al peu del canyó lluitant i vetllant a tota hora per defendre la seua comissió Excel·lent com a persona i estimat per tota la gent amb un historial irreprotxable als teus quatre anys de President Traient a cada moment la teua veterania que és el fet que demostra la teua immensa saviesa Continua amb la mateixa línia encara que siga un any complicat que per al que necessites ens tindràs al teu costat.

Jorge Vayá

IreneGrau GrauPiqueres Piqueres Irene FALLERA MAJOR

Estimada família fallera: tinc l’honor de ser la primera Fallera Major que escriu una saluda en el nostre llibret. Em dirigisc a tots vosaltres per a agrair-vos el suport i l’afecte amb què m’acompanyeu. Sé que és un moment difícil, però estic convençuda que el nostre esperit faller tornarà a brillar i tornarem a abraçar-nos, gaudint tots junts dintre del nostre cau faller.

Terme de Sueca durant el període de novembre a desembre. Imatge: Anabel Calderón

Ara, des de la distància, ens toca ser més forts i pensar que la festa fallera viu dins dels nostres cors esperant un nou dia que prompte arribarà.

Vos trasllade tota la meua força a aquesta gran família que sou tots els fallers i falleres de l’AC Falla El Portal.

Gràcies.

6

IRENE GRAU PIQUERES FALLERA MAJOR Amb la teua fortalesa sentiment i il·lusió a tot el col·lectiu faller ens has donat una lliçó D’afrontar amb valentia una pandèmia com aquesta sense oblidar-te de les nostres arrels i de la calor de la nostra festa Enguany tornaràs a ser el punt de mira de tots els fallers i l’estrella que més brille engalanant tots els carrers I amb més ganes que mai ho passarem ballant i gaudint i et farem oblidar el mal son que ens dugué el dos mil vint Tindràs la teua comissió als teus peus a cada moment perquè visques un regnat que el recordaràs eternament.

Jorge Vayá

CARLOSROSELLÓ ROSELLÓALARTE ALARTE CARLOS PRESIDENT INFANTIL Hola a totes i tots!

L’any 2020 va començar sent un any meravellós que mai oblidaré. Juntament amb Laia, Irene i Pio, el nostre somni s’iniciava de forma oficial amb la Presentació, seguint molts actes que ens portaven fins a la setmana gran de la nostra festa: les Falles. A tan sols 9 dies, el món es va detenir a causa de la pandèmia de la COVID-19.

Va ser la pitjor notícia que em podien donar en aquell moment.

Terme de Sueca durant el període de juny a juliol. Imatge: Anabel Calderón

Malgrat que aquest març tampoc podrem gaudir de la nostra festa fallera, de segur que el dia que puga’m eixir al carrer, gaudirem totes i tots junts a les cercaviles, ballant amb la música de la nostra xaranga. Tornarem a vestir-nos de valencians i valencianes i gastarem tota la pirotècnia que tenim guardada, esperant el seu torn per omplir els carrers amb el so i l’olor de la pólvora.

Finalment tindrem les Falles tan desitjades i les gaudirem amb moltíssimes més ganes!

10

CARLOS ROSELLÓ ALARTE PRESIDENT INFANTIL

Xicotet i gran persona guapo i galant faller, el que ompli de llum i color qualsevol passa-carrer L’alegria del cau i el que ens fa oblidar les penes, hipnotitzant-nos amb la màgia que la portes a les venes Comparteix aquesta experiència junt amb totes les amiguetes i els amiguets, que els tindràs al teu costat per a viure-ho tots juntets Esperem que aquest any siga millor que el passat, i pugues gaudir del teu càrrec sempre amb Laia al teu costat.

Jorge Vayá

LAIATOMÁS TOMÁSESCRIVÁ ESCRIVÁ LAIA

FALLERA MAJOR INFANTIL

Estimada comissió i cort infantil de l’AC Falla El Portal: Ara fa un any la pandèmia de la COVID-19, com una poalada d’aigua, va apagar les nostres festes falleres. S’acabaren les cercaviles, la música, vestir-nos de falleres i fallers, jugar al cau... Però, les falleretes i els fallerets de la nostra comissió continuem esperant el dia que puga’m gaudir amb més ganes que mai.

Vull escriure-vos unes paraules, ja que tinc la sort de ser la primera representant infantil que ho pot fer al nostre llibret. Paraules d’esperança, que ens donen la il·lusió i la força per a mantenir la flama fallera encesa, per a evitar que s’apaguen els nostres somnis.

Terme de Sueca al mes de setembre. Imatge: Anabel Calderón

Tornarem. És veritat que tornarem. Més majors, més alts i de segur que amb més il·lusió i ganes de gaudir les Falles que fa un any. En obrir i tancar d’ulls estarem botant i ballant darrere del nostre estendard.

Visca l’AC Falla El Portal i la seua comissió i cort infantil!

14

LAIA TOMÁS ESCRIVÁ FALLERA MAJOR INFANTIL Tendra i dolça fallereta Que li dones vida a El Portal Amb la teua valenciania I la teua careta angelical Amb la teua sang fallera A tots ens has demostrat Que no hi ha obstacle que puga Enfrontar-se al teu regnat I en aquesta comissió infantil Segueixes sent Fallera Major Per a omplir els carrers de Sueca De música, llum i color Gaudeix d’aquesta experiència Que aquest any és diferent Envoltada d’amiguetes I per tota la teua gent.

Jorge Vayá

ESBÓS MONUMENT INFANTIL

LEMA: “PORTALERS PEL MÓN” artista: DAVID CLARI CHIRIVELLA autor: JORGE VAYÁ SAVALLS

A

19

quest any hem preparat un viatge virtual per a tots els menudets de la Falla El Portal

Hi havia moltes mones que en nosaltres volien jugar i hem vist unes girafes més altes que un campanar

Per a conéixer la fauna que tenim al nostre planeta i ha sigut una experiència interessant i boniqueta

El lleó és en la selva l’animal que més mana perquè com és fort i poderós fa el que li dóna la gana

Els llocs que hem visitat en aquest fabulós viatge són la Selva Amazònica i tota l’Àfrica Salvatge

I no hi ha cap animal per allí al qual no tinga atemorit perquè quan es creua en algun li ataca sense pietat

Hem pogut veure cocodrils, hienes, lleons i panteres, tigres, búfals i lleopards i moltíssimes altres feres

Però hem pogut gaudir moltíssim convivint amb la natura anant tots junts de safari i fent alguna travessura

I gràcies a eixe truc que nosaltres hem aplicat hi ha voltes que la discomòbil a les 4 encara no ha parat.

ESBÓS

MONUMENT gran

PRIMERA ESCENA – RELLOTGE DE PARET Ara en compte de banderetes pengem rellotges en els casals per si t’encantes ballant i el detenen els municipals Hi ha veïns que s’entretenen mirant la tele o raonant, i hi han enganxats al mòbil i es passen la nit tocant Primer a la Policia Local, després a la Guàrdia Civil dient que la gent d’eixa falla està salvatge i serril Però com tenim permís tenim la consciència tranquil·la i un remei si es posa nerviós, és que es prenga una til·la Nosaltres que som més llestos el rellotge em atrasat i aixina tenim excusa per a quan ve l’ autoritat

21

LEMA DAVID CLARI CHIRIVELLA artista JORGE VAYÁ SAVALLS autor “EN QUIN SEGLE VIVIM?

Les iaies més majors caminen espaiet amuntó però quan se’n veuen una de cara les veus córrer més que meló

SEGONA ESCENA – GAT I FORMATGE Si l’ ajuntament no posa solució açò acabarà malament En Sueca ja fa temps perquè si no ho tallen prompte que no se’n veuen de gats acabaran elles en la gent perquè mira si hi ha rates que els tenien espantats TERCERA ESCENA – DAMA D’ÈPOCA Hi han 4 solars perduts plens de brossa i deixalles Aquesta dama ens demostra i les ties s’ho passen en gran Sueca com si fóra nosaltres en falles en l’època en què s’ha quedat, mentre tot el món prospera Hi ha que són xicotetes aquest poble s’ha quedat esque no fan por a una mala tancat però hi ha que les veus galopar i pareixen tigres de bengala Per culpa de 4 polítics curtets de coneixement No és qüestió d’ un troset de que no fan res pel poble formatge ni per atraure a la gent i el que dic és ben cert hi ha samarra que en un bocao No creen llocs de treball es fotrà una peça de camem- i el polígon està abandonat bert i per culpa de tot açò molta gent jove ha emigrat Té igual que passes per La Canal, No tenim cap centre d’oci Barri Indio com La Coronació per als suecans poder gaudir pel carrer vas esquivant-les i quan vols divertir-te una estoo se te n’entren pel pantaló na has de pegar a fugir

La gent s’obliga a anar-se’n i sols és ciutat dormitori i l ambient dels seus carrers és més trist que un cementeri.

QUARTA ESCENA – SIGNES HOME I DONA En aquests signes reivindiquem que lluitem per la igualtat cosa que estem aconseguint a la nostra societat I demostrar que una dona pot fer qualsevol funció tal vegada igual o millor que la pot fer un baró I ja està bé de discriminar a transsexuals, gais i lesbianes que no deixen de tindre sentiments ni de ser persones humanes I ho cridarem als 4 vents perquè tota la gent ho sàpiga i al que tant li agrada criticar que es clave la llengua on li càpiga Que estem al segle XXI i vivim en democràcia i que deixen de costat a eixa gent no ens fa gens de gràcia

JUNTA

2020-2021

PRESIDENT: Pio José Lledó Ferrando VICE-PRESIDENTS: Isabel Osca López Óscar Tomás Pérez Manola Sánchez Bosch Josep Osca López Ximo Vernia Baldoví Juanjo López Ortells SECRETARI: Jorge Vayá Savalls VICE-SECRETÀRIA: Paula Nieves Nieves DELEGATS D’ASSESORAMENT: Àngel Calzado Sigüenza Paco López Benadero DELEGATS DE TRESORERIA I COMPTABILITAT: Escarlata Fortea Ferri

23

Sari Pérez Martí José Blas Tomás Pérez DELEGATS DE PROTOCOL, ESTATUT, REGLAMENT I ARXIU: Pilar Antón Andrés Carmina Burguera Pons Lucina González Domínguez Finita Ortells Pérez DELEGATS DE JUNTA LOCAL FALLERA: Julio Guarinos Berenguer Alfredo Planells Benedito DELEGATS D’ACTIVITATS DIVERSES I FESTES: Pau Franco Badenes Cristian Guarinos Sánchez Ramón López Oviedo Rogelio Sancho Bolufer

DELEGATS DEL LLIBRET: Anabel Calderón Martorell Núria Navarro Girbés Josep Osca López DELEGATS D’ESPORTS: Sonia Ferrando Llopis Yasmina Guarinos Sánchez Nacho Viadel Antón DELEGATS DE PLAYBACKS: Geno Castelló Soriano Josep Osca López DELEGATS DE SAINET: Joan Vicent Soriano Torremocha DELEGATS DE XARXES SOCIALS: Elena Villagrasa Serra Jordi Martínez Gutiérrez DELEGATS DE RAL·LI: Robert Guillem Melero Vicent Moncho García Juan Bautista Ortells Montón DELEGATS DE CUINA: Àngel Calzado Sigüenza David Clari Chirivella Pascual Ferrando Climent Jordi Martínez Gutiérrez Víctor Palacios Martí

Josevi Peiró Matoses Manola Sánchez Bosch Jorge Vayá Savalls DELEGATS DE CAU FALLER: Ximo Gómez Moreno Pepe Sapiña Bravo

COMISSIÓ 2020-2021

CORT D’HONOR 2020-2021

PRESIDENT: PIO JOSÉ LLEDÓ I FERRANDO Josep Daniel Aguilar Campins David Alabau Carbó Josep Alarte Rebull Roberto Aliaga Heras Marcos Almazán Moreno Paco Almor Mauro Miguel Angel Astillero Pizcueta Joan Benedito Baldoví Juan Burguera Claver Àngel Calzado Llopis Àngel Calzado Sigüenza Jose Manuel Caplliure Piera Álvaro Catalá Capellino David Clari Chirivella Pascual Ferrando Climent Santiago Figueres Sapiña Roberto Forquet Doménech Pau Franco Badenes Rafa Giménez Tornero Joaquín Gómez Moreno Miquel Grau Benedito Carles Grau Piqueres Julio Guarinos Berenguer Cristian Guarinos Sánchez Robert Guillem Melero Pio José Lledó Ferrando Paco López Benadero

25

Josep Daniel López Martínez Francesc López Ortells Juanjo López Ortells Ramón López Oviedo Jordi Martínez Gutiérrez Mario Matoses Llopis Vicent Moncho García Antoni Montón Tomás Joan Muñoz Esteve Ignasi Navarro Canet Paco Navarro Cano Juan Antonio Navidad París Gerard Ortells Batalla Juan Bautista Ortells Montón Josep Osca López Víctor Palacios Martí Xavier Pedralva Ortells Josevi Peiró Matoses Xavier Pérez Fenoll Ivan Pina García Alfredo Planells Benedito Saül Porcar Olegario Jesús Ramírez Rodelgo Ivan Ribera Arnau Ivan Rodríguez Planells Pedro Ramón Rodríguez Colmán Julián Sáez Vercher

FALLERA MAJOR: IRENE GRAU I PIQUERES Marcos Salvador Roselló Rogelio Sancho Bolufer Pepe Sapiña Bravo Donovan Sapiña Guarinos Jesús Simó Aliaga Vicent Solves Laserna Iker Soriano Colomer Joan Vicent Soriano Torremocha Daniel Talens Beltrán José Blas Tomás Pérez Oscar Tomás Pérez Sergi Tomás Pérez Victor Tomás Torres Jorge Vayá Savalls Manolo Vázquez Catalá Manolo Vázquez Pons Vicent Carles Vercher Lledó Ximo Vernia Baldoví Nacho Viadel Antón Ramón Viadel Bayo

Tere Alapont Molinero Maria Alarte Ripoll Lorena Alonso Campello Pilar Antón Andrés Arantxa Barquero Moreno Inmaculada Beltrán March Sari Benedito García Inmaculada Blanco Sierra Ylenia Boix Sanfélix Eva Bolufer Cuquerella Andrea Burguera Brines Ana Burguera Pons Carmina Burguera Pons Marta Cabedo Astruells Anabel Calderón Martorell Carla Calzado Llopis Carmen Carlos Vázquez Desireé Castañer Ferrando Marian Castañer Ferri Geno Castelló Soriano Cristina Colechá Arce Lorena Colomer Llopis Elizabeth Cuevas Ferrando Patricia Escrivá Sala Chavela Ferrando Cuevas Laura Ferrando Cuevas Érica Ferrando León Sonia Ferrando Llopis Almudena Ferrer Calzado

Escarlata Fortea Ferri Tere García Rostoll Gema García Valdés Inmaculada Giner Chisvert Teresa Girbés Atienza Lucina González Domínguez Lucia González Llopis Sari González Llopis Paula Grau Girbés Maria Grau Marqués Marta Grau Marqués Yasmina Guarinos Sánchez Carmina Ibáñez Oltra Ana Julio Bosch Jessica Llopis Benedito Lorena Llopis Martínez Verónica López Martínez Gema López Ortells Beatriz López Ramírez Gema Machi Ferrandis Ade Martí Blasco Carmina Martí Ventura Belén Martín San Miguel Eva Martínez Atanasio Marta Medina Sanjuan Itziar Meliá Piqueres Zaida Meliá Piqueres Julia Montón Martí Alicia Navarro Arnau

Marta Navarro Benedito Noemí Navarro Benítez Núria Navarro Girbés Paula Nieves Nieves Gema Olmos López Finita Ortells Pérez Isabel Osca López Irene Pasamontes Alberola Silvia Pedralva García Anabel Pedralva Ortells Sari Pérez Martí Mónica Piqueres Mateu Paloma Piqueres Montón Maria Planells Pérez Maria Pons Barberá Mª Carmen Pons Penadés Mª Jesús Pons Penadés Irene Ramírez Vernia Carla Redondo Martorell Carmina Ripoll Ferrer Laura Ripoll Modesto Dolores Rubio Escrivá Tania Sáez López Manola Sánchez Bosch Encarna Sancho Budiel Candela Sánfelix Garrigós Aitana Tomás Escrivá Paula Torres Romans Clara Vendrell Fos Mª Carmen Vernia Baldoví Andrea Vernia Beltrán Lidia Vidal Ferrando Mª José Villagrasa Ribes Elena Villagrasa Serra

COMISSIÓ INFANTIL 2020-2021 PRESIDENT INFANTIL: CARLOS ROSELLÓ I ALARTE

Pep Alarte Rebull Adrià Aliaga Calzado Arnau Aliaga Calzado Luca Almazán Crespo Gerard Almor Martí Ian Beltrán Martí Kenai Cabedo Guzmán Ferran Calzado Grau Eric Colechá López Marc Cuenca Alonso Pablo Dauden Ortíz Alejandro Fernández Martínez Asier Franco Martín Maël Franco Martín Eric Gómez Codes Unai Gómez Codes Alan Grau Blasco Roger Guillem Fortea Francesc López Castanyer Josep López Castanyer Iván Maestro Planells David Méndez Gómez

27

Rubén Méndez Gómez Joan Moncho Ibáñez Ferran Moreno Piqueres Héctor Niclós Navarro Ignacio Ortells Blanco Daniel Salvador Ortells Pasamontes Nicolás Antonio Ortells Pasamontes Yael Palacios López Daniel Pascual Medina Pablo Pascual Medina Arnau Porcar Grau Diego Ramos Serra Raúl Sáez Romaguera Sergi Sáez Romaguera Bruno Sales Calvet Roger Sancho Castañer Mateo Selva Calderón Daniel Simó Cuevas Diego Talens Medina Josep Tomás Carlos Ximo Vernia Beltrán Didac Vives Ortells

CORT INFANTIL 2020-2021 FALLERA MAJOR INFANTIL: LAIA TOMÁS I ESCRIVÁ

Valeria Aguilar Olmos Asia Albacete Viel Claudia Almazán Villagrasa Daniela Almazán Villagrasa Aida Almor Martí Aitana Asolas Colomer Mara Astillero Burguera Alicia Bernardo Navarro Mara Cabedo Astruells Julia Cantó Cuenda Carla Capellino Benavent Martina Caplliure Vendrell Rosa Chordá Soler Gema Colechá López Aitana Dauden Ortíz Laia Egea Vendrell Ona Egea Vendrell Júlia Fernández Julio Aitana Ferrando Muñoz Yaiza Figueres Guarinos Mar Forquet Torres Mireia Forquet Torres Blanca Giménez Sánchez Ylenia Gomar Viel Ainhoa Grau Blasco Eider Grau Guarinos

Emma Guarinos Camilleri Martina Llopis Fernández Nora Llopis Grau Sara López Castelló Vera López Castelló Aina López Martínez Lluna López Martínez Inés López Segura Silvia Martí Fortea Gala Mas Navarro Abril Matoses Claros Vega Matoses Claros Emma Muñoz Llopis Iraida Muñoz Llopis Sofia Peiró Ferrando Marta Pina García May Piqueres Bastida Yulia Piqueres Bastida Mireia Planells Sancho Blanca Porcar Grau Marta Ribera Giner Laia Ribera Giner Daniela Roselló Alba Ares Rodríguez Alapont Júlia Rodríguez Alapont Aynara Sanfélix Arlandis

Judith Savalls Rojo Laia Tomás Escrivá Amaia Tomás Galve Mia Vázquez Piqueres Martina Vila Martorell Ariadna Vives Ortells

KENAI CABEDO GUZMÁN

FERRAN CALZADO GRAU

NORA LLOPIS GRAU

PORTALERETES I PORTALERETS MIA VÁZQUEZ PIQUERES

BLANCA PORCAR GRAU

NICOLÁS ANTONIO ORTELLS PASAMONTES DANIEL PASCUAL MEDINA

Bunyol d’Or amb Fulles de Llorer i Brillants La recompensa que tot el món vol tenir. Aquesta recompensa fou creada en 1955 per la Junta Central Fallera i, des d’aleshores, s’atorga en l’àmbit personal com col·lectiu. El requisit? Ser faller en la cort i comissió adulta durant trenta anys.

Enguany, en aquesta comissió, estem d’enhorabona pels nostres fallers i falleres guardonats, qui porten molts anys de treball i dedicació i s’emporten la insígnia més valuosa:

31

Josep Daniel Aguilar Campins

David Alabau Carbó

Pau Franco Badenes

Escarlata Fortea Ferri

Marcos Salvador Roselló

Espigues d’Or Aquesta recompensa és la màxima que atorga la Junta Local Fallera de Sueca i que fou creada l’any 2000 amb la finalitat de reconéixer la llavor dels fallers i les falleres majors de 60 anys dintre de les comissions de Sueca, El Perelló i el Mareny de Barraquetes. S’ha atorgat a les següents falleres i fallers de la nostra comissió:

Tere García Rostoll

Teresa Girbés Atienza

Antoni Montón Tomàs

Ignasi Navarro Canet

Mª Carmen Pons Penadés

Enhorabona a tots i totes i a seguir fent falla!

31

“

QUI NO ARRISCA no pisca PREMIS 2020 1r premi del 1r Firarròs Jove 4t premi del 1r Campionat Infantil de Pilota Valenciana 1r premi del Campionat de Futbet Infantil 3r premi del Concurs de Solista Adult Premi Socarrat al 3r Millor Sainet per “Als Bous de Castelló” 1a Menció Especial a Millor Actor Principal per a Jorge Vayá 1a Menció Especial a Millor Actor Secundari per a Juanjo López 3r premi al Millor Cotxe del Ral·li 70é premi a la Promoció de l’ús del Valencià de la Generalitat Valenciana 1a Menció Especial a l’Ús del Valencià en el Llibret Faller de l’Ajuntament de Sueca

33

ACTES FALLERS 2020 EN IMATGES

SUECA

CIUTAT ARROSSERA

INDEX

L’ARRÒS, DENOMINACIÓ D’ORIGEN VALENCIÀ El procés tradicional del cultiu de l’arròs: des de la sembra fins l’emmagatzemament La competició per excel·lència des de 1961: el Concurs Internacional de Paella Valenciana La paella com a plat gastronòmic valencià i faller

EDITORIAL

SUECA, CAPITAL DE LA RIBERA BAIXA Les nostres arrels Nostra Senyora de Sales i l’arròs La Muntanyeta dels Sants i els Ullals de Baldoví: un oasis entre arròs Arquitectura de l’arròs. Un element de la nostra identitat Perquè no caiga en l’oblit: el Molí del Passiego El conreu de l’arròs i els pinzells de Conrado Meseguer

39

Firarròs: l’esdeveniment gastronòmic especialitzat

DE CAPITAL ARROSSERA A CAPITAL FALLERA La indumentària valenciana des de Pepita Samper Dis-me com et vistes i et diré d’on eres L’espiga d’or: màxima distinció de la JLF Els premis als monuments fallers: l’exemple que Sueca no vol seguir Seccions a Cullera: un exemple per a Sueca?

Premis i monuments a les Falles d’Alzira Les Falles durant la pandèmia

conviuen i formen la guia de carrers de la nostra localitat. I entre totes elles sobresurten, com un far en meitat de la nit, les dues cúpules vidriades i els dos campanars de les esglésies de la Mare de Déu de Sales i de Sant Pere.

EDITORIAL

“

No tinc altra autoritat que aquesta: la d’haver-me apassionat, fins a l’obsessió, per la vida i el destí del meu poble. Potser és l’única passió noble que reconec en mi

L

a nostra ciutat s’aixeca orgullosa i imponent entre camps d’arròs i de taronges, entre el mar mediterrani i el riu Xúquer, entre la muntanya de Cullera i la de Corbera. Domina la immensa plana formada pels sediments arrossegats pel Xúquer, del qual beuen les séquies que reguen les parcel·les repartides arreu del nostre terme. Al mig d’aquesta emergeix la Muntanyeta dels Sants, amb un total de 27 metres, és l’única afloració rocosa i està declarada microreserva.

Des del seu origen en una alqueria àrab fins a l’actualitat, la ciutat de Sueca ha evolucionat al llarg dels segles, però sempre hi ha mantés la seua essència. Essència que es va complementar amb la implantació –i posterior homogeneïtzació– del cultiu de l’arròs entre els segles XVII i XVIII. Conreu que continua vigent i que converteix el seu terme en un llenç

Joan Fuster i Ortells. Nosaltres els valencians (1962). Pròleg canviant: del marró de la terra i del blau de l’aigua, passem al verd del tall de l’arròs al daurat de l’espiga d’aquest.

Sueca, a més, és un títol nobiliari: Manuel Godoy es va convertir en el primer Duc de Sueca en 1803. Títol que en l’actualitat continua vigent. Sueca va aixecar muralles i portes per guardar la ciutat i als seus veïns i veïnes de la inestabilitat política del segle XIX. Gràcies a Francisco Peris Mencheta –suecà d’origen– el municipi es va convertir en ciutat i va rebre el títol d’Excel·lentíssim el seu Ajuntament.

Passejar pels carrers de Sueca és fer un recorregut cultural: a cada cantó, casa, plaça o nom de carrer es respira el vestigi cultural local de segles i segles encapsats en el nucli urbà. Cases senyorials, cases més modestes i edificis actuals, amb més o menys bellesa,

Sueca és l’arquitectura modernista aixecada pels arquitectes Bonaventura Ferrando i Joan Guardiola. Sueca és la música que aporten la Unió Musical i l’Ateneu Musical i que ens posen la pell de gallina. Sueca és el sol i la platja del Perelló i del Mareny de Barraquetes.

Sueca és la seua gastronomia, arrelant-se en el paisatge format pel riu Xúquer, l’Albufera i el mar Mediterrani. Sueca és la seua marjal i l’arquitectura de l’arròs, que ens recorda el nostre passat. Sueca és l’arròs, cuinat canònicament seguint la recepta del Concurs Internacional de Paelles o en les seues varietats (secs, caldosos, melosos o al forn).

Sueca és el batec uníson dels suecans i les suecanes davant de les seues festes: la Setmana Santa, les Falles, la Mostra Sonora, el Suecasona i la Fira i Festes. Sueca és l’emoció i els carrers de gom a gom de la Mostra Internacional de MIM. Sueca són els aforismes de Joan Fuster, els sainets de Bernat i Baldoví, les sarsueles del Mestre Serrano. Sueca són els monuments fallers de Pascual Carrasquer, les obres escultòriques de Vicent Beltrán i d’Alfredo To-

rán; els quadres de Conrado Meseguer i les instantànies de Miguel Ángel López-Egea.

Sueca és la lluita contra el feixisme de Virtudes Cuevas, el pensament feminista de Neus Campillo i les històries de Josep Franco o Manuel Baixauli. Sueca són els invents de Domingo Gómez Granería i d’Emilio de la Cuadra Albiol. Sueca són els gols d’Antonio Puchades i l’humor d’Eugeni Alemany. Sueca són els suecans i les suecanes que, al llarg de la història, han deixat el seu gra d’arròs en la ciutat i que hui, nosaltres, tenim el deure i obligació de conservar el seu llegat i preservar-lo per a les pròximes generacions.

Sueca és el que és gràcies a la seua terra, on continuen conreant-se diferents varietats d’arròs amb denominació d’origen. Perquè de la terra venim i a la terra tornem. Sueca és ciutat arrossera.

Vine a viure-la!

‘Sueca, vine a viure-la’ vídeo promocional impulsat per la Regidoria de Turisme en 2019.

Les nostres arrels

Núria Navarro GIRBÉS

P

er a conéixer i entendre les arrels de la nostra ciutat cal remuntar-nos fins al període de domini àrab, entre els anys 714 i 1238.

el nucli urbà es va acabar de construir l’any 1841 i, des d’aleshores, ha experimentat diversos canvis i reformes en matèria de desenvolupament urbanístic fins a convertir-se en la ciutat que coneixem en l’actualitat.

PERIODISTA

Riera, Mascarell o Ferri.

L’any 1319, el senyoriu va passar a formar part de l’Orde de Santa Maria de Montesa La situació geogràfica de Sueca, què con- fins que aquesta es va incorporar a la Coronectava València i Cullera mitjançant un na d’Aragó en 1587. Aleshores, Sueca fou camí reial, fou idònia per tal que els àrabs administrada per la corona, baix el regnat de establiren un mercat comercial de productes Felip I. agrícoles. És d’ací on trobem l’origen del topònim de la ciutat de Sueca: de l’àrab “Suay- A partir del segle XVIII el cultiu de l’arròs va qa”, diminutiu de “Suq”, que significa “mer- passar a ser hegemònic i l’antic assentament comercial va passar a convertir-se en un ascat”. sentament agrícola. En aquest moment, la L’herència musulmana ha aplegat fins a l’ac- població va experimentar un canvi progrestualitat mitjançant els noms d’algunes parti- siu en la seua demografia. La mà d’obra que des del terme de Sueca –com la séquia de es necessitava per al conreu dels arrossars Múzquiz– i el seu eficaç sistema de regadiu. -tant per a la sembra com per a la sega- va suposar un augment de la població suecana.

Arran de l’expulsió de l’antiga població mu- Aquest fet va comportar, alhora, una expansulmana l’any 1239, Pere Guerau, coma- sió urbana del municipi. nador de l’orde de l’Hospital, va ordenar en 1245 la repoblació del territori, establint ací Fins ara, Sueca estava constituïda per difesetze famílies. D’aquestes guardem alguns rents “camins” – “Camí de Cullera”, “Camí del dels cognoms que, actualment, encara for- Sequial” o “Camí de Magraners”– que han men part de moltes famílies suecanes com arribat fins als nostres dies ja sota la denoara Nebot, Domingo, Martorell, Martí, Bonet, minació de “carrer”. La muralla que protegia

vint mil habitants, es viu un estancament de la demografia de la ciutat a causa de l’aparició de la maquinària agrícola i l’escassa industrialització.

Actualment, la ciutat de Sueca continua sent un gran nucli agrari dedicat, en major part, al cultiu de l’arròs. En una ciutat on l’agricultura ha estat la base de la seua economia s’ha desenvolupat en la segona meitat del segle XX una xicoteta indústria dedicada, principalment, a l’alumini, plàstics, alimentació, etiquetes i impremta, entre d’altres.

No hi ha cap dubte que una de les coses que ha fet créixer la nostra ciutat al llarg de la història és l’arròs i tots els i les qui s’han dedicat al seu cultiu i comercialització. Amb això, les nostres arrels són clares. Sens dubte, la terra.

Il·lustració del terme de Sueca en 1665 per Antonio Carrasquer Garcia. Imatge: Núria Navarro

Sueca aconsegueix alliberar-se del domini senyorial en 1870 i a causa l’augment demogràfic de la segona meitat d’aquest segle i de la d’efervescència econòmica que viu se li concedeix el títol de ciutat l’any 1899.

L’augment demogràfic de Sueca ha estat protagonitzat al llarg dels anys per la necessitat de mà d’obra per al cultiu de l’arròs.

Però l’any 1950, en el qual Sueca supera els

Terme de Sueca des de la Muntanyeta dels Sants amb la ciutat de fons. Imatge: Núria Navarro

la Mare de Déu de Sales, obligava a les consciències a l’agraïment. I així queda reflectit també als llibres de comptes municipals. Trobem festes d’acció de gràcies a la patrona de Sueca als anys 1548, 1684, 1691. 1706 i 1737.

Nostra Senyora de Sales i l’arròs MOSSÉN Andrés de Sales Ferri Chulio DIRECTOR DE L’ARXIU DE RELIGIOSITAT POPULAR DE L’ARQUEBISBAT DE VALÈNCIA

A

ls llibres de comptes municipals de l’Ajuntament de Sueca conservats a l’Arxiu Municipal es poden trobar anotacions de les despeses realitzades demanant en rogativa misses “per a que haguessem aygua” als anys 1506 i 1613.

Els llauradors estan necessitats d’aigua de pluja o de reg per als seus camps, i l’absència de temporals porta a perdre les collites. Raó perquè es duguen a terme aquestes misses de rogativa, implorant la intercessió de l’estimada patrona dels suecans, la Mare de Déu de Sales.

El més repetit en el transcurs de la història local és trobar apuntaments que l’amanuense municipal repeteix en tantes ocasions, perquè se celebren rogatives a la Mare de Déu de Sales “per lo temps tan calamitós i abundant de aygües” que fan perillar cada any les collites.

Hi ha anys en els quals se celebren aquestes peticions dues vegades: 1699, 1704, 1714

Alguns anys és tan esplèndid el resultat obtingut que el redactor anota la celebració d’aquests agraïments, “pels satisfets beneficis, la molta salut i grans collites que havien gaudit” en 1745, 1751, 1752 i 1756.

(gener i novembre), 1723, 1732, 1736, 1742, 1745 i 1750 (gener i octubre).

Els suecans, llauradors esforçats, tenen en l’arròs el suport diari i manutenció de les seues famílies. Per aquest motiu entonen en una estrofa dels goigs a Nostra Senyora de Sales, text que ha de redactar el notari Tomás Cerrillo i Dalp durant els anys 1743 i 1747, aquesta petició: “Si tempestat amenaça perquè plou massa i us invoquen de comptat cessa i no ens embarassa”.

Al text actual dels mateixos goigs a la Verge de Sales que ha de redactar Josep Bernat i Baldoví, el nostre poeta, durant els anys 1837 i 1840, tenim aquesta última estrofa que tots cantem amb el cor ple de singular agraïment a la nostra excelsa patrona: “Si la tempestat furiosa al llaurador amenaça, vostre braç la rebutja amb la seua força poderosa, sempre ens mireu piadosa amb entranyes maternals”.

Imatge de la Mare de Déu de Sales.

Imatge: Estil i Art

La confiança amb què els suecans i les suecanes s’han mantingut ferms en la millor de les tradicions locals és total respecte a la maternal intercessió de la Mare de Déu de Sales. Els temporals, que en els últims mesos de l’estiu posaven en perill l’esforç i el treball de tot l’any, promovien aquesta pietat popular de rogatives i misses, sol·licitant a nostra estimada patrona la seua celestial protecció.

I clar, obtingut el demanat per intercessió de

La salut també és important, tal vegada el més important, i la intercessió de la Verge de Sales queda també patent durant la “forta constel·lació de febres” que es duen a terme els anys 1756, 1757, 1765 i 1775, ja que el poble suecà acudeix, altra vegada, amb pregàries i oracions a la mare de tots, la Verge de Sales.

Com veiem, els segles han sigut testimonis, una vegada i una altra, de la singular protecció que la devoció local ha experimentat gràcies a l’ajuda i el cònsol de Nostra Senyora de Sales, la imatge de la qual venerem en l’Església del Convent dels Frares Franciscans inaugurada en 1772. Aniversari que el pròxim any desitgem –ja veurem– poder celebrar el 250é aniversari de la seua inauguració.

Ocasió que volem aprofitar tots per a donar-li les gràcies a nostra volguda patrona, per tot

quan fa per cadascun dels suecans i de les suecanes, des de fa sis-cents seixanta anys.

Però que ha de veure açò amb el tema que tractem?

Ara canviem de lloc, però no de tema.

Les llargues sequeres que durant uns anys es repetien en Andalusia provocaren grans pèrdues en les collites. I entre tots va aparéixer el record que abans he descrit segons les dades de l’arxiu municipal de Sueca. A la Verge de Sales es va acudir en rogativa a Sueca quan plovia molt, però també quan no arribaven les necessàries pluges. I dit i fet.

A la dècada dels anys 1940-1950, algunes famílies llauradores de Sueca decidiren traslladar-se a El Puntal, una pedania de La Pobla del Riu, en la província de Sevilla, als marenys del Guadalquivir, per dedicar-se allí al cultiu de l’arròs. Les condicions de tenir casa amb aigua i llum pròpia els incità a aquest èxode, que en 1949 aconsegueix amb 35 famílies.

Deixen Sueca i es dediquen al cultiu de l’arròs a terres andaluses.

Els suecans i les suecanes d’El Puntal decideixen l’any 1951 encarregar a Joan Baptista Fuster Seguí, pare de l’assagista Joan Fuster, una imatge de la Verge de Sales per a venerar-la a la parròquia andalusa on habiten. Un desconegut imaginari valencià llaura la imatge i el tron d’àngels, que s’entronitza en una capella de la parròquia del poblat d’Alfons XIII, municipi d’Illa Major. Va costar 5.800 pessetes de l’època.

Un fortuït incendi produït per un ciri va ocasionar la destrucció d’aquesta imatge, és per això que els suecans i les suecanes prenen la decisió d’encarregar una nova imatge a l’escultor sevillà José Lemus García, que va ser beneïda el 8 d’agost de 1959.

Recull de premsa publicat l’11 de novembre de 1995 al periòdic Levante.

Les famílies de llauradors de Sueca que s’aveïnen en els marenys del riu Guadalquivir donaran origen al municipi conegut com a Illa Major. Fomenten devoció a la Verge de Sales en terres andaluses, de tal manera que aconsegueixen que se li dedique un carrer al poble de Villafranca.

En l’any 1995 els suecans i les suecanes d’El Puntal van demanar a la Reial Associació de Nostra Senyora de Sales de Sueca que s’organitzés una rogativa, demanant la maternal intercessió de nostra volguda patrona, a favor dels camps d’arròs dels marenys sevillans.

Centenars de suecans i suecanes van arribar a El Puntal en autobusos, i a la parròquia de Villafranca es va celebrar una multitudinària missa de rogativa, demanant a nostra volguda patrona la concessió de les desitjades pluges per als camps d’arròs. Es va dur la imatge de la Mare de Déu de Sales de l’església parroquial d’Alfons XIII, i l’emoció va embargar a tots. S’obtingué així l’anhelada aigua i el 8 de setembre de 1996 foren les suecanes i suecans andalusos els que van venir a la Reial Església de Nostra Senyora de Sales a donar-li gràcies.

Així s’escriu la història i la devoció dels suecans i suecanes a la Mare de Déu de Sales.

Amb el cor agraït i replet de lloances, perquè “sempre ens mireu piadosa, amb entranyes maternals”.

La Muntanyeta dels Sants i els Ullals de Baldoví: un oasis entre arròs GERMÁN RODRÍGUEZ SALVADOR

INFORMADOR TURÍSTIC

L

a Muntanyeta dels Sants és un dels llocs més importants del nostre municipi.

En mig del terme de Sueca i dels arrossars, s’alça majestuosa una xicoteta talaia de menys de 30 metres, oficialment 27, per a ser exactes.

En la cima trobem l’Ermita dels Benissants de la Pedra, Abdó i Senent, patrons de la ciutat, màrtirs, turcs i protectors de l’agricultura. Són venerats arreu de tota la mar Mediterrània. A Sueca coneguts també com a Sants de la Pedra, que protegeixen l’arròs de les tronades i pedregades tan habituals a l’estiu. El 29 i 30 de juliol es realitza la tradicional romeria des de la ciutat fins a l’ermita.

L’ermita dels Benissants ha patit diverses ampliacions i reformes al llarg de la història.

Per exemple, la capella patirà ampliacions des del segle XVII. L’altar és del se-

Abdó i Senent, els Benissants de la Pedra i patrons de la ciutat de Sueca.

Imatge: Anabel Calderón

gle XVIII i la Casa d’inicis del XIX. Dins de la Casa trobem la cuina original del segle XIX, la qual és classe popular amb detalls ornamentals en ceràmiques.

Al primer pis originalment es trobaria la residència de la senyoria de Na Molins. A l’antiga residència trobem obres dels nostres pintors locals, com per exemple de Conrado Meseguer destacant la primera obra de la sèrie “Als que sentiren la terra”. També hi ha un retrat de José Montó –més conegut com a Pepe Montó– del pintor Alfredo Claros, qui era iniciador de la Federació Sindical d’Arrossers, popularment conegut com el Sindicat de l’Arròs.

La Muntanyeta dels Sants és l’únic promontori que es va salvar del procés d’aterrament de l’Albufera. Les pedreres durant segles abastiren drenatges dels camps, camins elevats, marges de séquies i ponts. Després de funcionar durant diversos segles com a pedrera, el paisatge queda devastat a inicis del segle XX i es procedeix a la recuperació d’aquest entorn, construint el mirador i les escales d’accés, tan icòniques a la nostra ciutat. Diem també que és el mirador per excel·lència per contemplar el nostre paisatge, l’arrossar i el Parc Natural de l’Albufera en tota la seua magnitud.

Just en aquell moment la vegetació de l’entorn pràcticament havia desaparegut i es procedeix a diverses plantacions d’espècies mediterrànies per a recuperar la cobertura vegetal i corregir l’impacte visual de les pedreres. Encara podem observar les marques d’explosius i talls en la pedra.

Microreserva mediterrània on apreciem el pi i la carrasca de fons. Imatge: Anabel Calderón

La muntanyeta es tracta, per tant, d’una de les primeres reconstruccions ambientals de la història del País Valencià. Actualment l’entorn conté una de les microreserves de flora i fauna més importants de la nostra ciutat.

Destaquen les poques oliveres centenàries que es van salvar de l’extracció de pedres, a més de la majestuosa garrofera, que serviria

d’aliment per als animals que emprarien en les tasques del camp, i com no, la carrasca centenària autòctona, de la que s’extrauen llavors, per a reforestacions i mare de moltes carrasques de tot el país.

Cova dels Pilarets o de l’Elefant amb estalactites i estalagmites al seu interior . Imatge: Anabel Calderón

L’entorn de la Muntanyeta encara conserva algunes edificacions privades, i és que fins a la Guerra Civil aquest espai estava poblat.

Després de la conflicte bèl·lic, la seguretat, la distància al centre de la ciutat, les dificultats per a comprar aliments i un llarg etcètera d’inconvenients, fan que aquest nucli quedara pràcticament despoblat.

La Muntanyeta compta a diverses cavitats i coves, a més de ser un gran brollador d’aigua subterrània, és per això que al llarg del segle XX un dels elements més destacats de la Muntanyeta va ser el gran dipòsit d’aigua que molts de nosaltres recordem en la memòria i que servia per a abastir d’aigua les nostres platges. Actualment les coves no són gens accessibles, a causa del perill d’afonament d’aquestes i al perill d’inundació d’aquestes.

Són populars la Cova del Burro i la Cova dels Pilarets o de l’Elefant, aquesta última aprofitada com a refugi durant la Guerra Civil Espanyola.

A prop d’aquesta trobem els Ullals de Baldoví, els quals tenen una significació elevada dintre del Parc Natural de l’Albufera pels seus valors naturals. Són brolladors d’aigües subterrànies d’una qualitat excel·lent, en les quals han sobreviscut espècies de flora i fauna que pràcticament han desaparegut en els nostres aiguamolls.

Malgrat el seu estat de conservació acceptable, els Ullals perderen terreny davant de l’ocupació agrícola i humana. Els ullals estan conformats per una sèrie de llacunes naturals amb unes dimensions variables que conformen un enclavament únic.

Muntanyeta dels Sants des dels Ullals de Baldoví. Imatge: Anabel Calderón

La Muntanyeta ha patit diverses transformacions al llarg de la història. Els temps canvien i els usos dels espais també. Tanmateix, podem considerar-nos uns privilegiats de gaudir d’aquest espai tan ric en l’àmbit cultural i mediambiental. Per això cal preservar el nostre patrimoni per poder compartir-lo amb els visitants i amb les futures generacions.

Arquitectura de l’arròs.

Un element de la nostra identitat Carme Masó Vendrell ARQUITECTA

E

l terme municipal de Sueca és un exemple de testimoni actiu de la vida dels nostres avantpassats, i l’arquitectura en ell present, la mostra de la seua manera de viure. Els camps d’arròs és el fil de la seua història com a poble, que unes vegades han portat esplendor, amb períodes de bonança econòmica, mentre d’altres, situacions desgraciades, amb malalties derivades de les aigües estancades.

Han vist créixer una burgesia valenciana que, dins d’un món rural va saber introduir les seues preocupacions polítiques i culturals, desenvolupant festes, i deixant mostres materials i tradicions que ens han arribat fins hui en dia.

En un espai protegit de quasi 90 km2, que resta dividit en nombroses parcel·les regades per una xarxa de séquies d’origen àrab, s’estenen més de 350 construccions des del riu Xúquer fins a l’Albufera, amb diferents funcions dins de l’activitat agrària. No obstant això, la centralització de la producció ha fet perdre la seua

base funcional, sofrint en molts casos l’abandó i posterior entrada en situació de ruïna, i amb altres inclús la completa desaparició. A més, les condicions climàtiques a la que estan exposades junt amb la poca qualitat constructiva acceleren molt més el seu deteriorament.

Com a arquitecta, vaig tindre l’oportunitat de centrar part dels meus estudis en el que vaig anomenar l’Arquitectura de l’Arròs. Després d’inventariar totes aquestes edificacions escampades per les 21 partides que tenim al nostre terme, vaig diferenciar tres grups importants segons la seua funcionalitat: l’arquitectura residencial, l’arquitectura hidràulica i l’arquitectura agrària.

L’arquitectura residencial, generalment és el resultat de l’assentament de l’home en un determinat lloc, i en el cas de l’arquitectura rural, va profundament lligada a la terra. No obstant això, a causa de la incomoditat de residir en

Un dels paisatges increïbles que ens ofereix l’entorn de la nostra ciutat. Imatge: Carme Masó

llocs pantanosos, on la humitat i l’abundància d’insectes estan molt presents, el llaurador suecà va mantenir la seua residència en el nucli poblacional, però va tindre la necessitat de recolzar-se en edificacions que pogueren permetre la seua estança en períodes de molta activitat, i que a més, pogueren albergar les ferramentes imprescindibles per al conreu, molt més menudes i rudimentàries que les que es fan servir avui en dia.

la divisió parcel·laria del terreny, on cada propietari se situava el més prop possible del seu camp, i amb el mínim terreny guanyat a aquest. Tot i que el més abundant és el grup de les casetes menudes de caràcter humil, també es poden trobar grans edificacions, de caràcter més refinat, que corresponia a les famílies de més alt poder adquisitiu, com poden ser la casa de Baldoví, la casa dels Catalans, la casa dels Gorets o la casa Lliberós.

Per tant, a l’arquitectura residencial li correspon una estructura disseminada, resultat de

L’arquitectura hidràulica és aquella que proporciona artefactes per fer possible l’arribada

d’aigua a tots els punts del terme arrosser. Una àmplia varietat d´artefactes de diferents volums i dimensions són necessaris per a fer funcionar un terreny de regadiu d’aquestes característiques com poden ser els canos o canets, els motors i les parades.

Motor del Noira

Casa de Baldoví

Casa dels Cagarnera

Casa dels Catalans

L’arquitectura agrària es caracteritza pel seu caràcter funcional, i podríem dir que és la que més s’utilitza hui en dia. Dissenyada per a albergar la base productiva, és una tipologia de categoria industrial, austera, amb volums de grans dimensions i sense cap mostra d’ornaments.

Posteriorment a la meua recerca, el Ministeri d’Educació, Cultura i Esports, emmarcat dins del Pla Nacional d’Arquitectura Tradicional de l’Institut del Patrimoni General d’Espanya, em van encomanar fer un inventari estatalment de les edificacions existents al voltant de l’arròs, on vaig viatjar a Sevilla, Extremadura, Delta de l’Ebre, Navarra, Múrcia i Aragó.

Són molts els vincles que vaig trobar per terres on els llauradors suecans havien exportat la seua manera de fer. Per les maresmes del Guadalquivir hi havia cases amb rajoles ceràmiques on es llegia Casa Quiles, Casa Climent, o Germans Beltrán, famílies en Don Benito que reconeixien el nom de Sueca com a poble dels seus iaios, o els meus propis avantpassats, que es van embarcar en l’aventura de plantar arròs en el Bajo Cinca (Aragó).

Però, quin futur li espera a aquesta arquitectura? Tenint en compte les dificultats en les quals està immers el conreu de l’arròs, on a causa de la globalització, la població s’ha vist obligada a cercar altres sectors, no seria sensat imaginar-li un paper actiu dins de l’economia del nostre poble. Per això són importants les iniciatives com les que porta a terme aquesta comissió, que amb la seua intenció de mantenir actives les nostres arrels, posa el seu granet de sorra per assegurar que cultura de l’arquitectura de l’arròs es continue transmitent generació darrere generació.

Un grandíssim agraïment a l’AC Falla El Portal, i per unes festes carregades de la nostra cultura!

Casa de Lliberós

Casa del Passiego

Imatges: Carme Masó Vendrell

Motor del Rei

Caseta de l’Apotecari

casos el Molí passa desapercebut. O simplement, és ignorat pels seus veïns i veïnes.

Perquè no caiga en l’oblit: el Molí del Passiego Josep Osca López

M

HISTORIADOR DE L’ART

ajestuós. Imposant. Esplèndid. Inestimable. I oblidat. El Molí de la Vila, popularment conegut com el Molí del Passiego, és un conjunt d’edificacions de diferents èpoques entorn d’una plaça de rajola. El conjunt es troba

dintre de la població, concretament a l’inici del carrer Mare de Déu; al costat de la Reial Església de Nostra Senyora de Sales i de l’Antic Convent dels Franciscans. Però, malgrat aquesta privilegiada ubicació, en el millor dels

El conjunt arquitectònic del Molí del Passiego. Imatge: Joan Imprevist.

El recorregut històric d’aquest conjunt destinat al tractament de l’arròs data del segle XVI: la primera referència a aquest data de 1571 en documentació original. La seua aparença és causada per una sèrie de reformes de millora i modernització impulsada per Manuel Gómez Gómez (1827-1909) que tindran lloc en la segona meitat del segle XIX. L’empenta que rep el Molí coincideix amb una crisi i, posteriorment, amb una situació de bonança econòmica: la construcció d’una sèrie de cases per als seus treballadors –conformen en l’actualitat el carrer Esperança– en 1869, la inauguració de l’enllumenat elèctric a març del 1899 i la construcció del pont de Riola –el que podem veure hui en dia no és l’original– i, amb posterioritat, el pont de Fortaleny –aquest si és l’original. A més a més, va coincidir amb l’auge del conreu de l’arròs, el qual va potenciar tota aquesta xicoteta revolució industrial.

Fou en 1906 quan s’inicien les obres que li atorgarà al Molí del Passiego la seua aparença actual i que pretenia adequar-lo per a la nova era industrial que s’imposava a la resta d’Europa, però que continuava sent desconeguda a Sueca. S’empraren els millors materials de l’època i no s’escatimà amb les

Detall d’una de les màquines, on es pot observar la seua procedència: Hamburg.

Imatge: Josep Osca.

últimes novetats elèctriques i tecnològiques.

La incorporació del ferro com un element estructural suposà un canvi en la construcció d’aquesta tipologia d’edificis, convertint al Molí en un pioner. A més, el molí podia funcionar amb quatre fonts d’energia diferent – hidràulica, gasoil, vapor i elèctrica– segons les necessitats de la producció.

La visita a l’interior d’aquest conjunt és com entrar en una màquina del temps: els seus murs et fan viatjar a principis del segle XX, quan Sueca vivia de conrear la terra del seu extens terme. L’edifici és una capsa del temps. A les parets del magatzem i de l’entresòl, a parets i pilars blancs, encara podem trobar els comptes realitzats a anys tan llunyans com 1937, 1938 o 1939. Els noms dels treballadors i els seus càrrecs. A un racó del complex, romanen sacs i sacs de tela amuntonats, esperant que algun dia tornen a albergar els diferents tipus d’arròs que hi ha.

La seua singularitat l’ha convertit en un bé molt preat: després de molts anys i esforços, l’Ajuntament de Sueca va aconseguir que aquesta propietat fora de les suecanes i sue- L’estat de conservació de la maquinària cans en 2015. És clar que les institucions pú- és, malgrat el temps, excepcional. Imatge: bliques estan soles davant la gestió dels dife- Joan Imprevist. rents béns patrimonials i, en la majoria dels casos, amb recursos econòmics limitats i sense un personal qualificat per aquesta tasca.

Però el silenci que l’envolta és preocupant. És clar que la magnitud del projecte fa emmudir a qualsevol. Però l’Ajuntament de Sueca té dos reptes al davant: aconseguir obrir les portes del Molí del Passiego després d’una exhaustiva restauració i aconseguir implicar a les suecanes i suecans en aquest projecte.

Projecte que ha de rememorar i difondre la cultura de l’arròs, la nostra cultura, la que ens llegaren els nostres avantpassats. Per això és essencial que la ciutat de Sueca senta com a propi aquest conjunt arquitectònic per poder estimar-lo i gaudir-lo.

Sueca té un deute amb el Molí del Passiego: convertir-lo en el vertader museu valencià de l’arròs. S’han intentat moltes iniciatives d’un museu sobre l’arròs, però cap lloc gaudeix del complex arquitectònic i la seua càrrega històrica com ho té Sueca. Però per arribar al destí, cal planificar bé el viatge: és imprescindible crear un Pla Estratègic que s’empre com a guia d’una comissió tècnica multidisciplinari que faça realitat aquest centre cultural.

El conreu de l’arròs i els pinzells de Conrado Meseguer Amparo Vendrell Fos

S

ueca, rodejada de camps d’arròs, presenta un aspecte diferent segons l’època de l’any. És per això que a cada moment canvia i ens mostra paisatges de diferents colors: a l’estiu color verd, a la tardor color daurat, a l’hivern color marró i a la primavera color blau. Paisatges sorprenents i únics, com els pinzells de Conrado que amb els seus colors, juntament amb la gràcia de les seues mans, ens van sorprendre en l’obra “Als que sentiren la terra”; en la qual fa un gran homenatge a tots aquells que amb el seu esforç, treballaren les terres valencianes. Obra, molt elogiada per la seua perfecció, la seua tècnica i la gran qualitat del seu dibuix. Obra, que l’artista va dedicar als seus pares Conrado i Vicenta que l’ensenyaren a sentir la terra. Conrado, enèrgic, vital i apassionat, va substituir l’aixada pel pinzell, i la terra pel llenç, per a plasmar sobre la tela la força i el sentiment d’un poble que estimava la terra.

MESTRA I FALLERA

Els pinzells de Conrado, pinten del natural, han pintat la figura del llaurador, “...aquell llaurador del cordell i de l’espart, de la faixa i de l’aixada, de la brusa i la camisa ratllada, de la corbella, de la petaca, del barret desfilagarxat de palla, de la suor en les entranyes i de tantes altres coses…” (Miquel Burguera).

Llauradors deixant l’arròs al sequer. Imatge: Fons de la Cooperativa Unió Cristiana.

Unes seqüències magnífiques dels llauradors carregant amb el cabàs, fumant un cigarret abans de tornar a casa amb la bicicleta, descansant, o fent les diferents faenes: cavar, birbar, xarugar el camp amb l’ajuda de mules blanques o de cavalls, segar, trillar, garbejar, carregar el carro i un poc de descans. Unes imatges molt valuoses dels nostres avantpassats que ens donen a conéixer la seua forma de vida i la forma de treballar el nostre patrimoni natural: l’arròs.

Els seus pinzells no sols van pintar llauradors, sinó també va donar protagonisme a les dones i reconeix que el treball és dels dos, de l’home i de la dona. “Ell és un d’aquells homes que ‘està tot el dia en fora’ (en el camp).

Ella és una d’eixes beneïdes dones que tot ‘ho fan bo’, des del tracte familiar a l’arròs de la paella” (Justo Cuadrado). Per eixe motiu, en l’obra “Als que sentiren la terra”, apareixen les dones fent paella en el camp o brodant davant de la barraca, fent boixets, planxant, en el forn de pa, torrant castanyes, calfant la llet, amb els fills, entre brasers, en un racó del galliner, regant les plantes o recollint flors i fruites. Imatges sempre plenes de llum i de color mediterrani amb dones treballadores en companyia dels seus homes.

Conrado estimava la terra i la seua gent, però també els animals que amb la seua força ajudaven als treballs del camp. Li encantaven les haques i les pintava, plasmant la seua imat-

Les haques s’emporten les garbes d’arròs amb el carro. Imatge: Fons de la Cooperativa Unió Cristiana.

ge en el llenç, i també feia escultures de cavalls, companys fidels del llaurador per a fer treballs com xarugar, passar l’entauladora de ganivets, rodar la sénia, ferrar el cavall, tornar a casa amb el carro, cavalls cansats, en l’estable, home i cavall amb l’esforç compartit, tir i arrossegament, haques, mules blanques.

Totes les cavalleries que ixen dels pinzells de Conrado són inimitables.

El conreu de l’arròs, amb els pinzells de Conrado, mostren meticulosament tots els treballs. Començava xarugant la terra perquè l’aire i el sol la feren més tova, després els camps s’inundaven d’aigua de la séquia. De forma manual, agafaven el planter, que l’havien d’arrancar i repartir en xicotets brins per

a plantar l’arròs. Treball que s’havia de fer de bon matí, “abans que el sol no creme” (Joan Fuster). En l’estiu que s’havia arrancat el serreig, la jonça, totes les males herbes i s’havia

La figura de la dona està present en les obres de Conrado. Imatge: Amparo Vendrell.

posat més adob, els camps s’omplien d’espigues de color daurat. En arribar el mes de setembre, era el temps de la sega.

L’arròs se segava en aquella època a mà, amb corbellots, els llauradors amb els peus enfonsats en el fang feien garbes que havien de deixar plantades damunt del restoll amb les espigues dalt, perquè s’assecaren, ja que si l’espiga tocava terra, els grans grillaven. Era faena, desbarbar, de molt d’esforç i molt de perill perquè es podien fer talls amb els corbellots. Transportaven en garbes desbarbades-sense les barbes del rostoll- sobre carros dels quals tiraven una dues i fins i tot tres cavalleries en rècua. En l’obra “Als que sentiren la terra” es mostren carros carregats amb garbes d’arròs, transportant garbes en la barca cap a l’era per a trillar-les, descarregant les garbes d’arròs, picant arròs, descarregant els sacs d’arròs en el sequer. Unes imatges úniques com mai ningú havia pintat.

Sueca és “la terra de l’arròs” i el seu conreu, la font de vida de molts dels seus habitants.

L’arròs, font de riquesa, forma part del nostre patrimoni natural. Actualment el conreu de l’arròs està molt mecanitzat amb grans tractors, bones segadores amb aire condicionat, trilladores, assecadores..., però fa uns anys el treball dels llauradors era molt diferent, sols tenien carros, cavalls, corbelles, haques, aixada... la seua força, la suor i el seu treball.

Gràcies als pinzells de Conrado Meseguer, les noves generacions podran conéixer en l’obra “Als que sentiren la terra” com era de sacrificat, abans, el conreu de l’arròs. Els pinzells de Conrado mai hagueren imaginat ser testimonis fidels de l’intent de l’artista per recuperar les nostres arrels.

L’any 2010 fa del seu Museu Rural la “Fundació Salvador Tatay” nom del major dels seus tres nets, amb la finalitat d’ajudar persones amb discapacitats psíquiques o físiques. Allí es troba la barraca de Conrado on es pot entrar dins, per a gaudir d’una emotiva projecció de vídeo que fa girar la nostra mirada cap a

records familiars directes que ens omplin els ulls de llàgrimes plens d’emoció, recordant el treball al camp dels nostres avantpassats.

Un gran pintor, un artista genial, però sobretot una gran persona, amic dels seus amics i solidari amb totes les associacions que li ho demanaven. Un suecà, que ha sigut capaç de projectar en les seues obres el sentiment d’una gent que, ahir com hui, sofreixen i senten la terra que treballen. En raó, van anomenar a Conrado Meseguer Muñoz, en l’any 2013, Fill Predilecte de Sueca per a reconéixer públicament la valuosa trajectòria professional i personal de l’artista suecà.

La Barraca de Conrado Meseguer. Imatge: Amparo Vendrell.

El procés del cultiu de l’arròs: des de la sembra fins a l’emmagatzemament Joan Josep López Sanchis

EXPERT EN ARRÒS I TÈCNIC EN MOLINERIA INDUSTRIAL

L

a ciutat de Sueca està situada a la comarca de la Ribera Baixa, sent el municipi més poblat i, per tant, la capital d’aquesta. Allunyada poc més de trenta quilòmetres de la bulliciosa València, Sueca s’aixeca com una illa de tranquil·litat entre camps de tarongers i d’arròs. I és que gran part del seu terme municipal és part del Parc Natural de l’Albufera.

El cultiu d’arròs en aquestes terres ofereix un paisatge que canvia segons l’època de l’any i que brinda a les suecanes i suecans –i també a tota aquella persona curiosa que ens visita– d’unes vistes úniques al llarg de l’any.

El procés del cultiu de l’arròs és el viatge que ens porta per aquest paisatge canviant. El primer pas, amb el qual s’inicia tot el procés del cultiu de l’arròs, és amb la “fangetxà”. Entre els mesos d’octubre i febrer, els arrossars romanen inundats, oferint una visió de la ciutat com si fos veritablement una illa. És a partir

L’aigua cobrint tots els camps d’arròs és una de les imatges més bucòliques del paisatge suecà.

Imatge: Joan Imprevist.

del mes de febrer quan els tractors fan acte de presència als camps, removent el fang per oxigenar-lo i enriquir de nitrats la terra de cultiu.

A març s’inicia la primera feina que dóna pas al nou cicle: llaurar o “xarrugar”. Després de remoure la terra, els camps s’assequen amb la finalitat de ser arades; entren els tractors amb ganxos per llaurar la terra i deixar-la preparada per a ser abonada posteriorment. S’abona durant el mes d’abril amb nitrats, quedant-se fins a la sembra o “barretxat”.

Coincidint amb l’inici de la primavera; després de llaurar, s’amolla l’aigua per l’extensa xarxa hidrogràfica per arribar a cada camp de cultiu. Aquest pas suposa un extraordinari canvi i accelera el cicle vital de la terra, donant vida arreu del Parc Natural de l’Albufera.

Després, a partir de maig, els camps són sembrats amb les crosses, que són uns tractors de mesures xicotetes que llancen i reparteixen les llavors de l’arròs per tot el camp inundat d’aigua. Aquest procés es coneix com la sembra. De forma simultània, s’adoba la terra amb el guano, és a dir, amb la quantitat adequada i necessària d’adobs nitrogenats i fosforats per aconseguir una bona collita.

Una vegada la planta de l’arròs comença a despuntar l’aigua que inunda el camp, s’inicia el procés de birbar, en el qual s’eliminen les males herbes que naixen dintre de la terra a cultivar.

Les màquines segadores es converteixen en les protagonistes del procés de la sega. Imatge: Joan Imprevist.

Amb l’arribada de setembre, s’inicia el pas fonamental en el cultiu de l’arròs: la sega. A partir d’aquest moment, les màquines segadores, de tota classe i grandària, prenen els camins del terme per dirigir-se als camps d’arròs. A partir de la segona quinzena d’aquests més les recol·lectores prenen el protagonisme, i porten a terme el trillat: separen el gra d’arròs de l’espiga. La sega es realitza de forma escalonada, és a dir, primer es recullen les varietats de cicle curt com, per exemple, l’arròs Bomba. Després és el torn de les varietats de cicle llarg, com el Gleva, el Fonsa i el JSendra. Recollit tot l’arròs, aquest és transportat a les diferents cooperatives arrosseres on serà assecat.

Aquest procés significa la remoció de l’aigua del gra d’arròs aconseguint padrons d’humitat per:

Permetre l’emmagatzemat segur

d’aquests grans.

Fer viable el processament i industrialització posterior.

El sistema actual d’assecatge consisteix en un assecament intermitent amb sitges de repòs; també conegut amb el nom de tempering.

Una vegada finalitza aquest pas del procés, el gra sec s’emmagatzema en dipòsits per tal de conservar-lo i dosificar amb les necessitats del molí o molins. Quan s’ha de fer ús d’aquest, s’ha de netejar i aspirar el gra. Aquest procés és

Les espigues d’arròs ja a punt, amb els colors daurats i verds que les caracteritzen. Imatge: Joan Imprevist.

crucial per a la qualitat de l’arròs. La mòlta comença amb la neteja de l’arròs paddy; és un procés amb diferents passos en el qual s’eliminen materials estranys que hagen pogut quedar-se com palla, fang, fils, pedres o metalls.

Aquest pas optimitza el rendiment del procés.

Per produir l’arròs, primer caldrà descorfar el paddy i eliminar la corfa del gra. S’aconsegueix mitjançant una suau acció de cilindres de goma que s’apliquen al paddy; després i gràcies a l’aire produït per la mateixa màquina, se separa la corfa o el “pallús” del gra d’arròs.

Posteriorment, el paddy serà classificat. Després de pelar els grans, es filtra els grans sense pelar dels grans homogenis no pelats i es garanteix un resultat final perfecte, ja que el gra no pelat torna mitjançant elevadors a les descorfadores.

Després es realitza el blanquejat, el qual es realitza entre anells abrasius de pedra d’esmeril i tela de caminal, la qual cosa elimina el segó deixant el gra de color obscur o integral a un color blanc. En aquest procés és d’on surten les diferents varietats, com per exemple, l’arròs integral. A continuació, és el torn del polit o abrillantat. Aquest consisteix a mantenir la càmera plena d’arròs; ja que aquesta, en ser estreta, evita espais entre els grans mantenint-los en un constant fregament i polint-se entre ells. Tot aquest procés ajuda a mantenir un alt nivell de polit i blancor.

Es realitza una classificació per grandària dels diferents grans d’arròs blanc en diverses classes: impureses grans, arròs sencer, arròs trencat ½ i arròs trencat ¼. Posteriorment es realitza una classificació òptica, és a dir, consisteix a detectar els defectes de color i eliminar materials estranys. Aquest procediment compta amb intel·ligència artificial per a una configuració i programació òptima de la classificació final.

Per a finalitzar, l’arròs s’emmagatzema amb l’aplicació de fitosanitaris per al producte acabat i, en última instància, aquest passa a ser empaquetat i, aleshores, es distribueix per consumir-se.

La competició per excel·lència des de 1961: el Concurs Internacional de Paella Valenciana de Sueca Josep Vicent Baldoví Martínez

EX-REGIDOR DE L’AJUNTAMENT DE SUECA I RESPONSABLE DEL CONCURS INTERNACIONAL DE PAELLA VALENCIANA DE SUECA 2015-2019

S

ueca, terra banyada de sabor, situada en un dels més grans i atractius paisatges que condimenten la llacuna de l’arròs valencià, dins del Parc Natural de l’Albufera. L’arròs, un dels productes agraris més importants del País Valencià i de Sueca.

Una visita a Sueca es transforma sempre en alguna cosa inoblidable. Tenim platja i sol, festes, tradició, falles i un bagatge cultural envejable per qualsevol ciutat del món. Som terra d’il·lustres suecans, Fuster, Serrano, Bernat i Baldoví, Puchades. Som terra de paratges màgics, esplendorosos. De colors, de sabors, d’olors. Som terra de cuiners, de paellers...

La paella és el plat més famós del món, el més universal, el més lloat, el més alegre, festiu i popular i el que més ulls i paladars conquesta. La paella és un dels elements que més projecta el nostre poble i alhora un dels que millor ens representa. La paella està de moda. I és que aquest plat manté la seua forta

La Paella pren la ciutat de Tokio en la semifinal de 2014. Imatge: Vicent Baldoví

arrel social per damunt d’altres costums, convertint-se en un referent de les reunions familiars, de comboi, d’amics, de celebracions, de festa. Siga com siga, aprofitem qualsevol ocasió per a asseure’ns en la taula i degustar un dels plats més saborosos i més senzills de la nostra cuina. És un plaer per aquells que

la cuinen a casa cada diumenge o entre setmana, perquè qualsevol dia és bo per menjar paella. Als que la gaudiu i assaboriu, als que mostreu als vostres fills quina proporció d’aigua toca per cada tassa d’arròs, als que sabeu quan està en el punt just de socarrat, a tota aquesta gent que segueix mantenint les tradicions i les arrels, a elles i a ells els devem part de la nostra cultura gastronòmica, per la qual hem arribat a conquistar el paladar del món sencer.

El Concurs Internacional de Paella Valenciana de Sueca fa que la paella es conega com s’ha de conéixer; perquè és el plat més famós del món, perquè és el nostre plat estrella i també perquè la gent sàpiga que el concurs més important que hi ha en el món, el que recorre tots els continents, porta el nom de Sueca per tot arreu. És molt important que no solament exportem el nostre plat estrella, sinó que a més, donem a conéixer al món sencer la nostra cultura, els nostres productes, el nostre clima mediterrani i el nostre tarannà de gent acollidora. Això converteix a Sueca, per mèrits propis, en el cim de la gastronomia mundial, ja que és una localitat on per les seues condicions mediambientals, té tots els ingredients, però sobretot el millor arròs del món, la matèria primera que es necessita per a cuinar el plat més internacional de tots.

Els seus orígens es remunten a 1961 aprofitant el “boom” turístic i de concursos gastronò-

Paelles preparades per a ser jutjades (2018).

Imatge: Vicent Baldoví

mics. En aquesta època Sueca celebrava el 600 aniversari de la “Troballa de la Mare de Déu”, l’aleshores l’alcalde de Sueca, Francisco Segarra Fabià va voler crear una festa dedicada a la paella. Així va nàixer la “Festa de l’Arròs” i com no podia ser d’una altra manera, es va donar principi a un concurs de paella valenciana en l’àmbit nacional. La festa va començar a adquirir importància i en només cinc anys va ser qualificada d’Interés Turístic.

Als anys noranta el concurs obri fronteres i participen cuiners internacionals del Japó, Amèrica i d’alguns països europeus. Se certifica la recepta oficial de la Paella Valenciana de Sueca com l’original i es declara el concurs com a Festa d’Interés Turístic Nacional.

Cuiners de tot el món s’acosten per a poder

participar. Podríem qualificar el Concurs de Sueca, com les Olimpíades de la Paella. Tots aquests condicionants han aportat major qualitat al certamen, ja que els participants internacionals han sigut seleccionats entre els millors. A més, també compta amb els participants dels millors restaurants del nostre País, que fan que el concurs aconseguisca quotes altíssimes de popularitat.

La participació és cada vegada més important i el concurs rep moltes sol·licituds de cuiners estrangers. La gran demanda d’aquestes obliga a limitar el nombre de participants d’altres països. En 2014 comencen a fer-se semifinals arreu del món i l’organització decideix convidar a participar només al guanyador de cada semifinal. També, i per poder controlar l’alt nivell que ha agafat el concurs, l’organització decideix que siguen quaranta el nombre de participants.

Però a més de tot això, la paella valenciana també és un dels plats més imitats, maltractats i adulterats. Precisament, un dels principals objectius del concurs és conservar i promocionar la recepta original de l’autèntica paella valenciana per allà on va, perquè ausades que n’hem vist fer de totes les maneres.

No vull dir amb això que no estiguen bons els diferents arrossos que cuinen els professionals o la gent que, com jo, aprofita qualsevol oportunitat per a fer, amb l’arròs, plats d’ex-

cel·lent qualitat. No m’agradaria entrar en cap polèmica en aquest assumpte, però alguns cuiners de renom internacional han fet invents sobre la paella que quan ho veus solen fer mal a la vista.

Una de les persones que més ha treballat perquè el concurs arribe a les 60 edicions, que es diu molt prompte, és el xef i coordinador des de fa trenta-sis anys, Jesús Melero. És una grandíssima sort tindre’l assessorant i organitzant des de la seua experiència culinària

L’organització del concurs al Congrés dels Diputats de Madrid amb alguns diputats i diputades valencianes (2017). Imatge: Vicent Baldoví

i pel seu gran coneixement sobre la paella.

Cada any i de la mà del diputat Joan Baldoví i del seu assessor Pep Cortell, el Concurs visita el Congrés dels Diputats a Madrid. Per un dia a les cuines del Congrés, sota la supervisió de Jesús Melero, es fa la Paella Valenciana amb la recepta oficial del concurs de Sueca i és un gust escoltar als diputats i diputades felicitar a la representació suecana. Se serveixen entre 1000 i 1200 racions de paella eixe dia.

El prestigi del Concurs de Paella Valenciana de Sueca ha arribat a quotes tan altes que ha sigut premiat per diversos estaments nacionals i internacionals, per la seua labor de promoció. Des de fa tres anys forma part del comité organitzador del “World Paella Day” o Dia Internacional de la Paella, que se celebra cada 20 de setembre a tot el món i que fa que eixe dia siga la paella el plat que es cuina en totes les parts del planeta.

He tingut la sort d’estar quatre anys com a regidor responsable del Concurs de Paella Valenciana de Sueca, més els huit anys que va estar la meua dona Tere Ribes. Hem viscut intensament i amb entusiasme cada instant i hem vist créixer el concurs fins a convertir-se en el que ha arribat a ser hui en dia. És per a mi un orgull, saber que la meua ciutat compta amb un excel·lent concurs i desitge que continue molts anys més sent el concurs més important al voltant del plat que ens identifica als

valencians i valencianes.

El pintor italià Carlotti va definir la bellesa.

Va dir que era la suma de les parts treballant juntes de tal manera que no es necessitava afegir o alterar res més. Així és la paella, la suma dels seus ingredients fan el tot i no cal afegir més.

Bones falles i bon profit!

La paella en la gastronomia valenciana i fallera Sales Domingo Escrivà

P

ENGINYERA AGRÒNOMA I TÈCNIC SUPERIOR EN DIRECCIÓ DE CUINA

er a les valencianes i els valencians, la Els ingredients* (per a quatre persones) són paella és molt més que un menjar. Ajuntar-se els següents: amb els amics i amigues, amb la família o anar a dinar al cau faller s’han convertit en sinònim de menjar paella. S’ha convertit en una mena de ritual, en un acte social parti400 grams d’arròs cipatiu i plural. Acte que compon la cultura valenciana, la nostra, i que converteix la gas- 800 grams de pollastre tronomia en un element tangible que forma 400 grams de conill part del nostre dia a dia.

400 grams de garrofó Però, cal tenir clar que és una paella valenciana d’allò que és un arròs amb coses. És per això que s’ha de tenir clara la recepta d’aquest plat i no caure en errors que cada volta són més freqüents.

300 grams de bajoqueta

1 tomaca madura triturada

Safrà en brins, sal i oli d’oliva

1 cullerada de pebre roig

* La recepta “oficial” del Concurs Internacional de Paella Valenciana de Sueca és igual que aquesta però afegint 1 dotzena de vaquetes (caragols), la rameta de romer, uns 150 grams de tavella i 1 gra d’all pelat i picat. A més, l’arròs ha de ser una de les varietats que es conreen a Sueca.

PASSES A SEGUIR: Si els ingredients són un punt clau en la recepta, no ho és menys l’elaboració.

El primer que s’ha de fer és tallar el pollastre i el conill a trossos més o menys regulars i salar-ho.

També cal tenir a preparades les verdures.

Posem l’oli a calfar i anivellem la paella al foc (siga amb llenya o amb gas); després comencem a sofregir bé els trossos de carn.

Després de sofregir la carn, afegirem la verdura per a sofregir-la.

A continuació s’afegirà l’aigua (2 litres) per coure els ingredients.

A l’hora d’escampar l’arròs per la superfície de la paella, cal afegir també els brins de safrà. Deixar coure almenys 8 minuts a foc viu.

Després, cal llevar-li foc perquè l’arròs aplegue al seu punt coent-se lentament durant 10 minuts.

Fets aquests passos, afegim el pebre roig i la tomaca triturada.

Paella valenciana, a punt de ser servida. Imatge: Josep Osca.

unir en un ampli consens a totes les institucions públiques, acadèmiques i entitats professionals vinculades d’alguna manera a la cultura agroalimentària valenciana. No sols seria reconeguda internacionalment la paella valenciana, sinó la història, la pròpia mateixa que hi ha darrere d’aquesta i l’acte social en el qual s’ha convertit.

La paella valenciana és un símbol propi de la nostra identitat que cal preservar i difondre i, també, protegir.

Seguint aquesta recepta podrem gaudir d’una veritable paella valenciana, i no el que actualment veiem a les xarxes socials que patrocinen certs xefs –no diré noms per no fer-los publicitat– i que l’únic que els uneix al nostre plat és el recipient on la fan. No cal tenir un Premi Nobel per a saber que la paella no porta xoriç, ni pésols, ni gambes, ni pebrot. Una altra cosa diferent és l’arròs negre, l’arròs a banda o la paella de marisc, entre altres.

La paella valenciana és més que un simple

plat dintre de la nostra gastronomia. És tradició, és cultura i és art: forma part de la idiosincràsia de les valencianes i dels valencians. Ja té el seu dia internacional, el 20 de setembre, i gràcies a una àrdua campanya, la paella té el seu emoji. La pròxima fita és convertir-se en Patrimoni Immaterial de la Humanitat de la UNESCO. Però, per a aconseguir igualar-se amb la Pizza Napolitana –declarada en 2018– , primer ha de ser declarada BIC (Bé d’Interés Cultural). Una declaració que ha aconseguit

58 Concurs Internacional de Paella Valenciana de Sueca

Firarròs: l’esdeveniment gastronòmic especialitzat Anabel Calderón Martorell

F

GESTORA DEL MUSEU JOAN FUSTER I INFORMADORA JUVENIL I TURÍSTICA

irarròs va nàixer en 2014 com una necessitat de complementar el cap de setmana que se celebra el Concurs Internacional de Paella Valenciana –que, a més, coincideix en l’última setmana de Festes–; després d’una reunió entre la Regidoria de Turisme i la restauració local on coincidiren en aquesta qüestió.

Parc de l’Estació en la 5a edició de Firarròs (2018). Imatge: Anabel Calderón

Malgrat ja existir altres formats gastronòmics com Tasta la Plaça o La Fira de la Tapa, aquests es realitzaven al llarg de l’any. Com que el Concurs Internacional és un esdeveniment que sols es pot veure i no tastar, es va decidir que el Firarròs fora un complement d’aquest. El seu caràcter obert a tota mena de públic ha fet que aquest esdeveniment haja tingut una acceptació molt bona.

Aquesta fira de l’arròs –d’ací el seu nom– atrau, any rere any, a centenars de visitants de tota la província de València. S’ubica a l’emblemàtic Parc de l’Estació, d’estil modernista, el qual està ben comunicat per facilitar a qualsevol persona local o visitant la seua arribada.

Al llarg d’aquest s’instal·len diferents casetes on els restaurants i comerços gastronòmics presenten de diferents formes i elaboracions l’arròs, ingredient estrella que es cultiva al terme de la nostra localitat, Sueca. Més de 25.000 tapes arriben a tastar-se entre plats de diferents tipus d’arròs, embotits de carnisseries locals, dolços dels forns i pastisseries.

Cada any aquest esdeveniment ha crescut de tal forma que, s’ha col·locat una pantalla gegant per poder veure el Piromusical, s’han celebrat actuacions musicals i realitzat diferents tastes de vins i cerveses per donar a conéixer els productes valencians.

Aquest esdeveniment s’ha realitzat un total de sis edicions, gaudint de les tapes o plats reduïts que els diferents participants posen a l’abast del públic assistent. Firarròs sol tenir una durada de tres dies: divendres a la vesprada, dissabte i diumenge. Sol celebrar-se durant el segon cap de setmana del mes de setembre, mes per antonomàsia de la Fira i Festes de Sueca.

el Firarròs Jove. Aquesta va comptar amb un total de 14 equips participants, tots ells representants de les diferents comissions falleres de Sueca, El Perelló i el Mareny de Barraquetes. Cada equip estava format per quatre components, els quals estaven supervisats per un adult, qui els ajudava o guiava en certs moments del cuinat. Curiosament, la nostra comissió, l’AC Falla El Portal, va guanyar el Primer Premi de l’edició inaugural.

Malauradament, l’edició del 2020 no es va poder realitzar a causa de la pandèmia de la COVID-19. Com tants altres actes, festivitats i esdeveniments multitudinaris, l’any 2020 ja ha passat a la història com un any “en blanc”.

Però, vos esperem a tots, públic local i visitant, L’última edició que es va celebrar va tenir lloc en la pròxima edició que tindrà lloc aquest sea setembre de 2019, on es va voler renovar tembre del 2021. l’esdeveniment i es va crear una edició nova:

Representació de la Falla El Portal en Firarròs Jove (2019). Imatge: Anabel Calderón

La indumentària valenciana des de Pepita Samper COL·LABORADORA ANÒNIMA

D

es de finals del segle XIX, s’han creat diversos estereotips que presenten una imatge pròpia i representativa necessària en diversos actes festius de caràcter protocol·lari i valencianista. Podríem acotar el punt de partida d’aquests estereotips en els primers Jocs Florals celebrats en 1879, i que tingueren a Maria Llorente Falcó com a primera Regina d’aquests.

El primer que cal tindre clar és com vol fer-ho, és a dir, si d’indumentària tradicional o d’una indumentària que denominarem “de disfresses” (visió imaginada d’un “pseudoidílic” segle XVIII). L’estètica que ha predominat sobretot a la primera dècada del segle XX ha estat més propera a reines com Maria Antonieta o Catalina La Gran que a la indumentària tradicional valenciana. Però, en aquests últims anys s’ha pogut observar un auge dels vestits a l’antiga, malgrat que continuen sense entendre’s diferents aspectes que la defineixen.

I que dir dels monyos! Què fem, desterrem els tres monyos? Carregar-se’ls és l’únic que ens queda de la tradició en un vestit que pretén representar una festa que ja és Patrimoni Inmaterial de la UNESCO.

La Primera Miss Espanya fou Pepita Samper Bono en 1929, presidint posteriorment les Falles de València d’aquell any. Malgrat no ser mai Fallera Major del cap i casal, va crear l’imaginari d’aquesta figura que està present en la ciutat quasi huitanta anys. Des de 1933 s’empra el títol de Fallera Major de València, estant present en 1931 sota el nom de Reina Fallera i en 1932 com Belleses Falleres.

Maria Llorente i Pepita Samper foren dues de les icones que van marcar la creació, estandardització i popularització del vestit a l’antiga a la ciutat de València.

Tenint clar aquests fets històrics, la pregunta és la següent: quin criteri ha de tindre el faller o fallera a l’hora de vestir-se?

Maria Llorente Falcó, Regina dels primers Jocs Florals (1879). Imatge: arxiu Lo Rat Penat

Com bé diu Xavier Rausell, gran coneixedor i estudiós de la indumentària valenciana: “El segle XVIII no existeix”. S’ha agafat la indumentària tradicional, la roba de llaurador i llauradora i s’han afegit una sèrie de coses que no existien i han llevat allò que els agradava o, simplement, no era estètic. S’ha deixat de banda les arrels i s’ha creat una idealització prou rica que, en moltes ocasions, desvirtua eixa indumentària tradicional valenciana. Que

desvirtua a aquells vestits icònics que tant han representat a les valencianes i als valencians en obres de grans pintors i escultors, com per exemple, de Joaquín Sorolla.

Tornem a les arrels de la indumentària tradicional, la roba de llaurador i llauradora valenciana. Aquells vestits icònics que tant han representat als valencians en les obres de grans pintors i escultors.

Vestimenta de fallera

Vestimenta de faller

Tres monyos (monyos laterals d’aspecte natural; sense eixes grans ones ni lampassades, amb agulles o sense agulles) Pinta alta o tres pintes Cos amb: - Cotilla amb camisa - Gipó de màniga llarga - Cos de màniga de fanal (cotilla per dins) - Gipó pel colze Els mocadors de pit i davantals en tul brodat en or, batista o nipis però sempre solt sense cosir al cos Guardapeus a flors o ratlles amb colors clars naturals i tradicionals, amb metall o sense (no cabrien en aquesta proposta mides de flors més properes a una carabassa que a una flor natural) La falda elevada 15 o 20 centímetres del terra, estovades però no exagerades Als peus: calces blanques o negres amb sabates folrades o no, amb pompons, llaç o rissarra Pel que fa a les joies: barquillos, de 3, fulles, polques, raïms, balconets, jarronets o perles, creant una imatge digna

Vestit de Torrentí: colors clars i vibrants amb calçó llarg o curt, mocador al cap i manta.

Aquest és el més identificatiu, ja que beu directament de l’home de l’horta i guarda estreta relació amb la festa fallera (model d’on derivarà el ja extint vestit “de panderola”) Vestit de Saragüell: tradicionalíssim, sempre blanc, plisat o no. És la representació per excel·lència dels valencians i sempre sense negreta (ningú ha trobat i ningú en té un antic.

Sols hi ha un gravat, però quan vas a l’original de l’Arxiu Nacional pots observar que no està colorit) La faixa que no penge Al cap: sempre amb mocador o barret d’arbossos. A altres comarques o localitats, barrets i còfies Calces blanques i sempre espardenyes

Dis-me com et vistes i et diré d’on eres Alicia Falcó Aguado

FALLERA MAJOR DE SUECA, EL PERELLÓ I EL MARENY DE BARRAQUETES 2020-21

E

l temps és allò que va avançant i va deixant enrere la quotidianitat del present per convertir-la en passat. És allò que no es pot veure però sí observar. Eres suecà i vas al mirador dels arrossars, la nostra Muntanyeta dels Sants, i allí veuràs com el temps és un canvi constant, el fang de la terra de hui és el daurat de l’estiu que prompte acabarà.

Eres suecana i contemples eixe 19 de març replet de color: són les flors, són els vestits de valencià i valenciana els que et desperten emoció i et ve un gran record, el 19 de març de quan la teua iaia et tenia al braç i recordes que els vestits no eren iguals... amb el temps tot ha canviat.

Allò que un dia era la roba d’anar al camp, de treballar, hui és un preuat símbol de la festa fallera. Ben mirat, el temps no és més que un fabricant de records i de grans tresors: les tradicions. Eixe pas del temps, junt amb el desig

humà de conservar i engrandir allò que considera valuós, ens ha portat a les falleres i fallers a ser el que som. Som el resultat del que els nostres avantpassats van llaurar. Estem fets de les flors del taronger, de les espigues dels arrossars, inspirats en la pols de la terra del treball manual i cansat, de l’aixa i el teler, som del foc que crema el passat i del fum que dóna pas al camí cap avant.

I entre flors, tradicions i treball apareix el concepte d’Indumentària Valenciana, eixe gran tresor que té la seua essència en la València tradicional de l’horta, però que, per ser un element tan vistós i representatiu dins la festa fallera, està exposat a influències externes, modes i opinions, sent gran objecte de transformacions. Transformacions inevitables i totes acceptables sempre que no es perda de vista allò que ens fa únics, originals, diferents, la nostra identitat, la nostra raó de ser, el saber d’on venim...

En termes d’indumentària podem afirmar que el concepte com a tal aplicat a la festa fallera es crea al segle XX. Ja que, tot i que els primers testimonis de les Falles com a festa daten del segle XVIII, no fou fins al 1929 quan apareix la figura de la dona com a representant de la festa i, amb ella, la preocupació per establir una indumentària oficial. Fins aleshores, dones i homes eixien al carrer per celebrar la festivitat de Sant Josep lluint la roba que solien usar diàriament, adaptada i adequada a les necessitats de la vida laboral del moment, centrada en el treball de la terra.

En el cas de la dona, el vestit de llauradora va servir d’inspiració per a donar pas al que més tard es conegué com a “vestit de fallera”.

Tot i que dista lleugerament del concepte inicial, que constava d’una falda de llargària per dalt del peu, d’amplària discreta i un davantal senzill; a la part de dalt una brusa, damunt d’aquesta tancava una coteta i un mocador per a cobrir l’escot. Elaborat tot amb teixits lleugers, seda generalment, i de colors suaus i naturals. L’aparició de la festa fallera creà el desig d’engalanar aquest vestit i, des d’aleshores fins ara, ha estat objecte de variacions tals com modificacions en el llarg o l’ample de la falda, canvis en l’ús de teixits, colors, dibuixos, materials, inclusió de l’ús del metall, tant daurat com platejat, escots generosos i multituds d’opcions respecte al disseny, costura i complements.

Pepita Samper Bono, una de les valencianes més populars i recordades, va presidir les Falles de 1929, convertint-se en l’antecessora a la figura de Fallera Major. Imatge: Cartell del Concurs Internacional de Bellesa 1929.

Pel que respecta als homes, era habitual en un primer moment la utilització de la peça saragüells (pantaló blanc per dalt del genoll, de camals amples i tela lleugera), una brusa blanca i ampla que se cenyia amb una faixa per la part de la cintura i espardenyes; solia complementar-se amb un jupetí, un mocador de cap i una manta morellana. En un primer moment aquesta era la indumentària més emprada juntament amb la de torrentí, vestit de luxe dels camperols. Es caracteritzava per un pantaló més estret, per davall del genoll i generalment de color obscur i tela menys lleugera, normalment seda. A més constava d’una camisa, una faixa, jupetí i jaqueta. Al cap un mocador que es complementava amb un barret; com a calçat unes espardenyes i sota d’aquests calcetí alt.

la indumentària femenina, per estar exposada a modes i tendències.

Sí, el temps passa, les tendències canvien, uns elements desapareixen, altres es magnifiquen i perpetuen amb el temps, però el que Així, els experts en la matèria deixen dues va- mai pot passar de moda és estimar. Estimar riants d’indumentària ben definides: l’una fidel allò que és teu i que et fa ser com eres; esa la València hortolana del segle XVI molt di- timar les teues tradicions i abraçar les teues vulgada pels grups de folklore valencià i altra arrels. Som de la terra que ens ha vist náixer “de gala” emprada únicament per a la festa i créixer, la nostra terreta. Som valencians i fallera que admet certes variacions, sempre fallers, dels que nasqueren per a perpetuar el dins del concepte inicial. Aquesta última va- que els nostres avantpassats ens van regalar. riant consisteix en el cas de la dona en un No perdem el valuós regal d’una vida entregacos de mànega llarga o mànega “farol”, faldes da al treball, no perdem el que ens fa fallers d’estampats florals que descansen voluptuo- i valencians. Vestim de valencians i valenciases sobre cancans i saies i tres monyos; en nes, vestim de manera que quan ens mirem, el cas de l’home segueixen usant-se els ves- sentim bategar el cor dels nostres iaios i iaies, tits de torrentí, de saragüells o “de faller”, que que són els testimonis vius i els creadors del combina camisa i jupetí d’estampat floral amb que hui som, sentim i tenim. pantaló ratllat.

En els inicis, com hem vist, els homes usaven la roba que habitualment vestien per a la vida laboral i social (com en el cas de la dona), però en el cas d’aquests no fou fins a 1954 quan aparegué el vestit específic per a la celebració de la festa, proposat per Junta Central Fallera. Es tractava d’una adaptació del vestit tradicional de torrentí, però de ras negre i amb pantaló llarg. No es generalitzà fins a 1964, quan començà a usar-se en sabata de vestir i faixeta de borles. Des d’aquell moment fins a hui en dia han sorgit noves peces com el pantaló de ratlles i variacions en els teixits, colors i formes de costura, com ha passat amb

Tot i que encara ens queda camí per recórrer respecte a uniformitat de criteris pel que fa a la forma i elements dels vestits, el que sí que tenim clar és la nostra raó de ser. Ens agrada veure empremtes de tradició als nostres vestits: les gerres que ens recorden als treballs de la ceràmica, la presència de cordons i borles als dibuixos, que ens fan partícips de la tradicional vida a les sederies; les moltíssimes combinacions de flors i rams de la nostra València floral i a tu, Suecà, suecana i a tots els valencians i valencianes, el que ens agrada lluir unes boniques i daurades espigues d’arròs!

La iconografia del valencià i la valenciana s’ha emprat al llarg del temps com a element diferenciador. Imatge: arxiu Jabón La Samaritana.

L’Espiga d’Or: màxima distinció de la JLF Lorena Sendra GÓMEZ SECRETÀRIA DE LA JLF DE SUECA

L

’Espiga d’Or és la màxima recompensa local que atorga la JLF de Sueca des de fa 21 anys. Una espiga d’arròs, símbol del majoritari cultiu al nostre terme, i baix l’escut i la bandera de Sueca.

Insígnia de l’Espiga d’Or. Imatge: Lorena Sendra

Als primers anys, aquesta recompensa s’atorgava als fallers i falleres de cada comissió majors de 60 anys, que tingueren almenys 10 anys de fallers al cens i a dues dones de qualsevol edat, donant lliure criteri d’elecció a cada comissió per a decidir a les recompensades. Hi havia falla que la donava a les dones pels mèrits i la seua llavor contribuint a mantenir ben viva la festa, i altres, per la seua antiguitat pertanyent a la comissió.

La data que de lliurament d’aquests màxims guardons era a setembre i en l’acte del Mig Any Faller, que cada any se celebrava en un casal de les comissions que componen la JLF. La primera vegada que es va lliurar va ser al setembre de l’any 2000 (exercici 2000-2001) al casal de la falla Bernat Alinyo. Era imposada per la Fallera Major de Sueca en un senzill acte finalitzades les Festes de setembre, sent dels primers actes fallers després de l’època estival sense cap activitat fallera. En acabar un sopar de germanor fallera, aquestes eren lliurades i finalitzant la fi de festa amb ball.

Pels anys, aquest acte va quedar obsolet i es va intentar donar altre enfocament, donant les Espigues d’Or en la seua primera part i servint de comiat de la FMS i Cort d’Honor i així poder acurtar la presentació, i alhora donar la benvinguda a les noves representants del col·lectiu faller i fer-los l’entrega de les bandes.

L’any 2013 es va decidir per votació de la JLF, suprimir donar-les a les dues dones, passant a atorgar-les a tots els fallers i falleres majors de 60 anys, tant dones com homes. Al setembre de l’any 2012, celebrant-se al cau de la falla El Portal, va ser l’últim any que es va donar a 2 dones de cada comissió.

En 2014 es va crear un llistat de les comissions per sorteig i que servirà de roda per a

poder celebrar el Mig Any Faller al casal de les setze falles. El 2015 es va celebrar a setembre al casal de la falla Plaça Cervantes i va ser l’últim any que les màximes recompenses es donaven en l’acte del Mig Any Faller, passant a lliurar-se en l’acte d’entrega dels Bunyols d’Or i Brillants amb Fulles de Llorer al Centre Cultural Bernat i Baldoví al febrer de l’any 2017. Tot un encert aquest canvi de data i de lloc, donant-li més elegància i començant molts dels guardonats a recollir la recompensa amb la indumentària valenciana.

L’any 2018, i com a novetat, la Junta Local Fallera de Sueca va crear l’Espiga d’Or Honorífica i es va fer l’entrega a dues persones en reconeixement per realçar i destacar en la festa fallera i vetllar per la seua continuïtat.

A partir de 2017, l’acte d’entrega de les Espigues d’Or es realitza al Bernat i Baldoví. Imatge: Lorena Sendra.

Els primers guardonats van ser l’artista faller suecà, Pasqual Carrasquer “Pasqualet”: artista amb una dilatada trajectòria professional, molt volgut dins i fora del món faller. Aleshores comptava amb noranta-un anys i els fallers i falleres que omplien el pati de butaques del C.C. Bernat i Baldoví el van rebre de peu i amb una forta ovació. L’altre guardonat amb aquesta màxima distinció fou l’Ajuntament de Sueca, qui de mans de la seua alcaldessa va recollir aquesta recompensa per recolzar tots i cadascun dels actes que organitzen les falles.

Aquesta Espiga d’Or Honorifica s’acompanya del seu corresponent pergamí, un gran record i un gran honor a totes les persones que des d’aleshores l’han rebut. El febrer del 2020 en l’acte del lliurament d’ambdues recompenses (Espiga d’Or i Bunyol d’Or i Brillants amb Fulles de Llorer) vam tindre el gran honor de comptar amb l’assistència de la Fallera Major de València, Consuelo Llobell i Frasquet, que va rebre juntament amb la delegació de Juntes Locals de JCF, l’Espiga d’Or Honorífica, un gran reconeixement per a la nostra preuada recompensa local.

Creada per a l’enaltiment dels nostres fallers i falleres majors, l’Espiga és la recompensa a la seua gran dedicació, entrega i treball en pro de la festa de les Falles. És un autèntic

goig, veure la foto final de tots junts, les seues cares de felicitat i d’agraïment per pensar en ells, per ser els vertaders garants de tenir la festa fallera i ara en aquest temps de pandèmia, més que mai, per ser uns dels pilars fonamentals en els quals recolzar-nos i amb la seua saviesa reconfortar-nos.

L’acte d’entrega del 2020 va comptar amb la FMV, Consuelo Llobell i Frasquet. Imatge: Lorena Sendra.

L’entrega de Bunyols 2021 amb les pertinents mesures sanitàries pel COVID-19. Imatge: Lorena Sendra

Els premis als monuments fallers: l’exemple que Sueca no vol seguir JOSEP OSCA LÓPEZ

UN DELS COORDINADORS D’AQUEST LLIBRET

É

s, probablement, l’etern debat de les falles de Sueca. Un debat que es troba en punt mort, ni s’avança ni es retrocedeix: està ahí, enquistat. Malgrat que les setze comissions en molts aspectes fan front comú amb JLF (per exemple, a l’hora de recuperar la figura d’FMI de la localitat), en aquest cas es desmarquen amb la Junta Local i no estan a favor d’implantar les seccions en els monuments.

Els motius? Hi ha comissions que no volen justificar la inversió en el cadafal davant de l’organisme que coordina les falles de la localitat (no, no és cap història negra); mentre que altres al·ludeixen que amb les seccions “es crearan falles de primera i de segon”. Des del meu punt de vista, el primer motiu és més un estira-i-arronsa entre les comissions i la Junta Local Fallera que una veritable preocupació. I el segon motiu no hi ha per on agafar-lo i per a mostra un botó: en qualsevol de les competicions organitzades per JLF, generalment es

donen quatre premis per a un total de setze comissions. Les que reben premi són falles “de primera” i la resta, “de segona”?

mer. Carrasquer, per tant, es va centrar en la falla del seu barri: Bernat Alinyo. L’alumne va acabar superant al mestre, emportant-se el primer premi i deixant a Pasqualet en el segon escó. Tan sols dotze mesos després, la situació es repetia: Martorell defenia el guardó a la demarcació de Verge de Sales mentre Carrasquer mostrava les seues millors cartes a Bernat Alinyo. El resultat fou el mateix que un any abans, Martorell guanyava el palet a Millor Falla de 1972.

No sabem amb exactitud si els premis continuaren molts anys, però podem pensar que amb la creació de la Junta Local Fallera en 1974 aquests continuaren realitzant-se. A la dècada dels huitanta sí que s’entregaren (no sabem si de forma contínua o anys solts), ja que Toni Llopis va guanyar el millor palet infantil a la demarcació de Bernat Alinyo en 1983 i 1989. I des d’aleshores a hui, silenci.

I d’entre tots els premis que s’atorga des del màxim organisme faller de Sueca, El Perelló i el Mareny de Barraquetes, el més inversemblant de tots són als ninots indultats. Algú em pot explicar la lògica de premiar als millors ninots adult i infantil però no donar premis als monuments? No té ni cap ni peus premiar una peça que formarà part d’un conjunt que, després, no serà jutjat.

El cas suecà és prou curiós i, alhora, complex. El primer any que els monuments competien entre ells fou en 1971, i la polèmica va estar servida des d’aleshores. Pascual Carrasquer fou l’encarregat de construir els cadafals de la històrica comissió Verge de Sales fins al mateix 71, quan va cedir el testimoni a Andreu Martorell, alumne destacat del pri-

“Competició Juràssica” d’Agustín Villanueva en la demarcació d’El Portal 1997. Les dimensions del monument han de ser sinònim de premi?

Foto: Pascual Pastor

És veritat que en els últims anys s’ha représ la idea dels premis als monuments i les seccions, però les falleres i fallers de les setze comissions continuen negant-se a desempolsar aquesta iniciativa. I és una veritable llàstima, perquè és una gran oportunitat perduda per múltiples raons. La primera d’elles és el turisme faller que atrau el concurs de monuments i que si és palpable a les nostres ciutats veïnes Cullera i Alzira i, en menor mesura, a Algemesí. La segona d’aquestes és el benefici econòmic que podrien rebre les comissions si els guardons tenen una dotació econòmica.

Una altra raó significativa és la de dignificar – més, si cap – les festes josefines de la nostra localitat: en 2003 es va recuperar la figura de Fallera Major (la qual estava desapareguda des de 1987) i recentment, en 2019, es va recuperar la d’FMI. L’última dècada ha sigut, sense dubte, l’impuls de la imatge fallera de Sueca fora de la Ribera: l’omnipresència de representació a la gran majoria d’esdeveniments clau, la declaració conjunta de BIC (Bé d’Interés Cultural Immaterial) de les Falles d’Alzira, Gandia, Sueca, Torrent i Xàtiva i la celebració en 2016 a la localitat de l’Homenatge a les Falleres Majors de la Comunitat Valenciana. És l’hora de tornar a presentar aquesta proposta i, sobretot, implicar a les comissions

per portar-la endavant. Sueca, El Perelló i el Mareny de Barraquetes té un cens faller que supera les 5.000 falleres i fallers d’un total de quasi 28.000 habitants; és un nucli fester significatiu dintre de la comunitat, ja que és la quinta ciutat de la província amb més comissions (sense tenir en compte València) per darrere d’Alzira (35), Torrent (29), Gandia (23) i Xàtiva (19).

A més, comptem amb diverses personalitats clau del món faller, com Josep Bernat i Baldoví (1809-1864) i Josep Serrano Simeón (1873-1941), suecans als quals els deguem el primer llibret de falla i els mítics sainets i l’actual himne de la Comunitat Valenciana.

Joan Fuster Ortells (1922-1992) és el tercer personatge destacable de les Falles, ja que col·labora durant anys als llibrets d’algunes comissions, recopilant-los posteriorment en el llibre “Combustible per a falles”, publicat en 1967.

El quart referent suecà és Pasqual Carrasquer Blasco (1926), qui ha ensenyat l’ofici d’artesà faller a més d’un suecà que, en l’actualitat, planta cada març les seues obres a diferents demarcacions i poblacions, a més de comptar amb una dilatada trajectòria artística.

“Show Must Go On” de Jesús Rodasoques en la demarcació d’El Portal 2012. Els acabats han de ser clau en el veredicte final? Imatge: Jordi Maravilla Herraiz

Sueca s’ha guanyat per mèrits propis ser part essencial de la història de les Falles. Sueca és una de les ciutats més falleres que conec, on es respira ambient faller des de setembre fins març, on les presentacions són un ritual i abastim quasi tots els tipus d’ofertes lúdiques, des de culturals a festives. Sueca mereix homenejar cada any el treball dels artistes fallers que planten cada març la seua obra; perquè, al capdavall, un guardó és un reconeixement a la feina, a l’esforç i a la dedicació. Malgrat

que encara ho veig com una utopia, espere que en un futur no molt llunyà Sueca, El Perelló i el Mareny de Barraquetes recuperen els premis als monuments fallers.

Seccions a Cullera: un exemple per a Sueca?

Juan Gabriel Figueres Hernandez

É

AC FALLA EL CANET

s un dels eterns debats de les Falles de Sueca. Aquestes són les úniques amb Junta Local Fallera que no atorguen premis als seus monuments fallers. Jo sempre m’he preguntat per què. En un primer moment, em van comentar que era per les rivalitats en les comissions falleres i que hi havia llançaments de pedres a les falles per part de fallers d’altres comissions que rivalitzaven per un guardó.

Després, em comentaren que això no era veritat, la teoria que era perquè hi havia mentides a l’hora de justificar el pressupost davant de la Junta Local Fallera. Encara que açò no és la qüestió a tractar.

En aquest text parlaré del que significa que a Cullera hi haja seccions on es classifiquen les Falles per a l’entrega de premis. Però abans vull dignificar el fet que hi haja premis, ja que són un reconeixement per a l’artista faller, encara que tal vegada condicionen massa la seua trajectòria. Les comissions falleres el que volem és el palet, ja no sols en la falla,

Falla de la Secció Especial de Cullera. “Este ajuntament medieval ha desfet tot l’entramat”, de Toni Pérez (Falla Raval de Sant Agustí, 2015). Imatge: JG Figueres.

sinó també en altres aspectes com les competicions esportives, culturals o d’altres. I, de vegades, cometem l’errada de contractar un artista sols pels premis que ha guanyat, i no pel que ha fet. Com em va dir un artista de Sueca una vegada, el veredicte del jurat és un fallo, ja que depén moltes vegades de qui els atorga, els quals de vegades no tenen ni idea.

Conec artistes de Sueca que reclamen que tornen els guardons perquè els visibilitza una mica més de cara a la resta del territori valencià. Aleshores, crec que seria un bon moment per a recuperar-los a Sueca.

Pel que fa a les seccions de Cullera, diré en primer lloc que són un encert, ja que han fet que les comissions xicotetes es motiven per tal de millorar les seues falles dintre de les seues possibilitats. En el meu cas, és impossible que El Canet competisca amb Taüt o Raval en aquest aspecte, però ens motiva per tractar d’aconseguir el palet en Secció Segona. D’una altra manera, a la comissió li és igual obtenir un premi desé que un catorzé. A més, en seccions xicotetes, eixe pique entre les comissions sol ser més sa, i no és tan fanàtic com en les comissions grans, on més d’una vegada hi ha hagut incidents. Això sí, quatre individus no representen a tota una comissió.

Falla de la Secció Segona de Cullera. “Informació a la carta”, de Xavi Tur (Falla El Canet, 2015). Imatge: JG Figueres.

No obstant això, també tenen algun inconvenient. Un d’ells és el factor sorpresa, ja que pot ocórrer que una comissió que tradicionalment tinga un premi més elevat patine i hi haja altres amb menys pressupost podrien donar-li la sorpresa, però en les seccions, aquesta sorpresa no es pot donar, saps que no sobrepassaràs a una comissió d’una secció superior.

Un altre desavantatge és el fet que, moltes vegades, hi ha un incentiu al premi econòmic i això, en teoria, afavoriria a les comissions grans, i com les menudes se senten perjudicades, es fan grups pel que fa a eixe tema. I el tercer seria que, de vegades, es fan presentacions d’esbossos per categories i no totes juntes, un mal que a Cullera ja s’ha erradicat.

En aquest cas, jo valoraria la falla sencera i donaria el premi també per seccions, ja que a banda de la quantitat d’escenes, aquest premi el dona gent del poble i en les comissions més grans es coneix a més gent... Ja m’enteneu.

Això sí, pense que si hi ha seccions en els premis de les Falles, tots els premis que donen haurien de ser per seccions, i realment no és així, ja que hi ha dos que no s’atorguen d’aquesta manera. El primer l’atorga la Regidoria de Turisme, un premi d’Interés Turístic en el qual s’han de complir criteris de promoció, accessibilitat i sostenibilitat, entre d’altres.

Aleshores, voldria animar al col·lectiu faller de Sueca perquè es tire avant la proposta d’implantar els premis, i amb seccions. Per a mi, el dia 17 de març, a les 20h en els jardins del mercat, és un moment únic al llarg de l’any, un moment emocionant en el fet que tal vegada algun any ixes decebut, però eixe cuquet de veure què passarà és un moment inigualable.

És un premi que no s’atorga per seccions, sinó que hi ha un únic premi, i això afavoreix a les comissions de Secció Especial, ja que amb diners, torrons, perquè aquestes tenen més recursos econòmics per a fer més coses i més originals. El segon, un premi de Crítica Local, en el qual es valora sols una escena de cadascun dels monuments.

Personalment, que m’encarregue del llibret i de la crítica, és un dia molt esperat i un dels millors dies de les Falles. Podria dir que per a mi, les Falles acaben eixe dia, malgrat que encara queden cercaviles, dinars, sopars, l’ofrena i la cremà, el moment de tancar el cercle per a començar-ne un de nou.

Així i tot, pense que la implantació de les seccions a Cullera és un encert pel simple fet que fomenta que totes les comissions intenten apostar per la seua falla i així és un al·licient el fet d’intentar aconseguir un premi alt.

D’aquesta manera, els artistes fallers que realitzen aquestes falles també tenen una mica més de difusió en el món faller, encara que un premi no hauria de marcar una trajectòria d’un artista faller.

Falla de la Secció Primera de Cullera. “La bellesa està a l’interior”, de Toni Pérez (Falla La Bega, 2015). Imatge: JG Figueres.

Premis i monuments a les Falles d’Alzira MARIA José Boluda Castelló

FALLERA MAJOR D’ALZIRA 1995 I ASSESSORA DE JLF ALZIRA

E

scriure sobre Falles és una cosa que m’agrada, i més quan es tracta d’escriure per una comissió de fora de la meua població. I amb més motiu, perquè el President d’aquesta és el meu amic Pio, home de molta vàlua i gran sentiment faller.

Abans que res he de lloar la iniciativa d’aquesta comissió per portar endavant el seu llibret, a pesar de la complexa situació que estem vivint: una vegada més els fallers estem demostrant que som capaços d’enfrontar tota classe d’adversitats, que per maleïdes que siguen, ens fan ressorgir sempre amb la il·lusió de tornar a viure llargues jornades de festa i emocions. Emocions que, cada faller i cada poble viuen a la seua manera, convertint cada exercici faller amb dies memorables que han anat creant amb el pas del temps, la història de les Falles.

Encara que podria escriure fulls i fulls al voltant de les falles del meu poble, he de centrar-me en l’origen i naturalesa dels Premis

als monuments fallers, ja que en Alzira són per excel·lència l’essència de la celebració de la festa fallera. Al voltant d’aquests es genera una gran activitat durant tot l’exercici faller que va més enllà de la Plantà i la Cremà.

Les falleres i fallers celebrant la victòria de la seua comissió. Imatge: Ribera Express.

Però, a més a més, els monuments fallers en Alzira generen milers d’emocions i sentiments provocats per una sana competència entre les diferents comissions, que cada 17 de març acaben en esclats d’alegria per alguns i males cares per a d’altres, davant les portes del nostre Ajuntament, testimoni callat de tantes i tantes emocions viscudes al llarg dels anys en cada entrega de premis.

La Història de les falles a Alzira es remunta a l’any 1889 (segons consta documentat al llibre del Primer Centenari de les Falles d’Alzira, obra de l’autor i faller Salvador Andrés i Pascual) un document històric al qual solc acudir sovint per escriure sobre falles i que, en 2014, amb la celebració del 125 aniversari de les Falles d’Alzira es va convertir en el meu referent, per tal de poder escriure l’obra que recolliria “vint-i-cinc anys més de falles en Alzira”; de la que vaig tindre la sort de ser coautora, junt amb l’arxiver i cronista oficial de la ciutat Aureliá Lairon i Plà i Pablo Alós.

Daten els primers premis als monuments fallers de l’any 1942, quan es plantaren quatre falles a la ciutat i l’Ajuntament va concedir tres premis amb dotació econòmica. Aquests es mantindrien al llarg dels anys a mesura que anaven naixent noves falles i que en l’any 1956 es faria mitjançant el veredicte d’un jurat faller.

Representants recullen el guardó del Primer Premi de les Falles 1966. Imatge: Arxiu Falla Doctor Ferran.

L’any 1975, amb una totalitat de 19 monuments grans i 16 monuments infantils plantats a la ciutat i a proposta de la JLF (constituïda l’any 1944), es dividirien les comissions per categories: Secció Especial, Secció Primera i Secció Segona. La finalitat d’aquesta divisió era establir la competència justa entre monuments de similar qualitat artística, utilitzant com a criteri objectiu el pressupost econòmic que presentava anualment cada comissió fallera, que continuarien premiant-se amb el veredicte d’un Jurat faller, i que en 1980 segons consta a l’Acta de Premis, va estar format per professors de la Facultat de Belles Arts de València.

A partir de 1981 començaren a nàixer falles noves i, tot i la Pantanà que va patir la ciutat en octubre de 1982, es van plantar en el 1983 un total de 27 monuments grans i 27 infantils.

Sense dubte, la dècada dels noranta va suposar un gran canvi en la reglamentació de les Falles d’Alzira amb la celebració de diferents Congressos Fallers, que van servir per a regular (entre altres qüestions) les seccions de les falles, la forma de jutjar-les i els drets i obligacions als quals les comissions es troben sotmeses, per tal de participar en el Concurs de Monuments que cada any organitza la JLF de la localitat.

Actualment són cinc les seccions entre les quals es troben enquadrades les 35 falles d’Al-

zira: Secció Especial, Secció Primera, Secció Segona, Secció Tercera i Secció Quarta. Secció que cada any ha d’escollir cada comissió a requeriment de la Junta Local Fallera, sense que cap secció puga excedir més de 10 monuments fallers; si bé, per a poder participar en la Secció Especial, es deu comptar amb un pressupost mínim per al monument gran de 40.000 € i de 15.000 € per al monument infantil. Cal assenyalar que en cas d’haver-hi més d’una desena de sol·licituds de participació en una mateixa secció, el reglament faller estableix que es farà un ajust d’acord amb el cens faller de cada comissió.

Representants recollint els diferents guardons de mans de les Falleres Majors d’Alzira. Imatge: Ribera Express.

El jurat que puntua els monuments, està format en l’actualitat pels fallers de la ciutat, prèvia realització obligatòria dels cursos pertinents perquè puguen valorar justament, des de la composició i modelat, fins al risc, la pintura, la critica i sàtira i que seran designats per sorteig realitzat davant notari. La JLF concedirà els premis dins de cada secció amb el corresponent banderí i una dotació econòmica que trau de la subvenció que cada exercici li concedeix l’Ajuntament de la ciutat i que en l’actualitat està dotat amb un vuit per cent del cost del monument.

Sens dubte Alzira i les seues falles no entenen unes festes josefines sense el ritual dels premis; ja que representen una manera de viure la festa, un art efímer, que ens aporta moments inoblidables i que siga quin siga el veredicte, ens ajuda a començar de nou cada 20 de març… somiant amb l’esbós de la falla que tornarem a plantar, a contemplar, rodejar i cremar!

Les Falles durant la pandèmia Jorge Vayà Savalls

SECRETARI DE L’AC FALLA EL PORTAL

C

om qualsevol any allí estàvem, al cau La suspensió aplegava deu hores després faller, en la nostra segona casa o ben dit, la d’haver muntat el nostre monument faller.

Faltava a penes una setmana per a Sant Joprimera quan es tracta del mes de març. sep, però no, no les cremaríem, és més, dos Allí em trobava jo preparant el tradicional dies després haguérem de “desplantar-les”. sopar de les albergínies farcides. La nostra I ara, què? Malgrat que dimecres fou un dia comissió fa molts anys que organitza la set- relativament normal, la calma tensa es feia mana gastronòmica, la qual té lloc els dies palpable segons transcorrien les hores. L’esanteriors als dies oficials de Falles. A la nit, perança per finalitzar les Falles 2020 no es fem sopars populars per fer comboi. Aquella perdia en cap moment. nit, la televisió estava encesa, però jo no li feia cas, ja que la bona companyia i la con- El 14 de març, el President del Govern Esversa ens estava fent passar una bona esto- panyol anunciava un confinament domiciliari na. Fins que va aparéixer una imatge insti- general per als següents quinze dies i la detucional: sortia el President de la Generalitat claració de l’Estat d’Alarma. El dia d’abans, Valenciana i donava la fatídica notícia que se l’OMS declarava Europa el nou epicentre del suspenien les Falles. No donàvem crèdit, no virus. Finalment, i després de la virulència de la COVID-19 arreu del món, el confinament podia ser… Estaríem somiant? va ser prorrogat diverses vegades fins a pasEn aquell moment, ens pessigàvem els uns sar més de dos mesos tancats a les nostres als altres dient “no pot ser, no pot ser…”. Sí, cases. era veritat, les Falles 2020 havien arribat a Tocava adaptar-nos a la situació. Les Falles la seu fi.

2020 no se celebrarien. Però, els fallers i les

falleres som un col·lectiu resilient, i és així com començarem a fer reunions virtuals, emprant les diferents plataformes digitals que estaven al nostre abast. Empràvem les xarxes, tant personals com les falleres, per participar en diferents iniciatives –gravar un vídeo ballant, penjar el mocador faller a finestres i balcons, fer maquetes de Falles, vestir-nos de fallers, entre altres– i ens manteníem units durant els dies més durs de la pandèmia i del confinament. Xarràvem, riem, ploràvem.

ks es mantenien fins a gener, cancel·lant-se a causa de l’ascens de casos.

Ja mentalitzats i desmoralitzats de la no celebració de les Falles 2020 fixarem la mirada en les Falles vinents, les del 2021, però, va ser tan forta la quarta ona generada arrel de les festes nadalenques que ens ha fet impossible poder gaudir de nou de la nostra festa.

Les Falles han desaparegut sols en cinc ocasions anteriors: el 1886 (per una protesta del col·lectiu faller amb l’Ajuntament del Cap i CaEn principi, ignorant i sense saber ben bé sal), el 1896 (a causa de la Guerra de Cuba) el que ens venia damunt amb la COVID-19, i els anys 1937, 1938 i 1939 (suspeses per pensàvem acabar les Falles 2020 entre maig la Guerra Civil Espanyola). A aquestes cal i juny del mateix any. Cada vegada la pan- sumar els anys 2020 i 2021, ja que, encara dèmia estava més escampada i la situació que algunes poblacions i comissions falleres al món faller era més complicada. Pensarem si celebraran les Falles 2021 al pròxim setemtraslladar la celebració per a setembre, jun- bre-octubre, la nostra comissió esperarà fins tament amb les festes patronals de la nostra març del 2022 per tornar a gaudir de la nostra ciutat, però el maleït virus seguia cobrant-se festa. vides i el tema era completament inviable.

La treva de l’estiu ens va portar a un optimisme fràgil: arribat el mes d’octubre, i amb l’esperança de què tot aniria millor, ens posarem a assajar un sainet per a participar en el concurs que organitza anualment la Junta Local Fallera. També s’iniciaren les reunions per portar endavant el concurs de playbacks, però a novembre una nova ordre ens impedia continuar, ja que quedava prohibida l’entrada a qualsevol cau faller. Malgrat tot, els playbac-

IGTV Confinament falla el portal

IGTV marató solidària #reviscolemsueca

La Comissió d’aquesta Falla agraeix la col·laboració de totes les entitats que s’han anunciat en aquest llibret.

Gràcies a la seua participació ha estat possible la publicació del llibret.