Llibret Falla Grau 2021 by llibretgrau

FALLA GRAU

2.021

crèdits Edita:

ASSOCIACIÓ CULTURAL FALLA GRAU

Direcció:

Mamen Marzal Peiró

Disseny: Mamen Marzal Peiró Maquetació: Enrique Marzal Vidal Portada: Mamen Marzal Peiró Fotografía: Antonia Montoya Fran Yeste Enrique Marzal Vidal FFMM: (C) Salva Gregori Dibuixos:

Vicente Mengual Brunet

Impressió:

Editorial MIC, S.L.

Depòsit legal:

Mu 200 - 2011

Proleg:

Enrique Marzal Vidal

Col·laboracions literàries: José Grimal Sanchís Cristina Martí Rodriguez Mamen Marzal Peiró Xavi Garcia Pepa Rovira Prado Vicen Alberto Bou Perez Enrique Marzal Vidal Poesies Regnes: Majors: Mercè Lloret Llopis. Infantils: Teresa Sanchis i Labiós. Explicació Falla: Major: Pere Huerta González Infantil: Cristina Martí Rodriguez

La direcció del llibret no es fa responsable de les opinions vesades en els diferents articles i escrits publicats per cada autor. El present llibret ha participat en la convocatòria dels premis de la Generalitat Valenciana per a la promoció de l’ús del valencià.

Això També Passarà

PRÒLEG

Enguany ha sigut molt difícil per a tota la població en general, amb una repercussió molt profunda en tots els negocis i les activitats directes i indirectes que envolten al món del turisme, els transports, els hotels, la restauració, l’oci nocturn i per als bars i cafeteries, aquestes dues activitats més pròximes als ciutadans del carrer. No hem d’oblidar-nos de moltíssimes empreses que en la primera ona de la pandèmia es van veure obligades a romandre tancades durant diversos mesos. També aquesta pandèmia va influir molt directament en el nostre món, el món de les falles. En aquest micro sistema econòmic de les falles, molt vertebrat en diversos sectors, artistes fallers, escultors, pintors, telers, floristeries, perruqueries, pirotècnia, músics, modistes, orfebres, botigues especialitzades en vestits regionals valencians, … així com tota la indústria auxiliar d’aquestes activitats per al subministrament de matèries primeres, la covid19 els està jugant un dur revés econòmic.

Arribats a aquest punt, els que veritablement podem intentar suavitzar i, pal·liar en la mesura de les nostres escasses possibilitats aquesta atzagaiada econòmica que està provocant el Sars-CoV2, en el nostre particular món de les falles, som els fallers i falleres de les diferents comissions repartides per tota la comunitat valenciana a través de les nostres associacions culturals. Des de la nostra modesta posició només podem intentar fer veure als nostres dirigents, en tots els nivells d’intermediació que per a solucionar una catàstrofe econòmica com aquesta no és suficient amb administrar els recursos disponibles, cal saber-los gestionar. Això, gestionar, és el veritablement difícil. La nostra comissió, la comissió de la falla Grau, una comissió mitjana, econòmicament parlant, ja que en l’espectre econòmic de les falles de Gandia, de les 23 comissions que existeixen a la ciutat ens trobem situades en la seua meitat. Des d’aquesta perspectiva estem intentant consolidar amb força la nostra posició com a associació cultural fallera. Gràcies als nostres fallers i falleres que creiem fermament en aquesta comissió, puguem eixir airosos d’aquesta incertesa económica, de salut i de identitat, que tant ens està afectant. En aquest pròxim futur, cada vegada més pròxim, utilitzarem tot el nostre esforç per a ajudar, en la mesura de nostres possibilitats, al restabliment del nostre micro sistema econòmic de les falles. Gràcies a tots pel vostre incondicional suport a la vostra associació cultural de la falla Grau. Ja que en realitat la FALLA GRAU sou tots vosaltres. Enrique Marzal Vidal

Això També Passarà” 2021, un any de pandemia. Besar, abraçar, compartir, cantar i tantes coses a les quals no li donàvem importància per la quotidianitat, arrabassades bruscament, de colp, sense esperar-ho, sense creure-ho. Ara, en aquesta galtada de realitat, de quant importants són per a nosaltres, ens hem adonat del fràgils que som, del que signifiquen els xicotets actes, les xicotetes coses. “Tot passarà”, i en el camí, haurem deixat moltes vides trencades, somnis per complir, besos i abraçades que compartir, comiats que donar, moltes històries que contar. “Tot també passarà”, i quan passe, serem els mateixos?, farem el mateix?, creurem en el mateix?,

(Conte popular – Anònim)

Una vegada, un rei d’un país no gaire llunyà va reunir els savis de la seua cort i els va dir: – He manat fer un preciós anell amb un diamant, amb un dels millors orfebres de la zona. Vull guardar, ocult dins de l’anell, algunes paraules que puguen ajudar-me en els moments difícils. Un missatge al qual jo puga acudir en moments de desesperació total. M’agradaria que aqueix missatge ajude en el futur als meus hereus i als fills dels meus hereus. Ha de ser xicotet, de tal forma que càpia davall del diamant del meu anell. Tots aquells que van escoltar els desitjos del rei, eren grans savis, erudits que podien haver escrit grans tractats… però pensar un missatge que continguera dues o tres paraules i que cabera davall d’un diamant d’un anell? Molt difícil. Igualment van pensar, i van buscar en els seus llibres de filosofia per moltes hores, sense trobar res en què ajustara als desitjos del poderós rei. El rei tenia molt pròxim a ell, un servent molt volgut. Aquest home, que havia sigut també servent del seu pare, i havia cuidat d’ell quan la seua mare havia mort, era tractat com la família i gaudia del respecte de tots.

El rei, per aqueixos motius, també el va consultar. I aquest li va dir: – No soc un savi, ni un erudit, ni un acadèmic, però conec el missatge. – Com ho saps va preguntar el rei? – Durant la meua llarga vida a palau, m’he trobat amb tota mena de gent, i en una oportunitat em vaig trobar amb un mestre. Era un convidat del teu pare, i jo vaig estar al seu servei. Quan ens va deixar, jo l´ acompanye fins a la porta per a acomiadar-lo i com a gest d’agraïment em va donar aquest missatge. En aqueix moment l’ancià va escriure en un diminut paper l’esmentat missatge. Ho va doblegar i li ho va entregar al rei. – Però no ho lliges, va dir. Has de mantindre-ho guardat en l’anell. Obri-ho només quan no trobes eixida en una situació. Aqueix moment no va tardar a arribar, el país va ser envaït i el seu regne es va veure amenaçat. Estava fugint a cavall per a salvar la vida, mentre, els seus enemics el perseguien. Estava sol, i els perseguidors eren nombrosos. Va arribar a un lloc on el camí s’acabava, i enfront d’ell hi havia un precipici i una profunda vall. Caure per ell, seria fatal. No podia tornar arrere, perquè l’enemic li tancava el camí. Podia escoltar el trot dels cavalls, les veus, la proximitat de l’enemic. Va ser llavors quan va recordar això de l’anell. Va traure el paper, el va obrir i allí va trobar un xicotet missatge tremendament valuós per al moment…Simplement deia “Això També Passarà”.

En aquell moment va ser conscient que planava sobre ell, un gran silenci.

Els enemics que el perseguien havien d’haver-se perdut en el bosc, o havien d’haver-se equivocat de camí. Però la veritat és que el va envoltar un immens silenci. Ja no se sentia el trotar dels cavalls. El rei es va sentir profundament agraït al servent i al mestre desconegut. Aquelles paraules havien resultat miraculoses. Va doblegar el paper, va tornar a guardar-lo en l’anell, va reunir novament el seu exèrcit i va reconquerir el seu regnat.

El dia de la victòria, a la ciutat va haver-hi una gran celebració amb música i ball…i el rei se sentia molt orgullós de si mateix. Novament l’ancià estava al seu costat i li va dir: – Benvolgut rei, ha arribat el moment que lliges novament el missatge de l’anell. – Què vols dir?, -va preguntar el rei. -Ara estic vivint una situació d’eufòria i alegria, les persones celebren el meu retorn, hem vençut a l’enemic. – Escolta, -va dir l’ancià. -Aquest missatge no és solament per a situacions desesperades, també és per a situacions plaents. No és només per a quan et sents derrotat, també ho és per a quan et sentes victoriós. No és només per a quan eres l’últim, sinó també per a quan eres el primer.

El rei va obrir l’anell i va llegir el missatge… “AIXÒ TAMBÉ PASSARÀ”

I, novament va sentir la mateixa pau, el mateix silenci, enmig de la munió que celebrava i ballava. Però l’orgull, l’ego havia desaparegut. El rei va poder acabar de comprendre el missatge. El mal era tan transitori com el bo. Llavors l’ancià li va dir: – Recorda que tot passa. Cap esdeveniment ni cap emoció són permanents. Com el dia i la nit; hi ha moments d’alegria i moments de tristesa. Accepta’ls com a part de la dualitat de la naturalesa perquè són la naturalesa mateixa de les coses. Escric este articul per a un llibret, per la qual cosa, encara que el conte es pot extrapolar a tota la societat, intentaré passar-lo a les falles, per això, i si ara, tinguérem l’oportunitat de fer canvis?, que el simple, el bell, el subtil, el simple valorar pel que s’és, no l’ostentació, un senzill menjar a l’abric d’unes mantes i no un banquet, la suau fragància de la pólvora en un coet i no en un castell, la delicadesa de l’expressió d’un ninot, els compassos del pasdoble d’una banda, mil coses que van fer que el gaudir es convertira en competir, tornar a l’essència de la festa, a la devoció sentida, al barri, a la seua gent. Igual, aquesta melancolia post pandèmica fallera, és la que fa que la meua visió de les falles haja canviat, a donar-li la importància que mereix cada cosa, cada moment, però segurament, caurà en sac trencat i hauré d’obrir el paperet per a llegir, “AIXÒ TAMBÉ PASSARÀ” Pep Grimal

Una pandèmia ... per falles Faltaven pocs dies per a la setmana gran de la festa, la que esperem els fallers, d’ any en any, amb tanta il·lusió. Divendres anterior havíem tingut les albades del Grau. Com sempre, “por la puerta grande”, de categoría! … Calfant motors per a la festa. Tot quasi enllestit per a la plantà: artistes, grua, carpa, coets…I sobretot, sentint ja l’olor a pólvora i l’emoció dels dies prèvis a la festa. Dimarts 10 de març, la notícia que mai ens haguérem imaginat escoltar. Roda de premsa del President de la Generalitat, Ximo Puig, anunciant la suspensió de les Falles i de les Festes de la Magdalena. “Per ordre de Sanitat, s’ aplacen les Falles del 2020 fins a nou avís”. Quedem impactats pel que acabem d’ escoltar. No era una broma. A 1 de març, hi havien 83 casos diagnosticats de Covid-19 en tot el país; a 10 de març, ja eren 1500. No donava crèdit al que havien dit per televisió: “Es suspenen les falles? S’ aplacen? Això és veritat? Què???....” Sí. Un malson havia començat.

La notícia cau com una pedra en tot el país. Però al món faller, la reacció és encara més impactant, a pocs dies de la festa. Després ens adonaríem que entre d’altres, un dels principals factors de propagació de la pandèmia a Espanya va ser el partit de futbòl celebrat a Milán, entre l’Atalanta i el València el 19 de febrer. A 12 de març, es tancaven tots els col·legis.

El 14 de març, que en qualsevol any ja respiraríem l’ambient de falles, el govern decreta l’estat d’alarma, situación mai viscuda anteriorment, limitant la llibertat de circulació ciutadana a determinats casos i decretant el tancament de la majoria de comerços i la totalitat dels llocs d’oci, educatius i culturals. Es va iniciar la quarantena en tot el país. Una “decisió extraordinària”, però necessària per a combatre una crisi sanitària sense precedents.

“Coronavirus? Covid-19? Pandèmia? Estat d’alarma?“… Vam començar a conviure diàriament amb aquestes paraules i altres que ja formen part del vocabulari usual en aquest any tan estrany. La incredulitat inicial va deixar pas a un sentiment de pena i una sensació com mai havíem sentit. La nostra vida, com si d’una película de ciencia-ficció es tractara, de sobte havia quedat paralitzada, no sabíem per quant de temps, però érem conscients que a partir d’aquest moment, començava un període d’ incertessa. Tot seria diferent.

Anteriorment, la festa s’havia suspés en altres ocasions, amb motiu de les guerres, que a la majoria, ens queden molt lluny, com la Guerra Civil Espanyola i la Guerra de Cuba, però mai s’havia proposat retardar la celebració per a una data més adequada.

A València ciutat, la primera incógnita que calia resoldre era què es feia amb les falles que ja estaven al carrer. Molts monuments de les comissions d’especial, ja estaven mig plantats, almenys amb el cadafal mig plantat. Des de les institucions es va donar una solució provisional a les comissions, que van poder emmagatzemar els seus monuments en les instal·lacions de la fira de mostres i altres llocs similars. Tot allò que es va poder desmuntar, es va guardar. Malauradament, els cadafals d’algunes comissions es van haver de cremar, ja que era imposible el seu desmuntatge. L’artiste de la Falla de l’Ajuntament, en un principi va demanar que aquesta es quedara a la plaça, col·locant una mascareta a la figura central. Amb els ulls tancats per la tristessa, la figura central ens mostrava una imatge d’empatia amb el que estàvem vivint. Durant uns dies, aquesta imatge va ser el símbol i al mateix temps, l’esperança

per als fallers, desitjant que aquest malson donara lloc a la celebració de la festa tal i com sempre s’ha fet. Però la magnitud que anava prenent la pandèmia va fer que, finalment, el 16 de març es cremara. Amb incredulitat pel que estàvem vegent i una gran pena al nostre cor, el món faller va seguir en directe la cremà d’ aquest remat, amb la qual, les flames que són el símbol de la festa, pel contrari, en aquesta ocasió s’ emportaven cap el cèl també l’esperança dels fallers.

Finalment, el 13 de maig de 2020 es va anunciar la suspensió definitiva de la festa. L’impacte econòmic en una primera estimació, es va calcular en 700 milions d’euros de pèrdua, arribant a 1800, per l’impacte indirecte. Molts col·lectius van ser afectats: artistes fallers, pirotècnics, indumentaristes, floristes, i un llarg etc….però també molts altres sectors que de manera indirecta depenen de les falles.

El que va seguir, és el malson vixcut per tots: confinament de la població, paralització de totes les activitats no essencials, construcció d’hospitals de campanya, rodes de premsa diàries, teletreball, ertes…però sobretot, al llarg d’aquests mesos, vam descobrir als vertaders heròis de la societat: tots aquells que havien seguit treballant per nosaltres en primera línia, entre els quals, els sanitaris ens van donar una verdadera lliçó de lluita però també d’esperança. Els aplaudiments tots els dies a les 20:00 de la vesprada reconeixien, encara que fora simbòlicament, la seua tasca diària. Mai els agrairem prou el seu treball, així com a altres professionals que han estat ahi, a peu de canó, per nosaltres.

Durant aquest temps, aïllats a les nostres cases, a molts ens ha servit per parar, reflexionar sobre la nostra vida i reconduir el nostre camí. Tal vegada, hem hagut d’estar aïllats per adonar-nos de la necessitat de cuidar les nostres relacions amb els familiars, amb els amics, i amb tots aquells que durant tant de temps sols hem pogut veure a través d’una pantalla. Tal vegada, ens ha servit per reflexionar sobre el més important que tenim: aquells amb els que compartim la vida i que sabem que sempre estaran ahi.

La necessitat ha fet que ens reinventàrem: han sorgit moltes maneres ingenioses de pasar el temps, traguent profit no sols per a ún mateix, sinò el que és més important, per als demés. La solidaritat ha estat la protagonista. És en moments de dificultat quan asomen en la societat aquells valors que ens fan sentir orgull. Tant de bò, sempre els tinguérem presents. Ens hem assabentat, per si encara hi haguera algú que no s’haguera adonat, de la necessitat d’invertir en ciència i tecnologia, en recerca mèdica, en ajudar a que els bons professionals i investigadors, no hagen d’emigrar allà on es reconeix la seua llavor.

Les pròrrogues i més pròrrogues de l’estat d’alarma, encara que necessàries des d’un punt de vista sanitari, han portat com a conseqüència la recessió de l’economia, la pèrdua d’ingresos per falta de turisme, per tindre l’hostaleria tancada i demés sectors productius. Malauradament, molts establiments i comerços han tancat per sempre les seues portes. Atur i més atur ….. A maig va començar la desescalada del confinament, en vàries fases, amb les recomanacions sanitàries pertinents i mesures de protecció col·lectives… Mascaretes, distancia social, etc… han passat a formar part del nostre dia a dia. Hem valorat molt tornar a viure amb una certa normalitat i activitats com simplement passejar i respirar aire pur, les hem vixcut de manera extraordinària…

Estem segurs que passarà el temps i encara que coste prou, tot millorarà: l’economia, l’ocupació, la inversió en sanitat i en allò que és necessari per a la societat però… I ells? ELLS, ELS QUE ENS HAN DEIXAT. Els milers de víctimes d’aquesta maleïda pandèmia. Diàriament, quasi ens hem acostumat a escoltar una xifra que malauradament ha anat augmentant cada dia. Potser impassibles per la incredulitat, hem seguit pels mitjans de comunicació l’horror vixcut als hospitals i a les residències de majors. Gent de totes les edats ens ha deixat. Els més vulnerables. Se’n han anat de la manera més trista, sense el contacte amb els seus, sense una despedida, sense un agraïment…Però han segut els nostres majors, els que més han patit aquest malson.

Sols a casa, o a les residències, o a les UCI’s dels hospitals, l’única companya que han tingut ha segut el silenci i els records de tota una vida plena de sacrificis. Una vida plena de dificultats quasi des que van nàixer: guerra, posguerra, en molts casos sense poder anar a l’ escola… Però amb la vida els va ensenyar. Una vida plena de sacrificis en la que van treure avant una família, un negoci, un futur…. Molts també varen haver d’emigrar per la necessitat, tornant a casa quan va ser posible…o no tornant mai més. Són els verdaders constructors del país en què vivim, de les llibertats, de les facilitats que gaudim hui en dia…I ara, se’n han anat amb silenci. Sense una paraula nostra. Quant els devem i què poc els ho hem dit! Per a ells el nostre reconeixement més sincer i un record permanent sempre al nostre cor.

Al nostre poble, al nostre carrer, ens falten ells. El reconeixement més gran que els podríem fer seria seguir endavant amb les nostres vides tenint sempre present el seu exemple, la seua actitud davant la vida. Si aconseguim arribar a donar i ensenyar als demés una mínima part del que els nostres majors ens han ensenyat, tot açò haurà tingut algun sentit. Hui tornem a pensar amb il·lusió en el que tenim per davant, en allò que és verdaderament important en la nostra vida. Eixa esperada normalitat arribarà. Però ja no serà el mateix. De nosaltres depen el nostre futur, més que mai. La salut, la família, el treball…han estat en el nostre pensament dia a dia. Les festes van passar a ser algo secundari al llarg d’aquests mesos. Ara, de nosaltres depen reconstruir allò que un dia vàrem perdre. A poc a poc, si les condicions sanitàries ho permeten, anirem recuperant les nostres costums, les nostres festes. Les falles del 2021 estan en l’aire. Tant de bò les puguem celebrar en qualsevol moment. Però l’ingeni dels fallers no para mai. Reinventar-se és necessari, així com incorporar o reflectir als nostres monuments tot el que d’una o d’altra manera, hem passat al llarg d’aquests mesos. Estem segurs que sabrem seguir endavant, traguent un somriure d’on mai pensaríem poder traure’l, amb la sàtira que ens caracteritza, mostrant tot allò que som…En definitiva, ara s’esten davant de nosaltres un futur “diferent” per a la nostra vida, per a les nostres festes… Esperem veure prompte la llum al final de l’horitzó…De nosaltres depen saber mostrar el que som capaços de fer els fallers… Cristina Martí Rodriguez

VOCABULARI FORÇÓS

. Al llarg d’aquests mesos hem introduït al nostre vocabulari noves paraules, que a dia de hui conviuen amb nosaltres. Tant és així, que les utilitzem quasi sense adonar-nos-en. De llarg quedava que en alguna conversa aparegueren paraules com confinament, a no ser que estiguérem contant la sinopsi d’una pel·lícula, o la paraula pandèmia, de la que teníem algun ressò d’haver-la escoltada en algun noticiari o documental que parlara de països del tercer món. I que dir d’Epi, que segurament tots coneixíem com el company de Blas. Fa un any que formen part del nostre vocabulari, vocabulari forçós, i que estem farts d’escoltar-les tots els dies a tots els llocs: mitjans de comunicació, a la carnisseria, a la perruqueria, al bar... fins i tot els nostres menuts les utilitzen, però... Què és el que ells han entès de tot açò?

Posem una nota d’humor a tanta amargura.

ASSIMTOMÀTIC: 1- Que tens símptomes d’un virus. (Hector 8). 2- És més probable que pateixis la covid (Amanda 8). 3- Constipat (Pedro 7). 4- Les coses que una persona té quan té la coronavirus (Victoria 8). 5- “Un assentament” (Keila 7). 6- Que no pots respirar (Victoria 8)

CONFINAMENT: 1- No ens deixen eixir d’un lloc (Enzo 10). 2- Hi ha molts casos de covi i ens tanquen en casa (Miriam 8). 3- És quan totes les persones estan en casa sense anar al col·le, i teníem que utilitzar una aplicació per telefonar a les mestres per a fer els treball i la tertúlia.

CORBA DE CONTAGIS: 1- Que hi ha hagut una corba i s’han contagiat prou persones (Fernando 8). 2- Mantenir els contagis (Pedro 7). 3- Que hi ha molts contagis al món (Natael 7). 4- Virus més agressiu (Victoria 8). 5- És quan una persona contagia a un altra i cada vegada li ho passa a un altra (Victoria 8). 6- En les notícies diuen que ja hi havia quasi 500 o 497 contagis per la covid, ja que l’any passat va pujar dràsticament el número de contagis i fins i tot continua pujant, així que és molt important rentar-se les mans i no llevar-se la mascareta. (Sergio)

DESESCALADA:

COVID-19:

DISTÀNCIA SOCIAL:

1- Virus que ens fa quedar-nos en casa sense poder fer res. (Hector 8). 2- És un virus que s’expandeix molt ràpid per tot el món (Enzo 10). 3- No sé! No tinc covid (Noelia 9). 4- És una malaltia, un nou virus que si l’agafes et deixen a l’hospital i et deixen morir o intenten ajudar-te però al final mors, o te confinen en una habitació fins morir. Un virus nou (Victoria 8). 5- És un “bitxo” que mata a persones per dins, mata els pulmons (Victoria 8).

1- Separar-te d’altres persones contagiades per a no contagiar-te tu. (Hector 8). 2- Que no ens podem abraçar ni res, hem de mantenir una distancia (Paula 9). 3- Mantenir un metre de distància d’una persona, per exemple si surt de l’escola amb un col·lega no puc anar a la seua casa. I si tinc una novia, no puc ni anar a sa casa ni besar-la. I hi ha que mantenir sempre la distància perque és important per tal que les persones no se contagien. (Sergio)

1- Que el virus va baixant cada vegada de més perillós a menys.(Hector 8 ). 2- Baixar una muntanya. (Pablo 8). 3- No pujar (Fernando 8). 4- Que no escales (Miriam 8). 5- Desescalar d’un lloc (Victoria 8). 6- El que diuen els números de morts i contagiats al l’hospital, i et conta quantes persones han mort pel virus, i per això i hi ha gent a l’hospital recuperant-se. (Sergio)

GEL HIDROALCOHÒLIC: ESTAT D’ALARMA: 1- El virus s’està fent més fort.(Hector 8). 2- Que hi ha un virus mortal. (Pablo 8). 3- Mode protegit (Fernando 8). 4- Que sona l’alarma (Miriam 8). 5- Que si passa alguna cosa molt greu, que per tots els llocs hi haja una alarma i t’ho diguen, com un avís. (Victoria 8). 6- Quan una persona està contagiada i tenen que portar-la a l’hospital per comprovar si està be, i després d’uns quants mesos ixen de l’hospital i ja pot anar a sa casa i estar amb la seua família. (Sergio)

1- Un artefacte que serveix per a que el virus no entre dins de tu. (Hector 8). 2- Com si fos que et neteja les mans, nomé que te les seca (Victoria 8). 3- És on poses la mà, i te la rentes tots els dies al col·le. Per això quan eixim al pati ens posem tots un poc per a desinfectar-nos les mans, per si toques algun objecte o de terra. Encara que ja sabem que hidrata poc les mans, però és molt important, ja que encara que no es veuen, en les mans hi ha “bitxets” que són molt menuts, amb un microscopi es veuen, i és molt important desinfectar-nos, i ens hem d’aguantar. (Sergio) KIT DE PROTECCIÓ:

EPI: 1- L’efecte de la cura (Hector 8). 2- Epilèpsia (Keila 7). 3- “Mission complet” (Sergio).

1- Medicament que t’ajuda a combatre el virus.(Hector 8). 2- On estan les cures per si passa alguna cosa: grip o virus (Fernando 8). 3- Vestit per al covid (Natael 7). 4- El cura de protecció (Miriam 8). 5- És com un lloc on hi ha moltes coses per a protegir-te (Victoria 8). 6- Consisteix en la mascareta aquesta que porte jo. Que dura 3 hores, però hi han unes altres que duren tota la vesprada. La mascareta fou inventada per allà pel març abans que el covid aplegara. (Sergio)

MASCARETA FFP2: 1- Artefacte que te poses en la cara per a no contagiar-te.(Hector8). 2- Una de les millors mascaretes (Pablo 8). 3- Per a protegir-nos del covid: no expulsem ni absorbim (Fernando 8). 4- La que no pots respirar quasi (Pedro 7). 5- Una mascareta que combat més que les demés (Victoria 8). 6- Va ser creada per allà per Xina, fabricaren milers de mascaretes per a tots el països: Europa, França, Alemanya, Americà, Mèxic... (Sergio)

QUARANTENA:

PANDÈMIA:

VACUNA:

1- Temps llarg que es provoca per una cosa que s’acaba de descobrir i que no es pot parar (Hector 8). 2- Virus que està en tot el món (Victoria 8). 3- És quan un virus està per tota la ciutat i causa greus situacions (Victoria 8). 4- Quan totes les persones d’Espanya o el món es queden uns mesos a casa amb els pares, els iaios... No pots eixir per que està la covid aquí, i si “te pilla” la policia o la guàrdia civil!! Has de mantenir les regles, no traure’t la mascareta i tampoc anar de festa, que ho he vist a la tele. (Sergio)

1- Ens posen en la sang un líquid per a no posar-nos malats (Elisa 9). 2- Els metges estaven descobrint una forma contra el covid. Hi ha molt poques persones vacunades, però primer s’han de vacunar les persones majors, els ancians, i després van els joves “Nosaltres”. I la vacuna consisteix en tirar dos vacunes cada X dies, i pot ser que tinga efectes secundaris. I poden vacunar-se els més menuts de 16 anys. I no es la vacuna definitiva: “No, no tornem a la normalitat, perque hem d’esperar uns mesos per a descobrir la vacuna definitiva contra el covid”. (Sergio)

1- 40 dies sense eixir de casa (Pablo 8). 2- No poder eixir i haver de comprar prou per sobreviure (Fernando 8). 3- Quan pensen que tens el corona virus (Enzo 10)

Imagina

Fem un exercici d’imaginació i suposem que ja ha passat tot.

La gran majoria dels éssers humans ja som immunes al “bicho”. Els hospitals, lloc de tantes batalles perdudes i guanyades, a poc a poc tornen a la seua rutinària normalitat, les UCI´s mig buides, les plantes tornen als seus usos originals, tornen també les aglomeracions en la finestreta d’atenció a l’usuari, etc. etc. Es van acabar, per fi! les restriccions, ja podem tornar a abraçar als nostres sers estimats, podem reunir-nos tants com vulguem, es van acabar les restriccions horàries, podem eixir de la nostra comunitat i desplaçar-nos per tot el país, fins i tot ja podem viatjar a l’estranger, podem tocar-nos, podem besar-nos. I ja podem celebrar festes, podem plantar falles!! Les PCR ja no són obligatòries per a quasi res, ja no veurem mes imatges del “palito” introduït en les fosses nasals i l’odiada màscara ja només és un element de record de tot el viscut, o malviscut. Ja no esperem la trista xifra, a la qual mai ens acostumàvem, el pitjor de tot, la qual cosa que mes angoixa ens provocava… la trista xifra de morts, aqueixa que, a més, mai sabrem amb certesa. Aqueixa crisi sanitària va portar una altra crisi parella… l’econòmica…i una altra…la de valors…i una altra …la moral. La primera ja es va anar, a la quarta o cinquena ona… les altres fins i tot segueixen i mes patents i visibles una vegada caiguda la cortina de fum que suposava la primera, la sanitària, per ser la mes apressant, i amb la qual calia acabar primer. i mentre escric això en la tele estan dient que el deute públic ha augmentat fins al 117’1%, la qual cosa comportara una forta recessió, que implicara retallades públiques, pujada d’impostos o crear de nous, mes atur, mes tancament d’empreses i…prou perquè m’estic desanimant.

Seguim amb l’exercici i imaginem-nos ara als fallers i falleres (d’ara en avant fallers tots) si, aquells que el 10 de març del fatídic 2020 van veure com es frustraven totes les seues il·lusions amb la suspensió de la celebració de tots els actes i amb el desmantellament d’algunes falles ja plantades o la crema d’amagat de les que no es van poder desmuntar. Allò per al col·lectiu va ser un colp molt dur i inimaginable a penes uns dies abans d’aquell 10 de març. Col·lectiu que conforme anaven passant els dies i la incertesa, cada vegada amb mes dificultats per a poder desenvolupar activitats i amb una desconnexió cada vegada major amb l’entorn, no el tènia gens fàcil per a seguir avant. Tot això agreujava a més a tots els oficis que existeixen al voltant de la festa, mestres artistes fallers, pirotècnics, indumentaristas, floristes, músics, escenògrafs, empreses d’esdeveniments i un llarg etc. Un panorama gens encoratjador atenent a més els greus esdeveniments viscuts que distreien l’atenció de tots. Amb tot i això el col·lectiu, els fallers, seguien esperançats i amb ganes de tornar a la seua normalitat i a viure plenament les seues festes. Ja passats aquells infaustos dies, i en plena recuperació de l’activitat, continuant imaginant com serà el futur, se’m plantegen dos escenaris; un en el qual l’ànsia de festes, les ganes d’oblidar el viscut i les presses per recuperar el temps perdut, ens faça perdre el nord i tot valga amb la condició de passar-nos-el bé, és a dir que se’ns vaja la “pinça”. I un altre en el qual necessitarem de gent, homes i dones centrats, amb trellat i sentit comú perquè, sense renunciar a la part mes lúdica de la festa, siguen capaços de reconstruir els ponts necessaris per al ressorgir de la tradició fallera, sense deixar a ningú arrere, no com uns altres, i fent-se càrrec del nou panorama econòmic i social que ens trobem, sense renunciar a les tradicions, sense deixar de plantar la millor falla possible i sense deixar de fer barri i ciutat. Tot això, hui dia, costa imaginar-ho però espere que es done el segon escenari i que la sensatesa s’impose i que de manera assossegada tornem a viure la festa com en els seus inicis, que aquest parèntesi ens servisca per a tornar a l’essència. Javi García

Regala un ninot

Molts oficis directament relacionats amb la festa de les falles s’han vist afectats per la situació de pandèmia que vivim: artistes fallers, indumentaristes, orfebres, floristes, músics, pirotècnics,…i molts altres que -en major o menor mesura- depenen de la nostra festa. Així, moltes famílies s’han vist molt afectades econòmicament. I com les seues obres, les falles, que any rere any renaixen de les seues cendres, els artistes fallers també s’ han hagut de “reinventar”. Tota iniciativa, tot esforç és poc per poder superar aquesta situació de la millor manera possible. Des de fa uns mesos trobem a les xarxes socials la iniciativa “Regala un ninot”, la qual ha unit dos aspectes molt importants: per una banda la necessitat de fer més accessible l’art faller al públic en general i per altra, la necessitat de “reinventar-se” els artistes fallers i poder seguir avant amb la seua feina als tallers. Entrevistem a Damià Castaño Del Olmo, faller i un dels responsables d’ aquesta iniciativa, junt a Lluís Alandete Durà. De qui i com va sorgir la idea? La idea de vendre l’art faller va sorgir de la iniciativa de Xavi Seres, també conegut com Malalt #RegalaUnNinot. Després de vore aquest moviment, Lluis i jo, que ja portavem temps rumiant aquesta idea, ens vam posar en contacte amb ell per portar més enllà un projecte seriós on exposar tot l’art dels artistes fallers a un mateix portal. I és així com va nàixer la web www.regalaunninot.com de Falles amb el moviment que va crear a les seues xarxes socials Quin repte vos vareu plantejar? El repte que tenim és arribar més enllà de les nostres fronteres i posar a l’ abast de tot el món la possibilitat de tindre art faller en sa casa o en les empreses, ja que aquest és un món que té molt més recorregut que el de les pròpies falles. Evidentment, sempre respectant que el centre de tot taller d’un artista faller són les falles i les fogueres.

Com van rebre inicialment la idea els artistes fallers? La idea va ser molt ben acceptada pels artistes fallers, ja que van veure una gran oportunitat de difondre el seu art i sobretot de diversificar els seus ingressos. La veritat és que ha sigut tot molt fàcil per part d’ells i estem molt agraïts. Hui en dia, aproximadament, quans artistes s’ han adherit al projecte? Hui en dia compten amb més de 35 artistes fallers al portal, amb la gran diversificació que això suposa. Tenim artistes capaços de fer ninots particulars amb conjunt amb altres capaços de fer decoracions per a parcs aquàtics entre altres, per la qual cosa tenen molta experiència i sempre és un encert comptar amb ells per a qualsevol repte que ens proposen les empreses. Quina la segut la resposta de la gent, especialment dels fallers? La resposta de la gent ha sigut molt bona. La veritat és que no esperàvem en un principi aquesta resposta tan bona i estem molt agraïts. Mesos després de posar en marxa aquesta gran iniciativa, en quina mesura penseu que ha ajudat als artistes? Els ha ajudat d’ alguna manera a “salvar” el seu treball? Creguem que per a molts ha sigut un respir davant la complicada situació que estem vivint i que tant els ha colpejat. Però recordem que aquesta és una idea per a diversificar els ingressos i que la seua font principal està en les falles. Com podem col·laborar els fallers? Comprant el seu art ja s’està ajudant al sector de l’artista faller. Sols cal entrar a la web: regalaunninot.com i estarem encantats de assessorar-vos en la vostra idea de ninot per fer-lo realitat. Quins reptes vos plantejeu en un futur? Volem fer arribar a tot el món tot el que són capaços de fer els artistes fallers. Des de decoració de locals fins a parcs d’atraccións, qualsevol idea que es puga plantejar el client, ells ho podran fer realitat. Felicitem a aquests joves emprenedors i a més a més, fallers, Damià Castaño i Lluis Alandete, per aquesta gran iniciativa. Els agraïm el fet d’ apropar més l’ art faller i posar-lo a l’abast de tots. Un exemple a seguir. Cristina Martí Rodriguez

No has sigut benvinguda COVID-19! NOTA ACLARIDORA: Si no tens sentit de l’humor serà millor que no continues llegint aquestes paraules. En aquest article no trobaràs cap menció a tota la dramàtica situació que estem vivint, referint-me a vides humanes, treball, salut, economia, etc. Una servidora només parla d’una visió diferent més enllà del delicat moment que vivim. Espere l’esbós, encara que siga lleu, del teu somriure en algun moment d’aquest article. Fa ara un any que ho teníem tot preparat, tot a punt per a viure els dies més esperats de l’any per a molts de nosaltres. I de sobte ens arriba la COVID-19 i es suspenen les Falles! Ens quedem com la núvia de Pinet, sense plantà, sense carpes, sense música, sense pólvora, és a dir sense festa i amb tot “preparaet”. En ma casa la burra amb els vestits i bruses ja estava en mig del menjador. Ja tenia preparada la motxilla fallera amb els tiquets per als dinars i sopars, els tiquets de beguda, els tiquets per a entrar en la carpa, les fitxes per als cubates, el blíster d’Ibuprofen i l’Almax. I per si no n’hi haguera prou, el 14 de març de 2020 es declara l’estat d’alarma, buffff massa coses per a la setmana fallera. Les Reines i Falleres Majors eren un mar de llàgrimes, no tenien consol, les falles no s’havien suspés ni quan havia caigut el diluvi i per un virus que ve de la Xina va i es para el món. Però l’esperit faller no el vam perdre mai i com que estàvem tancats a casa i damunt el temps no acompanyava, la nostra imaginació no va descansar. Començarem a fer videotrucades als amics amb la brusa o polar de la falla posat. En les videotrucades ens féiem una cassalleta i brindàvem perquè tot açò passarà prompte, mentre veiem per la tele que al cap i casal, la falla de l’Ajuntament portava posada una mascareta gegant i pensàvem: tot passarà. Estaven els qui fèien la seua pròpia mascletà a les 14:00 h, com mana la tradició, al balcó de sa casa amb la música ben alta i donant pel sac als veïns, això sí, cap veí es queixava perquè estàvem en Falles. A les 20 h eixíem a aplaudir als sanitaris i per a llevar-nos el cuquet, tiràvem uns quants coets que teníem per a Falles, l’arsenal que tenia el meu veí li va durar fins a l’estiu, imagineu-vos-ho. Des de la capital del Túria s’anunciava que les Falles a la ciutat de València serien a juliol i les xarxes bullien amb tota mena de memes on es presentaven noves indumentàries per a celebrar les Falles al juliol, el model més aplaudit va ser el “corpinyo trikini”. A les xarxes veiem vídeos molt interessants: des de fallers a les terrasses fent l’ofrena, fins a falleres que es posaven les seues millors gal·les per a passejar al gos, que per descomptat portava el mocador de la seua comissió. Arribà el dia gran, Sant

Josep i es va fer una convocatòria perquè tots els músics eixiren als balcons i tocaren “Amparito Roca i Paquito el xocolatero”, cosa amb la qual no vam poder deixar d’emocionar-nos i que els pèls se’ns posaren de punta. El temps no acompanyava gens, així que també ens conformàvem amb poc. Les Reines i Falleres Majors continuaven plorant. Passaren eixos dies i vaig arreplegar tots els trastos del menjador, que estava igualment desastrat per cert. Tornarem a pensar: tot passarà, però la cosa no millorava i cada vegada es veia més negre poder celebrar les Falles del 2020 en algun altre moment de l’any. I ací ve el tema estel·lar, el tema econòmic. Ací vam vore de tots els colors: el que defensàvem que donada la situació estaria bé una rebaixa de les quotes, els qui no estaven disposats a pagar la quota perquè la de l’any anterior no l’havien amortitzat, els qui per res del món pensaven a baixar ni un euro perquè haurem de mantenir el nostre estatus, no? Això si, la farda de Nadal te l’estalviaves... o no! Després estava el delegat de Falla que només volia plantar el monument del 2020, fora quan fora, perquè ja tenia contractat el del 2021 i si no el plantem doncs el tirem al riu, però alguna cosa s’havia de fer amb ells. Les Reines i Falleres Majors estaven ja un poc fins al pirri també del tema. I arribà l’estiu i vam continuar sense poder fer cap acte. I passa l’estiu, i arriba el dia que et cobren la quota de la Falla íntegra i et cagues en tot perquè no entens molt bé perquè no han fet ni una rebaixeta, però penses: tot passarà! I arriba Nadal i a totes les Reines i Falleres Majors com s’han portat tan bé, els Reis d’Orient les hi porten un ninot d’algun artista faller que les torna a fer plorar, això sí, són vertaderes obres d’art i damunt personalitzades. Però la cosa continua igual de malament i ja saps que no van a fer Falles el març del 2021 i les Reines ja ni ploren, això sí, tindran el regnat més llarg de tota la història. Fa tot un any que publiquem records de Falles passades que ens recorda el Facebook, com presentacions, cavalcades, sopars al casal, albades, etc. i pensem: tot passarà! I comencen a fer jocs de cadenes on nominem a gent perquè publiquen fotos dels monuments. I de sobte convoquen els premis de la Generalitat per als llibrets, i els premis de les Lletres Falleres, açò s’anima. I també inundem les xarxes amb fotos i milers de hastags fallers com: #regalaunninot #salvemlaindumentària #tornarem #sivolsemportar-teaSantJosepacasaparlaambTelmo i coses així i pensem: tot passarà! Estem quasi a març de l’any 2021, no sé quan podrem celebrar les Falles, no sé com ho farem, no sé si celebrarem les Falles del 2020, del 2021 o farem un pack amb totes elles, però el que sí que sé, és que renaixerem de les cendres i tirarem avant com ho fem cada 20 de març, però el que hem de tindre ara és un poc més de paciència, perquè... TOT PASSARÀ! Pepa Rovira Prado

Herois i Heroines

Ara, just ara, fa un any que ens va canviar la vida a tot el món.

Sí, hem descobert que hi ha un virus que es capaç de fer-nos veure que la vida és més important del que ens pensavem. Qui ens hauria de dir que aniriem tot el dia amb la mascareta, guardar distancia de seguretat, posar-nos gel hidroalcohòlic i sobre tot que ens confinarien. Aquell març del 2020 van tenir que cancel·lar viatges que teniem programats per a les vacances, festes com les nostres falles, moros i cristians, fira i concerts que amb tanta gana gaudiem quan no estem treballant o que necessitem amb tanta ansietat. La pandèmia ens ha ensenyat que hi ha herois i heroïnes. A l’escola s’ha viscut uns mesos on els mestres ens donaven classes online i es van tindre que posar les piles per a fer-ho. Els treballs més essencials no van deixar de donar servei, supermercats, farmàcies, perruqueries... Als hospital, les UCIS no donaven a l’abast i es van muntar hospitals de campanya. Els sanitaris han estat donant tot el que poden, moltes hores de treball i campanya als malalts del Covid en els seus últims moments de la vida. Les persones, des de el confinament hem fet homenatges a tots els que han estat en primera línia con policies, bombers, sanitaris...tots sou uns herois i heroïnes. Sabem que tot açò passarà, han arribat les vacunes i a poc a poc van posant-les donant prioritat a la gent més vulnerable.

Alguns diuen que no estan d’acord amb les mesures que ens demanen des de Sanitat Pública i fan un poc difícil la situació per acabar amb el virus, que si alguna cosa ens ha ensenyat és que si no complim les normes, aquest Covid no se’n anirà mai o estarà controlat per sempre. Vicen

Falles vs pandèmia

No tinc cap mena de dubte, aquest 2021 és encara més estrany per al col·lectiu faller i, per extensió, per al ideari festiu, socialitzador i commemoratiu dels pobles i ciutats en els quals la festa de les falles és la celebració més important. Lány passat tot ens va agafar sense possibilitat de reacció. En els inicis del mes de març del 2020 estaven succeint-se una sèrie désdeveniments que formaran part de la història contemporània a nivell mundial i dels quals no érem conscients, la concatenació ràpida i implacable dels contagis dúna malaltia desconeguda estava coincidint amb línici de la festa de les falles i el conseqüent clima déufòria que es respira als nostres pobles i ciutats. Jo mateix recorde, encara sorprès, les converses el dimarts 10 de març de lány passat en el grup de whatsapp que tenim la Xarxa Valenciana de Museus Fallers, Gil Manuel Hernández, director del Museu Faller de València, ens informava que Ximo Puig i Mónica Oltra anaven a anunciar en breu la suspensió de les falles. La situació era literalment increïble estaven celebrant-se les mascletades en la plaça de lájuntament de València, els monuments en molts casos estaven parcialment construïts, en Gandia ja estaven les peces en molts carrers i places i els casals havien ocupat els seus llocs en la via pública esperant omplir-se en poques hores. Les contradiccions eren tan grans, que no hi vam entendre res del que anàvem a viure i continuem vivint a hores dára. Des de la Guerra Civil mai havíem deixat de celebrar la festa de les falles, la seua implicació en tots els àmbits de la societat es tan gran que semblava impossible suspendre una festa que en primer lloc, és indissociable de la vida de milers de valencians i a més, les seues conseqüències culturals, econòmiques i turístiques són bàsiques en láctual planificació del calendari festiu de les ciutats en les quals és la celebració de més importància.

Lévolució en els últims anys ha derivat cap a una massificació de visitants, els objectius s´han centrat en accentuar els aspectes de la festa més atractius turísticament, en convertir-la en un producte immens prioritzant la vessant econòmica accentuant tot açò amb la declaració de Patrimoni Immaterial de la Humanitat per la UNESCO, la qual cosa és una espècie de contradicció gegant que intenta equilibrar la balança; per un costat aquesta declaració massifica encara més la festa turísticament pel seu ressò internacional i per láltre, obliga a conservar aquells aspectes tradicionals, identitaris i artesanals que són aquells que realment han fet de la festa fallera única en al món i que han anat arraconant-se pel benefici econòmic i algunes actituds polítiques mai exemptes en la celebració josefina. Però quan han estat suspeses les falles? Doncs la primera vegada que tenim constància és en 1886, lórigen de la festa lligada a les classes populars amb lóbjectiu de criticar els abusos i comportaments burgesos van fer que els gestors de la ciutat de València decidiren que aquesta manifestació era de mal gust, escandalosa i immoral en paraules de l’arquebisbe de la ciutat. Les autoritats van decidir gravar amb un impost de 5 pessetes a aquells que plantaven monument, en 1872 es va incrementar fins a les 10 pessetes i va arribar a les 60 en 1886 quantitat inassolible en una època de grans calamitats , açò va fer que els fallers es negaren a pagar-lo i no van plantar monuments als carrers. El següent any que no es va realitzar la festa va ser en 1896. Espanya estava confrontada als Estats Units en la Guerra de Cuba i el governador civil de València va declarar léstat de guerra i per consegüent la suspensió de la construcció dels monuments. Aquests anys es comprenen dins de la primera època de les falles en la ciutat de Gandia, des de 1876 fins 1928. Els monuments anaven apareixent i desapareixent de forma intermitent, sense cap cohesió més enllà de la barriada i segurament en alguns casos sense cap repercussió mediàtica. No serà fins lány 1928 quan la festa comença a arrelar-se en Gandia de forma permanent amb alts i baixos que culminen amb la creació del Comitè Faller en 1935, germen de láctual Federació de Falles. Aquest moviment ja cohesionat es paralitzarà amb l´última vegada que han deixat de celebrar-se les festes del dia de Sant Josep; la guerra civil espanyola que va esclatar en juliol de 1936, un dels períodes més negres de tota la nostra història, va anul·lar-les des de 1937 fins 1939, immediatament lány següent ja es va plantar una falla a Gandia i el moviment com el coneixem actualment es va reprendre en léxercici 1942-43.

Atès tot aquesta argumentació queden clares dos coses, en primer lloc que les falles estan implantades dúna forma estructural en la societat valenciana, és un element que va més enllà dúna celebració festiva, en les falles estan presents característiques que formen part de la identitat dels individus en el seu col·lectiu amb actes que sássocien amb els sentiments de comunitat i poble, aquests continuaran expressant-se en un futur molt proper ja que pertanyen a lésfera vital al voltant de la qual està organitzada una visió conjunta com a poble. En segon lloc la capacitat que té la festivitat fallera de regenerar l´ànim col·lectiu després désdeveniments traumàtics del calibre dúna guerra o dúna pandèmia. No cal dir que la situació econòmica, social i anímica és i serà complicada però la llum es veu al final del túnel i les falles seran, i així s´ha demostrat al llarg de la història, un element regenerador capital de primer ordre. De la mateixa manera que es crema un monument i desapareix el treball intens de tot un any per a començar de zero i tornar sorgir de les cendres, el moviment tornarà com el fènix amb una força desmesurada, amb les seues virtuts i defectes, però sense dubte, amb una missió sanadora que arribarà a l´ànima de tot un poble que està desitjant abraçar-se i celebrar la festa de les falles i així vèncer una insignificant pandèmia mundial.

Alberto Bou Director Museu Faller Gandia

Fallera Major

Fallera Major Infantil

Sandra Faus Palmer Alba Ramón Borja

SALUDA DEL PRESIDENT DE LA JUNTA DE DISTRICTE LES FALLES DE LA NOVA NORMALITAT

Nit del 10 de març del 2020. El president de la Generalitat, Ximo Puig, anuncia l’ajornament de les Falles a València; però la cosa ben certa és que el dia d’abans, el ministre de Sanitat, Salvador Illa, ja havia demanat a les comunitats autònomes la suspensió de qualsevol esdeveniment, manifestació o acte massiu a causa de la Covid-19, un mortal virus originari de la ciutat xinesa de Wuhan i que en tan sols mes i mig ja s’havia escampat per tot arreu del món de manera incontrolada. El divendres 13 el president del Govern, Pedro Sánchez anunciava la declaració de l’estat d’alarma, que entrava en vigor dissabte i que ens obligava a guardar un confinament que es va prolongar fins a mitjans de maig quan va tindre lloc l’anomenada “desescalada” que ens portaria a la “nova normalitat”. Un llunyà diumenge 15 de març, estava previst que Pep Borredà disparara una mascletà al Grau –passeig Rosa dels Vents- inclosa en el programa oficial de la Junta Local Fallera, com ja ho havia fet l’any anterior. No va poder ser. La pandèmia ho va assolar tot. Ni Falles, ni Setmana Santa, ni carnestoltes, ni festes del Molí, ni comunions del Corpus, ni Quintades, ni processó marinera, ni festes d’estiu a Venècia i a Marenys de Rafalcaid, ni Halloween, ni festes de Sant Nicolau, ni cavalcada de Reis, ni Sant Antoni, sense música als carrers, sense poder anar a vore al Portuaris al Fort Llopis... res de res. En tot este temps a banda de lamentar les morts causades per la pandèmia, ens

hem hagut d’acostumar al distanciament social, a l’ús obligatori de la mascareta i a les noves terminologies. Tot un vocabulari nou: que si una PCR, que si la prova de detecció d’antígens, que si la mascareta model FFP2 és més efectiva que la quirúrgica, que si les Epis, que si el gel hidroalcohòlic per a rentar-se les mans, que si la reunió telemàtica per Zoom, Skype o Webex, que si la vacuna de Pzifer, la d’AstraZeneca o la de Moderna... a tot ens hem adaptat, però si vos sóc sincer –i supose que a vosaltres també vos passa- a tot, excepte a no poder gaudir de la vella normalitat, de la rutina, del dia a dia de sempre. Poder encaixar les mans d’amics i coneguts, besar a familiars i gent estimada. Eixir al carrer o fer-te una cerveseta en una terrassa sense estar pendent de l’hora o de si en la taula del costat hi ha huit persones en lloc de les sis permeses o si hi ha dos metres de separació o un i mig. Ha sigut tot com un mal somni; una realitat distòpica, que dirien els moderns. Sí, distòpica, en el sentit de realitat no desitjada, en contraposició a la utòpica, que vindria a ser eixa societat ideal a la qual aspira tot ésser humà. A mitjans de novembre ens donaven la bona notícia de l’efectivitat d’una vacuna (Pfizer) i poc després d’una segona, elaborada per una altra farmacèutica (Moderna) i fins i tot d’una tercera (AstraZeneca). Però després de Nadal va vindre una nova onada tant o més mortal que la primera i que va tornar a col·lapsar els hospitals. Molta gent contagiada, més morts, por, confinament, limitacions horàries, perimetració de ciutats, tancament de l’hostaleria... un desastre. Així que tot este temps –més d’un any- hem tingut vedat allò que més ens agrada als valencians: fer la vida al carrer i relacionar-nos socialment, aprofitant les bones temperatures i l’excel·lent oratge dels que gaudim la major part de l’any. Però com deia el refrany, no hi ha mal que dure cent anys, i açò passarà i tornarem a ser feliços amb les nostres rutines. La visita al casal; l’esmorzar amb els amics sense importar el nombre de comensals ni els metres de separació; el viatge somiat a tal o qual lloc... viure la vida com ho havíem fet abans del fatídic 13 de març del 2020. Ignore en el moment de redactar este article quan seran les falles. A finals de gener –quan revise esta col·laboració- es parlava de traslladar-les a l’estiu del 2021. Si estes línies veuen la llum, voldrà dir que per fi estem en Falles. Disfruteu-les com mai i brindeu per aquells que no ho podran fer.

Miguel Àngel Picornell President de la Junta de Districte del Grau-Venècia-Rafalcaid.

President de la Falla Infantil

Kevin Parreño Ciurana Enguany és una cosa diferent, el meu any especial era el 2020 i, per les circumstàncies d’un virus anomenat Covid-19 continue estant ací representant a la meua falla alguna cosa que m’ompli d’orgull, però per a ser sincer ens quedem amb un sabor agredolç, l’olor de pólvora es començava a notar ja als nostres carrers i zas es va suspendre tot, aqueixa bestiola és ací, però... sabeu que??? Cal tindre esperança, continuar lluitant perquè el dia que ens puguem tornar a ajuntar, celebrem la nostra gran festa, amb una mascletá que faça tremolar els fonaments del nostre Grau, on les meues Reines, Paula, Irene, Mara i Arancha, facen les seues cercaviles i lluïsquen belles com només elles puguen lluir amb els seus vestits de Falleres, que puguem plantar el nostre monument i acomiadar-nos del nostre any en gran. Tinc ganes de recollir els premis al costat de Paula i Noelia són tan especials per a mi, i sense oblidar-me dé Eladio, que segur que ens portarem molt bé. Fallers i falleres una cosa bona ha de succeir i estic segur que dins de molt poquet ens tornarem a veure.

És un orgull convidar-vos a tots.

Reina de la Falla Infantil

Paula Campillo Faus

Reina de la Foc Infantil

Irene García Martínez Reina de la Festa Infantil

Mara Garrido Castelló Padrina de la Falla Infantil

Arantxa Abad Taborda 36

Paula Campillo Faus Mara Garrido Castelló

Irene García Martínez Arantxa Abad Taborda

... LA FALLETA D’ENRIQUETA,...

Enriqueta era una xiqueta De la comarca de la Safor, On cada dia a l’escola La feien esclatar en plors. Enriqueta era maltractada per companyes i companys que d’ella feien burla enviant-li watsaps indignants i perquè no els agradava com era, la perseguien pels penya-segats. ENRIQUETA NO T’AMOÏNES QUE EL DIA MÉS INESPERAT LA VOLTA TU A LA TRUITA DONARÀS A sortir a l’esbarjo, Enriqueta va prendre por, I a l’aula de plàstica, la mestra la va deixar que s’amagara dels que tant la feien plorar. Enriqueta de plastilina durant l’esbarjo imposat, va fer la maqueta d’una falleta per a les falles de l’escoleta. ENRIQUETA NO T’AMOÏNES QUE EL DIA MÉS INESPERAT LA VOLTA TU A LA TRUITA DONARÀS

Als Mestres els va agradar tant que escolliren la maqueta d’Enriqueta Per a la falla de l’escoleta. I Enriqueta es va trobar millor I va deixar de tindre por de tots eixos que semblaven trols ENRIQUETA NO T’AMOÏNES QUE EL DIA MÉS INESPERAT LA VOLTA TU A LA TRUITA DONARÀS El temps ha passat I Enriqueta és una artista fallera important. I els que tan la feien plorar, ara fan cua per veure les seues falles, que un fum de premis han guanyat.

ENRIQUETA NO T’AMOÏNES QUE EL DIA MÉS INESPERAT LA VOLTA TU A LA TRUITA DONARÀS

Reina de la Falla Infantil

Paula Campillo Faus

Reina de la Foc Infantil

Irene García Martínez Reina de la Festa Infantil

Mara Garrido Castelló Padrina de la Falla Infantil

Arantxa Abad Taborda 36

Paula Campillo Faus Mara Garrido Castelló

Irene García Martínez Arantxa Abad Taborda

... LA FALLETA D’ENRIQUETA,...

ENRIQUETA NO T’AMOÏNES QUE EL DIA MÉS INESPERAT LA VOLTA TU A LA TRUITA DONARÀS

CADAFAL

LA MAR, UN GRAN ABOCADOR

El gran Deu Neptú ens saluda des del fons de la mar blava on l’ aigua encara està clara i la bellessa és tan pura…

I Neptú des del seu tron, demana a tots els xiquets que seguisquen uns consells per fer aquest món millor…

Assegut entre coralls i empunyant el seu trident té una presència impactant, que admiren tots al voltant…

Hui en dia, la nostra mar és un gran abocador, vore desfeta tan gran, ens ompli el cor de tristor…

Un avís ens vol donar en especial, als xiquets, com a guardià de la mar, cal seguir els seus consells…

El consum sense mesura fa que anem acumulant, un gran femer estem creant i Neptú ens demana ajuda…

Recorda que en altres temps la natura es respectava, l’ aire era pur i net, la mar, com un estel brillava…

La brutícia es va escampant, ni llobarros, ni sardines el pescador trau de la mar, sols plàstics i porqueries…

Boscos, muntanyes i rius, lluïen amb tot l’ esplendor, i la mar, com un espill, era el nostre gran tresor…

Nadant pels oceans les tortugues i balenes tanta brutícia han trobat que auxili ens han demanat…

Més no hem sabut les persones conservar aquests indrets, l’ equilibri de la vida, a poc a poc hem desfet…

Volen viure com abans, en una mar clara i neta, que torne eixa felicitat que abans gaudia el planeta…

Fillolets de la Falla Grau

Pol Castelló Lorente

Lola Palonés Borredá Alma Roselló Castelló

LA SOLUCIÓ, A LA NOSTRA MA

Moltes coses podem fer per canviar la situació, començant per l’ educació i escoltant als grans experts… Més el “xip” hem de canviar perquè el planeta respire, caldrà “posar-se les piles” i consumir amb trellat… Si és el nostre estil de vida el causant de tots els mals, no sigam tan animals, la solució està a la nostra ma… Cal reduir i reciclar, i reutilitzar el que es puga, i no llançar les deixalles sense control ni mesura… Sempre s’ ha dit i és veritat, que “el peix gran es menja al menut”, doncs l’ ésser humà és cabut i costa prou d’ ensenyar… Aliments de proximitat és el que hem de consumir de la tendeta del barri, i menys dels grans supermercats…

Leo Hidalgo Puig Júlia Moreno Vila 41

President de la Falla

Eladi Frasquet Vila

Benvolguts fallers i falleres, hem passat un any difícil, complicat i de molta incertesa.

Continuem en la mateixa situació, no obstant això si alguna cosa sabem els fallers, és superar totes les dificultats que se’ns posen per davant. Tinguem paciència i a poc a poc arribarà la normalitat. Agrair-vos la vostra fidelitat i col·laboració. Junts tornarem a gaudir de la nostra festa, escoltar la música en les cercaviles, el soroll dels trons i aqueixa olor de pólvora que tant ens agrada. I per descomptat cremar els nostres monuments. Abans de tot està la salut, quan ens deixen celebrar les autoritats estarem a punt. També donar-vos les gràcies per l’enorme paciència que esteu tenint les reines, padrines i fillolets.

Espere que prompte estiguem tots junts per a poder gaudir de la nostra festa.

Visca la Falla Grau!