El mar by mañosa lola

Índex Editorial .................................................................................. 3 El mar d’Educació Infantil ....................................................... 4 Activitats compartides 1r i 3r ................................................ 16 Joc d’en Narcís Monturiol Estarriol ........................................ 15 El fons marí 1r .......................................................................

Bestiari imaginari 2n .............................................................. 20 El planetari mariner 3r ........................................................... 24 Com anem de cultura artística? 3r ........................................ 25 Receptes de cuina amb peix 3r.............................................. 26 Adivinanzas sobre el mar 3r................................................... 27 Cal·ligrames 4t ........................................................................ 28 La setmana cultural 4t ............................................................ 34 Aral. El mar perdut 5è ............................................................ 36 Estampació de samarretes amb els fillols 5è.......................... 38 Xerrada de la Núria Parpal sobre el mar 6è............................ 40 Activitat intercicles 6è ............................................................ 42 Aspectes a tenir en compte per preparar una exposició oral. 43

Hola a tots, Som els alumnes de sisè i us volem explicar com ens han anat aquests inoblidables anys a l’escola Auró. Però abans, us explicarem com ha anat la Setmana Cultural d’aquest any, que ha estat dedicada al mar. Ara anomenarem algunes de les activitats que hem fet els nens i nenes de l’escola: els de Parvulari han portat sorra de diverses platges, els de Cicle Inicial han fet una sortida al CRAM, els de Cicle Mitjà han cantat havaneres i els de Cicle Superior vam fer una sortida a la Barceloneta. De la nostra estada a l’escola recordem especialment les colònies de la Farga en les que fèiem menjar per als animals, les de Can Pau, on vam fer botifarres i d’ unes en les que vam trepitjar raïm i després ens vam beure el most. Les colònies ens han ensenyat moltes coses i han estat molt divertides. Aprofiteu-les! No tots els anys en fareu. Així doncs, ens acomiadem de tots vosaltres amb aquest escrit i esperem que els vostres anys a l’escola siguin tan meravellosos com els nostres. Moltes gràcies a tots: als nens i nenes, per haver-nos ajudat tant i acompanyat en aquests moments que, sense vosaltres, no haurien estat tan divertits; als professors, per haver-nos ensenyat tantes coses, per haver-nos fet passar per moments difícils i, alhora, emocionants, a les cuineres, per haver-nos fet aquests menjars tan exquisits, a les monitores i monitors, per haver-nos ensenyat jocs i balls nous i, per últim, als pares, perquè heu fet possible la nostra estada a l’Auró i per haver-nos ajudat a escollir el camí correcte a seguir. MOLTES GRÀCIES A TOTS I A TOTES!!! Us trobarem a faltar! Els alumnes de sisè

El mar ens ha acompanyat durant tot el curs i lâ&#x20AC;&#x2122;hem anat trobant en diferents propostes de treball. 4

Durant la setmana cultural ens ha inundat els nostres passadissos i els ha vestit de peixos i animals marins.

Hem fet tallers d’ambientació sobre el mar, barrejant els nens i les nenes d’Educació Infantil.

Cada classe ens ha convidat a escoltar, tocar, tastar i olorar diferents animals i aspectes del mar.

NO SABEM SI EL MAR CANVIA, O ÉS SEMPRE EL MATEIX

Relaciona cada pregunta amb la seva resposta pintant-les igual. On i quan va néixer Narcís Monturiol?

Vol dir “Peix-Nau” en grec. El va anomenar així perquè era un vaixell que anava per sota l’aigua.

Qui va ser Narcís Monturiol?

Sí, i el 1r viatge del Ictineu va ser el 1859 al port de Barcelona.

Què vol dir Ictineu?

Era fet de fusta i amb forma de peix. Mesurava 7 metres de llarg i 2’5 metres d’amplada. Es submergia durant dues hores a una profunditat de 20 metres.

Per què va inventar un submarí? També va inventar un betum, una sola de sabates, una cola per fusta, una copiadora i un altre submarí anomenat Ictineu II.

Quants anys tenia quan va inventar l’Ictineu?

Va néixer a Figueres l’any 1819.

Com era l’Ictineu?

Va funcionar el seu invent?

Quines coses més va inventar?

Quan i com va morir en Narcís?

Va ser l’inventor d’un submarí anomenat Ictineu.

Va morir el 1885, amb 66 anys i degut a una llarga malaltia.

Perquè el seu amic recollia corall i amb un submarí és més fàcil arribar al fons del mar.

Tenia 39 anys, doncs el va inventar l’any 1858.

Al web de l’IES Narcís Monturiol hi trobaràs el conte i la cançó de l’Ictineu. T’agradarà!

BESTIARI IMAGINARI Nens i nenes de 2n A i 2n B

El Planetari mariner El dia 26 d’abril de 2012 vam anar al museu marítim i vam entrar al planetari mariner. Vam veure el moviment del Sol i de la Lluna i planetes com la Terra, Saturn, etc. També vam trobar l’estrella Polar i el mestre ens va explicar que l’estrella Polar marca el nord i es troba a la cua de l’Óssa menor. Ens ho vam passar molt bé. Ens van projectar un meteorit en 3D que semblava real. L’Aïda va seure al costat del mestre i, amb coet, vam anar tots plegats a la lluna. El mestre ens va explicar que els forats que hi ha a la Lluna, hi són perquè els meteorits qui hi cauen els hi fan. Al final ens van projectar una pel·lícula de coets.

El port de Barcelona Quan vam arribar al port vam veure uns quants vaixells per fora, però el vaixell “Santa Eulàlia” el vam visitar també per dins. Hi vam poder pujar. A la Bodega hi havia lliteres i una àncora molts grossa. Més cap a la part del timó hi havia una habitació que era on hi vivien els mariners. Ens ho vam passar molt bé!!! Irene G. I Damià P. 3r A INFORMACIÓ INTERESSANT: *Una constel·lació és un conjunt d’estels fixes o estrelles sense relació entre ells i que formen un dibuix imaginari. *L’Óssa Major És una constel·lació que està formada per set estrelles conegudes com el Carro Gran. *L’Óssa Menor La Óssa Menor és una constel·lació que també s’anomena Carro Petit. L’estel principal de la constel·lació és l’estel Polar i coincideix aproximadament amb la posició del Pol Nord de l’hemisferi Celes. -

Investiga quin d’aquests és l’estel Polar:

Il·lustració: Sara H. 3r A 24

COM ANEM DE CULTURA ARTÍSTICA? Us presentem la descripció de dues marines:

1a) Es veu un monjo davant del mar i , sobretot, un cel gran. Els colors que predominen al quadre són el blau,el verd, el blanc, el marró, el kiwi i el negre. Gairebé tots estan al cel. El mar està agitat i confós . Per pintar-lo l’autor ha utilitzat el verd, una mica de negre i un trosset de blau. Vol representar com n’és de gran la natura, com som de petits nosaltres i com n’és de gran el cel. Jo crec que l’artista s’ha esforçat molt per fer aquest quadre. Max S.3rA Sabries trobar quin pintor ha pintat aquest quadre?

2a) Al quadre d’Ivan Aivazousky es veu que ha passat una tempesta, una gran onada. Encara que sigui després de la tempesta el mar està força mogut. Els colors que predominen al quadre són el verd i el taronja. Per pintar el mar, el pintor ha utilitzat els colors verd,blau i blanc. L´artista vol representar un naufragi. M´ha agradat molt perquè mostra la força de les tempestes i l’esforç que fan les persones per salvar-se. Carlos S.3rA Investiga. Quin nom té aquesta pintura?

CAL路LIGRAMES 4t.

LA SETMANA CULTURAL Durant la Setmana Cultural del Mar l’alumnat de 4t vam fer moltes activitats, algunes de semblants a les que fem cada dia però d’altres molt diferents i interessants. Totes ens van agradar molt. Ara us n’ explicarem alguna. La gimcana va ser tot un èxit. Totes les proves eren divertides i mai no n’havíem fet cap relacionada amb el mar. A més, el fet de fer-la al pati, a l’aire lliure, la feia més atractiva. Hi havia moltes proves: la de pescar peixos “de plàstic !”, la del paracaigudes, la del circuit de l’aigua, la dels carros, una d’anglès... “No vam guanyar però ens ho vam passar molt bé”, explica en Chakir. Les xerrades ens van agradar molt, principalment la d’Austràlia i els seus mars. El pare d’en Tomàs ens va explicar que hi havia animals molt estranys i perillosos: el cangur, que era com una rata enorme, el coala, que és l’animal que més dorm (per això alguns li diuen “perezoso”), el cocodril d’aigua salada i el tauró blanc, tots dos amb molt males idees, el Gran Escull de corall, el peix pallasso, les meduses... També hi havia una aranya, que s’amaga als calaixos de la cuina i que, amb la seva mossegada, et pot matar. A d’altres ens va agradar com va quedar l’escola, la decoració, els murals, el passadís d’Infantil decorat amb peixos fets amb material reciclat, el de Cicle Inicial amb peixos fets amb papiroflèxia i fang, el de Cicle Mitjà tot blau, amb pòsters, murals i troballes del mar i el de Cicle Superior amb aquarel·les del mar i fotos. “Tota l’escola va quedar molt maca amb l’esforç dels alumnes i dels mestres”, diu en Marçal. “Em va agradar molt que tots els nens poguessin ensenyar les coses a la seva família. Perquè a la família els pica la curiositat i tu els hi fas de guia”, comenta en Martí.

També ens va agradar molt la visita dels de 2n, que van venir a ensenyar-nos a fer un peix amb papiroflèxia. Amb el seu ajut en vam fer un de gros i després dos o tres de més petits que vam enganxar en un full i el vam decorar. Van quedar molt xulos. Una altra activitat va ser la cantada d’havaneres que vam fer pel parvulari. Els nens petits estaven tots callats escoltant-nos i nosaltres cantàvem. Quan vam cantar La Bella Lola tots van aixecar els mocadors. Alguns ja els havien utilitzat per mocar-se. Al final ens van aplaudir. Això volia dir que ho havíem fet bé !!!

També va venir en Xavi Criado, que ens va explicar coses sobre les havaneres i sobre l’acordió, instrument que toca a la perfecció. “Em va agradar molt quan tots vam cantar El meu avi, acompanyats per l’acordió. Va ser un moment molt emocionant”, diu la Maria. A alguns també ens va agradar el treball científic, quan vàrem fer l’esquema dels animals de mar, vertebrats i invertebrats, mentre ens anàvem passant unes safates amb diferents exemplars (uns de morts i algun de viu) i els podíem tocar i dibuixar: cargols amb punxes i sense punxes, crancs, navalles, tallarines, musclos, escopinyes, un percebe, un llucet, seitons, xanguets... “Va ser molt divertit i instructiu”, comenta en Roger. I per últim, us comentarem que també vam veure un documental que es titulava “Peces”. Vam aprendre algunes curiositats sobre la vida del peix vela, dels cavallets de mar, del peix pallasso, del pop, d’uns peixets que netejaven els hipopòtams i d’un peix que podia estar molta estona fora de l’aigua i que feia el seu cau menjant-se la sorra i vomitant-la després. “Em va agradar molt”, afegeix la Nicole. Però sobre tot ens quedem amb l’opinió d’en Guillem que diu: “El que més m’ha agradat ha estat compartir totes les activitats amb els meus companys i companyes. Haver escoltat, dibuixat, jugat, cantat, vist, retallat, rigut... amb ells i amb elles, i veure’ls a tots tant contents i interessats con jo”. FINS A LA PROPERA SETMANA CULTURAL ALUMNAT DE 4t B

ARAL. EL MAR PERDUT Un dels treballs que vam fer durant la setmana cultural ens va permetre descobrir que hi ha mars que es troben en perill de desaparèixer. Un d’aquests mars és el mar d’Aral. Vam veure el documental, “Aral. El mar perdut”, que va fer la directora de cinema Isabel Coixet i hem après moltes coses; algunes d’aquestes coses us les volem explicar: -

El mar d’Aral es troba a Àsia, entre Kazakhstan i Uzbekistan i es nodria de l’aigua que li aportaven els rius Amudarja i Syrdarja. Aquests dos rius es van desviar per regar extensos camps de cotó i les obres es van fer amb materials inadequats i massa ràpid. Un 75% de l’aigua es perdia abans d’arribar als camps.

Com que els rius s’havien desviat, el mar s’anava assecant. La quantitat d’aigua es va reduïnt any rera any

Cada vegada hi havia menys aigua fins que un dia van començar a desaparèixer els peixos. Els ocells que s’alimentaven d’aquests peixos van morir o van marxar a altres llocs. Com que hi havia molt poca aigua els arbres i les altres plantes del voltant també van desaparèixer. 36

El clima va canviar. Les temperatures es van fer més extremes: a l’estiu, una calor insuportable i a l’ hivern, temperatures molt baixes. Com que la zona del voltant era gairebé desèrtica, el vent aixecava tempestes de sorra i sal que feien que la gent es posés malalta.

També va provocar malalties haver de fumigar els camps de cotó. L’entorn del mar d’Aral es va tornar una zona molt contaminada.

La gent es va quedar sense feina i sense diners perquè els pescadors ja no podien pescar on abans ho solien fer, ni vendre el peix, ni menjar-ne i les fàbriques de conserves de peix van haver de tancar.

Abans hi havia hotels on la gent podia passar-hi les vacances, però ara ja no hi ha res.

En l’actualitat estan intentant que el mar d’Aral no desaparegui; s’han fet obres en la part nord, però la part sud, per raons econòmiques, està força abandonada. Una llegenda explica que el mar d’Aral s’ha assecat tres vegades i ha tornat a omplir-se altre cop. Els habitants de la zona esperen que torni a passar de nou. 5èA

Estampacio de samarretes amb els fillols Durant la setmana cultural vam fer diverses activitats a l’escola. Una d’elles va ser amb els nostres fillols de lectura. Vam estampar una samarreta amb motius marins perquè la setmana cultural tractava del mar.

Ara us explicarem com ho vàrem fer. Materials: Per estampar una samarreta necessiteu:      

pinzells de la mida que vulgueu pintures per estampar roba una samarreta blanca de cotó plantilles amb motius marítims (crancs, dofins, coralls...) safates per posar pintures paper de diari

Elaboració: 12345678-

Col·loqueu el diari dins de la samarreta, així evitareu que traspassi la pintura. Trieu les pintures que voleu i aboqueu-les a les safates. Escolliu la plantilla i poseu-la al damunt de la samarreta. Agafeu el pinzell i suqueu-lo a la pintura escollida. Pinteu el dibuix que desitgeu de la plantilla amb el color escollit. Quan ja estigui ben pintada, retireu la plantilla amb molt de compte. Deixeu-la assecar fins que la pintura estigui eixuta. Treieu el diari i... JA US LA PODEU POSAR!!!!!!

Xerrada de la Núria Parpal sobre el mar

El dia 25 d’abril de 2012, un dimecres de la nostra Setmana Cultural, una mare de 6è , la Núria Parpal, ens va venir a fer una petita conferència sobre organismes microscòpics que hi ha al mar. Vam fer experiments i vam mirar algunes coses pel microscopi. Amb l’ajuda visual d’un power point ens va explicar que el plàncton està format per uns animals unicel·lulars que no tenen la capacitat de moure’s i necessiten la llum per viure, com que no es poden moure van caient a poc a poc cap al fons marí i per evitarho tenen una cua que es va movent, i d’aquesta manera cauen lentament. També ens va explicar que hi ha espècies que brillen a la nit, que el plàncton pesa mil·lèsimes de gram i es reprodueix molt . És per això que les balenes es poden permetre el luxe de menjar-ne tones cada dia. En canvi el fitoplàncton té la capacitat de moure’s, com les meduses que són transparents per poder camuflar-se.

Ens va portar, per observar, dos tipus diferents de xarxes amb uns foradets petitíssims que servien per pescar el plàncton i el fitoplàncton .

Després vam fer quatre experiments: un va ser posar aigües de diferents mars ( el mar Mort, el Mediterrani i l’oceà Atlàntic) dins d’una proveta i tirar-hi una oliva per veure què passava. A l’aigua del mar Mort l’oliva surava per la quantitat de sal que contenia, a la del Mediterrani l’oliva s’enfonsava molt lentament i a l’aigua de l’oceà Atlàntic s’enfonsava molt ràpidament. El següent experiment, consistia en posar en un recipient aigua molt calenta, tintada de color vermell i ficar-la en un tub transparent amb aigua freda amb sal. El resultat va ser que l’aigua calenta no es va barrejar amb la freda. Un altre experiment era mirar amb un microscopi una mica de plàncton . Es veien uns “bitxets” molt petits que es movien una mica. L’últim experiment era observar krill amb un microscopi , que és un animal molt petit, i s’assembla a una aranya.

Gràcies a la xerrada de la Núria Parpal vam aprendre moltes coses!

Alumnes de sisè

ACTIVITAT INTERCICLES Per la Setmana Cultural del Mar, els alumnes de sisè, vam preparar una xerrada per als nens de quart. El primer que vam fer per preparar la xerrada va ser triar els temes. Vam decidir que serien: què és?, Curiositats, Pel·lícules, Fauna, La Mar Morta... Quan ja teníem els temes triats vam fer els grups de persones i ens vam posar a treballar i a buscar informació. Abans de res vam recordar quins aspectes s’havien de tenir en compte per fer una xerrada, ja que ho havíem treballat a l’àrea de llengua. Quan vam tenir la informació, vam muntar els Powers Points. Un cop els vam tenir preparats, ens vam repartir les parts i ens les vam estudiar. Aproximadament al cap d’una setmana vam assajar davant la nostra classe i vam fer una crítica de les coses que havíem dit malament o havíem de millorar. Finalment vam fer la xerrada als nens de quart. A alguns els va agradar molt, però n’hi va haver d’altres a qui no tant. A nosaltres ens va encantar fer aquesta activitat. Després del dia de les xerrades, vam fer una valoració a la classe de com ens havia sortit i de com ens havíem sentit aquell dia . Alumnes de sisè

ASPECTES A TENIR EN COMPTE PER PREPARAR UNA EXPOSICIÓ ORAL

A classe vam treballar com s’havia de fer una exposició oral. Aquests són alguns dels aspectes que s’han de tenir en compte per preparar-la i fer-la. A l’hora de preparar-la:  Fer un esquema del tema del qual es vol parlar.  Entendre el contingut per poder-ho explicar amb les pròpies paraules i no aprendre-s’ho de memòria.  Les paraules que costen de dir, repetir-les moltes vegades.  Practicar davant d’un mirall.  Fer la presentació a un conegut o familiar.  Cronometrar quant dura el que has d’explicar.  A vegades va bé tenir un suport visual per orientar-te i perquè s’entengui millor. (un PowerPoint, un mural, fotografies...)  Preveure les preguntes que pot fer el públic.  Tenir en compte la por escènica.

A l’hora de fer-la:  Agafar un bolígraf o qualsevol cosa que et faci estar tranquil.  Mirar a totes les persones del públic , vocalitzar, i parlar alt.  Demanar al públic si algú té alguna pregunta i si no se sap la resposta, proporcionar fonts d’informació per tal que la puguin buscar.  Donar les gràcies per l’atenció en acabar l’exposició.

Alumnes de sisè