ÍNDEX Editorial ................................................................
1
La rebel·lió a la cuina ...........................................
3
Contes de pel·lícula ..............................................
11
Activitats i sortides de 2n .....................................
15
Gent de cinema .....................................................
19
Els secrets del cinema ...........................................
21
Biografia de Georges Méliès .................................
23
El viatge a la lluna ..................................................
24
Mas Portal: Escola de cinema ...............................
25
El món del cinema .................................................
27
Els quatre – cents cops ..........................................
29
Sopa de lletres ........................................................
33
Benvolguts lectors, Aquest any els alumnes de sisè estem orgullosos de fer l’editorial compartint els bons moments que hem tingut amb vosaltres. També ens agradaria explicar-vos en què ha consistit aquest any la setmana cultural. Enguany, la setmana cultural tractava del cinema. Parvulari va fer “La rebel·lió a la cuina”, una pel·lícula xulíssima on cada nen tenia un paper. Els alumnes de primària vam fer diferents tipus d’ “stop motions”. Entre tots vam aconseguir decorar l’escola amb treballs, dibuixos, informació... relacionats amb el cinema. A més, Cicle Superior vam fer les colònies de cinema, on vam rodar una pel·lícula curta. També ens van visitar persones que treballen en el món del cinema, com per exemple en Cesc Casanoves, actor de Polònia, o la Isona Passola, productora de la pel·lícula “Pa negre” . Mai oblidarem tot el que hem viscut en aquesta escola, com les amistats i els mestres. A parvulari vam començar a fer amics. Fèiem moltes activitats: melmelada, jugàvem a la perruqueria, al supermercat, a fer de metges, amb “playmòbils”... Quan vàrem passar a Cicle Inicial, ens van canviar de classes, i teníem nous companys i nous amics. Ja no jugàvem a tantes coses, però en fèiem d’altres. I ja anàvem al pati dels grans. A Cicle Mitjà vàrem fer els nostres primers exàmens, i vam canviar de tutors. Vàrem pujar per primer cop al pati de dalt. Ara que ja fem 6è ens fa molta pena marxar, però alhora ens fa il·lusió anar a l’ institut, perquè és una nova experiència. Des d’aquí voldríem donar les gràcies a tot els membres de l’escola que hem tingut la sort de conèixer i no voldríem marxar sense dir un gran adéu.
Alumnes de sisè
1
2
3
4
5
6
7
8
9
10
CONTES DE PEL.L CULA NENS I NENES DE 1r A i B
La granota Hi havia un fantasma i un mag que vivien en una casa rica a la muntanya. Aleshores el fantasma i el mag anaven fent bromes amb la vareta, amb les cartes i també amb el barret i el conill. Van estar tot un dia fent bromes amb la màgia. Al final, el fantasma va acabar convertit en una granota verinosa i verda. Cèlia Payrató, Ismael Pardo i Layla Vallrribera
La nena que jugava a fet i amagar Hi havia una nena que es deia Marta i jugava a fet i amagar amb els seus amics, al pati de l’escola. Quan el joc va començar, va córrer molt ràpid però la van atrapar. Al final li va tocar parar. Va intentar córrer amb totes les forces que tenia però no va poder atrapar ningú. Carla Ferrús, Jaume Latorre i Núria Palau
El gos que es va perdre Hi havia un gos que es deia Quico que era molt maco. El Quico s’havia perdut i no trobava casa seva. Es va trobar amb una casa que semblava un castell i com que estava molt cansat de tant córrer, es va adormir. Després d’unes hores, quan el Quico es va despertar, es va trobar amb un home amb cara de pocs amics, amb un barret que li tapava els ulls i un os gegant. Al Quico se li feia la boca aigua. L’home se’l volia quedar. Al final, l’amo del Quico va acabar trobant el seu gos i se’l va endur cap a casa seva i va ser molt feliç. Ada Cai, Arola Ferrer i Biel Oto
L’esbarjo
Una nena que es deia Laura jugava al pati de l’escola, a l’estona de l’esbarjo, amb la seva amiga Maria. A la Laura li tocava parar. Aleshores la Maria la va tocar i va córrer cap a la paret però la Laura la va atrapar. Al final, a la Maria, li va tocar parar. Va començar a comptar i els altres nens es van amagar. Mar Domínguez, Mario Margallo i Jana Solà
11
El Tomàs va a pescar Hi havia un nen, que vivia a Barcelona, que es deia Tomàs i li agradava molt anar a pescar. Un dia era a casa seva i va agafar la canya i l’armilla per anar a pescar. Aleshores el nen va arribar al port amb cotxe i va agafar la seva barca de molts colors i se’n va anar al mar. Allí va veure una medusa. Finalment, el nen va pescar nou peixos i un pop. El pop costava de pescar. El nen estava content. Va tornar al port i després a casa. Jan Bassols Aleix Bordas Quique Bruguera
El partit Un dia un equip que es deia Barça jugava al Camp Nou. Un nen que es deia Roc havia anat a comprar l’entrada per veure un partit però no el van deixar entrar perquè s’havien esgotat les entrades. Un altre dia va tornar, va poder comprar l’entrada i va veure el partit. El nen s’ho va passar molt bé. Al final, l’equip que a ell li agradava va guanyar el partit i als jugadors els van donar la Copa del Rei. Hashley Becerra, Sergi Español Laia Hidalgo
i
L’Èric sopava Un dia un nen que es deia Èric menjava un plat de sopa d’estrelles per sopar. Va resultar que el nen tenia molt gana i la sopa era molt calenta. L’Èric va agafar la cullera, se la va posar a la boca i es va cremar la llengua. Al final, l’Èric va agafar un got d’aigua fresca i se la va beure. Se li va passar el mal a la llengua i se’n va poder anar a dormir.
Joan Bonet, Adrià Lecegui i Naiara Ros
El Manuel juga a futbol Un dia un nen que es deia Manuel i tenia sis anys, volia jugar a futbol amb els seus amics de l’escola, però no tenia pilota. Aleshores la seva mare, que es deia Maria, li va comprar una pilota de color groc, taronja i blanc a la botiga de joguines que era a prop de casa seva. Al final, el Manuel va poder anar amb els seus amics a jugar a futbol i va marcar un gol. El Manuel estava molt content ! Íker Bailly i Adriana Nialet
El nen que es va fer mal Hi havia una vegada un nen que es deia Pol, que anava a l’escola de Sant Feliu i jugava al pati amb els seus amics. Al cap d’una estona va ensopegar, va caure a terra i es va fer mal. Aleshores van trucar a l’ambulància, que va arribar molt ràpid. L’ambulància es va endur el nen a l’hospital i s’hi va quedar. Quan el Pol es va despertar al llit de l’hospital, es va trobar bé i va poder tornar a l’escola un altre cop. Rania Abbadi i Eloi Casanovas
12
CONTES DE PEL.L CULA NENS I NENES DE 1r A i B L’ANNA FA PISCINA Hi havia una vegada una nena que es deia Anna que feia piscina a extraescolars i li agradava molt. La nena va anar a la piscina. Aleshores es va llençar de cap, de bomba, d’esquena i va nedar molt. Finalment va sortir de l’aigua i se’n va anar a vestir i després se’n va anar a casa a sopar. Després es va rentar les dents i se’n va anar a dormir. Va somiar que anava a la platja i nedava entre peixets. Sofia Iglesias i Bel Prats
EL NEN QUE VOLIA ANAR A LA LLUNA Hi havia un nen que era astronauta i que es deia Pau. S’estava preparant per anar a la lluna. Volia descobrir coses. Aleshores en Pau va pujar a un coet supersònic, moderníssim i el coet es va enlairar cap a l’espai. Finalment va arribar a la lluna i va veure un extraterrestre que es deia AR20. Es van posar a jugar al “pillapilla” i es van fer amics. L’AR20 va ensenyar moltes coses a en Pau sobre la lluna i sobre els extraterrestres. Al cap de vint-i-un dies va tornar a la Terra i va explicar a la seva família tot el que havia après. Isaac Anchundia, Subin Ferré i Andrea Nialet
EL CIRERER Hi havia una vegada nen que anava caminant per un bosc i es va trobar una llavor petita de color marró. La va plantar i després la va regar i va sortir un arbre molt petit. Finalment, l’arbre va créixer i era un cirerer. El nen va collir cireres, en va menjar moltes i les que li van sobrar les va regalar a la família i als amics. Irene Carmona, Erika Manchado i Adrià Serra
EL NEN QUE ANAVA A LA GUARDERIA Hi havia una vegada un nen que es deia Joan que va anar a la guarderia plorant perquè era el seu primer dia allí. A la guarderia se sentia avergonyit perquè no coneixia ningú i no parava de plorar. Estava trist i volia que vingués la mare. Al cap d’una estona va deixar de plorar i va jugar amb els altres i s’ho va passar molt bé. Finalment va venir la mare i el va portar al cinema perquè s’havia portat molt bé. Van anar a veure la pel·lícula Rango. A en Joan li va agradar molt i s’ho va passar molt bé. Jofre Palau, Sergi Prades, Pere Rabell
13
EN MESSI GUANYA LA PILOTA D’OR Hi havia un jugador de futbol del Barça que es deia Leo Messi. Un diumenge el Barça i el Real Madrid estaven jugant un partit importantíssim. El Barça anava guanyant per 5 a 0. De sobte en Messi va enlairar la pilota per fer una xilena, la va fer i va marcar un gol. Com era l’últim partit de la lliga i en Messi havia marcat 342 gols, li van donar la pilota d’or. En Messi es va posar molt content i estava molt feliç. Ionas Mingrat, Tomàs Payrató i Yonas Planas
L’ARNAU I L’ ESTEL DE COLORS Hi havia una vegada un nen que es deia Arnau que volia fer volar un estel groc i vermell, amb la cua de molts colors. Va fer molt de vent i l’Arnau el va fer volar. L’estel va volar molt enlaire. L’Arnau estava molt content. Aleshores el vent se li va emportar cap un arbre i se li va penjar. Finalment el seu pare, com que era molt alt, el va baixar i el va arreglar i l’Arnau va poder tornar a jugar. Guillem Caire, Miquel Domínguez i Adrià Hernández
LA NENA QUE VOLIA COMPRAR POMES Hi havia una vegada una nena que es deia Mercè que volia comprar pomes perquè li agradaven molt. Aleshores va anar caminant a la fruiteria de la senyora Maria que era prop de casa seva.Va demanar pomes a la senyora Maria i ella li va dir que s’havien acabat i llavors va comprar peres. Finalment, quan va arribar a casa, va fer un pastís de peres i quan va estar fred, se’l va menjar tota la família i estava molt bo. Martí Forés, Mercè Hidalgo i Marc Vall
ANEM A LA PLATJA Un bon dia un papa, una mama, una nena i dos nens van preparar la bossa per anar a la platja. Van pujar al cotxe, van arribar a la platja i es van banyar. Al cap de tres hores van sortir de l’aigua i se’n van anar cap a casa. Llavors van dutxar-se i van dinar. Finalment van mirar la televisió i van veure Bob Esponja i després va mirar Timi. Després els pares van portar els nens a casa dels avis i s’hi van quedar a dormir i els pares van anar a ballar a la discoteca. Yuni Cho, Cèlia Valls i Jan Villanueva
EN JOSÉ VA A PARÍS Hi havia una vegada un nen que es deia José que va anar a París amb avió amb la mare i el pare. Va pujar a dalt de la torre Eiffel, va anar a veure un teatre de vaquers i indis i després va anar a Disneyland-París. El que més li va agradar va ser la torre Eiffel perquè va pujar al tercer pis i es veia París des de dalt. Finalment va tornar a Barcelona i va dir als seus pares que volia tornar un altre dia a París perquè s’ho havia passat molt bé. Elliot Bondia i Núria Hernández
14
ACTIVITATS I SORTIDES DE SEGON MUSEU DE LA MÚSICA
El de la música és un museu amb instruments i ritmes de tot arreu. CAN FRAMIS
A Can Framis vam veure quadres i pintures i al taller vam experimentar textures. 15
EL PORT DE BARCELONA
Al port de Barcelona vam anar i de la barca vam ser el capità. DANSA ARA
Al Palau Sant Jordi vam dansar i a les notícies de la nit ens van passar.
16
SETMANA CULTURAL
Aquest any hem treballat el cinema: objectes òptics, personatges i altres coses del tema. GUÀRDIA URBANA
Un circuit vam crear amb la Guàrdia Urbana ple de vehicles i senyals amb forma humana. 17
CAMÍ AMIC
Al parc Joan Miró vam anar i amb nens d’altres escoles vam jugar. MUSEU ETNOLÒGIC
El Museu etnològic va ser molt divertit vam fer percussió amb els peus, les mans i el pit .
18
LA SETMANA CULTURAL: EL CINEMA La setmana cultural d’aquest any tractava sobre el cinema. Els alumnes de Cicle Mitjà vam conèixer una mica la història del cinema i vam rebre unes visites molt interessants. Van venir una productora, un director, una directora de fotografia i un actor.
La productora era la Isona Passola. Ens va explicar moltes coses, com per exemple, que havia guanyat un premi Goya. I ens el va portar! A més, ens va dir que no era l’únic premi que havia guanyat. El “Goya” li van donar per la pel.lícula “Pa Negre”
També ens va visitar l’actor Eloi Yebra, que va participar a pel.lícules com “Torrente 2”, “Barrio” i “Campamento Flipi”, entre d’altres. A una d’elles, per exemple, interpretava el paper d’ajudant del protagonista. Ens va dir que ell, a la vida real, és vergonyós, però que quan fa la seva feina s’oblida de la vergonya. Quan actua, no veu la càmera, s’oblida d’ell i passa a ser el seu personatge.
19
A més, l’Eloi Yebra ens va cantar una cançó de “rap”, que ens va agradar molt. Ens va explicar que formava part d’un grup de música “rap”.
Els directors de fotografia que ens van visitar van ser l’Oriol Vila i la Marina Angelet. Ells han treballat, de vegades, amb la Isona Passola. Ens van ensenyar unes fotografies on podíem veure diferents tipus d’il.luminació. Segons el tipus de llum, el director de fotografia pot crear diferents sensacions: por, misteri, aventures,...
Aquesta setmana cultural ha estat molt interessant!
Els nens i les nenes de 3r
20
ELS SECRETS DEL CINEMA Aquest curs el tema de les Jornades Culturals era el cinema. Vam pensar que la millor manera de saber-ne una mica més era endinsar-nos en els seus secrets. Per fer-ho vam triar dues activitats, una sobre els trucs i els efectes especials i l’altra sobre els plans. Per realitzar la primera activitat ens vam repartir en grups de quatre o cinc i vam pensar quin truc o efecte especial podíem gravar amb la càmera de vídeo. El primer que vam comprovar va ser que no era tan fàcil com pensàvem i que calia un guió del què faríem i com ho faríem. En ocasions també havíem de preparar un material: un bagul, cadires, un estoig, el “Retopil”, roba... També havíem de tenir a punt la càmera de vídeo i el trípode. I una cosa molt important, també vam veure que calia molta paciència i ordre ! Vam fer desaparèixer companys del passadís, en el lavabo, en un bagul, en un banc del pati... També vam fer desaparèixer objectes i roba. El truc que va tenir més èxit va ser el de l’efecte òptic d’uns companys que desapareixien de les mans d’una companya.
Efecte òptic. Vídeo en el que desapareixen els companys de la mà de la companya.
A la segona activitat vam fer de fotògrafs. Vam treballar els plans: pla general, pla sencer, primer pla, ... Vam veure que cadascun d’ells ens ajudava a expressar millor unes situacions o altres, donar idea de moviment, de diàleg, d’esforç, de sorpresa...
Nen cordant-se les sabates (Pla Sencer)
21
Els mestres ens van repartir en grups de 5 i a cada grup ens van donar 5 frases i ens van deixar la càmera de fotos. Havíem de fer la foto amb el pla que crèiem més adient per expressar el que la frase deia.
El partit de bàsquet (Pla General)
Teníem frases com: La Mireia porta unes ulleres molt maques (Primer Pla), l’Enric porta un xandall (Pla Sencer), ferida al genoll (Pla Detall), el partit de bàsquet (Pla General), s’expliquen un secret (Pla Mitjà), el nen fa una pregunta al mestre (Pla General), nena observant com juguen (Pla Mitjà), ...
La ferida del genoll (Pla Detall)
S’expliquen un secret (Pla Mitjà)
Aquí us hem posat algun exemple del nostre treball. Esperem que us hagi agradat. Nosaltres ens ho vam passar molt bé fent aquestes activitats. Nens i nenes de 3r B
22
Biografia de Georges Méliès Durant la setmana cultural, mirant la línia del temps de la història del cinema , vam trobar que a l’any 1902 s’havia fet una pel·lícula del viatge a la lluna d’un tal Georges Méliès. Ens va cridar molt l’atenció i vam decidir buscar més informació sobre el tema. Aquest és el resultat. Us el fem arribar perquè l’hem trobat molt interessant.
Georges Méliès (el Mag del cinema) Georges Méliès va néixer a París l’any 1861. Quan va ser més gran va anar a Anglaterra per aprendre dibuix, però li va encantar el teatre, tot i que no entenia l’anglès . Un dia va anar a veure un espectacle d’il·lusionisme ( no li feia falta entendre l’idioma ) i va començar a afeccionar-se als trucs de màgia. En tornar a París va comprar el teatre Robert Houdin, el va reformar i va començar a treballar-hi com a mag. Un dia els germans Lumière el van convidar a una reunió al saló Indian, a una projecció de cinema ... Va quedar embadalit! Allò era una cosa mai vista! I va pensar el que podria ser fer màgia amb aquella fantàstica màquina. Amb màquines construïdes per ell mateix, va començar a fer pel·lícules i en va fer 500. Hi va invertir temps i diners ,va crear el primer estudi de cinema i va fer la primera pel·lícula de ciència- ficció de la història: Viatge a la lluna. A les seves pel·lícules, ell mateix n’era un dels actors, el productor, el director... i alguns dels seus familiars també hi sortien. Per motius diversos es va arruïnar i va acabar treballant en una botiga de llaminadures i joguines, però els últims 8 anys de la seva vida, la seva obra va ser reconeguda i va rebre la Legió d’Honor de França i va poder viure al castell d’ Orly. Alumnes de 4t B
23
El viatge a la Lluna
Aquesta pel·lícula la va produir Georges Méliès a l’any 1902. És una pel·lícula de cinema mut i només dura 14 minuts, que per aquella època era moltíssim. És a la posició 84 de les millors pel·lícules del segle XX. Tracta d’uns científics que volien descobrir la Lluna. Van construir un coet que tenia forma de bala. Quan el van tenir acabat, unes noies el van posar a dins d’una càpsula i va sortir disparat cap a la Lluna. Van aterrar ( “allunar” ) just a l’ull de la Lluna. Van sortir del coet i es van posar a dormir fora de la nau voltats de les estrelles que eran cares de persones . Quan es van despertar van començar a investigar la Lluna ,com era... De sobte van caure a dins d’un forat i van començar a sortir d’un bolet els “selenites” (una espècie imaginada per Méliès i que, amb un cop de paraigua, es desfeien). Finalment, els savis eran capturats i portats davant el rei dels “selenites”, però gràcies al paraigua aconseguien escapar , cames ajudeu-me, cap a la nau. El coet sortia espectacularment cap a la Terra on arribava amb un dels selenites enganxat!!! Ens ha fet molta gràcia el poc que s’assembla tot a la realitat que ara coneixem i la foto que us fem arribar, espectacular!!!
Alumnes de 4tB 24
25
MAS PORTAL: Escola de Cinema 5é i 6è
Els dies 6,7 i 8 d'abril vam anar amb autocar a Àger, un poblet al costat de Balaguer, capital de la Noguera . Quan vam arribar vàrem fer els grups i abans de deixar les motxilles ens van dir les normes. Un cop dinats vam començar les activitats amb els monitors. Tots els grups fèiem les mateixes activitats però barrejades com: el càsting, la caixa màgica, el “memory” de cinema... Tot seguit continuarem les activitats en aquest cas consistien en que el monitor o monitora ens explicava la història que rodaríem el dia de la pel·lícula. A continuació ens digueren de fer una estona lliure fins a l’hora de sopar. En acabar de sopar tocava fer un joc de nit que tractava de buscar macarrons que la gent s’amagava per parts de la roba. Com que ja eren les 11h de la nit ens digueren d’anar a dormir tot i que volíem estar jugant més estona, i per això ens vam quedar a les habitacions parlant. El 2n dia els mestres ens aixecaren a les 9h del matí i tots baixarem a esmorzar. A les 10h vam acabar d’esmorzar i començar les activitats amb els monitors, ens ensenyaren els vestits que portaríem el dia de rodar la pel·lícula. Després de dinar, tots els de cinquè i sisè vàrem tenir lliure fins que els monitors van venir a recollir-nos. Ara les activitats, consistien en anar a veure els decorats. Hi havia 2 grups el de Medieval i el de l’ Oest. Als decorats de l'Oest l'exterior era una façana d'un bar i, al costat d'aquesta, la façana de la oficina del xerif i el decorat d'interior, que estava en un altre lloc, hi havia una barra de bar, una taula i un escenari
A la de Medieval, el d’exterior era la façana d'un castell i el d'interior era com hostal amb una barra de bar, una taula, i una llar de foc.. Després de berenar començàrem a assajar les escenes de la pel·lícula. En acabar vam fer temps lliure i després vàrem sopar, i com que era la darrera nit vam fer discoteca. El darrer dia pel mati, després d’esmorzar i fins l’hora de dinar, vam rodar les pel·lícules que cada grup havia assajat. Finalment, ens vam acomiadar dels monitors, vàrem agafar les motxilles i vam tornar a Barcelona. Ha estat una experiència molt bona. Això de fer cinema és més complicat del que sembla. Tenim moltes ganes de veure les pel·lícules que hem fet. Silenci, es roda, I ACCIÓ!
Decorats exteriors
Alumnes 5è
26
EL MÓN DEL CINEMA Aquest any, la setmana cultural ha estat dedicada al cinema i tots hem fet activitats relacionades amb aquest tema. El nens i nenes de cinquè els dies 6, 7 i 8 d’abril vam fer unes colònies sobre el cinema. Quan vam tornar, va començar la setmana cultural i dilluns al matí vam anar a la biblioteca de l’escola i vam fer servir diverses joguines òptiques: zoòtrop, fenaquistoscopi, taumàtrop i d’altres. També va venir l’actor Cesc Casanovas, que, entre d’altres feines, treballa al programa de TV3 Polònia, i li vam fer moltes preguntes. A la biblioteca de l’escola hi havia també molts llibres de cinema i un altre dia els vam llegir. A la classe de plàstica, durant dues setmanes, vam fer personatges de cinema amb fang: Chaplin, la Sireneta, Ka, “el Gordo y el Flaco”, ... Després els vam exposar perquè els veiessin tots els nens i els pares. Dimecres vam anar a la Filmoteca de Catalunya a veure la pel.lícula “Els quatre-cents cops”, dirigida per François Truffaut, l’any 1959. Dijous, al matí, vam anar al Fòrum de la FNAC a fer un taller de dibuix de còmics i a l’escola vam fer un treball sobre un còmic: “El vampir va a l’escola”. A la tarda van venir els pares i els vam acompanyar a visitar l’escola. Els nens de primer van venir a la classe i els vam explicar com es fa una pel·lícula. Nosaltres en vam fer a colònies i també estem fent un llibret que explica com es fan les pel·lícules. A Educació Física també hem fet activitats relacionades amb el cinema (stop motions) i a Castellà hem vist diversos fragments de pel·lícules musicals i hem triat les deu que ens han agradat més. A Música hem escoltat bandes sonores de pel·lícules i a Anglès hem fet sopes de lletres i títols. També hem vist un documental, “Super size me”, i la pel·lícula “Cinema Paradiso”.
5èB
27
Alumnes
5èB
28
.
ELS QUATRE-CENTS COPS
Sinopsi
Fitxa tècnica Títol: Els quatre-cents cops
“Els quatre-cents cops” tracta d’un nen, l’Antoine (Jean-Pierre Léaud), que no té una vida gaire fàcil. Viu en un barri de París, la ciutat dels somnis, en un pis molt petit.
Títol original: Les quatre cents coups
A l’escola no es porta gens bé i un dia no hi va. Quants cops li seran donats per totes les mentides i “malifetes” que ha fet?
Any: 1959
Direcció: François Truffaut País: França
Durada: 99 min. Gènere: Drama Repartiment: Jean-Pierre Léaud, Claire Maurier, Albert Rémy, Guy Decomble, Georges Flamant, Patrick Auffay, Daniel Couturier, François Nit, Richard Kanayan, Renaud Fontanarosa, Michel Girard… Productora: Les Films du Carrosse, Sédif Productions Adaptació: François Truffaut, Marcel Moussy Departament artístic: Raymond Lemoigne Diàlegs: Marcel Moussy Fotografia: Henri Deca Guió: François Truffaut Muntatge: Marie-Joseph Yoyotte Música: Jean Constantin So:
Jean Labussière, Jean-Claude
Marchetti
29
.
François Truffaut BIOGRAFIA Reconegut al registre civil com fill de Roland Truffaut, arquitecte i decorador, no coneixerà el seu veritable pare fins a molt més tard. La seva mare era Jeanine de Montferrand, secretària al diari “L'Illustration”. Es casa el 1957 amb Madeleine Morgenstern, filla d'un distribuïdor. François Truffaut estudia a l'escola de la “rue Clauzel” i al liceu Rollin, encara que mai va ser un alumne exemplar. L’any 1947 va fundar un cineclub, i a causa d’alguns petits robatoris l’enviaren al correccional . Començà a dedicar-se professionalment al món del cinema gràcies al crític de cinema André Bazin, que li va oferir feina a “Travail et Culture”. François Truffaut publica crítiques als “Cahiers du cinéma” el 1953, i dirigeix l'any següent el seu primer curtmetratge. El 1958, roda “Les quatre cents coups” que tindrà un èxit espectacular que va fer que fos més reconegut. Dirigirà pel·lícules fins a la seva mort, que fou el 21 d'octubre de 1984 a “Neuilly-sud-Seine” a causa d'un tumor cerebral. Va ser enterrat al cementiri de Montmartre a París.
FILMOGRAFIA Truffaut va fer moltes pel·lícules i les més importants són aquestes:
1959 Les quatre cents coups 1961 Jules et Jim 1964 Le peau douce 1967 La Mariee était en Noir 1969 La sirene du Mississippi 1970 Domicile conjugal 1973 La nuit américaine 1976 L'argent de poche 1978 L'amour en fuite 1980 Le dernier métro 1981 La femme d'à côté
1960 Tirez sur le pianiste 1962 L'amour à vingt ans 1966 Fahrenheit 451 1968 Baisers volés 1969 L'enfant Sauvage 1971 Les deux anglaises et le continent 1975 L'Histoire d'Adèle H. 1977 L'Homme qui Aimait les Femmes 1978 La chambre verte 1983 Vivement dimanche!
Premis que va guanyar: - “La nit americana”: òscar a la millor pel·lícula i premis BAFTA com a millor director - “Le dernier métro”: premis César com a millor director - “Les quatre cents coups”: premi Festival de Canes com a millor director
30
.
ELS ALUMNES DE SISÈ OPINEN “Té una molt bona ambientació. Està filmada a París amb escenaris reals. El personatge, Antoine, interpreta el paper d’un noi que durant la seva infantesa rep molts cops, com el títol ho indica. Preciosa i trista pel·lícula per veure, amb un final inesperat però bo.” (Aurora Gargallo) “Em va agradar bastant, perquè l’actor, el vestuari i l’ambientació eren molt adequats. Però el que no em va agradar va ser que era en blanc i negre i que parlaven en francès.” (Clàudia) “Crec que no és adequada per a la nostra edat. No em va agradar perquè no m’agraden les pel·lícules en blanc i negre i menys quan són antigues.” (Carla Masclans) “És impactant, sobretot el tema. T’ensenya el que era realment París en aquella època. Potser en aquells anys la gent se sentia identificada, però ara ha perdut la seva màgia.” (Mª Eugènia) “L’argument, en general, era força trist, ja que el pare de l’Antoine no l’estima. Al final , l’Antoine fa realitat el seu desig.” (Laura R) “Té escenes alegres i tristes. És un nen que ha rebut molts cops a la seva vida. La pel·lícula és en blanc i negre i això li dóna un to molt trist.” (Héctor) “És una pel·lícula molt dura i trista. Truffaut sap conjugar moments tristos amb moments emotius i això fa la pel·lícula més bona. M’agrada molt l’ambientació i el vestuari. A més està rodada a l’aire lliure de París i li dóna un to realista. Ha agafat actors inexperts com el protagonista, un nen normal i corrent.” (Joan G) “És la pel·lícula que m’ha impactat més de tota la meva vida. Relata la història, per cert, magníficament ambientada en un París dels anys 60, d’un noi al que la seva vida li dóna uns cops impressionants”. (Joan Novelli) “Té un argument fascinant. Sincerament, trobo que l’escena més destacada és quan l’ Antoine, després d’haver robat una màquina d’escriure , acaba en un cotxe de policia. François Truffaut va aconseguir trobar el punt per tocar la fibra sensible i omplir el cor de sentiments a qualsevol.” (Magalí) “Crec que és una mica violenta. També hi ha algunes escenes que no són gaire adequades per a nens de 12 anys, per exemple quan el protagonista, l’Antoine, s’està fumant un puro amb tota tranquil·litat.” (Marc Carbó) “La pel·lícula, en general, no em va sorprendre, pensava que era millor. No em va agradar molt perquè no m’ interessava el tema.” (Max) “M ‘agrada molt i fa plorar!!!!!! Es veu gris i negra.” (Miquel) “L’argument és fosc i, com que és en blanc i negre, fa que tot es vegi molt trist i obscur, però, el final està molt ben trobat i, per fi, transmet una mica d’alegria.” (Neus) “L’argument és massa trist perquè ara no estem acostumats al maltractament de nens. El protagonista rep molts cops, tant físics com sentimentals. El final és inesperat i preciós ja que el somni de l’Antoine es fa realitat i per primera vegada a la pel·lícula se sent feliç.” (Nicola)
31
. “Crec que no és molt adequada per a la nostra edat. La interpretació dels personatges és bona. Expressen moltes coses.” (Paula Pla) “Està filmada en paisatges reals i això ajuda a que sigui més bonica. Els actors també ho fan molt bé. La recomanaria als grans i als joves.” (Raju) “És una pel·lícula amb un bon vestuari i una bona interpretació, però, en canvi he trobat l’argument fluix. François Truffaut va decidir fer aquesta pel·lícula en blanc i negre, encara que podia fer- la en color.” (Roc) “Cal dir que té un final inintel·ligible, perquè quan el noi arriba al mar, no se li veu a la cara cap expressió.” (Steven) “Ens ha agradat molt. Ha estat impactant... sobretot en els moments en que l’Antoine rep bufetades, però no perquè sí, sinó perquè es porta malament, menteix, roba... Com quan li diu al seu professor que ha faltat a classe perquè la seva mare ha mort. Està ambientada a l’època en que els nostres avis eren petits, als carrers de París. Creiem que no és molt adequada per a menors d’ 11 anys. La pel·lícula és en francès, els subtítols són en castellà i és molt difícil llegir i veure la pel·lícula alhora.” ( Ànnia i Maria ) “És impactant i dura. Truffaut ha interpretat la seva cruel infància. La pel·lícula passa a París, la capital de França, i la que molts consideren la ciutat de l’amor, encara que en aquesta pel·lícula no hi hagi molt d’ amor. Tracta d’un nen que, a causa de ser poc estimat per la família i de ser maltractat a l’escola, es converteix en un petit criminal.” (Berta i Helena) “Antoine era un nen molt entremaliat que quasi mai anava a l’escola, i sempre deia mentides als pares i al seu professor. És una mica cruel perquè hi ha violència entre els adults i els nens. Hi ha moments impactants, com quan ell diu que la seva mare s’ha mort per buscar una excusa, perquè el dia anterior no havia anat a l’escola.” (E. Calabuig / A. Ribas) “Aquesta gran obra de Truffaut expressa grans sentiments que et fan plorar d’emoció. Antoine és el fill d’uns pares que no l’aprecien i farà un seguit de “malifetes” que el poden portar a la presó.” (Eulàlia, Victor. M, Iu) “Aquesta pel·lícula trobem que és una mica cruel, i la recomanem per a majors de 12 anys. El final no s’entenia, perquè no tenia gaire sentit. No és que fos dolenta, és que no era molt adequada per a la nostra edat i llavors no l’enteníem gaire.”(Irina, Júlia, Víctor i Noèlia) “La pel·lícula ens ha agradat en alguns moments i avorrit en d’altres. Era dura perquè l’Antoine feia moltes coses dolentes i després rebia càstigs molt pitjors. Amb el tema de la família pensem que tots tres, el pare i la mare i ell, en el fons s’estimaven, però el van posar en un reformatori pel seu bé. Nosaltres recomanaríem aquesta pel·lícula a persones grans perquè, als nens de la nostra edat, creiem que, a la majoria, ens agradaria més altre tipus de pel·lícula.” (Toni Sanz i Brian Stoppini )
Alumnes de 6è
32
Ei! Com que ja heu après moltes coses sobre el cinema, us animem a resoldre aquestes sopes de lletres. Alumnat de 4t A
M H N A N W J
Cerca els gèneres cinematogràfics següents: Comèdia Terror Romàntica Drama Acció Musical Aventures Històrica Animació
U
I
A R M T R N N V
S
S
C O M E D
I
T
J
A R V N M O E C C U L
I
E
A C N
T O R W I I
F
O Q C A M E
R A O
D W T
N D T Q
T U S
T K
G U
U D R G
I
V M G K A R
S
C Q P
Y T
I
O U I
C A L
N K T W V G B O H L
S
S
F
N U F
Z
S
S D
Troba 8 paraules A relacionades amb el cinema:
O R U Z C A Y E R L B
R
V F M
B U R N S
I
I
A U O O E
F A X C Q T B I
I
A E
C O Q A U R O A C T
S U A H M V
O
I
M D R A M A N
R G P A F
I
A S A
F A I
So Maquillar Guió Actriu Càmera Vestuari Director Fotografia
R
Z M M R A N
33
34