LA GAVATXA, NÚVOLS DE LA VALL DE QUEROL : LA TRAMUNTANA S’ASSENTA

En singular, aquesta paraula designa unes neules, uns núvols vorejaven les carenes del nord de la vall de Querol, des del Pimorent fins als pics de Fontfreda i de les Valletes. La presència de la Gavatxa indica que el temps acaba de canviar i que la Tramuntana s’està establint. Bufa molt fort a la vall, una canal que intensifica la seva força. Manté, però, un sol brillant mentre la vall de l’Arieja, al nord d’aquesta carena, es troba tapada per un gruix considerable de núvols : contrast meteorològic entre els vessants nord (atlàntic) i sud (mediterrani) dels Pirineus. Si els núvols es desborden a la vall de Querol, principalment a l’hivern, es pot dir que la Rufaca (vegeu en aquest llibre el text que tracta d’aquest vent) acudeix a la cita. És perquè venen de les valls foixenques, occitanes, que aquests núvols van ser titllats de Gavatxa, un nom col·lectiu femení, « Gavatx (a) » que, al masculí plural, designa pels catalans els estrangers del proper nord, els occitanes. Uns veïns catalanòfons de la vall ens assenyalaren aquesta denominació ja que havien guardat el record d’un lèxic local tradicional.

1 La Plana. A Cerdanya es sol distingir, des de temps immemorials, tres unitats topogràfiques majors orientades del NE al SO (des del coll de la Perxa fins l’estrenyiment de la vall del Segre abans de la Seu d’Urgell. Llur denominació es considera com a noms propis. Els vessants de les dues serralades que culminen a més de 2900 m (Puigmal, Carlit, Campcardós —o puigpedrós—) es diuen Baga al sud i Solana al nord. Emmarquen l’ample fons de la vall que recorre el Segre, la Plana.