Els luthiers by Luis Romo

Matèria de Música Professor Luis Romo

Els lutiers Accensi Romeu, Saida 2r ESO, B, núm. 1

Escola casal dels Àngels L’Hospitalet de Llobregat, curs 2015-2016

Els Lutiers

Contenido 1

PART I: INVESTIGACIÓ ................................................................................................................ 6 1.1

PRESENTACIÓ DEL TREBALL ............................................................................................... 6

1.1.1

Objectiu del treball ..................................................................................................... 6

1.2

Línies d’informació ............................................................................................................. 6

1.3

CONTEXTUALITZACIÓ DE LA INVESTIGACIÓ ....................................................................... 7

1.3.1 1.4

Orígens de la lutieria .................................................................................................. 7

INFORME D’INVESTIGACIÓ............................................................................................... 10

1.4.1

Construcció d'instruments musicals......................................................................... 10

1.4.2

Violins ....................................................................................................................... 10

La caixa de ressonància , està formada per la taula harmònica , el fons i els costats o riscles . A la taula harmònica hi ha situats els orificis (anomenats orificis en F) que contribueixen a la sonoritat de la caixa harmònica. ................................................................. 10 L ' ànima , situada dins de la caixa de ressonància, al costat de les cordes agudes recolzada a la tapa i fons, ha d'estar col·locada al centre d'aquesta figura, en la pràctica la seva posició varia segons el tipus de so que es vol obtenir; situada prop del pont produeix sons brillants, allunyant afavoreix els tons greus. S'introdueix en la caixa harmònica per l'orifici dret. Aquest element no era conegut a l'Edat Mitjana. ............................................................. 10 La barra harmònica o barra de baixos , situada a l'interior de la tapa de l'instrument en la banda de les cordes greus, afavoreix les vibracions greus de la taula harmònica. Aquest element només apareix en instruments tradicionals. ................................................................ 11 El mànec , en el que es fixen el claviller i el capçal . La seva part superior és el batedor, sobre el qual es premen les cordes. .......................................................................................... 11 El pont, amb ell s'obtenen les mateixes característiques de so que amb l'ànima; pot ser fi, gruixut i estar inclinat cap endavant o enrere. No va encolat, es recolza en la tapa harmònica fixat amb la pressió de les cordes. ............................................................................................ 11 En la majoria d'instruments tradicionals s'utilitza un segon pont anomenat celleta , pontet o pont de claviller on es recolzen les cordes i començarà a la seva part vibrant. .................... 11 Les cordes es fixen entre el cordali les clavilles. La longitud vibrant queda determinada entre la celleta i el pont. La seva elecció, gruix i tipus de material, s'efectua en funció del tipus d'instrument i el temperament de cada intèrpret. ...................................................................... 11

1.5

Antonius Stradivarius ....................................................................................................... 16

1.6

Alguns lutiers importants ................................................................................................. 17

CONNEXIÓ AMB ALTRES MATÈRIES ......................................................................................... 20 2.1

Història ............................................................................................................................. 20

2.2

Informàtica ....................................................................................................................... 20 4

Els Lutiers 2.3 3

Tecnologia ........................................................................................................................ 20

PART II: CONCLUSIONS ............................................................................................................. 21 3.1

QUÈ HE APRÈS .................................................................................................................. 21

3.2

VALORACIÓ PERSONAL..................................................................................................... 22

3.2.1

Vivències................................................................................................................... 22

3.2.2

La música al teu món................................................................................................ 22

WEBGRAFIA-BIBLIOGRAFIA ...................................................................................................... 23

Els Lutiers

1 PART I: INVESTIGACIÓ 1.1 PRESENTACIÓ DEL TREBALL 1.1.1 Objectiu del treball L’objectiu d’aquest treball és conèixer l’ofici de la lutieria, que és un dels més laboriosos i difícils d’aprendre. Per a arribar a ser un lutier calen molts anys de dedicació, passió, i experiència. Per a realitzar un instrument de la més alta qualitat, s’hi han de dedicar hores i fins i tot mesos de feina. Els resultats d’aquesta feina queden palesos en l’aspecte, la qualitat, i les característiques tècniques dels instruments realitzats

1.2 Línies d’informació La major part de la informació prové d’Internet: viquipèdia, wiquipèdia, Associació de lutiers.

Els Lutiers

1.3 CONTEXTUALITZACIÓ DE LA INVESTIGACIÓ La lutieria o violeria es pot definir com l'art de fer i dret de vendre instruments musicals de corda pinçada o fregada. També s'aplica al magatzem o comerç del lutier. Lutier és l'artesà que fabrica, ven o repara instruments musicals de corda. Ambdues paraules provenen de l'arrel luth (llaüt), un instrument comú en l'època medieval. (Algunes vegades s'usen els termes lutier i lutieria estenent el seu significat a altres instruments musicals. És més correcte precisar el nom de l'ofici associant-lo al de l'instrument en concret. Per a referències generals és millor emprar la denominació genèrica de "constructors d'instruments musicals". En paraules de 1425, "mestres de fer instruments de sonar). La lutieria és una ciència àmplia que abasta múltiples disciplines relacionades amb la música. Primerament l'acústica (acústica musical, acústica física, acústica arquitectònica,...). Però també la història de la música, mètodes de construcció, millora i desenvolupament de nous instruments, innovacions de mecanismes i accessoris que optimitzin el seu rendiment i resultat sonor, estudi de materials per a la seva construcció, etc. En els aspectes teòrics, es basa àmpliament en l'estudi de la història de la música d'on es pot obtenir el coneixement i evolució de la musicologia. En l'àmbit pràctic, es recolza en multitud de publicacions sobre materials i tècniques per a construcció d'instruments musicals.

1.3.1 Orígens de la lutieria L'exemple més significatiu referit a creació d'instruments musicals de corda per a ús real el tenim en l'arpa sumèria d'Ur (Mesopotàmia) És difícil de resumir la veritable activitat, la consideració social i l'estatus jurídic dels diferents constructors d'instruments musicals en les diverses nacions europees en època medieval. Arpa d’Ur2400 a C

Els Lutiers

En territoris de parla catalana hi ha documents antics que parlen de "llauders", "violers" i "guitarrers". Professions que s'han perpetuat en forma de cognoms. Aparentment no hi ha cap referència directa a gremis formats per fabricants d'instruments musicals. Un estudi, preliminar però bastant complet, indica la petició d'alguns violers per a integrar-se en el gremi dels fusters a Barcelona. En una reunió de la Confraria de fusters de Sant Josep i Sant Joan celebrada l'any 1543 hi consta la presència de violers i guitarrers. Al començament del segle XVII, entre 1614 i 1620, l'alemany Michael Praetorius (1571-1621), el veritable cognom del qual era Schulz, Schultz o Schultze, publica SyntagmaMusicum , tractat sobre música i instruments musicals en tres volums, conté un gran nombre de gravats summament interessants i és considerat un dels primers tractats de l'organologia moderna. També en aquest segle, SyntagmaMusicum(1619) Marin Mersenne , monjo i teòric musical francès, escriu els tractats Questionsharmòniques(Temes harmònics); Harmonieuniverselle (Harmonia universal); De la Nature des sons (De la Natura dels sons). Al segle XVIII el lutier tenia el monopoli de la construcció d'instruments de corda fregada i pinçada i des d'aquesta època la lutieria s'associa generalment amb les ciutats de Cremona, Mirecourt i París i les famílies: Amati (el pare i els seus tres fills, Cremona 1505-1684) Antonio Stradivarius i els seus dos fills (Cremona, 1644-1742) Vuillaume (Mirecourt i París, 1700-1875).

Els Lutiers

1.4 INFORME D’INVESTIGACIÓ 1.4.1 Construcció d'instruments musicals Per a la construcció d'instruments, la lutieria es recolza en la Organologia, ciència que s'ocupa de l'estudi de la morfologia dels instruments musicals. La construcció d'un instrument musical de corda és molt complexa pel nombre de components i detalls de cada instrument. Hi ha uns trets generals comuns però les característiques particulars aconsellen estudiar cada instrument per separat. En aquest informe ens centrarem amb la construcció del violí 1.4.2 Violins La construcció de violins i instruments d'aquesta família pot agrupar-se en dos estils: Un origen italià (Amati, escola italiana), de formes elegants amb taula i fons amb un arquejat pronunciat. Un altre d'orígens italià (Stradivarius, escola italiana) i francès, que dissenya instruments més amples i sonors, amb un arquejat de la taula harmònica i el fons més suau. 1.4.2.1

Elements

La caixa de ressonància , està formada per la taula harmònica , el fons i els costats o riscles . A la taula harmònica hi ha situats els orificis (anomenats orificis en F) que contribueixen a la sonoritat de la caixa harmònica. L ' ànima , situada dins de la caixa de ressonància, al costat de les cordes agudes recolzada a la tapa i fons, ha d'estar col·locada al centre d'aquesta figura, en la pràctica la seva posició varia Elements del violí segons el tipus de so que es vol obtenir; situada prop del pont produeix sons brillants, allunyant afavoreix els tons greus. S'introdueix en la caixa harmònica per l'orifici dret. Aquest element no era conegut a l'Edat Mitjana.

Els Lutiers

La barra harmònica o barra de baixos , situada a l'interior de la tapa de l'instrument en la banda de les cordes greus, afavoreix les vibracions greus de la taula harmònica. Aquest element només apareix en instruments tradicionals. El mànec , en el que es fixen el claviller i el capçal . La seva part superior és el batedor, sobre el qual es premen les cordes. El pont, amb ell s'obtenen les mateixes característiques de so que amb l'ànima; pot ser fi, gruixut i estar inclinat cap endavant o enrere. No va encolat, es recolza en la tapa harmònica fixat amb la pressió de les cordes. En la majoria d'instruments tradicionals s'utilitza un segon pont anomenat celleta , pontet o pont de claviller on es recolzen les cordes i començarà a la seva part vibrant. Les cordes es fixen entre el cordali les clavilles. La longitud vibrant queda determinada entre la celleta i el pont. La seva elecció, gruix i tipus de material, s'efectua en funció del tipus d'instrument i el temperament de cada intèrpret. 1.4.2.2

Les fustes

Els violins han estat fabricats amb fustes diferents al llarg del temps. Les fustes típiques emprades actualment són les següents: La taula harmònica és de pícea, avet roig, avet blanc o de "Thujaplicata" (cedre roig). La fusta es talla radialment i es deixa assecar durant anys. Els anells de creixement van paral·lels en sentit longitudinal i tenen una separació d'1 mil·límetre aproximadament. La barra de baixos, els tacs de reforç i l'ànima són d'un mateix tipus de fusta. El fons és d'erable o fals plàtan. Els riscles i el mànec són de la mateixa fusta que el fons. El batedor i el cordal són de banús Les clavilles poden ser de banús o palissandre. 1.4.2.3

Estructura resistent

Un violí forma una estructura capaç de resistir la tensió de les cordes (que tendeixen a comprimir-lo i flexionar-lo) i els esforços addicionals que provoca el músic en tocar-lo. L'estructura del violí forma un monobuc, amb el fons i la taula harmònica encolades per testa a la part lateral formada pels riscles i alguns tacs de reforç. El mànec i el batedor formen un cos amb l'estructura anterior. 1.4.2.4

Aspectes acústics

La longitud de corda vibrant entre la celleta i el pont és d'uns 32 cm. La taula harmònica rep les vibracions de les cordes fregades per l'arc a través del pont i les transmet a l'aire. Les ones sonores d'una corda vibrant aïlladament són molt febles. Les que emet la taula harmònica són molt més fortes i permeten l'ús del violí com a instrument musical per a auditoris relativament gransLes proporcions de la taula harmònica 11

Els Lutiers

foren el resultat de moltes proves realitzades en èpoques "clàssiques". I han estat confirmades per recerques científiques. La taula harmònica es comporta com una membrana (en sentit físic i acústic) amb diversos modes de vibració. Al mateix temps, la caixa harmònica és un ressonador de Helmholtz que actua amb les cordes i la taula harmònica. (Com a ressonador les dimensions importants són: el "volum intern de la caixa", "la superfície de les obertures en F" i el "gruix del coll de les obertures"). Des del punt de vista acústic, la forma de la caixa i de les obertures és menys important en relació amb la resposta de l'instrument. Els instruments clàssics que sonen millor són de formes diferents. En tots els casos importants han estat estudiats i les seves característiques recollides en plànols constructius. Pel que fa a l'acabat, el tipus de vernís utilitzat varia en funció de l'escola de la qual procedeix l'instrument: Els lutiers italians solien utilitzar vernís a l'oli que impregna profundament la fusta, proporcionant un acabat llis i suau. L'escola francesa es caracteritza per usar vernís a l'alcohol, que en assecar ràpidament no penetra a la fusta en profunditat, proporcionant un acabat superficial vidrat i fràgil. Els lutiers alemanys utilitzaven vernís a la cola que dóna als instruments un color marró més fosc. L'envernissat, a més de protegir i embellir la fusta, contribueix a proporcionar un determinat color al so d'un instrument (segons algunes opinions). Hi ha estudis que semblen demostrar la poca importància del vernís en el so d'un violí. En canvi, les fustes emprades (procedència, naturalesa, antiguitat, tractaments rebuts,...), segons altres estudis, sembla que són molt importants des del punt de vista acústic.

Els Lutiers

1.4.2.5

Fases de la construcció

Per a entendre el procés constructiu cal tenir present la constitució de l'instrument i de les diverses parts. Hi ha referències que mostren de forma prou clara els components indicats.

Tronc inicial. Tronc tallat radialment.

Dues parts simètriques s'encolen per a formar el fons o la taula harmònica.

La taula harmònica es construeix a partir de dues peces simètriques de fusta en forma de falca rectangular. Un cop encolades es retalla la forma exterior i es van buidant per la part còncava i convexa segons el model escollit per l'artesà lutier. Es marquen (amb una plantilla adequada) i retallen les obertures en F. S'encola la barra de baixos. El fons es construeix de manera semblant a la taula harmònica. Els riscles estan formats cadascun per tres peces de fusta corbades. (Cada peca es corba prèviament en calent, en sec o amb la fusta remullada). Les parts superior i inferior s'uneixen a la part central mitjançant un tac en forma de falca triangular. Un cop acabats els riscles s'uneixen entre si amb un tac superior (tac del mànec) i un tac inferior. Els riscles són molt prims. Per a reforçar-los i augmentar la superfície d'unió se'ls hi encolen uns petits llistons (per l'interior; a la banda de dalt i de baix). Unint el conjunt dels riscles al fons queda part de la caixa harmònica formada. El mànec s'encola per la part exterior, normalment amb dues clavilles de reforç que foraden el tac superior. També hi ha solucions constructives que encaixen el mànec amb la caixa harmònica (i el tac superior). Un cop acabades totes les tasques en l'interior de la caixa harmònica es pot encolar la tapa o taula harmònica.

Els Lutiers 1.4.2.6

Eines

A més d'un banc de treball i algunes eines típiques dels fusters i els ebenistes, els lutiers fan servir eines especialitzades. L'interior (la part còncava) de la taula harmònica es treballa amb uns ribots molt petits. El gruix en els diferents punts de la tapa i fons es mesuren amb un compàs de gruixos, format per dos braços rectes acabats en corbes cap a dins i un sector de quadrant en la unió d'un braç i la seva terminació corba. Per a verificar els gruixos,

Ribots de lutier

molts lutiers empren un comparador. Per a encolar el fons amb els riscles o la taula harmònica amb la resta de la caixa hi ha uns serjants formats per un pern roscat i dues volanderes de fusta. Les plantilles són imprescindibles. Per a marcar taula harmònica i fons, per a marcar els traus en F, per a marcar i verificar la voluta, per a traçar el pont,...etc. Tres compassos de gruixos. També hi ha motlles i útils diversos que asseguren el muntatge correcte de les peces. Per a les clavilles i els seus allotjaments hi ha dues eines particulars. Les clavilles són còniques en la part que s'introdueix al claviller. Una eina semblant a una maquineta de fer punta als llapis permet obtenir una forma perfecta. Els allotjament de les clavilles són també cònics i es realitzen amb una eina semblant a una barrina manual amb un extrem cònic estriat. Eina que permet executar uns allotjaments adequats. Per a corbar els riscles s'acostuma a usar una eina consistent en un cilindre de metall situat en posició vertical sobre una base. El cilindre s'escalfa elèctricament a una temperatura regulable. Les peces rectes que formaran els riscles es conformen manualment pressionant-les sobre el cilindre calent.

Eines

Els talls generals de les siluetes de fons, taula i mànec es poden fer manualment amb una serra de marqueteria o amb alguna serra mecànica apropiada. Els orificis en F es fan amb una serra de marqueteria i s'ajusten i afinen amb llimes.

Per a fregar la fusta s'usa el paper de vidre de diversos graus. També són imprescindibles les ganivetes de polir.. La cua de cavall petita és una herba utilitzada pels lutiers per a polir les peces de fusta dels instruments de corda. 14

Els Lutiers 1.4.2.7

Materials

Els materials principals per a un lutier són les fustes, les coles i els vernissos. Fustes Més amunt s'han indicat les fustes usades habitualment per als diversos elements d'un violí. La taula harmònica és la part més important del violí. Requireix fustes lleugeres, amb vetes fines i paral·leles, i ben envellides i assecades. Una elecció típica és la fusta de pícea (Piceaengelmannii, Piceasitchensis) o de "redcedar" (Thujaplicata). fustes del fons i dels riscles s'escullen per tradició entre les de fals plàtan, erable i similars. La seva funció, a més d'assegurar la resistència estructural, és bàsicament decorativa. El mànec permet més varietat a l'hora de triar. Són típics els mànecs a joc amb el fons i els riscles. Coles Per a instruments musicals, s'utilitzen coles que solidifiquin de forma rígida. Les coles flexibles absorbeixen les vibracions perjudicant el so de l'instrument. Vernissos Hi ha moltes menes de vernissos emprats pels constructors de violins. Un vernís està format per resines i un dissolvent. Pot tenir colorants i materials complementaris que li donin més cos o alguna altra qualitat desitjable. Cordes Existeixen en diversitat de materials, tant d'origen animal com metàl·liques i sintètiques, de panxa i nervi d'animals, metàl·liques i de crin de cavall, cada tipus dóna sons diferents, les primeres més 'rústic', les segones més intens i agut i les terceres més profund i greu. Es trien en funció de l'afinació i to desitjada.

Els Lutiers

1.5 Antonius Stradivarius Antonio Giacomo Stradivari (Antonius Stradivarius, també conegut com a Antoni Strad de Cremona) (Cremona, Itàlia, 1644 - Cremona, 18 de desembre de 1737) va ser el més prominent lutieritalià. La forma llatina del seu cognom, "Stradivarius", algunes vegades truncada com "Strad" s'utilitza per referir-se als seus instruments. El 1680 es va instal·lar pel seu compte en la Piazza San Domenico de Cremona, en el mateix edifici que el seu mestre, i aviat va adquirir fama com Antonio Stradivarius a creador d'instruments musicals. Va començar a mostrar originalitat i a fer alteracions en els models de violíd'Amati. L'arc va ser millorat, els gruixos de la fusta calculats més exactament, el vernís més acolorit i la construcció del pal millorada. Els seus instruments es reconeixen per la inscripció en llatí: Antonius Stradivarius anno.a («Antonius Stradivarius, Cremona, fet a l'any ...»). Es considera en general que els seus millors violins van ser construïts entre 1683 i 1715, superant en qualitat als construïts entre 1725 i 1730. Després de 1730, molts violins van ser signats Sotto la Desciplina d'Antonio Stradivari F. in Cremona ... , i van ser probablement fets pels seus fills, Omobono i Francesco. A més de violins, Stradivarius va construir arpes, guitarres, violes i violoncels; més de 1.100 instruments en total, segons estimacions recents, dels quals se'n conserven actualment prop de 650. Antonius Stradivarius va morir a Cremona el 18 de desembre de 1737, i va ser sepultat en aquesta mateixa ciutat.

Els Lutiers

1.5.1.1

Col·leccions

Violí del Quartet Reial Antonius Stradivarius

Hi ha nomésduescol·leccions de Stradivariusd'accéspúblic: la del Patrimoni Nacional d'Espanya (anomenadaStradivarius Palatinos), que inclou tres violins, dos violoncels i una viola, exhibits a les sales de Música de la Reial Biblioteca del PalauReial de Madrid, la col·lecció de la Biblioteca del CongrésdelsEstatsUnits, a Washington DC, que conté tres violins, una viola i un violoncel. L'Orquestrasimfònica de Nova Jersey té la majorquantitat de Stradivarius (a un sol lloc) en la sevasecció de cordes, adquirits a la col·leccióHerbert Axelrod el 2006.

El Museu Nacional de Música de Vermillion, Dakota del Sud, té en la sevacol·lecció una de les duesguitarresconegudes de Stradivari, una de les onze violes de gamba (méstard modificada en forma de violoncel), una mandolina i un violí.

1.6 Alguns lutiers importants A França:  Jean Bauer (1914-2005)  Louis Guersan (1713-1781)  Jean Henri Naderman  Jean Baptiste Vuillaume  ÉtienneVatelot  Gaspar Tieffenbrucker (1514-1571), al capdavant d'una important dinastia de lutiers, nascut a Füssen i mort a Lió  les famílies Médard, Lupot, Jacquot, Pajot (Pageot), Gand, Bernadel

A Anglaterra:   

Benjamin Banks a Salisbury Barak Norman la família Hill, Dodd

Els Lutiers

A Alemanya, Àustria, Suïssa:  

Jacob Stainer MatthiasKlotz (1653-1743) i els seus fills, sobretot Sebastian Klotz

(1696-1775)   

David Tecchler (1666 Salzbourg – 1748 Roma) Leopold Widhalm (1722-1776) les famílies Hornsteiner, Hopf, Meinel, Neuner, Dörffel, Fichtel,

Pfretschner ... Als Països Baixos:   

HendrikJacobs (1629-1704) Pieter Rombouts (1667-1740). Els membres de la família Cuypers (Kuypers) als segles XVIII i XIX

A Itàlia abans de 1800:            

la família Amati Gasparo da Salò (1540-1609) Giovanni Paolo Maggini (1580-1632) Andrea Guarneri (1623/26-1698) i la seva descendència (1698-1744) Francesco Ruggieri (1630-1698) Antonio Stradivari (1644-1737) GiambattistaRogeri (1650-1730) i Pietro Giacomo Rogeri Domenico Montagnana (1686-1750) Giovanni BattistaGuadagnini (1711-1786) Lorenzo Storioni (1744-1816) Giovanni Francesco Pressenda (1777-1854) les famílies Testore, Gagliano ...

A Itàlia després de 1800:    

Leandro Bisiach (1864–1946) Stefano Scarampella (1843-1925) Giuseppe Fiorini Giuseppe Ornati

A Itàlia després de 1900:    

AnsaldoPoggi (1893-1984) Roberto Regazzi (1956-) Sesto Rocchi (1909-1991) GaetanoSgarabotto (1894-1982)

Els Lutiers

A Catalunya:    

David Bagué i Soler Joan Guillamí Xavier Orriols i Sendra Xavier Vidal i Roca

A la República Txeca:   

Johann Kulik KarelVavra (1...-1973) PremyslOtakarŜpidlen (1896-1958)

Els Lutiers

2 CONNEXIÓ AMB ALTRES MATÈRIES 2.1 Història He investigat amb més profunditat l’època històrica on va viure Antonius Stradivarius: El segle XVII és un període de l'edat moderna que inclou els anys compresos entre 1601 i 1700 i que suposa un període de crisi política i econòmica gairebé generalitzat, mentre que en l'àmbit cultural i científic es duen a terme grans avenços, fruit de la nova mentalitat racionalista i individualista, que posa en dubte vells dogmes. El barroc suposa la plasmació artística d'aquest descrèdit, amb obres que qüestionen la realitat o la transformen amb excessos. Fets destacables del segle: GalileoGalilei millora el telescopi recentment inventat i amb aquest aparell pot confirmar les teories heliocèntriques de Copèrnic i descobrir diversos astres, entre ells els satèl·lits de Júpiter, Newton enuncià lallei de la gravitació universal. El segle XVIII anomenat també Siglo de las luces, degut a que va tenir lloc el fenomen cultural de la Il·lustració. Personatges importants de l’època: Johann Sebastian Bach, compositor Benjamin Franklin, revolucionari, estatunidenc

inventor,

impressor

diplomat

2.2 Informàtica Per fer el treball he navegat per Internet, he utilitzat el processador de textos Word 2013. Un processador de text, és una aplicació informàtica que es fa servir per la producció (incloent la composició, edició, format, i possiblement impressió) de qualsevol mena de text imprès. He posat en pràctica els coneixements adquirits al Taller d’informàtica (Pràctica 4).1r ESO. 2.3

Tecnologia

En la construcció d’un instrument musical de corda, es posen en pràctica els coneixements adquirits a l’assignatura de Tecnologia de 1r d’ESO, en el Tema 3: Material i fusta.

Els Lutiers

3 PART II: CONCLUSIONS 3.1 QUÈ HE APRÈS He après: Que són els lutiers i les lutieries. Origen dels lutiers i les lutieries. Com es fabrica un instrument de corda: el violí. Qui va ser Antonius Stradivarius. Lutiers importants arreu d’Europa.

Els Lutiers

3.2 VALORACIÓ PERSONAL 3.2.1 Vivències Vaig decidir fer aquest treball per conèixer una altra vessant de la música, diferent de la part d’interpretació i composició, però no menys important. El qui construeix un instrument musical ha de tenir coneixements musicals però també ha de saber dissenyar i he de tenir destresa manual.

3.2.2 La música al teu món El violí és l’instrument que més m’agrada. Des de ben petita; a l’acadèmia, quan vaig haver de triar el primer instrument jo volia tocar el violí, però com era molt petita (6 anys) la professora em va aconsellar que comences amb un instrument més fàcil i vaig començar amb el piano, però quan ja tenia que elegir un altre instruments vaig començar amb el violí. Aquest és el segon any que el toco i la veritat és un instrument difícil de tocar, però m’agrada. I potser algun dia seré el primer violí d’una orquestra de cambra.

Saida Accensi Romeu

Els Lutiers

4 WEBGRAFIA-BIBLIOGRAFIA VIKIPÈDIA. Enciclopèdia Lliure. En línia. Internet 08 de novembre de 2015 https://ca.wikipedia.org/wiki/Antonio_Stradivari WIKIPÈDIA. EnciclopediaLibre. En línia. Internet 08 de novembre de 2015 http://www.luthier-aelap.org/ VIKIPÈDIA. Enciclopèdia Lliure. En línia. Internet 08 de novembre de 2015 https://ca.wikipedia.org/wiki/Lutier VIKIPEDIA. Enciclopèdia Lliure. En línia. Internet 08 de novembre de 2015 https://ca.wikipedia.org/wiki/Lutieria VIKIPEDIA. Enciclopèdia Lliure. En línia. Internet 14 de novembre de 2015 https://ca.wikipedia.org/wiki/Segle_XVII VIKIPEDIA. Enciclopèdia Lliure. En línia. Internet 14 de novembre de 2015 https://ca.wikipedia.org/wiki/Segle_XVIII