Professor: Luis Romo Matèria: música
Unitat 1 Irene Molina Cererols 2nESO B, 19
Escola casal del Àngels L’Hospitalet de Llobregat, 18-19
1. Origen de la música
Constant lluites entre imperis, decadència de l’imperi romà
Rei
Cristianisme: nova religió que es converteix en la relació oficial del món occidental Neix l'església
Element unificador del món occident
catòlica. Tan poderosa com la noblesa o aristocràcia
noblesa clergat poble
2. Mùsica social en la societat medieval
No religiosa: Profana
Música vocal Religiosa: Sacra
Joglars, Goliards, nobadors Música de la cort
Cant Gregorià
Pregar cantant: El cant Gregorià
Cant Gregorià
Oració cantada, musica profana
Oració canatda “a capella” (sense instruments)
En llatí
Interpretada pels monjos
S’escriuen amb “neumes”, notes quadrades
3 estils
sil·làbic, neumàtic melismàtic.
El moviment de les notes musicals
Monjo bendeictí italià Guido d’Arezzo 991/2 al 1050
S’inventa un sistema per memoritzar els cants gregorians
Tetragrama: 4 línies on es situen 6 notes
Extreu les notes de les primeres síl·labes d’un himne dedicat a St Joan Més tard s’afegeix la setena nota (si) i la nota “ut” passa a ser Do
La música profana
Musica profana
Més senzilla que la religiosa
Amb acompanyament d’instruments
Temàtica amorosa o històrica
Llengües vernàcules
Qui la fa?
Joglars
CondiciĂł molt humil
Trobadors i trobairitz (origen noble)
MĂşsics i poetes
Goliards
Clergues vagabunds o estudiants mendicants
La música de la cort Trobadors i trobairitz (origen noble)
Compositors, músics i poetes Llengua vernàcula (no llatí)
temàtica
Amorós “amor cortés”
Esclatar la dama o cavaller
Poesia amorosa i erótica Anonimat de la persona estimada
Cançoners, recopilació de cançons
Llibre vermell de Montserrat
Manuscrit del 1399 es un còdex de color vermell
Recopilació de cants anònims profans i religiosos
En català i llatí
Entreteniment dels pelegrins
Primera noticio coreogràfica conservada
La música instrumental
Música profana Música religiosa
-Prohibits -excepte l'orgue
-acompanyen a la veu -feien música de ball
No tenim acotacions ni partitures
Arpa Saltiri cordòfons
Pandero Percussió: membranòfons
Rabec
Tamborí
Viola de roda
Xeremia Aeròfons
Cornamusa Orgue de mà
Percussió: idiòfons
Teules Carilló
4. Els tipus d’escales i els modes
Escala musical
Successió de 7 notes ordenades
1ª=tònica dóna nom a la l’escala
N’hi ha tons i semitons (entre notes que tenen la “i”)
Majors i menors
Existeixen 8 Modes gregorians
Comencen i acaben amb la “finalis”
Edat mitjana Trocaic
Modes rítmics
Combinació entre llargues i breus
càmbic
dàctil